Page 1


Trekking fotogràfic

LAS BARDENAS REALE

Fotos d’Araceli Merino Text d’Antoni Sánchez


ES

Castildetierra, un dels promontoris més emblemàtics de las Bardenas Reales de Navarra. Aquest és el Trekking fotogràfic que proposem aquest mes.


C

au la tarda a las Bardenas Reales. Després d’entrar per l’accés situat al sud de la vila d’Arguedas (Navarra) ens hi dóna la benvinguda la silenciosa monumentalitat del seu aspecte. Només entrar, ja ens varem aturar per fer una foto panoràmica d’aquell paisatge, un veritable paradís per a qualsevol fotògraf, professional i amateur...”.

A

mb aquestes paraules, la fotògrafa Araceli Merino descrivia l’arribada a las Bardenas Reales on havia de passar tres dies preparant aquest reportatge. Ubicades al Sud-est de Navarra i tocant per la banda est a la comunitat d’Aragó és un territori semidesert de quasi 42.000 hectàrees totalment despoblades i que habitual-

ment es divideix en tres parts: “El plano” que és la zona nord-oest, “La Bardena negra” -nom derivat del color fosc de la seva terra- situada al sud (A prop de Tudela) i la zona central anomenada “Bardena blanca” la més cèlebre, la més retratada i la més concorreguda pels amants de la natura, del trekking, de la BTT, etc... De fet, a totes les Bardenas estant perfectament senyalitzades rutes específiques per a les diferents modalitats: cotxe, bicicleta o a peu, amb recomanacions específiques destinades a preservar-ne la bellesa i la integritat natural. El Parlament de Navarra la va declarar “Parc natural” el 1999 i la UNESCO l’any següent la va declarar “Reserva de la biosfera”.

“Encara que ja ho sabia, no em va deixar de sorprendre la quantitat de fauna pròpia que varem trobar passejant per aquell paisatge d’aspecte desèrtic...”. Precisament van ser els hàbitats peculiars (pinars, matolls, estepes, zones humides, penya-segats...) sumats a una gran varietat de fauna autòctona (aus estepàries, rapinyaires així com alguns mamífers sovint difícils d’observar com guineus, senglars, llebres, gats salvatges, etc...) els que justifiquen la defensa de Las Bardenas com un espai natural. “Nosaltres varem resseguir el perímetre fent localitzacions i fotos amb cotxe, aprofitant la carretera que encercla la Bardena blanca i la ruta que va cap a Carcastillo...”

Perdiu caminant per les Bardenas 16 · Trekking fotogràfic · Las Bardenas Reales


Es tracta d’un perímetre transitable de més de 40 kilòmetres sense asfaltar que deixa just al centre la base militar i el camp de tir on una sèrie de cartells repartits per tota l’àrea recorden al vianant que allà no es pot accedir. Aquesta és la zona plana encerclada per tota una sèrie de promontoris que amb l’erosió de segles han anat adquirint unes formes peculiars que esdevenen la clau del seu encís. El diferents estrats geològics de textures i densitats diferents es mostren d’una forma clara, fins i tot pintoresca, donant així peu a les capes més resistents que sovint s’han conservat a la part superior donant la forma d’un barret, d’aquí la denominació de “cabezos”. Especialment emblemàtic en aquest sentit és l’anomenat Castildetierra, veritable símbol de Las Bardenas, que amb el pas del temps ha pres la forma d’una ocelleta de paper als ulls del visitant. Durant molts anys, al damunt del seu cabezo algú hi havia col·locat fins i tot una imatge de la Mare de Déu que després va ser retirada.

d’aquella natura semi desèrtica i fins i tot entendre com alguns dels seus racons han esdevingut autèntics escenaris totalment cinematogràfics (allà s’hi ha filmat pel·lícules com “La conquista de Albània”, “Accción mutante”, “Airbag”, “Atolladero”, “El mundo nunca es suficiente”, “El hombre que mató a Don Quijote”, “Muertos comunes”, “Stauffenberg” i més recentment “De tu ventana a la mía”). També cal recordar l’atractiu de la visita a algunes poblacions que encerclen el Parc natural i que en bona mesura coincideixen amb les poblacions i entitats que ja des dels temps dels reis medievals de Navarra se’ls havia concedit els drets exclusius d’ús i a les quals el rei Felip Vè va definit com a “congozantes” en una cèŀlula reial signada el 14 d’abril de 1705 (en plena guerra de Successió) i que eren: Tudela, Arguedas, Valtierra, Cadreita, Valle de Roncal, Valle de Salazar, Caparroso, Carcastillo, Buñuel, Cabanillas, Mélida, Villafranca, Monasterio de la Oliva, Corella, Milagro, Fustiñana, Santacara, Cortes, Marcilla, Peralta, Funes y Falces.

“El centre logístic el teníem a Las Arguedas per la seva proximitat a tos els punts d’interès de la zona...”. És evident que una visita a la zona de Las Bardenas, a part de gaudir de passejos per dins del parc natural, ens permet percebre la força

Trekking fotogràfic · Las Bardenas Reales · 17


18 · Trekking fotogràfic · Las Bardenas Reales


Trekking fotogràfic · Las Bardenas Reales · 19


“ Durant aquests tres dies d’agost la calor va ser intensa, però no extrema, fet que ens va permetre percebre com l’aspecte de Las Bardenas anava canviant en funció de la llum de cada moment. Va ser impressionant. Fins i tot ens va ploure una de les tardes, aconseguint retratar, just després de la tempesta, un arc de Sant Martí complet de 180 graus...”.

19 · Trekking fotogràfic · Las Bardenas Reales


L

a calor és un revulsiu a visitar les Bardenas durant l’estiu, potser per això les visites son més habituals entre la tardor i la primavera. Però és obvi que un món que es nodreix de la força de la llum i els colors, com la fotografia, és sensible als canvi estacionals i que, per tant, cada època de l’any ofereix una excusa immillorable a qualsevol fotògraf per visitar Las Bardenas. L’oferta turística al voltant del parc, encara que no exagerada, és suficient. A més, la gastronomia de la zona ja és prou coneguda. El parc es regeix per una sèrie de normes que és bo de conèixer. Una d’elles és que no s’hi pot acampar. És per això que recomanen abandonar-lo una hora abans que es faci fosc.

“Treballàvem al parc sobretot durant les primeres hores del matí i a partir de la tarda fins el capvespre, quan la llum feia les imatges més suggerents alhora que evitàvem les hores puntes de sol. Sabíem l’hora en la que havíem d’abandonar el parc perquè en fer-se fosc –també a la sortida del sol- els mosquits no ens deixaven viure. Varem tornar a casa amb algunes picades (inconvenients de l’ofici), però l’experiència va valer francament la pena...”. Antoni Sanchez Fotos: Araceli Merino

Trekking fotogràfic · Las Bardenas Reales · 20

Profile for araceli merino

Bardenas Reales (Català)  

Article "Trekking fotogràfic per les Bardenas Reales de Navarra"

Bardenas Reales (Català)  

Article "Trekking fotogràfic per les Bardenas Reales de Navarra"

Advertisement