Page 1

.cat 8


2


.cat UNA PORTADA TRIDIMENSIONAL Per la portada d’aquest nou número d’area­visual. cat hem recuperat una pintura que havíem publicat al arribar al número cent de la publicació professional areavisual, que ara es pot trovar també a areavisual.com. Es tracta d?’n treball de l’artista Otto Cavalcanti que està present a la col·lecció de cinema de Josep Maria Queraltó. L’originalitat del treball prové del fet que mirant la imatge amb ulleres « triglifos » la podem veure en retlleu. Tornar sobre aquest treball pictòric no és casual perquè justament en pàgines centrals hem anotat l’evolució del 3D en diversos llenguatges i tecnologies visuals i audiovisuals. Pintura, fotografia, televisió, cinema… arts visuals i audiovisuals, comparteixen una vocació comuna per transcendir la imatge plana. Una vocació que a més també apareix en les pantalles planes de les darreres generacions de mòbils que s’han presentat a la Fira de Barcelona, on hem vist menus amb aparença tridimensional i altres que incorporen càmeres fotogràfiques 3D … Ningú pot dubtar de la « transversalitat » del 3D, del visual al audiovisual. Des d’aquesta portada en deixem constància…

EL FORN DEL QUE SURT EL « PA NEGRE » Els èxits de « Pa Negre » als Premis Gaudí i Goya (tot comença amb «g » com goig i glòria- conviden a una reflexió en el rerefons, en les «cuines» de la cultura, més enllà dels focus encegadors i d’un «glamour» gairebé obligat «Pa negre» triomfa perquè és una mostra de que la feina ben feta no té fronteres, una màxima extensible a totes les modalitats del treball escènic, artístic visual o audiovisual. Pel cinema català, en concret és bo haver trobat aquest llistó i ho serà més no estar disposat a baixar el nivell aconseguit. Els ingredients de «Pa Negre» valdrà la pena que els “pensum” col· lectivament: A la web www.areavisual.cat hem volgut establir alguns dels ingredients que fan exitosa aquesta producció. El “post” és obert al que vulgueu afegir...

revista de detecció de tendències en arts visuals i audiovisuals LA P U B LI CAC IÓN P R O F E S I O NAL D E L C I N E Y LA TE LEVI S IÓN

PORTADA DE OTTO CAVALCANTI ( VISIÓN 3D CON GAFAS DE ANAG LI FO)

N. 100

M I N I PUT. LA TE LEVISIÓN TAM B IÉN PU E DE TE N E R CALI DAD R E-E DICIÓN. CALE N DAR IO PROFESIONAL 2009 JVC. PR ESE NTAMOS SUS CÁMARAS GY-H M100 Y GY-H M700 Y TAM B IÉN LAS SECCION ES HAB ITUALES: TRÁFICO DE I DEAS (CON TODAS LAS AYU DAS Y SU BVE NCION ES R ECI E NTES), SALA DE MÁQU I NAS Y “G R UA: G UÍA DE R ECU R SOS ÚTI LES DE L AU DIOVISUAL” P.V.P 2,95 euros

Areavisual.cat és un projecte d’Areavisual Editor: Jordi Jové Septimania 31 baixos – 08006 Barcelona – tf. 932375411 areavisualcat@gmail.com Redacció: Julia Alcalde, Jairo Cruz, Ariadna Gómez, Xavier Martí A., Pepe Méndez, Alex Tovar, Ginebra Vall. Disseny: Natàlia Metelska D.Legal 16235 -1999

3


reportatge iii Premis Gaudí

La tecnologia audiovisual ‘Pa Negre’, la gran triomfadora a una Gala Hi-Tech La III Edició dels Premis Gaudí, celebrada el passat 17 de gener al Gran Teatre Arteria Paral·lel, va quedar eclipsada pels 13 guardons que va acaparar el ‘Pa Negre’ d’Agustí Villaronga amb l’adaptació de la novel·la homònima d’Emili Teixidor. Una nit, això sí, amanida amb l’humor àcid de Quim Masferrer, l’emotiu discurs de Jordi Dauder, premiat amb el Gaudí d’Honor i amb l’envoltori avantguardista d’una gala Hi-Tech, que ens convida a donar protagonisme als guardons més tècnics de la nostra indústria cinematogràfica.

MILLOR CURTMETRATGE LES BESSONES DEL CARRER DE PONENT, escrit i dirigit per

Marc Riba i Anna Solanas i produït per Innovació Més Gestió Empresarial, SL. www.stopmotion.cat 4

Alex Tovar

Tot un desplegament tecnològic d’una Gala Hi-Tech que, a banda de l’ineludible protagonisme de ‘Pa Negre’, inspira la nostra crònica en la vessant més tècnica del nostre cinema: des de les bambolines parlar del fet cinematogràfic en sí mateix, l’artesania que construeix la base al servei de l’art d’explicar històries, la llum i les ombres, els decorats, els vestits, els efectes i els gèneres que posen en evidència la idea del cinema com a artifici o com a indici de la seva presència conscient sobre la representació. Començem pel Premi Gaudí a la Millor Fotografia de Antonio Riestra per ‘Pa Negre’, un acurat treball que posa la matèria prima per endinsar a l’espectador en l’atmòsfera de pols, llums tamisades i clarobscurs d’una història de post guerra. Igualment, cal destacar la també extraordinària tasca no premiada d’una altre director de fotografia Eduard Grau, qui executa un acabat tan efectiu que accentua d’intensitat la angoixant lluita de Ryan Reynolds per escapar d’un taüt a ‘Buried’, premiada amb el Gaudí a la Millor Pel·lícula en llengua no catalana i al Millor Muntatge de Rodrigo Cortés. En un mateix sentit de la capacitat que té el cinema d’apropiar-se de la nostra percepció, impossible

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL BICICLETA, CULLERA, POMA, es-

crita i dirigida per Carles Bosch i produïda per Cromosoma SA i Televisió de Catalunya amb la participació de TVE. www.bicicletacullerapoma.cat no esmentar de nou a ‘Pa Negre’. Sempre s’ha dit que la música és el vuitanta per cent del ritme a una pel·lícula, aspecte que de segur han considerat els acadèmics per premiar com a Millor Música Original el treball de José Manuel Pagán, element decisiu per convertir la narració no només en un relat més fluid, sinó per també despertar la nostra emotivitat en moments concrets de la pel·lícula de Villaronga. Però, si hem d’afegir altres elements decisius en l’ambientació de ‘Pa Negre’ no hem d’oblidar els guardons a la Millor Direcció Artística per Ana Alvargonzález, Millor Maquillatge i Perruqueria de Saturn Novillo i Ricard Casals; i el Vestuari de Mercé Paloma. Tots tres, aspectes cabdals a l’hora d’explicar i donar informació més enllà de les accions i paraules dels actors. I per completar aquest seguit de premis, resta esmentar el magnífic treball de So de Fernando Novillo, Ricard Casals i Dani Fontrodona; últim dels quals mereix una especial atenció per haver sonoritzat infinitat de títols del cinema català i espanyol com ‘Díes d’Agost’ o ‘Petit Indi’ de Marc Recha, ‘Frà-


MILLOR PEL·LÍCULA D´ANIMACIÓ ELS CAP DE DRAP AL PAÍS ON SEMPRE BRILLA EL SOL,

d’Àlex Colls, escrita per Lola Beccaria i produïda per Anera Films, Continental Producciones, Abano Producions, La Tropa de Trapo. Interessant proposta en 3D www.thehappets.com

invaeix els iii premis gaudí gils’ de Jaume Balagueró, ‘Juana la loca’ de Vicente Aranda entre un llarg etcétera. Per últim, una petita sorpresa en el poc espai que va deixar l’equip de Isona Passola. Els Millors Efectes Especials i Digitals de Josep María Aragonés per ‘Viatge màgic a l’Àfrica’ va ser la nota de varietat de la nit.

Hi-Tech en català. Però, si mirem més enllà de la pluja de guardons, trobarem també que la indústria del nostre cinema s’aproxima cada cop més a tecnologies més capdavanteres

aplicades a l’audiovisual. Posem per cas la mateixa gala, enguany presentada sota el concepte HiTech, incorporant la tecnologia audiovisual més innovadora com a part de l’espectacle en el lliurament dels premis. Una projecció video-mapping de tres minuts, realitzada per l’Estudi de Disseny i Comununicació Tigrelab, inaugurava la gala a sobre l’escenari de setze metres del Teatre Arteria Paral·lel. Un seguit d’escenes d’animació que es van convertir en fil conductor de la nit, envoltant tant els assistents com els teleespectadors

que van seguir l’event amb la retransmissió en directe de TV3. Durant la ceremònia, les projeccions van servir d’acompanyament als guardonats posant un teló de fons que animava virtualment un escenari físic les parets del qual semblaven cobrar vida per moments. Especial menció a la peça ‘Cataloniwood’, una paròdia animada al pur estil de South Park i protagonitzat pel president de l’Acadèmia, Joel Joan, la directora de TV3, Mònica Terribas, junt a un Lluís Homar clonat sota la disfressa de les populars Tres Bessones.

Cinema Digital i Vídeo Interactiu Programa de postgrau Calendari: març - juny 2011 Més informació a: www.idec.upf.edu/dcidiv1

Reportatge de Televisió

Programa de postgrau Calendari: febrer - maig 2011 Més informació a: www.idec.upf.edu/drtv1

Producció Executiva de Documentals Modalitat online

Mariachi94

Programa de postgrau Calendari: abril - desembre 2011 Més informació a: www.idec.upf.edu/cpexdol1

El teu futur és ara Màsters i Postgraus IDEC-UNIVERSITAT POMPEU FABRA

creiem en tu

Informa-te’n i inscriu-te IDEC-Universitat Pompeu Fabra • Balmes 132-134 • 08008 Barcelona Tel. 93 542 18 50 • info@idec.upf.edu • www.idec.upf.edu

5


finestres

Drap-Art ’10. Art per un món sostenible El Festival Internacional de

SUBTRAVELLING I EFECTES COL· LATERALS: Transports Metropolitans de Barcelona, TMB, ha tingut la iniciativa brillant de muntar un Festival de Curts, amb al·licients destacats com passar curtmetratges en els monitors de les estacions de metro i també en els propis vagons... També en alguna estació s’han habilitat espais per a poder visionar curts... Això s’ha portat a terme sota el concepte “Subtravelling”. Sense dubte ha estat un dels intents més destacables dels darrers anys per apropar el curtmetratge a un públic realment ampli i heterogeni. Tan ampli i heterogeni com tothom que viatja en transport metropolità.. La qüestió ara seria perquè no fer “subtravelling” de manera continuada. ..? Sempre hem pensat que el curtmetratge en si mateix és un gènere a potenciar. De fet, a molts païssos del nostre entorn com França el curtmetratge té un prestigi en si mateix i existeixen molts circuits i finestres per aquest gènere. Per això estandaritzar que en els transports de la gran ciutat es puguin veure curts té grans “efectes colaterals”. Potenciar el gènere, crear nous espectadors i... fer que els viatges urbans siguin menys avorrits...

Okupados.com La xarxa dóna cada cop més sorpreses al món de l’audiovisual. Fet que tornarà a posar d’actualitat la sèrie de televisió online, Okupados.com. A partir d’una idea de Bernat Saumell i Cristian Valencia, aquest projecte neix amb la intenció d’ajudar als actors, músics i artistes incipients obrint la seva participació en una sitcom ambientada a una casa okupa del barri gòtic de Barcelona. Una fórmula original que va estar guardonada el passat novembre (2010) als Premis 6

Reciclatge Artístic de Catalunya ens va oferir la seva 13ena edició als espais del CCCB, la plaça Joan Coromines, el Pati de les Dones i la plaça dels Àngels des del passat 17 de desembre de 2010 fins al 9 de gener de 2011. Davant el cada cop més “desolador panorama provocat per un desenvolupament global insostenible”, Drap-Art considera que és imperatiu animar a les noves generacions a utilitzar el reciclatge, no només com un recurs de crítica, sinó com una eina creativa, a l’abast de tothom, per a fer de la protesta una proposta positiva, “la llavor per un món més sostenible”. I, enguany, aquesta filosofia s’ha concretat a través d’exposicions col·lectives d’objectes d’art i disseny realitzats amb mateirals reciclables, intervencions a l’espai públic, debats i espais oberts a la reflexió, tallers participatius, espectacles, audiovisuals i cinema centrats en el medi ambient. www.drapart.org.

Internacionals a la Innovació Audiovisual a Internet, promo-

cionats per Televisió Espanyola. Mantenint un repartiment d’actors fixe en cada capítol, es dona l’oportunitat de donar a conèixer el treball de nous intèrprets mitjançant un càsting virtual. D’aquesta manera, el públic pot votar la seva actuació preferida renovant els actors que sortiran en el capítol de la setmana següent. El projecte Okupados.com es troba en fase de producció dels seus primers quatre episodis que pròximament podrem veure al seu web: www. okupados.com.


FEM UN “UPLOAD CINEMA”? Uppload Cinema porta els millors vídeos d’Internet a la pantalla gran. Cada mes es presenta un programa fresc, temàtiques de pel·lícules web captivador, vinculats a un tema especial. El públic sosté pel.lícules web, un equip d’editors recull els millors i compila un programa d’uns 90 minuts de la pila, que es projectarà als cinemes i en llocs especials, mensualment. Upload cinema és per tant, una trobada mensual per a tots els que li agrada veure, compartir i fer vídeos web. L’objectiu és simple: oferir cada mes un programa de cinema sorprenent, estimulant i entretingut. Com ells mateixos ens expliquen “barregen preses d’aficionats i professionals, material nou i històric, alta i baixa, els aliments per a les rialles i la reflexió”. Componen cada edició al voltant d’un tema (tòpic), que es presenta dalt la pantalla... El cinema és sempre el mateix. Encara que el tema es publica amb antelació, el contingut del programa (els vídeos op line-up) es

manté en secret fins la nit de la projecció. El públic juga un paper important en aquest concepte. No només perquè els programes son composats per continguts enviats per l’audiència, sinó perquè el públic també està involucrat en el procés de selecció de les pel·lícules per a la seva selecció. . Tothom és benvingut a visitar la web http:// barcelona.uploadcinema.net. Registrar-se com a membre té els seus avantatges: aconseguir entrades prioritat de reserva i rebre el butlletí mensual. A més es pot tenir l’oportunitat de ser convidat a formar part del jurat i decidir què pel·lícules es van a seleccionar per a la recerca.

Patrocina aquesta secció

COL.LECCIONISME CINEMATOGRÀFIC

FRINGE creada per J.J Abrams, Alex Kurtzman i Roberto Orci. Aquesta “nova” serie (2008) la podem veure al canal 3XL, els dilluns a les 23, i si hem de fer alguna semblança, es una barreja entre “expedient X”, la “Dimensió desconeguda” i el “Doctor Who”, però mes enllà de tot això te una clara personalitat pròpia, comença d’una manera senzilla i t’enganxa, capítol a capítol, a on anem descobrint les diferents capes que conformen als personatges, així com la trama principal que uneix tota la serie. La protagonista Olivia Dunham (Anna Torv), agent del FBI, s’introdueix en un complex univers de caire extraordinari, per amor i fidelitat al seu company, una premissa que la guiarà

en tots el cassos, i al que finalment perd, al descobrir astorada, que pot ser un traïdor, a partir d’aquí aglutinarà un equip de “científics” compostos per el pare, Walter Bishop (John Noble) una mena de Doctor Frankestein del futur, investigador al límit per el Gobern dels EEUU als 70, que s’ha passat 18 anys tancat a un psiquiàtric d’alta seguretat, desenvolupant un caràcter erràtic, i el seu fill Peter Bishop, (Joshua Jackson) un noi superdotat de fosc passat, que li fa d’ajudant i “intèrpret” a pesar seu, doncs abans d’això no existia relació entre ells dos. Aquest i d’altres personatges reals i d’un “altre mena”, desenvoluparan narracions de successos inexplicables íntimament lligats a les seves vides. Júlia Alcalde Salmerón. 7


Representar en una superfície plana, la profunditat, és a dir, la tercera dimensió ha estat una cerca constant en totes les arts visuals: Podríem parlar de l’us de la perspectiva en les obres pictòriques a partir del Renaixement però, no cal anar tan lluny... ja trobem en l’anomenada “fotografia estereoscópica” la voluntat de crear una il·lusió tridimensional (3D) partint d’un parell d’imatges 2D: La forma més senzilla d’aconseguir aquesta percepció de profunditat és proporcionar als ulls de l’espectador dues imatges diferents, que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una petita desviació. Aquesta presentació de dues imatges és similar a les perspectives que de forma natural reben els ulls en la nostra visió binocular.Aquesta il·lusió de tridimensionalitat la trobem en l’arxiu fotogràfic del ‘?institut d’Estudis Fotogràfics on es guarda una important col·lecció d’imatges estereoscòpiques.

L’epoca daurada del cinema en 3D Després d’aquestes experiències 3D que aporta la fotografía, trobem el cinema 3D a través d’anaglifs que són les ulleres amb un vidre de cada color .blau i vermell- que associem al clàssic “cinema en 3D”.A més de ser el mètode més conegut, va ser el primer a ser utilitzat ja de manera comercial durant una època als anys cinquan8

ta del segle passat, sobretot en gènere fantàstic i de terror. Amb aquesta tecnologia la pel· lícula es rodava en blanc i negre, després la imatge captada per una camera es pintava de vermell i l’altre es pintava de verd o blau; finalment, l’espectador es posava els anaglifs, i li arribava una imatge de cada color a cada ull en funció del vidre de les ulleres, donant així la impressió de profunditat.

jor espectacularitat. Ara mateix a la propera edició del Cartoon Movie es presentaran més d’un centenar de produccions d’animació en 3D. Un dels treballs més esperats, per propers mesos,

El retorn del cinema 3D En el retorn actual del cinema tridimensional s’ha amillorat la tècnica dels segle passat i ara l’efecte s’aconsegueix amb ulleres polaritzades. Trobem diverses tecnologies per donar aquesta impressió de tridimensionalitat com la Real 3D o Imax.:”Avatar” ha estat la gran producció 3D dels darrers anys. Semblava que aquell esdeveniment anés a capgirar el cinema per fer-lo tot tridimensional, però realment no ha estat així. Se segueixen exhibint produccions en 3D però sobretot animació per a públics juvenils i produccions que demanen ma-

serà l’adaptació de “Capitán Trueno i el Santo Grial” de la productora valenciana Sorolla, una producció que distribuirà la Disney i que s’ha rodat als estudis alicantins de la Ciutat de la Llum. També al nostre entorn la producció “Viatje màgic a l?Africa” de Joirdi Llompart


ha estat l’experiència més reeixida en 3D.

I la televisió que? L’altre gran terreny abonat per el 3D són els nous televisors . N’hem parlat amb Lluís Alonso, periodista especialitzat que ens explica que “les ven-

des a USA han estat per sota del previst aquests nadals. La gent compra teles de 42 polzades a 500 dòlars i ja li sembla una gran inversión” Una tele 3D de la mateixa dimensió triplica aquest cost, deixant a banda que necessites el lector Blu-ray 3D, Per això LG i Samsung han tret unes teles que funcionen amb ulleres més senzilles, de 20 dòlars (les actives normals estan al voltant del 100 euros)”.” A banda -continua explicant-nos el nostre interlocutor-no hi ha gaires pel· lícules. La majoria són de dibuixos, perquè és molt més senzill passar-ho a 3D. Produccions reals gravades en 3D n’hi ha ben poques. No sembla, doncs, que en televisió 3D tinguem un gran futur tot i que podria ser adient per grans events esportius i socials, que demanen espectacularitat..

Que en farem del 3D? Davant del 3D hi ha una pregunta recurrent:: Serà això una moda que passarà o es quedarà? Cinema en 3D ja s’en havia fet, com hem explicat fa molts anys i ara ha tornat però en televisió l’usuari que ha de fer una adquisició d’un equip amb un cost superior al de la televisió normal es pregunta si té sentit aquesta inversión, Pel moment els que sí tenen clar que el 3D es negoci son companyies que aporten aquesta tecnologia per events i espectacles en viu on s’ofereix espectacularitat. El cas de 3D Integral.com que han constituït Cesar Marruedo i Alfons Rodriguez que a més preparen un festival de treballs en 3D per la propera primavera de la que no deixarem de parlar...

Dos produccions imminents Per a mantenir-nos atents a l’evolució del 3D, a banda del Capitán Trueno, hi haurà en propers mesos l’estrena del Torrente 4, de Santiago Segura que a més d?aportar gran nombre de personatges mediàtics es presentarà també en tridirmensional. En un signe molt diferent i segurament molt més interessant serà veure el treball de Wim Wenders també en 3D sobre el mon de la dansa de Pîna Bausch. 9


entrevista amb Núria Font Directora del Festival IDN d’Imatge, Dansa i Nous Mitjans

INNOVACIÓ AUDIOVISUAL: Nous reptes tecnològics per a la videodansa Alex Tovar

Sovint s’associa la videodansa amb el territori de l’interdisciplinarietat, un concepte del qual al llarg del festival IDN s’ha parlat bastant. Quin és el teu punt de vista al respecte? Quan parlem d’interdisciplinarietat ens referim a la barreja de formats, estils i disciplines. I en aquest sentit, un dels nostres territoris és la videodansa. Quan es parla del diàleg dels llenguatges s’ha de tenir present que és una cosa que ja es deia fa 25 anys. Ara ja ni ens cal parlar tant d’aquesta interdisciplinarietat, perquè la videodansa és una disciplina ja molt consolidada. Però tot i

10

que amb el temps ha acabant tenint els seu propi discurs, també s’alia i conecta amb altres disciplines, fet que li permet construir una obra audiovisual de característiques molt diferents. Aquesta capacitat per transcendir les fronteres entre disciplines, pot tenir límits? Fa temps jo parlava de la videodansa només com a un gènere audiovisual. Però, ara per mi això és equívoc, ja que el nostre territori toca tots els gèneres audiovisuals com el curt o el documental, mirar la realitat i posicionant-se davant el món amb una marcada proposta estética. Avui tenim una concepció molt més àmplia del

que comporta la videocreació gràcies a l’extensa amalgama de suports i eines. El que hem vist a l’IDN amb ShortDanceFilms, una sel·lecció de peces que tenien el sistema monocanal en comú per crear aquest te r r i to r i p r o p i d’experimentació. Nosaltres aquí ens hem anat situant en aquest territori, però a l’estranger el panorama és molt ampli. Trobes de tot. I a mi, que m’interessa molt lo escènic i lo interactiu, experiències com la multi-imatge, jo


diria que és la via creativa més capdavantera. Quant als nous formats tecnològics de gravació, projecció i difussió d’imatges, quins son els principals reptes que es plantejen per la videodansa? El que significarien els nous formats és que s’obre un ventall més ampli a l’hora de treba-

llar i una millor adequació als projectes que vulguis portar a terme. Llavors, ara existeixen més opcions de cara a exposar un video com a instal·lació o a una sala per ser projectat. I si tenim present que el territori

de la videocreació és molt més lliure pel fet d’estar fora dels límits de la producció audiovisual normalitzada com el cinema de ficció o el documental, pot aprofitar millor les possibilitats d’aquests nous formats. És molt apte per descubrir, utilitzar i aplicar aquests nous medis segons les característiques del projecte. Pots fer, per exemple, una peça amb mòbil. El sí es pot dir és que el gran repte és conèixer aquests nous camins i esbrinar per què ens poden fer servir. Com s’ha vist afectat el món de la videodansa per aquestes noves tècniques? Han obert el camp de la experimentació. A l’Animal a l’esquena, a banda de les tecnologies per si mateixes, la preocupació també era veure cóm aquestes tecnologies, i la quantitat de formats i sistemes de gravació com l’HD podien donar sortida a les nostres idees. Els medis tècnics condicionen molt el resultat de l’obra. Per tant, primer s’ha de pensar bé la idea que volem treballar i després escollir les tècniques de gravació i reproducció que ens

permetran portar-la a terme. Les idees son la base de tot. També es podria dir que han intensificat el concepte d’interactivitat a les obres, però no s’ha d’entendre amb l’interacció de l’obra amb l’espectador, sinó amb un usuari expert que en el nostre cas pot ser l’intèrpret o performer. Creus que tot aquest nou ventall d’innovacions tècniques aporten una nova mirada? Les eines han democratitzat l’accés a la creació. Ara s’ha generalitzat. Però vivim un moment en el que es tan ràpid el flux de propostes que hem de lluitar contra una massificació que de vegades vanalitza el resultat. Per això costa molt triar entre aquesta massificació. Aquest és un tema que ens ocupa molt temps i espai de reflexió. I és un procés que està passant des que va aparèixer la videodansa. L’atenció en el consum és diferent en cada mitjà. Cada manera i format condiciona molt la mirada. Posem per cas el de la televisió o internet.

Llegiu l’entrevista complerta a

www.areavisual.cat

11


TENDÈNCIES Tecnología

Tablets en gran! efiNe” eli smartphones... videO CANON “redefiNe”pensar el videO l prOfesiONAl

los fesus reo?. deo vos

de coces ntre fola ahoon. Su Full HD nuevo l vídeo nuevas F300,

ización la grao (fps)

dimensionada i d’alta resolució d’ús personal –els PC. Tenir aquí, ara i com vulgui els continguts d’oci, sí d’oci, en Podría decirse los un terminal que porto a sobre, La nova edicióque delCanon WMC “redefine” a conceptos tradicionales allunyat dels aparells de l’oficiBarcelona ens ha portat ladel de-video profesional partidad’un doble: Por un lado sus na o l’empresa, ha esdevingut finitivapor irrumpció aparell cámaras permiten hacerse la prenada” amb un dels premis Fi- ben atractiu. I si pot treballar? que està híbridas esdevenint la tercera gunta típica ¿Es del de nostre fotos oenes deasco vídeo?. Awards, que fa uns anys Sí, però sobretot és per poder o quarta pantalla Por cámaras(tablets). portátiles para vídeo s’organitzen a casa nostra per passar-s’ho bé en qualsevol tornotro, vital:sus les tauletes profesional están ahora basadas encriticar, archivosmig en serio mig en lloc i moment: llegir una revisUna nova espècie de l’ecosisteMPEG-2 Full HD (4:2:2) ma TIC-audiovisual apareguda broma, aplicacions o produc- ta, veure un episodi de la sèrie Veamos, paso paso, las està innovaciones de tes vinculats a les TIC que no preferida o jugar amb el darrer fa poc més d’una any, i que la firma líder. En el primer capítulo co- gens bé. Més d’un videojoc d’estratègia. hanyarutllat generant una fortíssima batalla mentamos en últimos números avances I aquí ésEOS on el món va entendre que les tauletes entre els grans oligopolis d’in- losno Cámara “híbrida”: 5D audiovisual MaarkII, Cámara “híbrida”: EOS 5D MaarkII, en cámaras híbridas, a medio entre té molt de camí perycórrer... no eren un fomal succedani dels ternet; com ho demostra la re-camino ahora con nuevo “firmware” cáma-i ahoray con “firmware” tografía vídeo,nuevo como sería el caso deylacámaahocaldrà córrer perquè les curnetbooks, sinó que venien per cent presentació de l’Android ras de videoprofesional en archivos ras de videoprofesional en archivos ra presentada OS amb 5D Mark Canon. ses cada cop són més acceunaSu necessitat nova de 3.0 o HoneyComb, el qualII deomplir MPEG-2 Full HD MPEG-2 Full HD apariencia de fotografía pero graba Full HD que s’havia generat a partir de lerades. Google volesentrar a competir real 30 ios) incorporando ahora tracta5D només de fer denuevo dos aparells ben dis- Ja no esEOS amb(1080, Apple per aquest mercat l’ús CARACTERÍSTICAS MARKII EOS 5D MARKII “firmware”. Junto a esta “redefinición del un bon producte i després cotints: lavídeo còmoda ubiqüitat en deCARACTERÍSTICAS ràpid creixement, comparSensor CMOS de formato completo de de formato de i personalitzat mercialitzar-lo pels canals que profesional” destacamos tambiéncompleto las nuevas l’accés personal tintSensor aquestCMOS sistema operatiu 21,1 Megapíxeles. Procesador DIG IC  21,1 Megapíxeles. Procesador DIG IC a continguts de es puguin, sinó  a connectar-se videocámaras profesionales XF305 y XF300, de concebre’l amb aquells fabricants que hi 4 ISO hasta 25.600. Grabación de ví4 ISO hasta 25.600. Grabación de víde las que hablamos en otro apartado. des de l’inici pensant com pot forma ben divertida i intuïtiva vulguin jugar.  deo Full HD real (1080, 30 fps) Pantalla  deo Full real (1080, fps) smartphones-Pantalla ser d’atractiu peren a consums i la VGA possiA voltes els HD tecnòlegs s’equi-30 –els  LCD de 3,0” con Visión directo  LCD VGA de 3,0” con Visión en directo Grabación a 24de y 25 fps. Esta bilitat actualización d  diferenciats, amb requeriments de gaudir deVe continguts voquen. L’estrena la primera l o c i a d d e 3 , 9 f p s , e n JPEG     Ve l de o cl’iPad i daa la dva dser enos 3 ,referimos 9 f p s , en e una n J PgraE G suficientment  del firmware que añade de de durada versió “guardoAF en 9 puntos tècnics, y 6 puntos ayudai d’aplicacial AF   lapantalla AF en 9 puntos y 6 puntospor de segundo ayuda al (fps) AF bación a 24 y 25 fotogramas  Daniel Condeminas Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).

  



 

26 12











 La Asociación CinemaNet, en colaboración con Som         Joves, convoca los premios de la Tercera Edición del       Young Values Short Film Festival, del que forman    parte tanto los premios de guiones Rovira-Beleta     como los de cortos ya realizados con las secciones In   ternacional de Valores Sociales, Miquel Porter Moix y    Barcelona-Valors. Las dotaciones en metálico totalizan    4.200 euros, aparte los diplomas correspondientes. 



 



 

 









 




Roca Umbert. Fàbrica de investigar i experimentar en els camps de la SC creació les arts. Els espais urbans tots duccions Minnim El MAC de Granollers son entitats que es transformen contemporània. - Premi Audiovisual atreu un nombre imde Roca amb el pas del temps. Pensem La Fàbrica MAC VOTV TerraUmbert de portant de productocom a punt partida un que, al començament segle XX, pren Músics, per aldeprojecte res de petit dimensioorgala fàbrica va ser la icona més “federalisme ons demolt relació entre obra, “Terra decultural” músics”,per prenat, orientades a aquest comú. representativa de la revolució nitzarsentat autors per projecte Crit Producnousi clients-consumidors formats i possibiindustrial tant inimaginables fa només cions Audiovisuals. litats de la xarxa, i que uns a nivell artístic pocs anys. Elamb sector dels viPel que fa a la 3a Mostreballen baixos com al presentat terrenyper Gusano Films www.gusano.org tra de Programes de deojocs té uns quants pressupostos. Moltesme“Diari de l’últim home”, estètic i funcitres d’avantatge respecte Tv de Proximitat, els d’aquestes productoonal. Avui, en la resta, tantdarrera pels seus conNou Format XTVL, ha estat guanyadors han estat. Millor res tenen l’entusiasme darrere tinguts –amolt qui no agrada atrocinat per al projecte “Di- Programa Cultural: per a “Xade gent joveli que “aterris- canvi, progresiva jugar uns minuts dispoari de l’últim home”, presentat dom”, presentat per Atzucac sa”sialtésector... Valdrà la pena una nibles?-la ràpida Films i Millor Programa d’Enper Gusano Films atendrecom quinsper treballs audiovi- deslocalització i- desmantellaadaptació alsguanyat requeriments i Premi Audiovisual MAC treteniment: per a “Green suals han en aquesta ment que vaper al projecte power”, presentat per Casnoves possibilitats que perComunicàlia, convocatòria vallesana. dels anys meten els distints aparells “L’excusa”, presentat per Pro- sette Films, SCP. - El Premi Audiovisual MAC des 80, l’entorn fabril es re-inventa Basant-se en el respecte de les multimèdia disponibles. en un sentit molt diferent als identitats i personalitats pròpies A aquesta reflexió apunta el de cadascuna les discipliinicis del XXI. títol d’aquest escrit: l’audiovansegle presentar-se a les Televisió vessen els Ajuntaments arrel de marxa perdeInternet. nes artístiques amb un objectiu Observematorgades el cas Roca visual ha de d’ingressos pensar en gran, pelUmbert, CAC i Després la davallada estan a llicències de les grans inversions comú: compartir recursos per Fàbricaelde les Arts, un projecte il’ordre deixardel dedia, veure noves marc on havien d’ac- fetes perles la qual cosa, sabien amb la TDT i les moltes exconvertir Roca Umbert en que ha posat en marxa l’Ajuntapantalles com un a més a la tele local que no sembla tan tuar... Els operadors voldrien pectatives posades amb aques-un de barri de les arts mentflexibilitat de Granollers reconvertint més o un complement de un més en l’aplicació de taexemple de “primera necessitat” com nova tecnologia resulta para-integratque a laalguns resta de la ciutat.es recinte industrial de 20.000 les clàssiques launnormativa i en això tenen, per dòxic hospital, posem, –sales per cas. de operadors En aquest sentit, seguint m², ubicat al centreadicional... de la ciutat, plantegin cinema i la televisió-- sinó tant, una dificultat la conveniència d’anar l’exemple d’altres experiències en un gran centre cultural adreaprofitar al màxim l’estreta De fet, Massa normativa? De fet Encara hi ha més ja que el sis- derivant cap a la xarxa. a Europa, çat a de la producció, formació vinculació significa multiplex per emetre i elsimilars consumidor mésRoca joveUmbert cada el model deque televisions deelpro- tema Fàbricarep de més les Arts vol dinamitdifusió la creacióes artística. seu gaudi enobjectable aquestes pancadade demarcació finança vegada continguts auximitat ja és des de en zar el territori en el qual Adreçada als creadors ciuta- diovisuals talles personals, molentre els operadors quei paraper internet que desenper el la pròpia creacióper dela“mapa”: volupa la seva activitat posant dans amb són una competència... vocació de dià- canal tes coses que encarajahan convencional de televisió. algunes intervencions deien doxalment l’accent l’especialització, interdisciplinar, ini- Emetre de i que cada cop Aleg hores d’ara nomésaquesta a la conurperen internet pot resultar quesorgir, comercialment és inviable per econòmic, tal de ser arriba un polad’atracció ciativabarcelonina vol servir de més personesper portaran a bació i alplataforma Maresme més tot arreu una televisió una demarde tasques relacionades amb de difusió l’art, la creació, més sobre. elson quatre emissors enllà de les demarcacions... cació de 200.000 potencials emeten indústries la creativitat. el pensament i lessembla noves que tec- i les Alguns a sobre no hi hade organismes de espectadors.... En tot cas totes assignats... www.rocaumbert.cat. nologies puguin conviure per control, a veure si escampa... almenys per ara.. les televisions que ara estan en esperin

13 5


Festivals Jairo Cruz

A Andalusia hem tingut l’oportunitat de viure una excel·lent “Tardor Cinematogràfica de Festivals” ,tres excel·lents festivals ,des del reconegut Festival iberoamericà d’Huelva que arriba a la seva edició 36 , sent la porta del Cinema Iberoamericà a Europa ; El Festival de Cinema Europeu de Sevilla que ja en la seva setena edició s’ha consolidat en cita obligada del Cinema Europeu i per últim el nou Festival de Cinema Polític de Ronda, que en un futur molt proper es convertirà en centre de trobada , debat de realitzadors, polítics i joves dels nostres temps amb mostres, convidats i interessants conferències..

Festival de Cinema Europeu de Sevilla. El Festival s’ha consagrat com a referent obligat del Cinema Europeu i en paraules del seu director artístic Javier Martín-Domínguez “El Cinema és un camaleó màgic. Enmig de la crisi i els canvis, té capacitat per reinventar-se, com tracta de constatar, amb

14

“Tardor cinematogràfica de festivals” a Andalusia

Antonio Banderas, premio Radio televisión Andaluza RTVA.

les seves pel·lícules i les seves activitats, la setena edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla El director ens explica “el Cinema ens permet seguir somiant en un món vibrant i multicolor. Com un camp de tulipes salvatges”. D’aquesta convocatòria cal destacar les importants mostres cinematogràfiques, La secció Oficial; la Selecció de les pel·lícules i curt metratges “prenominats als premis anuals de l’Acadèmia del cinema Europeu (EFA); les pel·lícules de coproduccions europees cofinançades pel programa Eurimages;

Els millors ´documentals en la secció Eurodoc; Les “operes primes” del cinema europeu; La visió europea en altres llocs del Planeta , els diàlegs Intercontinentals, L’especial de Cinema Holandès ; l’homenatge al documentalista Joris Ivens, el panorama Andalús, els reconeixements als directors Stephen Frears, Vicente Aranda, Manoel d’Oliveira, i complementant tot això el “Fòrum de la Indústria” trobada dels diferents components de la producció i la distribució i especials com “la Dona en la indústria del Cinema Europeu”, el “Fòrum Digital”, la II edició del SILE, “Sevilla International Locations Expo” que va comptar amb una àmplia receptivitat i una massiva participació del públic sevillà i convidats Internacionals. Voldríem destacar de la secció Oficial el film “Black field” del director Grec Vardis Marinakis , una història que es desenvolupa al segle XV, època de l’imperi otomà a Grècia Llegiu l’article complert a

www.areavisual.cat


Festival de cinema iberoamericà d’Huelva Jairo Cruz

En la seva Història, Huelva ha comptat amb convidats d’honor com Luis Buñuel, Rafael Alberti, Fernando Rey, María Félix, Lola Flores, Mario Moreno “Cantinflas”, Luis García Berlanga, Pilar Miró, Mario Vargas Llosa, José Saramago, Alvaro Mutis, Juan Carlos Onetti, Jean Claude Carriere, Sonia Braga, Rosa María Sardà, Patricia Reyes Spindola o Assumpta Serna, destacant-se sempre per aquest intercanvi heterogeni i convertint-se en porta del Cinema Llatí a Europa. La seva 36ª edició va ser un bon exemple d’aquesta continuïtat. Podem destacar en la secció oficial una perspectiva “urbana” i tot el que això comporta, en els Films “America” de Joäo Nuno ,que es desenvolupa a Portugal on conflueixen persones de diferents nacionalitats amb problemàtiques molt diverses, “Bestezuelas” del valencià Carles Pastor, intriga i amor en un món al marge de les lleis,

Rambla Catalunya, 90 08008 - Barcelona TELÈFONS: 932 150 503, 932 150 026 cinealexandra@hotmail.com

“Germà” del veneçolà Marcel Rasquin, la passió i el desig del triomf en el futbol com un somni que viu el personatge protagonista en un barri pobre que a la fi és la seva realitat, “La Societat del semàfor” del colombià Enrique Cerezo, Premio Ciudad de Huelva, Ruben Mendoza, un en compañia de Eduardo Trias, Director Fesgrup d’individus que tival de Cine Iberoamericano de Huelva. sobreviuen de les seves activitats en els semàfors, va històrica a Hidalgo, d’Antoperò que en algun moment ar- nio Serrano, és la història del riben a l’anarquia total , com prócer mexicà iniciador de les a resposta a una societat que lluites emancipadores a Mèxic, no els comprèn... “La vella de Jose Marti, del cubà Fernando darrere” de l’argentí Pablo Pérez, la història de la infància Bressoli -la convivència i sentit i adolescència del gran líder de vida plantejada a través de cubà...”Ispansi” de Carlos Igledues vides la vella de darrere sias , magnific relat de la històi Marcelo estudiant de Medi- ria d’una noia de dretes Paula cina, “Octubre” de Diego i que acaba de voluntària a RúsDaniel Vega, la vida d’un pres- sia darrere del seu fill que havia tamista que es desenvolupa deixat en un orfenat, “La Vida als carrers de Lima i l’entorn dels peixos” dirigida per Matiaz en què es mou , personatges Bize , relata el retorn d’Andrés d’un nivell social baix i on hi ha a Xile, després de viure molts el culte d’Octubre al senyor Llegiu l’article complert a dels Miracles i una perspectiwww.areavisual.cat

PREUS D’ENTRADES: Sessió migdia (tots els dies): 3,50 € Matinal amb desdejuni (dilluns a dissabtes no festius): 5,70 € Matinal (diumenges i festius): 5,70€ Dimecres (no festius) dia de l’espectador: 5,80 € Laborable: 6,70 €

Dissabtes, diumenges i festius: 7,20 € Reduïdes, dilluns a divendres (no festius): (carnet jove, 3ª edat, estudiant universitari): 5,80 € Tresc (tots els dies): 5,80 € Cineforum, dimarts nit (pel·lícula, sopar i debat moderat pel sr. Antoni kirchner): 25,00 €

Disset pel·lícules diàries

Consulteu la programació a: www.cinesalexandra.blogspot.com 15


/

any II

número 16

/

febrer 2011

3€

Pa negre Els Gaudí de

SCRIPC

DE SUB OFERTA

€ ions 24 c i d e 1 1 : e regal d D V D + tre:

ollir en r Coll la a esc , de Ma

pel·lícu

L’ANY D’AGUSTÍ VILLARONGA I NORA NAVAS

MÍLIA GUEST LA MIRADA DE GUERÍN B LA FA tí Villaronga M A S s E u g a 3 DI ’A h d R, arc Rec LA NIT QUE VA MORIR L’ELVIS INTRIGA MÍSTICA EL MA I, de M D N I T I PET LA VIDA SUBLIME VIATGE ÍNTIM I FAMILIAR at ecine.c .d w w w + info: FESTIVALS BERLÍN, SUNDANCE, ROTTERDAM 16


AREAVISUAL-CAT 8  

Premis Gaudí / Què en farem del 3D? / Entrev Nuria Font (Videodansa) / Tablets i smartphones...pensar en gran /

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you