Issuu on Google+

Festes Sant Jordi www.aramultimedia.com

Alcoi, abril de 2013 suplement especial


”Allí fan unes festes que a molts els dura un any i que altres les esperen sense pensar en el sant. Són moros i cristians que el cafè els fa germans; sempre perden els moros i guanyen els cristians.” El meu poble Alcoi, Ovidi Montllor

La Festa necessita moviment

ARAMULTIMÈDIA presenta la 4a edició del seu suplement fester per Sant Jordi LÍDIA VILA Com deia Ovidi, “sempre perden els moros i guanyen els cristians”, però el poble d’Alcoi -tot sabent com acaba la batalla- ja espera inquiet l’arribada de les seues Festes de Moros i Cristians 2013. Des d’ARAMULTIMÈDIA com ja fa alguns anys, ens disposem a oferir-vos Festa farcida de periodisme. Amb l’edició d’aquest Extra de Festes 2013 us proposem una manera diferent de seguir el festeig alcoià. Entrevistes amb càrrecs i autoritats no poden faltar. Però tot açò ho amanim amb un recull d’interessants articles de la temàtica més variada. Signatures periodístiques destacades com ara les de Natxo Lara, Lídia Vila, Rafa Cerdà o Andrea Moreno; juntament amb amics i col·laboradors que sempre ens fan costat com ara Mauro Colomina, Raül Llopis i Palmer, Pep Jordà o Ximo Llorens. I tot, recollit amb una portada cedida per l’artista alcoià Xavi Carbonell titolada Balcó en festes. Hi ha moltes maneres de viure la Festa a Alcoi, i aquest Extra és una mostra de com ho fem nosaltres. Sense menysprear la importància d’una cita així que uneix a tot un poble -o gran part- però sempre mantenint un punt de vista crític vers aquelles qüestions que s’han de reflexionar i, per suposat, millorar i reformular. Perquè la Festa, com la nostra mateixa història com a poble, està en continuat moviment i evolució, la nostra intenció no és altra sinó seguir en continuat moviment i oferir als nostres lectors un producte d’avui en dia, modern i en valencià, com sempre.

En aquestes mateixes pàgines, ara fa gaire bé un any, no volíem ni esmentar la paraula “crisi”, la qual volem mantenir encara ben lluny. Perquè si d’alguna cosa hem presumit els alcoians ha estat de saber adaptar-se als temps. Si abans fèiem les millors peces de tela o el millor fil, ara fem aplicacions per smarthphones, cosmètics o teixits intel·ligents. Això sí, les olives farcides les hem sabut mantenir -pel moment- “como ninguna”. Però és ben cert que al món de la Festa aquesta capacitat d’innovar l’hem trobada a faltar en certs moments. Pot ser, el nou president de l’Associació de Sant Jordi, Rafael Tortosa, i amb qui parlem a aquest Extra fester de 2013, ens podrà donar algunes claus. O el regidor de Festes Jordi Martínez, cap visible d’un Govern local que encara sembla estar “verd” per introduir modificacions substancials a la Festa alcoiana. És cert que sí que hem trobat certa innovació, per exemple en el fet d’encarregar a un (gran) fotògraf el Cartell o en la venda de cadires per Internet, però el camí encara és llarg, ben bé sembla que acabem de començar. Per sobre de polèmiques, que en tenim moltes i variades a aquest poble (cartell, dones, Diana, cap de setmana, Alardo), se’ns venen damunt dies de gaudir el carrer, fer-lo nostre, amb la nostra gent (família, amics i amants), moure instintivament els peus amb el so de la música de la nostra terra (tot i que alguns ens resistim), degustar les nostres “espirituoses” i les “taretes” que ens reuneixen al voltant d’una bona taula, amb matins llargs i nits més encara. Així és que: avant la Festa!


Festes de Sant Jordi 2013

GUIÓ D’ACTES

DISSABTE 20 D’ABRIL. DIA DELS MÚSICS 19.30 hores. Festa del Pasdoble amb desfilada de bandes de música fins la plaça d’Espanya. Interpretació posterior de l’Himne de la Festa. Finalment i fins la 1 de la matinada, Nit de l’Olla amb entradetes pel centre de la ciutat. DIUMENGE 21 D’ABRIL. DIA DE LES ENTRADES 5.45 hores. Arrancà de la Diana a la plaça. Desfilada d’una esquadra de cada filà en el primer acte oficial de la Trilogia alcoiana. 10.30 hores. Inici de l’Entrada cristiana, amb el capità de la Filà Maseros a la Bandeja sobre les 11.20 hores. Final aproximadament a les 15 hores, en acabar la desfilada dels Gusmans, que ocupa l’Alferessia. Participen les catorze filaes cristianes. 17 hores. Inici de la desfilada dels moros. El capità de la Filà Benimerins estarà davant l’Ajuntament 50 minuts després i tot acabarà al final de l’avinguda del País Valencià (cap a les 22 hores) amb l’Alferes de la Llana. Participen les catorze filaes mores. DILLUNS 22 D’ABRIL. DIA DE SANT JORDI 9 hores. Segona Diana, amb el concurs de les 28 filaes. 11 h. Processó de la Relíquia del patró Sant Jordi fins Sant Maure, per a la missa major (12 hores). 14 h. Mascletà davant l’Ajuntament. 18 hores, Diana vespertina del Cavallet. De 19.30 a 21.30. Processó general, amb el concurs de totes les filaes i els càrrecs. 23.30 hores. Retreta, per Sant Nicolau, la plaça d’Espanya i Santo Tomàs, fins arribar a l’església de Sant Jordi. Desfilada lúdica. DIMARTS 23 D’ABRIL. DIA DE L’ALARDO 7.15 hores. Celebració del Contrabando, protagonitzat per les filaes Andalusos i Maseros. En acabar, guerrilles fins les 9 hores. 9.45 hores, Estafeta i Ambaixada mora, comença la disputa pel control de la ciutat. 11 hores. Celebració de l’Alardo del matí fins l’encontre entre els càrrecs davant el castell. 16.30 hores, Estafeta i Ambaixada cristiana. Seguidament, inici de l’Alardo de la vesprada, que acabarà amb Alcoi en mans dels cristians. 20 hores. Acompanyament de la imatge de Sant Jordi el Xicotet a la seua esgésia, des de la parròquia de Sant Francesc i Sant Maure. 21.30 Aparició de Sant Jordi. Tot seguit i a la mateixa plaça, Soparets (22 hores) per al fi de festa. + Info: http://www.associaciosantjordi.org/es/fiestas/actos-festeros-y-recorridos.html (programació completa en pdf)


FERNANDO MUÑOZ, CAPITÀ CRISTIÀ / MASEROS

“Serà un boato innovador, guerrer i masero ” per RAFA CERDÁ Fernando Muñoz Escárcena, capità dels Maseros, porta tretze anys a la filà. Després d’un temps sense sortir a pertànyer a cap, ja que abans va ser Contrabandista, “seguia sentint el sentiment de Festa”, i no va dubtar a incorporar-se de nou, en aquest cas canviant la navalla per la dalla, ara afirma que està orgullós de representar al capità cristià, i sobretot “ser de la filà Maseros”. Com va ser decidir-te per ser capità? Des de fa uns anys que estava interessat a ostentar el càrrec, primer volia fer l’alferes, però al final en un assaig, ens vam començar a enredrar i així va sorgir tot, de sobte ja eren les votacions per als càrrecs . Quina serà la temàtica del càrrec? Anem a representar la Conquesta de València pel rei Jaume I el Conqueridor, amb la llegenda del Rat Penat i la història del penó de la conquesta. El Rat Penat és una llegenda que explica que quan l’exèrcit del rei Jaume I El Conqueridor estava dormint a les portes de València, van començar un atac els enemics. Un rat penat va caure sobre un tambor i en moure les ales va fer sonar l’instrument, el que va despertar els cristians, això va fer que fos un animal venerat pel Conqueridor, de manera que ara el veiem a escuts valencians. El Penó de la Conquesta és la senyera que el rei Jaume I va lliurar a València i estava protegit pel Centenar de la Ploma, una companyia de cent soldats. El nom oficial va ser Centenar del Gloriós Sant Jordi, per estar sota l’advocació del patró de la Festa. El Pendó es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de València. Tot això es veurà en la pròxima entrada.

Què ens pots dir del boato? Sorprendrà a tots els que vegen l’entrada, hem fet tots una feina molt gran, els dissenys són espectaculars i espere que li agradin molt a la gent, a l’espectador li diria que va a sorprendre com malgrat a crisi que hi ha l’esforç que ha fet tota la filà Maseros, des del primer fins a l’últim, és per treure un espectacle digne del que és la nostra filà perquè el públic gaudeixi.

D’on va sorgir aquesta idea? Vaig tindre la idea i li ho vaig comentar al meu amic David Verdú, que és dissenyador i és qui ha plasmat perfectament el que vaig pensar. Serà un boato innovador, guerrer, per descomptat serà masero, però diferent al que és habitual, no puc dir molt més, l’esquadra especial és d’un altre dissenyador, David Blasco, però també quedarà bé dins de l’estructura ja que segueix la línia.

I cavallers? M’acompanyaran quatre cavallers, i la favorita serà la meua parella, Mara, que també tindrà quatre dames Aquest any les entrades seran el dia 21 d’abril, una proposta de l’Ajuntament que va acceptar l’Associació de Sant Jordi, sobre els canvis en la festa, que opines d’açò Crec que hi ha una gent preparada i que treballa durant tot l’any per al bé de la festa, aquest any estrenem president, Rafael Tortosa i crec que tot el que estan fent, és pel bé de la festa

Què ens dius de la música? La música també serà una part fonamental de l’acte de l’entrada, tot el recorregut anirà acompanyat per música, seran composicions típiques i altres no tant, més guerreres

A la majoria de càrrecs festers l’acte que més els agrada és l’Entrada. En el teu cas? El meu acte favorit és l’alardo, de fet he estat el Cop en els últims anys, cosa que aquest any no podré.

Quanta gent participarà? De l’boato s’està encarregant, Vicente Nácher, el Primer Tro i la Junta Directiva, la veritat és que jo m’he despreocupat una mica perquè confio en ells, sé que sortiran 200 persones amb vestits especials a més de tots els membres de la filà, consorts són més de cent, ballets i músics.

També li agrada demostrar el seu “esperit masero” allà per on va, com va fer a la final de la Champions League de 2011, quan va anar a Wembley a veure el partit entre el Barcelona i el Manchester United, amb el seu mocador de masero, el popular ‘ou amb tomaca’, entre d’altres amics estava amb Jordi Mengual, que serà un dels cavallers.


Festes de Sant Jordi 2013 JORDI PASCUAL, CAPITÀ MORO / BENIMERINS

“Els meus fills em diuen `papa posa la cançó del capità ” per ANDREA MORENO Com t’inicies al món de la Festa? A mi m’apunten els meus pares a la filà de ben xicotet. La filà naix en 1980, jo naisc en el 74, així que des dels 6 anys forme part. Has format part d’algun càrrec dins la filà més enllà del de Capità? Sí. He tingut la sort de fer de cabo batidor en esquadra de negres. Quan comences a plantejar-te ser Capità Moro dels Benimerins? Tot comença fa de 15 anys, quan encara estaven triant l’anterior Capità. Ací comença a agafar força el fet de que mon pare fera el Capità. Molta gent ho va proposar. A mi això em va emocionar molt. A partir d’açò vaig començar a pegar-li voltes de com seria la baixada per Sant Nicolau. Finalment, per altres circumstàncies no va eixir ell però la idea la tenia al cap. Com van reaccionar la família i els amics? Jo sóc molt fester en majúscules, de viure la Festa i de tot el que comporta. Per això, crec que ningú es va estranyar de que jo em tirara avant. Els meus fills estan encantats. Tots els matins quan els duc al col·le em diuen “papa, posa la cançó del Capità”. Quins seran els elements centrals del boato? Han passat 14 anys i pense que la idea encara no me l’ha xafat ningú. Els Benimerins no som molts i això, sumat a les circumstàncies, fa que no anem a traure barbaritats. La idea del boato està centrada en la cultura mora i els Benimerins, un grup d’àrabs que igual lluitaven contra cristians que contra moros. Amb qui més pagara. Qui serà l’autor dels dissenys? Tenim un amic, Alfredo Mullor, que no es dedica professionalment però ja es va encarregar del mig. Dibuixa molt bé. Des del 2009 que ho sabem, li vaig exposar la meua idea, ell va fer les seus aportacions i ho va plasmar en esbossos. De tot el boato s’encarrega. Quanta gent t’acompanyarà o forma part del boato? En l’Entrada contant músics i tot estarem sobre les 1.300 o 1.400 persones. Omplim tot Sant Nicolau. Així i tot és un boato àgil. Està pensat per a que la gent quan haja vist una cosa, estiga de seguida pendent de la que ve després. Ja ho comentaves ara, la música a càrrec de qui correrà? Dos dels emirs són músics i coneixen a un xic que és compositor, Vicent Sanoguera. Li vam proposar que ell li donara un ambient musical a tot el boato per a que tinguera tot una mateixa tendència. Va acceptar i estem molt contents amb la seua feina. Quin és el teu desig per a estes festes? En tinc molts, no sabria dir-te’n un concretament. El típic de que isca bon temps. Saps què passa? Jo tenia clar de que anava a gaudir

amb açò. El que més m’ha sorprès ha sigut veure com gaudeixen els demés. Això, no m’ho esperava. No m’imaginava que anaven a implicar-se i a gaudir-ho tantíssim. Per això, tota la feina que hi ha darrere, desitge que tinga el seu resultat el dia de l’Entrada. Deixant de banda el càrrec i centrant-se en l’actualitat festera, quina opinió et mereixen els canvis produïts a la Diana? Com tot, tu pots estar sempre fent una cosa i si no vas per altre costat, no et dones compte de que hi havia una altra opció. A mi m’ho han explicat i l’explicació la veig correcta. Que m’agrade o no m’agrade...és una cosa que s’ha de provar. Si ix bé, perfecte i si no, sempre hi ha opció de tornar on sempre. No li veig més polèmica. El debat que es va generar al voltant del canvi de dates va ser important. Com veus tu aquesta qüestió? Enguany s’ha canviat de dates per unes circumstàncies puntuals que no tenen perquè afectar en res als altres anys. Ara bé, per a la gent de fora que l’Entrada siga diumenge no crec que li vinga molt bé. El lògic hauria sigut que la posaren dissabte. Un clàssic: la participació de la dona. Quina perspectiva tens d’això? Alcoi realment sols té les Festes de Moros i Cristians i les de Nadal, per desgràcia. Hem de cuidar la Festa que tenim. Si la canviem massa pot ser contraproduent i correm el perill de que siga açò, amb tot el meu respecte, una festa més. Si volem continuar mantenint la referència el canvi ha de ser amb cura. L’ha d’haver, sí, però amb una progressió delicada. La dona si ho mires bé ja està clavada en la festa. Què falta? Què faça una esquadra? Evidentment. Tot arribarà, sols és qüestió de fer-ho bé.


FEDE JORNET, ALFERES CRISTIÀ / GUSMANS

“Aprofitarem el fet que som monjos guerrers ” per RAFA CERDÁ Federico Jornet Monteverdre, té 49 anys, és Gusmà des de 1987, i accedeix al càrrec gràcies al suport de la família, els amics i la filà. Que te van dir quan vas arribar a casa? En un principi va haver molta sorpresa, perquè no va ser una cosa premeditada amb molt de temps, però va haver molta il·lusió. Participarà la teua família al càrrec? La meua dona Leti serà la favorita i les meues filles Ana i Andrea eixiran també amb mi.   En què està basat el boato? En el boato de l’Alferessia podrem veure el poble, el clero, aprofitarem que els Gusmans som monjos guerrers i a més tenim la figura del Mossèn Torregrosa i que custòdia al poble. Després tindrem la cort i acabarem en la preparació per a la guerra. Serà un boato molt compacte, de fet, l’esquadra de blancs anirà al principi de tot i serà la que marque el ritme i la pauta de tota la filà.   Com estarà la part musical? Tindrem onze punts de música, ens acompanyarà per tot el recorregut. T’esperaves un any amb tant d’acte? La veritat és uno no sap la quantitat d’actes i moments als que s’ha d’anar fins que no està dins. És tot molt intents, tant a nivell de Casal, com d’Ajuntament com dels altres càrrecs. Per sort a casa em comprenen, perquè tal vegada, Leti, és més festera que jo. Quin acte és el que més t’agrada com a fester? Cada dia té el seu moment, el dia l’Entrada és la culminació de la il·lusió que tens durant tot l’any, o fas esquadra de blancs o la roponà tradicional dels Gusmans. El dia Sant jordi és bonic eixir en la processó al patró, però per a mi particularment un dels moments que més gaudisc és a l’alardo tant de matí com de vesprada.

Com valores el canvi de dates de les festes? És un tema delicat, per al que hi ha unes entitats que han de dedicar-se a valorar i veure els pros i els contres d’aquests canvis. Creus que les festes s’han adaptat a l’actualitat? Estan adequant-se al segle XXI, la dona va incorporant-se a les filaes amb els mateixos drets Crec que va adaptant-se poc a poc. Que li diries als gusmans? A la meua filà li vull agrair el suport tant a nivell d’individus com la Junta Directiva com tota la gent que s’ha involucrat. Un desig per a les festes? Que ens ixca tot be i que el poble puga gaudir d’aquest càrrec.


Festes de Sant Jordi 2013 CARLOS ARACIL, ALFERES MORO / LLANA

“Volem un boato compacte i característic de la filà ” per ANDREA MORENO Com i quan t’inicies en el món de la Festa? Al nàixer. Forme part d’una família molt festera. Mon pare, el meu avi, el meu besavi i el meu rebesavi. Sempre de la Llana. Has format part d’altres càrrecs dins de la filà? No. He estat en Junta alguns anys, però mai he estat de primer tro o darrer tro. Sempre d’ajudant o de vocal, però cap càrrec especial. Sols vaig fer una esquadra especial coincident amb el centenari de la filà i poc més. La veritat que a mi les esquadres no m’agraden molt. Com va sorgir la idea de ser Alferes Moro de la Llana? Ací en la Llana els càrrecs van per antiguitat. Dels voluntaris que reuneixen els requisits, sempre són els més antics els que fan els càrrecs. Jo no tenia molt clar fer un càrrec en aquest torn. No tenia pensat fer l’Alferes. Després m’ho vaig repensar i vaig veure que esta era una bona època i una bona edat i esperar-me 14 anys em pillava ja massa major. Es van presentar dos companys més però són més joves i menys antics i m’ho van adjudicar a mi. Com va reaccionar la família i els amics quan es van assabentar? La família molt contenta. Tots som molt festers. Els ho vaig consultar a ells per suposat, i el dia abans de la elecció i em van dir que avant. Han estat implicats en el procés de treball d’aquestos dos anys. El gran pes l’ha dut la família, en ajuda de la filà. El meu fill, la meua filla i jo som els que ho hem dut avant treballant amb ajuda de la dissenyadora Dori Cantó. Entre nosaltres i el seu home hem anat definint tota la idea del boato. Una vegada la presentem a Junta i la donen per bona, comencen ells també a implicar-se. Així i tot, tota la ideació ha corregut de les nostres mans I quins serien els trets principals o la filosofia general del boato? Quan ho vam presentar a la filà teníem dos idees molt clares. Es tracta de l’Alferes Moro, és a dir, que la meitat del recorregut és de nit, això és important. A més, és al final de tot. A eixes hores la gent ja està prou cansada. Aleshores, vam pensar de fer un boato el més curt possible, dins del possible perquè som més de 300 membres en la filà. Fer un boato compacte i molt característic de la filà, que als dissenys es reconega sempre que pertanyen a la Llana. Sobre la música. De mans de qui anirà? En la música jo tenia dos coses clares. Una, que la Unió Musical ix tradicionalment acompanyant a l’esquadra de blancs i mai ix en càrrec. Jo volia que la Unió Musical isquera amb mi. Són molts anys junts, tenim molta relació. Uns són companys de feina, altres amics que ens coneixem de tota la vida i ho vaig proposar a la Junta Directiva. Vull  dir, fer un canvi. Jo quedar-me amb la Unió Musical i que altres isqueren en la esquadra de blancs. Tant la

Junta com l’Assemblea ho van acceptar. Les peces musicals no són noves. Són clàssiques i conegudes. Pensem que hi ha ja moltes peces boniques fetes com per a no utilitzar-les. Hem elaborat un guió musical que jo crec que resultarà impactant. Quin és el teu desig per a estes festes? Encara que sone a tòpic, gaudir-les i passar-ho bé. Que no ploga ni s’haja d’interrompre l’Entrada ni res per l’estil. Que tots els que han col·laborat i participaran al boato tinguen un bon moment per al record. El càrrec no sóc jo, és la filà. La foto i l’estètica poden ser molt boniques, però al final el que queda és la satisfacció per que una feina d’anys haja dona els seus fruits i el record d’unió i d’esforç de tots treballant en una mateixa direcció. Les festes són un món que tampoc s’escapa de la crisi? Els afecta també? Es nota molt. Per això un dels criteris més presents en tot el procés de feina és que els dissenys foren molt assequibles. Que foren bonics, però molt treballats per a trobar que foren econòmics sense deixar de banda l’estètica. Costa trobar gent que puga eixir en els boatos. Nosaltres anem servits però té les seues dificultats. La festa forma part de la societat. I altres temes d’actualitat com els canvis que s’han anunciat en la Diana, quina opinió et mereixen? Jo ara sóc un càrrec institucional i pense que no dec clavar-me en cap qüestió controvertida ara mateix . Jo tinc la meua opinió pròpia en eixe tema i altres. Jo ara represente a la Llana i ací hi ha trescentes persones que pensen d’una manera i altres d’altra.


DAVID GINER, SANT JORDIET 2013 / PERFIL

El cor de la Festa per RAFA CERDÁ David és un xiquet molt esportista i aprofitant un torneig que ha organitzat al seu col·legi, Sant Vicent de Paul, parlem amb ell poc abans que jugue un partit   El Sant Jordiet afirma que no li han fet massa entrevistes, “però sí que m’agrada”. La pregunta que més vegades li han fet és que si recorda el dia del sorteig, afirma que “estava despert i va trucar una amiga de ma mare, jo ho vaig prendre amb molta alegria, vaig botar, botar i botar”   Des del primer dia l’agenda es va omplir d’actes, David no imaginava que tingués que fer tanta cosa,  “per exemple obrir el cartell, jo sol vaig ser el primer en veure’l, és el que més em va agradar, encara que el cartell no m’agrada massa”.   En aquest temps a conegut a molta gent “al Sant Jordiet de l’any passat, al glorier i tinc dos amics que són gloriers, he anat a veure els assajos i a l’últim els vaig donar un detallet”.   A banda de fer regalets també n’ha rebut, “a mi m’han regalat un quadre”. Sa mare, Lirios Abascal, ens explica que ella treballa a Gormaget i els alumnes han fet un cartell de festes que li han regalat.   Respecte als estudis els que més li agrada és la gimnàstica i el que menys la música, encara no sap que vol ser de major. Lo agrada molt el futbol “jugue de defensa, els meus futbolistes favorits són Messi i Cristiano i sóc del Barça i del Madrid”.   Respecte a les properes festes explica que un mes abans de les festes ja ho tenia tot a punt, el dissenyador es Michel Abietar de El Trencat. Segons ens diu tindrà 31.000 saetes, -el doble que l’any anterior-, per això el dia que més ganes té que arribe és l’alardo per fer l’Aparició.

*David, dia de partit


Festes de Sant Jordi 2013 RAFAEL TORTOSA, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

“Sóc una persona que escolte, les portes estan obertes” per RAFA CERDÀ Rafael Tortosa Mollà es membre de la filà Cordó des de 1961, i va accedir a la presidència de l’Associació de Sant Jordi el 7 de juny. Ens referma la seua voluntat: està al servei del poble i de les festes d’Alcoi. No ho té fàcil, ja que la Festa alcoiana, com ve succeint en els últims anys, està obligada aforntar nombrosos reptes en tot tipus d’àmbits, des de la crisi econòmica o les dates a l’evolució en termes d’integració. Com valora aquest primer any com a president? Bé, per a efectes festers encara no ha passat l’any i preferisc esperar un poc més per a poder fer una valoració més completa. De moment no va mal del tot, l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi és una maquinària que costa prou de posar en marxa però estem dedicant tot l’esforç que podem i Sant Jordi ens ajudarà. Diuen que vostè és un president valent, que ha afrontat els problemes que hi havia a la Diana o l’alardo i ha buscat solucions... M’agrada l’adjectiu, però jo no he vingut ací a menejarho tot, al contrari, jo soc una persona que escolte, les meues portes estan obertes des del primer dia per a tot aquell que vulga fer aportacions. Són benvingudes. Creu que la gent del carrer sap amb certesa el que es fa a l’Associació de Sant Jordi? M’agradaria que la gent vinguera, i que geudiren de visitar el Casal i el Museu Alcoià de la Festa i la nostra forma de treballar. Torne a repetir que les portes estan obertes. Pensava que caldria tant esforç? Jo em considere una persona responsable, encara que algú puga dubtar-ho, i sabia que açò és una maquinaria pesada que costa d’arrancar i d’arrastrar-la i portar-la al lloc, però estic ací per la Festa i no per cap altre motiu.

Que passarà amb les dates de festes? Enguany les dates han canviat perquè l’Ajuntament ha fet un altra proposta, l’Estatut és el que mana, és l’oferta que li fem a l’Ajuntament, la Setmana Santa ens obliga a canviar-les l’any que ve i a l’altre, proposarem 22, 23 i 24. En el tema de la dona hi ha qui diu que es va massa ràpid i altres que pensen que els canvis van massa poc a poc... La botella per a uns està mig plena i per altres mig buida, és un tema que està portant-se avant en tota la valentia que es pot portar, repetint les paraules del meu antecessor en el càrrec Javier Morales: crec que no tardarem massa en veure una esquadra de dones, ja siga a l’Entrada o la Diana. Si el moment econòmic fora un altre estic segur de que això mateix ja s’haguera produït. S’està treballant molt en esta qüestió. Han previst algun canvi o novetat per a les festes de 2014? Les festes d’Alcoi tenen una estructura molt ben feta i el que fem és anar canviant i millorant en funció del moment que estem vivint, escoltant el que el món de la Festa demana. Quin acte és el que més li agrada com a fester? Sóc un amant de la Diana, sempre diré que mentre es puga no és deu de retallar mai, opine que és el crit al poble d’Alcoi, el despertar de la nostra Trilogia, la Diana per a mi és un acte singular i espectacular. Un desig per a les festes? Que faça bon temps, que els projectes que tenen els càrrecs en els seus caps es realitzen, que sigam tots feliços i que passem bones festes.


MARIA LLOPIS, REGIDORA DE TURISME / El Turisme com a repte de dinamització econòmica

*Maria, a la Regidoria

“Necessitem que cada alcoià ens ajude a atreure visitants” per LÍDIA VILA La regidora de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi Maria Llopis fa front a aquestes Festes, les segones amb ella al capdavant d’aquesta regidoria, amb un desig clar: que tots els veïns i veïnes d’Alcoi se n’adonen de la importància de l’arribada de turistes a la nostra ciutat durant aquests dies. Després de l’etern debat sobre el cap de setmana, sembla que comença a veure’s una opció clara. Quins resultats espereu de passar l’Entrada a diumenge? La pregunta més bé seria ‘quina quantitat de gent vindria si no foren en cap de setmana?’. Veient les dades que reflexa el sector turístic el que deuríem dir ara mateixa és que menys mal que l’Entrada és cap de setmana, en aquest cas diumenge. La veritat és que esperem que vinga molta gent,hem fet una campanya molt intensa de promoció en els municipis de la costa com ara Elx, Torrevella, Alfàs del Pi... Però evidentment fins última hora no tindrem confirmacions i una estimació més fidel. El que està clar és que la gent vol eixir de casa i fer coses però sense gastar-se diners, o gastant el menys possible. L’Entrada sobretot serà un èxit d’afluència, però és cert que estem en el moment que estem i no podem viure d’esquenes a això. Com està avançant la venda de cadires? Està costant molt confirmar els grups. És cert que hi ha moviment, però hem notat molt eixa tendència de l’última hora. La gent va ajustada i intenta quadrar-ho tot. És una excursió que sumant tots els costos no és barata. Hi ha molta demanda però costa confirmar. S’ha incorporat la venda per Internet, com està funcionant? Estem molt contents perquè és una manera molt més fàcil que la gent tinga accés a la venda de cadires i a la informació. Com tot, costarà que la gent s’acostume. Però en un futur serà un mecanisme de venda molt important com ho ha sigut al Tirisiti. La Mancomunitat, tot i que encara sembla que no s’ha enlairat, pot ser un mecanisme clau per la promoció de la tradició de Moros i Cristians d’aquestes comarques. Amb iniciatives com el famtrip, amb la col·laboració dels empresaris, ja vam posar de manifest la nostra intenció de promocionar els Moros i Cristians com un emblema de la província d’Alacant, unes festes úniques i que a més, per sort, no coincideixen (en la majoria de casos) en les dates de celebració. Al final es tracta de sumar, i és que el estem fent tant dins de la Mancomunitat de l’AlcoiàComtat com en l’associació Serra de Mariola. Els Moros i Cristians, són un destí turístic cultural o festiu? Per mi és un turisme totalment experiencial, que a més és el que més èxit té avui en dia entre la gent. És a dir, quan tu visites un lloc, tornes a casa i tens eixa sensació d’haver-ho passat bé, haver vist coses interessants, haver compartit tot allò amb més gent... això no s’oblida.

Van sorgint iniciatives culturals i turístiques interessants, com ara la Ruta Literària al voltant de la novel·la ‘Júlia’ o les visites guiades al cementiri. Açò ha ajudat a dinamitzar el turisme? Tot açò ha ajudat i des de l’Ajuntament hem espentat a aquesta gent perquè siga així. La gent comença a creure que hi ha possibilitats en el turisme i que es poden emprendre empreses perquè hi ha opcions de futur. Forts empresaris turístics amb els quals he tingut contacte ja comencen a parlar que la costa està ja explotada i que volen començar a mirar cap a l’interior. I Alcoi té molt per oferir si tenim un empresariat fort que aposte per turisme i unes institucions que recolzen aquesta iniciativa. Això sí, hem d’apostar pel turisme d’una forma raonable i sent conscients del que tenim. En aquesta mateixa línia, abandonem el turisme de congressos? Es pot fer tot, sabem qui som, on estem i els diners que tenim. Com a ciutat mitjana podem buscar activitats i viatges d’incentius, però sabent que estem competint amb ciutats molt fortes al nostres voltant. És un turisme que hem de buscar entre tots, però sense perdre el cap i sempre tenint en compte el que ens pot reportar. El tren ens ajudaria molt per a ser un pol d’atracció turística. Necessitem infraestructures de comunicació, perquè quan et presentes juntament amb ciutats com Alacant i Elx la diferència és molt gran. El tren potser per a grups no és tan important, és més important pel degoteig de turistes. Però ja que tenim la línia, hem d’intentar fer una política ferroviària d’articular la província per l’interior, una cosa que no s’ha fet mai. I ara, ja que tenim l’Autovia, hem d’intentar explotar-la i fer que caiga eixe mite que Alcoi està lluny i és eixe lloc on “es va quan neva”. La iniciativa privada, amb les cases rurals, s’ha convertit amb una de les fórmules de més èxit dels últims anys a Alcoi. Com es podria aprofitar aquesta sinergia? El nostre entorn natural és un dels principals atractius que tenim, com a ciutat i com a comarca. La gent, a banda d’altres qüestions, del que més es sorprèn és de l’entorn natural. A nivell de les cases rurals s’ha treballat molt i tenim una oferta d’un nivell molt elevat, i això ens assegura que la persona que vindrà se’n anirà contenta i parlarà bé de nosaltres. En aquest sentit hem fet dinàmiques amb els diferents empresaris per tal que es coneguen entre ells i sàpien què ofereix cadascun i així poder crear dinàmiques. Estem molt en contacte, tenim informació a la Tourist Info i la relació és mútua. Quin desig tens per aquestes Festes? Cada vegada veig que més gent, des de diversos àmbits, comença a creure que necessitem realment que vinguen turistes a gaudir de les festes. Cadascú, cada veí i veïna d’Alcoi, les ha de vendre i tots hem de fer perquè vinguen més visitants. És per això que espere que aquestes festes siguen les de la “conscienciació turística” podríem dir, que la gent veja com d’important és el turista i la necessitat de tractar-lo bé, perquè açò suposarà una millora de l’economia que a la fi repercutirà en tots.


JORDI MARTÍNEZ, REGIDOR DE FESTES ”Hi ha alguns determinats col·lectius que fan crides a que es treballe per la igualtat, com Esquerra Unida, i que podrien donar exemple i defendre aquesta igualtat des de les filaes que són membres, on les dones no tenen cap dret”

“Canvis en la Festa sempre se’n han produït” per RAFA CERDÀ Quines novetats es presenten per aquestes festes? Anem a intentar fer un aparcament a l’altura del cementeri i el polígon, per a la gent que vinga de fora el dia de l’Entrada, establint un autobús gratuït que els aproparia al centre. Hi ha dos projectes que no estan confirmats, però que ens agradaria poder fer. El primer seria establir la retransmissió en directe d’alguns actes de les festes que la gent no pot veure, en determinats punts de la ciutat com la Missa de Sant Jordi o l’Acció de Gràcies. L’altre projecte que tenim intentar que les Ambaixades també es facen mitjançant els llenguatge dels signes. A banda de les novetats que proposa la Regidoria hi ha altres que ha proposat l’ASJ? Els canvis que es produeixen són donats per les circumstàncies. En el cas de l’alardo degut a la limitació d’un quilo de pólvora. En el cas de la Diana, pretén dues coses, una l’acumulació de gent que es produeix al Cantó el Pinyó i també evitar els problemes de les darreres filaes de moros i les primeres dels cristians, que produïen després molts endarreriments als horaris. La valoració tal i com ha dit el president, la vorem quan passen festes.   Hi ha gent que diu que és una falta respecte a la Casa del Poble. No considerem que és cap falta de respecte, el lloc on tots els alcoians celebren les coses és a la Plaça d’Espanya i els canvis que es puguen produir si estan valorats per l’Associació de Sant Jordi, nosaltres els compartim. Canvis sempre s’han produït, s’ha passat d’acabar l’Entrada davant l’Església del patró al final de l’Avinguda País Valencià i ningú diu que s’ha faltat al respecte a Sant Jordi. Respecte a les dates aquest any l’Ajuntament ha proposat el canvi amb l’entrada dia 21, que passarà els propers anys? Nosaltres vam fer una proposta que arriba fins 2017. L’any que ve i 2015 hi ha canvis, (un per Setmana Santa), i a 2016 i 2017, es mantenen les dates tradicionals. Ens trobaríem a meitat de la següent legislatura. Eixa proposta la seguim mantenint i així ho traslladarem a l’Associació de Sant Jordi. En quant a la Seguretat hi haurà alguns canvis o millores? Estem treballant junt a Protecció Civil per tal de millorar els plans d’emergència del recorregut de l’Entrà, per saber com evacuaríem els distints trams de l’Entrada. També volem millorar els encreuaments de carrers més conflictius on s’acumula gent i anem a intentar fer dos carrils, un de pujada i un de baixada.   Què et pareix la situació de la dona i les peticions de Fonèvol? Respecte moltíssim l’opinió de Fonèvol i també la d’altra gent. Hi ha que veure quina participació vol cada un. Jo crec que estem

anant poc a poc cap a una participació amb tots els drets, però hem de veure quin tipus de participació volem. Hui per hui la dona participa a les festes de Moros i Cristians, en un casos amb els mateixos drets que els homes, en altres ho fa d’un altra manera, però jo considere que les dones d’aquest poble són suficientment intel·ligents, elles ja saben quins drets tenen, i sobre tot que en l’ASJ estem treballant tots els dies per a que eixa integració amb igualtat de drets siga possible. Es poden presentar situacions determinades que posen entrebancs a aquest treball, però jo crec que amb eixe assossec i eixa tranquil·litat estem treballant de la ma de l’Associació de Sant Jordi. Hi ha alguns determinats col·lectius que fan crides a que es treballe per la igualtat, com Esquerra Unida, i que podrien donar exemple i defendre aquesta igualtat des de les filaes que són membres, on les dones no tenen cap dret. Crec que entre tots hem d’anar aportant aquest sentit. Que opines de la crítica que ha suscitat el cartell? Tos els anys el cartell té polèmica, això crec que es va intrínsecament lligat al concepte de cartell de festes. Sempre respecte la composició artística que haja fet cada autor, no soc jo qui pot valorar tan alegrement com algú ho ha fet la qualitat del cartell, a mi personalment m’agrada i Paco Grau no ha amagat en cap moment res del que ha fet. Qui tinga gust de veure el procés de com s’ha elaborat pot vindre a l’Ajuntament i al vestíbul pot veure com la primera foto que apareix és la de la portada de la seua revista, ell no ha amagat ret, ni copia, ni plagia, ni res.   Heu pensat tornar al concurs? És un tema complicat, és va esgotar al seu dia per la baixa qualitat dels treballs, per això es va passar a l’adjudicació directa i tenim exemples com el del cartell dels Reis Mags que és a concurs i tots els anys tenim les mateixes polèmiques. Enguany no va ser una decisió directa meua, vaig consultar amb distints professionals tant de la cultura, de l’educació o altres sectors que em van canalitzar per una proposta que al final vam decidir com a Govern municipal però que va ser assessorada.   La gent també ha criticat que l’Enramada es pose tan t prompte, pots explicar per què? Tant l’Enramada com la tribuna del Calderón que s’ha posat abans que altres anys, tenim una planificació que fa la brigada d’obres, per a que el dia de la Glòria o l’1 d’abril estiga el Castell muntat. Parlant de la tribuna del Calderón, aquest any suposarà un estalvi a l’Ajuntament, abans la muntava una empresa i cobrava 10.000 €,  ara la brigada d’obres l’ha instal·lat, suposant la despesa d’hores extra. A més han reparat les fustes deteriorades per a la seguretat de la gent.


OPINIÓ

Alejandro Soler: oblit o desdeny

per XIMO LLORENS Si no arriba a ser pel crític d’art Adrián Espí Valdés amb el seu l’article de la revista de festes l’artista Alejandro Soler no haguera sigut recordat ni referenciat en públic per ningú, ni persones ni entitats, dins del món de la nostra Festa. Tal oblit no diu molt ni molt bé de les nostres 29 institucions festeres georgines, les vinti-huit filaes més l’Associació, després de la trista desaparició d’un dels dissenyadors festers més importants que ha donat este poble. Quan Alejandro Soler ens va deixar la seua família va rebre notes de condolència per part d’entitats festeres ¡d’altres pobles!, on la seua creativitat ha tingut menys incidència, lògicament, que ací a Alcoi. Quan Alejandro Soler ens va deixar les ballarines que participaven en un festival de dansa van improvisar sobre l’escenari d’El Teular de Cocentaina un emotiu homenatge floral a l’artista; el gremi de l’escena se’n va recordar d’ell el Dia Mundial del Teatre, però ni des de la institució festera ni des de l’Ajuntament de la ciutat -la regidoria de Cultura de l’Ajuntament li va enviar una corona feta de plantes, de rames i fulles de l’entorn, molt adequada per a l’esperit d’Alejandro, i res més- s’ha impulsat cap iniciativa per agrair la faena que ha fet per la Festa alcoiana, per al lluïment de les filaes, per la renovació plàstica del boato,

per obrir noves vies de creació als futurs dissenyadors festers. Si és un oblit sempre estem a temps de reparar la negligència. Però resulta que l’ombra de la sospita planeja de forma inevitable, la sospita de que no es tracte d’oblit sinó de desdeny. Un desdeny no intencionat, si volen. Faltaria més. Però desdeny, al cap i a la fi. Desdeny perquè Alejandro Soler no era fester. Vull dir que no ixia a la Festa. I ací, en este poble tant fester, si no eres fester d’eixir a la Festa eres un alcoià menor. Mon pare, contrabandista de pro, m’ho tirava en cara: “No sé quina classe d’alcoià eres tu que no vols eixir a festes”. I es posava dels nervis quan jo li deia que era incapaç de vestir-me d’eixa manera tan increible. Una altra i ben diferent seria la resposta del món de la Festa si Alejandro Soler haguera sigut ‘individuo practicant’ de qualsevol filà, membre del Casal, o deu de la darrera, però ell, com tantes altres persones de esta ciutat, no era fester de vestir-se, encara que feia els més creatius i espectaculars vestits per a la Festa, ni era un home de vida social, per a res del món. Ell era un eremita urbà dins la closca de caragol del seu ofici, no era ‘uno de los nuestros’, en el sentit fester de l’expressió, la qualcosa no justifica de cap manera ni l’oblit, ni el desdeny. I dic desdeny perquè menyspreu em sembla més agre.


Festes de Sant Jordi 2013 Xe, per què arranca sempre el ‘realiste’ la Glòria de l’Hospital?

RAÜL LLOPIS I PALMER Fester de la Filà Realistes Els amics de ARAMULTIMEDIA, com ja venen fent des de fa uns anys, elaboren aquest especial sobre la Festa. Aquest any tinc la grata satisfacció de poder escriure un article per a engrandir aquesta edició especial i m’agradaria poder brindar l’article al gran amic Jordi Linares Abad, qui va investigar profundament aquest tema i al nostre ultim Glorier de l’Hospital, Jose Carlos Osuna Martí, que aquest any ha tingut el plaer de poder arrancar la Glòria de l’Hospital. Durant temps, duc acudint per diferents raons a la Glòria de l’Hospital i qui vos escriu, en la seva curta edat (em considere molt jove amb 33 anys), he pogut anar l’acte de l’Hospital, tant a l’Hospital d’Oliver, com al Preventori. Des de la meva primera visita a l’Hospital, per a veure a diferents amics i familiars en aquesta Glòria, he escoltat amb sorpresa els comentaris per part de diferents Gloriers i acompanyants; XE, PER QUÈ ARRANCA SEMPRE EL REALISTE LA GLORIA DEL HOSPITAL? Els Realistes, és una de les filaes alcoianes mes compromeses amb els mes desfavorits, de fet antigament, oferíem berenars o esmorzars a nens del Barri de Algezares, Carer Sant Miquel i diferents nens de barris marginals, també visitàvem als Ancians Desemparats, l’Emilio Sala, els Nens de l’Ave María, els nens de la Llar de Natzaret o últimament a l’Internat de Santa Ana en la nostra ciutat, fora d’ella, la Filà Realistes sempre ha estat un col·lectiu molt implicat en la visita solidària de l’Hospital de Fontilles. Bo, amb tots aquests antecedents solidaris, el que els vaig a contar no els va a estranyar de res. Tal i com ens conta el nostre amic Jordi Linares Abad (una grandísima persona i un grandísim fester, que va morir molt jove), ens va deixar escrit en la revista del Capità de 1997, el perquè de l’inici de la Glòria de l’Hospital i el propulsors. Les respostes a les nostres qüestions ens les va oferir D. Enrique Miguel Carbonell, conegut per Moscardó, fester veterà de la Filà Aragonesos allà pels anys 70, però que vestia de Cid en els seus anys mossos. Ell va ser el creador de la Glòria de l’Hospital. Ens ho va contar així “ Això va ocórrer per allà per 1942…. Jo (Moscardo) treballava en una empresa tèxtil i per consegüent de la crisi en vaig quedar en l’atur. Llavors vaig buscar ocupació com auxiliar en l’Hospital Civil d’Oliver. Aquell any, Jo (Moscardo) vaig observar que el Dissabte de Gloria els malalts, realitzaven cantics e improvisaven músiques amb diferents tambors i instruments…….” D’aquesta forma se li va ocórrer dur la Glòria a l’Hospital. L’any següent 1943, Moscardó era Darrer tro dels Cids i es va unir a D. Francisco Mora el Fluix ( el nostre primer alfereç de la Filà Realistes ) i al costat d’uns amics i auxiliars es van vestir de diferents vestits, tant moros com cristians. Moscardó ens recorda especialmente, a l’article, que aquest any van arrancar el primer experiment de Gloria, Pascualillo, vestit de Cid i Antonio Sanchis Charles, vestit de Realiste. Des de llavors durant diversos anys, van continuar fent el cap d’esquadra un cid i un realiste i podríem deduir, que al bàndol es produïx el canvi de que arrenqués un contrabandista, per la plasticitat i l’emoció d’arrencar amb la navalla. D’aquesta manera podem donar resposta a tots aquells que durant anys, s’han preguntat: Xe, per què arranca sempre el realiste la Glòria de l’Hospital?


PACO GRAU, AUTOR DEL CARTELL DE FESTES DE 2013

“Seria increïble que algú com Mariscal fera el cartell” El fotògraf celebra l’apertura del cartell a altres camps artístics i defèn la vigència de l’obra per ANDREA MORENO Com vas rebre el fet de ser l’autor del cartell de Festes 2013? Em vaig alegrar de que per fi se li donara cabuda a la fotografia dins d’aquest àmbit i s’obrira la porta a altres tècniques. No m’ho esperava, però ja que es té l’oportunitat, la vaig voler aprofitar. Així i tot, la integració de la fotografia i el disseny gràfic dins del cartell de Festes s’hauria d’haver fet molts anys abans. Estem parlant d’un cartell anunciador de Festes. Que hauria de publicarse abans, dos o tres mesos abans. No ha sigut la primera vegada que t’han fet aquest encàrrec. Fa anys també t’ho van proposar però finalment no es va complir. Va coincidir en un canvi de govern. Jo tampoc vaig dir res. No es va parlar massa. No vaig a negar que tenia una certa il·lusió i ja duia un temps treballant en la idea. Encara que, en el fons, m’ho esperava però vaig considerar que no era oportú reclamar res.  Així i tot, he publicat les meues fotografies de Festes en altres suports.   Amb aquest nou nomenament t’has llevat l’espineta? Sí, és una manera de compensar-ho en certa part, per dir-ho d’alguna manera. Però insistisc que m’alegre més pel canvi cap a altres disciplines artístiques, que del fet que me l’hagen encarregat precisament a mi. Pense que així pot entrar molt d’aire fresc. Ara no és com en la meua època, que sols eres o pintor o fotògraf, ara la gent jove sap mesclar-ho tot molt bé en bones idees i pense que pot funcionar. Ací hi ha gent molt vàlida. Un exemple són els cartells de la Cavalcada dels Reis, són molt senzills i amb una frescor impressionant que van directes al lloc. En els de les Festes no s’ha sabut arribar al concepte de cartell, més bé sempre han sigut quadres.   Suposa una responsabilitat afegida que t’hagen encomanat aquesta tasca sent fotògraf i no artista plàstic pròpiament dit? Sí que ha suposat una certa responsabilitat. Com he dit, ha suposat un canvi. He utilitzat una fotografia, una fotografia neta que ha

servit de fons al cartell. Molta gent potser s’esperava una foto més espectacular, però jo volia transmetre un missatge i que es poguera llegir el text bé. No que la imatge fora l’element central. Hi ha gent que ho ha entès i ho compateix i gent que no.


Festes de Sant Jordi 2013 Creus que aquest fet ha marcat la diferència en el seu resultat? Al final, en moltíssims dels cartells és el mateix. La gran majoria són fotografies pintades. Els pintors utilitzen fotos per a pintarles, després ja pot haver més o menys creativitat. Són diferents tècniques per a poder arribar al mateix lloc. Està clar que a cadascú li pot agradar més una cosa o una altra. Altra cosa és que en pintura tens l’al·licient de que la imaginació té un paper molt important. En fotografia s’ha de basar un en el que hi ha i la realitat.   Quins elements diferenciadors pot aportar un fotògraf al cartell? Un fotògraf no pot aportar molt més que un pintor. Després ja depèn de pintors i de fotògrafs, però d’entrada és així. Incidesc en que el que sí que pot aportar més. És que no estem parlant ni d’una fotografia ni d’un quadre, que és el que jo pense que a vegades ens duu a l’error. Aleshores, partint d’eixa base, el dissenyador gràfic quasi segur que utilitzarà fotografia, pintura o il·lustració però ho utilitzarà ell segons criteris cartellístics. Normalment s’han encarregat cartells a pintors molt bons i ha pintat eixe quadre i ha pogut tindre dificultats de posar el text. El dissenyador gràfic és el contrari: primer el missatge i després ja altres elements.   És una de les poques coses que et quedaven per fer? Jo vaig començar fa molts anys dins del món de la fotografia de Festa. Des dels 16 ó 17 anys.  A vegades és un poc molest, que et valoren soles per la fotografia de festes. A mi el que m’agrada realment és la fotografia de reportatges i de premsa. Que m’encasellen com a un fotògraf de festa, no n’estic d’acord.   Com definires la teua obra? El que he volgut fer primer que res ha sigut intentar fer un cartell. Volia utilitzar el metall daurat com un dels elements protagonistes. És una foto molt neta i senzilla. Dins de la concepció del cartell cal destacar que jo no sóc fester de filà. Sóc un fester més de fora que de dins. Volia destacar l’ull amb la franja rosada, amb una cosa simple, per a transmetre la visió de la gent de fora. És veure més enllà de l’esperit fester i de Sant Jordi. A banda, és un clar homenatge a tots els dissenyadors d’indumentària festera, però en concret a Alejandro Soler. Ell va pegar un canvi brutal a l’estètica i la manera de fer eixos vestits. Encara que no és una peça seua, sí que és un homenatge a ell. Per això el metall, el casc i la malla.

 Creus que ha tingut bona acollida entre el públic? Més o menys quines són les sensacions que t’han arribat? A l’acte de presentació van haver felicitacions en general. El que està clar és que entres al Facebook i em peguen per tots els costats. Per una part t’alaben i per altra critiquen. Analitzar-ho també és relatiu. A la gran part de gent que a mi m’interessava que agradara, ho ha fet. És totalment respectable la gent que no veu coses clares, o pense que no es la fotografia adequada o que no li agrade. No passa res. El que sí que molesta és que es faça alguna espècie d’insult o burla. De tot això s’ha de passar, si no seria absurd. Una fotografia, fora la que fora, estava clar que havia d’estar publicada.   Aleshores la polèmica que esta havent al voltant de que ja s’haja utilitzat la foto prèviament, no l’acabes d’entendre? O sí? L’entenc però no la compartisc. Si no hi ha un insult com que  ens ha enganyat o ens ha pres per tontos. O ha copiat, que de copiar res, perquè la foto és meua. En 40 anys de fer fotos de Moros i Cristians, no en podia utilitzar cap d’elles? Això és impossible. Si no ho fera, seria senyal de que jo no l’havia escollit en eixe moment perquè no m’agradava. No té per a mi cap sentit com a crítica. Ho veig normal Estàs d’acord amb el sistema d’elecció de l’autor del cartell? Pense que moltes de les crítiques generalitzades es deriven de no haver-se solucionat el tema de si fer concurs o no. Quan es va prendre la decisió d’adjudicar-lo  directament, van haver dos o tres anys en que el nivell era baixíssim. També van eixir autors grans com Armengol o Genovés. Així i tot, hi havia gent a la que no li agradava o no es reflexava l’esperit fester. L’esperit fester és una cosa i açò és un cartell que transmet el missatge de les Festes a la gent de fora que no té perquè saber ni com és. També és veritat que està el concurs de la Cavalcada de Reis, que a mi em pareix fantàstic. Els últims que he vist són molt bons. Si posem que Alcoi és una empresa i vols publicitar algun tret característic, pense que és normal que el gerent vulga triar al millor per a això. Seria increïble que, per exemple, Mariscal fera un cartell. Que ho pot fer una persona d’Alcoi? Per supost que també ho pot fer una persona d’Alcoi. El concurs el problema que té, és que del que hi ha s’ha d’escollir. Jo no sé si funcionaria el concurs.


DANIEL FERRERO, DIRECTOR DEL HIMNE

“Hem d’intentar actualitzar el repertori fester” per LÍDIA VILA Daniel Ferrero Silvaje (Ontinyent, 1965) és director y compositor de música festera i la persona encarregada de dirigir l’Himne de Festes d’Alcoi 2013. Ferrero agafa així el testimoni de son pare, el Mestre Ferrero, per complir amb aquesta obligació pendent amb el món de la Festa alcoiana. Falten pocs dies per dirigir l’Himne alcoià, com van eixos nervis? Els nervis estan portant-se molt bé, tinc molt clar que serà un acte per gaudir i una celebració que -en certa mesura- ja he viscut al meu poble. Espere el moment de l’Himne sobretot amb molta responsabilitat per ser un moment molt especial pel poble d’Alcoi i amb el qual part de la població està molt identificada. Ja vas tenir l’oportunitat de fer un assaig al passat concert de la Música Nova d’Alcoi, amb una part del concert dedicat a ton pare, què va significar aquell moment? L’Himne de les Festes d’Alcoi, fins fa uns mesos, el coneixia únicament d’oïdes fins que em van lliurar les partitures per començar a preparar-les. Així és que quan el director de la Música Nova d’Alcoi em va convidar a dirigir-lo en el concert d’Exaltació de la Música Festera va ser com un assaig general per mi. Vaig gaudir molt, pot ser gràcies a la complicitat que vaig sentir. És més emocionant escoltar una marxa teua o una de ton pare? Com a compositor sempre t’agrada i és un goig escoltar com toquen la teua música. Però mon pare ha sigut una persona que ha significat molt per la festa dels Moros i Cristians, així és que l’orgull i la satisfacció en ambdós casos és molt semblant. Com es porta la rivalitat entre Alcoi i Ontinyent per les festes? De jove la vivia d’una forma més intensa, ara ja no la veig tan present. Quan et fas major veus i sents que les festes més importants per tu són les del teu poble, igual que la gent d’Alcoi sentirà que les festes més importants per ells són les d’Alcoi. Però cadascú fa les festes amb les possibilitats que té. Cal tenir en compte que mon pare va estar més de 20 anys tocant a Alcoi amb la Filà Marrakesch, i és cert que s’estimava moltíssim les festes d’Alcoi, d’on sempre intentava agafar allò que més li agradava i aplicar-ho a les festes d’Ontinyent. Quins avanços necessita el col·lectiu de músics per estar totalment reconeguda la seua tasca a la Festa? Personalment puc contar un cas que em va passar a mi i que ha sigut el més crític en aquest sentit i em va fer adonar-me de la problemàtica entre músics i festa. Va ser en 2007, quan la meua comparsa tenia la Capitania i jo desfilava. En aquell moment va

començar a ploure moltíssim i vaig sentir en primera persona les dues parts del conflicte. Per una banda veia com una Capitania que havíem estat dos anys preparant podia no eixir, i per altra banda veia com els músics no podien de cap de manera tocar amb l’aigua que caia. En aquest moment te’n adones que és molt complicat, per això el que pense que s’hauria de fer és signar sempre acords previs, tenir-ho tot pactat abans que passen aquestes coses. S’hauria de formar una comissió on totes les parts implicades estigueren representades perquè, quan arribe el moment, tothom tinga clar el que s’ha de fer. Per altra banda, una reivindicació que faig com a músic és cuidar sempre la representació musical. Açò als pobles grans, com Alcoi o Ontinyent, es respecta. Vull dir que les bandes de música sempre isquen al carrer amb un bon nombre de músics i amb la capacitat per fer que les peces sonen bé. I per últim, sí que demanaria al món de la Festa una actualització dels repertoris musicals. Sovint caiem en les rutines i ens oblidem que hi ha composicions de 10 ó 15 anys enrere que no s’estan emprant i que són d’una qualitat altíssima que agradarien molt a festers i públic. Per últim, tens un desig per aquestes Festes? Personalment espere que l’acte del qual sóc responsable isca igual de perfecte que tots els anys, que la gent se senta identificada i senta la Festa que arriba. Al mateix temps, m’agradaria que el fet que dirigisca l’Himne aprofite per retre homenatge a la figura de mon pare, José María Ferrero, qui va faltar fa 26 anys i qui havia volgut dirigir aquest Himne de Festes i per diverses circumstàncies no va poder. Per mi és un orgull dirigir l’Himne en representació de mon pare, i vull que la gent li dedique un sentit homenatge.


Festes de Sant Jordi 2013

L’incomprensible món de la Festa RAFA CERDÀ

Un any més s’apropen les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, i com sempre hi ha polèmica, és ja una tradició més de les festes. Aquest any un dels temes polèmics, a banda del canvi de dates, del que ja hem parlat massa, ha estat els canvis a la Diana. Hi havia un problema, la majoria de gent es queixava de tindre que anar al Casal, i recorrer carrers fantasmes, a més les filaes cristianes no poden acabar perquè els moros encara no han començat, i després els moros tenen el problema que la gent està pujant a l’Entrada i no els deixa baixar correctament. La solució ha estat obrir un circuit tancat, pot haver estat bona o no, el temps ho dirà, però el que no podrem dir es que no s’ha actuat, davant un problema s’ha buscat una solució, com també amb l’alardo, que després d’anys de “sabem que hi ha un problema”, però no es canviava res, ara ja hi ha canvis. Parlant de la Diana, es podrien dir moltes coses, la gent argumenta en contra del canvi, que és una falta de respecte a l’Ajuntament, des del Govern municipal donen suport a la mesura, i a més al finalitzar la Diana, es gira davant l’Ajuntament, un respecte que només es fa a l’Església de Sant Jordi. Però, la gent veu la Diana? O es queixa per costum? Per sort o per desgràcia, aquest acte no té massa públic, amb l’arrencada fent-se com fins ara, la gent ocupava la part de cadires que hi ha a la Plaça i a l’acera de l’Ajuntament la tribuna, i la fila de cadires on hi ha molt poques, (ara hi haurà moltes més a la nova ubicació), quan arribaves al castell, s’acabava el públic, ni davant de Sant Jordi, on veure girar a la majoria de filaes és un esperpent hi ha gent, des de filaes que se’ls oblida i van cap a Sant Jaume, a “cabos” que es queden darrere al entrar al carrer, o gent que està dues hores per fer-ho, aquest és un dels problemes del retard a la Diana. Crec que hi ha més motius de retard, per exemple el temps que es tarda en arrencar. Des de l’Associació han explicat que cada filà té 4 minuts, cosa que em va deixar perplex, i m’explique des de el meu cas personal, he fet aquest acte vàries ocasions, una com a “cabo”, el pas doble amb el que arrenca la meua filà té el primer fort al 1:09, només pujar armes, ja estaven dient que corrent cap al castell, els veterans em contaven que abans al primer fort pujaven armes i al segon començaven a avançar, és a dir un minut després, en total 2:10. Després de veure tota la Diana, veig com hi ha filaes que deixen passar tot el pasdoble, i perden més de 6 o 7 minuts, aquest any han dit que açò canviarà, 4 minuts per a tots, i no nomès es perd temps al arrencar a la Plaça, també hi ha qui ho fa a altres trams, mentre altres anem corrent i ens fan esperar. També un altre motiu és la nova moda de “formar com els contrabandistes”, aquesta filà normalment va el “cabo” movent la navaixa i quan ve el fort avancen a un ritme molt ràpid, una tradició particular que cal respectar, però ara la majoria de filaes fan igual, tant a la Diana com a les esquadres, fent que el tradicional que ens ensenyen de xicotets “poquet a poquet i sense parar”, haja desaparegut, i es curiós que algunes de les filaes que més en contra estan dels canvis a la diana i a les dates, és a dir volen tradicions, són després les que més “baixen a ràfegues”. Aquest any hi haurà canvis, no sabem si seran bons, però si que davant dels problemes s’han buscat solucions. D’altres temes, un altre dia més.


OPINIÓ

Alejandro Soler: oblit o desdeny

*

Podria ser, però estos no són ‘festers de calbot’. Maseros de festa després de l’Entrada de 2012

Festers de calbot NATXO LARA La ciutat ofereix racons i opcions d’oci poc comuns durant la resta de l’any. Bars, penyes, locals llogats i sobretot moments i llocs improvisats on pot passar de tot. El cert és que el canvi integral en la fesomia urbanística alcoiana ha reduït notablement eixa oferta de bars i establiments alguns dignes i altres no tant dignes. Ara els parlaré d’una xicoteta guia que serveix tant els festers de calbot com ara els mirons avorrits i cansats de tant de moro i tant de tro de pólvora. Ja saben que el fester de calbot és conegut com aquell que no compleix amb els requisits sacro-sants marcats pel manual del bon fester (més o menys beato): ja se sap: processons, misses, entrada de maldito (amb capa i casc), dispar de matí i vesprada, no embufar-se el dia dels Músics, no fallar a les 5:45 en l’arrancada de la Diana, etc, etc. La figura que compleix amb eixe perfil es coneix com el fester (individu) íntegre-georgiano. Aquell que no segueix els paràmetres de l’alcoiania festera és un fester de calbot. És a dir, aquell que no necessàriament veu la Diana o que potser se la trobe tornant a casa; aquell que recorda el 1992 com l’any de les olimpíades i també com l’últim any que va anar a la segona Diana. Aquell que la única pólvora que manipula és la dels petards que tiren els nebots i que xafa la façana de l’església per a pixar les nits de revetles en estar els pixadors de la Plaça de Dins plens. El festers de calbot presumeixen de  fer sempre l’entrada per Sant Francesc; o el que és el mateix, de no eixir a l’entrada si no és fent esquadra. S’estimen més transitar per Sant Francesc, carrer el Tap, carrer Goya… abans que arrossegar una capa, una arma i un casc i els crits dels manons que no fan més que demanar presses per no fer talló. Els dos models són vàlids i respectables, i la Festa sense ells no seria possible. Què fan els festers de calbot? On van? On podeu anar, vosaltres, mirons avorrits de vore passar moros i trons de trabuc? Farem el recorregut de dalt a baix. El Niàgara és la primera de les estacions. Al dalt de Sant Nicolauet, quasi a Cantagallet. El dia perfecte per visitar-ho és el de les entrades. Hi ha mentireta fresca i amb aigua i llima que no és de pols. L’ambient és molt bo, es poden vore les entrades per la tele i sempre trobes algun conegut. Allà es viuen moments de gran amistat-alcoiania. Si baixem eixe tram de Sant Nicolau, trobarem garitos que obrin per a l’ocasió. Són il·legals i no paguen impostos, però la gent s’ha de guanyar la vida, no? Al carrer Molinar o a la placeta de les Eres segur que

hi ha algun local llogat per algun dels càrrecs. És fàcil entrar, vore l’ambient dels boatos i pescar algun plis-playet. És recomanable entrar vestit de fester i amb decisió. Si dubtes o vas de paisà no tens res a fer i et tiraran. El carrer Sant Mateu (tram alt) ofereix només llàstima, la pena de pensar com era l’Alcoi de fa 50 anys ple de vida. Ara hi ha enderrocs. Haurem d’arribar a l’encreuament amb El Camí. A mà dreta sempre estan els bombers lluint tipet sobre el camió, al costat d’un bar que no sé si ha tancat però que és propi del segle passat, més o menys dels 70. Fins al mercat de Sant Mateu no hi ha res a fer. Desayunos San Mateo ara no sé com es diu, però és un bon lloc per fer-se un herberet –bé de pujada al Partidor o bé de baixada- per refrescar la gola. A la placeta de Sant Francesc hi ha música als altaveus i el contrast de dos móns. El del garito per fer-se plis-plays i el de Casa Miquel (Mamella) per fer-se unes taretes alcoianes del tipus albóndigues d’aladroc o garibaldinos. Baixem per Sant Francesc i podem fer-se un kebab d’urgència per a un dia de Sant Jordi de nit o per a un atac de fam-ressacós del dia dels Trons a mitjan vesprada. Las Parras o La Tareta són llocs per a seure una bona estona per menjar i beure. A més, són llocs on segur que pilles alguna xaranga o alguna escena alcoiana-festera interessant. Completem el carrer Sant Francesc amb el  Sant Francesc52 per fer un dinar selecte i amb La Llavor. Ja hem menjat prou i toca ballar. Així que anem al Zoo Loco, el clàssic per excel·lència i el Pica Poco. Són els dos baretos als que cal anar imprescindiblemente al menys una vegada en la vida. Música bona i per a tots els sabors, ball i vells coneguts. Del Zoo Loco baixem al Goya. Posen bons gintonics i de vegades, entrada la nit, serveixen ‘montaditos variats’. Al Parterre podem sopar al d’Anna i regolar fins l’SportsPassion o el Don Vito. En tots els recorregut trobareu baretos improvisats a locals llogats de joves i esquadrers. No oblideu passar pel Buyca… posen les millors copes d’Alcoi. Pel pont de Correus arribarem a l’església de Sant Jordi, i per Sant Blai, a la Vinoteca, al localet de Cerveses Spigha i com a postre, la Als budells de l’Alcoi antic segur que alguna cosa divertida passa. Música, personatges de novel·la i la terrassa per a descansar i ferse un bon litro i litro. Sigues festes de calbot o no, ací tens alguna opció al centre de la ciutat per conéixer gent, escoltar música i passar unes festes diferents.


Festes de Sant Jordi 2013  

OPINIÓ

MONTEJURRA PEP JORDÀ

Periòdicament s’alça entre els nostres conciutadans, diguesli festers, digues-li filaeros, una veu que ens recorda a la resta determinats aspectes relacionats amb la celebració dels moros i cristians. És habitual que els missatges tinguen un to admonitori i intimidatori i incloguen alguna d’aquestes fórmules: per res del món, mi no más rotundo, considero intocables i per damunt de tot. Pel que fa al contingut, generalment solen tractar sobre la inviolabilitat de la tradició i el caràcter sacrosant de la festa. Concretats en alguns dels següents temes: dones, calendari, iconografia, patronatge i itinerari. Cal ressenyar, com a curiositat, que aquestes qüestions sempre es presenten en forma de triada, mai de dues en dues, ni una sola, ni totes juntes alhora. De tres en tres. Sempre! Deu ser perquè els trios tenen més tiró mediàtic (tripartit, ara bipartit, les tres bessones, els tres mosqueters, 22,23 i 24, la Santíssima Trinitat, etc.). Per anar acabant direm que aquests profetes que clamen en el desert – o no – acostumen de ser homes madurs amb certa tendència al sobrepès i al colesterol alt, però de solvència contrastada al món de la festa (solen ser nets, fills, germans, cosins, cunyats, pares, gendres, sogres i veïns de festers) i al de la docència i la cultura. I això dóna a les seues reflexions un cert caire de doctrina, tot i que només es tracta d’opinions. I ja saben el que diuen els àrabs de les opinions... que són com el cul, cada persona en tenim un. Deixant de banda tot açò i el fet que tanta teologia sobre la trilogia haja acabat convertint la festa, que hauria de ser un vestit colorit i lleuger, en un hàbit pesat i gris, i el ‘colze amb colze companys’ en una guerra de guerrilles entre els qui estan a favor, els qui estan en contra i els qui estan a favor d’estar en contra. Deixant de banda la tristor que provoca veure malbaratat el talent d’unes persones acadèmicament brillants en qüestions intranscendents. Deixant de banda tot açò hi ha una altra qüestió que ens hauria de fer reflexionar. Si persistim en la defensa de les tradicions com a únic senyal d’identitat, com única qüestió de debat o com l’única cosa capaç d’agitar-nos, en lloc de preocupar-nos i rebel·lar-nos pel desballestament progressiu que està sofrint la nostra ciutat, no correm el perill de convertir Alcoi en una mena de Montejurra, Jurramendi en basc , eixa muntanya navarresa on periòdicament es reuneixen carlins i tradicionalistes de tota mena per reivindicar Dios, Patria y Rey (Veieu com les qüestions importants sempre van en grups de tres?). O encara pitjor. Com aquell indret del conte que cada 22, 23 i 24 d’abril es cobria d’una espessa boira, d’on eixien sorolls, música, algunes frases soltes com: “açò no s’ha vist mai” o “ara ja puc morir-me”, llumenetes de colors i una intensa olor a pur havà i a merda de cavall que ho envaïa tot. Però tres dies després, quan la boira escampava tornava a ser com abans, un territori deshabitat, buit, erm i inhòspit on, en altre temps, va haver-hi una ciutat.

*

Si persistim en la defensa de les tradicions com a únic senyal d’identitat, com única qüestió de debat o com l’única cosa capaç d’agitar-nos, en lloc de preocupar-nos i rebel·lar-nos pel desballestament progressiu que està sofrint la nostra ciutat, no correm el perill de convertir Alcoi en una mena de Montejurra?


REPORTATGE

Ni el 25 d’abril ni el 23: el 5 de maig MAURO COLOMINA “Ja he descobert quin dia es va produir la batalla entre els cristians i les tropes d’Al-Azraq. Ens veiem a la Bibioteca a les cinc”. Així relata Enrique S. Ribelles la seua conversa amb l’historiador i investigador Ricard Bañó una vegada descoberta aparentment la data concreta en la que es va produïr l’atac d’Al-Azraq i les tropes benimerines a Alcoi. “A les cinc estava Bañó com un clau a la Biblioteca Municipal” afirma Ribelles. Es celebren quasi onze anys del descobriment de la data exacta d’aquell fet històric i de reconeguda importància tant en història medieval com també a el món de la Festa. A juny de 2002 Enrique S. Ribelles, en plena eclosió investigadora gràcies a la seua facilitat en llegir i comprendre el llatí tant com la seua inquietud per indagar en l’història medieval, va descobrir al Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina un fet històric sense precedents per a la identitat del poble d’Alcoi i de les seues festes de moros i cristians. “Ni el 25 d’abril pel pòrtic de Sant Marc, ni el 23 com feien referència els cronistes dels segles XVI i XVII. La data es situa al 5 de maig de 1276” manifestava Ribelles als articles on desvetllava el seu descobriment. Ja pels anys 1990-91 Ricard Bañó ja va recórrer arxius comarcals en busca de documentació referent a aquesta gesta històrica i es va topar amb l’esmentat Llibre de Cort del Justícia de Cocentaina guardat a aquesta mateixa vila. Basant-se en aquest llibre Bañó va aconseguir fer el major apropament fet fins l’època de l’atac d’Al-Azraq a Alcoi, que es rememora a les festes de Sant Jordi, aproximant aquest succés al 7 de maig de 1276. Ribelles confessa que el descobriment no es va produir investigant sinó més bé com a curiós lector llegint el llibre de Joan J Ponsoda del citat Llibre de Cort. L’aproximació de Bañó es basa en que en el Llibre de Cort es registra per primera vegada a 7 de maig, per part del justícia -una mena de jutje de l’època, aquella persona que feia justícia-, “lo desbarat de la canal” (la derrota de La Canal), a més s’inscriu la mort del justícia de Cocentaina, la seua substitució i la pèrdua d’un “rocín de pèl vermell” al mencionat desastre bèl·lic. Aquest rossí -cavall- propietat de En Pere Díeç, batlle -alcalde- de Cocentaina i administrador de les rentes d’Alcoi. Arran d’aquesta crònica del dia 7 de maig del nou justícia apareixen dades que comencen a aportar llum sobre aquest descobriment. Si a dia 7 de maig el justícia de Cocentaina Guillem Marín -l’anterior justícia- ja era mort, el dia 4 encara vivia i estava impartint justícia a la Cort de Cocentaina. Al mateix Llibre de Cort fa referència a que el tal Guillem Marín “fo mort”, és a dir, va ser mort, diríem: el van matar. Deduïm llavors que el Justícia Guillem Marín va anar a defendre Alcoi de l’atac de les tropes d’Al-Azraq. Aquest ‘prohòmen’ -home d’alta consideració, nobles, etc.- tenien l’obligació d’anar a batallar per vassallatje o feude al Rei. Hi ha que tindre en compte que, com s’assenyala al mateix Llibre de Cort, el justícia de Cocentaina és un càrrec rotatiu on cada 25 de desembre canviava i s’elegia a un nou justícia. Llavors el càrrec tenia una validesa fins el 24 de desembre de l’any següent. A 7 de maig Guillem Berenguer de Castalla, nou justícia de Cocentaina, fa menció del seu nomenament degut a la mort de l’antic justícia G Marín, a més, escrit en català antic, trobem a la pàgina 123 del llibre de Ponsonda que: “La justicia e los juratz e los prohòmens de Cocentània per manament del seynnor rey feeren vedament que negun veyn de Cocentània no sia osat que traga sa muler ni sa companya de la vila de Coçentània sotz pena de la persona e del aver...”. És a dir, es prohibeix l’eixida de Cocentaina sota pena de mort i pèrdua del patrimoni. Aquest ordre, directament del Rei Juame I, es va donar i es donava frecuentment després d’atacs i conflictes bèl·lics, com a mesura d’evitar un èxode dels pobles voltants i

del mateix territori atacat cap a altres vil·les, es coneix que arran d’aquest atac van haver fugides cap a Xàtiva, ciutat on es guaria el Rei. A més, a la mateixa crònica, es fa al·lusió al rossí de pèl vermell de En Pere Díeç que es va perdre “en lo desbarat de la Canal” i que en Roger de la Oria promet tornar. El mateix Pere Díeç, batlle de Cocentaina, no es present a aquella sessió de Cort del dia 7 i és que molt segurament aquest batlle fou presoner dels genets benimerins d’Al-Azraq i mitjançant rescat aconseguiria posteriorment la llibertat. No és fins aproximadament un any després quan En Pere Díeç torna a aparèixer a les cròniques. Per tant, i com justifica Enrique S. Ribelles a l’article anomenat El día 5 de mayo de 1276 i publicat a la revista de festes de Moros i Cristians de 2003 que edita l’Associació de Sant Jordi anualment, si el justícia G Marín el dia 4 de maig està en la Cort exercint el seu càrrec i el dia 7 ja està mort, queden els dies 5 i 6 com idonis per a la batalla del Barranc que va acabar en derrota, nomenada com “lo desbarat de la Canal”. Ribelles defensa la teoria de que l’atac es va produir el dia 5. Aquesta hipòtesi es sustenta en que el dia 7 es celebra la Cort a Cocentaina on es nomena a un nou justícia. És necessari que posteriorment a “lo desbarat de la Canal” un missatger cavalqués fins Xàtiva, a mitja jornada de distància, per informar al Rei d’aquella derrota. Posteriorment és lògic que el mateix Rei enviés a nou un missatger a Cocentaina per a que donara l’ordre de convocar una nova Cort on es publiquen els nomenaments i prohibicions ja esmentades. Aquest mecanisme administratiu, fins i tot podríem dir burocràtic, és raonable que: entre els viatges dels missatgers, la presa de decisions del Rei i la convocatòria de la Cort a Cocentaina, el dia 6 fos un jornada més bé de caràcter decisori -de presa de decisions- que no bèl·lic, ens referim a que per qüestió temporal és poc probable que el dia 6 fou la data en la que es va produir la batalla. Aquesta suposició de la batalla a dia 5 de maig es reforça pel fet de que la vespra, 4 de maig, quasi amb seguretat Al-Azraq va atacar i saquejar el castell de Xixona. Aquesta creença ve enfortida degut a que el rei, a dia 6 de maig de 1276, pren dos decisions a la Cort de Xixona: Nomena a un nou Justícia per a Xixona i, en segon lloc, atorga als veïns, amb la condició de custodiar el castell, la facultat de repartir-se les terres “quae fuerunt” de Geraldi Muro, vol dir, que van ser, no perquè el rei les vaja expropiar sinó perquè el beneficiari ha mort. Aquesta deducció es reafirma ja que aquest personatge terratinent no apareix documentat en ningun text posterior. En primer moment, el fet de que en aquestes designacions no conste motiu algun, pot dur a raó de dubte, ja que no es coneix de primera mà el fet que obligue a aquestes, no obstant hi ha que tindre en compte que en eixe temps de guerra hi havia una espècie de censura per a no crear alarma. Bona mostra d’aquest fet el tenim en el Llibre de Cort quan el 14 de juliol de 1275, ja prenent-se mesures per temor a l’alçament sarraí, el Justícia mana escriure el següent: “Arnau Scrivà, batle de València (...) personalment en Cocentània (...) féu manament que negun hom no fos osat de metre fama de guerra ni de dir que guerra sia en lo Regne de València. E si negun açò faya que dos pres e retengut per al seynor rey e a él”. És d’esperar doncs que el Rei no justifique aquests nous nomenaments de Xixona per no admetre una derrota al igual que, de forma directa, en cap escrit fins el moment es faça una referència directa de la data de l’atac d’Al-Azraq a la ciutat d’Alcoi i de la consegüent derrota. Per a major solidesa del dia 5 de maig, a les cròniques del Rei Jaume I -Reg., 20 i foli 342 r.-, aquest mateix, amb data 5 de maig, reconeix a Berenguer d’Entença un deute de 8.400 sous reials pel servei que havia que prestar amb 14 cavallers en la guerra contra els sarrains, durant un mes. Al tractar-se d’un deute reial, aquest albarà té validesa des del mateix moment de la contractació, el 5 de maig. Molt segurament el rei, a falta de genets per destinar


Festes de Sant Jordi 2013

*

Fins el moment cap persona s’ha atrevit ni ha aconseguit desmentir de forma rigorosa aquest fet històric i aquest descobriment d’Enrique S. Ribelles que assenyala com a data de l’atac d’Al-Azraq a Alcoi a dia 5 de maig de 1276

a batallar a Alcoi, contracte a aquests 14 genets de Berenguer d’Entença per defendre aquesta vila. Cal assenyalar que van ser 40 els cavallers que es van desplaçar des de Xàtiva fins a Alcoi per a lluitar contra Al-Azraq. Amb tota probabilitat, per a completar aquests 40 genets citats pel Conqueridor al Llibre dels fets va ser el propi Berenguer el que va aportar els restants 26 a expenses seues, obligat pel vassallatge dels seus feus. Al registre indicat anteriorment Jaume I assenyala que pels demés cavallers aportats per Berenguer no li pagarà res, ja que el vassallatge al Rei és de per vida i està obligat a aquest servei. Cal recordar que el Rei no tenia exèrcit i recorria als feudataris i a gents d’armes per batallar. La batalla produïda arran de l’atac d’Al-Azraq a Alcoi, va deixar un sabor agredolç entre els que anomenem cristians: dolç perquè es va produir la mort, en un primer atac dels sarrains a un lloc indeterminat a Alcoi, del cabdill Al-Azraq; agre perquè, com es descriu al Llibre de Cort, una vegada mort Al-Azraq, els benimerins es van retirar i van esperar a les tropes cristianes a La Canal, on hi és el Puig, ja que les tropes defensores, en vore mort a Al-Azraq i retirar-se els moros van perdre la cautela i van eixir en persecució de les tropes sarraines. Els musulmans esperant-los a La Canal els van fer una emboscada i va ser quan els cristians varen ser totalment derrotats. Els cavallers musulmans a ordre d’Al-Azraq muntaven en cavalls amb estreps curts, cavalcaven quasi agenollats i els rossins anaven lliures d’armadura el que els donava major agilitat i rapidesa que

no els genets i cavalls cristians que anaven, en la seua majoria, protegits amb cota de malla i metalls i que provocaven que foren genets lents i maldestres. Conclusió Són recurrents les publicacions que fan esmena al descobriment de Ribelles. És el cas de José Llull, a Al-Azraq, Visir i senyor d’Alcalà de Gallinera on a la pàgina 91 escriu que “segons sembla demostrar Ribelles, la incursió a Alcoi, la mot d’Al-Azraq i “el desbarat de la Canal” van tenir lloc no el 23 d’abril (...) sinó el 5 de maig de 1276. Cal assenyalar, ja per cloure, que fins el moment cap persona s’ha atrevit ni ha aconseguit desmentir de forma rigorosa aquest fet històric i aquest descobriment de Ribelles que assenyala com a data de l’atac d’Al-Azraq a dia 5 de maig de 1276. A hores d’ara i amb totes les fonts d’informació aportades per Ribelles -Llibre dels fets, Registres de la Cancelleria Reial i el Llibre de Cort de Cocentaina- són d’una contundència documental tan patent que és molt difícil negar que el 5 de maig de 1276 fou el dia en el que Al-Azraq va atacar Alcoi, dies després del 23 d’abril, dia que actualment es commemora aquest fet. És cert, i cal fer una petita esmena en qualitat d’epígraf, que l’adoració alcoiana a Sant Jordi prové, amb tota seguretat, pel fet de que els repobladors foren d’origen català, concretament de terres lleidatanes. No cal explicar l’afecte que tots els catalans, des de fa segles, professen a Sant Jordi i és per això perquè Sant Jordi apareix de forma tan rellevant a la ciutat i a les nostres festes.


Moros i Cristians d’Alcoi 2013 o #MiCAlcoi13

OPINIÓ per LÍDIA VILA Les xarxes socials s’han implantat d’una forma aclaparadora a les nostres vides. Com no podia ser d’altra forma, la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi també comença a viure’s intensament no només al carrer sinó també a Internet. La possibilitat que ens ofereix l’smarthpone que tenim a la butxaca d’endinsar-nos en l’actualitat no ha deixat de banda el món fester, que s’ha deixat portar per aquestes noves tendències de comunicació. Un bon exemple de tot açò es va viure senzillament el dia del descobriment del Cartell 2013, obra del fotògraf Paco Grau. Els qui vam seguir la ‘posada de llarg’ del cartell de Grau a la façana de l’Ajuntament via Twitter, molt probablement vam poder gaudir amb detall de l’obra molt abans dels qui estaven a l’altra banda de la plaça esperant que es dissolguera la multitud per accedir a la ‘primera línia’. Per no parlar-ne de la crítica que es va estendre només minuts més tard. A banda de descobrir eixa famosa publicitat que es va valdre de la mateixa imatge que ha aprofitat pel cartell – polèmiques al marge-, a la xarxa van proliferar en poques hores desenes de paròdies del Cartell de 2013. Qualsevol rostre conegut, de la ficció o de la realitat, ha aprofitat per fer burla -benintencionada o malintencionada- del Cartell 2013. Fins i tot s’ha creat ‘ad hoc’ una pàgina a Facebook que recull totes aquestes versions sota el nom “Cartells de Festes Alternatius 2013 Alcoi”.

Fins i tot l’Associació de Sant Jordi, entitat poc posada a açò de les ‘novetats’ i la ‘modernitat’, s’ha posat les piles i ha llançat per primera vegada la venda telemàtica de cadires, és a dir, la venda per Internet. Segons ens apuntava la regidora de Turisme, i destaquem en una entrevista publicada ací mateix, la venda de cadires per Internet pot suposar un avanç molt important per facilitar l’arribada de turistes al nostre poble en dies de Festa. En només uns minuts pots adquirir la teua cadira, a un dels dos principals carrers, i escollint el lloc concret on vols gaudir de la desfilada festera (en primera línia, tribuna...). També és cert que iniciatives com @InfoFesta o @MorosiCristians, creades a Twitter i que parlen exclusivament sobre temàtica festera, estan ajudant a implantar aquestes tecnologies a l’àmbit que ens ocupa. Crear un ‘hashtag’ o etiqueta per seguir les celebracions ja és quasi un ritual en que es posen d’acord tots els tuiters que van a seguir un esdeveniment. Com en anys anteriors –hui en dia amb més intensitat- ara se’ns presenta l’oportunitat de viure unes festes de Moros i Cristians d’Alcoi 2013 i també unes #MicAlcoi13. La intensitat de la Festa sens dubte és al carrer, però la xarxa juga un paper clau que hem de començar a estudiar i treballar. La que us parla aquest any ho té clar, ‘piularem’: #confetimorat i #barretsmorats. Perquè la xarxa és informació, però sempre és i ha de ser reivindicació.



EXTRA DE FESTES D'ALCOI 2013