Issuu on Google+

TREBALL SEGONA AVALUACIÓ:

Gloria Vieco, Ángela Ruiz, Jesus López, Sergio López i Ariadna Ruiz 2n Batx. A


La dictadura de Primo de Rivera

s

i analitzem la primera font podem dir que és primària, ja que està escrit en el període que correspon a la informació que aporta, és a dir, el 13 de Setembre de 1923. Es tracta d’un text polític, ja que és un manifest. L’autor d’aquest text és individual, perquè es tracta d’un text escrit per una sola persona, Primo de Rivera. La finalitat d’aquest és plasmar en el manifest l’anunciament del nou sistema polític en Espanya, es a dir, una dictadura dirigida per Primo de Rivera. Per últim, podem dir que aquest manifest va dirigit a tot el poble Espanyol. En referència a la segona Font és primària , ja que esta escrit en el període que correspon a la informació que aporta, és a dir, el 14 d’ abril de 1931 encara que es publica el 17 per el diari de La Vanguardia a Barcelona. Es tracta d’un text polític, a causa que és un manifest. L’autor d’aquest text és individual, perquè es tracta d’un text escrit per una sola persona, Alfons XIII Rei de Espanya en eixe moment. La finalitat d’aquest és informar a la població espanyola de la seua abdicació com a rei espanyol a causa del rebuig per part del poble. Pel que fa la idea principal del primer text podríem dir que és anunciar el nou sistema polític d’Espanya, la dictadura, duta a terme pel Capit{ General Catal{ Miguel Primo de Rivera. Com a idea secundària trobem la incorrecció en la manera de governar el país pels polític segons Primo de Rivera. En quan al segon text, la idea principal és l’anunci per part d’Alfons XIII de la seua abdicació al tron com a rei d’Espanya, però no els seus drets. Com a idea secundària, aquest text mostra el descontent d’Alfons XIII amb el seu poble per no recolzar-lo en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Aquestes fonts podem situar-les en el període de La crisi de la Restauració, comprés entre ens anys 1902 i 1931, més exactament en la dictadura de Miguel Primo de Rivera. En el context històric del primer text es va dur a terme el colp d’estat de 1923 presidit pel Capit{ General Primo de Rivera el 13 de setembre en el moment en que regnava Alfons XIII. La segona font, va ser escrita pocs dies després de la proclamació de la República ja que les candidatures republicanes i socialistes van triomfar en les zones urbanes. Per comprendre millor aquestos textos, podem definir aquestos conceptes: Partit comunista d’Espanya: Partit polític espanyol format per la unió del Partit Comunista Espanyol i el Partit Comunista Obrer Espanyol, el seu primer secretari general fou una de les figures més prestigioses del moviment obrer, Antonio Garcia Quejido. Aquest partit es va fundar a Espanya el 13 d’Abril de 1921. Va ser escindit del PSOE per la negativa del PCE a la III Internacional, convocada per Lenin. Protectorat: És un règim d’adaptació d’un Estat per un altre, es a dir, és una forma de govern o un territori que és protegit diplomàticament o militarment per un Estat o entitat internacional més forta. Es donà a Espanya després de la pèrdua de Cuba i Puerto Rico, a causa de les intencions de l’Estat espanyol per reprendre la seua import{ncia com a país, al 1912. Per l’ambició de poder s’uneix França amb Espanya per exercir el protectorat al Marroc.

2


La dictadura de Primo de Rivera

El 13 de setembre de 1923 el Capità general Miguel Primo de Rivera, va manar ocupar els serveis telefònics de Barcelona i va llegir un comunicat davant els periodistes, donant un colp d’estat. Aquest fet va ser provocat per diversos factors que expliquen la dictadura militar apereguent com una solució a la crisi entre l’alta burgesia, les classes mitjanes i l’exèrcit. Aquestes causes podem dir que varen ser el descontent de l’exèrcit i el frac{s de la política en Marroc després del desastre d’Annual de 1921 i l’afany d’evitar les conseqüències de l’expedit Picasso per a alguns importants generals, entre ells el general Berenguer i el propi rei. Altra causa va ser l’èxit dels nacionalismes perifèrics i l’ascens de republicans i del moviment obrer. A més, el triomf del feixisme a Itàlia, després de la Marxa sobre Roma en 1922 i l’ascens al poder de Mussolini, va ser altre factor que van provocar la dictadura militar de Primo de Rivera. El dictador contava amb la comprensió i el suport del rei Alfons XIII. El govern li va proposar a aquest destruir el sublevat, finalment va manar formar el govern a Primo de Rivera, convertir-se en dictador militar únic encara que contaria amb l’assistència d’un directori militar integrat per generals. A més, el dictador contava amb el recolzament d’Alfons XIII ja que es veia en perill la seua pròpia institució mon{rquica; un sector de l’exèrcit que era partidari del restabliment de l’ordre i per últim el empresariat català que aspirava a acabar amb el perill anarquista i restaurar el ordre públic. Després del colp militar es va construir el directori militar donant suport al nou govern que dominava el país durant la Restauració. El directori va prendre mesures: va prohibir la bandera i l’himne catal{ i restricció de la llengua catalana, a més va instaurar una política de “m{ dura” en tot el referent a l’ordre públic, i per últim la formació de la Unió Patriòtica, que tractava de seguir el model feixista imposat per Mussolini. L’èxit del directori tingué lloc a Àfrica. Pel que fa al directori civil, es va crear a finals de 1925 presidit per Primo de Rivera, substituint al directori militar. Es va fer institucionalitzar la dictadura. Més tard es va construir una Assemblea Nacional Consultiva formada per membres d’Unió Patriòtica per sufragi restringit. Aquesta assemblea va fracassar r{pidament en l’intent de redactar una llei que fera el paper de Constitució. Hi havia una àmplia oposició a la dictadura en aspecte polític, un element clau va ser el creixement descontent en les files del exècercit davant Primo de Rivera. Després de la caiguda de la bolsa de Nova York ja que els problemes econòmics es van estendre amb rapidesa. El descontent social es va plasmar i incrementar amb l’oposició a la dictadura. Degut a la gran oposició a la dictadura, el 27 de gener de 1930, Primo de Rivera va presentar la seua dimissió al monarca, posteriorment, va morir a París. Després de la dimissió de Primo de Rivera, Alfons XIII va nomenar a Berenguer com a cap de Govern iniciant-se un període anomenat “Dictablanda”. Els partits, liberals i conservadors, eres incapaços de posar-se d’acord per a articular un sistema de partits per a la societat espanyola. A causa del lent retorn a les llibertats constitucionals, les oposicions es van veure afavorides i varen aconseguir més suport. En 1930, els grups d’oposició van firmar el Pacte 3


La dictadura de Primo de Rivera de San Sebastià, on es comprometien en derrocar la monarquia i instaurar un règim democràtic. Posteriorment, es va crear un Comitè Revolucionari presidit per “Niceto Alcal{ Zamora” un nou republic{ conservador, amb l’objectiu de coordinar la labor de l’oposició. Arrel, d’aquest fet, Alfons XIII es veia cada vegada amb menys suport, a més, la CNT va donar suport a la conspiració per a portar la República. El 15 d’octubre de 1930, va fracassar una sublevació militar republicana en Jaca. Els seus líders van ser jutjats i executats i la major part del Comitè Revolucionari va ser detingut durant un augment del descontent antimonàrquic. Finalment, Berenguer va dimitir el 14 de febrer de 1931 donant pas a un nou govern presidit per Aznar. El nou gabinet, el 12 d’abril, va convocar eleccions municipals per tal d’anar poc a poc amb la legalitat constitucional. No obstant això, les eleccions locals es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia. Així doncs, varen triomfar les candidatures republicanes i socialistes en les zones urbanes, que van provocar l’abdicació del rei i la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. No obstant, durant aquest període varen haver diferents canvis tant econòmics, polítics i socials. Així mateix, durant el canvi de l’Antic Règim al Liberalisme van haver-hi una sèrie de factors que van evolucionar i adoptar canvis. Pel que fa a la societat, hi trobem una diferència prou notable, al primer període la societat estava dividida en estaments, serà en el liberalisme quan es divideixen per societat de classes. En els estaments hi havia una gran desigualtat, ja que pertanyies a un estament per naixement i no podies evolucionar fent així dos grups, privilegiats on es situaven el clergat i la noblesa amb privilegis honorífics, econòmics i fiscals; i els no privilegiats que eren la burgesia i el poble pla. En canvi, en el liberalisme serà quan no importe el naixement sinó la riquesa que tinga un. Existien els rics, que eren la noblesa i el clergat i la burgesia, i per altre costat estaven els pobres, que eren els obrers i els campessin i tenien l’obligació de satisfer els impostos. En quan als aspecte econòmics, en l’Antic Règim tenien agricultura de subsistència amb poca innovació i dèbil productivitat, pel que fa a la industria no tenien competència i escassos avanços tècnics i per últim al comerç, tampoc tenien innovació i eren proteccionistes. En el procés de liberalisme, va tindre lloca la revolució industrial, on l’agricultura va aconseguir noves tècniques i especialització, la industria tingué canvis tecnològics, van introduir màquines en la producció i en el comerç varen introduir transports com el ferrocarril i el vaixell de vapor. Per últim, les diferències polítiques podem dir que en l’Antic Règim la concentració de poders residia en el rei, així doncs l’individu no tenia drets ni igualtat jurídica, tampoc hi havia una constitució amb lleis a seguir. Degut a la il·lustració va haver una transformació, l’individu va tenir drets i llibertats i es va establir una igualtat jurídica perquè es va formar la constitució, una sèrie de lleis que s’aplicaven a tots els ciutadans igualitàriament que comportar{ la possibilitat d’elegir entre dues formes de govern: monarquia parlament{ria o república.

4


La dictadura de Primo de Rivera A partir d’aquest moment la sobirana recaur{ a la nació i aquesta estar{ representada pel Parlament. Aquest nou sistema va posar fi a la societat estamental de l’Antic Règim, i donarà pas a una nova societat de classes marcada por la capacitat econòmica de cada individu i pels seus mèrits. A més, durant el període de la dictadura, Espanya continuava sent un país agrari però també hi van haver canvis significatius en el sector industrial. La dependència de la tecnologia estrangera, la concentració geogràfica de la indústria i la debilitat del mercat interior van dificultar el creixement industrial. En relació al sector bancari, el banc estatal va passar a controlar l’emissió de billets i van fundar els primers bancs del futur. Respecte a la societat, la població espanyola va créixer de formal lenta però continuada de la mateixa manera que va caure la taxa de mortalitat basada amb millores sanitàries, no obstant això, hi havia una elevada mortalitat infantil. A més, la població va emigrar cap a interior del camp a les ciutats, que va portar una creixent urbanització del país amb 50% de la població urbana en 1930. Així mateix, la societat va estar marcada per grans diferències de riquesa entre els diversos grups socials, però els grups lligats a la indústria i a les finances va tindre un pes creixen en les classes altes. Les classes mitjanes experimenten un augment significatiu en el primer terç de segle. Pel que fa a les classes populars podem destacar el creixement numèric de la classe obrera i la pervivència d’una àmplia massa de jornades sense terra en el sud del país.

5


La dictadura de Primo de Rivera

BIBLIOGRAFIA: Tota la informació que hem utilitzat per poder dur a terme el treball ha sigut estreta dels propis documents que el professor ens ha proporcionat i els nostres coneiximents propis, unicament hem consultat internet més concretament la viquipedia per treure informació per a les definicions www.viquipedia.com

També hem consultat el blog de l’assignatura : www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com

6


la dictadura de primo de rivera