Issuu on Google+

15 d’agost de 2010

Arquebisbat de Tarragona

Assumpció de la Mare de Déu

Any LXI - IV Època - Número 3153

LA PORTA DEL CEL

L’

1 de novembre de 1950 el papa Pius XII va proclamar el dogma de l’Assumpció de la Mare de Déu al cel. Personalment era massa petit per a captar la importància de l’últim dogma que ha proclamat l’Església, però des de llavors he tingut moltes ocasions per veure com la comunitat cristiana celebra aquesta festa mariana. Primer la vaig viure al poble, acompanyant els meus pares a la parròquia, i en els últims anys participant en alguna celebració com a arquebisbe allí on m’he trobat. Sempre m’ha semblat una festa plena d’alegria, a la qual cosa hi contribueix que sigui a meitat d’agost, eix en moltes ocasions de les festes majors dels pobles. I aquí vull fer un incís per dir amb quina emoció he seguit la seva representació a la gran església de la Selva del Camp, quan es canta el drama sacre escrit fa segles. En efecte, quan Pius XII va proclamar el dogma, ja era un costum secular honorar la Mare de Déu contemplant la seva exaltació al cel en cos i ànima un cop arribat el final dels seus dies a la terra. És el que meditem en el quart misteri gloriós del sant rosari i que ens porta a recordar aquelles al·lusions que fa la Bíblia a Maria des del Gènesi a l’Apocalipsi: «Posaré enemistat entre tu i la dona, entre la teva descendència i la seva» i «Un gran senyal va aparèixer al cel, una dona vestida de sol, amb la lluna sota els seus peus i una corona de dotze estrelles». A l’agost és freqüent a les nostres latituds contemplar una «pluja d’estrelles» enmig de la nit serena. Maria ens envia des del cel una pluja de gràcies cada vegada que la invoquem. El misteri de la seva assumpció al cel va estretament lligat al de la seva maternitat divina i al seu paper de coredemptora. Confio que siguem cada vegada més conscients del paper privilegiat de la devoció a la Mare de Déu en el nostre camí espiritual; que aprofitem aquests dies potser de vacances per a visitar-la en algun santuari o en una petita ermita, de les quals els nostres antecessors van sembrar tota la geografia.

Joan Pau II, ancià i malalt, va fer el seu últim viatge fora d’Itàlia a Lourdes, ja amb cadira de rodes, i l’últim dins Itàlia el va fer a Loreto, donant-nos exemple d’aquest amor filial a la nostra Mare tan constant en els ensenyaments de l’Església i en la vivència de les nostres gents senzilles. Des del seu tron al cel, ella ens contempla i ens ajuda amb els molts títols que li hem atribuït a les lletanies del rosari i amb el seu amor maternal per a totes les persones. És la Ianua Cæli, la ‘Porta del cel’, on va arribar per a preparar-nos amb el seu Fill un lloc per a sempre.


ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1-6a.10ab) El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.» Salm responsorial [44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)] La princesa t’espera enjoiada, l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir. R. R. Teniu la reina a la dreta, vestida amb brocats d’or. R. Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està corprès de la teva bellesa. És el teu senyor: fes-li homenatge. R. Conduïdes entre cants de festa, s’acosten al palau del rei. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a) Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort

vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56) Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitarme? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

PARAULA ENDINS Maria, obra mestra de l’amor de Déu L’oració del començament de la missa (col·lecta) em demanat al Senyor de saber mirar més enllà del que veuen els nostres ulls: Feu que, amb l’esguard fit en les coses celestials mereixem de tenir part en la seva glòria. I és que en l’Assumpció de Maria la humanitat pot veure el seu propi destí. L’Assumpció és el senyal que, com la Resurrecció de Crist, anticipa que les forces del mal són vençudes (com hem llegit a l’Apocalipsi), i sant Pau ens ha dit en la segona lectura que la mort no té la darrera paraula. Avui festegem no solament la certesa de la victòria sobre la mort, sinó també que tota la realitat humana –cos i esperit– vencerà la mort.

Feliç tu que has cregut! La grandesa de Maria no és solament la grandesa de la seva divina maternitat, sinó també la seva gran fe. Diu Sant Agustí que la fe de Maria va fer que concebés abans en el cor que en el seu si. Ha mirat la petitesa de la seva serventa. Elisabet admira Maria, i Maria queda admirada de l’amor de Déu. El Magnificat subratlla dues característiques de l’amor de Déu: la fidelitat i la predilecció pels humils. Podríem dir que la darrera explicació de l’Assumpció de Maria és aquest amor de Déu. Maria és l’obra mestra de l’amor fidel de Déu i de la seva predilecció pel humils. P. Pere Cardona, o.f.m.c.


Reflexions Avui voldria referir-me a un tema (la paciència) que em sembla fonamental a l’hora de construir una vida plena i satisfactòria: Un proverbi àrab diu: “La paciència és un arbre d’arrels amargues, però de fruits molt dolços.” Igualment, un pres va escriure a una cel·la de la torre de Londres: “No és l’adversitat el que ens destrueix i mata, sinó la impaciència amb què la suportem”. Aquesta virtut no està de moda. L’altre dia una persona em va dir a l’hospital que havia sentit aquesta paraula quaranta mil vegades en pocs dies, i que n’estava farta. I té raó¡ Què fàcil és parlar-ne i omplir-se’n la boca o aconsellar, i què difícil és viure-la! Lluís Simon, pvre.

AIXÍ HO HAN DIT

En un minut Val la pena aturar-nos a contemplar a Jesús quan prega. Com ho va fer el deixeble. Era tan bell contemplar-lo pregar, que li va entrar un sant desig: “Un dia Jesús estava pregant a soles, i quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: ‘Senyor, ensenya’ns a pregar’”. La contemplació de Jesús pregant ens revela la dimensió més profunda de la seva humanitat. I, conseqüentment, ens revela el misteri més profund de l’home. Aquest ha estat creat per tractar familiarment amb Déu, com un fill petit amb el seu pare. I, per tant, està cridat a descobrir els altres homes com a germans. Per això Jesús ens ensenya a pregar com ho fa ell, i la comunitat cristiana primitiva va quedar tan impressionada per aquest nova manera de pregar, ensenyada per Jesús, que, fins i tot en les comunitats d’origen grec, s’utilitzava la paraula aramea “Abba”, utilitzada per Jesús per dir “Pare”. Jesús sabia molt bé el complicada que s’havia tornat la religió; tant, que ni els mateixos lletrats sabien quin era el manament més important de tots. Per això ens va deixar una síntesi meravellosa de tota la Bíblia condensant-la en l’amor a Déu i en l’amor al proïsme. Però ens va deixar una síntesi encara més profunda i bella de tot el seu Evangeli en el Pare Nostre. Què més es pot dir de Déu sinó que és el nostre Pare? Què més es pot dir de l’home sinó que és el seu fill? I que, conseqüentment, els altres són germans nostres? Didac Bertran

“El fracàs és una gran oportunitat per començar una altra vegada amb més intel·ligència” (Henry Ford) A tots ens fa por el fracàs. Fins i tot el més petit en les coses més insignificants. Des dels més petits als més experimentats tothom mira d’evitar el fracàs. I això no és dolent. Però per molt que ens hi escarrassem , en un moment o altre ens arriba l’experiència del fracàs. I això té un gran valor educatiu. Vull dir que tots podem i hem d’aprendre davant el fracàs. I aleshores aquest es converteix en una gran oportunitat per aprendre. El fracàs pot esdevenir el primer pas d’un gran aprenentatge. El fracàs, en comptes de ser punt i final, es converteix en punt de partença per a nous aprenentatges. I, per tant, l’hem d’aprofitar. Però, clar, aquesta gran oportunitat que s’obre demana quelcom per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Demana començar una altra vegada, però amb més intel·ligència. Sense això el fracàs és un mal company de camí. Però començar de bell nou, amb més seny, amb més mesura, amb més intel·ligència, és garantia d’enriquiment personal i, segurament, d’èxits futurs. Tornar a començar no ens ha de fer mai por, si ho fem amb més intel·ligència. ¿Què us hi jugueu que pot ser una bona recepta? Francisco Giménez, pvre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 15 d’agost. Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu [Ap 11,19a.12,1-6a.10ab; Sl 44; 1Cor 15,20-27; Lc 1,39-56 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 16: Sant Esteve, rei d’Hongria, sant Roc, pelegrí, i beat Joan de Santa Marta, prevere i màrtir (MLl) [Ez 24,15-24; Sl Dt 32,18-21.; Mt 19,16-22]. Dimarts 17: [Ez 28,1-10; Sl Dt 32,26-28.30.35-36; Mt 19,23-30]. Dimecres 18: [Ez 34,1-11; Sl 22; Mt 20,1-16]. Dijous 19: Sant Magí, màrtir (A Tarragona, MO; a l’Arxidiòcesi, MLl)[ Ez 36,23-28; Sl 50; Mt 22,1-14]. Divendres 20: Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l’Església (MO) [Ez 37,1-14; Sl 106.; Mt 22,34-40]. Dissabte 21: Sant Píus X, papa (MO)[ Ez 43,1-7a; Sl 84, Mt 23,1-12]. Diumenge 22: Diumenge XXI de durant l’any [Is 66,18-21; Sl 116; He 12,5-7.11-13; Lc 13,22-30 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la IV setmana.


El nostre patrimoni PARROQUIA DE SANT BARTOMEU DE MONTFERRI L’església de Montferri és un edifici d’una nau amb capelles afegides en ambdós costats. La nau és gòtica de meitat del segle XVI amb arcs apuntats, en un dels quals figura la data de 1602, però es va tancar l’espai entre els arcs amb volta de canó amb llunetes. Amb aquesta actuació es van cobrir les capelles grans del costat de l’Evangeli i l’última del costat de l’Epístola, mentre que les petites ho fan amb aresta i la capçalera amb creuer a grills. Els arcs es recolzen en pilars amb mitges columnes adossades, que imiten l’estil gòtic tardà de Santa Oliva. La porta, barroca, s’obre al sud-oest, amb arc mixt motllurat, pinacles amb perles i fornícula amb volutes, i amb palmeta superior allotjant la imatge de sant Bartomeu. El campanar, al sud, té restes d’una construcció romànica amb dues espitlleres del seu cos inferior, de pedra, amb fals arc de mig punt, sobre una de les quals es llegeix la data de 1797, sens dubte de la reforma barroca. Sobre aquest cos s’alcen dos de més octogonals.

XXXè Cicle de concerts «Els orgues de Catalunya»

El proper diumenge, Aplec al Tallat

Organitza: Associació Catalana de l´orgue

A la serra del Tallat va descobrir-se l’any 1475 una imatge de la Verge Santíssima i, en el lloc de la troballa, en Ramon Berenguer de Llorac, senyor de Solivella, hi va fer construir una petita capella. Quatre anys més tard va donar al monestir de Poblet l’edifici i el seu terme. Aleshores, els monjos cistercencs hi bastiren un formós temple i un gran edifici gòtic que va subsistir fins l’any 1835. Com a conseqüència de l’esclat revolucionari, d’aquell notable conjunt només va restar dempeus la devoció dels habitants de les rodalies. La gent de l’Urgell, de la Conca i de la Segarra, no deixaren d’adreçar-se a la Mare de Déu del Tallat. Ara el Santuari està en constant procés de restauració i enguany, el proper diumenge 22 d’agost, s’hi celebrarà el XXXVI Aplec, amb nombroses activitats entre les que destaquen la conferència del Dr. Josep M. Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, sobre “El Tallat: passat, present i futur” (12 del migdia) i la solemne eucaristia concelebrada que presidirà Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’Arxidiòcesi (a la 1 del migdia). L’Aplec començarà a les 10 del matí i hi haurà concursos, sardanes i dinar de germanor i, per primera vegada, es posarà a la venda el DVD de la Coronació canònica de la Mare de Déu del Tallat, que recupera un magnífic reportatge de l’any 1954. Per a informació i inscripcions, cal adreçar-se al 977 014 685 o al 680 184 883

Diumenge 15 d’agost A l’església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, de la Pobla de Cérvoles i a les 19.00 h, concert d´orgue a càrrec de Bernard Winsemius, amb obres Correa d´Arauxo, Sweelinck, Cavazzoni, Macque, Kerll, Albretchsberger i Speth. Diumenge 22 d’agost A la parròquia de Sant Jaume Apòstol d´Ulldemolins i a les 19.00 h, concert d´orgue a càrrec de Francesc Pi, amb obres de Cabezón, Correa d´Arauxo, Kerll, Pasquini, Corelli, Morandi i Pi.

Museu Bíblic Tarraconense Mostra «Aqua sacra: càntirs i tradició» a la sala d’exposicions temporals del Museu Bíblic Tarraconense. Romandrà oberta fins el 21 d´agost, amb el següents horaris: els dijous, divendres i dissabtes de 19 h a 21 h. El 19 d’agost, festivitat de sant Magí de 10 h a 13 h i de 19 h a 21 h.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.


Full Domincal