Page 1

12 de desembre de 2010

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge III del temps d’Advent

Any LXI - IV Època - Número 3170

PODEM PARLAR AMB DÉU!

E

l redactor principal de la quarta part del Catecisme de l’Església catòlica, dedicada a «La pregària cristiana», va ser el teòleg libanès Jean Corbon, membre de la Comissió Teològica Internacional. En presentar l’original a la comissió romana encarregada d’elaborar el text, s’hi advertia una doble escriptura a màquina: una de bona, com de màquina elèctrica, i una altra de realitzada amb una màquina vella, amb algunes lletres ja desgastades. En preguntar-li sobre aquesta diferència va dir senzillament: el meu país, el Líban, estava en guerra en aquests moments, i quan sonaven les sirenes baixava al refugi antibombes, i allà, gairebé sense llum, prosseguia la meva feina amb aquesta màquina, molt antiga. «Aquest manuscrit» —va comentar un bisbe— «és una relíquia i s’ha de conservar com a tal.» He pensat que podia introduir amb aquesta bonica anècdota el tema d’avui, que és la pregària, aquest diàleg amb Déu al qual Jesucrist ens va convidar a dirigir-nos com a un pare. Per cert, us convido a rellegir aquest capítol del Catecisme, perquè és especialment adequat per als nostres dies. A Déu, ha dit un autor espiritual, se’l pot contemplar en la creació, se’l pot adorar en l’eucaristia i en el nostre cor. Són maneres diverses de pregària: la contemplació de la natura i el recolliment, però podria fer-se una divisió introduint la manera de ferla, vocal o mental; el tema, d’acció de gràcies o de petició, etc. De fet, però, no es tracta de fer una anàlisi, perquè de la pregària es podria dir el mateix que diu el Kempis del penediment: «Més val tenir compunció que no pas saber-ne la definició.» La manera millor d’aprendre a fer pregària és fent-la; en això podríem dir que s’assembla a la natació: no es pot aprendre des de la vora de la piscina, cal tirar-se a l’aigua. Es tracta, doncs, d’iniciar una conversa amb Déu explicant-li les nostres coses, potser les inquietuds que ens assetgen, i disposant-nos a escoltar amb els sentits de l’ànima, la seva resposta.

Crist, a part d’ensenyar a resar quan va pronunciar el parenostre, ens diu, a vegades amb paràboles, com ha de ser la nostra pregària: humil, plena de fe, perseverant, senzilla… i no hi ha millor mestre que ell i els seus sants, ja que han tingut experiència de proximitat amb Déu. El beat Pere Tarrés va respondre una vegada en una entrevista a preguntes sobre el sacerdoci. Feia diferents recomanacions, entre elles una que també podem aplicar-nos a nosaltres: «Oració. És el més fonamental […]. Jesucrist durant l’oració treballa les ànimes, encara que no li diguem res i estiguem davant d’ell com un pal, com el cirurgià treballa sobre el cos adormit del pacient.» Podem parlar amb Déu! No és una presumpció, sinó una realitat gràcies al fet que ell es va abaixar tant que s’ha posat a la nostra alçada, precisament perquè nosaltres puguem elevar-nos per damunt del que seria la nostra naturalesa desproveïda de la gràcia. Podem parlar i escoltar i fer-ho una estona cada dia. No serà un temps perdut, sinó que donarà sentit a tota la resta de coses.


DIUMENGE III DEL TEMPS D’ADVENT Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,1-6a.10) La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig. Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs. Salm responsorial [145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)] El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. R. R. Senyor, veniu a salvar-nos. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters. R. El Senyor manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,7-10) Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,2-11) En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»

PARAULA ENDINS Dubtes Tothom a Israel esperava una altra mena de Messies. Potser fins i tot Joan el Baptista. Per això els deixebles de Joan adreçaren a Jesús aquesta pregunta: “¿Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Sovint els dubtes de Joan Baptista són també els nostres: Com podem afirmar que el Regne ja és aquí, que el Regne ja ha començat amb Jesús? Com podem dir-ho amb honradesa quan constatem que, després de gairebé dos mil anys de cristianisme, la situació de la humanitat segueix essent una situació inhumana per a tantes persones i tants pobles? Una resposta a aquesta greu qüestió la podem trobar en les darreres paraules del Senyor en el text que ens proposa l’evangeli de la missa d’avui: “Feliç aquell que no quedarà decebut de mi” (Mt 11,6). És a dir: Feliç la persona que, veient uns pocs signes o senyals del Regne (algunes curacions obrades per Jesús, algunes

transformacions —personals i grupals— motivades per la predicació de Jesús i pel seu estil de vida...), es decideix a creure que “el Regne de Déu ja és a prop” i que ja ha començat realment... El temps litúrgic de l’Advent és un temps en el qual se’ns convida a renovar la nostra esperança, l’esperança en el “retorn gloriós del Senyor”, en els “cels nous i terra nova”, en el “Regnat definitiu de Déu”. Totes aquestes expressions ens suggereixen aquell futur que Déu ha pensat per a la humanitat sencera, quan “no existirà més la mort, ni el dol, ni crits, ni sofriment...” (Ap 21,4). Ara bé, d’aquest futur definitiu, recolzat en l’amor i l’acció de Déu, n’hem rebut ja un signe: la vida pobra, humil i valenta de Jesús de Natzaret. I aquesta vida començà visiblement en el seu naixement, que celebrarem molt aviat. Esteve S., pvre.


AIXÍ HO HAN DIT “Estar mancat d’alguna cosa que un desitja és condició indispensable de la felicitat” (Bertrand Rusell) Aquesta afirmació tan assenyada està molt lluny de la major part de pares i educadors actuals. Potser per això és tan intensa la manca de felicitat que es respira arreu. La pedagogia actual sembla tenir com a objectiu que a l’infant no li manqui res de res. Se li estalvien la major part de contratemps per evitar futurs traumes, però se l’està privant del que és fonamental. Tenir-ho tot, primer, és impossible i, per tant, tot el que sigui educar en aquesta direcció porta a un camí sense sortida. Però encara que se li pogués donar tot, l’ànsia profunda del ser humà restaria insatisfet i, per tant, infeliç. Per tant una correcta educació anirà pel camí

VII JORNADA DIOCESANA DE CÀRITAS La VII Jornada Diocesana de Càritas es va celebrar a Reus el passat 14 de novembre de 2010. L’acte inaugural, xerrada i col·loqui es va fer a la parròquia de Crist Rei, que va ser l’escenari de l’acolliment i recepció de les 186 persones que van assistir a la jornada. Aquest esdeveniment, que Càritas Diocesana realitza anualment, a més de ser un dia de convivència i treball per a tots els voluntaris i treballadors de Càritas, és una jornada especial per aprofundir i reflexionar sobre la tasca de Càritas al servei dels més necessitats. El director de Càritas Diocesana de Tarragona, Francesc Roig, va donar la benvinguda i va destacar la gran importància de la participació dels voluntaris en la lluita constant contra les adversitats d’una societat en crisi. Després de la ponència, que va anar a càrrec del Dr. José González i va versar sobre “L’espiritualitat de Càritas i la lluita per la justícia”, els voluntaris i treballadors de Càritas van realitzar treballs en grups per tractar i dialogar el tema presentat. A continuació, Francesc Roig va informar de les novetats i nous projectes que es van dur a terme durant el curs 2009-2010, La jornada va finalitzar amb una visita guiada a la Prioral de Sant Pere, a càrrec del Prior Mn. Creu Saiz i la celebració de l´Eucaristia, presidida pel Sr. Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol Balcells.

d’assumir i integrar en la personalitat les mancances que la vida porta. Ajudar l’infant –i els grans també– a sentir-se content encara que no ho tingui tot és una bona forma de fer feliços els qui tenim al costat. El matí de Reis no és més feliç aquell que té tot el que ha demanat a la carta als Reis, sinó aquell que es conforma amb els regals que han arribat, encara que en falti algun. Sempre li quedarà l’esperança que més endavant pot arribar allò que encara no té. No es madura per la saturació de coses, sinó per la sàvia espera d’allò que encara no s’ha aconseguit. Francisco Giménez, pvre.

Des de Madrid Un 10 Amb uns dies de perspectiva estem en condicions d’afirmar que l’organització de les visites del Papa a Santiago i a Barcelona obté un 10. És cert que molts han hagut de suportar cues, matinades, l’excessiu zel de la policia, o una mica de fred i pluja, però aquestes són qüestions inevitables. La logística d’ambdues visites era especialment complexa, i els resultats són ben coneguts. Han col·laborat, durant moltes setmanes abans, les administracions nacional, autonòmica i local, al costat de la Conferència Episcopal i els arquebisbes de les respectives ciutats. També alguns mitjans de comunicació, com ara TV3. Tots es mereixen el reconeixement a la feina ben feta, malgrat els clams d’aquells que mai troben res ben fet o s’apunten a l’oportunisme mediàtic. Clara Herrán

Felicitem-los Aquesta setmana celebren l’aniversari dela seva ordenació sacerdotal els següents preveres: 15 de desembre: Mn. Evarist Gómez Ruiz (1985). 18 de desembre: Mn. Josep-Lluís Ramos Jarque (1965) 19 de desembre: Mn. Daniel Barenys Llauradó (1953), Mn. Ricard Cabré Roigé (1953), Mn. Saturnino Menchón García (1953) i Mn. Ramon Mercadé Masgoret (1953).

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 12: Diumenge III d’Advent “Gaudete”: [Is 35,1-6a.10; Sl 145; Jm 5,7-10; Mt 11,2-11 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 13: Santa Llúcia, verge i màrtir (MO) [Nm 24,2-7.15-17a; Sl 24; Mt 21,23-27]. Dimarts 14: Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l’Església (MO)[So 3,1-2.9-13; Sl 33; Mt 21,28-32]. Dimecres 15: [Is 45,6b-8.18.21b-25; Sl 84; Lc 7,19-23]. Dijous 16: Sant Josep Manyanet, prevere (MO)[Is 54,1-10; Sl 29; Lc 7,24-30]. Divendres 17: [Gn 49,1-2.8-10; Sl 71; Mt 1,1-17]. Dissabte 18: [Jr 23,5-8.; Sl 71; Mt 1,1824]. Diumenge 19: Diumenge IV d’Advent: [Is 7,10-14.; Sl 23; Rm 1,1-7; Mt 1,18-24 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana.


Primera trobada amb els enllaços dels Dies d’Acollida Previs Els enllaços de les parròquies, escoles i l’equip de traductors de l’Arxidiòcesi es van reunir, dissabte dia 20 de novembre a la tarda, per començar a preparar els Dies d’Acollida Previs a la JMJ, que tindran lloc de l’11 al 15 d’agost de 2011. Aquesta trobada es farà mensualment a la Casa dels Concilis. Uns 8.000 joves vindran a casa nostra durant aquests dies previs a la JMJ i cal acollir-los. Així doncs, en aquesta primera trobada es va posar en marxa la dinàmica que ha de permetre, tant a parròquies com a escoles, fer l’acolliment a tots aquests joves vinguts d’arreu del món a casa nostra.

La parròquia esdevindrà el punt de trobada dels joves que estiguin a la seva demarcació i amb l’ajut de les famílies i les escoles se’ls hi oferirà allotjament. Aquesta acollida forma part d’un gran projecte que la Delegació de Joventut prepara des de fa mesos però que en aquest moment es comença a implicar a les parròquies i escoles a través de les persones que faran d’enllaç. La propera convocatòria serà el dissabte 18 de desembre a les 16.30 h, a la Casa dels Concilis de Tarragona.

Es fa saber

els passos de les catequesis sobre l´amor humà, de Joan Pau II. Per a tothom qui vulgui cercar la intenció de Déu en la relació home-dona. Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 10 h. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà • “Escola d´espiritualitat i vida”. Punts fonamentals per a la vivència d´una espiritualitat de comunió inspirada en el Concili Vaticà II. La sessió acaba amb la pregària de vespres. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà. Al Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 17.30 h. • Nova sessió del curs «Trobar-se en la Fe». El Dr. Josep M. Gavaldà Ribot parlarà sobre «La consciència i el discerniment moral». Organitza l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). A la Parròquia de Crist Rei (Reus), de les 11 a les 13 h i a la Parròquia de Sant Joan (Valls), de les 16 a les 18 h. • “Retaules vivents de Nadal”, a Reus. El Patronat Foc Nou durà a terme durant les festes de Nadal la representació dels “Retaules Vivents” els dies 18, 19, 25 i 26 de desembre, a les 19 h, a l´entorn de l´església Prioral de Sant Pere. • Concert de Nadales, a càrrec de la l’“Schola Cantorum dels Amics de la Catedral”. Hi participaran dos grups: els cors “Estels” i “Jove”, dirigits per Anna Mateu. A la Capella de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona, a les 19 h.

15 de desembre • Cicle de conferències amb motiu de la dedicació de l´església de Sant Joan Baptista al voltant de la solemnitat de Sant Joan Baptista, amb el tema “Pedres vives”, a càrrec d’Antonieta Mateus, professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida. A la Sala d´actes de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona, a les 20.00 h. 16 de desembre • Nova sessió del curs “Història i Arqueologia Cristiana de Tàrraco”, organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic Tarraconense. En aquesta ocasió es tractarà el tema «El llegat de l’església romanovisigòtica de Tarragona a l’època de la restauració medieval», a càrrec d’Antoni Pladevall (Institut d’Estudis Catalans) .Des de les 19 a les 21h, a la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense (c/ de les Coques, 1) de Tarragona. • “Sembradors d´Estels”, enguany amb el lema: “S’aixecà i el va seguir”. Els infants dels col·legis: Santa Teresa de Jesús, L’Ensenyança, Sant Domènec, Mare de Déu del Carme, Sant Pau, Sagrat Cor i El Carme felicitaran el Nadal als tarragonins. L’acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, tindrà lloc a l’església de Sant Antoni de Pàdua (Rambla Nova, 105) de Tarragona, a les 15.30 h. 18 de desembre • “Seminari sobre la relació home-dona”. Un aprofundiment des de l´experiència i la vida seguint

19 de desembre • Concert de Nadal, a càrrec dels cors “Antistiana” i “Santa Maria”, acompanyats per Arnau Ferré (orgue), sota la direcció de Joan Ferré. Organitza la coral Antistiana. A l’església parroquial de Santa Maria de la Bisbal del Penedès, a les 18.30 h.

Des de la meva cel·la Temps era temps que hi havia un mestre i el seu deixeble. Un dia el deixeble, que era molt impulsiu, demanava com obtenir la saviesa. Aleshores, digué el Mestre: “Vés, entra a la teva cel·la i la teva cel·la t’ensenyarà la saviesa”. El deixeble, estranyat, va exclamar: “Però no en tinc, de cel·la. No sóc pas monjo!”. I llavors el Mestre digué: “És clar que tens una cel·la. Mira dintre teu.” Fra Carles, monjo de Solius

Full dominical  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (12-12-10)