Page 1

La formació de la classe obrera

Història – 4t d’ESO

Il Quarto Stato, GIUSEPPE PELLIZZA DA VOLPEDO (1901)


La societat de classes la burgesia

vivenda burgesa

el proletariat

La condició obrera relacions d’explotació

la condició de vida i de treball

barri obrer obrers a la mina i a la fàbrica


El moviment obrer

ludisme primera

Associació d’ es4badors

La Carta del Poble

primeres associacions

carKsme

primers sindicats

meitat segle XIX

prohibició d’associacions obreres

socialisme utòpic

Robert Owen

Charles Fourier


El moviment obrer

K. Marx Segona

Revolució 1848, París

F. Engels

marxisme

M. Bakunin

anarquisme

meitat segle XIX

El Manifest Comunista

Internacionals Obreres

Comuna de París 1871

sindicats nacionals


  Tal i com hem estudiat, l’eliminació de l’AnKc Règim no va

suposar una millora de la situació de les classes socials més desafavorides.

  Amb la restricció del dret de vot per la implantació del sufragi

censatari, els parlaments quedaren com insKtucions de representació dels interessos la nova classe hegemònica: la burgesia.

  Així doncs, les lleis no van portar la igualtat social sinó que van

afavori els interessos de la burgesia i l’aristocràcia en el poder.


Condicions de partida del moviment obrer La SOCIETAT INDUSTRIAL (societat de classes)

Desigualtats socials i econòmiques

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL incrementa

empitjora CONDICIONS LABORALS genera

Marginació políKca de les classes populars incrementa

CONFLICTIVITAT SOCIAL


La nova societat de classes BURGESIA

ANTIGA ARISTOCRÀCIA

‐ Controlen el poder políKc i econòmic i són els propietaris dels mitjans de producció. ‐ Són una classe heterogènia: •  Alta burgesia •  Mitjana burgesia •  PeKta burgesia

PROLETARIAT

• Estan obligats a vendre La seva força de treball A canvi d’un salari. • Condicions de vida Miserables • Població urbana (prop de les fàbriques)

PAGESIA

Van conKnuar lligats a la tradició del camp tot i que el sistema capitalista els acabà converKnt en ASSALARIATS DEL CAMP


Les organitzacions obreres   El moviment obrer fou la resposta de la classe

treballadora a la situació creada per la industrialització i el capitalisme.

  Els governs reaccionaren a les demandes de millora de

les primeres organitzacions obreres amb la repressió i amb lleis que les prohibien.

COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACIÓ?   Mitjançant el llarg procés de lluita, els obrers adquiriran

consciència col.lecKva de pertanyença a una mateixa classe amb interessos comuns.


EL LUDISME: La revolta contra les màquines Moviment protagonitzat per artesans, obrers i camperols en contra de la introducció de maquinària

Les accions segueixen la tradició de lluita popular:

Cronologia: s’inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. S’extén posteriorment a altres països, al compàs de la industrialització.

maquinària.  Els escrits i l’atac a les màquines com a mesura per pressionar els patrons

 Exterioritzen

les protestes destruint

CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua del treball i de rebre salaris menors REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort ja que consideraven la destrucció de màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada


TEXT HISTÒRIC: Escrit dels ludites “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquelles detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són reKrades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus llocKnents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar‐ lo a vostè i d’incendiar la casa.” Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels jusKciers (1812)


Les associacions de socors i d’ajuda mútua   Origen: neixen de la solidaritat

i la cooperació (ajuda mútua) entre treballadors a principis del segle XIX

  Reprodueixen el sistema

g r e m i a l : g e r m a n d a t s i confraries entre persones del mateix ofici i especialitat

L a fi n a l i tat s e rà p e r m et re l a supervivència en situacions de no treball Com? Auxiliant els associats i les seves famílies en cas d’accident, malalKa o mort L’ajuda era sufragada amb les quotes dels membres

PROCÉS…   … Similar en tots els països occidentals   … De ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i seràn l’origen dels sindicats.


Les TRADE UNIONS L’any 1824 a Anglaterra els obrers aconseguiren que s’anul∙lessin les lleis que prohibien les associacions obreres Això permeté la formació de cooperaYves i sindicats d’ofici

TRADE UNIONS Primer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment, van esdevenir un sindicat nacional als anys ‘30.


PROCÉS DEL SINDICALISME OBRER Els sindicats d’oficis circums‐ tancials esdevingueren permanents amb la formació dels sindicats a nivell estatal durant la segona meitat del segle XIX

      

PAÏSOS ‐ CRONOLOGIA Gran Bretanya: Trade Unions Congress (TUC) 1868 França: ConfedéraKon Générale du Travaill (CGT) 1895 Estats Units: American FederaKon of Labor (AFL) 1886 Alemanya Associació General de Treballadors Alemanys (1863)

OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc. El Primer de Maig des de 1890 es converKrà en dia de lluita obrera internacional en record dels màrKrs de Chicago


El CARTISME   Origen: Elaboració Carta del Poble el 1838 dirigida al Parlament

britànic i promoguda per l’Associació de Treballadors de Londres

  Aquesta carta és la que donarà nom al moviment carYsta   Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desateses

OBJECTIUS POLÍTICS: La reforma electoral i la democraYtzació són l’única manera de garanKr la parKcipació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar les seves condicions de vida


MíKng carKsta a Kennington el 10 d’abril de 1848


Les peticions dels cartistes ELS SIS PUNTS: •  Sufragi universal: dret de vot per als homes majors de 20 anys •  Formar part del Parlament sense necessitat de ser propietari •  Vot secret •  Igualtat representaKva territori/ població •  Renovació anual del Parlament per evitar la corrupció •  Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l’acKvitat parlamentària

Protagonistes Fou un ampli moviment de masses de treballadors: U n m i l i ó d e fi r m e s recolzaren la 1a peKció el 1839 i gairebé tres milions el 1842.


TEXT HISTÒRIC: Carta amb les peticions “Demanem que en l’elaboració de les lleis pugui ser escoltada la veu de tots. Cumplim amb els deures d’homes lliures; volem, doncs, tenir drets. És per això que sol.licitem el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, ha de ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials: sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del Parlament, l’únic requisit sigui l’aprovació dels electors i que tots els diputats siguin remunerats a càrrec del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.”

PeKció dels carKstes de Birmingham, 1838


TEXT HISTÒRIC: Cartisme El 1838, Stephers, un dirigent carKsta, es dirigia així a 200.000 seguidors:

“El carKsme, amics meus, no és un problema políKc, segons el qual es tractaria d’aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el carKsme és una qüesKó de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu”


ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL MOVIMENT OBRER

EL SOCIALISME UTÒPIC

EL MARXISME

L’ ANARQUISME


EL SOCIALISME UTÒPIC Les primeres reflexions crítiques amb el capitalisme   Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que

tenen trets comuns

  Ideen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb

relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi haurà explotació

  A aquesta societat ideal s’hi arribava per la voluntat dels

homes i de manera pacífica

  Denuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) però

no n’analitzen les causes


Saint-Simon Robert Owen

Falansteris

Proudhon

Charles Fourier


TEXT HISTÒRIC. Els falansteris

El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria compleixi les condicions següents:

1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.

2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, siguui retribuït en proporció a les tres facultats: capital, treball i talent.

3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera. CH. Fourier, L’harmonia universal i el falansteri, 1804


EL MARXISME Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme té tres idees bàsiques que no podem deslligar:

1. El materialisme històric i la lliuta de classes com a motor de la història (anàlisi de passat)

2. La críKca de l’economia capitalista i la determinació de la causa de l’explotació obrera: la plusvàlua (treball impagat) (anàlisi del present)

3. La conquesta del proletariat del poder políKc (revolució proletària), i establiment de la societat comunista sense classes socials (projecte de futur)


El Manifest Comunista   D e s p r é s d e l a

publicació, juntament a m b E n g e l s , d e l Manifest Comunista ( 1 8 4 8 ) , l e s s e v e s teories van tenir una gran repercusió entre les masses obreres


QUÈ ÉS EL MATERIALISME HISTÒRIC? L’ anàlisi del passat AQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L’ ESTUDI DE LES SOCIETATS ANTERIORS

PER A MARX L’ECONOMIA (les circumstàncies materials) ÉS LA BASE DE LA SOCIETAT L’ economia és la que condiciona la ideologia, el sistema polític, la producció artística


TEXT HISTÒRIC. El marxisme La lluita de classes:

Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obsKnats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel∙ligerants.

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista


Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de modes de producció i d’ explotació i dominació d’ unes classes per altres (opressors i oprimits)

Les relacions de producció (tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat esclavista, feudal i capitalista determinaria l’apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les desigualtats socials i la lluita de classes.

El pas d’ un sistema a una altre es produirà quan l’antagonisme entre les classes acabin destruintlo mitjançant una revolució


L’ ANARQUISME

Proudhon

M. Bakunin

Kropotkin


  L’anarquisme no té una doctrina tan homogènia com l’elaborada per

Marx i Engels pel socialisme marxista.

  Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc

connectades entre sí, que responen al pensament individual dels seus ideòlegs.   La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera

meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.   Una part del moviment obrer esKgué fortament influït pel seu

pensament.   Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i

va criKcar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les organitzacions políKques.


principi anarquista (etimològicament “sense comandament”) Creença en la capacitat de l’ individu en aconseguir la seva llibertat i establir una societat igualitària


Rebuig de l’autoritat i negació de l’Estat, al que consideren una forma d’opressió per a la llibertat humana.

Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en l’explotació dels treballadors

proposen la seva destrucció i substitució per un model social de col.lectivitats (comunes) federades lliurement

defensa de la propietat col.lectiva dels mitjans de producció Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa.

Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit, sinó per l’alçament

espontani del poble


TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme

Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.

Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.

Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de juszcia (1883)


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.