Qui és
Gerard Guix?
- Va néixer a Vic el 1975 i viu a Barcelona.
En vols saber
més?
Si t’has quedat amb ganes de saber-ne més...
- Treballa com a guionista de teatre, de cinema i de televisió, peró també ha fet de dependent d’una botiga i de pizzer. - Des de sempre li ha agradat inventar històries. - Ha treballat amb Els Joglars, Teatre de Guerrilla, Teatre Romea,
Consulta la web d’en Gerard Guix
http:///gerardguix.com
entre molts d’altres. - Ha escrit novel·les, com El prodigi o el seu últim títol, Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me. - També ha escrit obres de teatre, com L’Hipòcrita, o Salveu les nostres ànimes.
O segueix
El Prodigi al Facebook
Què se n’ha dit?
El prodigi: la trilogia
Del prodigi a l’enginy: Gerard Guix publica el segon volum de la seva trilogia de novel·la fantàstica.
prodigi [del ll. prodigium, íd.] m 1 Esdeveniment, cosa, que té quelcom de miraculós. Obrar prodigis. 2 Cosa, persona, extraordinària, que excedeix els límits naturals. 3 HIST REL En la història de les religions, terme tècnic que indica fets insòlits, naturals o no, interpretats o bé com a signes de la ira divina o bé com a presagis de desastres.
Després d’El prodigi, arriba L’enginy. La segona part de la trilogia de novel·la fantàstica de l’escriptor vigatà Gerard Guix acaba de sortir a la llum nou mesos després de la primera, que ha tingut bona resposta per part del lector jove al qual va dirigida. El Cafè de les Lletres de Vic va acollir divendres la presentació d’aquest segon volum, on segueix la història apocalíptica de destrucció que té com a escenari Barcelona. Si en la primera part el protagonista era Axel, el jove adolescent amb qui s’identificava el
El prodigi és la primera part d’una trilogia fantàstica en la qual l’Axel es
lector i que es trobava immers en la catàstrofe, en la segona part aquest protagonisme
veurà obligat a lliurar el combat de la seva vida. Lluny del clixè d’una noia
deriva cap al seu enemic Odín, “explicant la història des d’un altre punt de vista”, diu
normal que s’enamora d’un ésser fantàstic, El Prodigi ens endinsa dins el
l’autor. El rerefons, però, no deixa de ser el mateix: “Aquesta és una trilogia de terror,
món de la mitologia nòrdica combinant-lo amb un escenari molt més de
del psicològic i del de sang i fetge”, diu Gerard Guix. S’hi barregen vampirs i zombies,
casa nostra, com és la omnipresent Barcelona.
però fugint de l’esquema més tòpic d’aquest tipus de relats, “el de la noia normal que s’enamora d’un ésser fantàstic”, i centrant-la en la mitologia nòrdica. Gerard Guix també va voler, des d’un primer moment, “explicar la meva pròpia història” amb la ciutat de Barcelona gairebé com a protagonista més que no pas com a escenari. Que aquesta història hagi acabat prenent la forma d’una trilogia no estava previst. De fet, L’enginy s’ha anat escrivint quan El prodigi ja estava acabat, “amb la dificultat que
A L’enginy en canvi, la història es capgira. Ara és el malvat, el poderós, el sàdic i el terroríficament jove Odin qui parla en primera persona. Ah, i seguim esperant que es publiqui El Talent, l’última novel·la que tancarà la trilogia.
això representa per encaixar històries”. El lector és aconsellat de continuar fins al final, amb la tercera i última part que portarà per títol El talent i serà més filosòfica. “No s’entendrà tot fins que no s’acabi l’última línia de la novel·la”, explica Gerard Guix, molt satisfet de l’acollida que ja ha tingut entre els lectors sense gaire promoció del primer llibre. Els joves, principals destinataris d’El prodigi i de L’enginy, “han de trobar llibres que els animin i despertin l’interès per la lectura”.
Article publicat a El 9 Nou, el dia 25 de novembre de 2011
enginy [del ll. ingenium, íd.] m 1 Esperit d’invenció. Un home d’enginy. 2 Habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa. Més val enginy que força. 3 Giny. Les catapultes eren enginys de guerra.
Al final dels temps, Odín guiarà als déus i als homes contra les forces del
El prodigi: un tastet
caos en la guerra de la fi del món, el Ragnarök. En aquesta guerra, el déu serà mort i devorat pel llop Fenrir, el qual serà immediatament mort
“...La sang m’inunda les papil·les gustatives i puc sentir el cor de la Viveca com batega a
per Vidar, que li col·locarà un peu al coll.
la meva llengua. Xuclo tan fort que ella s’espanta, em dóna un cop a la cara i aprofita quan relaxo la
El déu Odín està associat a les trampes i als enganys. És un transformista
mandíbula per treure el dit.
capaç d’alterar la seva forma al seu gust. Es diu que va viatjar per la
-
Què passa? – demano jo desconcertat.
-
Em feies mal, idiota – diu ella mirant el dit que li acabo de xuclar.
-
Perdona.
-
T’agradava?
T’agradava? – insisteix.
-
Sí.
-
Si?
-
Sí. Molt.
abric blau fosc. També realitza pràctiques màgiques. Odín té com a seguici diferents animals. Els més coneguts són dos corbs
No dic res, em fa vergonya. -
terra com un home vell, amb barba grisa, utilitzant un barret i un
anomenats Higin i Munin, que envia cada matí a volar en direccions oposades rodejant el món perquè quan tornin a la tarda s’instal·lin sobre les seves espatlles i li xiuxiuejin a l’orella el que han vist. També té dos
Els nois de la taula del costat ens miren amb cara de fàstic. La Viveca comença a
llops, anomenats Geri i Ferk.
remenar la bossa buscant-hi alguna cosa, però li costa trobar-la perquè només fa servir la mà que no li he ferit. Estic segur que traurà una estaca de fusta i me la clavarà al cor sense contemplacions, però només treu un tros de paper. Igual que vaig fer jo fa dies, s’ha imprès la llista de característiques dels vampirs que surt a la Viquipèdia. Les ha ratllat totes excepte els ullals, la força sobrenatural i la sang, on ara hi posa un símbol afirmatiu. -
I el sol – li dic jo.
-
Què passa amb el sol?
-
Em surten taques grises quan em toca durant molta estona.
Ella somriu i dibuixa un altre símbol afirmatiu al costat de la frase del sol. Torna a guardar la llista i recull les seves coses com si anés per marxar. -I quin és el veredicte? Sóc un vampir? – demano quan ella ja s’ha aixecat. -No. No ho ets. -I doncs, què soc?...” Extret de: GUIX, Gerard. El prodigi. Pàg. 48-49
Informació i imatges extretes de: Webmitologia.com. http://www.webmitologia.com/dioses-odin.html. [consultat: 22/03/12] Sobre leyendas. http://sobreleyendas.com/2009/03/25/odin-el-dios-supremo-de-lamitologia-nordica/ [consultat: 22/03/12]
L’escenari: Barcelona Monument a Cristòfol Colom, un dels pocs emblemes de Barcelona que qeuda dempeus després de l’assetjament que provoca l’exèrcit d’Odín.
Hospital de la Vall d’Hebron, on l’Axel coneix la seva àvia per primera vegada.
Torre de Collserola de Barcelona, on l’Odín es refugia i observa el seu exèrcit.
Cementiri de Montjuic on l’Axel desperta el seu exèrcit de zombies.
Barri de Gràcia de Barcelona, on viu l’Axel
El port de Barcelona, on l ‘Axel veu arribar la gent que és convertida automàticament per l’exèrcit d’Odín.
Què en sabem... de la mitologia
L’enginy: un tastet
nòrdica?
“…Aleshores faran grups i sorgiran líders que voldran comandar les rebel·lions. Però no tenen la més petita idea de contra qui s’enfronten. No tenen la més petita idea de qui sóc. Els dominaré sense problemes. Exterminaré els líders per donar exemple als altres. Sóc més llest que qualsevol d’ells. O que tots ells junts, fins i tot. Per alguna raó fa més de vuit-cents anys que campo per la Terra. Quan parlem de mitologia nòrdica, hem de pensar en aquestes regions europees.
He ordenat que no em molestés ningú durant una estona i li he donat ordres a en Nixae perquè s’ocupi de qualsevol imprevist que sorgeixi. Necessito estar unes hores sol en aquest mirador, observant la ciutat devastada que s’estén als meus peus. Necessito
Odín, també conegut com a Wotan, és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica. És el déu de la saviesa, de la mort i de la guerra. Odín està casat amb tres dones, cada una simbolitzant una part de la terra: -
unes hores per pensar, però no com ho feu els humans, racionals o impulsius, sinó sortint de dins meu i avaluant la situació des de fora, amb ulls d’àguila i cervell de déu. Traço el meu pla, però no tinc
Frigg, simbolitzava la terra cultivada. Amb ella va tenir Balder, Hoder i
estratègies ni tàctiques militars corrents; jo utilitzo paràmetres com la
Hermod.
força del vent o la velocitat de la llum...”
-
Jörd, simbolitzava la terra deshabitada. Amb ella va tenir Thor i Meili.
-
Ring, simbolitzava la terra hivernal i gelada. Amb ella va tenir a Vali.
Tampoc podem oblidar que, segons la mitologia escandinava, Odín és també el pare dels primers humans, Ask i Embla.
Extret de: GUIX, Gerard. L’enginy, pàg. 14-15