Page 1

La formació de la classe obrera 

Història – 4t d’ESO 

Il Quarto Stato, GIUSEPPE PELLIZZA DA VOLPEDO  (1901) 


La societat de classes  la burgesia 

vivenda burgesa

el proletariat 

La condició obrera  relacions   d’explotació 

la condició de vida   i de treball 

barri obrer obrers a la mina i a la fàbrica


El moviment obrer 

ludisme primera

Associació d’ es4badors 

La Carta del Poble 

primeres associacions 

carKsme

primers sindicats 

meitat segle XIX

prohibició d’associacions obreres 

socialisme utòpic 

Robert   Owen 

Charles   Fourier 


El moviment obrer 

K. Marx  Segona

Revolució 1848, París 

F. Engels 

marxisme

M. Bakunin 

anarquisme

meitat segle XIX

El Manifest Comunista 

Internacionals Obreres 

Comuna de París  1871 

sindicats   nacionals 


  Tal i  com  hem  estudiat,  l’eliminació  de  l’AnKc  Règim  no  va 

suposar una  millora  de  la  situació  de  les  classes  socials  més  desafavorides. 

  Amb la restricció del dret de vot per la implantació del sufragi 

censatari, els  parlaments  quedaren  com  insKtucions  de  representació  dels  interessos  la  nova  classe  hegemònica:  la  burgesia. 

  Així doncs, les lleis no van portar la igualtat social sinó que van 

afavori els interessos de la burgesia i l’aristocràcia en el poder. 


Condicions de partida del moviment obrer  La SOCIETAT INDUSTRIAL  (societat de classes) 

Desigualtats socials i   econòmiques 

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  incrementa 

empitjora CONDICIONS  LABORALS  genera 

Marginació políKca de  les classes populars  incrementa 

CONFLICTIVITAT SOCIAL 


La nova societat de classes  BURGESIA 

ANTIGA   ARISTOCRÀCIA 

‐ Controlen el poder políKc i  econòmic i són els propietaris  dels mitjans de producció.  ‐ Són una classe heterogènia:  •  Alta burgesia  •  Mitjana burgesia  •  PeKta burgesia    

PROLETARIAT

• Estan obligats a vendre  La seva força de treball  A canvi d’un salari.  • Condicions de vida  Miserables  • Població urbana (prop  de les fàbriques) 

PAGESIA

Van conKnuar lligats  a la tradició del camp  tot i que el sistema  capitalista els acabà  converKnt en   ASSALARIATS DEL CAMP 


Les organitzacions obreres    El  moviment  obrer  fou  la  resposta  de  la  classe 

treballadora a la situació creada per la industrialització i  el capitalisme. 

  Els governs reaccionaren a les   demandes de millora de 

les primeres  organitzacions  obreres  amb  la  repressió  i  amb lleis que les prohibien. 

COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACIÓ?    Mitjançant el llarg procés de lluita, els obrers adquiriran 

consciència col.lecKva  de  pertanyença  a  una  mateixa  classe amb interessos comuns. 


EL LUDISME: La revolta contra les màquines    Moviment  protagonitzat  per  artesans,  obrers  i  camperols  en  contra  de  la  introducció  de  maquinària 

Les accions  segueixen  la  tradició  de  lluita popular: 

Cronologia: s’inicia  a  finals  del  segle  XVIII  a  Anglaterra.  S’extén  posteriorment  a  altres  països,  al  compàs de la industrialització.  

maquinària.  Els escrits i l’atac a les màquines com a  mesura per pressionar els patrons 

 

 

 Exterioritzen

les protestes  destruint 

CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua del  treball i de rebre salaris menors  REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort ja que  consideraven  la  destrucció  de  màquines  i  fàbriques  un  atemptat a la propietat privada               


TEXT HISTÒRIC: Escrit dels ludites  “Senyor:  se  m’ha  informat  que  vostè  és  propietari  d’unes  quantes  d’aquelles  detestables  màquines  esquiladores.  Sàpiga  que  si  no  són  reKrades  al  final  de  la  setmana  entrant,  encarregaré  a  un  dels  meus  llocKnents  que  la  destrueixi.  I  si  vostè  té  l’audàcia  de  disparar  contra  qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar‐ lo a vostè i d’incendiar la casa.”  Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels jusKciers  (1812) 


Les associacions de socors i d’ajuda mútua    Origen: neixen de la solidaritat 

i la  cooperació  (ajuda  mútua)  entre  treballadors  a  principis  del segle XIX 

• 

• 

  Reprodueixen el  sistema 

g r e m i a l : g e r m a n d a t s  i  confraries  entre  persones  del  mateix ofici i especialitat 

• 

L a fi n a l i tat  s e rà  p e r m et re  l a  supervivència  en  situacions  de  no  treball  Com?  Auxiliant  els  associats  i  les  seves  famílies  en  cas  d’accident,  malalKa o mort  L’ajuda  era  sufragada  amb  les  quotes  dels membres   

PROCÉS…     … Similar en tots els països occidentals    … De ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i  seràn l’origen dels sindicats. 


Les TRADE UNIONS  L’any 1824 a Anglaterra els obrers  aconseguiren que s’anul∙lessin les lleis que  prohibien les associacions obreres  Això permeté la formació de  cooperaYves i sindicats d’ofici 

TRADE UNIONS  Primer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment,  van esdevenir un sindicat nacional als anys ‘30. 


PROCÉS DEL SINDICALISME OBRER  Els sindicats d’oficis circums‐ tancials esdevingueren  permanents amb la formació  dels sindicats a nivell estatal  durant la segona meitat del  segle XIX 

       

 

PAÏSOS ‐ CRONOLOGIA  Gran Bretanya: Trade Unions  Congress (TUC) 1868  França:  ConfedéraKon Générale  du Travaill (CGT) 1895  Estats Units:  American FederaKon  of Labor (AFL) 1886  Alemanya  Associació General de  Treballadors Alemanys (1863) 

OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de  treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc.  El Primer de Maig des de 1890 es converKrà en dia de lluita obrera  internacional en record dels màrKrs de Chicago 


El CARTISME    Origen: Elaboració Carta del Poble el 1838  dirigida al Parlament 

britànic i promoguda per l’Associació de Treballadors de Londres 

  Aquesta carta és la que donarà nom al moviment carYsta    Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desateses 

 

OBJECTIUS POLÍTICS:   La reforma electoral i la democraYtzació són l’única manera de garanKr  la parKcipació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar les  seves condicions de vida 


MíKng carKsta a Kennington el 10 d’abril de 1848  


Les peticions dels cartistes  ELS SIS PUNTS:  •  Sufragi universal: dret de vot per als  homes majors de 20 anys  •  Formar part del Parlament sense  necessitat de ser propietari  •  Vot secret   •  Igualtat representaKva territori/ població  •  Renovació anual del Parlament per  evitar la corrupció  •  Sou per als parlamentaris i dedicació  exclusiva a l’acKvitat parlamentària 

Protagonistes Fou un ampli moviment de  masses de treballadors:  U n  m i l i ó  d e  fi r m e s  recolzaren  la  1a  peKció  el  1839 i gairebé tres milions el  1842. 


TEXT HISTÒRIC: Carta amb les peticions  “Demanem que en l’elaboració de les lleis pugui ser escoltada la veu de tots.  Cumplim  amb els deures d’homes lliures;   volem, doncs, tenir drets. És per això que sol.licitem  el  sufragi  universal.  Aquest  sufragi,  per  a  estar  lliure  de  la  corrupció  dels  rics  i  de  la  violència dels poderosos, ha de ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials:  sol.licitem  parlaments  anuals.  Demanem  que  per  formar  part  del  Parlament,  l’únic  requisit sigui l’aprovació dels electors i que tots els diputats siguin remunerats a càrrec  del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.” 

PeKció dels carKstes de Birmingham, 1838 


TEXT HISTÒRIC: Cartisme  El 1838, Stephers, un dirigent carKsta, es dirigia així a 200.000  seguidors:   

“El carKsme, amics meus, no és un problema políKc, segons el  qual es tractaria d’aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el  carKsme és una qüesKó de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta  significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon  passar i una jornada de treball breu” 


ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL   MOVIMENT  OBRER 

EL SOCIALISME UTÒPIC

EL MARXISME

L’ ANARQUISME


EL SOCIALISME UTÒPIC   Les primeres reflexions crítiques amb el capitalisme    Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que 

tenen trets comuns 

  Ideen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb 

relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi  haurà explotació 

  A aquesta societat ideal s’hi arribava per la voluntat dels 

homes i de manera pacífica 

  Denuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) però 

no n’analitzen les causes  


Saint-Simon Robert Owen

Falansteris

Proudhon

Charles Fourier


TEXT HISTÒRIC. Els falansteris   

El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble  haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el  fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria compleixi les  condicions següents: 

1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari. 

2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, siguui retribuït en proporció a  les tres facultats: capital, treball i talent. 

3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al  dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues  hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.      CH. Fourier,  L’harmonia universal i el falansteri, 1804 


EL MARXISME   Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme té tres idees bàsiques que no podem deslligar:

1. El materialisme històric i la lliuta de classes com a motor  de la història (anàlisi de passat) 

2. La críKca de l’economia capitalista i la determinació de la  causa  de  l’explotació  obrera:  la  plusvàlua  (treball  impagat)  (anàlisi del present)  

3. La  conquesta  del  proletariat  del  poder  políKc  (revolució  proletària),  i  establiment  de  la  societat  comunista  sense  classes socials (projecte de futur) 


El Manifest Comunista   D e s p r é s d e  l a 

publicació, juntament  a m b  E n g e l s ,  d e l  Manifest  Comunista  ( 1 8 4 8 ) ,  l e s  s e v e s  teories  van  tenir  una  gran  repercusió  entre  les masses obreres 


QUÈ ÉS EL MATERIALISME HISTÒRIC? L’ anàlisi del passat AQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L’ ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORS

PER A MARX L’ECONOMIA (les circumstàncies materials) ÉS LA BASE DE LA SOCIETAT L’ economia és la que condiciona la ideologia, el sistema polític, la producció artística


TEXT HISTÒRIC. El marxisme  La lluita de classes:

Tota la història de la societat humana, fins avui, és  una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis  i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en  una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats,  obsKnats en una lluita ininterrompuda, de vegades  oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que  condueix en cada etapa a la transformació  revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de  les dues classes bel∙ligerants.  

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista 


Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de modes de producció i d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres (opressors i oprimits)

Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria l’apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les desigualtats socials i la lluita de classes.

El pas d’ un sistema a una altre es produirà quan l’antagonisme entre les classes acabin destruintlo mitjançant una revolució


L’ ANARQUISME

Proudhon

M. Bakunin

Kropotkin


  L’anarquisme no té una doctrina tan homogènia com l’elaborada per 

Marx i Engels pel socialisme marxista.  

  Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc 

connectades entre sí, que responen al pensament individual dels seus  ideòlegs.     La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera 

meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.     Una part del moviment obrer esKgué fortament influït pel seu 

pensament.   Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i 

va criKcar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les  organitzacions políKques.  


principi anarquista (etimològicament “sense comandament”) Creença en la capacitat de l’ individu en  aconseguir la seva llibertat i establir una societat  igualitària 


Rebuig de l’autoritat i negació de l’Estat, al que consideren una forma d’opressió per a la llibertat humana.

Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en l’explotació dels treballadors

proposen la seva destrucció i substitució per un model social de col.lectivitats (comunes) federades lliurement

defensa de la propietat col.lectiva dels mitjans de producció Defensa de l’espontaneïtat de les masses,  l’individualisme i l’acció directa.  

Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa   La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit, sinó per l’alçament

espontani del poble


TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme   

Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible  l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El  mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de  govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi  de l’autoritat en si. 

Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a  viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir  dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.    

Declaració de Piotr Kropotkin davant un   tribunal de juszcia (1883) 

Formació de la classe obrera