Issuu on Google+

18 d’abril de 2010

Arquebisbat de Tarragona

III Diumenge de Pasqua

Any LXI - IV Època - Número 3136

IMPULSOS PER A FER EL BÉ

Q

uan ens deixem guiar per la raó i actuem buscant el bé desenvolupem uns hàbits o virtuts que ens ajuden en la nostra vida i la fan agradable als altres. Podríem dir que són fruit del nostre esforç, encara que tot, començant per la vida, prové de Déu. Però l’Església distingeix també unes empentes de la gràcia que vénen més directament de dalt, de l’Esperit Sant, i les anomena dons. El Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica se n’ocupa una vegada explicades les virtuts teologals. No es distingeixen gaire de les virtuts perquè també s’assenten en nosaltres i, encara que els teòlegs en fan freqüents distincions, si en alguna cosa podem reconèixer-los és que són quelcom gratuït que se’ns lliura, com un impuls per a fer el bé del que seríem incapaços per les nostres úniques forces. Isaïes, que va viure entre els segles VIII i VII abans de Crist, el primer dels profetes majors, esmenta sis dons en un cèlebre text messiànic (Is 11,1-3): «Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor.» Es refereix pròpiament al Messies, però pot aplicar-se també als fidels de Crist en virtut del principi universal de l’economia de la gràcia que enuncia sant Pau quan diu: «Perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill» (Rm 8,29). Si ens hi fixem bé, el profeta anuncia sis dons que adornaran Jesús: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència i temor de Déu. En faltaria un en la llista que acostuma a citar l’Església quan parla dels set dons de l’Esperit Sant: el de la pietat. Sant Pau, referint-se a aquest do, escriu als Romans: «Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa

cridar: Abba, Pare! Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu» (Rm 8,14-16). Hem de tenir devoció a l’Esperit Sant. Ho necessitem tant! Al llarg del dia hem d’adoptar contínues decisions i moltes requereixen saviesa, intel·ligència, ciència, fins i tot fortalesa, perquè veiem què hem de fer però no en tenim ganes. Amb freqüència potser se’ns demana consell, i què millor que demanar llavors a Déu que parli per la nostra boca? El do de pietat, que ens permet dir-li Pare, és tot un descobriment. Jesús ens revela l’amor de Déu. Aquest do és el resum de tots: la ciència de l’amor, la fortalesa del que estima, el consell de qui estima l’altre, tot està impregnat d’aquesta caritat que ha de ser el distintiu dels deixebles de Crist. Que l’Esperit Sant ens ajudi a mantenir-lo i acréixer-lo.


DIUMENGE III DE PASQUA Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,27b32.40b-41) En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús. Salm responsorial [29,2.4,5-6.11-12a.13b (R.: 2a)] Amb quin goig us exalço, Senyor! m’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, i no heu permès que se n’alegrin els enemics. Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida. R.: Amb quin goig us exalço, Senyor! O bé: Al·leluia. Canteu al Senyor, els qui l’estimeu, enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. R. Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. Heu mudat en joia les meves penes, Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14) Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 21,1-19) En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coentse sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

PARAULA ENDINS Testimonis de Crist ressuscitat El gran sacerdot s’enfada contra Pere i Joan perquè no han fet cas de la seva prohibició d’ensenyar en el nom de Jesús. Els apòstols, amb la força de l’Esperit Sant que Déu dóna als qui l’obeeixen, són testimonis de la resurrecció que prediquen. Saben qui és l’autor d’aquesta realitat: El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. Per això estan segurs del que fan i poden respondre: Cal obeir Déu abans que els homes. En la litúrgia celestial que ens presenta la visió de l’Apocalipsi, els ancians, representants dels vint-i-quatre torns del culte del temple, veuen, accepten, comparteixen i celebren joiosos, amb totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar la realitat de la victòria de l’Anyell i en donen gràcies. Jesús ressuscitat ens ha deixat la barca perquè hi treballem nosaltres. Ell vetlla la nostra pesca. Ens convida a compartir i gaudir els seus fruits de salvació. Fidels a la seva paraula l’Església creixerà sense que la xarxa s’esquinci. El seu amor, el que Ell comunica, el que ha manifestat amb

la seva vida, mort i resurrecció, és la garantia dels pastors de l’Església i de tots els seus membres. A cadascú li pertoca fer la seva feina, la que Ell ens encomana, ajudant-nos tots sense voler canviar els dons de l’Esperit. L’experiència de la pau de Jesús, fent el bé als altres, treu la por i dóna respostes. Aquesta comunió avala la presència de l’Esperit Sant. Ens fa cantar d’alegria i gratitud. El més important d’aquesta comunió és que Jesús sap que l’estimem, ens estimem i ens sentim estimats i perdonats. Els signes del nostre esforç de constructors de pau manifesten el testimoni que Déu escampa canviant els planys en danses, com ens diu el salmista. L’Esperit Sant, en la visió dels cants triomfants dels vencedors de la mort, posa aquesta victòria als nostres ulls i a les nostres mans cada diumenge. Ens diu que la nostra certesa d’estimar i ser estimats té la garantia de Jesús que ho sap i ho vol viure en la nostra comunió: Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi (Jn 17,23). Joan Magí, pvre.


MÉS ENLLÀ DE LA NOTÍCIA ARMATS DE FE Al Canadà, s’han editat manuals de pregària destinats, exclusivament, als militars. El títol d’aquesta publicació religiosa és molt suggerent, tant pel que representa com per les persones a les que va destinada: Armats de fe. La iniciativa, certament, és molt oportuna, no solament perquè s’adreça a un col·lectiu que està lluitant en diversos conflictes bèl·lics, sinó perquè també es pot aplicar a tothom. Armats de fe: quan un soldat és enviat a una guerra –encara que la Ministra del ram digui que hi van en “missions de pau”– porta armes per a la defensa i l’atac físic. I per això mateix necessita un armament per a la defensa espiritual. I aquest no és altre que la fe. Aquesta és l’arma més important per a tothom, tant a la pau com a la guerra. Precisament, per aquest motiu, la conferència episcopal canadenca ha convidat a tots els fidels a utilitzar aquest manual per a pregar pels militars i per tothom. La fe és la millor eina per a refermar el sentit cristià de la vida. Dia a dia, cal sortir al carrer amb la nostra fe ben preparada, sempre a punt, per a vèncer les hostilitats que ens presenta una societat totalment agressiva. Sí, “armats de fe” i endavant… Josep S.

Des de la meva cel·la «Hem de practicar la caritat i ajudar als altres no tan sols en els esdeveniments importants, sinó, i sobretot, en les circumstàncies ordinàries de la vida.» Tothom s’implica ajudant els damnificats de les grans catàstrofes, i està bé que sigui així, però pensem que al costat nostre també hi ha qui demana la nostra ajuda; potser no s’atreveix a demanar-la, hem de ser capaços d’adonar-nosen i ajudar. Gmà. Carles Sànchez, monjo de Solius 

EN EL NOSTRE MÓN PASSA... ...que ens pensem conèixer molt bé les altres persones i això no és tan fàcil. Si no ens acabem de conèixer bé nosaltres mateixos, per què ens pensem conèixer tan bé els altres? Fins i tot les grans personalitats no les acabem de conèixer del tot encara que ens sembli que ja les tenim perfectament retratades. Aquesta reflexió, que m’he fet moltes vegades, m’ha esdevingut més punyent en llegir una carta de fra Josep M. Canals, cartoixà de Montalegre, sobre el cardenal Vidal i Barraquer (Cf. El Cardenal Vidal i Barraquer i els cartoixans, a CatalunyaCristiana, n. 1592, 25 de març de 2010, pàg. 16). Explica per què el Cardenal va viure l’exili amb els cartoixans a la Farneta (Itàlia) i a la Valsainte (Suïssa), i en els últims paràgrafs diu: En la meva estada a la Gran Chartreuse (19851993), vaig tenir la possibilitat de conèixer el germà cartoixà que va cuidar el Cardenal a Farneta. Li vaig preguntar un dia: “Vostè va tractar el Cardenal Vidal i Barraquer?”. Em va contestar amb llàgrimes als ulls i molt emocionat: “És un sant!”. M’explicà que el Cardenal vivia com un cartoixà, seguint els horaris de la cartoixa, observant els costums dels monjos, incloses les abstinències dels divendres, “a pa i aigua”, amb l’exercici penitencial de les deixuplines. Portava una simple sotana sense cap signe exterior. Feia dues excepcions: la festa de la Pentecosta, la festa patronal de la Cartoixa de l’Esperit Sant i la diada de Crist Rei. En sentir la crida per fer-me cartoixà m’hi vaig encomanar i la seva intercessió em va ajudar a fer realitat el somni de tota la meva vida: esdevenir monjo”. Espero que a molts ens ajudi a conèixer millor aquesta dimensió de santedat del Cardenal Vidal i Barraquer i que des del Cel intercedeixi per la nostra Arxidiòcesi. Miquel Barbarà, pvre.

LITÚRGIA DE LA SETMANA Diumenge 18 d’abril: Diumenge III de Pasqua [Ac 5,27-32.40b-41; Sl 29; Ap 5,11-14; Jn 21,1-19 o més breu 21,1-14 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 19: [Ac 6,8-15; Sl 118; Jn 6,22-29]. Dimarts 20: [ Ac 7,51-8,1a; Sl 30; Jn 6,3035]. Dimecres 21: Sant Anselm de Canterbury, bisbe i doctor (MLl)[Ac 8,1b-8; Sl 65; Jn 6,35-40]. Dijous 22: [Ac 8,26-40; Sl 65; Jn 6,44-51]. Divendres 23: Solemnitat de Sant Jordi, patró de Catalunya [Ap 12,10-12a; Sl 33; 1Jn 5,1-5; Jn 15,1-8 (LE/LH pròpies)]. Dissabte 24: A l’Arxidiòcesi, sant Pere Ermengol, màrtir (MLl)[Ac 9,31-42; Sl 115; Jn 6,60-69]. Diumenge 25 d’abril: Diumenge IV de Pasqua. Jornada de pregària per les vocacions i pel clergat nadiu [Ac 13,14.43-52; Sl 99; Ap 7,9.14b-17; Jn 10,27-30 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana.


Conferència del cardenal Mons. Carlos Amigo

Jornada presbiteral del Dilluns Sant

L’església dels Sants Reis de Tarragona, popularment coneguda com “de Sant Agustí”, es va omplir de gom a gom el capvespre del dijous 25 de març d’un públic desitjós d’assistir a la conferència que tradicionalment convoquen la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Congregació de Senyores sota l´advocació de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona. En aquesta ocasió el tema a tractar era “Cristo, centro y vida de la religiosidad popular”, a càrrec del cardenal Mons. Carlos Amigo Vallejo, arquebisbe emèrit de Sevilla. L’acte va ser introduït per Mn. Miquel Barbarà, prefecte de “la Sang”, i el conferenciant va ser presentat pel Senyor Arquebisbe. La seva conferència va ser d’una gran profunditat i molt amena, palesant el cardenal Amigo una gran talla intel·lectual i pastoral, així com unes extraordinàries dots d’orador. Entre moltes altres coses, va remarcar la gran importància de la família com a bressol de la fe i també la gran oportunitat catequètica que representen els actes de Setmana Santa, singularment les processons. Les persones interessades poden escoltar aquesta conferència a la secció “Ràdio” del web diocesà www.arquebisbattarragona.cat

El passat 29 de març va tenir lloc la jornada presbiteral del Dilluns Sant, que va començar amb la missa crismal, presidida pel Sr. Arquebisbe. Van concelebrar Mons. Víctor de la Peña, bisbe emèrit de Requena (Perú), Dom Josep Alegre, abat de Poblet, i la major part de preveres de l’Arxidiòcesi. Cal indicar que, com ja és habitual, el pa i el vi de l’eucaristia i l’oli per beneïr (consagrar) i les essències aromàtiques que el perfumen van ser aportació dels onze arxiprestats de la nostra arxidiòcesi

Es fa saber 24 d’abril — II Jornada de Pastoral de la Salut amb el tema: «El sentit del dolor humà», a càrrec de Mn. Joan Manuel Bajo Llauradó. A l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, de 9.30 h a 13.30 h. — Itinerari de formació cristiana d´adults, organitzat pel Seminari Laïcal Diocesà. Al Santuari-Monestir de la Mare de Déu de la Serra, de Montblanc, a les 10 h. 25 d’abril — Jornada de pregària per les vocacions i també Jornada del clergat nadiu amb el lema: “Vocacions nadiues, al servei de la reconciliació”. L’Any Jubilar Sacerdotal ens demana ser generosos i compartir, amb les Esglésies joves, l’alegria i la joia de tants joves que es prenen seriosament Jesucrist, de tal manera que volen dedicar la seva vida al servei de l’Església.

En el context d’aquesta diada i en el decurs de la missa crismal es va lliurar a Mons. Miquel Barbarà el títol de protonotari apostòlic que li ha estat concedit pel Sant Pare. També van ser homenatjats els preveres de la nostra arxidiòcesi que al llarg d’aquest any 2010 celebren 50 anys de l’ordenació presbiteral, que són Mn. Ernest Gabernet Morros, Mn. Pere Llagostera Tous i el P. Joaquim Salvador Peñarroya; així com els qui en celebren 25, que són Mn. Josep M. Alegret Bellmunt, Mn. Jordi Figueras Jové, Mn. Evarist Gómez Ruiz i Mn. Albert Serra Fernández. Després, a la sala d’actes del Seminari Pontifici, va tenir lloc el també tradicional acte acadèmic de la Jornada sacerdotal. Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, va pronunciar una conferència sobre la fraternitat sacerdotal. Entre altres coses va dir que cada prevere “està unit amb vincles especials de caritat, de ministeri i de fraternitat apostòlica amb els altres membres del presbiteri”. La Jornada es va cloure amb el tradicional dinar de germanor.


Full dominical