Issuu on Google+

8 d’agost de 2010

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge XIX del temps ordinari

Any LXI - IV Època - Número 3152

UNS MANAMENTS QUE ENS FAN FELIÇOS

E

n acabar tota l’exposició que de la moral cristiana fa el Compendi del Catecisme de l’Església catòlica, ens endinsem ara en l’explicació de cadascun dels deu manaments. Aquests són, com ja ho he comentat altres vegades, les instruccions que ens dóna aquell que ens ha fet i que estan destinades a ajudar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a poder decidir com actuar bé en les diverses situacions. En definitiva ens ajuden a ser feliços. Si procurem complir-los ens posarem en les millors condicions per a portar una vida reeixida. El Decàleg resumeix la llei donada per Déu al poble d’Israel en el context de l’Aliança per mitjà de Moisès. Encara que els tres primers manaments es refereixen a l’amor a Déu i els altres set a l’amor al proïsme, tots tracen el camí d’una vida alliberada de l’esclavitud del pecat. És bo de recordar com els manaments que es formulen amb una expressió que pot semblar negativa, com «no matis» o «no robis» sempre defensen valors positius com la vida, la justícia, etc. La formulació negativa expressa, d’una banda, que aquella acció mai no es pot realitzar, i alhora que, quan la fem, ens destruïm a nosaltres mateixos com a persones. Per sota d’aquell mínim no es pot realitzar la bondat humana. Caldrà que sigui la consciència personal la que descobreixi com realitzar, en canvi, les infinites possibilitats de fer el bé en aquell camp: no puc robar, però he de descobrir, amb un judici de prudència, com viure la justícia en cada moment de la meva vida, i això demana pensarhi i decidir en cada acció concreta. Ens cal valorar els manaments com ho va fer Jesús a l’evangeli en el diàleg amb el jove ric. Aquest li pregunta com ho ha de fer per a obtenir la vida eterna, i Jesús li diu que el primer que ha de fer és complir els manaments. Una vegada ho hagi fet ja podrà proposar-se un seguiment més proper de Jesús. Per tant, els manaments i el seu compliment tenen una importància i un significat fonamental, i tots

els cristians estem obligats a observar-los. Aquesta obligació, a més, és greu perquè els manaments enuncien els deures fonamentals de l’home envers Déu i envers els altres. Ens queda per considerar un aspecte capital: és possible, de fet i en la pràctica, guardar les prescripcions del Decàleg? No ens trobem davant d’uns imperatius morals excel·lents però molt difícils de complir? La pregunta té sentit perquè tantes vegades ens adonem de com ens costa tenir actuacions rectes i que s’atinguin amb la llei de Déu. No es pot obviar la necessitat de l’esforç personal, de la lluita sincera per complir els manaments, però no podem oblidar que és imprescindible el recurs a la gràcia de Déu: Jesús ens ha dit que sense ell no podem fer res, i per això ens dóna el do del seu Esperit i de la seva gràcia. Amb la seva ajuda complirem aquests preceptes amorosos o sabrem tornar a Déu si alguna vegada no som capaços de guardar-los.


DIUMENGE XIX DEL TEMPS ORDINARI Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 18,6-9) Aquella nit de la sortida d’Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares. Salm responsorial [Sl 32,1.12.18-19.20.22 (R.: 12b)] Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat. R. R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat. Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R. Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós. R. Lectura de la carta als cristians hebreus (He 11,1-2.8-19) Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la

terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,32-48) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor. »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

PARAULA ENDINS Vigilància i fidelitat L’Evangeli d’avui s’adreça al petit ramat; un grupet estimat de Déu i destinat al Regne, tanmateix petit. Aquesta petitesa els podria fer néixer en el cor el dubte i el descoratjament i com a conseqüència ganes de deixar-ho córrer tot. Jesús els exhorta a no témer. Vigilància sí, però també disponibilitat i compromís. Ell són també com la “petita resta d’Israel”, és a dir un petit grup d’autèntics creients en el qual el Regne es fa present en benefici de tots. El Regne és un do del Pare que es complau a donar-vos, do fonamentat en el seu amor i no en el nostre rendiment: per tant fora tota angoixa. Treballar pel Regne comporta unes exigències, que són menors que els avantatges que s’obtenen.

Convida al petit ramat a vendre els béns i fer almoina. Hem d’entendre que aquesta riquesa és la que no perd valor, a diferència de la del ric que acumula sols per a ell mateix. És en aquesta direcció que hem d’orientar el nostre cor: On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor. La possessió de massa coses pot obstaculitzar el nostre esperit i fer que es converteixi en sedentari en detriment de la virtut teologal de l’esperança, que no solament és esperar els béns futurs, sinó també de canviar les coses ja aquí. Cal estar sempre atents i ser bons administradors, fidels i responsables dels dons que el Senyor ens ha fet. P. Pere Cardona, o.f.m.c.


EN EL NOSTRE MÓN PASSA... ...que l’any 2009 hi va haver més divorcis que casaments. Són dades de la província de Tarragona, però serveixen per a reflexionar tots! Aquestes són les dades que s’han fet públiques als mitjans de comunicació (Diari de Tarragona, divendres 2 de juliol de 2010, pàg. 1-3). Es van casar 2.321 parelles i se’n van divorciar 2.546, un 8,5 % més que a l’any 2008. Va caure la natalitat: 539 menys nascuts que al 2008. La mitjana de fills per dona, el 2009, va ser de 1,5.. El 32,6 % de mares són estrangeres. En el 27 % de matrimonis un dels dos és estranger. L’edat mitjana de ser mare se situa als 30 anys. I la de ser pare entre els 30 i 34. Els matrimonis per l’Església s’han reduït a la meitat en 5 anys i el 2009 van ser 673 ( dels 2.321). I aquí no hi ha comptabilitzades les parelles que no es casen ni pel civil ni per l’Església i que simplement viuen junts. De separacions sempre n’hi ha hagut i l’Església sempre n’ha admès. Però que ara siguin més que els casaments...! Alguna cosa, o algunes coses, no funcionen. Hi pot haver algú que digui que no passa res? Mn. Miquel Barbarà Anglès

Preguem amb l’Església El Sant Pare Benet XVI en aquest mes d’agost confia les següents intencions de pregària a l’Apostolat de l’Oració. General: Perquè els sense feina, sense sostre i tots els qui viuen en greu situació de necessitat trobin comprensió i acollida i siguin ajudats de manera concreta a superar les seves dificultats. Missionera: Perquè l’Església sigui la “llar” de tots, disposada a obrir les seves portes a tots els que estan obligats a emigrar a altres països per les discriminacions racials i religioses, la fam i les guerres. APOR

Hem llegit Els futbolistes no tenen patró El periodista Albert Christian Sellner va proposar a la pàgina principal del diari austríac Der Standard que sant Joan Bosco sigui nomenat patró del futbol i va suggerir que el papa Benet XVI sigui el promotor d’aquest reconeixement. Sellner assenyala que molts jugadors de futbol es senyen i resen durant les competències esportives, però que els falta un sant patró oficial en aquesta professió.

És sabut que la FIFA va prohibir l’ús de símbols i gestos religiosos, però la majoria dels jugadors fa cas omís d’aquesta prohibició i expressen públicament la seva fe religiosa, com es va veure en el passat Mundial a Sud-àfrica. La proposta de Sellner és directa. Així com Joan Pau II va declarar a Don Bosco “Pare i mestre dels joves”, “Benet XVI tindria l’oportunitat d’adquirir mèrits en el món del futbol proclamant a Don Bosco patró del futbol”. El suggeriment de Sellner fa honor al gran aportació que Don Bosco i els seus salesians van donar al joc i l’esport com a eines d’educació i de promoció humana, mostrant més el valor de comunitat que no pas el de la competició. A més, les característiques del futbol són joventut, amistat, alegria, art amb la pilota i festa, característiques que estan presents en la figura de Don Bosco. Daniel Boloix

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 8 d’agost. Diumenge XIX de durant l’any [Sv 18,6-9; Sl 32; He 11,1-2.8-19; Lc 12,32-48 o, més breu, Lc 12,35-40 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 9: Santa Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein), verge, màrtir i patrona d’Europa (F) [Sir 51,1-8 o bé Os 2,16b.17b.21-22; Sl 44; Mt 10,28-33 (LE/LH pròpies)]. Dimarts 10: Sant Llorenç, diaca i màrtir (F) [2Cor 9,6-10; Sl 111, Jn 12,24-66 (LE/LH pròpies)]. Dimecres 11: Santa Clara d’Assís, verge (MO)[Ez 9,1-7.10,18-22; Sl 112; Mt 18,15-20]. Dijous 12: Santa Joana Francesca de Chantal, religiosa (MLl)[ Ez 12,1-12; Sl 77; Mt 18,21-19,1]. Divendres 13: Sant Poncià, papa, sant Hipòlit, prevere, i beat Tomàs Capdevila i companys, màrtirs (MLl) [Ez 16,115.60.63 o bé Ez 16,59-63; Sl Is 12,2-3.4bcd.5-6.; Mt 19,3-12]. Dissabte 14: Sant Maximilià Kolbe, prevere i màrtir (MO)[ Ez 18,1-10.13b,30-32; Sl 50, Mt 19,13-15]. Diumenge 15 d’agost. Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu [Ap 11,19a.12,1-6a.10ab; Sl 44; 1Cor 15,20-27; Lc 1,39-56 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana.


XXXVI Aplec al Santuari del Tallat Per al 22 d’agost, a partir de les 10 del matí, està anunciat el XXXVI Aplec al Santuari del Tallat, a Rocallaura. Com diu el Sr. Arquebisbe, el Tallat ha de ser un “lloc de silenci, perquè les persones que hi habiten i els qui hi puguin anar a pregar trobin sempre l’ambient adequat per a endinsarse en la pregària i que es puguin omplir d’aquell goig i pau que donen la presència de Maria i l’entorn únic que envolta el Santuari”, el qual també “ha de continuar sent un lloc de festa, de goig i d’alegria per tots aquells que hi pelegrinen”. Per a informació i inscripcions, cal adreçar-se al 977 014 685 o al 680 184 883

Es fa saber Dijous 12 Museu Bíblic Tarraconense El dijous 12 d’agost, a les 19 hores, tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Aqua sacra: càntirs i tradició» a la sala d’exposicions temporals del Museu Bíblic Tarraconense. Romandrà oberta del 12 al 21 d´agost, amb el següents horaris: els dijous, divendres i dissabtes de 19 h a 21 h. El 19 d’agost, festivitat de sant Magí de 10 h a 13 h i de 19 h a 21 h. Concerts a la ruta del Cister Al Reial Monestir de Santes Creus i a les 22 h, concert de folk, amb Jaume Armella (veu), Montse Domènech (veu), Eduard Estivill (veu), Isidor Marí (veu), Jordi Pujol (veu), Oriol Tranvia (veu), Montse Soler (veu), Toni Hernàndez (guitarres); Dani Ortin (percussió), Carlos Duque (baix) i Jaime de Burgos (acordió i teclats). El Grup de folk va néixer l´any 1967 amb la voluntat de ser una alternativa més o menys popular i festiva als Setze Jutges. Trenta anys després alguns dels seus membres es van tornar a unir per actualitzar les cançons de sempre i tocar-les de nou.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

XXXè Cicle de concerts «Els orgues de Catalunya» Organitza: Associació Catalana de l´orgue Dimarts 10 d’agost - A la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra i a les 22.00 h, concert d´orgue a càrrec de Saskia Roures, amb obres de Caroso, Byrd, Cabanilles, Cabezón, Sweelinck, Scheidemann i Storace. Dissabte 14 d’agost - A la parròquia de Sant Martí de l´Aleixar i a les 22.00 h, concert d´orgue a càrrec de Daniel Parache, amb obres del Valente, Sweelinck, Puxol, Pachelbel, Pasquini, Massarre, Zipoli, Freixanet, Robert de la Riba i Sousa Carbalho. - A la parròquia de Sant Miquel, de Torroja del Priorat i a les 21.00 h, concert d´orgue a càrrec de Francesc Pi, amb obres de Cabezón Couperin, Pasquini, Corelli, Morandi i Pi. Diumenge 15 d’agost A l’església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, de la Pobla de Cérvoles i a les 19.00 h, concert d´orgue a càrrec de Bernard Winsemius, amb obres Correa d´Arauxo, Sweelinck, Cavazzoni, Macque, Kerll, Albretchsberger i Speth.

Demà, testimoni de joves cristians palestins a Poblet La Delegació de Pastoral de Joventut de l’Arquebisbat de Tarragona informa que demà, dilluns, 9 d’agost, a les 17 h i al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, hi haurà una xerradatestimoni  a càrrec dels joves cristians vinguts del poble de Taybeh (Palestina), dins el projecte d’intercanvi que ha anat consolidant-se d’ençà dels pelegrinatges del Secretariat Interdiocesà de Joventut a Terra Santa.Intervindrà també el P. Lluc Torcal, prior del monestir, que parlarà sobre com viure la fe aquí i ara.


Full Dominical