Page 1

Un cor ple d’estrelles Àlex Rovira Francesc Miralles La bona vida Àlex Rovira Amor en minúscula Francesc Miralles

Aquesta és la història d’algú que ho havia perdut tot i es va trobar a si mateix —el seu tresor més preuat— al centre del laberint. Aquest llibre té dues ales, com la Papallona de la Llum, i no s’ha posat a les teves mans per casualitat. Depèn de tu que segueixi volant per mostrar a qui ho necessiti el camí cap al centre del laberint.

Tant de bo fossis aquí Francesc Miralles

Àlex Rovira

L’autoajuda al descobert Francesc Miralles

El laberint de la felicitat

També a Ara Llibres:

Jet Lag Francesc Miralles

Francesc Miralles

Catalunya romàntica Francesc Miralles La Maternitat Laura Gutman El record és un pont al passat Montserrat Carulla Avis i néts, jugueu! Àngels Navarro

El laberint de la felicitat Àlex Rovira és un escriptor i conferenciant internacional expert en psicologia del lideratge. Els seus llibres, entre els que destaquen La bona vida i La bona sort, es publiquen en més de 40 idiomes amb unes vendes que ja superen els cinc milions d’exemplars. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació tant nacionals com internacionals. Francesc Miralles és novel·lista, compositor i periodista expert en llibres d’autoajuda. Escriu a El País Semanal i a la revista Integral, a més d’exercir com a guionista de ràdio i televisió. Ha publicat obres de gran èxit com amor en minúscula i El Quart Reich.

www.arallibres.cat

Junts han escrit, a més d’aquest llibre, L’última resposta i Un cor ple d’estrelles.

BIC: VS/FA ISBN 978-84-15642-33-6

,!7I 4B5-gecd g!

12 mm


002-Laberint

29/8/07

09:42

Pรกgina 5

Francesc Miralles i ร€lex Rovira

EL LABERINT DE LA FELICITAT


Primera edició: octubre de 2007 Primera edició amb aquesta portada: juliol del 2013 © d’aquesta edició ARA LLIBRES, S.L. Corders 22-28 08911 Badalona Tel. 93 389 94 70 www.arallibres.cat © Àlex Rovira i Francesc Miralles, 2007 © Fotografia de contracoberta: Noemí Conesa © Traducció: Tina Vallès Disseny de coberta: Neli Ferrer Fotocomposició: Víctor Igual, S.L. Impressió: Liberdúplex, S.L. Pol. Ind. Torrentfondo, Ctra. BV-2249, km 7.4, 08791 Sant Llorenç d’Hortons isbn: 978-84-15642-33-6 dipòsit legal: b-11.167-2013 Tots els drets reservats. Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públic sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright.

credits El laberint felicitat.indd 1

05/06/13 16:16


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 7

índex

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20.

El Bosc dels Laments . . . . . . . . . . . . 11 Els Murs del Laberint . . . . . . . . . . . . 17 La Boca de la Veritat . . . . . . . . . . . . 23 El Banc d’Amor. . . . . . . . . . . . . . 29 L’Hostal Sense Somnis . . . . . . . . . . . 35 El Cafè del Laberint . . . . . . . . . . . . 41 La Història de l’Astronauta . . . . . . . . . . 47 El Pou de la Confusió . . . . . . . . . . . . 53 La Caverna del Pigmeu . . . . . . . . . . . 59 L’Home del Sot . . . . . . . . . . . . . . 65 Prediem amb el Passat . . . . . . . . . . . 71 Arenes Movedisses. . . . . . . . . . . . . 77 El Camí de la Papallona . . . . . . . . . . . 83 Els Nòmades de la Lluna. . . . . . . . . . . 87 El Revisor de Vides. . . . . . . . . . . . . 91 L’Encantaocells . . . . . . . . . . . . . . 97 El Secret del Cambrer . . . . . . . . . . . 103 L’Últim Vol de la Papallona de la Llum . . . . . 109 La Casa de l’Última Pregunta . . . . . . . . . 113 El Centre del Laberint . . . . . . . . . . . 117 7


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 8

21. La Gran Loteria de la Vida . . . . . . . . . . 123 22. Epíleg . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 Pistes per arribar al centre del laberint . . . . . . . 133 Agraïment . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

8


002-Laberint

29/8/07

09:42

Pรกgina 11

1. el bosc dels laments


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 13

Aquesta és la història d’algú que ho havia perdut tot. Després d’una temporada llarga de solitud i tristesa, un dia a l’Ariadna la van despatxar de la feina a la fàbrica de fils sintètics. El cap de personal li va dir que darrerament el seu rendiment havia baixat. La veia distreta, amb el cap als núvols. Per això havia contractat una altra persona que ocuparia el seu lloc i li costaria menys diners. L’Ariadna tenia trenta-tres anys. Quan sortia de la fàbrica amb la carta d’acomiadament a la mà, es va començar a trobar malament. De sobte va tenir molta por, perquè si també li fallava la salut ho hauria perdut absolutament tot. La fàbrica de fils sintètics era a la perifèria de la seva ciutat, just on s’acaben els blocs de formigó i comença el bosc. No havia gosat endinsar-se mai en aquella espessor verda, ja que tothom deia que era fàcil perdre-s’hi. De fet, se sabia que moltes persones s’hi havien endinsat i no n’havien tornat mai més. L’anomenaven Bosc dels Laments. Però l’Ariadna sentia que ho havia perdut tot, fins i tot les ganes de viure, així que no va fer cas de les advertències i va entrar-hi per un viarany entre els arbres. Tenia el desig secret de 13


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 14

desaparèixer, volia que el bosc se l’empassés per no destorbar ningú amb les seves desgràcies. El sender discorria entre faigs molt alts i espessos, entre els quals la llum solar feia jocs lluminosos estranys. Ella caminava i caminava, absorbida pels seus pensaments, sense la intenció d’arribar enlloc. Però sol passar que, encara que no t’ho esperis ni t’ho proposis, els camins t’acabin portant a algun lloc. Així que quan l’Ariadna ja havia recorregut un bon tram, es va trobar en una clariana del bosc. I allà va topar amb un personatge singular. Era un vell diminut i rialler que tenia una mena de quiosc ple de cupons de color maragda ordenats acuradament en petites piles. Damunt del mostrador amb els cupons hi havia un rètol que deia: GRAN LOTERIA DE LA VIDA Astorada de veure aquell quiosc enmig del bosc, l’Ariadna es va regirar les butxaques i hi va trobar la seva última moneda. Tot i que ja esperava ben poca cosa de la vida, va decidir fer una última aposta, invertir l’única moneda que li quedava en algú que de ben segur la necessitava molt més que no pas ella. —Quant costa? —li va demanar. —Això depèn —va respondre l’ancià—, cada cupó té un preu diferent que varia en funció del comprador. —Aquesta moneda és tot el que tinc. —Aleshores aquest cupó és teu —va contestar el vell, i li va lliurar un d’aquells papers de color maragda a canvi de la moneda. 14


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 15

Fins que no se’n va haver allunyat unes passes, l’Ariadna no es va adonar que aquell cupó no tenia números. Es va pensar que hi havia hagut algun problema en la impressió i va anar a reclamar-li-ho a l’ancià. —Esclar que no té números! —va dir el vell molt somrient—. Perquè aquest cupó toca sempre! L’Ariadna va pensar que era absurd discutir amb aquell home —probablement era boig—, així que es va ficar el paper de color maragda a la butxaca i va reprendre el seu camí. Quan ja feia força estona, potser hores, que caminava bosc endins, la va envair el cansament i es va haver d’aturar a recuperar l’alè. Es va estirar damunt de l’herba fresca i va tancar un moment els ulls. I, sense adonar-se’n, es va adormir.

15


002-Laberint

29/8/07

09:42

Pรกgina 17

2. els murs del laberint


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 19

Quan va obrir els ulls, l’Ariadna es va trobar envoltada d’uns murs alts i coberts d’heura. No entenia què havia passat. Tan sols recordava haver-se estirat a descansar entre els arbres, però ara semblava que era en un lloc del tot diferent. «Potser he caminat fins aquí en somnis», es va dir convençuda que allò era fruit del somnambulisme. Va passar la mà per una de les parets, massa alta per saltarla, i va comprovar que estava construïda amb grans blocs de granit. L’heura era l’única que podia escalar-la i aconseguir arribar a l’altra banda. Encara astorada, va avançar pel camí entre els murs, que en torçar a l’esquerra es feia més angost. Les parets de pedra, altíssimes, contrastaven amb un cel lluminosament blau. Només es va enfosquir per un instant, quan un gran escamot d’aus —centenars o potser milers— va travessar les altures com un núvol viu i canviant que transportava el cant de cadascuna d’elles. De sobte, es va sentir trista. Potser —va pensar— perquè les aus volen cap allà on volen i ella havia passat la seva vida entre un apartament minúscul i una fàbrica asfixiant de fil sintètic. 19


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 20

Fins i tot després d’endinsar-se en el Bosc dels Laments, es trobava de nou entre parets, sense poder veure el cel. I el pitjor de tot era que no sabia on era ni com en podia sortir. Quan ja estava a punt d’esclatar en plors, va veure que se li acostava una figura estrambòtica. La veia venir des del final d’aquell camí recte i escanyat que semblava que no s’acabava mai. Era un home panxut i no gaire alt, amb un nas enorme en el qual se sostenia un monocle que li ampliava l’ull dret. Anava vestit de blanc amb un vell barret d’explorador. Però el més insòlit era que en comptes d’un rifle esgrimia un caçapapallones i no apartava la vista del cel. «És estrany que no ensopegui contra els murs», es va dir l’Ariadna, que no va dubtar a preguntar-li: —Perdoni, vostè és d’aquí? L’explorador va recolzar el caçapapallones a terra i va semblar sorprès de trobar l’Ariadna. —I esclar que sóc d’aquí! —va dir amb un accent lleugerament afrancesat—. D’on he de ser, sinó? Quan sóc aquí, sóc d’aquí. Quan sóc allà, sóc d’allà. Quina pregunta més ingènua! —El que vull saber —va corregir l’Ariadna avergonyida— és si em pot dir on som. Per què hi ha tants murs? On va a parar aquest camí? On és la sortida? Vull sortir! —Calmi’s, joveneta. Només puc respondre una pregunta cada vegada. Això és el Laberint de la Felicitat. L’Ariadna es va sorprendre en sentir-ho. No n’havia sentit mai a parlar, d’aquell lloc. En veure la seva confusió, l’explorador va continuar: —Aquí, hi vénen a parar els que han perdut el sentit de la 20


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 21

vida, i no li puc dir on és la sortida perquè el cert és que no ho sé. L’haurà de trobar vostè soleta, com jo. —I fa falta un caçapapallones per trobar-la? —va preguntar molt encuriosida. —Això depèn —va somriure l’explorador mentre s’aguantava el monocle i s’eixugava la suor amb un mocador—. Així com el sentit de la vida és diferent per a cada persona, aquí tots hem de trobar la sortida amb els nostres propis mitjans. I jo espero que el camí me’l mostri una papallona. —Una papallona? —va preguntar l’Ariadna, sorpresa. —Això mateix. Una de molt especial, concretament la Papallona de la Llum. És blanca i li agrada volar per camps oberts, tot i que també se la pot trobar en jardins o a les vores dels camins. Abans de ser papallona, quan és eruga, li agrada menjar trèvol blanc. D’aquesta manera s’alimenta de bona sort! A més, té una particularitat: tant si és de dia com de nit, vola sempre cap a qualsevol llum en moviment. A diferència de la resta de papallones, no s’adreça només a les llums estàtiques i això la converteix en una espècie única. —Molt interessant —va dir l’Ariadna atordida per la loquacitat de l’explorador—, però com espera que una papallona li mostri la sortida del laberint? —Això és un secret que potser li explicaré un altre dia —va respondre l’home enduent-se les mans als costats. —Un altre dia? —es va alarmar ella—. Vull sortir d’aquí ara mateix! —Tingues paciència, noia. El sentit de la vida no es perd en un sol dia i tampoc no el trobaràs abans que es faci de nit. En veure l’expressió desolada de l’Ariadna, el caçador de 21


002-Laberint

29/8/07

09:42

Página 22

papallones va regirar la butxaca de la jaqueta i en va treure un petit quadern de tapes de color maragda, amb un llapis lligat a l’espiral. —Te’l pots quedar, no hi ha res escrit —li va dir—. Els exploradors hem de prendre nota de tot el que veiem o sentim i considerem important. Tan sols d’aquesta manera trobaràs la sortida del laberint. Jo tinc un quadern ple de dades sobre el que cerco: la Papallona de la Llum. Sospito que la tinc a prop, l’oloro! —Moltes gràcies —va dir ella mentre es guardava el quadern a la butxaca de l’abric. —De res —va respondre l’explorador amb el seu accent afrancesat, mentre s’alçava una mica el barret per saludar-la i es tornava a posar el monocle a l’ull dret. —Espero que trobi la seva papallona! —va exclamar l’Ariadna. Però l’explorador ja se n’havia allunyat en el sentit oposat i l’havia deixada un altre cop sola al laberint.

22

El laberint de la felicitat (1es pàgines)  

Arriba una nova edició d'EL LABERINT DE LA FELICITAT, l'èxit de vendes que ha ajudat a milers de lectors a trobar el camí en el seu laberint...

Advertisement