Selva del sud del Camerún
UN PETIT CADEAU…... MANDIOCA “Avec manioc, on peux construire notre maison...” Madeleine Ngo Minyem, 21 anys, encapçala un grup de dones que canten i marxen en fila per un corriol que es desdibuixa per la selva camerunesa. Amb pas tranquil però decidit, enfilen camí per arribar al petit camp de mandioca que cultiven a les afores de Sepp. Cada dia, les pageses caminen una hora per arribar-hi. La plantació es troba en un turonet rodejada de palmeres. L’època seca acaba de començar. Queden poques setmanes per a recollir part de l’hectàrea que treballen. La mandioca ha esdevingut una revolució al Camerun. Aquest tubercle ric en hidrats de carboni i midó, és l’aliment bàsic a molts països tropicals. El seu cultiu també ha ajudat a crear una economia de subsistència a les zones rurals.
T
ot i que l’entrada d’organitzacions com ASAFRO i ONG Agermanament a les zones rurals ha representat un salt qualitatiu per aquestes comunitats, encara queda molta feina per arribar a consolidar el sistema. Des que van iniciar el projecte de les cooperatives de mandioca fa dos anys, n’han donat suport a 45. En un futur pròxim n’han de ser més. L’ajuda que se’ls hi dóna consisteix en una quantitat de diners i llavors per a plantar un camp en forma de microcrèdit. Normalment el terreny és d’una hectàrea (Ha) i pertany a la família d’una membre de la cooperativa. En cas de que es llogui, el preu oscil•la entre els 25.000-30.000 Franc CFA (40€) anuals. L’objectiu és que el grup format per 5-10 pageses sigui autosuficient en un any i mig o dos. Durant aquest temps les dues entitats fan un seguiment. Demanen compromís i uns mínims resultats. Del contrari, les ajudes desapareixen. Les membres de les GICs (Grup d’Iniciativa Comuna) no es cansen d’agrair el suport que reben però a la vegada demanen més mitjans.
Manteniment d’uns terrenys. Tayap
La millora que han experimentat en poc temps, els dóna forces per a veure de manera positiva el futur. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) destaca amb dades del 2014, que el 80% de la població camerunesa depèn de l’agricultura de subsistència. Tot i així, el sistema comença a veure ara els primers brots verds. El major problema que arrosseguen la majoria de les cooperatives és la dificultat a l’hora de transportar la producció als punts de venda. “Les comunicacions aquí són molt dolentes. És difícil aconseguir un vehicle per transportar la mandioca fins els mercats”, explica la presidenta de la GIC Femmes Solidaires de Boumnyebel, Pauline Nyemeck. Moltes de les cooperatives venen la producció en grans ciutats com Douala i Yaoundé o en carrefours de la regió on el comerç és molt viu. Això suposa caminar fins a 15 o 20 kilòmetres amb un pes proper als 10kg al cap i suportant temperatures tropicals. A aquest problema se li sumen les dificultats de la comercialització del tubercle.
La mandioca forma part de la base alimentària dels camerunesos. La major part de la producció la dediquen a elaborar l’anomenat bâton de manioc. Trinxen el tubercle i en fan uns tubs llargs i prims que cobreixen amb fulla de bananer. Es cuina al vapor i es menja sol o com a acompanyament. Moltes GIC venen la mandioca transformada per facilitat el transport i la comercialització del producte. Normalment han de trinxar el tubercle a mà, cosa que alenteix i dificulta el procediment. Són poques les cooperatives que disposen d’un molí elèctric per a realitzar aquesta tasca. “L’objectiu és crear una plantació de 10
Ha a cada regió que serveixi de paraigües a les més petites ja existents. D’aquesta manera serà rendible crear una industria de transformació”, comenta el president d’ASAFRO, Charles Kooh.
Iniciatives que creixen Gran part de les cooperatives que treballen amb ASAFRO i ONG Agermanament han aconseguit augmentar el nombre d’hectàrees cultivades en poc temps. Això ha animat als col•lectius rurals ha treballar conjuntament per a poder millorar el seu estatus. L’emprenedoria és una de les claus de les GICs, però també el
Grup de pageses. Boumnyebel
col•laboracionisme. L’esperit de generositat i germanor característic d’Àfrica, es demostra també a l’agricultura. A una reunió rutinària a NgogMapubi, les cooperatives de Boumnyebel explicaven com els treballadors més joves ajuden als més grans en tasques on es requereix un esforç físic. El director d’ONG Agermanament, Antoni Cabré, té clar el principal objectiu de l’ONG: “El principal objectiu de l’organització és dotar de mitjans a les cooperatives agrícoles. Històrica-
ment hem passat de donar peix, a ensenyar a pescar. Ara el que manca a aquestes comunitats són els mitjans per a comprar la canya o la barca. La resta l’han de fer i la faran ells, igual o millor que nosaltres”. Aquesta dinàmica de treball es veu representada en el discurs de Simon Roger Enguer. Aquest pagès de Sepp demana finançament per a una màquina per a desbrossar el camp. No parla a títol personal, sinó que vol que l’eina sigui compartida per tota la comunitat. D’aquesta manera destinarien el temps dedicat a netejar els camps, a engrandir les planta-
cions i a altres tasques del seu dia a dia. Escoltant a Enguer es fa palesa l’herència colonial. Durant 50 anys d’ocupació, el país va ser font de matèries primeres i, a la vegada, un gran mercat exterior per a França. En cinc dècades, Camerun va ser impregnada de costums, maneres de fer i cultura franceses. L’estil educat a l’hora de parlar, la dialèctica, l’estructuració del discurs... Tot un savoir faire que caracteritza el caràcter camerunès. El colonialisme també ha imprès una jerarquia social molt forta que es demostra a cada grup social. Cadascú sap quin és el seu radi d’actuació i quins són els seus límits. Uns rols marcats i estrictes. El sistema patriarcal i el de la família tradicional imperen també en la societat camerunesa. Tot i així, les campanyes de microcrèdits que s’estan concedint a cooperatives íntegrament femenines, fa que la dona tingui més pes econòmic i de gestió dins de la comunitat. Segons el Ministeri d’Agricultura i Desenvolupament del país, el 80% dels aliments de Camerun són produïts per agricultores. Això no es reflexa en l’accés a la formació, la tecnologia o la propietat. Les dades recollides per la Xarxa Camerunesa per la Igualtat de Gènere indiquen que només el 2% de les terres pertanyen a propietàries. La llei els priva del dret d’herència.
La dona “Els resultats són més positius quan financem emprenedores.”, destaca el director d’operacions d’ASAFRO, Tout Court Bayiha, “Les dones destinen la totalitat dels diners al camp i reinverteixen els beneficis en millorar les condicions de vida de la família”. A les zones rurals del Camerun, les dones dediquen tot el seu temps a treballar i cuidar els fills. El grup d’Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid apunta que són les responsables del 80% de la producció d’aliments a l’Àfrica Subsahariana. L’home no té la càrrega familiar i legalment té la paella pel mànec. Davant d’aquest escenari, l’oportunitat que els ofereixen les institucions internacionals, les empeny a ser més autosuficients. Les organitzacions d’ajuda coincideixen en apostar
Nens al pati d’una escola. Imsha
Formació de dones agricultores. Sepp
per les dones alhora de llençar projectes de desenvolupament. Donar-los diners, és invertir en educació i salut.
seves filles. Contagia el seu esperit lluitador i enèrgic i això es demostra en petits aspectes com en el de la música.
La formació tècnica és un altre dels puntals que defensen les dues ONGs. El coneixement de les pràctiques agrícoles optimitza el temps de treball i fa augmentar la producció. Tot i el així, el major benefici per a les dones és deixar de necessitar l’ajuda de l’home en determinades feines del camp. Boumnyebel és el centre formatiu de les cooperatives on ONG Agermanament i ASAFRO concentren la majoria dels seus esforços.
Regularment les GICs d’una mateixa zona es troben per intercanviar formes de treball i possibles problemes. Com gairebé totes les reunions africanes, el punt festiu hi és present. El caràcter alegre sempre acaba apareixent. En aquest cas, l’encarregada d’animar el grup és la Juliette. Després de la intervenció de cadascuna de les presidentes de les diferents cooperatives, comença a dirigir un aplaudiment molt especial. Les pageses segueixen les seves indicacions i piquen de mans fent un ritme. El repeteixen tantes vegades com la Juliette diu “une autre fois”. Finalment acaben amb una palmada final després de sentir “un petit cadeau”. La mandioca és el petit regal d’aquestes comunitats. L’esperança d’anar cap a endavant.
Ser un personatge actiu dins l’economia familiar realça el paper de la dona. La relació de dependència total amb l’home es trenca. El sistema organitzatiu de les cooperatives femenines també ha establert una xarxa de suports i col•laboracionisme. La dona camerunesa agafa embranzida i salta a l’esfera pública. Un dels noms propis d’aquest canvi és la responsable dels programes de dones d’ASAFRO, Juliette Ngo Mbog. Aquesta camerunesa natural de la regió d’Eseka, defensa fermament el paper de la dona en altres esferes fora de la familiar. La Juliette visita amb regularitat els camps de les cooperativistes. És el referent, un mirall on les dones poden projectar el seu futur o el de les
Un signe identitari. Un cohesionador de grup El cant i la dansa són elements icònics de la cultura africana. Les cançons populars acompanyen moltes de les rutines de la població o les festivitats més importants del calendari. El cooperativisme, el feminisme, i l’agricultura també es veuen reflectits a la música. Les dones de la GIC Fali del municipi de Limoug Lihog
canten orgulloses el seu himne. La lletra, escrita en l’idioma de la regió bassà, parla de lluita, de superació i d’arrels: “No és per riquesa o per orgull que fem això, ho fem pel desenvolupament del poble”. A la pluralitat musical que existeix, se li suma una cançó que comparteixen totes les cooperatives de dones que treballen amb ONG Argermanament: la chanson du manioc (la cançó de la mandioca). La lletra és senzilla però parla de tot el que el tubercle els hi ha donat: “podem viatjar, podem vestir-nos, podem comprar... mai serem pobres”. El desenvolupament de les cooperatives ha ajudat a millorar els nivells de benestar de municipis sencers. L’augment d’activitat ha incrementat el moviment de capital i el comerç. Segons dades del 2013 de la FAO, la mandioca va ser el producte agrícola més rendible. Tot i així l’alcalde de la comuna de Ngog Mapubi, Amos Oum, alerta de les mancances que actualment pateix la regió: “Tenim problemes de falta d’aigua, alimentació, comunicacions i gestió de residus. Es preveu que en 5 anys doblem la població. Només treballant conjuntament amb les GICs i l’ajuda externa podrem millorar la situació”. Les dades de l’agricultura rural contrasten amb les macroeconòmiques. Segons el
Fons Monetari Internacional (FMI), Àfrica podria estar a punt d’iniciar un enlairament similar a la Xina als anys 80. Són precisament les importants demandes de matèries primes del gegant asiàtic, les que poden fer créixer el continent. S’estima que Àfrica sustenta el 30% dels recursos minerals mundials. El futur pot ser prometedor, cal jugar bé les cartes. Els dos principals productes que exporta Camerun segons la FAO són els plàtans i el cacao però la mandioca és la base de l’economia de subsistència. El 2012 va prendre la primera posició de la llista dels productes més cultivats a Camerun. Les dades apunten a que l’agricultura de subsistència continuarà jugant un paper clau. Serà la base de l’alimentació de la població i el mitjà a partir del qual el 90% dels habitants podrà crear riquesa. El paper de la dona en aquest camp és i serà vital. Treballar per trencar amb les barreres legals i comercials que dificulten el seu accés als mercats, significarà guanyar la partida i donar un pas important per a aconseguir la igualtat.
Reportatge: Arantxa Fernández Fotografia: ONG Agermanament
Paisatge selvàtic del sud de Camerún