Issuu on Google+

Mapa amb els principals conflictes del món al segle XX

Rocío Trenado Juan Pablo Martínez Andreu Jiménez Óscar Ramírez 4º ESO -A-


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

TEMA 6: LA GUERRA FREDA.  

INTRODUCCIÓ. ELS DOS BLOCS.  Diferencies politiques i econòmiques.  Pla Marshall i COMECON  L’OTAN i el Pacte de Varsòvia.  Carrera armamentística i carrera espacial.  ELS ESDEVENIMENTS.  Període de màxima tensió (1947-1950).  Bloqueig de Berlín.  Guerra de Corea (1950-1953)  Coexistència pacifica (1953-1977).  El mur de Berlín.  La crisi dels míssils.  Guerra de Vietnam (1954-1975).  Els anys vuitanta.  Gorbatxov i la Perestroika.  La fi de la guerra freda .  ELS ORGANISMES INTERNACIONALS  L’ONU (Organització de les Nacions Unides)  CEE (Comunitat Econòmica Europea).  UE (Unió Europea i els seus organismes) TEMA 7: CONFLICTES DELS DARRERS ANYS.  GUERRA AL TERRORISME.  · L’11-S.  Al-Qaída i Ossama Bín Laden.  · La guerra de l’Afganistan.  · El paper de l’ONU.  · L’eix del mal.  INVASIO I GUERRA DE L’IRAQ.  Interessos geopolítics i econòmics de la guerra a L’Iraq.  Manifestacions contra la guerra. ALTRES CONFLICTES AL MÓN.  Conflicte palestí israelià.  Somàlia.  Ruanda  Balcans  Darfur.  La guerra contra el narcotràfic a Mèxic. · EL NEGOCI DE LA GUERRA. · CONCLUSIONS. Bibliografia

2


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

En aquesta síntesi, anem a tractar de resumir un greu problema que afecta a la societat actual. Es tracta dels conflictes, les guerres, que s’han patit els últims anys i les que encara perduren hui en dia. És sols un exemple més de la quantitat d’avenços socials i morals que encara queden per fer. Un del més coneguts de la història és la Guerra Freda. S’anomena Guerra Freda perquè no va arribar a haver-hi un enfrontament directe, encara que si que hi hagueren morts, però no directament, va ser un conflicte gelat. La Guerra Freda va ocórrer del final de la segona Guerra Mundial, l’any 1945, a la desaparició de l’URSS, el 1991. Açò va fer referència a l’ambient tens, com hem dit abans, durant aquest període, entre : El Bloc Capitalista, liderat per EE,UU, i el Bloc Comunista, Liderat per l’URSS. Cada bloc defensava diferents idees polítiques i econòmiques. El bloc capitalista, defensava la propietat privada, l’economia del mercat, l’acumulació de capital i la recerca del màxim benefici. I el bloc comunista, defensava una economia que posava en mans de l’Estat els mitjans de producció i la planificació de l’economia. Políticament, el Bloc Capitalista defensava un sistema democràtic, basat en la separació de poders, el reconeixement dels drets i llibertats de les persones i el pluralisme polític. Els països d’aquest bloc implantaren dictadures per impedir l’expansió del comunisme. Per l’altra banda, el Bloc Comunista implantà democràcies governades per un partit únic, se caracteritzà per la llibertat dels ciutadans. Els Nord-Americans (capitalistes) i els soviètics (comunistes) van crear institucions i organitzacions per establir aliances internacionals. El Pla de Marshall va ser un programa d’ajudes dels EE.UU. cap a Europa per a recuperar-se després de la Segona Guerra Mundial. Els principals països beneficiats varen ser: Gran Bretanya, RFA (República Federal d'Alemanya), Italià i França. El COMECON (Consell d'Ajuda Mútua Econòmica) va ser la resposta de la unió Soviètica al Pla Marshall, l’objectiu del qual, va ser coordinar les economies dels països satèl·lit i comunistes. Per defensar Europa de la Unió Soviètica, es va crear una organització anomenada OTAN. Els països que formaven part de l’OTAN varen ser una gran part d’Europa. I com a resposta soviètica, van crear el Pacte de Varsòvia, que era una organització militar per a defensar els països sota la seua influència. Durant la Guerra Freda, les dues superpotències van iniciar una cursa armamentista, i van competir en la construcció d’armes en un gran poder de destrucció (bomba atòmica). La igualtat entre els armaments de les dues superpotències va fer que la carrera armamentista arriba a un equilibri de terror provocat per la por a la destrucció total, cosa que va evitar un enfrontament directe.

3


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

També, es va desenvolupar una cursa espacial en que els dos Blocs van competir en l’enviament a l’espai de satèl·lits i de persones. La Unió Soviètica, va portar a terme la primera missió en 1961 i els Estats Units varen aconseguir enviar al primer home a la Lluna en 1969. L’inici d’aquesta guerra va ser el bloqueig de Berlín. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en quatre sectors. Tres anys desprès els EUA, Gran Bretanya i França van crear una nova moneda per a reconstruir Alemanya. Açò va posar de relleu l’economia capitalista i provocà que l’URSS bloquejara l’arribada a Berlín de mercaderies per terra. Al dia següent, els occidentals començaren a proveir la ciutat des de l’aire. Açò va donar lloc al pont aeri, que durà un any. Després d’aquest episodi, es va consumar la divisió d’Alemanya en les zones occidentals RFA (República Federal d'Alemanya) i la zona oriental RDA (República Democràtica Alemanya). Altre període de tensió, va ser la Guerra de Corea. Corea, era una colònia japonesa que després de la guerra es va dividir en dos estats: un comunista i un dictatorial. En el 1950 Corea del nord va envair Corea del sud amb el fi de fer-se amb el poder de tota Corea. Però, no comptaven amb que les tropes americanes acudirien en defensa de Corea del Sud. La guerra que van provocar, va ser catastròfica, més d’un milió de persones varen morir. Al final de tota aquesta guerra, en l’any 1953, el país va tornar a la divisió que hi havia abans de la guerra. En conclusió, aquesta guerra no va servir per a res. L’any 1953 Stalin va morir i la Guerra Freda es va atenuar tant que es va produir una etapa anomenada coexistència pacifica. El líder de l’URSS, Nikita Khrushchov impulsà la indústria de béns de consum en detriment de la indústria armamentista i va afavorir la competència pacífica. El 1960 John Fitzgerald Kennedy que era el president dels Estats Units, va promoure aquesta política. Es van prendre diverses iniciatives, com les negociacions mantingudes per limitar la carrera armamentista. No obstant, els conflictes van continuar. En aquesta coexistència pacifica van ocórrer moltes coses. Per exemple, la construcció del mur de Berlín l’any 1961, creat per les autoritats de l’Alemanya Oriental per a frenar l’emigració perquè hi havien condicions de vida diferent a la RFA i a la RDA, ja que la RFA era més rica i era molt més democràtica que la RDA, i per això, molts alemanys emigraven cap a l’oest.

Mur de Berlín

També que durant la coexistència pacifica un altre dels conflictes va ser la crisi dels míssils. En l’any 1961 Cuba es va convertir en la primera república socialista d’Amèrica, aleshores els Estats Units en 1962 van iniciar un bloqueig

Míssils aeris

4


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

polític i econòmic contra Cuba. Cuba va respondre amb una gran obtenció de bases de míssils de l’URSS a l’illa però al final el president soviètic va acabar retirant aquestes bases. Un altre conflicte, va ser la guerra de Vietnam que fins la seua independència de França en l’any 1954, estava dividit en dos estats: un era la República Democràtica de Vietnam, que era comunista, i l’altre estat la República de Vietnam que era un règim dictatorial i anticomunista. Els dos van acabar en una gran guerra on els Estats Units van intervenir amb bombardejos per tot arreu. Però, al final de tota aquesta guerra els tres països van acabar firmant la pau a Paris l’any 1973 . Mikhaïl Gorbatxov cap als anys vuitanta va promoure un comunisme reformista perquè l’URSS es trobava en desavantatge respecte als Estats Units degut a la ineficàcia de l’economia planificada, que li feia patir greus problemes econòmics. Com en L’any 1985, Gorbatxov, va pujar al poder, va

posar en funcionament la Perestroika, que era un

programa de reformes liberalitzadores. La més important va ser l’econòmica, que va impulsar la iniciativa privada.

Mikhail Gorbatxov

Tot açò que va fer Gorbatxov va desencadenar que l’estat soviètic s’oposara al comunisme. Les repúbliques soviètiques no russes van anar declarant-se independents i van substituir el comunisme per la democràcia parlamentaria. I per fi, el 1989, les fronteres amb la RFA que estaven separades amb la RDA per el gran mur de Berlín, es van obrir i Alemanya es va reunificar. I Finalment, Gorbatxov va dimitir i la Unió Soviètica també va ser dissolta. S’iniciava, aleshores, un nou ordre mundial amb els Estats Units com a única superpotència. Es posà fi així, a una de les pitjors guerres de la història. Durant els següents anys, s’han anat creant diverses organitzacions internacionals amb diferents finalitats. Per exemple, l’ONU (Organització de les Nacions Unides) que és la major de les organitzacions i que afavoreix, principalment, la pau i seguretat internacionals, el respecte dels drets humans i el desenvolupament econòmic i social. Actualment en formen part quasi 200 estats. Per altra banda, en Europa, també es va crear una gran organització, la CEE (Comunitat Econòmica Europea) que pretenia crear un únic mercat comú. En un principi la van formar, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. Més tard, van anar afegint-se altres països d’Europa. Posteriorment, en 1993, la Unió Europea (UE) va substituir l’anterior organització del continent. Aquesta, es va sostindre en les organitzacions anteriors (CECA; CEE; CE) i pretén acollir la integració i una governació en comú. Té diverses institucions (Parlament Europeu, el Consell Europeu, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal de Comptes i el Banc Central Europeu) en les quals es recolza. La formen actualment 27 estats europeus.

5


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

I continuant amb els conflictes, però aquesta vegada els que han passat fa menys temps, no podem deixar parlar d’un dels atacs terroristes més brutals de la història. El famós L’ 11-S, que va ocórrer el 2001 de setembre als EE. UU . El que va passar, és que quatre avions van ser segrestats per 19 terroristes. Dos es van estavellar contra els gratacels del Word Trade Center a New York on van morir 2973 persones, un altre es va estavellar contra el pentàgon i l’altre no va impactar contra cap objectiu. Açò, va provocar que els Estats Units començara una guerra mundial contra el terrorisme internacional. Els responsables dels atemptats de L’11-S va ser un grup d’islamistes radicals anomenat Al-Qaida que era liderat pel terrorista que tots coneixem amb el nom d’ Ossama bin Laden que

Ossama Bin Laden

va nàixer a l’Aràbia Saudita. Provenia d’una família multimilionària i tenia negocis per tot el món. Aquest terrorista ha segut l’home més buscat de la història. Va ser assassinat pels estadounidencs el 2 de maig de 2011. El

primer

pas

dels

Estats

Units

en

la

Gerra

contra

el

Terrorisme,

va

ser bombardejar i envair Afganistan, el 7 d’octubre de 2001 amb el suport de l’OTAN i de la Aliança del Nord i amb ajuda de l’ONU, davant la negativa del governant del regim talibà d’entregar a Osama bin Laden, que suposadament estava refugiat en aquest país. Els objectius de bombardejar i envair Afganistan eren capturar a Bin Laden i una a venjança de l'atac contra les torres bessones. Els talibans es van fer famosos per la violència contra la població civil i la violació dels drets humans. El paper de l’ONU, va ser molt important al recolzar als es Estat Units quan van iniciar unilateralment els atacs contra el règim talibà i les bases d’Al-Qaida l’octubre de 2001. El 29 de gener de 2002 George W. Bush que era el president dels Estats Units en aquell moment, va crear l’expressió “L'eix del mal” en un discurs que va fer. Aquella expressió va servir per assenyalar, els països que suposadament albergaven i defensaven terroristes. Els primers estats anomenats com a integrants d'aquest eix del mal van ser l'Iran, l'Iraq i Corea del Nord. George W. Bush

El 20 de març de 2003 els Estats Units va esbrinar que Iraq amagava armes de destrucció massiva i que Saddam Hussein, que era el director i cap del govern iraquià, amagava i ajudava els terroristes, i per açò els Estats Units van iniciar els atacs a l'Iraq. Però, una vegada controlat el país, no es van trobar armes de destrucció massiva. Aleshores, els Estats Units donaren l’explicació que la invasió es devia a que Saddam Hussein compartia informació dels serveis de intel·ligència amb Al-Qaeda, encara que mai va

6


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

haver relació de Hussein i l’Al-Qaeda. Aquest atac mai va comptar amb la aprovació del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Hi van haver més invasions i guerres a l'Iraq i l’Afganistan on es trobaren interessos econòmics i estratègics. Els analistes, van afirmar que tractaven de controlar una de les regions del món més important en recursos energètics. Tot açò, va provocar l’aparició d'un moviment mundial contra la guerra amb moltes manifestacions per parts de milions de persones que estaven en contra de tanta guerra. A banda de tots aquests problemes entre països hi ha molts més arreu del món. L’ odi als jueus per part de Israel va començar fa mes de 2000 anys, abans de Crist. El conflicte entre Israel i Palestina és un dels més antics que hi ha actualment. Aquests dos discutien pel territori per la religió i per les diferències entre musulmans i jueus. Altre exemple de conflicte, ocorre en Somàlia, situat a la part oriental del continent Africà. El conflicte de Somàlia, es va produir quant la política es va dividir en 1991 per distints motius. Es va dividir en dues clans i ètnies: el Moviment Patriòtic Somali (MPS) en el sur, y el Moviment Nacional Somali (MNS) en el nord. Açò provoca l’ eixida del president Barre. Aquestos dos grups ètnics van lluitar per fer-se amb el poder, quedant el país dividit en múltiples regions que seran controlades per diferents líders somalis. Es un conflicte que ha causat, i encara causa, milers de morts. Aleshores es va produir una guerra civil on el país va caure en una hambruna generalitzada. El president George Bush va intervenir militarment per frenar la catàstrofe. En maig de 1993 l’ ONU intentà ajudar-los, però el 1995 de maig es va acabar retirant sense aconseguir ni l’establiment de la autoritat nacional, ni la pau.

Un altre país amb problemes va ser Iugoslàvia, que era un estat multiètecnic amb tensions internes que , durant el domini socialista, van quedar relegades a segon terme. Les guerres iugoslaves es van caracteritzar per la seua especial brutalitat i per les continues neteges ètniques. Molts dels dirigents que van provocar aquells conflictes, han estat acusats de crims de guerra i crims contra la humanitat. Més conflictes encara com és el cas de Ruanda. Ruanda està situada al centre d’Àfrica. El 1994 va esclatar un greu conflicte de caràcter ètnic entre Hutus i Tutsis que volien governar el país i el terreny. Els Hutus per l’agricultura, i els Tutsis per la ramaderia. Amb aquesta situació, els radicals Hutus van començar una matança massiva i indiscriminada de Tutsis, que va arribar a la xifra de 800.000 morts. Però els Tutsis van acabar recuperant el poder amb l’ajuda de alguns països occidentals. Els Tutsis cobraren venjança i van assassinar més de 30.0000 Hutus.

7


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

En el món a banda de terroristes i de guerres entre països també existeix el narcotràfic de drogues i d’armes. El narcotràfic està distribuït per tot el món, però més intensificadament en Mèxic i als Estats Units. D’armes, també hi ha un gran narcotràfic per part de els Estats Units que és el principal país exportador d’armes a escala mundial. Encara queda posar el punt i final a moltes guerres i conflictes, que pel que es veu, no sembla que van a acabar-se. I açò, fa que pensar, ja que, si tot el món està en contra de les guerres, per què hi segueixen havent tantes? La resposta és senzilla, perquè darrere de cada conflicte s’amaguen molts interessos polítics, econòmics i geogràfics. Però, quins límits tenen aquests interessos?

8


GUERRA FREDA I CONFLICTES DELS DARRERS ANYS

Per a la realització d’aquesta síntesi, hem utilitzat:

-Apunts del segon bloc que ens ha proporcionat el mestre de història.

-Imatges de Google.

-Wikipedia

9


sintesis definitiva