Page 1

La Revolució Industrial Història – 4t d’ESO


Què és una revolució?

 És un canvi ràpid i en profunditat que afecta l’estructura d’una societat  Implica una acceleració en el ritme de les transformacions històriques  Una revolució pot ser política, econòmica o social.


El segle XIX: un segle de revolucions  TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES: Revolució industrial  TRANSFORMACIONS SOCIALS: Societat de classes  TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES: Creació de l’Estat liberal


Perquè puguem parlar de revolució industrial cal que es es donin les següents condicions:  Augment de la producció agrària  Mà d’obra abundant  Capital suficient  Expansió del comerç  Innovacions tècniques  Marc polític favorable


I com és que aquestes transformacions es donen a Anglaterra?  La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK de rotació quadriennal de conreus  La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran quantitat de capital que podien invertir en la indústria  Una política proteccionista I una burgesia interessada en invertir en la indústria  Una bona xarxa viària i fluvial  Innovacions tècniques (formació intel·lectual I pràctica)  Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) I primeres matèries per a la indústria tèxtil (cotó colonial I llana anglesa)


Transformacions agrĂ ries:


Transformacions agrĂ ries:


La demografia preindustrial Altes taxes de natalitat I de mortalitat (sobretot infantil): escàs creixement vegetatiu Al S. XVIII s’observa un canvi de model perquè en determinades zones (Anglaterra) augmenten els excedents alimentaris I per tant, disminueixen les fams I les epidèmies; I apareixen progressos significatiu en el camp de la medicina.


De l’expansió del comerç a la indústria A A Anglaterra Anglaterra es es desenvolupa desenvolupa un un important important comerç comerç

Es basa en

observem

A causa de Crea un

Matèries Matèries primeres primeres per per productes productes industrials industrials Més Més població, població, més més demanda demanda Millora Millora de de les les comunicacions comunicacions

Estímul per per la la indústria indústria Estímul Es manifesta amb

-Energia -Energia hidràulica hidràulica -Llançadora -Llançadora volant volant (J. (J. Kay, Kay, 1733) 1733) -Màquina -Màquina de de vapor vapor S’aplica a

Tèxtil Tèxtil,, 1789 1789

Ferrocarril, Ferrocarril, 1829 1829 Vaixells Vaixells

Dóna lloc al

Sistema fabril


De l’expansió del comerç a la indústria


Sectors pioners industrials

cotonera cotonera

Es beneficia de

Prohibició Prohibició importació importació de de teles teles de de l’Índia l’Índia Sector Sector no no reglamentat reglamentat pels pels gremis gremis Matèria primera (cotó) barata Matèria primera (cotó) barata (esclavisme) (esclavisme)

Fàcil Fàcil innovació innovació tecnològica tecnològica

ferro ferro

Per fondre’l es necessita

Carbó Carbó vegetal vegetal

És És escàs escàs ii poc poc energètic energètic

Cal una millor font d’energia

Innovació tecnològica completada amb

Unitat 1


Sectors pioners industrials


El capitalisme financer

El procés industrial necessita inversió S’aconsegueix amb

Es creen

Accions Accions Que es compren i venen a través de la

Borsa Borsa

Capital financer


El capitalisme financer

escriu 1776, 1776, “Assaig “Assaig sobre sobre la la naturalesa naturalesa ii les les causes causes de de la la riquesa riquesa de de les les nacions” nacions”

Interès Interès personal personal Llei Llei de de l’oferta l’oferta ii la la demanda demanda No No intervenció intervenció estatal estatal en en matèria matèria econòmica econòmica

Desequilibri Desequilibri entre entre recursos recursos ii població població


El capitalisme financer

Societat Societat de de classes classes Burgesia Proletariat

Iniciativa lliure Recerca del mà xim benefici Lliure competència Però...


Transformacions demogràfiques i socials Els canvis que es donaren en l’àmbit econòmic tingueren la seva correspondència en l’estructura social. La revolució industrial va anar unida als següents fenòmens:


L’augment de la població europea Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural. La urbanització Les ciutats van crèixer, en part, per la immigració procedent de les zones rurals (èxode rural). En alguns països, també arribaren immigrants procedents d’altres nacions. La urbanització fou ràpida i desordenada, sense planificació. El naixements d’una societat capitalista dividida en classes Davant l’estamental-feudal, la societat de classes suposa, en principi, la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisió social, estructurada al voltant de dues classes fonamentals: la burgesia i el proletariat.


Propietat privada dels mitjans de producció Força de treball • Condicions miserables • Precarietat laboral, salaris baixos, atur • Jornades de 12 a 14 hores diàries • Treball infantil • Manca absoluta de regulació


Noves classes socials: LA BURGESIA

- Nova classe dominant: poder polític i cultural - Control mitjans comunicació per difondre els seus valors: - propietat privada - treball i estalvi - individualisme - família com a base social - Aparició classe mitjana: professions liberals, tècnics, tècnics, funcionaris, oficinistes... No exercien treballs manuals - Eren els propietaris de les fàbriques i tots els mitjans de producció (burgesia industrial)


Noves classes socials: EL PROLETARIAT INDUSTRIAL - Format pels treballadors de les fàbriques - Eren mà d’obra i treballaven a canvi d’un salari - Eren el grup social més nombrós i el més desafavorit - Els salaris, els horaris i les festicitats eren fixats pels empresaris - Les seves condicions de vida eren molt dures: - Jornada laboral de 12 a 14 hores - Remuneracions insuficients - Les dones i els nens treballaven (amb sous inferiors) - No hi havia condicions higièniques


La 2a Revoluci贸 Industrial


Després de la primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències. La caracteritzen els següents trets:     

La utilització de noves fonts d’energia. El desenvolupament de nous sectors de producció. Canvis en l’organització del treball. Noves formes de capital empresarial La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.


Noves fonts d’energia Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, se’n desenvoluparen d’altres:  El petroli Va servir de combustible pel motor d’explosió i per l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb Henry Ford el primer terç del segle XX.  L’electricitat La seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els dels tramvies.


Telègraf

Bombeta d’Edison

Ràdio de Marconi


Nous sectors de producció  La indústria química Colorants, explosius (ex., la dinamita, de Nobel), medicaments, fibres artificials (ex., el naylon), cautxú, etc.

adobs,

 La nova siderúrgia Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de refinament mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de SiemensMartin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.  Les indústries alimentàries Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.


Noves formes d’organització del treball La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció imposaren en aquesta segona fase de la R. Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:

 El Taylorisme. Busca l’organització científica del procés productiu de l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb l’objectiu de reduir les despeses de producció.  El treball en Cadena ("Fordisme"). Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry Ford significa la màxima especialització i optimització del treball i els rendiments, abaratint les mercaderies i posantles a l’abast dels consumidors.


Mural de Diego Rivera, IndĂşstria de Detroit (1932)


Noves formes de capital Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb capital familiar, les noves necessitats impulsaren la recerca de noves fonts de finançament:  La Banca Els empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar l’increment de les inversions.  Les societats anònimes Constituïdes per socis propietaris de participacions (accions) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa. Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans corporacions en forma de càrtels, trusts, holdings o monopolis


Noves formes de capital MÈTODES DE CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL:  Càrtel Acords entre diferents empreses  Trust Fusió d’empreses  Hòlding Grup financer que té la major part de les accions d’un conjunt d’empreses i bancs  Monopoli Dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.