Page 1

JORDI BORRÀS TAMBÉ A ARA LLIBRES:

JORDI BORRÀS

Vicent Partal Nou homenatge a Catalunya Antonio Baños La república possible Joan Coromines Llengua i pàtria Ferran Casas, Roger Tugas I tot això com es paga? Cent claus per entendre la Hisenda Catalana Oriol Junqueras, Justo Molinero Revoltats Eduard Voltas Carta a un indecís Anna Rosenfeld, Joan Serra 17:14 L’hora del poble. Com vam fer la Via Catalana Albert Castellón Catalonia, next brand in Europe Eduard Puigventós, Josep Maria Solé i Sabaté Tornarem a vèncer Muriel Casals La fam i l’orgull. Un país que s’ha aixecat

Sobrecoberta.indd 1

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes, les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització general de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres. Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. Dies que duraran anys ofereix una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribas. Acompanyen les imatges textos d’escriptors i escriptores de reconegut talent que, com tots nosaltres, van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat.

Textos d’Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó

JORDI BORRÀS, Gràcia (Barcelona), 1981. Fotoperiodista i il·lustrador freelance membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment col·labora, entre altres mitjans, amb El Món, El Temps, Crític i la revista basca Argia. Ha dedicat part de la seva obra professional a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. Ha publicat quatre llibres: Warcelona: Una història de violència, Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya, Desmuntant Societat Civil Catalana i La cara B. Una altra mirada al procés.

BIC: JP / AJCR ISBN: 978-84-16915-44-6

9 788416 915446

www.arallibres.cat

22/01/18 14:50


JORDI BORRÀS

DIES QUE DURARAN ANYS

Textos d’Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó

BORRÀS.indb 3

22/01/18 15:05


BORRAÌ€S.indb 4

22/01/18 15:05


ÍNDEX Introducció, de Jordi Borràs.......................................................... 7 #Empaperem, d’Albert Forns................................................... 17 20 de setembre: tot s’esbocina, d’Anna Ballbona...... 37 La revolta dels estudiants, de Raül Garrigasait........... 57 Uniformes, de Marina Espasa.................................................. 75 Urnes llegendàries, d’Adrià Pujol Cruells........................ 91 Tantes veus, de Natza Farré.................................................... 101 Els més aplaudits, de Gemma Ruiz................................... 129 La llei del món que ara s’inventa, de Joan Todó........ 141 D’aquí a la vaga, de Jordi Lara............................................... 153 Adormits, alçats, de Jenn Díaz.............................................. 173 Quan tot va ser possible, de Jordi Borràs....................... 183

BORRÀS.indb 5

22/01/18 15:05


JORDI BORRÀS

INTRODUCCIÓ Ni els més veterans del periodisme parlamentari recorden unes jornades com les que es van viure el 6 i el 7 de setembre del 2017 a la cambra catalana. Les lleis que s’hi van tramitar no tenien precedents amb d’altres que s’haguessin aprovat al Parlament, però tampoc les formes; per això tot el que hi va passar després va ser d’alguna manera inèdit. Segurament, n’hi havia per a això i per a molt més: el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis que donaven el tret de sortida a la desconnexió política amb l’Estat espanyol, ni més ni menys. Aquells dos dies de setembre marcaven l’agenda política del país en un clima prèviament enrarit per un terrible atemptat integrista que va commocionar la societat catalana molts pocs dies abans, el 17 d’agost. L’ambient previ, doncs, era d’alta tensió. El discurs oficial de l’Estat i dels mitjans de comunicació que li van donar cobertura anava dirigit a torpedinar els Mossos d’Esquadra i el Govern per la gestió de l’atemptat, fins i tot —com ja és habitual— amb informacions falses. Tot plegat es feia mentre el Govern espanyol amagava la relació del cervell de l’atemptat amb els serveis secrets de l’Estat, un fet que s’ha anat desgranant i que, a hores d’ara, encara és un dels grans enigmes per completar sobre aquell succés. El 26 d’agost, més de mig milió de persones van sortir al carrer amb el lema «No tenim por» com a mostra de rebuig a l’atemptat. La xiulada als representants de l’Estat, 7

BORRÀS.indb 7

22/01/18 15:05


amb el rei Felip VI al capdavant, va ser portada arreu mentre s’acusava l’independentisme d’aprofitar-se de la sang de les víctimes. Així va ser, doncs, amb aquest clima previ, com els dies 6 i 7 de setembre es van aprovar la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. La discussió va començar al minut zero per com les forces independentistes volien aprovar aquelles lleis. S’agafaven a la via exprés, emparada per un article del reglament de la cambra, per tal d’aprovar-la amb lectura única, per agilitar així un tràmit que, tal com es va veure aquells dos dies, l’oposició volia utilitzar per dilatar al màxim l’aprovació de la nova legislació. La cambra catalana va ser seu d’un espectacle poc digne de l’autoritat que representa, i les forces de l’oposició van esprémer la suposada irregularitat en el reglament per titllar d’il·legítima la via per la qual es volien aprovar les noves lleis, ja que, tot i que s’hi podrien incloure esmenes, no es podria fer el debat com de manera habitual. De fet, els titulars de la premsa afí —afí a l’Estat, evidentment— no van escatimar esforços en qualificar d’il·legal tant el continent com el contingut dels acords presos al Parlament.  Precisament, la reforma del reglament va ser l’argument esgrimit pel PSC, el PP, Cs i CSQP per tal de gesticular —literalment— el seu desacord amb les regles del joc parlamentari que s’estaven seguint. Difícilment oblidarem quan l’exsindicalista Joan Coscubiela, de forma inèdita i per a vergonya de més d’un diputat de la seva coalició, va fer arrencar els aplaudiments a peu dret de la bancada del PP i Cs, amb Arrimadas al capdavant, animant la resta de diputats a aixecar-se per ovacionar-lo. Costarà esborrar de la memòria la imatge de quan

els representants polítics de l’espanyolisme a Catalunya van abandonar l’hemicicle per mostrar el rebuig a la tramitació de la Llei de transitorietat jurídica. Un rebuig que el grup popular va voler guarnir amb banderes catalanes i espanyoles decorant les seves butaques del Parlament abans d’abandonar-lo. Unes banderes espanyoles que, de manera inesperada, van ser retirades parsimoniosament per la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez Castells, i seguidament lliurades a la cupaire Eulàlia Reguant davant de l’estupefacció de tota la cambra. Sigui com sigui, les dues lleis es van aprovar i es va aprofitar la mateixa nit del 7 al 8 de setembre, ja de matinada, per signar el decret de convocatòria del referèndum. Malgrat que al Tribunal Constitucional li va faltar temps per impugnar la fórmula emprada per aprovar les lleis, ara sí que ja no hi havia marxa enrere. El que va passar les setmanes següents és ben conegut per tothom i ho repassarem detalladament a les pàgines d’aquest llibre, però poc s’ha recordat que l’histrionisme de l’oposició d’aquells dos dies amb referència a l’aprovació de les lleis per lectura única va resultar ser paper mullat: setmanes després, el 29 de novembre, el mateix Tribunal Constitucional acabava admetent que no hi havia cap irregularitat amb la reforma del reglament del Parlament i que, per tant, el tràmit que es va seguir per aprovar les lleis havia estat plenament constitucional. La justícia, si arriba, sempre ho fa tard i malament.

8

BORRÀS.indb 8

22/01/18 15:05


31

BORRAÌ€S.indb 31

22/01/18 15:06


48

BORRAÌ€S.indb 48

22/01/18 15:07


56

BORRAÌ€S.indb 56

22/01/18 15:08


69

BORRAÌ€S.indb 69

22/01/18 15:08


79

BORRAÌ€S.indb 79

22/01/18 15:09


98

BORRAÌ€S.indb 98

22/01/18 15:10


103

BORRAÌ€S.indb 103

22/01/18 15:10


116

BORRAÌ€S.indb 116

22/01/18 15:11


117

BORRAÌ€S.indb 117

22/01/18 15:11


148

BORRAÌ€S.indb 148

22/01/18 15:12


164

BORRAÌ€S.indb 164

22/01/18 15:13


195

BORRAÌ€S.indb 195

22/01/18 15:15


197

BORRAÌ€S.indb 197

22/01/18 15:15

Dies que duraran anys. Un tast  

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. P...

Dies que duraran anys. Un tast  

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. P...

Advertisement