Page 1

23 de maig de 2010

Arquebisbat de Tarragona

Diumenge de Pentecosta

Any LXI - IV Època - Número 3141

ESPERIT DE VIDA, LLIBERTAT I UNITAT

C

ada any, quan arriba la solemnitat de la Pentecosta, se’ns fa present la pregunta de qui és realment l’Esperit Sant, com el podem reconèixer, què és el que fa. L’Himne que avui ens recorda la litúrgia, el Veni, Creator Spiritus, ens dóna ja una resposta: tot el que existeix és obra d’aquest Esperit creador. L’Esperit surt al nostre encontre a través de la creació i de la bellesa del món. Però l’Esperit Sant ve també en ajut nostre perquè ha entrat en la història i ens parla de nou a través de Jesucrist. Sant Joan recorda: «A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat» (1,18). Per tant, l’Esperit, a través de Jesús, fa penetrar la nostra mirada en la intimitat de Déu. I si això no fos suficient, el Senyor no sols ens permet aquesta mirada en la intimitat de Déu, sinó que Déu ha sortit de la seva intimitat i ha vingut al nostre encontre en Jesús, per obra de l’Esperit Sant. Què ens porta aquest Esperit? Sobretot vida i llibertat. Altre cop és sant Joan qui ens ho transmet: «Jo he vingut perquè [...] tinguin vida, i en tinguin a desdir» (10,10). No és possible, en aquestes breus línies setmanals, detenir-se a glossar tota aquesta riquesa, però sí que voldria recordar, aprofitant que avui se celebra la Jornada de l’Apostolat Seglar, que tota la riquesa de vida i llibertat que veiem en tants moviments, grups i comunitats eclesials que han anat sorgint en els últims temps són fruit de l’acció incessant de l’Esperit que dóna vida i canalitza la llibertat dels fills de Déu. Tota aquesta riquesa espiritual manifesta també la gran set de Déu que hi ha en tots els homes i dones. El desig de vida i de llibertat autèntica, responsable, ha d’impregnar tots els moviments eclesials que han de ser escoles de llibertat. Però juntament amb la vida i la llibertat, i precisament perquè les dóna, l’Esperit Sant dóna també unitat. Es tracta de tres dons inseparables entre si. Altra volta escoltem sant Joan, quan recull les paraules de Jesús a Nicodem

que va de nit a trobarlo buscant la veritat: «L’Esperit bufa allà on vol» (3,8). Però la voluntat de l’Esperit no és arbitrària, és la voluntat de la veritat i del bé. La gran i riquíssima diversitat que trobem en l’Església manifesta, ni que sigui de manera tènue, la riquesa de l’essència divina i ens fa entendre que són molts els camins perquè tots els homes i dones, en el si de l’Església, arribin a conèixer i estimar Déu.


DIUMENGE DE PENTECOSTA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11) Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.» Salm responsorial [103,1ab.24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)] Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou de gran. Que en són de variades, Senyor, les vostre obres, la terra és plena de les vostres criatures. R. R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. O bé: Al·leluia.

Si els retireu l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R. Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13) Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23) El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

PARAULA ENDINS Podem i volem córrer amb la força de l’Esperit Sant L’alè de vida que Déu va infondre a l’home i la dona creats a imatge d’Ell (Gn 1,27; 2,7), l’alè que Déu, creador del jardí (Gn 2,8), envia per a fer renéixer la creació i renovar la vida sobre la terra, com ens recorda el cant del salmista, ara omple tota la casa on es trobaven reunits i asseguts tots junts els deixebles de Jesús. La força de Déu que omplí la casa i la distribució de les llengües com de foc sobre cada un dels qui es trobaven reunits, fa que tots quedin plens de l’Esperit Sant, com ens va prometre Jesús en el moment de la seva ascensió al cel. Ja poden proclamar en diverses llengües el missatge diví. El llenguatge de l’amor, que és l’Evangeli de Jesús, demostra que té la força de l’Esperit Sant

perquè l’entén tothom sense haver de renunciar a la pròpia llengua materna. L’Esperit Sant ens dóna vida per sempre, garanteix la nostra resurrecció, ens fa lliures, ens manifesta fills de Déu. L’Esperit Sant ens condueix i ens obre la porta a la vida d’experiència en comunió, la comunió dels seguidors de Jesús, la comunió que ens uneix al Pare que envia, al Fill que és l’enviat i a l’Esperit Sant que fa conèixer i entendre la vida veritable que ofereix l’Evangeli. L’Esperit enforteix el nostre coneixement, el fa madurar contínuament, ens ajuda a experimentar l’alegria de saber-nos fills de Déu i de poder-li cridar: Pare! Dóna sentit als nostres sofriments que manifesten el camí de la resurrecció. Joan Magí, pvre.


EN EL NOSTRE MÓN PASSA... ...que una de les característiques de la nostra societat, ara i aquí, és el que es pot anomenar la contaminació cognoscitiva. Hi he fet referència altres vegades, però ara potser és un moment intens d’aquesta contaminació. Potser d’una manera més entenedora podríem dir que es dóna un batibull de notícies de tota classe: contràries, contradictòries, veritats, mentides, mitges veritats (que són les pitjors de les mentides) amb barreja d’interessos i d’actituds, amb prejudicis i amb estereotips. Hi ha de tot. Amb teatre i cavalls de Troia inclosos. Entre tot això, l’Església rep tota classe de crítiques. Estem passant un moment difícil. En qualsevol institució s’ha de distingir entre el que professa una institució, les seves creences, la seva identitat, i les errades o pecats o delictes que poden cometre alguns dels seus membres, en aquest cas membres de l’Església, pocs, si es mira fredament dins el conjunt de la societat. Tanmateix, només que fos un cas s’hauria de reaccionar igual.

Ara bé, altres institucions que professen i exposen principis que podem qualificar d’immorals (per dir-ho d’alguna manera), sense posar-nos per res en el que fan els seus membres, estan legitimades per a fer les crítiques que fan a l’Església? El fariseisme no es dóna només en ambients religiosos, també hi ha un fariseisme laïcista. Els membres de l’Església hem de tenir clares les nostres conviccions, la nostra identitat, la nostra serenitat, la nostra esperança, el nostre amor, fins i tot a les persones que ens critiquen, i la nostra fidelitat a Jesucrist que és qui ens salva. Ell és l’únic Salvador. Els homes tots podem fallar. Nosaltres confiem en Jesucrist! Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Pregar drets AIXEQUEU-VOS I PREGUEU (Lc 22, 46)

L’amor als altres

L’home modern occidental, per molt que tingui en gran consideració l’esport i el moviment, ha esdevingut un ésser que seu a l’hora de fer pregària. Seu no solament durant la major part del temps de les celebracions litúrgiques sinó també a l’hora de fer pregària personal. Que n’és de diferent d’aquesta l’actitud dels personatges bíblics (entre ells Jesús) els quals sempre preguen drets com encara avui fan sempre els cristians d’orient. Entre la disposició de la nostra ment quan prega i l’actitud del nostre cos hi ha d’haver correspondència, d’aquesta manera la posició del nostre cos ajuda la nostra ment a pregar i a posar-se a la presència de Déu. També el cos ha de fer visible allò que s’esdevé en l’ànima i estar dret quan hom prega, segons els personatges bíblics, és l’expressió corporal d’una profunda reverència plena de respecte de la creatura vers el seu Creador, a la presència del qual fins i tot els àngels estan dempeus (Lc 1, 9). Evidentment pregar asseguts és correcte, però crec que és important que coneguem altres maneres de pregar tot descobrint el seu significat. Xaver Roig, pvre.

En el fons, només pot ser feliç si ajudes als altres a ser feliços. Si tens problemes, si estàs trist o angoixat, intenta ajudar el proísme, pensa en ells i en els seus problemes: truca algú que està sol o desanimat, visita algun malalt, intenta portar alegria i afecte als qui t’envolten; i si bé molts dels problemes potser no desapareixeran, segur que hauran quedat en un segon pla. Lluís Simón, pvre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 23: Solemnitat de la Pentecosta. Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar [Missa de la vigília: Gn 11,19 o bé Ex 19,3-8a o bé Ez 37,1-14 o bé Jl 3,1-5; Sl 103; Rom 8,22-27; Jn 7,37-39. Missa de la solemnitat: Ac 2,1-11; Sl 103; 1Co 12,3b-7.12-13; Jn 20,19-23 (o bé Rm 8,8-17; Jn 14,15-16.23b-26 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 24 (comença la VIII setmana de durant l’any): [1Pe 1,3-9; Sl 110; Mc 10,17-27]. Dimarts 25: Sant Beda el Venerable, prevere i doctor; sant Gregori VII, papa, i santa Maria Magdalena de Pazzi, religiosa (MLl) [1Pe 1,10-16; Sl 97; Mc 10,28-31]. Dimecres 26: Sant Felip Neri, prevere (MO)[1Pe 1,18-25; Sl 147; Mc 10,32-45]. Dijous 27: Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre [Is 52,13-53,12 o bé Heb 10,12-23; Sl 39; Lc 22,14-20 (LE/LH pròpies)]. Divendres 28: [1Pe 4,7-13; Sl 95; Mc 11,11-26]. Dissabte 29: Memòria de Santa Maria [Jt 17,20b-25; Sl 62; Mc 11,27-33]. Diumenge 30: Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Jornada “pro Orantibus” [Pr 8,22-31; Sl 8; Rm 5,1-5; Jn 16,12-15 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la IV setmana.


Si poso la «X» hauré de pagar més diners a Hisenda? Aquest dies s’estan fent ja les declaracions de la renda... L’any 2006 va començar un nou camí en el sistema d’Assignació Tributària en relació amb l’Església. D’aleshores ençà sorgeixen molts dubtes: Es poden posar les dues «X»? Si poso la «X» hauré de pagar més diners a Hisenda? També en una altra línia: Quant costa a l’Estat l’Església? Si hem de ser sincers, ja s’han respost moltes vegades aquestes preguntes, però, malgrat això, cal continuar donant-los-hi resposta perquè l’Església està entestada a mostrar amb tota claredat els seus comptes, però també la seva feina. Dit això, i començant pel que acabem de dir, és clar que es poden marcar les dues «X» en la Declaració de la Renda. A més, posar una «X» o dues «X», o no marcar-ne cap, costa el mateix al contribuent, és a dir, res. El que l’Estat fa és que de la quantitat total dels seus impostos, dedica un

TROBADA DEL PAS DEL MAR ROIG L’arxiprestat del Baix Camp ha celebrat la desena trobada del pas del Mar Roig a la població de Mont-roig del Camp, amb l’assistència de nens i catequistes dels pobles de l’arxiprestat. A la trobada hi han participat les parròquies de l’Aleixar, Alforja, Almoster, l’Argentera, les Borges del Camp, Castellvell, Botarell, Cambrils, Duesaigües, Maspujols, Montbrió, Riudecanyes, Riudoms, la Selva, Vinyols i Montroig. La trobada va començar amb unes paraules de benvinguda del rector de Montroig, Mn. Albert Serra, i de l’arxiprest, Mn. Evarist Gómez. Durant la jornada es van fer diverses activitats relacionades amb el pas del Mar Roig. Mn. Albert Serra va lliurar als assistents a la trobada un record que deia “Guies amb amor el poble que has redimit” (Ex 15,13).

PASSIÓ DE SANT FRUCTUÓS Els propers dies 12,18 i 19 de juny, a l’Amfiteatre romà de Tarragona, es tornarà a representar la Passió de Sant Fructuós, tot just quan es compleixen els vint anys de la seva primera representació. Tot i que l’escenificació de la Passió havia perillat per una sèrie de dificultats, l’Associació Cultural Sant Fructuós ha aconseguit el suport econòmic de l’Ajuntament, de la Diputació i de la Generalitat per portar al públic aquesta obra amb un pressupost de 69.000 euros.

percentatge, en aquest cas el 0,7%, a l’Església, i un altre 0,7%, si vostè marca també la casella, a altres fins socials. Si no es marca cap casella, aquests diners dels impostos no van a cap destí concret i l’Estat els fa servir pels fins que li sembla millor. Això significa que quan es marca la «X» de l’Església no es posen uns diners extres, i per això no es paga més. Posar la “X” no costa res a l’Estat i els creients i els qui valoren la feina de l’Església, de pastoral, social, de promoció o de caritat ajuden de gran manera marcant la casella a favor de l’Església. La gran tasca que l’Església desenvolupa en hospitals, en institucions de caritat, en col·legis, etc., amb els mateixos fins pastorals i espirituals, és la gran col·laboració que l’Església aporta a la societat en què viu, encara que a vegades no se li reconegui en la seva totalitat.

Es fa saber 23 de maig — El Sr. Arquebisbe conferirà el sagrament de la Confirmació. A la Catedral, a les 11 del matí. — Projecció de l’audiovisual In coemeterio. Reconstrucció d’un funeral cristià en el segle V dC. Al Passeig Arqueològic (Muralles) de Tarragona. 24 de maig — Jornada de reflexió per a preveres i diaques, amb la ponència “Escolta i anunci de la Paraula. Els preveres, educadors de la fe dels seus germans. Catequesi. Homilia”, a càrrec de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona. A la casa diocesana d’exercicis de la Selva del Camp, a 2/4 d’11 del matí. — Presentació del llibre Els goigs de Sant Magí, de Mn. Joan Roig, a càrrec del Dr. Josep M. Sabaté Bosch, cronista oficial de la Ciutat de Tarragona. A la Sala de Plens del Palau de la Diputació de Tarragona, a les 8 del vespre. 25 de maig — Cicle de conferències commemoratiu del 90è aniversari de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). “L’Església de Tarragona i la Cultura (1897-1936)”, a càrrec del Dr. Manuel Maria Fuentes i Gasó, prevere, director de l’AHAT. A la Casa dels Concilis (c/ de les Coques, 19) de Tarragona, a les 7 de la tarda. 27 de maig — Segueix el cicle commemoratiu de la fundació de l’AHAT. “L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona del segle XXI”, a càrrec del Sr. Joan M. Quijada Bosch. Tècnic de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, i del Sr. Jordi Altés Martí, enginyer informàtic. A la Casa dels Concilis (c/ de les Coques, 19) de Tarragona, a les 7 de la tarda. 29 i 30 de maig — Jornades de portes obertes del Museu Bíblic Tarraconense (c/ de les Coques, 1). Dia 29, de les 4 de la tarda a les 8 del vespre. Dia 30, de les 10 del matí a les 2 de la tarda.

Full dominical (23-05-10)  

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you