Issuu on Google+

Cap a la crisis: La regència de Maria Cristina. La liquidació de l'imperi colònial i les seues repercucions

Visitación Peris Eva Senent Elena Banacloche Ariadna Parra 2ºBatx.B.


El règim de la Restauració

Per a començar a descriure les següents fonts, direm que tant el primer text “ Situacions en Cuba en 1878” com el segon “El desastre del 98” són fonts primàries ja que han estat escrites al periode al que correspón. En quan al tipus de text, “Situacions en Cuba en 1878” és una carta realitzada per el General Martinez Campos, president del Consell de Ministres espanyols va ser enviada a Cuba el 19 de Març de 1878, per tant és un text socio-polític, ja que parla del poble de Cuba.

i

Pel que fa a l'autor, es tracta del General Martinez Campos, esmentat avans, per aquest motiu és un autor individual i va ser, com ve em dit avans, el president del Consell de Ministres d'Espanya. Era partidàri de la Restauració dels Borbons al tron. Quan la reina Isabel II va ser destronada, a l'any següent va ser destinat a Cuba on acababa de començar la “Guerra dels Deu Anys”. Al 8 de Juny de 1878 es va firmar la pau de Zanjón, la qual implicava promeses polítiques a Cuba i la qual portà al General Martinez Ilustración 1: General Martinez Campos a la Presicència del Govern en 1879, allí es Campos va adonar dels inconvenients de cumplir aquestes promeses. Més tard al 1879, Martínez Campos, va enviar a Cánovas una carta contant-li els mals que l'illa patía, a més a més de trobar-se en contra amb els presuposts presentats per a Cuba. Tal descontent, es pot observar durant tot el fragment presentat al text. Per aquesta raó la finalitat del text “ Situacions en Cuba en 1878” és la de fer veure i convèncer al seu receptor Canovas del Castillo (per tant un destinatari privat) de les repercussions que provocarà l'imposibilitat de poder cumplir les seues promeses, demanant-li al receptor ajuda per a poder-les ralitzar, tal i com diu a la última frase : “ Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la época las exige; la fuerza no constituye nada estable; la razón y la jusicia se abren paso tarde [...]”. Per altra banda, el text “Desastre del 98” com em dit avans es una font primària, al igual que el primer text. Es tracta d'un artícle que parla sobre un fet històric, per tant és del tipus històric-periodístic, ja que té com a funcions principals: informar, formar i entretindre. Per això podem entendre que el receptor es podría tractar d'un entés al tema, o un interessat que busca informació sobre “El Desastre del 98” . El text és un fragment del article escrit per Francisco Silvela anomenat “España sin pulso” a la revista “El Tiempo” al 16 d'Agost de 1898. Francisco Silvela, l'autor del text a analitzar, per tant un autor individual, va ser un important historiador i polític durant la regència de María Cristina i el regnat d'Alfons XIII, va ser el succesor de Cànovas del Castillo al seu partir conservador. El qual va ocupar varies vegades la presicència del Consell de Ministres incorporant a figures com Raimundo Fernández Villaverde o Antonio Maura, deixant a este últim com a succesor del seu càrrec com a President del Consell. També va destacar com a ensayinsta i escritor d'obres històriques, jurídiques i ensalls, encara que també va colavorar en publicacions com “La Época”, “La Revista de España”, “El Imparcial” i on està públicat el text del fragment anterior :”El tiempo”.


El règim de la Restauració La finalitat de “El Desastre del 98” és la de informar sobre l'impacte de la pèrdua de les colònies Filipines, Puerto Rico i Cuba, per la qual cosa va firmar Espanya “La Pau de París” al desembre de 1898. Aquest fet va generar un gran descontent a les antigues colònies i a Espanya va tindre una gran influència en la consiència nacional, ja que aquesta situació va costar la vida de molts espanyols, primer en la guerra contra Cuba i més tard en una guerra contra EEUU la qual no podíen afrontar. Pel que fa a les idees principals i secundàries d'aquests textos, la idea principal del primer text és la guerra de Cuba al 1868. Com a idees secundàries destaquen l’origen de la guerra, com les promeses mai complides, els abusos de tots els gèneres, el Ilustración 2: caricatura sobre el desatre no haver dedicat res a la branca del foment, l’exclusió dels naturals de totes les branques del 98 de l’administració etc… I també deuríem destacar que per culpa de que el govern va creure que no hi havia que plantejar les reformes fins que no sonara un tir, la guerra va continuar fins al 1878. En quant al segon text, le seua idea principal és el desastre del 98 a Espanya per la pèrdua de les últimes colònies. Com a idees secundàries, podríem dir que ningú va intentar que aquesta crisi no succeïra. El país es deixaba fer. Contextualitzarem ambdós fonts emmarcant-les en el periode històric denominat El régim de la Restauració, que va durar desde l’any 1875 fins al 1902. Concretament, els situem dins de la liquidació de l’imperi colonial: Cuba i Filipines, i el 98 i les seues repercussions. El primer text fa referència al que anomenem com ‘‘La Guerra Llarga’’ entre Cuba i els Estats Units, la qual finalment va ser saldada amb la Pau de ‘’Zanjón’’ I el segon text, fa referència al desastre del 98 en Espanya i les seues repercussions. Això va ser provocat per la pèrdua de les últimes colònies i va tindre una important influència en la consciència nacional. Aquesta derrota havia evindenciat les limitacions del règim de la Restauració i la seua parálisi a l’hora d’afrontar els problemes socials i la modernització del país. En quan a les definicions destacarem: Regeneracionisme: Moviment intel·lectual que es desenvolupà a l'estat espanyol al final del s XIX i principi del XX. Aquest moviment medita objectivament i científicament sobre les causes de la decadència d’Espanya com a nació. Convé diferenciar-lo de la Generació del 98, encara que ambdós movimients expressen el mateix judici pesimista sobre Espanya, però els regeneracionistes ho fan d’una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa de forma més literària, subjectiva i artística.

“Institución libre de enseñanza”: Va ser un intent pedagògic fou realitzat a Espanya, inspirat en la filosofía de Karl Christian Friedrich Krause que va tindre una repercussió


El règim de la Restauració excepcional en la vida intelectual de la nació, en la qual va exercir una labor fonamental de renovació. Aquesta institució va ser creada al 1876 per un grup de catedràtics que defensàven la “llibertat de càtedra” i es negàven a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en materia religiosa, política o moral. En conseqüència, varen tindre que proseguir la seua labor educativa al marge de l’Estat, creant un establiment educatiu privat laic, que començà en primer lloc, per l’ensenyament universitari i després es va estendre a l’educació primària i secundària. Redacció: En 1898 va tindre lloc la guerra entre Espanya i Estats Units. Aquesta va ser la principal conseqüència del final de l’imperi colonial espanyol.

Molts polítics espanyols estaven en contra de concedir autonomia a Cuba. Per altra part, els partits cubans van anar disminuïnt, mentre que els independentistes anaren augmentant. Al 1895 es va produïr una revolta de José Martí, Máximo Gómez i Antonio Macer, la qual cosa va provocar la guerra de Cuba contra Espanya. La clau d’aquest conflicte va ser la intervenció d’Estats Units. Més tard, en les isles Filipines van aparèixer moviments nacionalistes. En 1896 va esclatar la revolució de la independència. La fi de la guerra va ser al 1898 amb la capitulació d’Espanya i el Tractat de París, en EEUU va imposar a Espanya condicions, com que Cuba seria ocupada per ells i se li cedien Puerto Rico, Guam i Filipines, per 20 milions de dòlars. Després de la independencia de la major part de l’imperi a inicis del segle XIX, només les illes de Cuba, Puerto Rico i l’arxipiélag de les Filipines, van continuar formant part de l’imperi espanyol. Però a l’any 1868 es va produïr La Guerra Llarga entre Cuba i Estats Units. Aquesta guerra va durar 10 anys (fins al 1878), i va ser saldada amb la Pau de ‘’Zanjón’’. Aquesta guerra va ser un primer avís seriós de les aspiraciones independentistes cubanes. En 1895 van esclatar de nou insurreccions independentistes a Filipines i Cuba. Una cruel guerra va tornar a provocar que desenes de milers de soldats espanyols foren embarcats cap eixes illes. Washington va ajudar els insurrectes caribenys per interessos econòmics i geoestratègics. L'explosió en el navili nord-americà “Maine” en el port de l'Havana va propiciar una furibunda campanya periodistica. El president McKinley va declarar la guerra a Espanya. El conflicte va fer conquistar Cuba, Puerto Rico i Filipines per a Estats Units. Al 1898 Espanya firmà la Paz de París on cedia l'illa de Puerto Rico, Filipines i l'illa de Guam a Estats Units, i Cuba podia independitzar-se davall la protecció nordamericana. EEUU va haver d'enfrontar-se a una guerra en filipines entre 1889-1902 pel descontent en les antigues colònies per la substitució del domini espanyol.


El règim de la Restauració El desastre del 98, des de la perspectiva espanyola, es denomina així per la pèrdua de les ultimes colonies. A l'economia no hi havia desastre, ja que al final de la guerra el Ministre "Fernándes Villaverde" va aconseguir abordar algunes reformes necessàries per a sanejar la situació de la Hisenda, per primera vegada l'estat espanyol va tindre superàvit a principis del segle XX; es va invertir una important repatriació de capitals gràcies a la pèrdua de les colònies; no es va perdre l'escassa presència que ja es tenia en els mercats llatinoamericans. No obstant això, es va provocar una intensa commoció en la societat espanyola per l'aclaparadora derrota davant EEUU i la pèrdua de més de 50000 combatents. Polítics del règim canovista, opositors socialistes o republicans, intel•lectuals, tots van sentir la pèrdua de les colònies com el Desastre del 98. Va provocar una profunda crisi de la consciència nacional; el Regeneracionisme va ser proposada amb una doble vessantde reforma política i educativa; es presenta la major empenta i presència dels nacionalismes perifèrics, davant d'una evident crisis de "la idea d'Espanya". El Regeneracionisme de "Joaquín Costa" va ser la principal expressió d'una renovada consciència nacional que aspirava a la reforma del país. El pensament de Costa es va basar en una crítica radical al sistema caciquil que havia impedit la implantació d'una verdadera democràcia basada en les classes mitjanes i la modernització econòmica i social del país

Per a finalitzar, com a conlució podem dir que la principal causa de la restauració va ser l'avanç de la burgessia anterior cap a ideologies més conservadores, on el personatge més important que trovem es Cánovas del Castillo, aquest va pendre com model els inglesos, gracies a aquest pas es va consolidar dos instituciones: la monarquia i per altra banda el parlament. No obstant, també aparegueren dos partits polítics importants: el conservador i el liberal, també presents a la contrucció de l'Estat liberal, no obstant el “moderat” passaria a anomenar-se “conservador”, on s'integraben tant els alfonsins com els partidaris de la Constitució de 1845. D'altra banda, les corts pasaren a ser bicamerals amb un senat i un congres, la sobiranía es trobaba compartída entre el rey i les corts, m'entres a la construcció de l'estat liberal es poden observar dos bàndols, tant els que els que volen la monarquía com els que són partidaris de la república, no obstant, encara es segueix donant poder ejecutiu al rei i el dret de l'elecció dels ministres. Pel que fa al moviment obrer, aquestes asociacions varen ser reduïdes, no obstant, tornaren a legalitzar-se més tard al 1887, on la seua corrent majoritària va ser l'Anarquisme, els quals van cometre molts actes de terrorisme, al contrari que als anys anteriors. El socialisme es veuria impulsat per la fundació del P.S.O.E i l'aparició de l'UGT com a sindicat. La construcció de l'estat liberal, comença amb total descontet del bandol carlista per culpa de l'abolisió del bàndol carlista, doncs bé, una vegada situats, cal dir que a la restauració, desprñes d'una tercera guerra, aquesta disputa va finalitzar, al igual que la guerra de Cuba gràcies al general Martínez Campos al regnat d'Alfons XII, hereder del tron desprès d'Isabel II i la breu intervenció d'Amadeu I, on aquest concedía als rebels drets anteriorment arrebatats, com són les millores polítiques i l'amplia amnistía


Cap a la crisi: la regencia de maria cristina