Page 1

LA PETJADA D'AUSCHWITZ

Presos que camp de de Buchenwald. Alemania, 1938-

arriben al concentraci贸 1940.


Presoners fent feines for莽ades. La fotografia la van fer en una inspecci贸 de les SS en el camp de concentraci贸 de Dachau, Alemanya, el 28 de juny del 1938.

Afeitant a un presoner en el camp de concentraci贸 de Sachsenhausen. Alemanya, 1942.


Després del seu trasllat de Theresienstadt al camp de concentració d'Auschwitz en el 1942, Karel Bruml va fer servir aquesta gorra durant el seu treball forçat a la fàbrica de goma sintètica de Buna, ubicat a la secció Buna-Monowitz del camp.

Camp de concentració, 1945


Entrada principal al camp de extermini de Auschwitz-Birkenau.

Taula de marques de identificaci贸 dels presoners utilitzades en els camps de concentraci贸 alemanys. Dachau, Alemania, aprox. 1938 a 1942.


Presos del camp Buchenwald

Un cartell del camp provisional de Breendonk avisa que els intrusos seran afusellats. Breendonk, BĂŠlgica, 1940-1944.


Una jaqueta de ralles blaves i grises que es va fer servir en el camp de concentraci贸 de Flossenb眉rg.

Vista del campo de Gurs des de una torre de aigua. Gurs, Francia, 1941


Vista exterior de les barraques del camp de concentració de Ravensbrueck, Alemanya, entre maig de 1939 y abril de 1945.

MORRIS KORNBERG Naixement: 1918, Przedborz, Polonia Descriu l'arribada a Auschwitz [Entrevista: 1990] Morris es va criar en una família jueva molt religiosa, i va participar activament en una lliga esportiva sionista. Quan els alemanys van invair Polònia al setembre del 1939, el poble de Morris va ser severament danyat. La família de Morris va ser forçada a viure en un ghetto, i Morris va ser assignat a treballs forçats. Morris va ser deportat al camp d'Auschwitz. Va ser assignat al subcamp de Jawischowitz. Al gener de 1945, Morris va ser forçat en una marxa de la mort i va ser enviat primer al camp de Troeglitz un subcamp de Buchenwald i després a Theresienstadt. Després de la guerra, es va quedar per un temps a Txecoslovàquia i Alemanya abans d'emigrar als Estats Units


SIEGFRIED HALBREICH Naixement: 1909 , a Polònia Descriu les condicions i els treballs forçats en el camp de Gross - Rosen [ Entrevista : 1992 ] Després que Alemanya va invair Polònia l'1 de setembre de 1939, Siegfried va fugir amb un amic . Van intentar obtenir documents que els permetessin anar a França , però van ser denunciats per els alemanys. Siegfried va ser empresonat, dut a Berlín , i després transportat al camp de Sachsenhausen prop de Berlín l'octubre de 1939. Ell va ser dels primers polonesos jueus empresonats a Sachsenhausen. Els presoners eren maltractats i assignats a treballs forçats. Després de dos anys , Siegfried va ser deportat al camp de concentració de Gross - Rosen , on va ser forçat a treballar en el planter. A l'octubre de 1942, Siegfried va ser deportat de Gross - Rosen al camp d'Auschwitz a Polònia ocupada . Aquí, Siegfried va intentar utilitzar la seva experiència de farmacèutic per salvar presoners malalts. Mentre les tropes soviètiques s'apropaven al camp d'Auschwitz al gener de 1945 , Siegfried va ser forçat en una marxa de la mort. Els presoners que no podien continuar van ser assassinats. Siegfried va sobreviure.

DORIS GREENBERG Naixement: 1930, a Varsòvia, Polònia Descriu el procediment per als nouvinguts a Ravensbrueck [Entrevista: 1990] Els alemanys van envair Polònia el 1939 i van crear un ghetto a Varsòvia el 1940. Després que els seus pares van ser deportats, Doris es va amagar amb la seva germana i altres parents. La germana de Doris i un oncle van ser assassinats, i va saber que els seus pares també havien estat assassinats. La seva àvia es va suïcidar. Doris va sortir del ghetto de contraban i va viure com una servent no jueva, però finalment va ser deportada al camp de Ravensbrueck. En arribar aquí, Doris i la seva amiga Pepi, van considerar que el mes apropiat seria enverinar-se, però al final no o van fer.


La petjada d'Auschwitz  

Aquesta es una de les parts del treball EL VIOLÍ D'AUSCHWITZ

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you