Issuu on Google+

Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

LES DROGUES GUIÓ (índex): 1) INTRODUCCIÓ  Vídeo  Frase introductòria de la tria del tema: Consciència del consum de drogues. 2) COS  Què és la droga i una breu història  Tipus de drogues -Depressores -Excitants -Al·lucinògenes -Mèdiques -Esport  Aspecte legislatiu  Les drogues i els joves -Introducció -Consum de les drogues ·Curiositat ·Consum recreatiu ·Ús problemàtic -Conclusions  Per què en consumeixen -Efectes immediats -Concepte grupal -Facilitat de consum -Transgressió de les normes -Tolerància familiar

 Factors de risc a) Nivell personal -L’edat -Manca d’informació -Nivells baixos d’autoestima 1


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

-Absència de normes i límits, i dificultats per assumir responsabilitats -Manca d’aficions b) Nivell de relacions familiars -Manca de comunicació -Actitud permissiva de la família -Pèrdua d’autoritat (dels pares, tutors...) -Excés de protecció -Dificultat per fixar límits -Situació familiar conflictiva c) Nivell de relacions a l’escola -Adaptació al grup o massa dependència  Factors de protecció a) Nivell personal -Autoestima adequada -Autonomia -Autocontrol -Disposar de referents b) Nivell de relacions familiars -Límits i normes clares -Reconeixement i acceptació del fill/a -Disposar de models parentius sans c) Nivell de relacions a l’escola -Integració -Hàbits d’estudis -Decisions personals -Capacitat per establir relacions socials

2


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

RESUM: Les famílies viuen amb preocupació la possibilitat que els seus fills i filles s’iniciïn en el consum de drogues. Molts pares i mares no se senten suficientment informats sobre aquest tema per poder ajudar els seus fills i filles a evitat certs riscos. D’altres, poden adoptat una actitud més aviat tolerant, creient que l’inici en el consum d’alcohol,tabac i altres substàncies forma part del procés natural de maduració. Aquesta actitud més tolerant pot comportar certs riscos si pensem en el gran nombre de problemes relacionats amb l’abús d’aquestes substàncies que actualment tenen els joves. Prendre consciència d’aquests riscos serà de gran utilitat tant per als pares i mares com per als fills i filles.

LES DROGUES QUÈ ÉS I LA HISTÒRIA: Les drogues sempre han estat lligades a la humanitat. Si en un principi només s'utilitzaven amb fins curatius o com a part de rituals religiosos, la seva capacitat d'actuar sobre el sistema nerviós i provocar canvis, tant a nivell físic com psicològic, les ha convertit en el "remei màgic" per aquells que volen d'una manera ràpida i puntual fer del seu cos una màquina d'alt rendiment o per aquells que, no satisfets amb la seva realitat, busquen noves experiències. Dissortadament, el preu que han de pagar tant uns com els altres pot arribar a ser la pròpia vida. El segle XX no tan sols ha aportat molts avenços tecnològics, sinó que també serà recordat com el segle de l'aparició d'un dels més greus problemes de la societat occidental: la drogaaddicció i el *doping esportiu (*prendre una substància per alterar el procés fisiològic del cos i que sigui molt més ràpid recuperar al cos). Durant aquest segle s'ha fet habitual, en alguns sectors de la societat, el consum de certes substàncies considerades drogues, doncs tenen com a única finalitat alterar l'estat físic o psíquic de les persones produint un fals i momentani benestar. Amb el consum repetit d'aquestes substàncies es poden arribar a confondre les prioritats. La família, el treball i els estudis passen a un segon terme i la substància esdevé el més important, convertint a l'individu en un addicte. Però de vegades l'addició pot arribar molt més enllà, la necessitat psicològica pot anar acompanyada de trastorns físics i psíquics quan el subjecte deixa de prendre la droga. Considerem que una de les millors maneres de tractar les drogues és conèixer-les, cosa que ens ajudarà a entendre el fenomen i a prevenir-lo. 3


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

No parlaré només d'aquelles drogues considerades il·legals com poden ser l'heroïna, cocaïna...., sinó també d'aquelles com l'alcohol i tabac de les quals no està prohibit el seu consum, però que són igualment perilloses, sense oblidar aquelles substàncies que prescrites amb fins terapèutics, poden ser de gran utilitat i fent un mal ús d'elles es converteixen en perjudicials per a la salut.

TIPUS DE DROGUES: DEPRESSORES ALCOHOL: Quant parlem d'alcohol ens referim a l'etanol que té com a fórmula química (C 2H5OH), i s'obté per destil·lació com la ginebra, el whisky, el rom, etc. que tenen una graduació més alta, o per fermentació de grans o fruites com els vins, cervesa o el cava que tenen una graduació més baixa. Les begudes alcohòliques són conegudes des de fa molts segles. Es conserven restes de l'any 2200 a.C on es recomanava la cervesa a les dones embarassades. Els grecs oferien begudes alcohòliques als deus i als soldats abans d'entrar en combat; també el feien servir per facilitar les relacions i banquets on s'intercanviaven idees filosòfiques, polítiques etc. Els romans van contribuir a la difusió del vi per tot Europa així com el cultiu de la vinya. Els àrabs van ser els que van descobrir la destil·lació i la van introduir a Europa. A l'Edat mitjana les begudes alcohòliques es van associar a la salut i al benestar. A partir de la Revolució Industrial, el consum va començar a incrementar-les notablement. El grau alcohòlic d'una beguda correspon al percentatge d'alcohol pur a 15ºC. Així un vi de 10 graus té 100ml d'alcohol per litre. FORMA DE CONSUM: És la droga més consumida en qualsevol edat, en tots els grups socials i sexes. El consum, fa deu anys enrere, era, bàsicament, diari, es a dir, quan es menjava en família i en petites reunions.. Ara els hàbits han canviat i es consumeix per part de la gent jove en grans quantitats sobretot els caps de setmana. Està demostrat que a la llarga produirà un grau d'alcoholisme precoç ja que, les dependències alcohòliques més greus es produeixen a edats més joves.

4


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

EFECTES: El consum de begudes alcohòliques té conseqüències greus per l'organisme Després d'alguns minuts d'haver ingerit una beguda alcohòlica, l'etanol es absorbit ràpidament per l'aparell digestiu (principalment el duodè) i a continuació es dissolt a la sang des d'on actua sobre els diferents òrgans del cos. Un dels òrgans més perjudicats és el fetge, que ha de convertir l'alcohol en una substància que no resulti perillosa pel cos. El fetge pot metabolitzar entre 20 i 30 grams per hora i, mentre tant, va circulant per la sang fent mal per tots els òrgans que passa, com són el cor, l'estómac i el sistema nerviós.

DEPENDÈNCIA FÍSICA

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA

TOLERÀNCIA

SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

DISPONIBILITAT

Sí Irritabilitat, ansietat, tremolors suduració

A l'abast tothom

i

ALTRES NOMS

de

Priva

CÀNNABIS: El Cànnabis es conrea des de 3000 anys a.C, tant des de la seva vessant de la fibra de cànem com per la seva suposada utilitat clínica. Ja sobre l'any 2700 a.C es recomanava el seu ús per coses tan diverses com el reumatisme, la malària, trastorns de la son, menstruació, etc. A l'Índia des de fa milers d'anys es creia que allargava la vida i potenciava el desig sexual. A Occident a l’antiguitat, pràcticament era només en mans de bruixots, però a partir dels anys 60, amb l'entrada del moviment hippy el seu consum es va fer molt popular a Amèrica i Europa i es va convertir en la substància il·legal de major acceptació social. S’extreu de la planta del cànem.

DEPENDÈNCIA DEPENDÈNCIA SÍNDROME ALTRES TOLERÀNCIA DISPONIBILITAT FÍSICA PSÍQUICA D'ABSTINÈNCIA NOMS

No

5

Porro, marihuana, És droga il·legal xocolata, al nostre país grifa, costo.


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

HEROÏNA: Va ser creada l'any 1874, pel laboratori de la companyia alemanya Bayer per substituir la morfina, ja que amb l'heroïna (C21H23NO5) s'aconseguia el mateix efecte que amb la morfina però amb menys quantitat. La seva forma habitual és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre morè. A l'ultima dècada, el sud-est asiàtic (particularment Afganistan) ha estat el major proveïdor d'heroïna. Gran part d'aquesta heroïna es consumeix a Europa i passa per Pakistan , Iran i Turquia i per l'anomenada ruta dels Balcans. En canvi, la heroïna consumida a Amèrica del Nord procedeix, principalment, de l'Àsia Sud-Oriental. Intervenen en aquest tràfic Xina, Tailàndia, Laos, Vietnam i Cambotja, i en determinades ocasions també països africans. DEPENDÈNCIA FÍSICA

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA

TOLERÀNCIA

SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

Sí. Dolor, Sí. És hipertensió, produeix Droga il·legal diarrea i ràpidament tremolors

DISPONIBILITAT

ALTRES NOMS

Cavall, sugar, papelina, chute

TABAC: El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de les solanàcees igual que la patata, el tomàquet,...que a partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s'aspiren, es beuen o es masteguen. Es pot cultivar en diferents climes. El tabac procedeix d'Amèrica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de la colonització d'aquest continent pels espanyols. Se suposa que va ser portada a Espanya per Francisco Hernando de Toledo. Es va estendre ràpidament el seu consum pel valor terapèutic que es creia que tenia, però davant del gran nombre de consumidors , va ser prohibit el seu consum pel zar M.Federovich que va ordenar martiritzar a qualsevol fumador fins que no confessés qui li havia proporcionat el tabac. El papa Urbano VII expulsava de l'Església al que fumava en llocs pròxims a les diòcesi. A partir del segle XVII deixa d'estar prohibit i creix el seu consum de forma gradual i a partir del segle passat s'accepta socialment. El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a la preparació de productes farmacèutics i per usos insecticides. FORMA DE CONSUM: Hi han diferents varietats depenent dels usos a què van destinades:

6


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011   

Varietats per cigars, consta de tres parts :capa externa, interna i tripa. Les de millor qualitat procedeixen de Cuba i Filipines. Varietats per tabac de pipes i cigarretes: són els tabacs d'Orient i els tabacs dels EEUU. A Espanya també estan implantades. Varietats per mastegar i per fer pols de rapè. La modalitat de pols de rapè(per ensumar), va estar molt de moda a principis del segle XVIII, però actualment no es consumeix. El tabac de mastegar es fa servir en algunes regions encara que hi ha molt pocs consumidors.

EFECTES:

 

El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic de l'organisme. La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns. Els més immediats són de tipus neurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal... La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica, fenomen principal d'irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives. El càncer de pulmó, que creix en número amb el consum del tabac, es creu que es degut a l'acció del 3-4-benzopirè, que és un factor cancerigen. També són clàssics els problemes cardiovasculars i dels vasos sanguinis. Eleva el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, estimulació mental, relaxació.. El tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus, de manera especial en el pes de l'acabat de néixer. També incrementa el nombre d’absorts espontanis, complicacions durant l'embaràs, el part i naixements prematurs. Un dels factors a tenir en compte és el dels fumadors passius. Les persones que no fumen però estan exposades al fum de les fumadores, tenint el mateix risc de contraure les malalties dels que fumen.

DEPENDÈNCIA FÍSICA

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA

TOLERÀNCIA

SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

Sí. S'inicia un aprenentatge que comença Sí. Ansietat amb el consum irratibilitat ocasional i que augmenta progressivament

7

DISPONIBILITAT

i Als estancs bars

ALTRES NOMS

i


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

EXCITANTS COCAÏNA: La cocaïna és un alcaloide que s'extreu d'una planta nomenada Eritroxillum Coca, arbust originari de Perú i Bolívia. Hi ha constància que permet afirmar que ja existia des del 3000 a.C. Era mastegada pels indígenes sud-americans per aprofitar els efectes estimulants i alleugerir el cansament que provocava el treball. També s'aprofitava per treure les ganes de menjar i per estar despert durant tot el dia. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van obtenir els primers grams d'aquest alcaloide. El segle XIX el va convertir en un producte fonamental en innumerables medicines caseres. Durant disset anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que es va veure el seu perill d'addició i es va eliminar de la seva fórmula. Freud va experimentar amb ella i la va recomanar per múltiples afeccions, tractament de depressions, com a excel·lent estimulant i per trastorns digestius. Es transformen les fulles de coca en pasta de coca i, després en clorhidrat de cocaïna. La constitució química d'aquest clorhidrat ve donada per C17H21NO4. Es possible la seva elaboració amb l'ajuda d'unes substàncies químiques, entre les que es troben l'èter, l'àcid sulfúric i la gasolina. Segons el procés que segueix en la seva elaboració i les substàncies que es fan servir es troben les diferents modalitats de derivats, clorhidrat de cocaïna, pasta de coca i "crack" La major part de la cocaïna il·legal en forma de pols procedeix dels països andins com són Perú, Colòmbia i Bolívia. També hi ha petites plantacions en altres països llatinoamericans, especialment a Brasil, Guyana i Veneçuela.

DEPENDÈNCIA FÍSICA

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA

TOLERÀNCIA

SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

Discutida

Psíquic: depressió, enlentiment psicomotriu Físic: transtorns Droga il·legal de coordinació, sensació d'opressió, taquicàrdia

8

DISPONIBILITAT

ALTRES NOMS

Coca, nieve, perica, pasta


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

ÈXTASI: L'èxtasi està fabricat a partir d'un producte farmacèutic, la 3,4metilendioximetamfetamina, (C11H15NO2) coneguda també pel seu acrònim MDMA. La van fabricar l'any 1914 els laboratoris Merck d'Alemanya per rebaixar les ganes de menjar, no es va arribar a comercialitzar per la seva falta d'utilitat terapèutica. Químicament és a mig camí entre les amfetamines i la mescalina, però farmacològicament té efectes sensiblement diferents als d'aquestes dues substàncies. Als EUA va ser utilitzada durant els anys seixanta, però a Europa no hi va arribar fins als vuitanta i ràpidament es va convertir en una droga de gran difusió. La seva vinculació a la música disco, el desprestigi de l'heroïna, la cocaïna i l'administració oral va afavorir una elevada utilització entre la joventut. Fins a la data actual els principals laboratoris que la fabriquen són europeus, però degut a que els materials i els coneixements per fabricar-los són molt elementals es pot produir en qualsevol lloc. L’èxtasi també és conegut com "la píndola de l'amor", "eros".

AL·LUCINÒGENES LSD: Són les sigles de la dietilamina de l'àcid d-lisèrgic. Té un aspecte de pols blanca. Es desfà en aigua i alcohol. Es pren dissolt amb begudes, dins de galetes, en terrosos de sucre, en càpsules, injeccions, etc. És un producte sintètic que s'extreu del clavíceps del sègol (Clavíceps purpúrea). Per produir-ne es necessiten uns bons coneixements tècnics i és de fabricació clandestina. A l'any 1943 fou sintetitzada per Stoll i Hofmann i es van començar a fer els primers experiments que consistien en un intent de facilitar la teràpia a diferents pacients amb dosis molt petites. Fins que es va comprovar que els efectes produïts eren imprevisibles i no es podien controlar. L'ús il·legal d'aquesta droga es va generalitzar a partir dels anys 60-70 associat a l'anomenada "contracultura". Els seguidors d'aquest moviment el van difondre entre els universitaris nord-americans, grups de música pop, ambients literaris, etc.

MÈDIQUES ANTIDEPRESSIUS: Durant segles s'han reconegut els extrems d'estat d'ànim inherent de la condició humana. Però diferenciar les alteracions patològiques de les que no ho són ha estat un problema fins fa molt poc temps. El reconeixement de que els trastorns mentals majors són fenòmens psicobiològics resultants de mecanismes cerebrals anormals, junt amb el desenvolupament d'un esquema de classificació diagnòstica basada empíricament, ha permès als clínics diferenciar en forma consistent entre estat d'ànim 9


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

anormal i els canvis normals transitoris en el to efectiu que formen part de la nostra vida diària. Amfetamina: L'amfetamina pertany al grup de les drogues psicotòniques o estimulants i el seu principi és potenciar l'activitat del Sistema Nerviós Central. Inicialment van ser fàrmacs de freqüents prescripcions mèdiques, es van utilitzar per al tractament de la narcolèpsia, obesitat, mal de Parkinson, asma, etc. Barbitúrics: L'any 1868 Von Baeger va sintetitzar l'àcid barbitúric. Benzodiacepines: Són els fàrmacs més útils i de major acceptació pels tractaments dels estats d'ansietat, han substituït als barbitúrics perquè són més segurs i tenen menys efectes secundaris. Són uns tipus de fàrmacs que serveixen per tractar els trastorns depressius. Junt amb els antidepressius cíclics i tricíclics, els inhibidors del MAO (monoaminoxidasa), també ajuden a tractar els trastorns depressius. Aquests fàrmacs requereixen una dieta especial, perquè interactuen amb la tiramina, que apareix en el formatge, la cervesa, el vi, el fetge de pollastre i altres aliments i a més a més causen un augment de la tensió arterial. Els antidepressius tricíclics no requereixen una dieta especial, però tenen un efecte tòxic sobre el teixit cardíac. Ambdós tipus de fàrmacs actuen bloquejant la reabsorció de serotonina i la noradrenalina en les neurones. Cap antidepressiu és ideal i, tots els fàrmacs actualment disponibles tenen com a mínim una de les següents característiques indesitjables: Començament retardat de l'acció terapèutica (al menys 28 dies), importants efectes anticolinèrgics, sedació, cardiotoxicitat, augment de pes, possible inducció a episodis maniàtics o altres efectes col·laterals igualment problemàtics. Els antidepressius són molt eficaços en el tractament de depressions molt accentuades, però no afecten els estats d'ànim corresponents a la conducta humana ni fan que les persones infelices es transformin en persones satisfetes.

DEPENDÈNCIA FÍSICA

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA

TOLERÀNCIA

SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA

Sí Es produeix Sí ràpidament

DISPONIBILITAT

ALTRES NOMS

Barbs, Amb recepta carmels, mèdica goofballs, peanuts

ESPORT DOPPING: El dopatge, és l'administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l'organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d'aquestes persones. 10


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

Actualment, l'acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l'acte aïllat d'un esportista el dia de la competició. Ara, molts equips ho practiquen d'una manera sistemàtica i organitzada. La causa principal de l'augment dels casos de dopatge és l'excés de comercialització que està patint l'esport. La recent explotació dels drets de televisió i el fet que certs patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes en funció de les medalles obtingudes fan que, aquests pateixin una forta pressió psicològica, sent els atletes joves els més perjudicats. El dopping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d'un dels principis fonamentals de l'esport que és el de la competència justa i equitativa i per això el Comitè Olímpic Internacional i les Federacions esportives internacionals han prohibit l'ús de substàncies dopants. Aquesta prohibició s'ha fet explícita en la llei de cultura física. Els controls de dopatge es realitzen en la majoria de les grans competicions internacionals i cada cop amb més freqüència. Els reglaments de control d'ús de substàncies dopants varia en funció de l'esport i la selecció d'un esportista per a ser controlat pot estar feta seguint diferents criteris. Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d'una competició, se li pren una mostra d'orina just al moment d'acabar aquesta i es precinta en presencia de l'esportista i d'un acompanyant autoritzat. Part de l'orina s'analitza en un laboratori a curt termini i l'altra es conserva per si el resultat és positiu i es demana una segona anàlisi (contra anàlisi). A part del sistema esmentat anteriorment, també hi ha altres mètodes per fer un control de dopatge, com poden ser l'anàlisi de sang o de cabell. El primer és un mètode poc utilitzat, perquè resulta més car i més agressiu que els altres, però té un alt grau de fiabilitat. El segon és més car que l'anàlisi d'orina i pot detectar substàncies després de bastant temps d'haver estat consumides. Es fa prenent una porció de cabell del gruix d'un llapis, ja que amb un sol cabell no es pot fer Un resultat positiu en un test de dopatge significa la desqualificació i, de vegades també, una sanció.

LEGISLACIÓ El Codi Penal no castiga el consum de drogues. Tanmateix, es castiga qualsevol activitat que pogués considerar-se com a tràfic de substàncies estupefaents, és a dir la venda, l'intercanvi, el convit, el lliurament, etc. Això significa que el simple fet de convidar un amic a consumir algun tipus de substància considerada droga és castigat pel Codi Penal, amb penes que poden oscil·lar entre un i tres anys en el supòsit de drogues com són la marihuana, l'haixix, i de tres a nou anys en el cas de tractar-se de l'heroïna, cocaïna, drogues de síntesi, etc. Que el propi consum no estigui penat, no significa que no es castigui per la via administrativa.

11


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

La Llei Orgànica 1/92 de 21 de febrer, castiga el consum públic de substàncies estupefaents en el seu article 25, que diu: 1.- constitueixen infraccions greus per la seguretat ciutadana el consum en llocs públics, així com la tinença il·lícita, encara que no estigués adreçada al tràfic, de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixi infracció penal, així com l'abandonament, en llocs esmentats, d'estris o instruments emprats per al seu consum. 2.- Les sancions imposades per aquestes infraccions es podran suspendre si l'infractor se sotmet a un tractament de deshabituació en un centre, en la forma i durant el temps que es determini reglamentàriament. La sanció que es pot imposar a un ciutadà si se li troba algun tipus de substància en la via pública o local públic és d'entre 50.001 pessetes i 5 milions de pessetes. La sanció mínima que s'aplica actualment és de 75.000 pessetes. Qualsevol acció que pot fer pensar que es vol vendre, pot suposar l'inici d'un procediment penal com a delicte contra la salut pública. LEGISLACIÓ SOBRE LES DROGUES, L’ALCOHOL I LA CONDUCCIÓ La Llei de Seguretat Viària Espanyola diu que un conductor no pot circular amb un índex d'alcohol a la sang superior a 0,25 grams per 1000 cc. Tot conductor que superi aquest índex se li aplicarà la sanció corresponent a una falta greu. Tots els conductors estan obligats a passar les proves per a la detecció del nivell d'alcohol, i, segons el Codi Penal, és delicte la negativa a sotmetre's a les proves, amb una pena que pot arribar als sis mesos. Està prohibida la conducció a qualsevol conductor que hagi ingerit o incorporat al seu organisme drogues tòxiques o estupefaents, o que es trobi sota els efectes de medicaments que alterin l'estat físic o mental. Aquestes infraccions són considerades greus. També es podran realitzar proves per a la detecció d'estupefaents, psicòtrops, estimulants, etc. per als possibles responsables d'un accident de circulació, o qui condueixi amb símptomes d'haver consumit alguna droga i als conductors denunciats per haver comès alguna infracció al reglament.

NORMATIVA EUROPEA La Directiva del Consell que regeix a la CEE des de 1996 estableix que no es podrà expedir ni renovar el permís de conduir a aquelles persones que es trobin en una situació de dependència de les substàncies d'acció psicotròpica, o de les que el seu consum pugui comprometre l'aptitud per conduir sense perill. COMUNITAT EUROPEA Resum del tractament que donen els països de la Comunitat Europea als delictes menors relacionats amb la droga: 12


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

Alemanya: No es processa a ningú per possessió, importació o exportació a escala reduïda i per consum personal de "quantitats insignificants" de droga. Àustria: Suspensió del processament en cas de possessió de petites quantitats de qualsevol droga pel consum personal. Bèlgica: Mesures limitades aplicades a la possessió ocasional i aïllada de cannabis pel consum personal. Dinamarca: No es produeix cap processament per possessió o subministrament de petites quantitats de cannabis. Multes per tràfic de cannabis en petites quantitats. S'avisa en cas de diferents drogues del cannabis si no es tenen antecedents. Multa en cas de delictes si ja han estat avisats. Presó en cas de delictes en què la droga és per motius comercials o el tràfic organitzat. Espanya: Sancions administratives per consum de drogues i possessió en llocs públics. Per tant la possessió per consum personal de drogues està despenalitzada. França: El Ministeri de Justícia recomana no processar a consumidors ocasionals de drogues il·legals. Per contra els delinqüents se'ls avisa o són enviats als serveis d'atenció social o sanitària. Irlanda: Multes en el cas dels dos primers delictes per possessió de cannabis. Itàlia: Sancions administratives per activitats il·lícites relacionades amb la possessió o compra pel consum personal. Luxemburg: Generalment no hi ha processament pel consum personal. Països Baixos: El Reglament per la investigació i processament de delictes en aplicació de la Llei de l'opi assigna la prioritat més baixa a la possessió de drogues com l'heroïna, cocaïna, drogues de síntesi, etc (fins a 0,5 grams) i de drogues com són la marihuana i l'haixix (fins a 5 grams) per consum personal. Hi ha presó fins un mes i/o multa de 5.000 florins per la possessió, venda o producció fins a 30 g. de drogues com són la marihuana, l'haixix; la possessió de drogues com poden ser l'heroïna, cocaïna, drogues de síntesi, etc. per a ús personal es sancionarà amb un màxim d'un any de presó i/o una multa de 10.000 florins. Portugal: Un comitè designat pel Govern ha proposat la modificació de la llei amb la finalitat de despenalitzar la possessió de drogues de consum personal. Regne Unit: És pot suspendre el processament per possessió de petites quantitats o pel consum ocasional o personal. Suècia: El consum o possessió de petites quantitats generalment es sancionarà amb una multa, o de forma voluntària, amb assessorament social: En casos especials es pot suspendre el processament.

LES DROGUES I ELS JOVES Les famílies viuen amb preocupació la possibilitat que els seus fills i filles s’iniciïn en el consum de drogues. Molts pares i mares no se senten suficientment informats sobre aquest tema per poder ajudar els seus fills i filles a evitat certs riscos. 13


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

D’altres, poden adoptat una actitud més aviat tolerant, creient que l’inici en el consum d’alcohol i tabac forma part del procés natural de maduració. Aquesta actitud més tolerant pot comportar certs riscos si pensem en el gran nombre de problemes relacionats amb l’abús d’aquestes substàncies que actualment tenen els joves. Prendre consciència d’aquests riscos serà de gran utilitat tant per als pares i mares com per als fills i filles. Hauríem de diferenciar les diferent maneres de consumir drogues: · Hi ha persones que en consumeixen perquè senten curiositat per conèixer els efectes que produeixen. En molts de casos es tractarà d’un ús experimental, que no continuarà, i que es limitarà a unes proves. · Es parla també del consum recreatiu per fer referència al consum que fan aquelles persones que el que busquen és diversió i plaer. Hi ha molts joves que les utilitzen d’aquesta manera. Quan aquest consum es talla després de consums breus i no afavoreix d’altres conductes de risc (com, per exemple, conduir en estat d’intoxicació), no ocasionarà greus problemes. Però si, pel contrari, es converteix en un consum crònic, associat a tots els moments de diversió, pot afavorir un procés greu de dependència psicològica i social. · Parlarem d’un ús problemàtic de les drogues quan el seu consum aporti efectes negatius per al benestar del consumidor i del seu entorn. És el que coneixem com a dependència física, psicològica, social o una barreja de totes tres. En aquest cas, l’ús de drogues provocarà problemes de salut (orgànics i psiquiàtrics), pèrdua d’amistats, problemes econòmics... L’ús d’aquestes substàncies no té per què estar relacionat amb el món de la marginalitat o de la delinqüència, com als anys 80. Tots tenim present la típica imatge de l’heroïnòman marginat de la societat, delinqüent, i amb una família des estructurada. Aquesta relació ha desaparegut. Qualsevol dels vostres fills o filles pot estar consumint algun tipus de drogues. PER QUÈ EN CONSUMEIXEN? La majoria de pares i mares no entenen per què els joves s’interessen per provar les drogues, i estan convençuts que els joves que les proven ho fan perquè tenen problemes que no poden controlar: a casa (per exemple, tenir una mare o un pare alcohòlics), o problemes a l’escola (fracàs escolar) o amb els amics. Però la realitat és molt diferent. Els motius per prendre drogues són molt variats, tant com les pròpies persones. Veiem algunes causes que porten l’adolescent a consumir: · Perquè els agraden els seus efectes immediats i viure noves experiències. A aquestes edats ja és característica la necessitat d’experimentar i conèixer coses noves. Volen sentir sensacions noves encara que els posin en perill. 14


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

· Perquè els seus amics les utilitzen i és una manera d’integrar-se i pertànyer al grup. D’aquesta manera intenten superar la seva ansietat, canviar la seva personalitat o tenir el valor per desinhibir-se (parlar amb els altres, tenir les primeres experiències sexuals...). · Perquè les drogues son fàcils d’obtenir: estan a l’abast de tothom en qualsevol moment i això afavoreix notablement el seu consum. · Perquè volen transgredir les normes: per demostrar que són adults, que poden controlar les situacions i que no necessiten a ningú (reaccions típiques de l’adolescent). · Perquè han vist a casa una actitud tolerant davant del consum de drogues per part de pares, mares o germans (alcohol, tabac, fumar certes drogues...). · També existeix una gran pressió social davant del consum d’aquest tipus de substàncies. Revistes, programes de televisió, referents musicals que en consumeixen, grans macro festes per celebrar-ho tot on es dóna per suposat el consum d’aquestes substàncies. En totes aquestes situacions, el no consumidor es pot sentir com un avorrit o un element estrany.

FACTORS DE RISC I PROTECCIÓ Podem dir que existeixen una sèrie de situacions de caràcter personal i social que poden predisposar certes persones a consumir drogues. Aquestes circumstàncies són els anomenats factors de risc. També hi ha d’altres situacions socioculturals i característiques individuals que fan que se’n redueixi la possibilitat de consum, aquests serien els anomenats factors de protecció.

 Factors de risc A nivell personal podem trobar: · L’edat: l’adolescència és un període crític en la vida d’una persona. L’individu deixa de ser un nen o una nena per comportar-se com un adult, es generen conflictes i se sent perdut i confós. · Manca d’informació: han d’estar molt informats sobre les conseqüències que pot tenir el fet de consumir drogues. · Nivells baixos d’autoestima: tant pel que fa a com es perceben a si mateixos, com què en pensen els altres d’ells. · Absència de normes i límits, i dificultat per assumir responsabilitats. No ser capaç d’ajustar-se a unes normes familiars i socials. No poder controlar la seva pròpia conducta. No fer-se responsable davant dels seus propis problemes. A nivell de relacions familiars: · Manca de comunicació a la família: que pot donar un aïllament emocional important. Si no hi ha uns hàbits de comunicació familiar i un poder parlar les coses, l’adolescent 15


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

es pot sentir molt sol i desesperat davant de situacions que se li escapen de les mans, com pot ser l’inici en el consum de drogues. · Actitud permissiva dels pares i mares davant del consum de drogues. · Pares i mares que han perdut l’autoritat davant dels fills i filles (que no han pogut posar límits en el temps que tocava i, poc a poc, el fill o la filla no els veu com a un referent o model). · Excés de protecció per l’angoixa que senten els progenitors davant d’uns fills i filles cada cop mes autònoms. Això provocarà en els fills i filles una absència de responsabilitat davant dels seus actes. · Dificultat per fixar límits: tant dolent serà ser massa permissiu, ja que pot ocasionar una dificultat per interioritzar normes i generalitzar-les a d’altres mitjans, com ser massa rígid, ja que el fet de donar poca flexibilitat pot provocar una conducta de transgressió cap a aquestes normes. · Situació familiar conflictiva: una situació conflictiva entre els progenitors pot produir canvis bruscos de comportament i un augment d’ansietat en els fills i filles. També els poden dur a dependre del grup d’amics o, al contrari, a no voler fer relacions grupals per evitat les relacions que des de la família li estan fent tant de mal. A nivell de relacions a l’escola:

·Dificultat d’adaptació: poca motivació, absentisme escolar, i poc rendiment acadèmic.

 Factors de protecció A nivell personal: · Tenir un concepte positiu d’un mateix (autoestima adequada). · Tenir capacitat per assumir responsabilitats i prendre decisions. · Tenir un autocontrol emocional i conductual. · Disposar d’adults de referència que el recolzin (pares i mares, tutors, germans...). A nivell de relacions familiars: · Tenir uns límits i unes normes clares. · Veure en els progenitors unes figures d’autoritat i de referència, alhora que un recolzament. 16


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

· Mostrar un reconeixement i una acceptació del fill o la filla. Ajut per superar els fracassos, i motivació davant dels progressos. A nivell de relacions a l’escola: · Estar integrat en la dinàmica escolar i en el grup classe. · Mantenir uns hàbits d’estudi.

17


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

FI Fet per: Areia Estibalez

Curs: 2010-011

Escola Sadako

18


Conferència, Escola Sadako

Areia Estibalez

2010-011

19


Les drogues