Issuu on Google+

Unitat 10: Al-Ă€ndalus.


10.1. La història política d’al-Àndalus.


La conquesta d’al-Àndalus. Rei Rodoric Any 711

Guerra civil al regne visigòtic Familiars del rei anterior (Witiza).

Batalla de Guadalete

Batalla de Guadalete Pactes de capitulació

Ajut dels musulmans del nord d’Àfrica.

Al-Àndalus.

Conquesta de la península (Emir o governador dependent del califat de Damasc )


L’emirat independent. Any 750

Abderraman (príncep Omeia), logra fugir dels Abbàssides Aconsegueix el poder a Còrdova Trencament amb Bagdad

Any 756

Independència política, però no religiosa

Proclamat emir de Còrdova (Abderraman I)

(Repàs)


El califat de Còrdova. Any 929

Abderraman III Califa (Autoritat religiosa)

Al-Àndalus. Zènit polític, econòmic i cultural.

Conquestes militars (Almansor)


Els regnes de taifes. Any 1002

Mort d’Almansor Lluites internes

Any 1031

Divisió del Califat en regnes (taifes) Afebliment musulmà

Any 1085

Conquesta cristiana de Toledo Ajut dels almoràvits


Almoràvits i almohades. Almoràvits

Any 1147

Reunificació d’al-Àndalus.

Almohades

Ofensiva general contra els regnes cristians

Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) Desintegració de l’imperi almohade


El regne nassarita de Granada Govern Família dels Nasr

Territori Actuals Màlaga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis.

Últim regne musulmà de la península.

Regne vassall de Castella

Lluites internes

Pagava tributs a Castella i l’havia d’ajudar en cas de guerra.

Boabdil

Any 1492: conquesta definitiva (Reis Catòlics).


10.2. L’economia d’al-Àndalus. Agricultura

Conreus

Cerals, vinya i olivera

Tècniques de regadiu

Innovacions Introducció de nous conreus

Artesania Ceràmica, cuir repujat, orfebreria, armes i seda

Comerç

Exportació de producetes artesans i importació d’or i esclaus

Monedes: dinar i dirhem.


10.3. La societat d’al-Àndalus.  Tolerància

Grup de poder

Àrabs

Mesquita de Còrdova

Berbers

Resta de la població

Muladins

Catedral de Sevilla

Mossàrabs

Jueus

Sinagoga de Toledo


10.4. Les ciutats.


10.5. La cultura.


El llegat cultural

Segle X

Califa Hakam II

Intel.lectuals destacats

Averrois

Maimònides


L’arquitectura. Construcció amb materials pobres i poc duradors. Decoració abundant i molt bella que els donava aparença de riquesa. Espais amb abundància de jocs de llum i ombre. Gust per l’aigua. Utilització d’arcs de ferradura i polilobulats. Els sotres eren plans i de fusta, però també utilitzaven cúpules.

Edificis públics més abundants: mesquites, pero també palaus, castells i banys públics (hamman).


10.6. L’islam a Catalunya.


La invasió musulmana. La presència musulamana a Catalunya va ser més inestable que en altres indrets de la península, degut al caràcter fronterer del Principat.

Davant la invasió Lleida: arribava a un acord amb els invasors. Tarragona: va oferir una forta resistència. Barcelona va caure l’any 716 i una mica més tard Narbona. Incursions en territoris francs, fins que Carles Martell els va aturar a la batalla de Poitiers (any 732).

La frontera d’al-Àndalus va retrocedir constantment. Segona meitat del segle VIII: al voltant dels Pirineus. Segle XI: es fixà seguint el curs del Llobregat. Segle XII, conquesta cristiana de totes les terres de l’actual Catalunya.


L’organització del territori i la societat. Emirat i Califat

Ciutats fortificades

Organització del territori

Taifes

Algunes ciutats importants van assolir poder polític propi

Berbers Població autòctona convertida a l’Islam Societat

Cristians (mossàrabs) Jueus

En general, la convivència era pacífica.


Al andalus