Page 1


Guia Didàctica Associació d’Artesans La llata Qui som? L’Associació d’Artesans La Llata és una associació creada al gener del 2009 per promoure i difondre el tradicional ofici artesà de la llata arreu de les nostres terres i el reconeixement al treball artesanal de les llatadores de pobles com Rasquera i El Perelló. A banda de participar en fires artesanals, recuperar peces antigues i col·laborar en fer-ne de noves, la nostra associació vol participar en el foment de tot tipus d’activitats culturals i socials que permetin donar a conèixer l’artesania de la pauma i revaloritzar aquest ofici.




Associació d’Artesans La Llata Què és el margalló i on el trobem? El margalló, bargalló o garballó és un un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. Es una planta polígamo-dioica. Sovint fa rebrots a la base com a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis (als quals és però molt resistent). Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes) amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors grogues en raïms densos i fruits semblants als dàtils. Es troba al mediterrani occidental (des de Sicília al Marroc). Als Països Catalans es troba al llarg del territori continental i insular. Les fulles del margalló són conegudes a les Terres de l’Ebre amb el nom de pauma i al País Valencià amb el nom de palma i, tallades tendres i assecades posteriorment, s’usaven antigament per a la confecció d’escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. L’activitat de llatar està molt estesa a les Terres de l’Ebre i actualment es vol recuperar i potenciar aquest art. Actualment, és una espècie protegida i s’ha de demanar permís al Departament de Medi Ambient per poder-la recollir . Una qualitat particular del margalló és la seua resistència al foc: és una planta que rebrota amb molta facilitat després d’haver-se produït un incendi.




Guia Didàctica El procés de tractament de la pauma i l’elaboració de la llata la recol·lecció

La recol·lecció del margalló es fa als mesos més calurosos de l’any, al juliol i a l’agost. El moment del dia ideal per a realitzar-la és pel matí. S’aprofita l’estiu perquè la planta ja ha crescut al màxim després de la primavera i l’estiu és la millor època de l’any per assecar-la i tractar-la per poder-lo treballar.




Associació d’Artesans La Llata Els feixos: assecat i blanquejat

Després de recollir tot el margalló, aquest s’estén ben separadament en un lloc assolellat i espaiós durant 15 dies i després es gira i es deixa 15 dies més per l’altra cara perquè la totalitat de la planta s’assequi correctament. En aquest moment del procés s’ha de vigilar molt l’assecat ja que s’ha d’evitar el màxim possible que la planta agafi humitat o es mulli. 


Guia Didàctica Escaldar

Quan el margalló ja ha estat correctament assecat i blanquejat comença el procés de transformació del margalló en llata. S’agafa el margalló assecat i blanquejat i se submergeix en una caldera d’aigua bullint durant un minut. Ràpidament es retira i s’embolica amb un teixit que absorbeixi la humitat (normalment es fa amb roba de sac) i es deixa completament embolicat durant 5 hores i amb pes al damunt perquè s’elimini tota l’aigua.




Associació d’Artesans La Llata Escoar

Després d’aquestes 5 hores i amb el margalló encara una mica humit, es trenca la tija de la planta (coneguda popularment com el coell), ja que pel procés de llatar només se n’aprofita la fulla.




Guia Didàctica

Esbrinar

De les fulles del margalló, encara senceres, se’n fan brins i se separen d’una en una les fulles que formen el margalló. En aquest moment hem de triar els millors brins, les que estiguin en més bon estat. Un cop seleccionats els millors brins, es lliguen i es forma un menat (garbó). Un cop es té el menat fet es tapa amb un teixit sec per acabar d’eliminar qualsevol grau d’humitat que encara quedi.




Associació d’Artesans La Llata

Llatem un cabàs.

Això és una llata

Finalment i després de tot aquest procés de tractament de la pauma (nom amb que es coneix el margalló a les Terres de l’Ebre), comencem a llatar, és a dir a trenar els brins de pauma, tal i com es feia tradicionalment. S’agafen els brins que hem triat i assecat. Es comença en 6 brins que es dobleguen per tenir-ne 6 a cada costat (un total de 12). Seguidament es va trenant amb el mètode tradicional fins que en un costat en queden 4 i a l’altre 5 (popularment conegut com 9 camades). En aquest moment del procés i depenent de la llargada de la peça que vulguis elaborar, s’ha d’anar afegint més brins, però aquest cop sense doblegar. Nota: Una braça equival a 1,5 metres de llata. Per l’elaboració d’una peça tradicional com és un cabàs agrícola es necessiten d’entre  a 9 braces.

9


Guia Didàctica Espitxonar

Un cop finalitzada la llata que necessitem per elaborar la peça desitjada, aquesta s’espitxona (es tallen els trossos de brins i petits pèls que hagin quedat fora del trenatge) perquè la llata quedi polida i ben presentada.

10


Associació d’Artesans La Llata

Assolellar Un cop tenim els brins llatats i espitxonats es deixa la llata al sol d’entre 7 a 15 dies, depenent dels temps que faci, (retirar sempre que plogui) i es deixa fins que la llata quedi ben blanca.

Escaldar Després d’assecada, la llata es torna a escaldar amb aigua bullint durant dos minuts i es tapa amb un teixit que absorbeixi la humitat durant 2 o 3 hores.

11


Guia Didàctica Fer cordill i cosir

Camada

Les tires de llata s’uneixen cosint la camada de dalt d’una tira amb la camada de sota de la tira de baix. Quan el bri amb el que cuses s’està a punt d’acabar, se’n fa un altre i l’uneixes amb un nus amb el que s’està acabant.

1


Associació d’Artesans La Llata Fer els acabats i les anses

Nanses

Vora

Per fer la vora hem de trenar brins nous a les camades de la última tira de la llata. Mentre que per a les anses, s’agafen dos brins i es van cordant i després es cusen a la vora del cabàs. Els estris Tisores per espitxonar

Falçó

Agulla per cosir

Tisores d’esporgar

Els estris que necessitem durant tot el procés de transformació i elaboració de la llata són els següents: el falçó: aquest s’utilitza per la recollida i es fa servir per tallar el margalló des de la punta del coell. Les tisores d’esporgar per tallar els coells. 1


Guia DidĂ ctica El nostre art

14


Associació d’Artesans La Llata

15


Guia Didàctica

16


Associació d’Artesans La Llata

17


Guia Didàctica

18


Associació d’Artesans La Llata

Activitats que oferim:

- TALLERS A ESCOLES O INSTITUTS - ACTIVITATS A CENTRES CÍVICS. - DEMOSTRACIONS - ACTIVITATS FIRALS - EXPOSICIONS

Per més informació no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres: Associació d’Artesans la Llata C/ Fullola, 7 43519 El Perelló Telèfon 661 42 26 34 artesanslallata@gmail.com

Disseny i maquetació de Bikarbonato team (www.bikarbonato.blogspot.com)

19


GUIA DIDACTICA LA LLATA  

Guia Didàctica on s'expliquen els processos d'elaboració dels productes artesanals fets amb el margalló. Associació d'artesans de la llata.