Page 1

CONTES

No hi ha mur prou alt que pugui separar un pare dels seus fills. Al llarg de la seva injusta reclusió a les presons d’Estremera, Lledoners i Soto del Real, Oriol Junqueras no ha deixat ni un moment d’enviar contes als seus fills Lluc i Joana. Llegendes, curiositats científiques, experiments, moments històrics i paraules de tendresa que els ha transmés via carta. La revista Sàpiens va distribuir en Nadal un primer tast dels contes d’Oriol Junqueras, amb el títol Estimats Lluc i Joana. L’èxit extraordinari de la iniciativa, amb 40000 exemplars esgotats en poques setmanes, treu a la llum molts relats nous, inèdits fins ara. En aquest volum reunim per primer cop tots els contes d’Oriol Junqueras als seus fills: 37 històries bellament il·lustrades per una trentena artistes de casa nostra. El resultat és un lliçó de saviesa, dignitat i amor. Un homenatge preciós als fills i a la vida.

DES DE LA PRESÓ Oriol Junqueras Pròleg de Pep Guardiola

Oriol Junqueras

«Lluny de caure en el parany del desànim, l’Oriol dona resposta als màgics interrogants de la infantesa i escriu als seus fills Lluc i Joana per explicar-los les meravelles del món. I ho fa amb la mateixa tendresa que si els parlés a cau d’orella.»

Contes des de la presó

Del pròleg de Pep Guardiola

BIC:DN ISBN:978-84-16915-71-2

www.arallibres.cat

Tots els contes als fills, junts per primer cop


CONTES

DES DE LA PRESÓ Oriol Junqueras Pròleg de Pep Guardiola


En Lluc i la Joana jugant amb els seus cosins Martí i Ivet. Il·lustració d’Artur Junqueras, pare de l’Oriol.


Taula 7 10 13 14 18 21 22 25 27 28 32 35 36 39 41 42 45 47 48 52 55 57 60 63 66 69 70 74 78 81 82 85 86 89 90 93 94 97 98

Pròleg. Contes des del cor. Per Pep Guardiola Carta a en Lluc i la Joana Els secrets que amaguen les vostres mans Els camells i els dromedaris, cosins germans Quan els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts Els misteris de la dutxa regadora Quan tot el món estava cobert de gel Una ovella amb 42 quilos de llana Quines coses feien els romans! Des del menjador de casa Sí, Lluc, els neandertals van viure abans que Jesús Mireu cap al cel L’home de l’eclipsi Una gran festa celta Màgia dins de la mànega del roure Un tigre siberià i un os blanc de l’Àrtic El ‘Drac de Plata’ Sense aire no hi ha foc Una brúixola com la dels antics xinesos El principi de tot Els arcs dels mongols El drac més gran Els fenicis i el sol Fer ploure dins de la cuina de casa El ‘Drac de Pedra’ El pont més alt del món Els més petits poden ser els més forts Trobarem vida a Mart? De visita a un asteroide La cara oculta de la Lluna Hem de fer créixer enciams a l’espai! El ‘Drac Negre’ Quin gran home, aquest Arquimedes! El gran misteri de les platges catalanes El dia que les orques i els dofins es fan amics Fer d’homes i dones del temps Descobrim misteris amb l’ajuda de la plastilina Milions i milions d’estrelles Un dia em veureu tornar


Carta a en Lluc i la Joana

F

ills meus, recordeu quan us portava al col·legi? Quan travessàvem el pont ens esperàvem una mica per veure passar el tren miner de Súria. I recordeu que el maquinista sempre ens dedicava una salutació en forma de xiulet? Com ens n’alegràvem en escoltar-la, cada matí! Doncs mentre vaig ser a Lledoners, cada dia, quan el tren passava per davant de la presó, també feia sonar el xiulet. Un xiulet fort i llarg per a tots nosaltres, per als presos polítics que hi érem tancats. No cal que us digui que, quan sentia aquell tren, immediatament pensava en vosaltres, Lluc i Joana. I desitjava que arribés el dia en què tornarem a sentir junts el xiulet del tren a Sant Vicenç dels Horts, agafats de la mà, per acompanyar-vos a l’escola o a l’institut, quan sigueu més grans. Perquè allà on aneu, jo sempre seré amb vosaltres i amb la vostra mare. Res no em podrà fer renunciar a voler ser present en les vostres vides i a omplir l’espai que l’absència ens ha imposat. Mentre vaig estar a Estremera, només podíem conversar una estona massa breu un cop al mes, després d’un viatge esgotador de tota una jornada que havíeu de fer per visitar-me. A Lledoners, almenys us havíeu de desplaçar només uns pocs quilòmetres des de casa. I cada instant que us tenia a prop era una glopada d’esperança que em donava forces per continuar defensant un futur millor per a vosaltres i per a tothom. Però ara el pare passarà molts dies i moltes nits a la presó de Soto del Real, al peu de la serra de Guadarrama. Per això ens veurem menys i us enyoraré més. El paisatge dels voltants de Soto del Real és molt diferent del d’Estremera. A Soto del Real, l’hivern és molt fred. En aquestes muntanyes hi neva molt, tant, que hi tenen una estació d’esquí. I també hi viuen llops, en aquests paratges. Per contra, a Estremera tot era més àrid. Porta d’entrada de la Manxa, era més a prop dels escenaris on va viure mil i una aventures un senyor anomenat Don Quixot. Un dia us explicaré la història d’aquest cavaller universal que recorria la Manxa acompanyat del seu fidel escuder, Sancho Panza. Les seves peripè­cies van tenir lloc quan encara no hi havia trens com el que ens saludava a nosaltres. En aquells temps, el mitjà de transport principal eren els cavalls. Segur que si ens haguéssim trobat algun dia el Quixot errant també ens hauria saludat. No hauria fet sonar cap botzina, però hauríem xalat molt veient com s’alçava la visera del casc amb un somriure als llavis. 10


Aquesta història la tenim pendent, fills meus, però tots aquests mesos que hem hagut de viure separats, només veient-nos uns pocs minuts, sempre insuficients, us he explicat altres coses. Contes i escrits sobre els romans, sobre l’espai, sobre les qüestions que la vostra mare em deia que us preocupaven o sobre les quals sentíeu curiositat. Fins i tot hem fet alguns experiments a distància! Ho recordeu? Perquè no us n’oblideu mai, hem reunit totes aquelles històries en aquest llibre preciós que teniu a les mans, i que és per a vosaltres i per a tots els infants curiosos d’aquest món. Un llibre en què la lletra és més llegidora que la de les meves cartes i en el qual molts il·lustradors i il·lustradores que també us estimen hi han posat una mostra del seu talent com a artistes. Llegiu els contes, repasseu els dibuixos, gaudiu-ne i recordeu que, malgrat la distància que ens imposen, estimats Lluc i Joana, seguirem sota el mateix cel. I cada cop que alceu el cap i mireu la constel·lació d’Orió, el Caçador, sabreu que jo també l’estic observant: el seu cinturó, o la vermellor de Betelgeuse, una estrella hipergegant vermella tan antiga que ja hi era abans i tot que existís la Terra, i que, amb Sírius i Procyon, forma el brillant Triangle Hivernal. Tot i que ara no ens podem veure tant com voldríem, no tingueu cap dubte que tornarem a estar junts i ens fondrem en una abraçada eterna. Res ni ningú podrà fer que us oblidi ni per un instant, fills meus. Estigueu sempre orgullosos de ser qui sou, del vostre pare i, sobretot, de la vostra mare. Us estimo i us estimaré sempre.

Oriol Junqueras i Vies Presó de Soto del Real, 16 de febrer del 2019

il·lustració pàg. anterior: albert pinilla

Contes des de la presó 11


Quines coses feien els romans!

Q

uan us vinguin a veure la Marcel·lina i l’Eloi, digueu-los que us portin una foto del Panteó de Roma. El va fer construir l’emperador Adrià fa uns 1.900 anys i, encara ara, és la cúpula de formigó sense suports més gran del món. Estimats fills, els romans van fer coses extraordinàries, algunes de les quals encara avui ningú ha estat capaç de superar. La cúpula del Panteó té un gran forat central a la part més alta, per on penetra la llum del sol. I el 21 d’abril, aproximadament a migdia, el raig que entra per aquest forat il·lumina la porta de l’edifici. Aquesta era la porta per on, precisament, entrava l’emperador Adrià per celebrar l’aniversari de Roma, que, segons la llegenda, havia estat fundada el 21 d’abril de l’any 753 abans de Crist. Diu la llegenda que Roma va ser creada per dos germans, Ròmul i Rem, que uns anys abans havien estat abandonats dins d’una cistella a les aigües del riu Tíber. I sabeu qui els va alimentar mentre eren petits? Una lloba molt intel·ligent anomenada Luperca. Per això, fills meus, un dels símbols de Roma és una lloba enorme amb dos nens petits situats sota seu. Així, doncs, un 21 d’abril es va fundar una ciutat tan important com Roma. Però… sabeu quin altre aniversari és aquell dia? El de la Marcel·lina! Sobretot, no us oblideu de felicitar-la. Estremera, febrer del 2018

il·lustració: cristina losantos

Contes des de la presó 27


Sí, Lluc, els neandertals van viure abans que Jesús

M

’ha explicat la Marcel·lina que darrerament li pregunteu moltes coses sobre els neandertals. Sobretot tu, Lluc. M’ha dit que l’altre dia li vas preguntar si Jesús va viure abans que els neandertals. Doncs no, Lluc, quan Jesús va néixer, els neandertals ja feia trenta mil anys que havien des­aparegut. Quant de temps, no? Però, bé, la pregunta és una bona excusa per ­parlar-vos d’aquesta espècie humana de la qual cada dia es van descobrint més dades noves. Els neandertals van viure a diversos llocs d’Europa fa molts i molts anys. De fet, vosaltres vau veure un dels llocs on habitaven, quan el pare i la mare us van portar a visitar un forat enorme sota una gran paret de roca al costat de l’Anoia, a Capellades, i que es coneix amb el nom de l’abric Romaní. Aquí els neandertals es protegien del vent, de la pluja i de la neu. I també dels animals salvatges que vivien en aquella època, i que els podien atacar. Mamuts, ossos de les cavernes, hienes, lleons, rinoceronts, hipopòtams… Tal com ho sents, Joana. Aquells neandertals havien de viure amb lleons i hienes a la porta de casa! Els neandertals eren més forts i robustos que nosaltres. I més baixets. Menjaven molta fruita i verdura, i també carn, procedent dels animals que caçaven. Alguns d’aquests animals eren petits, com conills o ocells, però també n’hi havia de grossos, com cavalls, lleons o mamuts. S’ha de ser molt valent per enfrontar-te amb un lleó o un mamuts només amb una llança, oi? Perquè, Lluc, els neandertals no coneixien els arcs, que els haurien permès caçar aquests animals a distància.

32


Els neandertals enterraven els morts i, tal com s’ha descobert darrerament, sembla que pintaven les parets de les coves amb figures d’animals o de caçadors. I encenien foc quan tenien fred. També ho feien per espantar aquestes bèsties perilloses i per cuinar el menjar. No els devia agradar gaire la carn crua, als neandertals! Més o menys com a tu, Joana. A l’abric Romaní s’hi han trobat les restes de centenars de fogueres fetes pels neandertals fa milers i milers d’anys. D’això un dia us en podria parlar l’Eudald Carbonell, que és un dels homes que més en sap, de la nostra prehistòria. Segur que us podria explicar mil i una històries interessants. Però, un bon dia, a les terres dels neandertals hi van arribar els cromanyons, els nostres avantpassats més llunyans. Durant milers d’anys, uns i altres van viure junts. Però els cromanyons tenien arcs i fletxes, i canoes per navegar pels rius i els llacs, i arpons i canyes per pescar, i agulles per cosir més elaborades que les que feien servir els neandertals per fabricar-se la roba. Amb el temps, els neandertals es van anar extingint per causes que encara ara no coneixem, i els cromanyons es van quedar sols a Europa. Però heu de saber que tant als cromanyons com als neandertals els agradava inventar històries i contes per explicar-los als seus fills. Com ara faig jo, per demostrar-vos que us estimo molt i us enyoro. Estremera, març del 2018

il·lustració pàg. anterior: xavier mula

Contes des de la presó 33


34


Mireu cap al cel

U

s volia proposar de seure davant de l’ordinador. Ja hi sou? Vinga, doncs: cerqueu Estació Espacial Internacional a Internet. Allà podreu trobar quin dia i a quina hora passa pel cel, just per sobre de casa nostra. Recordeu que el pare ja us l’ha ensenyada alguna vegada des de la terrassa de la vostra habitació. Però avui ho fareu sense mi, demaneu a la mare que us ajudi. Expliqueu-li que aquesta estació dona voltes al voltant de la Terra sense parar! Veureu una llum petita, com una estrella que travessa el cel molt de pressa. Per què es veu tan petita, Joana? Doncs perquè és a 400 quilòmetres d’altura (com anar a la Roca del Vallès deu vegades, o com cinquanta vegades la muntanya més alta del món). I va molt molt ràpid. Va a 28.000 quilòmetres per hora, 280 vegades més de pressa que els cotxes per l’autopista que tenim al costat de Sant Vicenç dels Horts. Tan ràpid, Lluc, que fa la volta al món en només noranta minuts. Imagina que en el temps que vosaltres heu obert i tancat els ulls, aquesta nau ja ha recorregut la distància entre casa nostra i la plaça de Catalunya de Barcelona! L’Estació Espacial Internacional és la cosa més gran que els humans mai han construït a l’espai. Tan gran com sis habitacions com la vostra. I funciona amb unes enormes plaques solars que li donen tota l’energia necessària. Hi poden viure fins a set astronautes, que necessiten un coet espacial per poder anar i tornar de la Terra. Què us sembla? Estremera, abril del 2018

il·lustració: trepax

Contes des de la presó 35

Profile for Ara Llibres

Contes des de la presó. Un tast!  

Aquest fragment inclou la carta que Oriol Junqueras adreça als seus fills a l'inici del llibre, la taula de continguts i alguns exemples de...

Contes des de la presó. Un tast!  

Aquest fragment inclou la carta que Oriol Junqueras adreça als seus fills a l'inici del llibre, la taula de continguts i alguns exemples de...

Advertisement