Page 1

Pablo Arbones Calvet Portfolio 2013


Índex

· Treball individual

Automatismes de defensa #1 #2 #3 #4 In utero

· Treball col·lectiu

Inhabitant

Origen de la causa

454373531364

Fragments

Relacions de poder

Material no orgànic


Treball individual


7

6

Automatismes de defensa

Aquest projecte parteix dun canvi quasi imperceptible en el moment. Va ser més tard observant el meu entorn i els meus records quan em vaig fer conscient del mateix. Aquí va canviar el “meu camp de força” i és amb el temps, el costum i la habituació a la absència va ser el que va fer real el dolor i palpable la rara tristesa. Aquest va ser el canvi que modificaria tot el demés. La percepció es troba organitzada i estructurada de manera innata. Els processos de percepció són entesos com “camps de força” que interactuen i mantenen l’equilibri del que resulta una totalitat o configuració. Això converteix els camps en unitats dinàmiques, i per tant, el canvi d’una part modificaria les demés. De la mateixa forma esta estructurada la vida de tot subjecte. Qualsevol canvi en el entorn produïra un efecte més o menys greu en la persona. Aquest treball materialitza el explicat. Partint de material trobat en el que apareixem el meu germà i jo començan una serie de aproximacions que acaban constituint aquest projecte. Aproximacions que s’han fet d’una manera aliena al contingut de les fotografies o el vídeo, mitjançant procesos automàtics, laboriorosos i repetitius, (com poden ser, per exemple, el dibuix a grafit o l’analisis de la carta de color d’una fotografia) que fan que el material original trobat incialmente acabi perdent el seu significat mitjançant aquest procés de treball. Aquest procés és el que he anomenat Automatismes de defensa. Entenem per automatisme tot aquell procés que acaba sent automatic, mitjançant el qual es por acoseguir una perdúa de significat d’alló que estas fent, tot i que en alguns casos, el resultat final fa evident el contingut i la intenció d’oblidar-lo. La gràcia també es troba aquí, ja que tot i el que s’exposa com a resultat final, hi ha tot un procés amagat que és lo principal per a mi en aquest projecte.


8

9

Automatisme de defensa #1 Fotografía analògica i grafit sobre paper. Mides variables 2012


10

11

Automatisme de defensa #2 Fotocòpia sobre paper enquadernat 21 x 13,5 x 1,5 2012


12

13

Mi hermano y yo en la terraza (Automatisme de defensa #3) Impresió làser sobre paper 29,7 x 210 2012


14

15

Automatisme de defensa #4 Impresi贸 digital sobre paper. Instal路laci贸 Mides variables 2012


17

16

In Utero

El ciutadà mig passa 5 hores davant el televisor al dia. Això és el 20,4% del dia o una total de 142,350 hores o 16 anys sencers davant el televisor en una vida de 78 anys. Els programes mes repetits a la graella televisiva són els informatius que es reprodueixen en tots els canals 3 vegades al dia durant mes o menys una hora, a tots els canals, des de un o altre punt de vista, les mateixes noticies. Actualment la opinió pública constitueix un element fonamental per la estabilitat o inestabilitat del sistema. I en una societat mediàtica, la opinió pública es forma dia a dia mitjançant el continu bombardeig de los mitjans de comunicació. Serà veritat el que aquests tinguin per veritat. El que no figura a la premsa no existeix, i el que existeix és només, sota la forma en que apareix. La importància dels mitjans esdevé per una part, al seu fort control per els poders però, a la vegada, a la necessitat de que aquest control passi desapercebut per mantindre l’ aparença de llibertat d’ informació, imprescindible perquè es pugui considerar una societat com a democràtica. A més a més de crear “opinió pública” destacarem un dels grans efectes col·laterals de la intoxicació informativa, és la por. L’objectiu és mantenir a la societat espantada, com més espantada, menys racional serà el comportament i es deixarà portar per les consignes de qui consideri que pot solucionar la causa de la por. En aquest sentit, el ésser humà, si esta espantat, es comporta com un ramat que segueix al líder, es converteix en un animal incapaç de pensar per ell mateix i es deixa portar. La idea és atractiva per a molts poders i no és molt difícil pensar en exemples del segle XX, com la por que entre els ciutadans de EEUU com als països comunistes, durant tota la guerra freda. No anirem molt lluny, ni en el temps ni l’espai, per descobrir el ús de la política de la por al nostre país. Només hem d’analitzar les eleccions de los últims 20 anys per veure que los discursos estan plens d’aquesta política per tots els partits: els vídeos del dòberman i si guanya el PP s’acaben les pensions, el “Espanya es trenca” del PP, el PP ens porta a una nova guerra de Irak, les visiones postapocalíptiques del PP si el PSOE guanya les ultimes eleccions, les conseqüències de un govern del PSOE en el País Basc per els nacionalistes...

Podem observar, que en cada procés electoral els partits polítics estan més preocupats en crear un estat anímic en seus electors, que els porti a votar en massa, que en exposar les seves idees i tractar de convèncer a els electors racionalment. L’esforç per el polític és molt menor. Però la política de la por no és un instrument exclusiu de los polítics, també es serveixen d’ella els mitjans de comunicació. A els mitjans de comunicació la alarma social, la por els hi és igual de útil que als partits polítics. Una societat alarmada, amb por, s’agafa a els mitjans perquè vol saber més, vol saber d’una noticia que els permeti estar tranquils i, per tant, incrementarà la audiència de tals mitjans de comunicació creant així un cercle viciós del que resulta difícil fugir. Ens posen en estat d’alerta perquè seguim el fil fins a trobar la fi del conflicte, que mai se’ns mostra. Simplement som bombardejats amb nous problemes que substitueixen els exposats anteriorment, o sap algú com esta a Haití, Irak o el conflicte del assassinat de Bin Laden?


18

19

In Utero Projecció monocanal sobre peça escutòrica 200 x 100 x 100 2011


Durant la meva trajectoria artística he treballat molt sovint de manera col·lectiva, ja que trobo que tant a nivell tant conceptual com formal, com més persones treballen en un projecte més rica es la peça que sorgeix com a resutat final. Presento aqui treballs col·lectius realitzats anteriorment, tant amb el Col·lectiu L’Olla, del que soc membre fundador, com col·laboracions puntuals realitzades amb altres artistes.

Treball col·lectiu


22

Material no Orgànic és un projecte que tracta de la artificialitat dels productes propis del nostre temps, amb aquesta peça treballem des del sarcasme i consisteix en un seguit d’ elements modulars que contenen suposats fragments de bosc, per que els compradors sels muntesin a casa i, d’aquesta manera, no caldria desplaçar-se fins a un entorn natural per a poder experimentar la natura.

23

Material no Orgànic

Fusta, escaiola i pintura 240 x 100 x 100 cm 2011


24

Relacions de Poder és una narració escultorica que va disposada a la paret. Aquesta peça la varem realitzar amb el col·lectiu L’Olla amb motiu d’una exposició de violència de gènere i precisament narra la relació entre un home i una dona a partir de la gesticulació de les seves mans. La obra consta de vuit peces de base cuadrada i una rectangular que trenca la linia horitzontal.

25

Relacions de poder Guix i fusta 360 x 160 x 20 cm 2011


26

Fragments és una obra de paret feta amb el col·lectiu L’Olla, amb motiu del Room Art Fair, amb aquesta peça volíem questionar el tema de la identitat relacionada amb la obra anterior. La peça esta feta amb fibra de vidre i resina acrilica i els motllos són de silicona. El que al final s´aconsegueix és un element totèmic que guanya identitat a partir de tots els elements utilitzats.

27

Fragments

Resina acrílica, fibra de vidre i fusta 63,5 x 20 x 20 cm 2011


28

454373531463 és una escultura de paret composada per quinze fragments verticals de cares que acaben formant un codi de barres. El titol de la peça, números de la part inferior, són els tres primers nombres dels DNIs de les persones a les que els hi vam treure els motllos. Amb aquesta peça vam questionar la validesa de la numeració de les persones per a la organització del sistema.

29

454373531463

Bronce 70 x 30 x 20 cm 2011


30

Origen de la Causa és una peça composada per cuatre elements, aquests són de ferro forjat i oxidat i de marbre, travertí romà. Els arbres estàn representats a partir de ferro entertulligat en espiral i les arrels surten per la part inferior de la pedra. La fragilitat de les arrels comparades amb tot el pes que aguanten generen una sensació de fragilitat que produeix en l’espectador una gran tensió.

31

Origen de la Causa Ferro oxidat, Marbre 150 x 170 x 60 cm 2010


32

Inhabitant és un projecte realitzat amb el col·lectiu L’Olla en el que s’ubicaven personatges en espais deshabitats. L’intenció del projecte era donar vida a aquest emplazaments a partir d´aquestes figures que, tindrien que ser-hi pero no hi són, el sentit de la vida ve donat per la utilització de la llum ja que aquestes intervencións es feien de nit i les figures iluminaven el seu entorn.

33

Inhabitant

Resina de polièster i fibra de vidre 165 x 60 x 30 cm 2010


35

Premis i Exposicions: 07/2012

Exposició col·lectiva “Punt i a part”. Convent de Sant Agustí. Barcelona.

04/2012 - 05/2012 Exposició col·lectiva “En un món anònim...Melodies des del subsòl.” Sala de exposicións de la Facultad de Belles Arts. Barcelona.

01/2012

Exposició col·lectiva “Untitled Room art fair.” Galeria Untitled bcn de Barcelona. Exposició amb els artistes convidats a la fira.

12/2011 - 1/2012

Exposició col·lectiva “En un món anònim...Melodies des del subsol.” Espai Mercè Sala. Barcelona.

12/2011 Room art fair. Madrid. Artista convidat per la galeria Untitled.

08/2011

Exposició col·lectiva “Untitled 2 anys”. Galeria Untitled. Barcelona.

06/2011

Mostra d’art contemporàni “Tramuntanart”. Port de la Selva. Participació en col·lectiu.

06/2011

Exposició col·lectiva “Don’t Worry, Be Cool”. Galeria Untitled. Barcelona.

10/2010

1er Premio Fundació Fita. VAD Festival. Girona


Portfolio2013  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you