Page 1

19 de setembre de 2010

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XXV del temps ordinari

Any LXI - IV Època - Número 3158

RELIGIÓ I SOCIETAT CIVIL

A

més de recordar-nos les obligacions entre pares i fills i les que sorgeixen de les relacions familiars, el Compendi del Catecisme de l’Església catòlica, en estudiar el quart manament de la llei de Déu, ens recorda també les obligacions inherents a les relacions entre les persones i les autoritat civils. Respecte a això caldria recordar que la paraula ministre —i sota aquesta expressió cal considerar tots aquells que tenen algun poder públic— deriva del llatí i vol dir servidor. Per tant, a l’hora de pensar com s’exerceix l’autoritat en els diversos àmbits de la societat civil, cal tenir aquesta referència. Es tracta d’un servei que està obligat a respectar els drets fonamentals de l’home, una justa jerarquia dels valors, les lleis, la justícia distributiva i el principi de subsidiarietat. Recordo que una persona que passava uns dies de descans a Suïssa em deia que un amic li explicava orgullós que els funcionaris d’aquell país tenen molt clar que la seva funció és la de servir els ciutadans que s’hi apropen per a solucionar alguna dificultat administrativa; això fa que el ciutadà no tingui por d’enfrontar-se a l’Administració pública i, alhora, que valori i respecti el treball del funcionari que intenta ajudar-lo. Pot semblar utòpic, però és el que caldria desitjar. Al capdavall, als ministres i als treballadors de l’Administració pública els posen i els paguen els ciutadans. Cadascú, en l’exercici de l’autoritat, ha de cercar l’interès de la comunitat abans que el propi —allò que s’anomena el bé comú—, i ha d’inspirar les seves decisions en la veritat sobre Déu, sobre l’home i sobre el món. Però com en tota relació humana, hi ha contrapartida; per tant els ciutadans tenen uns deures en relació amb les autoritats civils: han de considerar els seus superiors com a representants de Déu —així ho recorda el Compendi—, oferint-los una col·laboració lleial per al bon funcionament de la vida pública i social. Això comporta l’amor i el servei de la pàtria, el dret i el deure de vot, el pagament dels

impostos, la defensa del país i el dret a una crítica constructiva. Tot això implica també l’obligació de no obeir en consciència quan les lleis de les autoritats civils s’oposen a les exigències de l’ordre moral: «Cal obeir Déu abans que els homes», se’ns recorda als Fets del Apòstols. I això és especialment greu si aquestes lleis van en contra de la vida humana, des de la concepció fins a la seva fi natural. Tota aquesta doctrina es troba àmpliament desenvolupada en les cartes de sant Pau i també en les de sant Pere. Per tant, els cristians no hem après tot això com una novetat dels últims segles amb els avenços que han portat el sistema democràtic i el desenvolupament de les llibertats individuals. Es tracta d’una doctrina de llei natural que també ens recorda el Nou Testament. El que cal és que tots, uns i altres, la visquem responsablement.


DIUMENGE XXV DEL TEMPS ORDINARI Lectura de la profecia d’Amós (Am 8,4-7) Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre.» El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan.» Salm responsorial [Sl 112, 1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b)] Us beneiré, Déu meu, dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, que la seva grandesa no té límits. R. R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. R. Són camins de bondat els del Senyor, les seves obres són obres d’amor. El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 2,1-8) Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 16,1-13) En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: »L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

PARAULA ENDINS No es pot servir dos senyors Les Sagrades Escriptures, malgrat la seva antiguitat, segueixen totalment vigents i la seva visió de la condició humana és plenament actual. El profeta Amós és conegut per la seva denúncia als ambiciosos per als que la seva especulació els porta a l’abús dels més pobres i indefensos. La primera carta a Timoteu és un escrit pastoral, en el qual l’apòstol recomana la pregària per tots els homes, ja que la voluntat salvífica universal de Déu ensenya als cristians a no oblidar a ningú. Jesús exposa a l’evangeli la paràbola de l’administrador infidel, que té un corol · lari: ningú pot servir a Déu, si té com déu als diners. De tots és sabut que el desè manament prohibeix l’avarícia i el desig d’una apropiació immoderada dels béns terrenys. Prohibeix el desig desordenat nascut de la passió immoderada de les riqueses i del seu poder. Prohibeix també el desig de cometre una injustícia mitjançant la qual es fer mal al proïsme en els seus béns materials. No obstant això ..., els diners sempre ha estat i és un perillós ídol. És absorbent dels interessos i preocupacions de l’home. Quantes persones han caigut en les seves xarxes i han estat

esclavitzades per ell?. La corrupció, la desconfiança familiar i social, les ruptures d’amistats ... tenen moltes vegades com a causa el senyoriu dels diners sobre les persones. Davant d’aquest ídol Jesús estableix una oposició radical per al servidor de Déu. No es pot servir a dos senyors. Entre els manaments de la Llei de Déu, el desè parla de posar el cor o en Déu o en els béns aliens. Poques vegades es parla dels desitjos del cor, però és aquí on s’eleven altars: o Déu o als diners. Per afrontar aquesta dicotomia convé recordar aquella frase de sant Agustí: «El desig de la felicitat veritable aparta l’home de la inclinació desordenat als béns d’aquest món, i tindrà la seva plenitud en la visió i la benaurança de Déu» ... O aquella altra: «De l’enveja neixen l’odi, la maledicència, la calúmnia, l’alegria causada pel mal del proïsme i la tristesa causada per la seva prosperitat». Sant Gregori de Niça ens dóna la recepta definitiva per superar el nostre afecció als béns materials: «La promesa de veure a Déu supera tota felicitat. En l’Escriptura, veure és posseir. El que veu a Déu obté tots els béns que es poden concebre».


SIMPLICITAT DE VIDA

GRATUÏTAT

No ens enganyem, als humans ens encanta complicar-nos la vida. I és que tenim una habilitat especial per a no estar mai satisfets amb les coses que ja posseïm. El “tenir més” sembla que sigui la norma fonamental per obtenir la felicitat i el benestar. El psicoanalista alemany Erich Fromm en el seu llibre Tenir o ser, ja ens posa en guàrdia sobre aquesta qüestió: “Si jo sóc el que tinc, i si el que tinc es perd, llavors qui sóc?”. Per això, només la simplicitat de vida, és a dir, no estar obsessionats ni aferrats pel tenir, ens podrà portar al coneixement de la nostra veritable essència que és l’ésser. Efectivament, viure amb senzillesa i austeritat ens fa persones més lliures i més autèntiques davant un món massa materialista i molt preocupat per aconseguir beneficis a qualsevol preu. Luis J. Baixauli

“Amb les mans buides arribem a aquest món, amb les mans buides ens en anem, i amb les mans buides gaudim en ell dels nostres millors moments.” “De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc” (Mt 10, 8) Avui voldria parlar d’un tema que em sembla importantíssim, i que el nostre món d’avui està perdent: de la gratuïtat, de la capacitat de donar i entregar-se sense esperar res a canvi. La nostra societat s’ha tornat exigent. Tot es fa a canvi de quelcom; dono si em dones, faig a canvi d’una contraprestació. La llei de la reciprocitat envaeix totes les relacions socials i humanes fins a l’extrem. I això és símptoma de decadència. I, des d’aquí, jo voldria reivindicar el valor de la gratuïtat, el valor de l’actuar sense esperar una contraprestació, pel simple privilegi de donar i de donarme. La gratuïtat, en aquest sentit, és símptoma de puresa, de grandesa d’ànima. Lluís Simon, pvre.

NOMENAMENTS

PLUJA D’IDEES — Senyor, perquè ens posen tantes traves a la religió? — Potser perquè la visqueu més sincerament. Francisco Giménez, pvre.

El Sr. Arquebisbe ha signat darrerament els següents nomenaments: — Mons. Miquel Barbarà Anglès, director en funcions del Museu Diocesà. — Mn. Josep M. Gavaldà Ribot, rector de la Parròquia de Sant Salvador de Picamoixons. — Mn. Pere Joan Figueras Roca, vicari de la Parròquia de Sant Salvador de Picamoixons.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 19: Diumenge XXV de durant l’any: [Am 8,4-7; Sl 112; 1Tim 2,1-8; Lc 16,1-13 (LE/LH pròpies)] VI aniversari de l’ordenació episcopal de Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. Dilluns 20: Sant Andreu Kim, prevere, sant Pau Chong i companys, màrtirs (MO)[Pr 3,27-34; Sal 14; Lc 8, 16-18]. Dimarts 21: Sant Mateu, apòstol i evangelista (F)[Ef 4,1-7.11-13; Sl 18; Mt 9,9-13 (LE/LH pròpies)]. Dimecres 22: [Pr 30,5-9; Sl 118; Lc 9,1-6). A Tarragona ciutat, I Vespres de la solemnitat de Santa Tecla]. Dijous 23: Santa Tecla, verge i màrtir [A la ciutat de Tarragona, solemnitat: Sv 3,1-9; Sl 33; He 10,32-36; Mt 25,1-13. (LE/LH pròpies)]. A l’Arxidiòcesi, MO: Coh 1,2-11; Sl 89; Lc 9,7-9. Divendres 24: La Mare de Déu de la Mercè (MLl)[Coh 3,1-11; Sl 143; Lc 9,18-22. A la ciutat de Reus, I Vespres de la solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia]. Dissabte 25: La Mare de Déu de Misericòrdia [A la ciutat de Reus, solemnitat: Is 62,1-5; Sl 44; He 2,14-18; Jn 2,1-11 (LE/LH pròpies). A l’Arxidiòcesi, MLl: Coh 11,9-12,8; Sl 89; Lc 9,43b-45]. Diumenge 26: Diumenge XXVI de durant l’any: [Am 6,1a.4-7; Sl 145; 1Tm 6,11-16; Lc 16,19-31 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la I setmana.


MONTBLANC DEDICA UNA AVINGUDA A MONS. JOAN MARTÍ ALANIS La vila ducal de Montblanc va viure una jornada especialment emotiva el dijous 9 de setembre, amb l’acte d’homenatge a la memòria de l’arquebisbe Mons. Joan Martí i Alanis, qui va ser bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, consistent amb la dedicació d’una avinguda per honorar el record de qui durant deu anys va ser el director del Col·legi de la Mercè. L’acord de donar nom a la via que porta des del Portal del Foradot fins el Santuari de la Mare de Déu de la Serra va ser pres per unanimitat pel consistori montblanquí. A l’acte de descobriment de la placa amb el nom de «Passeig de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis» van pronunciar uns parlaments el Sr. Josep Andreu, alcalde de Montblanc; Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra;

el Sr. Jaume Bartomeu, cap del Govern d’Andorra; el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, i Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. A la cerimònia hi van assistir altres autoritats i nombrós públic.

ES FA SABER

24 DE SETEMBRE —A les 10 del matí, missa a la residencia de la Mercè de Tarragona, presidida pel Senyor Arquebisbe. —A les del matí, eucaristia presidida pel Senyor Arquebisbe, al Centre Penitenciari de Tarragona amb motiu de la festivitat de la Mare Déu de la Mercè. —A 2/4 d’11 de la nit, a Reus, al passeig de Misericòrdia i des de la plaça de la Pastoreta, Rosari de Torxes. 25 DE SETEMBRE —A les 11 del matí, a la plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, solemne ofici concelebrat, presidit pel Senyor Arquebisbe.

23 DE SETEMBRE —Solemne eucaristia en honor de Santa Tecla, patrona de Tarragona, presidida pel Senyor Arquebisbe. A la Catedral, a les 10 del matí. Sosté el cant de l’assemblea el cor i orquestra dels “Amics de la Catedral”. A la tarda, a les 6, solemnes vespres de santa Tecla, presidides també pel Sr. Arquebisbe. Tot seguit, processó pels carrers de la part alta de la ciutat.

JORNADA INTERRELIGIOSA A FAVOR DE LA PAU

Sheik Mohammad Sammak

Pontifici de la Cultura; el Dr. Jaron Engelmayer, rabí de Colònia; Mn. Armand Puig, biblista i el sheik Mohammad Sammak, secretari general del Comité Nacional del Liban pel diàleg Islamo-Cristià. La comunicació de l’Evangeli, la solidaritat amb els pobres i l’ecumenisme junt amb amb el diàleg com a camí de pau i col.laboració entre les religions, són els elements bàsics de l’actuació de la comunitat. A Tarragona, la comunitat de Sant Egidi està formada per una vintena de voluntaris que, cada divendres, es reuneix al Santuari de Nostra Senyor del Sagrat Cor per a pregar i atendre les necessitats dels passavolants.

Mn. Armand Puig

Cardenal Paul Poupard

Dr. Jaron Engelmayer

El proper 4 d’octubre tindrà lloc a Tarragona una jornada interreligiosa sobre la pau, organitzada per la comunitat de Sant Egidi. Aquesta “Trobada mundial Homes i Religions” està inspirada en el manteniment de l’esperit d’Assis com a veritable compromís per a demanar a Déu el do de la pau. Aquesta trobada començarà el dia 3 d’octubre a Barcelona amb una Eucaristia al temple de la Sagrada Família. El dia 4, a Tarragona i al saló d’actes del Col·legi d’Advocats, a les 18.30 h tindrà lloc un diàleg interreligiós presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells. En el debat hi intervindran el cardenal Paul Poupard, president emèrit del Consell

Full dominical  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (19-09-10)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you