Mil i un bars contats

el dia, moment ideal per crear i, a la nit, hi ha suficient activitat social per tal que l’artista no s’avorreixi.

Carot es va acomiadar. Al mati tenia programa de ràdio. Gerhard feia torn de tarda. A l’emissora reusenca, depenent de l’Arquebisbat de Tarragona, el que encenia el micròfon aquell mes era Carles Francino.

Guigui, emprenyat, reconegué que encara no havia cobrat els cartells i que el negoci amb Medrano i la catxalot de la seva sòcia podria resultar ruïnós. Com si revelés un secret, amb un murmuri de veu gairebé inaudible, va admetre que havia posat un grapat de duros en l’aventura, que havia avançat la pasta per a la contractació de Burt Lancaster, de Paco Mog Mog i de El Viejo per fer d’homes anunci. Ell confiava en Fede Porta, ja que era l’únic respectable, i si aquest baixava del tren en marxa temia no veure ni una moneda.

—¿Em pagaran? ¿Cobraré? —preguntà angoixat a Gallart.

—No ho sé, xec. Jo els he escrit octavetes i un mínim programa electoral i no he vist encara ni una pesseta. Però, cony, tu que treballes per a discoteques i sales de festa, ¿et corre molta pressa rebre els pocs calés que té aquesta parella?

—No, ninot. Però si no et fas respectar vens el teu futur i, llavors, sucumbeixes perquè només queden els malsons, el cordó umbilical que uneix desgraciats i pobres.

Medrano ordenà silenci. Sonava “Heureux”, del seu idolatrat Jacques Brel. Incorporà amb delicadesa Behncke, que trontollà perillosament, i van ballar. Es formà un cercle. Agustí Dimas, un altre assidu, aplaudí. Navarro, inflexible, apagà els llums. I va començar la diàspora.

Uns dies després, un radiant dimarts de febrer, Dani va trucar a Bozal des d’una cabina telefònica situada a la Rambla del Generalísimo per comunicar novetats. El poli estava content i el felicità perquè contribuïa a desarticular un altre contuberni. Ja al Moto Club, posà els ulls en el Diario Español. No sortia res de Medrano, però hi havia articles sobre Manolo Cervelló, d’Unión Nacional Española, i Pedro Francisco Peralta, d’Unión para la Libertad de Expresión, un parell de llistes al Congrés dels Dipu32