Page 1

OPORTO guia de viatge


Oporto guia de viatge

Professors

Capdeferro Pla, Elisabet Fontana, Maria Pia

Estudiants

Anna Anglada Sèculi Judith Barrera Caixàs Francesc Baró Sabé Adrià Bofarull Solé Mar Cabarrocas Salvador David Caminero Rodriguez-Barbero Robert Comas Miralpeix Marc Gasull Morales Cristina Güell Agut Adrià Masó Bosch Meritxell Ministral Rosa Ane Movilla García Robert Navarro Porta Roos Storm Kraetzer Carlos Alberto Suárez Kilzi Esther Pereira García Miquel Rusca Mestre

Agraïments Daniel de Castro Nuno Brandao Costa

Arquitectures Contemporànies Curs 2009 - 2010

Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció Escola Politècnica Superior


Índex

Introducció

5

Aproximació geogràfica

9

Portugal Oporto

9 12

Marc històric

17

preromanització i romanització cristianisme i època visigoda la ocupació musulmana el medievo període de descobriments

Oporto i Lisboa dues ciutats portuàries contrast geogràfic nuclis fundacionals expansió moderna

17 20 21 23 24

27 27 28 30 32

Evolució urbana

36

s. XII - XIII s. XIV - XV 1500 - 1764 1764 - 1787 1787 - 1833 1833 - 1872 1872 - 1900

36 38 40 42 44 46 48

Arquitectura Portuguesa l'escola d'Oporto cronologia històrica Oporto, quatre arquitectes

Itineraris Front fluvial Oest Est L'escola d'Oporto Siza i Souto de Mouro

51 51 54 57

67 71

85 89

Foz do Douro Matosinhos

Nucli antic Boa Vista

107 117

Plaça Mousinho da Alburqueque Jardins Serralves - Parque da cidade

Moviment Modern a Oporto Braga Bibliografía

129 147

159

3


TEXT INTRODUCTORI PROFESSORES


TEXT INTRODUCTORI PROFESSORES


Aproximació geogràfica

9

Portugal

Portugal és un estat que es troba situat a l'oest d'Europa, dins la Península ibèrica. Delimita amb Espanya per l'est i el nord, i amb l'oceà Atlàntic per l'oest i el sud. De forma allargada, consta de 92391 km² incloent els arxipèlags autònoms de les illes Azores i Madeira, situades prop d'Àfrica i les Illes Canàries, a l'hemisferi nord de l'oceà Atlàntic. Cal destacar que Portugal és vorejat per l'oceà Atlàntic durant 1.214 Km. El país està definit per dues característiques importants: la primera, el relleu, essent el nord del país marcat per un caràcter muntanyós; la segona, la hidrografia, ocupa tot el país, delimitant la frontera amb la resta de la Península i creant una xarxa de rius interns navegables realment cabalosos i que estructuren tot Portugal. Apuntar, apart, que és en les desembocadures d'aquests rius on se situen les ciutats més importants del país, com Lisboa i Oporto. Cal fer un important esment en la situació estratègica en que es troba Portugal. Al estar situat a un extrem d'Europa ha fet que el comerç marítim entre Europa i la resta del món augmentés, fent-ho així les seves ciutats portuàries. Es pot veure doncs com Portugal ha acabat esdevenint un país on el comerç i el trànsit marítim són la base de la seva economia. Tot això també queda reforçat pel transport intern fluvial, permetent l'exportació de productes de la terra, tals com el vi en el cas d'Oporto, cap a altres països i convertint aquestes ciutats - port en el centre neuràlgic del país.

Les Azores

Oporto

Portugal Lisboa

Madeira

0

400

1200

3600 km


El territori portuguès, situat a l'oest de la Península Ibèrica, constitueix un rectangle d'una amplada i una alçada mitjanes de 160 km i 560 km respectivament. Portugal únicament fa frontera amb Espanya, amb 339 km al nord (frontera amb Galícia) i 876 km a l'est (frontera amb Castilla León, Extremadura i Andalucía ). A nivell general, el relleu és semblant al del territori espanyol, és a dir, es caracteritza per nombrosos massissos d'edat reduïda, amb formes escarpades i agudes. Tanmateix, la topografia a la zona septentrional portuguesa és més muntanyosa, amb massissos molt elevats i marcats per profundes falles que originen forts desnivells. Per contra, a la zona meridional, predominen les planes, amb relleus que difícilment arriben a 400 metres d'altura. El territori de Portugal és considerat zona sísmica, car està sotmès a petits terratrèmols de manera regular. Tot i això, els principals epicentres estan situats a l'oceà Atlàntic o a la meitat meridional del país, de manera que els terratrèmols no són tan devastadors, ja que els contrastos de relleu són menys elevats a la zona sud. La topografia del país determina molt el clima que caracteritza cada zona. En general, dominen uns hiverns suaus i uns estius normalment secs, tot i que de poca durada. Tanmateix, el fet d'estar en contacte amb l'oceà fa que la pluviositat sigui més elevada i condiciona les característiques de l'aire de les zones costeres, el qual té un contingut d'humitat relativa molt superior a l'aire de les zones centrals. La proximitat de l'oceà també fa que l'amplitud de les oscil·lacions de temporatura sigui molt menor. Per altra banda, les regions muntanyenques del nord són molt més fredes que les del sud.


Oporto

En el nord de Portugal és on el relleu és més abrupte. Així, les valls que hi ha solen estar ocupades per rius i riberes, una de les altres característiques importants del país. Amb unes alçades màximes de 1.600 metres, tota la vessant nord està constituïda per valls i masses boscoses. El sòl és molt fèrtil ja que les abundants pluges i els rius que hi passen fan que així ho sigui. El conreu de vinya, fruits secs, cereals i vegetals fan que la zona hagi aconseguit molta importància amb la comercialització dels seus productes. Relacionant-se amb el que s'ha explicat sobre el relleu, veiem que la seva hidrografia és també molt important. Amb grans rius com el Miño, que delimita la frontera del nord de Portugal i el Douro, que parteix aquesta zona en dos, es crea una xarxa de rius interns navegables que la caracteritzen. Aquest rius són alimentats durant els mesos més plujosos per les abundants precipitacions.

Oporto i el seu entorn La ciutat d'Oporto s'emplaça a la riba nord del riu Duero, prop de la desembocadura d'aquest a l'oceà Atlàntic. Engloba principalment tota la línia costanera i fluvial i delimita pel sud amb Vila Nova de Gaia. Consta de 15 freguesías (districtes o barris) que se situen adaptant-se a la topografia de l'entorn, assolint una alçada mitjana de 74 metres. Oporto doncs, és una ciutat que ha crescut cap a la muntanya. Històricament parlant, això li proporcionava un molt bon control de la desembocadura del riu i de possibles atacs marítims, així com del comerç que hi havia i de l'arribada de vaixells. A part, l'espai on es troba potencia la ciutat com a port fluvial i marítim, essent el comerç de vi, fruits secs, tèxtil i vidre els comerços que més es varen desenvolupar. Finalment remarcar que el fet que la ciutat d'Oporto hagi crescut cap a la muntanya ha provocat que el seu desenvolupament al llarg dels anys hagi estat més aviat irregular. Partint d'un nucli històric que data des de l'època medieval, la ciutat s'ha anat expandint per la pendent, adaptant-s'hi. És per això que no s'hi troba cap malla reticular que ordeni el teixit urbà, tal com passa en altres nuclis situats en planes, sinó que partint del casc antic la resta evoluciona de manera radial.


El Douro és un riu del nord-oest de la Península Ibèrica que travessa part d'Espanya i tot Portugal per acabar desembocant a l'oceà Atlàntic. Neix als Picos de Urbión, a uns 2.160 m per sobre el nivell del mar i amb una longitud total de 897 km és el tercer riu més llarg de tota la Península (per darrera el Tajo i l'Ebre). Cal remarcar que d'aquests 897 km n'hi ha 213 que són portuguesos i 112 que són fronterers. El nom del riu es relaciona amb una arrel indoeuropea molt arcaica, pre-celta. L'hidrònim indoeuropeu dur- , el significat del qual és aigua, llacuna, riu; és el que dóna nom al riu Douro. A part, també dóna nom a l'afluent d'aquest Duratón. És un riu molt cabalós i això permet la navegació de grans vaixells. El seu cabal mitjà, abans de desembocar a l'Atlàntic, a la zona d'Oporto, oscil·la entre 650 i 675 m³/s, mentre que a la frontera entre Portugal i España és d'aproximadament 560 m³/s. Tot i això s'ha de fer esment en que només en el seu naixement és un riu de règim rival, ja que un cop passa per Soria (Espanya) es converteix en un riu de règim pluvio - rival. Això significa que durant els mesos de desembre i maig el riu creix (augmenten les precipitacions), mentre que durant els mesos d'agost i setembre el seu cabal disminueix. Finalment cal parlar de la seva desembocadura i de la ciutat d'Oporto. Aquesta s'hi va emplaçar per tal de, entre d'altres condicionants que s'exposaran més endavant, poder aprofitar els avantatges que li oferia la conca. És precisament en aquesta zona, prop de l'oceà, on la profunditat del riu assoleix el seu màxim i on resulta mes cabalós. Així doncs, la creació d'un port fluvial, amb la possibilitat d'accés a les rutes marítimes més importants, va fer que Oporto esdevingués un dels punts estratègics dins el país de Portugal.

La vall del Douro amb les seves característiques terrasses


15

Riba nord - Oporto 100 m

Riba sud - Vila Nova de Gaia

50 m

Riu Douro 0m 0 km

0,5 km

1 km

1,5 km

2 km

2,5 km

Oporto s'emplaça a la riba nord del riu Douro, prop de la desembocadura d'aquest i de l'Oceà Atlàntic. Aprofitant el caràcter muntanyós de la zona, la ciutat s'enfila entre turons per convertir-se en un punt de vigilància molt important, controlant tant l'accés marítim com el fluvial. El nom de la ciutat prové de l'antic port de la ciutat Cale, emplaçada a la riba sud. Aquest port, situat al nord del Douro, se'l va anomentar Porto, evolucionant com a ciutat fluvial però mantenint l'antic nom. Aquesta evolució que va sofrir Oporto es deu a la transformació que va sofrir prèviament tota la vall del Douro. Ja des de l'època de la romanització que l'home ha anat transformant els escarpats boscos, majoritàriament de pissarra i granit, creant murs i camins i aplanant el terreny. Així, la formació de terrasses i el clima de la zona (atlàntic i mediterrani) ha permès el conreu de material vitivinícola, que s'ha importat a arreu del món. Oporto doncs, juga un paper molt important, ja que a part d'ésser un port fluvial, controlant les rutes navegables del Douro, també era marítim, permetent la importació i exportació de mercaderies i obrint-se a les principals rutes marítimes de l'Atlàntic.

Vista de la ciutat d'Oporto, 1791

Rabelo , embarcació fluvial típica de transport de material vinícola, amb la ciutat d'Oporto


Marc històric

17

preromanització i romanització

En etapa preromana, el nord oest peninsular era poblat per una xarxa d'assentaments enturonats i caracteritzats per l'ús de vivendes circulars que, amb la romanització, esdevindran rectangulars. Les societats ibèriques eren jeràrquiques i s'organitzaven en funció del llinatge familiar i del culte diví. El terme castrum , campament militar, no sembla haver estat aplicat en temps antics als poblats indígenes, malgrat tot, es convertirà en la paraula designadora d'aquests poblats i de la seva cultura. Tant és així, que encara al segle VII, gots i bizantins segueixen emprant el mot "castro" amb un valor exclusivament militar. Els primers indicis d'aquesta societat es troben vers el 900 aC. Es tracta d'una cultura molt en contacte amb els cèltics, que ha sabut iniciar l'explotació de les mines que inunden la zona i ha desenvolupat una incipient metal·lúrgia. L'etapa de màxim apogeu dels castrum es donarà entre el 500 i el 200 aC, i correspon a la 2a edat del ferro, quan es difon l'ús utilitari d'aquest material i s'accentua una tendència a la fortificació dels poblats. Amb el comerç, arribaran pel mediterrani els púnics i els romans, atrets per la tradició minera indígena de l'or i l'estany. La penetració dels darrers, cap mitjans del segle II dC, inicia l'últim període, amb una notable expansió per tot el territori.

MAR

CA NTÀBRIC

C EL

TES

Principals poblats i necròpolis ibèriques

AQUITANS Idem celtes

AUSCIS

ARTABRIS

VASCONS

SIBUSATES

CANTÀBRES

Colònies gregues (foceus)

ES

C ARIS

AL A

IC S

Colònies fenicies

AUTRÍGONS

AS TU R

LUCENSES

TI OS

CONVENES

VÀRDULS PELÈNDONS

IAC E TA

IL E

G

TURBOLETS

DRAGANS

NS

INDIGETS

AUSONS LACETANS

LA

S AN IE T

S ETAN C OS

RC

AV ON S

ANS

NS CONTESTANS ÒLCADES

T PE AN

DEITANS

S

GERMANS

OLISPO

TA BE LO

AR C

LUSITANS

ORETANS CELTICS

MASTIANS

BATURIS TURDULS TARTESSOS

TURDETANS

C

EL TE S

BÀSTULS

350 km

NS

S ON

TITOS

VE TO NS

OCEÀ

150

ANDOSINS

ILERGETS

RS LUS O

E DET

50

CE RE TA

RD

BERGISTANS

BELOS

0

OS IS

AREVACS

S EU CC VA

BRACARENSES

CINETES

SO

S LC

SUETANS

CELTIBERS

ATLÀNTIC

A IREN

BERONS

TURMOGIS

Arees amb major influència celta CALE

VO

NS TA STE BA

MAR

M E D ITERRANI


Acabada la 2ª Guerra Púnica (218 - 201 a.C, on s'enfrontaren cartaginesos i romans), la península s'annexionà a l'imperi, que en conservà les estructures ibèriques però també en creà de noves (centres urbans i calçades) per a la jerarquització i unificació del territori i per al desenvolupament de la noves activitats econòmiques. Partint de Braga com a principal centre d'intercanvis entre la Gallaecia i la Lusitània, s'establí una via romana fins a Lisboa, passant per Oporto i Coimbra i assenyalada per miliars d'Adrià. Aquesta via unia els principals ports atlàntics amb la zona nord oest de la península, on s'explotaven a gran escala les abundants mines de metall. Els emperadors mantingueren sempre una especial atenció en aquesta part del territori, tal i com indica l'extensa presència de miliars en les calçades. Els romans tenien la capacitat d'absorbir les herències de sistemes territorials anteriors i integrar-les en un de nou, mantenint els llocs de culte i agrupant amb força encert els àmbits de la població indígena. Els llatins també introduiran l'escriptura, superposant-la a la varietat de llengües precedents, per mantenir la base de la seva estructura legislativa. Les troballes epigràfiques són abundants i mostren la aculturació d'una societat que ha assimilat l'escriptura, i que confia en la permanència de la pedra - fet propi de les civilitzacions megalítiques -. La ciutat de Bracara Augusta, amb una població majoritàriament indígena, estava ben comunicada amb l'àrea meridional lusitana i exercia un paper complementari com a centre de comerç. Oporto hauria pogut néixer com a fortificació del pas de la via Adriana, que aprofitava en aquest indret un gual del riu Douro , també per administrar els territoris fèrtils de la conca del riu i àdhuc com a possible port.

MAR

CA NTÀBRIC

Campaments legionaris

N A R B O N ENSE A Q U I T À NIA

Capital provincial

Via Adriana

GALLAECIA

TARRACONENSIS

Via Augusta BRACARA AUGUSTA

Vies principals PORTUS CALE

Altres vies

TARRACO

LUSITÀNIA

OCEÀ C A R T HA G INENSIS

AUGUSTA EMERITA

ATLÀNTIC OLISPO

MAR HISPALIS

BAETICA

0

50

150

350 km

CARTHAGO NOVA

M E D ITERRANI


19

El primer plànol mostra simultàniament poblats que es crearen i desaparaixeren al llarg de més d'un mileni i és apreciable una clara diferència entre la zona de la maceta sedimentària, amb assentaments dispersos a les vores dels rius, i les grans concentracions que s'estenen pel territori proper a l'atlàntic. A l'edat del bronze hi havia una ocupació primitiva celta al turó del castro do Gale a l'actual Gaia. Del mot Gale, també anomenat Cale, sorgeix l'actual topònim: Porto Cale, posant en evidència que Oporto neix com a port de la vila de Gale.

Porto Cale tingué un important desenvolupament previ a la romanització, gràcies a la importància com a punt de control (situada dalt d'un turó, dominava l'accés a la península a través del riu Douro), la seva activitat econòmica-comercial (tenia contacte amb gran part dels ports mediterranis) i la seva bona situació geogràfica (de cara a sud, a la vessant assolellada de la muntanya i resguardada de la influència de l'oceà atlàntic). Tot això provocà un gran augment de la població i del comerç, prenent poc a poc importància a Cale. Durant la romanització el primer nucli, situat dalt del turó, es va consolidar com a centre i s'organitzà i expandí segons el sistema reticular romà. Una muralla defensiva agrupava el conjunt i facilitava el control de la Via Adriana i del mar. BRAGA

Crasto

OCEÀ ATLÀNTIC

DUERO

Noéda

Cristelo Oporto

BRACARENSES

Castello de Gaia

Mafamude Oliveira do Douro

LISBOA

Esquema dels inicis preromans de la ciutat d'Oporto Nuclis preromans Via Adriana


cristianisme i època visigoda

El cristianisme no fou permès en l'imperi romà fins a l'Edicte de Milà (313 dC) i posteriorment, l'espanyol Teodosi l'adoptà com a religió de l'Estat a través de l'Edicte de Tesalònica. També fou Teodosi qui dividí l'imperi en dos: Orient amb capital a Constantinobla i Occident a Ràvena. L'any 406, els pobles bàrbars aprofitaren la feblesa d'un imperi romà dividit i en decadència, per travessar el Rin i iniciar-ne la conquesta. Aquests invasors foren canalitzats cap a Occident i l'imperi d'Orient s'alliberà de l'extinció i perllongà la seva existència mil anys més com a Imperi Bizanti. La primitiva religió germana es fonamentava principalment en la creença en l'ànima, el culte als morts i a les forces de la naturalesa. Per la seva condició de poble nòmada, el germànic no disposava d'institucions pròpies, fet pel qual va conservar pràcticament igual l'estructura provincial i administrativa antecedent. També per aquest motiu, a mesura que penetri en l'imperi, anirà adoptant el llatí i la religió cristiana. Els germànics havien sofert una forta influència romana abans d'arribar de la península i, tot i que la varen sotmetre, hagueren d'acceptar la superioritat d'un cultura romanitzada en la major part del territori i amb influències bizantines i gregues. A partir del rei Ricaredo, els concilis de Toledo adquireixen una notable importància i el catolicisme és adoptat com a religió oficial, fet que suposa un pas decisiu en la convivència dels dos pobles. Els serfs o vassalls es diferenciaven dels esclaus romans, ja que el cristianisme n'havia ensucrat el tracte. Aquest període marcarà la frontera entre l'antigor i el feudalisme medieval.

MAR

CA NTÀBRIC

Seus metropolitanes

I M P E RI F R A NC

N A R B O N ENSE

Seus episcopals NARBONA

Noves seus episcopals

GALLAECIA

TARRACONENSIS

Vies romanes BRACARA AUGUSTA PORTUS CALE

TARRACO

LUSITÀNIA TOLETUM

OCEÀ AUGUSTA EMERITA

A T L À NTIC

C A R T HA G INENSIS

OLISPO

MAR HISPALIS CARTHAGO NOVA

BAETICA

0

50

150

350 km

M E D ITERRANI


21

la ocupació musulmana

L'any 610 Mahoma predicava el seu primer sermó a la seva ciutat natal. A la Meca, condemnà l'adoració de falsos déus que custodiaven el santuari de Kaaba i proclamà l'existència d'un sol déu, que no tenia rostre ni cos terrenal. Així s'inicia un imperi molt ric en aspectes culturals. Bagdad n'era el centre i s'hi estudiava la filosofia d'Aristotil, la geometria d'Euclíades i la geografia de Ptolomeu. L'any 711 penetra a Espanya i de forma sorprenent i flagrant s'apodera en dos anys de tota la península. Els àrabs, cent anys abans d'aquesta conquesta, eren nòmades que habitaven en tendes de campanya i en ciutats disperses però en posar-se en contacte amb els poblats sotmesos es troben cultures magnífiques que assimilen ràpidament. En la seva breu estança, el musulmans seguiran explotant les mines romanes. Als nous administradors els sembla més interessant que els cristians paguin un tribut en lloc de convertir-se (encara que alguns nobles ho fan per conservar els seus privilegis o fins i tot augmentar-los). En general, la població mundana assistí força indiferent als canvis, ja que la seva condició no canviava fos qui fos l'amo o la religió.

MAR

CA NTÀBRIC

Limit conquesta musulmana 750 I M P E RI F R A NC

Reconquesta cristiana 1031

OVIEDO

Reconquesta cristiana 1115

BILBAO

SANTIAGO DE COMPOSTELA

Reconquesta cristiana 1194 BURGOS

GIRONA

ZARAGOZA BRAGA BARCELONA

OPORTO

SALAMANCA

TOLEDO

OCEÀ A T L À NTIC

VALENCIA

LISBOA

MERIDA

EVORA

MAR

CORDOVA

SEVILLA GRANADA

0

50

150

350 km

M E D ITERRANI


La onada musulmana cobrí tota la península excepte les escarpades regions del nord, on tingué lloc el naixement de petits nuclis nacionals que, animats per l'esperit cristià que s'oposava a la nova creença islàmica, anaren fent necessària la recuperació del territori perdut. Durant aquesta reconquesta, el Duero actuà com a frontera, però poc a poc, Portugal fou reconquerit i el 1139 aprofità per erigir-se com un país amb una identitat propia. Un altre moment històric de canvis importants a la ciutat d'Oporto és l'època de la reconquesta, al 711 d.C. Reaconseguida la Galia, el front Cristià arriba fins al límit natural del riu Duero, convertint-lo en la frontera entre les dos civilitzacions. El nucli del "Castelo de Gaia" serà un punt d'interès militar important, amb constants confrontacions que provocaren l'èxode de la seva població cristiana a Oporto, augmentant-ne considerablement la població. És en aquest moment de la història, quan es trenca l'estret lligam de dependència constant que hi havia hagut entre Gaia i Oporto al llarg dels temps. Pel que fa a la població musulmana, aquesta es refugià més cap a l'interior, a Mafamunde, deixant la ciutat de Gaia com a nucli purament militar i construint-hi la primera muralla per a facilitar-ne la protecció. Serà cap a l'any 1035 que s'expulsaran els musulmans d'aquesta regió.

DOMINI CRISTIÀ CANGAS DE ONÍS 750 780

LUGO

OVIEDO 722

COVADONGA BILBAO

SANTIAGO DE COMPOSTELA

LEON

Crasto

ORENSE BURGOS 866

CHAVES

ZAMORA

TORO

Noéda

Cristelo BRAGA

OCEÀ ATLÀNTIC

DUERO

Oporto

OPORTO

Castello de Gaia SALAMANCA COIMBRA 912

DOMINI MUSULMÀ

Mafamude Oliveira do Douro

Esquemes de l'avenç de la frontera en els primers temps de reconquesta nuclis poblacionals Límit bèl·lic de la reconquesta s.I


23

el medievo

Després de la Reconquesta cristiana, la zona estava organitzada segons un entramat de pobles rurals connectats amb varies Esglésies i monestirs que s'estenien arreu del territori. Oporto esdevé una important zona de pas en la via que va des de Lisboa fins a Santiago de Compostel·la. A més a més, les anteriors vies de la ciutat romana es veuen evolucionades i les diferents ermites i convents de fora-muralla es comuniquen amb la ciutat segons una xarxa de camins desorganitzada però funcionalment lògica. Tot això dona un pes important a la ciutat pel que fa a la influencia sobre el seu entorn i com a punt de comunicació amb la resta del territori. Els ports són punts susceptibles de rebre una major influència de l'exterior, que poc a poc va endinsant-se, ja amb molta menys embranzida, en les terres de l'interior. Aquest fet queda palès observant on es creen noves seus episcopals i fent un cop d'ull al cens d'esglésies menors del territori bracarense, molt proper a la costa i fortament connectat a unes ciutats amb una important tradició marítima.

Säo Martinho de Aldoar

Säo Verissimo de Paranhos

BRAGA Säo Salvador de Ramalde

Säo Miguel de Nevogilde Säo Martinho de Cedofeita

Crasto

Santa Maria de Campanha

Säo Martinho de Lordelo Säo Joäo da Foz

Cristelo DUERO

OCEÀ ATLÀNTIC

Noéda

Säo Pedro de Miragaia Oporto

Castello de Gaia

Santa Marinha N

0.5

1

2 km

LISBOA

Esquemes de la implantació cristiana durant l'Època Medieval. Esglésies en nuclis preromans Esglésies de nova creació

Mafamude

Säo Cristoväo de Mafamunde

Oliveira do Douro


període de descobriments

A finals de segle XV Portugal - gràcies als seus coneixements geogràfics i de navegació -, protagonitzarà importants exploracions per arribar a la Índia i a l'Extrem Orient. Amb la conquesta de Ceuta, el 1415, a la qual seguiran Madeira i les Azores, comencen les conquestes d'ultramar. Tal política marinera continuarà amb l'arribada a les illes de Cabo Verde. El 1470, resseguint la costa africana, s'arribà al Golf de Guinea i l'any següent es desembarca al Marroc, arribant set anys després a Tánger. Bartolomé Diaz aconseguirà el cabo de Buena Esperanza el1487 i el 1498 Vasco de Goma arribarà a Calicut,a la Índia. En un inici, Cristòfor Colom va demanar el recolzament de Portugal per tal de dur a terme un projecte per arribar a l'Extrem Orient a través de l'Atlàntic. Portugal era, conjuntament amb Espanya, dels pocs països interessats en els descobriments, malgrat tot, el rei Joan II de Portugal i Colón no es varen posar d'acord en les condicions que exigia el navegant i aquest es veié obligat a demanar suport als reis Castellans. El 12 d'octubre de 1492 arribà a les Bahames, anà a la Hispaniola i també a Cuba. A aquest viatge en seguiren tres més, per tal d'implantar les rutes de comerç i consolidar el colonialisme. Colón va ser rebut amb entusiasme quan retornava de l'expedició i en entrar al port de Lisboa fou rebut per el sobirà portuguès - que devia sentir llàstima d'haver-li negat el suport -, fet que havia desplaçat la glòria cap a l'imperi espanyol.

AZORES

LAS BAHAMAS

CABO VERDE CALICUT

CABO BUENA ESPERANZA


25

1375. Detall de l'Atlas Català, que és l'obra del mallorquí Abraham Cresques, cartògraf jueu del segle XIV. Pare de Jehuda Cresques, ambdós són figures senyeres de l'Escola Cartogràfica Mallorquina. Varen deixar una gran quantitat de cartes nàutiques realitzades per ell i el seu fill, actualment perdudes, encara que se li atribuïxen alguns mapes anònims, com l'Atles Català de 1375. Podem observar-hi les diferents rutes marítimes i el panorama europeu del moment.


Oporto i Lisboa dues ciutats portuàries

Plànol de la ribera del riu Douro, 1797 Reynaldo Oudinot

OPORTO

Plànol de la ribera del riu Tajo, 1844 Joseph Meyer

LISBOA Oporto i Lisboa són dos exemples de l'estreta relació existent entre l'home i la vida portuària que desenvolupa. Ambdues ciutats s'implanten a la desembocadura de rius cabalosos i navegables, a recés de les inclemències de l'oceà i en punts estratègics on la topografía en marca les trames urbanes. La morfologia i orografia de la desembocadura dels rius Douro i Tajo respectivament, provoquen les condicions idònies de seguretat i comunicació per l'establiment d'aquestes i el seu desenvolupament portuari. Una altra característica comuna a les dues ciutats és la relació que estableixen aquestes amb el seu entorn geogràfic. Ambdues sorgeixen de la implantació d'un símbol, eclesiàstic en el cas d'Oporto i militar en el de Lisboa, a la part superior dels turons propers als rius, fortificant-lo en diferents fases, fet que va condicionar a l'estructura urbana desordenada de les dues ciutats. Oporto i Lisboa són dos models d'adaptació a un territori on la topografia i l'hidrologia actuen com a condicionants fundacionals.

27


contrast geogràfic

80 m 60 m 40 m 20 m 0.0m -20 m 200 m

Säo Martinho de Aldoar

400 m

600 m

800 m

1000 m

1200 m

Säo Verissimo de Paranhos Säo Salvador de Ramalde

Säo Miguel de Nevogilde Säo Martinho de Cedofeita

Crasto

Santa Maria de Campanha

Säo Martinho de Lordelo Säo Joäo da Foz

Cristelo

Noéda

RIU DOURO

Oporto

Monte Castro

Castello de Gaia

Santa Marinha

0

250

500 m

Mafamude

L'emplaçament de les dues ciutats és clau per a la seva expansió, ja que en defineix la geometria pròpia i característica. La localització a la desembocadura del riu Douro i les òptimes condicions naturals per a l'emplaçament d'un port ben protegit i vigilat, seràn els factors decisius del desenvolupament d'Oporto. El territori doncs, així com en el cas de Lisboa (amb el riu Tajo), és determinant pel creixement de la ciutat. L'estreta franja litoral limitada per les serres de Valongo i la vall del riu Douro consoliden un espai de permanència en el qual es configura un altiplà (d'entre 80 i 163 metres) en direcció nord-est. L'augment de les activitats portuàries és determinant per la transformació de la ciutat medieval. Així doncs, l'element territorial més important per a la conformació de la ciutat és la seva hidrografia, ja que la ciutat s'emplaça i creix a partir de la vora del riu, expandint-se i superant els límits físics de la topografia i permetent que aquesta s'apropii de la forma de la ciutat.


29

80 m 60 m 40 m 20 m 0.0m -20 m 200 m

0

400 m

250m

600 m

800 m

1000 m

1200 m

1400 m

500m

RIU DOURO

500m 450m 400m 350m 300m 250m 200m Lisboa

150m 100m Oeiras

50m RIU TAJO

Nuclis antics d'Oporto i Lisboa

0

250

500 m

<50m


nuclis fundacionals

Burg Episcopal (1.100-1.300). Al recinte fortificat romànic, la catedral accentua el caràcter defensiu del burg episcopal i centralitza les funcions urbanes. Ciutat Medieval (1.300-1.500). La muralla del segle XIV abarca el Burg Episcopal i la Ribeira, centre de la principal activitat portuària de la ciutat.

Fundació. Ocupació de punts elevats dominants de la costa atlàntica i la vall del Douro (Penaventosa). Romanització (s.III a.C.). Recolzament en la via de la xarxa imperial de Bracara Augusta (Braga). Punt estratègic i fortificat d'encreuament del riu Douro. Època musulmana. Dispersió en una densa xarxa de vil·les rurals. La ciutat cristiana (s.XII-XIV). El desenvolupament de la ciutat s'inicia amb la institució del Burg Episcopal (1123). Reconstrucció de la muralla i la catedral fortificada. Estructuració de la xarxa urbana circumscrita al perímetre de la muralla. Consolidació fora muralla (Ribeira) de l'activitat portuària i comercial amb la conseqüència de la construcció d'una segona muralla (1336-1374).

Riu Duero

0

100m

200m

Evolució del creixement d'Oporto

L'època dels Descobriments (s.XV-XVII). Reestructuració de la circulació d'intramurs afavorint la comunicació amb la Ribeira. Alteració de l'escala visual de la ciutat per la construcció i monumentalització de grans edificis religiosos al voltant de la catedral.

Vistes de la ciutat d'Oporto (1669)


31

Ciutat islàmica (s.VIII-XII). Període de la dominació islàmica amb la consolidació de la zona de la muralla realitzada durant l'època de l'Alta Edat Media. Ciutat Cristiana (s.XII-XIV). Reorganitzada a partir de la Reconquesta (1147) seguint la base musulmana. Creació de la muralla "fernandina" (1373-1375).

Fundació. Poblat fortificat amb una estructura interna irregular (Colina do Castelo). Romanització (s.II a.C.). Estructura organitzada i jerarquitzada, entorn una estructura viària interna i externa ajustada a les preexistències. Ciutat islàmica (s.VIII-XII). Consolidació de la muralla defensiva i reestructuració interna de la ciutat en dos nuclis: l'Alcassava i la Medina. La ciutat cristiana (s.XII-XIV). Reorganitzada amb la reconquesta (1147). Es converteix en la Capital del regne (s.XIII), i principal port de comerç exterior. Com a conseqüència es construeix una segona muralla (1375). Ciutat típicament medieval. Estructuració espacial d'intramurs per xarxes orgàniques generades mitjançant formes de creixement pragmàtiques, tot i que diverses en el seu traçat.

Riu Tajo

0

150m

300m

Evolució del creixement de Lisboa

L'època dels Descobriments (s.XV-XVII). Creixement significatiu i expansió a territoris annexos a la ciutat medieval en un context de pragmatisme i racionalitat, sorgint traçats rectilinis i de projecció ortogonal en el disseny urbà. Enderrocament de les muralles.

Vista de la ciutat de Lisboa (1752)


expansió moderna

La ciutat il·lustrada (s.XVIII-XIX). Increment substancial de la població i procés d'expansió de la ciutat aplicant les idees pombalines adquirides de la reconstrucció de Lisboa. Es promou l'adequació funcional dels espais de circulació i el control estètic de les noves edificacions.

Vista general de la ciutat d'Oporto (1833)

Plànol general de la ciutat d'Oporto (1833)


33

La ciutat Pombalina (1758). Reconstrucció de la ciutat degut al terratrèmol, incendi i sisme de 1755. Xarxa ortogonal estructurada segons illes-tipus aconseguint una racionalitat i funcionalitat. Reflexa un procés de concepció i producció estandarditzat. Regularitat i uniformitat per la definició d'alçades edificatòries i models de façana.

Vista general de la ciutat de Lisboa (1833)

Plànol general de la ciutat de Lisboa (1833)


Evoluciรณ urbana

35


s. XII - XIII

LLEGENDA: Sé (catedral) Moll Sao Nicolau Convento de Sao Francisco Convento de Sao Domingos Santo Ildefonso Sao Pedro de Miragaia Atarazanas

Oporto neix com un assentament proper a les ribes del Duoro, segurament en una zona on era possible creuar el riu. L'esmentat riu s'estreny a mesura que penetra en el territori, essent Oporto l'últim port natural possible.

1 2 3 4 5 6 7 8

preexistències

Durant la crisis del s. III, el nucli de Penaventosa, fortificat amb la construcció d'un cinturó defensiu, es consolida com a centre d'una zona de poblament dispers. Com hem vist, la importància estratègica del territori d'Oporto es veu reforçada durant els segles IX i X, per la seva posició pròxima a la primera frontera peninsular de la reconquesta cristiana i establerta al llarg del riu Douro.

noves actuacions actuacions importants

6

7 8 4

1

5 3 2

0

La fortificació del nucli fundacional, amb la catedral, marca l'inici de les primeres articulació urbanes

100

300

700 m


37

Nucli fundacional d'Oporto a l'època medieval.


s. XIV - XV

LLEGENDA: Sinagoga 1 Call 2 Nossa Senhora da Graça 3

No serà fins al medievo, quan la reconstrucció de la muralla i de la catedral fortificada, així com l'establiment de la residència episcopal i l'assentament del mercat i del nucli jueu, estructuraran la xarxa urbana circumscrita en el perímetre de la muralla. Fora del burg, a la platja, es consolida la Ribeira, lloc d'amarrada de les naus. Un altre nucli, més lligat a la construcció naval, es desenvolupa cap a ponent, al voltant de l'església de Miragaia.

Convento de Santo Éloi 4 Convento de Santa Clara 5

preexistències noves actuacions

Entre el 1336 i 1374, precisament en la franja riberenca, el rei emprèn la construcció d'una nova muralla amb un perímetre de 2600 m, que delimita una àrea dotze vegades superior a l'àrea del burg episcopal.

actuacions importants

3

4

1 2 5

0

100

300

Amb la voluntat d'abraçar els edificis més propers s'emmuralla un nou perímetre que preveu un important creixament de la ciutat.

700 m


39

Planta de la ciutat d'Oporto, segons LuĂ­s Miguel Duarte i Mario Jorge Barroca, de l'Atles de cidades medievais portuguesas . Segle XIII.

Imatge general d'Oporto segle XIV


1500 - 1764

L'urbanisme prendrà especial rellevància a partir del s. XVI, quan la necessitat de millorar la defensa del port portarà a la construcció del Farol do Anejo (1527) i la Torre da Marca (1536). Aquest fet lligat a l'edificació de recintes emmurallats com la Fortalesa de São João da Foz (1480-1640), entre altres, reforçaran la defensa costanera del territori. LLEGENDA:

En el sòl proper a la muralla, que quedà lliure degut a l'expulsió dels jueus el 1496, s'aixecà el convent de São Bento da Victoria (1597) i la presó (1603) que, juntament amb la creació del Tribunal da Relaçao (1598), remarcava la consolidació de la centralitat administrativa d'Oporto sobre el territori que el circumdava.

Convento de las Carmelitas 1 Convento de los Carmelitas 2 Alameda 3 Presó 4 Atarazanas (Drassanes) 5 Convento de San Bento de Vitória 6 Convento de Sao Joao Novo 7 Aduana Casa de la Moneda 8 Colegio de Sao Lourenço 9 Palacio Episcopal 10 Convento de Sao Benito de Ave Maria 11 Convento de Santo Antonio dos Congregados 12

Fora murs, a través de 3 portes septentrionals, la construcció de nous convents seguia paral·lel a la creació d'espais arbrats, tals com la Alameda do Olival (1612), en aquest cas per completar les transformacions iniciades amb l'edificació de la presó. El pla d'urbanització del Campo das Hortas determinarà la creació de la Praça Nova, projecte que havia sorgit a les acaballes del s.XVII com una plaça per renovar l'espai intramurs i que finalment serà construïda fora muralles entre al 1718 i el 1727, gràcies al desenvolupament econòmic motivat per l'explotació de colònies com Brasil. Entre murs, es buscava la reestructuració de la circulació en la ciutat medieval i les noves edificacions com el convent de São Bento da Avé Maria (1518), la casa i església de la Misericòrdia (1521) i una sèrie de palaus de la noblesa que començaven a presentar una marcada monumentalitat renaixentista. Serà durant l'últim quart del s. XVI quan l'escala visual d'Oporto s'accentua a través de la construcció de grans edificis religiosos prop de la Catedral; el col·legi de São Lourenzo (1577), la nova porta da Esperança i el convent de São João Novo (1592).

preexistències noves actuacions actuacions importants

2 1 12 3

11 4 6

5 7

10 9 8

0

100

300

Durant aquest període la ciutat creix fora muralles. Es construeixen palaus i noves edificacions de caire públic, així com places que servien de nexe entre la ciutat emmurallada i el territori.

700 m


41

Projecte de plaça intramurs (1678) A finals del segle XVII, s'elaborà, per iniciativa episcopal, un projecte de renovació de la ciutat dins els murs, inspirada en el model de plaça major. No serà materalitza't.

Vista d'Oporto, Piero Maria Beldi (1669) A mitjans segle XVII, Oporto era una ciutat medieval emmurallada, amb la catedral dominant el perfil. La ciutat es veu immersa en una intensa activitat portuària, consolidant la relació de la ciutat amb el riu. Projecte de plaça intramurs (1678)

Vista d'Oporto, Piero Maria Beldi (1669)


1764 - 1787

El desenvolupament continuat del comerç i la monopolització del mercat del vi per part de la Companhia Geral d'Agricultura das Vinhas do Alto Douro, dinamitzaren la vida ecònomica d'Oporto i la població augmentà significativament. Per aquest motiu, la burgesia demanà la intervenció reial en l'expansió de la ciutat. Arrel d'aquesta petició es crea, el 1764, al Junta das Obras Públicas, un organisme de gestió urbanística que s'inscriu en la política il·lustrada de reforç de l'Administració Central forjada per Pompal, ministre de José I (1750-1777). La junta, constituïda pel Senat d'Oporto, estaba presidida per João da Almada, que també era governador militar de la ciutat i president del Tribunal da Relação . Amb la destrucció de Lisboa per causa d'un terratrèmol el 1755, sorgiren una sèrie d'estudis sobre traçats urbans i en aquesta línia la Junta treballava tant en el nucli medieval com en l'espai fora muralles.

LLEGENDA: Iglesia de Lapa 1 Cuartel militar 2 Capilla Pinheiro 3 Iglesia de la Trinidade 4 Capilla de Fradelos 5 Capilla de las Almas 6 Convento de Santo Antonio da Cidade 7 Teatro 8 Casa Pia 9 Ayuntamiento 10 Cárcel y tribunal 11 Academia 12 Hospital de Santo Antonio 13 Almacén de vino 14 Capilla anglicana y cementerio inglés 15

L'ordenació de l'expansió fora muralla va prosseguir amb la regularització de les principals vies de sortida de la ciutat, existents tant cap a l'est com cap a l'oest, i creant carrers per reforçar els eixos nord - sud (rua do Almada ), unint en aquest cas la Praça da Ribeira amb el camp d'exercicis militars de la praça do Santo Ovidio ; i est - oest (Santo António , Clérigos i Formoso ), aquests últims destinats a comunicar les antigues vies amb les noves sortides de la ciutat. En aquest viari, l'edificació obeeix a la definició prèvia d'un parcel·lari regular i a l'ús de mòduls en la composició de façana.

preexistències noves actuacions

La construcció monumental prossegueix en la realització dels edificis públics i el 1819 la instal·lació de les noves dependències municipals en un palau barroc de la Praça Nova contribuiran a la creació d'un centre cívic i administratiu vinculat al poder local.

actuacions importants

1

2

5 4 3 6

14 13 10 12

7

15 8

11 9

0

100

300

700 m

Renovació de la estructura urbana (1764-1819) . El pla de transformació y expansió d la ciutat es fa a partir de uns eixos fora muralla. Regularitza o sustitueix antigas vies, contempla mesures de higienització, de reconversió funcional del texit existent y promou edificis pùblics per a una renovació de l'imatge de la ciutat.


43

Tipus d'edifici. Tractat de Ruação (Cap al 1760) El Tratado de Ruação de l'arquitecte José de Figueiredo Seixas, va a ser presentat a Pombal en la conjuntura de la reconstrucció de Lisboa. L'obra, tot i que mai va ser pubicada, teoritzava sobre l'importancia de l'edificació en filera amb els nous models urbans, on establia un front de 25 pams en el parcel·lari, dimensió que será utilitzada en els nous traçats del pla d'expansió.

Projecte de façanes regulars (1776) En el pla d'expansió s'inclouen els estudis per a conjunts de façanes d'edificació comuna, segons principis de regularitat que conserven les característiques de la casa tradicional de parcel·lari estret, present a finals del s. XVII. El projecte per la rua da Santa Catarina, aprovat el 1777, combina cossos que sobresurten i una variació control·lada de les alçades de les façanes. Aquest projecte, com tants altres, no va arribar a concretar-se.

Tipus d'edifici. Tratado de Ruação (cap al1760)

Projecte de façanes regulars (1776)


1787 - 1833

La defensa del territori degut a les guerres napoleòniques (1807-1813) precipitarà una forta inversió en la infraestructura militar, portuària i del transport. L'edificació de les Casernes Militars (1790), a la Plaça de Santo Ovídio, així com de l'Acadèmia da Marinha (1803), mantenen el seu caràcter clarament representatiu i monumental. Les tradicionals estructures militars per tant, perden el seu valor estratègic i l'enderroc de la muralla allibera els terrenys necessaris per la construcció de la Casa Pía, i per un nou teatre. Es duen a terme múltiples reestructuracions en molls, places i vials. S'estudia un ampli projecte per a la façana urbana riberenca, propugnada per l'enderroc de les muralles, obrint la plaça de la Ribeira vers al riu i desplaçant el mercat, per tal de reestructurar els barris de Miragaia i Barredo, però que finalment no arribarà a realitzar-se. El 1799 el major i més significatiu edifici neoclàssic, l'Hospital de la Irmandade de la Miséricordia, rep els seus primers pacients en l'únic dels quatre pavellons que s'havien pogut construir. L'alteració de la conjuntura econòmica, degut a la invasió napoleònica el 1809, estroncà la major part de les imatges previstes per a la ciutat il·lustrada.

LLEGENDA: Caserna Militar 1 Acadèmia da Marinha 2 Hospital de la Irmandade de la Miséricordia 3 Pont de barques 4

preexistències noves actuacions actuacions importants / canvi d'ús

Un altre projecte retallat serà el del primer pas fix del Douro , un pont de pedra d'un sol arc que acabarà materialitzant-se en un pont de barques.

1

3

2

4

0

200

600

Edificació dels principals eixos d'expansió, i amb l'enderroc de la muralla es permet la reconstrucció d'algunes zones del nucli fundacional. Es projecta un pont de pedra que finalment no es realitzarà, i es materialitzarà amb un pont de barques.

1400 m


45

Enderroc i renovació no realitzada de la plaça de la Ribera vers el riu, per tal de reestructurar els barris de Miragaia i Barredo, després de l'enderroc de les muralles. Reinaldo Oudinot (1797)

Planta de L'Hospital de Sant António, dissenyat amb quatre ales i una capella central, el qual ocupa 3 hectàrees. L'elevat cost del projecte va provocar que no es portés tot a terme. John Carr (1769)

Planta de L'Hospital de Sant António

Projecte denderroc i renovació de la plaça de la Ribera


1833 - 1872

Durant el 1820 es produeix la Revolució Liberal a Portugal. La formació del Parlament com a institució sobirana es duu a terme a Oporto l'any 1832. Un any més tard s'extingeix la Junta das Obras Pública s i, gràcies a la desamortització dels béns de les ordres religioses, la Cambra Municipal desenvolupa projectes de caràcter civil. Aquests, sovint s'estableixen com un canvi d'ús en les edificacions eclesiàstiques, com en el cas de la Biblioteca Pública i del Museu Municipal - en el convent de St Antonio -, però també en edificis de nova construcció com el primer cementiri públic o el mercat. Amb la creació de la Associaçao Comercial, en aquell mateix any, la burgesia també comença a regir la vida econòmica i al 1840 es constitueix en el Palau da Bolsa i en el Tribunal do Comerció , a l'antic convent de São Francisco.

LLEGENDA: Hospital militar Palácio de Cristal Atarazanas Palácio de la Bolsa Bancos Asilo de Beneficiencia Biblioteca Municipal Cementiri

En el marc de la política de Foment duta a terme pel Ministeri d'Obres Públiques, en funcionament des del 1852, es va donar preferència a les vies de comunicació. La densificació del desplegament del nucli medieval es va realitzar alineant antics camins i també reparcel·lant el sistema de quintes existents. La construcció d'un pont penjant va substituir la precària unió en el nivell inferior del riu, deixant per a ulterior el pas per la cota alta.

1 2 3 4 5 6 7 8

preexistències

Una iniciativa de convergència entre capital públic i privat va fer possible l'edificació del Palau de Cristall (1864), que va albergar la primera Exposició Internacional celebrada a Portugal. Aquest edifici inicia l'expansió de la ciutat cap a l'oest, que una urbanització i la rotonda de Boavista (1854) acabaran de consolidar.

noves actuacions actuacions importants / canvi d'ús zones verdes desamortitzades

1

8

7 2

3 5

6

4

0

300

900

2100 m

Plànol d'Oporto 1833-1872. Alineació dels carrers del nucli antic, creixement de la ciutat cap a l'oest (St. João de Foix) i la connexió amb l'altra banda del riu a partir del pont penjant.


47

Palau d'Exposicions. Exposiciรณ Universal de 1865

Palau de la Borsa. Projecte de 1841. A l'antic convent de Sao Francisco

Nova Aduana. Projecte de 1860. Plaรงa de Miragaia


1872 - 1900

Durant la dècada de 1870 es va fer un aixecament cartogràfic molt rigorós i s'obtingué un plànol de la ciutat que englobava tota la Administració Municipal. En aquest, Oporto consta d'un nucli central i d'una franja marítima densament edificades. Tal creixement no havia estat controlat per cap figura de planejament urbanístic, i és per això que el 1881 es va elaborar el Plan de Mejoras , que presentà propostes per la reformulació del teixit urbà i solucions als problemes de circulació i higiene urbana. La nova xarxa de mercats fixes és la realització més conseqüent d'aquest pla i comporta la construcció del mercat de Ferreira Birges que, en el centre de la ciutat antiga, s'afirma com l'expressió de la nova arquitectura del ferro i el vidre. Tot i la necessària millora del sanejament, el Govern central va preferir invertir en la reconversió de les estructures portuàries, tals com la creació del nou port d'abric (1864-1892) fora de la ciutat, a Leixões (Matoshinos).

LLEGENDA: Port d'Abric a Leixões 1 Pont Dom Luís 2 Pont de Dona Maria 3

De 1875 a 1877 es dona inici a totes les línies d'articulació regional ferroviària i amb el pont de Dona Maria (1877), construït per Gustave Eiffel, es tanca la línea nord - sud que des del 1864 arribava a Vila de Gaia. Al 1900 s'inaugura l'estació terminal de São Bento al centre de la ciutat, al costat de la Praça Dom Pedro. L'accessibilitat per carretera, resseguint la riba meridional del riu, queda radicalment alterada el 1886 amb la construcció del pont Dom Luís , que substitueix el pont penjant, mantenint la unió tradicional entre les dues ribes per la plataforma inferior i materialitzant la vella idea d'un pas del riu per la cota alta.

preexistències noves actuacions actuacions importants / canvi d'ús

1

2 3

0

300

900

Plànol d'Oporto 1872-1900. Creixement de la ciutat, amb el nou port d'abric, i amb els nous ponts de Dona Maria i Dom Luís, que ajuden a garantir la connexió entre diferents ribes del riu.

2100 m


49

Estació de São Bento. Marques da Silva. 1900

Palau d'Exposicions de 1865

Habitatges obrers ihas. Extenses àrees annexes al centre de la ciutat


Arquitectura portuguesa

51

l'escola d'Oporto

[...] El procés arquitectònic no té característiques d'art de cavallet i els seus actors poden sobreviure perfectament en un complex sistema de producció constructiva corrent, envoltats de responsabilitat col·lectiva en el procés de creació d'una ciutat contemporània. Veiem, aleshores, quina és la importància de mostrar un segment circumstancial de la nova generació d'arquitectes d'una escola. Per començar, observem que l'arquitectura no és un art de saló (ni de revista), sinó un art de carrer, de lloc. L'actitud reductora en substituir la imatge d'una realitat transformada per la seva representació dissenyada, modelada o fotografiada, només té un valor didàctico - representatiu d'una realitat no transferible, que incita la reflexió, el debat i les confrontacions metodològiques. [...] Amb això es sobreentén que, d'alguna manera, hi ha una escola existent. Llavors, cal estar atent a les noticies i tenir en compte que val la pena saber què va succeint per tots els racons del món per confrontar experiències i coneixament, sabent aprofitar els entusiasmes i deliris dels altres per intentar construir les nostres pròpies veritats.

Esbossos del barri de la Malagueira d'Oporto, d'Álvaro Siza


[...] L'escola d'Oporto existeix. Assumint que posseeix una cultura particular, també intenta confondre's amb altres formes i visions més o menys distants. Expressa amb actituds característiques d'allò que reuneix, conscient o inconscientment, les normes comunes d'aquesta cultura. Està fortament arrelada als valors propis d'una ciutat que suporta les antiquíssimes tradicions burgeses, que activament l'han anat construint. En aquest sentit, es pot parlar d'una tendència arquitectònica regional, no per ésser exclusiva d'un espai geogràfic concret, sinó més aviat per expressar una continuïtat, en prou feines sensible, a l'hora de la crida internacionalista de cada moda programada per les forces del mercat dominant. Aquesta força regional es manifesta, principalment, amb una certa rudesa de caràcter, i en una defensa persistent dels valors propis i comuns del seu entorn, particularment quan hi ha una convicció generalitzada de que es defensa allò bell i just. [...] La principal característica d'aquesta escola és el predomini del mètode de pensar l'arquitectura a través del llenguatge formal. [...] Es practica una atenció en els elements visibles i sensibles de la cultura del lloc i la continuïtat crítica preval sobre la ruptura. Per raons d'escala dominant es prefereix quelcom efímer fortament lligat a la raó d'ésser de les coses, ja que això és una resposta concreta a les necessitats reals de transformació de cada moment i de cada lloc. [...] Aquesta arquitectura avantguardista no aspira a erigir-se dominant pel que fa a la forma, sinó que abans pretén ésser més humil a través de la simplicitat de la forma i el color, aferrats al territori. A més, hi ha raons econòmiques que afecten el sistema general de producció constructiva. Aquestes raons, més notòries al nord i a les perifèries urbanes, on actuen els joves arquitectes, determinen els límits objectius en quant als materials disponibles. Constituït per micro - empreses de construcció, molt pròximes al model artesanal, es troben grans dificultats d'aplicació de solucions innovadores, alhora que esdevénen més complexes degut a l'organització de les obres. [...] Es conjuguen diversos factors per a poder comprendre que les noves generacions no han d'ésser espectaculars, sinó hereves dels sistemes proposats per les generacions a les quals precedeixen. Les circumstàncies particulars de cada lloc i temps constitueixen matèria suficient per a exercir una resposta necessària on, per aquesta via, la innovació és obligatòria. [...] Un conjunt diversificat, a la vegada que homogeni, és el grup aquí representat, doncs és amb l'evidència d'aquest sentiment comú, aquesta manera de fer, que es confirma la vida d'una escola. [...]

Domingos Tavares

Text traduït de l'article Escola do Porto, dins Álvaro Siza, Routledge, Taylor & Francis Group. Regne Unit.


53

[...] L'arquitectura portuguesa s'ha anatat definint, genèricament, per la seva qualitat tectònica (domini dels materials i control del detall), per la seva composició (abstracta, clara i precisa) i pel seu encert topològic (el lloc com a matriu). Centrant els anàlisi en aquestes categories es poden destacar aspectes que, sense arribar a ésser una norma, expliquen els eixos principals de la seva reflexió. [...]

Daniel de Castro Lopes

Text extret de l'article Notas sobre algunos arquitectos portugueses, dins 2G Revista internacional de arquitectura; Arquitectura Portuguesa, una nueva generación, N.20, 2001.

Esbossos d'Álvaro Siza


cronologia històrica

Portugal 1910 Una revolució suprimeix la monarquia existent. La República es veu incapaç de resoldre els problemes d'un país immers en la conflictivitat social, la corrupció i els enfrontaments amb l'Església. 1926 Es realitza un cop d'estat i s'instaura la Dictadura de Estado Novo . Portugal estava immersa en una crisi econòmica i agitació política de la I República. Amb la Constitució del 1933, Antonio de Oliveira Salazar institueix i consolida l' Estado Novo provocant un règim nacionalista corporatiu amb un caràcter quasi dictatorial. És un antimonàrquic consumat que adopta una forma molt moderada de feixisme basat en el de Benito Mussolini, però més lleu. Antonio Oliveira Salazar reafirma el valors nacionals i la seva defensa, sacrificant la llibertat individual en benefici de l'interès superior de la Nació. Postura de neutralitat durant la II Guerra Mundial. Salazar era defensor d'una política colonialista. Veia Portugal com un Imperi Ultramarí i va apostar per una guerra colonial que va ser rebutjada per la majoria de països, tots ells en tràmit de la concessió d'independència de les seves colònies. Portugal es va veure obligada a realitzar una política d'aïllament internacional sota el lema “orgullosamente solos” provocant un estancament cultural i econòmic. A finals dels 60, el règim s'aïllava i s'envellia en un mon occidental en plena efervescència social i intel·lectual. Les seves colònies, Mozanbique i Angola, havien provocat revoltes de descolonització i obligaven a Portugal a mantenir el règim per la força de les armes, tot el contrari del que succeïa a la resta de països. La inversió d'esforços en aquesta guerra generava a Portugal conflictes entre societat civil i militar, accentuats per un model econòmic que provocava la pobresa del pais i generava una forta emigració. Amb la revolució dels clavells (1974), una revolta de militars progressistes, es va proclamar una República i per tant s'instaurà un règim democràtic.


55

Escola d'Oporto 1836 Fundació de la Acadèmia Portuense de Belas Artes en el Monasteri de Santo Antonio . S'impartien les assignatures de dibuix històric, pintura històrica, escultura, arquitectura de construcció naval i gravat històric. 1932 Trasllat al centre d'Oporto ( Paláció dos Braginhas ). El Marqués da Silva, arquitecte, catedràtic i director de l'escola proposa i imparteix més assignatures. A partir d'aquest moment s'anomenarà Escola Superior des Belas Artes do Porto (ESBAP) . 1952 Carlos Ramos es converteix en el nou director de l'Escola. Originari d'Oporto, estudia a Lisboa i retorna a la seva ciutat al 1940. Renova impulsos i incorpora nous professionals (Fernando Távora). A Fernando Távora se'l podria considerar el fundador de l'Escola d'Oporto, entenent aquesta com la suma de l'antiga Escola Belas Artes, la Nova Escola do Porto i la Teoria d'Arquitectura do Porto. Álvaro Siza estudiava en aquesta època. Comparació entre Escola de Porto i Escola de Lisboa: Mentre que la primera es basa en la tradició, la segona és menys rigurosa i més oberta a les modes internacionals Diferenciació de l'evolució de les universitats (dictadura Portugal): Escola de Lisboa: Pel fet de situar-se massa a prop del centre del poder es prescindeix de professors progressistes. Tot allò modern es considerava enemic del règim. Escola d'Oporto: Alguns dels membres emigren cap a l'Escola dels “Rebels de Lisboa”, mentre l'estricta tradició cultural d'Oporto (Patriotisme local) genera entre els que es queden un esperit de resistència contra el que prové de Lisboa.

1974 En la seva etapa com a director, Fernando Távora instiga la investigació sobre l'arquitectura tradicional, fet que provocarà que professors i alumnes aprenguin aquest coneixament fonamental. El mètode d'ensenyament es basava en la relació professor-alumne, és a dir, un mixt entre les matèries instruïdes a l'Escola i la pràctica als estudis i obres dels professors. Existeix una col·laboració Mestre-Deixeble (Távora-Siza, Siza-Souto de Moura). L'idealisme entre professor-alumne durarà fins als anys 90 i amb el boom de la construcció, Eduardo Souto de Moura deixarà d'impartir classes a l'Escola per dedicar-se exclusivament a la pràctica. Tendència de l'Escola d'Oporto: Fugir d'un estil, evitant la imitació i tota classe de teatralitat. Neutralitat de les seves intervencions arquitectòniques. Adaptació a una arquitectura en contínua transformació. Discreció en l'escala i en l'ornament formal. Rigurosa reducció a allò constructiu i socialment necessari. Relació amb el paissatge i materials vinculats a l'arquitectura ascética de Lluís Barragán (Mèxic). Amb l'adveniment del SAAL (Serviço Ambulatório de Apoio Local), es promouen projectes socials per solucionar la manca d'habitatges a Portugal. Siza és declarat persona non grata a Oporto des de 1976 fins a finals del 80, no rebent cap encàrrec dins la ciutat. Tot i així avui dia és un dels arquitectes més importants de Portugal. 1987-1994 Construcció de la Nova Escola d'Oporto.

Álvaro Siza. Obras y proyectos , 1954-1992. Brigitte Fleck Editorial Ediciones Akal, S.A.. Madrid, 1999


57

Oporto: quatre arquitectes

Fernando Tรกvora (1923 - 2005)

Alexandre Alves Costa (1939 - )

รlvaro Siza (1933 - )

Eduardo Souto de Moura (1952 - )


Esbรณs de Fernando Tรกvora, DPA 14 - Tรกvora . Barcelona, 1998


59

Fernando Távora

Durante años pensé en la Arquitectura como algo diferente, especial, sublime y extraterreno, algo así como una intocable virgen blanca, tan sublime, tan ideal que a pocos era dado realizarla o comprenderla; el arquitecto era para mi un genio semidivino o apenas nada. Entre la pequeña choza y la más famosa obra de Arquitectura no había relación, como no la había entre el albañil y el arquitecto. Eran cosas diferentes, desligadas. Este concepto mítico de la Arquitectura y del arquitecto producía en mí un atroz sufrimiento, dado que yo no era un genio y no conseguía por tanto realizar edificios tan intocables como vírgenes blancas. Pasaron los años. Vi edificios y conocí arquitectos. Percibí que un edificio no se contiene en una bella planta ni en una bella fotografía hecha en un día de sol y bajo su mejor ángulo; verifiqué que, al final, todos los arquitectos eran hombres, con sus cualidades, mayores o menores, y con sus defectos, mayores o menores. Advertí entonces que la Arquitectura era sobre todo un acontecimiento como tantos otros que llenan la vida de los hombres y, como todos ellos, sujeto a las contingencias que la misma vida implica. Y la intocable virgen blanca se convirtió para mí en una manifestación de vida. Perdido su sentido abstracto, encontré entonces la Arquitectura como una cosa que yo o cualquier otro hombre podíamos realizar - mejor o peor - terriblemente contingente, tan asida a la circunstancia como un árbol se coge a la tierra por sus raíces. Y el mito se deshizo. Y entre la pequeña choza y la obra maestra vi que existían relaciones, como sé que existen entre el albañil (o cualquier otro hombre) y el arquitecto de genio. Vista bajo este ángulo, la Arquitectura se me aparece ahora como una gran fuerza, fuerza nacida de la Tierra y del hombre, cogida por mil hilos a los cambios de la realidad, fuerza capaz de contribuir poderosamente a la felicidad del medio que la vio nacer.

Fernando Távora

Text extret de l'article Durante años pensé en la arquitectura... , dins la publicació DPA 14 - Távora . Barcelona, 1998.


Portada del llibre Textos Datados, d'Alexandre Alves Costa


61

Alexandre Alves Costa

En realidad creí que sería fácil. Era todo tan reciente y familiar. Respiraba tranquilidad, como el trabajo de Fernando Távora. Siza, el viejo zorro, dijo: Sí… a primera vista. Y en voz baja añadió: Bobo! Siguiendo el texto que éste escribió* fui a ver la Casa de Ofir que, con su chimenea destaca más que ninguna de entre las luminosas, esenciales construcciones que hay a lo largo de la costa del Minho , rodeé la Quinta da Conceiçao y subí hacia el Pabellón de Tenis para poder sentir las convergencias de los diferentes estilos de veraneo . Pasé a través del acabado y coherente idioma de la Escuela de Cedro en Oporto de camino al Mercado de Feira, dónde los análisis y la intuición acerca del uso del espacio son expresados con una aguda sensibilidad ante lo que se transforma y una continuidad que escapa de cualquier descripción . En su casa en Guimaraes vi la mano casi borrada por los ejemplos de renovación, que acabó sucumbiendo ante la poderosa estructura del Convento Da Costa, sufriendo un cambio lento pero continuo . Estás en lo cierto, Álvaro: no existe tranquilidad. Bajo una máscara de remota lejanía hay - de primera mano - los grandes temas de nuestra transformación . Y entonces, pasé cuatro meses mirando una hoja de papel en blanco.

Alexandre Alves Costa

* En aquest text, Alves Costa cita fragments - caracteritzats en cursiva - de: Álvaro Siza, "Fernando Távora", dins Catálogo da Exposiçao "Desenhos de Arquitectura" , Porto University, Porto, 1987.

Text traduït de l'article Caption for a drawing by Nadir Afonso , dins Fernando Távora . Editorial Blau, Lda. Oporto, 1993.


Esbossos de l'Esglèsia de Marco de Canavezes, Oporto 1990-1997, d'Ă&#x20AC;lvaro Siza Viera


63

Àlvaro Siza Vieira

“Creo que en la primera idea hay un fuerte componente de relación con el pasado a través de la memoria. La formación, el punto de desarrollo interior del autor es imprescindible para resolver la aportación gradual de conocimiento, de desarrollar el curso de racionalización y comunicabilidad, que es especifico del proyecto dentro de la producción de la arquitectura. Lo espontáneo nunca cae del cielo, es más bien un ensamblaje de la información y del conocimiento, consciente o subconsciente... Cada experiencia proyectual se acumula para formar parte de la próxima solución. En cualquier caso, no se puede imaginar sin instrumentos de soporte. Pero esta imaginación como reacción inmediata está siempre cargada de experiencias anteriores, de memoria, etc."

"La apertura en la discusión es esencial y hay que desencadenarla para la comprensión y el posicionamiento ante un tema. De lo contrario tu perspectiva tiende a ser más subjetiva e interior y, por tanto, creo que limitada. La forma de trabajo de de un arquitecto requiere una gran confianza y capacidad de afirmación, y al mismo tiempo un cierto distanciamiento. Es la actitud de Brecht respecto a la representación teatral: el distanciamiento no significa no asumir un personaje, sino ser consciente de estar representándolo."

"A menudo se discute aquí, en Portugal -por comparación, por ejemplo, con la educación del arquitecto en España-, el peso de la formación técnica. En España, los arquitectos tienen una extensa formación técnica que les capacita legalmente para firmar incluso la estructura y las instalaciones. Bueno, pues yo siempre he defendido que esto no hacía falta, que el verdadero terreno del arquitecto es intermedio, intersticial, donde se encuentran las competencias de distintas técnicas. Yo siempre he afirmado la inutilidad de abarcar todos los campos del conocimiento en favor del desarrollo de una capacidad de mediación, que es a mi juicio la verdadera competencia del arquitecto."

"Es cierto que yo trabajo generalmente dentro de los límites de la disciplina. A menudo estudio los precendentes, comparo formas y dimensiones de construcciones que conozco. Como instrumento de desarrollo de una idea y como forma de comunicación con quien ha de realizar otras tareas en el proceso, no trabajo por analogía, sino por comparación. El análisis de otras disciplinas -biología, medicina, etc.- puede contribuir a la apertura de la disciplina, pero en determinados momentos verdaderamente ha sido funesto para la enseñanza de la arquitectura. Yo recuerdo cuando aquí, en oporto, la Escuela estuvo dominada sucesivamente por la sociología, por la geografía, etc... La práctica arquitectónica se convertía en puro pretexto para hablar de sociología o geografía, lo cual contribuía a oscurecer, más que clarificar, el papel del arquitecto. Lo que a mí me gustaría es no tener que hablar ya más del arquitecto o del ingeniero o del médico, no tener que definir competencias que resultan al final impermeables, incomunicantes. Probablemente no es posible definir o no deberíamos llegar a definir, porque simplemente no es bueno definir."

Álvaro Siza Vieira

Extractes de l'entrevista Salvando las turbulencias: entrevista con Álvaro Siza , de l'Alejandro Zaera El Croquis 68/69 Álvaro Siza 1958/1994. Editorial El Croquis editorial. Madrid, 1994


Esbossos de les Cases Patio, Matosinhos 1993-1999, d'Eduardo Soto de Moura


65

Eduardo Souto de Moura

"Cuando me enfrento a la arquitectura en un lugar específico tengo que descubrir el vacío que tiene ese terreno, para completarlo. Y la arquitectura, cuando es buena y se construye -no quiero decir que yo lo consiga, más bien lo intento-, nos muestra cómo ese terreno, ese sitio, no podía existir sin la presencia de esa obra. Hay que descubrir lo que es inapropiado, y cómo debe ser el edificio para que ambos, lugar y arquitectura, resulten adecuados entre sí. El terreno es virgen, y cuando veo que la arquitectura que me interesa no está bien en su lugar, manipulo el terreno, el lugar."

"Según una cita de un libro que estaba leyendo sobre Nietzsche que decía así: "La cara que está diciendo la mentira, dice la verdad". Y es el caso de Mies. Mies simuló la verdad: pilares de bronce que no son de bronce -son de hormigón que envuelve pilares de acero en su interior-, fachadas con pilares que no llegan al suelo, ascensores que parecen de mármol, etc. Esa tensión está ahí, aunque parece que no lo esté. Con el tiempo, y estudiando un poco mejor las cosas, fuí entendiendo que había un hecho sintomático: ¿por qué Mies no se mudó de cas en Chicago? De hecho, he dado una conferencia que se titula así. Todo el mundo sabe que Mies tenía un apartamento vacío en Lake Shore Drive que nunca habitó. ¿Me he preguntado por qué no vivió nunca en Lake Shore Drive? Hay fotos de Mies en su apartamento del Loop -un apartamento antiguo y de techos altos-, sentado, distraído, muy lejano, en un sillón de orejas inglés, anónimo, fumado, rodeado de sus cuadros de Kandisnsky, de Klee, de sus libros y sus discos. Evidentemente, él sabía que la vida era aquello. Por el contrario, cuando le fotografían en su propia silla, está incómodo, estirado. He descubierto que la naturalidad de las cosas es lo más difícil de conseguir. Cuando entendí esto, cambié; y entonces empecé, casi como un niño, a dibujar con la mano izquierda."

Eduardo Souto de Moura

Extractes de l'entrevista La naturalidad de las cosas [una conversación con Eduardo Souto de Moura] , d'en Luís Rojo de Castro El Croquis 124 Eduardo Souto de Moura 1995/2005. Editorial El Croquis editorial. Madrid, 2005


Itineraris

Oporto és una ciutat plena de contrastos, on les edificacions noves i les velles conviuen i es mostren al visitant com a part d'un tot coherent. El teixit urbà es concep doncs, com una mescla d'èpoques i d'estils, de pàtina i de modernitat, creant una ambivalència que s'ha intentat analitzar amb aquests itineraris. Es proposen diversos recorreguts per la ciutat que agrupen visions d'Oporto, que aporten diverses mirades d'una mateixa realitat. Cada passeig arquitectònic posa en rellevància un concepte i pretén guiar l'interés de l'observador a través del caos urbà. Primerament - en els tres itineraris inicials -, es pretén donar una visió general de la ciutat i del seu context, així com de l'arquitectura més contemporània que s'hi ha anat assentant. Llavors, es planteja un recorregut pel desenvolupament de la ciutat, començant pel centre i acabant amb dos carrer vitals pel seu creixement. Finalment, es proposa la visita de Braga, en tant que ciutat comparable a Oporto, amb obres d'arquitectura històrica i moderna força trascendents. Aquestes circulacions subjectives que s'ofereixen estàn pensades per poder-se combinar lliurement. L'ordre aquí presentat és merament l'agrupació que ha semblat més lògica en el moment de la redacció d'aquesta guia. El tempo de la passejada és el del seu observador, així doncs, s'ha procurat esponjar la llargada dels recorreguts a fi de permetre el pas tranquil i la deguda reflexió a qui ho desitgi.

67


69

front fluvial Recorregut estimat: 10 Km Durada: mig dia

l'escola d'Oporto Recorregut estimat: Durada: -

Siza i Souto de Moura Recorregut estimat: 10 km Durada: 1 dia

nucli antic Recorregut estimat: 2 Km Durada: mig dia

Boa Vista Recorregut estimat: 12 Km Durada: 1 dia

Moviment Modern a Oporto Recorregut estimat: 6 Km Durada: mig dia

Braga Recorregut estimat: 4 Km Durada: 1 dia


Front fluvial

71

El riu Douro queda delimitat pel front fluvial d'Oporto en la seva vessant Nord, i per Gaia en la seva vessant sud. La ruta proposada determina un passeig per les dues ribes, des d'on es pot gaudir d'imponents vistes panoràmiques. D'aquesta manera hom pot començar a comprendre les característiques d'aquestes ciutats i alhora famialiaritzar-se amb un entorn particular. La ruta es planteja a peu, ja que les distancies a recórrer no són massa llargues, i passejar permet un punt de vista diferent sobre la ciutat. Aquest itinerari està dividit en dues parts: primer es tractarà la zona est i posteriorment la oest.


Requalificaçao do Conjunto de Habitaçao Municipal Rainha D. Leonor Inés Lobo Escritorios de Arquitectura e Engenharia

Álvaro Siza Vieira Atelier Siza, Souto de Moura, Fernando Távora Álvaro Siza Vieira Casa Ponte da Arrábida Edgar Cardoso Molhes do Douro Carlos Prata Viaducto do Cais das Pedras Manuel Sá


73

Oest

La segona part de l'itinerari del Front fluvial es desenvolupa a la zona oest. S'inicia als Molhes de Douro, des d'on es poden recĂłrrer vies molt properes al riu en direcciĂł a l'est d'Oporto. Ă&#x2030;s una ruta pensada per anar caminant, ja que al llarg del trajecte es poden anar observant els diferents edificis que s'han presentat anteriorment


Molhes do Douro

3

R. do Aleixo

Carlos Prata

Av. de Dom Carlos I

R. do Ou ro R. do Pa ss eio A legre

R

a .d

as r eir ob sS

5

da Pontrreáb ida A

ada C alç Ou ro do

4

1

Jardim do Passeio Alegre

Els Molhes do Douro es situen a la desembocadura del mateix riu i estan formats per dues esculleres, una fixada al terrirori de Vila Nova de Gaia, i l'altre que pertany a Foz do Douro, dins l'àrea metropolitana de Oporto. Els Molhes es construïren amb dos objectius primordials: en primer lloc, estabilitzar els marges de l'estuari i, en segon lloc, millorar les condicions de navegabilitat i seguretat en qualsevol estat de la marea. En el seu disseny es va intentar afavorir la preservació dels valors ambientals, estètics i paisatgístics, propis de la zona. Deixant de banda la funció de protegir l'estuari, l'espai té un ús lúdic molt lligat a la vida urbana i ofereix vistes d'un gran interès paisatgístic.


75

Com a complement del passeig públic a cel obert, els Molhes do Douro també disposen d'uns espais interiors. Sota el passeig hi ha un restaurant, una sala d'exposicions i una profunda galeria, amb obertures circulars que ofereixen vistes cap a l'oceà Atlàntic. Aquest espai interior també té la funció de permetre l'accés al far en dies de tempesta.

1

2

1'

3 2'

4

3'

4'


Viaduto do cais das pedras

3

R. do Aleixo

Manuel Sá

Passei o

Alegr e

R

S as .d

o

s ira bre

5

da Ponte da A rrábi

ada Caolç Ouro d

R. do Ouro

4

R. do Ou ro R. d o

Cais

do

Bica lho Ala me T e da l es d e Ba si li o

çao Restaura Rua da

Ru a

No v

a

da

Al fa

nd eg a

El Viaducto de Cais das Pedras, situat al Massarelos de Oporto, és el resultat de tota la problemàtica que comportava el fet d'haver d'instal·lar una via de circul·lació al moll del riu Douro, just davant de les cases tradicionals de poca alçada que es troben a la zona. Per evitar l'acumulació d'infraestructures en aquest nucli tradicional, de nom Cais das Pedras, es va optar per construir un viaducte sobre el riu.


77

El resultat fou una petita franja de terra situada en el moll que es reserva pel trĂ nsit intern de vehicles, per a un aparcament en superfĂ­cie i per a les vies del tramvia. Un viaducte, en canvi, absorbeix la major part de la circulaciĂł, formada per la que es dirigeix al centre de la ciutat lusa i la que busca sortir d'Oporto.


Bar Calem Cristina Guedes / Francisco Vieira Museu dos transportes e comunicaçoes Eduardo Souto de Moura CafÊ do Cais Cristina Guedes / Francisco Vieira Artists Workshop Virginio Moutinho Funicular dos Guindais Adalberto Dias Bar ar de rio Cristina Guedes / Francisco Vieira


79

Est

La primera part de l'itinerari, per tant, es proposa a la part est de la zona fluvial d'Oporto i Gaia. Es començarà des del Funicular dos Guindais, i ofereix unes fantàstiques vistes sobre el Ponte do Luiz. Seguidament s'atravessarà el pont per arribar a l'altra banda del Douro, on es visitaran dos bars. És d'especial interès el bar Ar De Rio, dels arquitectes Guedes i Vieira de Campos, ja que la seva estructura és molt peculiar. El preu del funicular és de 0,90 €, i a part d'aquest tram, la resta de l'itinerari es proposa a peu.

Sao Bento D

Museu dos Transportes e Comunicaçoes Artists Workshop Cafe do Cais

Funicular dos Guindais

Bar Arderio Bar Calem


Funicular dos Guindais Adalberto Dias

4

1

El Funicular dos Guindais , construït l'any 1891, va ser recuperat després de més de cent anys d'inactivitat. Està situat als peus del Ponte Luis I i la seva funció inicial fou la de facilitar el transport de càrrega, especialment del vi d'Oporto. Actualment aquest ús ha desaparegut i el Funicular ha esdevingut un atractiu turístic de la ciutat. Realiza un trajecte d'una durada de deu minuts aproximadament i té com a origen o punt de sortida la Ribeira, i com a destí el barri de Batalha (situat a la part alta de la ciutat de Oporto), o viceversa. Durant l'anomenat trajecte, hom pot gaudir d'una sèrie de vistes o panoràmiques: el Ponte Dom Luís I, que és el pont més emblemàtic de la ciutat lusa, grans visuals del riu Douro i el Mosteiro da Serra do Pilar, a l'altre banda del riu. Un cop a Batalha es proposa continuar fins al Ponte Luis I, per tal de creuar en direcció a Vila Nova da Gaia.


81


Bar ar de rio Cristina Guedes, Francisco Vieira de Campos i Alípio Guedes (Menos é Mais)

4

El Bar ar de rio és un restaurant-cafeteria amb terrassa, situat dins el marge sud del riu Douro . En el pavelló, els conceptes d'estructura, envolupant i acabat es fonen en un gest únic, una malla hexagonal realitzada amb làmines de metall de 5 mm de gruix. És un espai versàtil d'ús permanent, que s'adapta a la climatologia del lloc convertint-se en un espai tancat o obert segons convingui. El mateix autor afirma, "l'arquitectura no es construeix sense material i el material imposa un límit. El límit d'aquesta obra està en la definició estructural de l'objecte i en el desig de l'absència de límit...". En l'edifici s'ha explorat el concepte d'estructura hexagonal, talment com els ruscs d'abelles, fet que ha permès construir llums de fins a 27m.


83


L'escola d'Oporto

85

L'Escola d'Oporto du associada l'edifici de Siza de la Faculdade de Arquitectura na Universidade do Porto (FAUP) o, dit breument, a faculdade , per distingir-la del vell edifici de l'Escola del centre de la ciutat. Aquest projecte representa la nova “Escola d'Oporto”. Quan en 1982 es va pensar en qui projectaria els edificis del nou campus i Siza va ser unànimement requerit pels seus col·legues: una decisió que potser no s'hagués tirat endavant sense el poder de convicció i la capacitat integradora de Fernando Távora. El nou edifici de Siza de l'Escola d'Oporto és una de les obres més audaces que sorgeixen a Portugal des de mitjans dels anys vuitanta i fins als noranta. La nova Escola, la Facultat, consta de tres complexes: en primer lloc, els edificis antics ja existents: una vil·la, la Quinta da Póvoa, i un annex situat en un jardí gran i preciós, amb un magnífic arbrat i envoltat pel mur continu del solar; en segon lloc, el nou edifici del Pavelló de Carlos Ramos, a l'extrem nord-occidental del jardí, i en tercer lloc, els edificis principals, situats en el terreny adjacent. Els edificis antics van ser acuradament reedificats i, en part, reformats; el pavelló trapezoïdal va ser emplaçat per Siza de tal manera que no perjudiqués els arbres i amb la mateixa finalitat es va retallar la cantonada de la planta baixa. La dificultat de crear espais a l'interior dels murs preexistents del solar va obligar a Siza donar a l'edifici la seva forma inconfusible: una “U” deformada que es tanca.


Escola d'Oporto Álvaro Siza Vieira

El pati interior s'obre i, al mateix temps, es tanca cap al sud. L'edifici de dos pisos inclou sales de dibuix i dos lavabos però la seva visió entre arbres i murs alts el fan semblar d'una sola planta, com si s'hagués de contraure per sí mateix fins adoptar aquesta forma. Darrera de l'edifici estan les entrades i una porta que comunica el jardí amb aquests edificis principals. A les construccions antigues es troben els seminaris, la biblioteca, els tallers, la secretaria i la cafeteria. La major part del programa es troba en el terreny triangular que descendeix cap al riu, mentre que el gran jardí ocupa l'espai més obert del volum. Al llarg dels límits nord i sud del solar, Siza desenvolupa dues ales de diferent configuració. Vora la vessant septentrional, un complex tancat amb aules, biblioteca, arxius... protegeix l'àrea que dóna a un carrer sorollós i vistes poc atractives. Enfront, junt a la vessant meridional i en un nivell inferior, s'erigeixen quatre blocs cúbics posats en fila i que alberguen seminaris, sales de dibuix i despatxos.


87

En aquests cubs, l'autor reserva un espai lliure per un cinquè - entre el 3r i el 4rt - però no preveu edificar-lo sinó ampliar la perspectiva entre els cossos. Siza, que no és amant de construir edificis dominants sobre el paisatge, sinó que els contempla com a part d'una composició general, repeteix amb ells l'amplada de l'antiga vil·la, i ajusta les alçades dels nous edificis a la topografia. A través d'ells es veu l'ala nord, que els uneix òpticament i d'aquesta manera, l'edifici important no oculta el seu volum total. La fragmentació del sud permet la visió del riu i de la vora de davant. La forma i l'emplaçament de les finestres que miren al riu proporcionen a les torres cares de follets i de robots. A l'interior, donen per resultat una incidència determinada de la llum, o bé un control de les visuals. Hi ha un cert brutalisme en aquesta arquitectura, que subratlla la peculiar situació topogràfica. Rigorosa i ascètica, assossegada i vital, plena de varietat i sensibilitat... així és aquesta institució viva, “la Escuela más hermosa del mundo” (Alexandre Alves Costa).


Álvaro Siza - Souto de Moura

89

Els coneguts arquitectes Siza i Souto de Moura, membres de l'Escola d'Oporto, s'implicaren en les seves ciutats natals o d'acollida, reedificant-les. La seva arquitectura s'integra totalment en un entorn conegut i mostra una especial cura en l'espai urbà i en la configuració del seu teixit. Les seves actuacions, tant de caire individual com urbanístic, conviuen perfectament amb l'edificació tradicional existent i la potencien. Trobem en els projectes estudiats la recerca d'allò vernacular, la voluntat de formar part del tot, de no interferir amb el paisatge natural existent sinó de completar-lo. Així doncs, aquesta ruta marítima ofereix no només una visió de la costa Portuguesa, sinó la possibilitat de contemplar els contrastos del teixit urbà i les multiples solucions que adopten dos grans arquitectes portuguesos contemporanis. Es divideix l'itinerari en dos parts, Foz do Douro, proposada pel matí, i Matosinhos , que es realitzarà a la tarda. El primer tracta el front marítim d'Oporto, mentre que el segon es centra en intervencions puntuals a la ciutat de Matosinhos, sobretot a la seva costa, replanificada pels dos arquitectes esmentats.


Jardim do Passeio Alegre Casas en hilera en la Pasteleira Eduardo Souto de Moura Casas Armanda Passos Álvaro Siza Vieira Bloc d'habitatges rua do teato Eduardo Souto de Moura Bloc d'habitatges na praça de liège Eduardo Souto de Moura Casa do Cinema Manoel Oliveira Eduardo Souto de Moura


91

Foz de Douro

La zona ocidental d'Oporto, Foz do Douro, és coneguda per ser una de les zones més cares de la ciutat. És un lloc privilegiat gràcies a les magnífiques vistes de la trobada del Douro amb l'oceà i per aquest motiu, és també un espai molt transitat, tant de dia com de nit. Aquesta zona està classificada com a Patrimoni Natural Municipal pel seu Complex Metamòrfic on el 2005 es construí el Paseig Geològic. En aquest itinerari podem trobar moltíssimes obres d'arquitectes reconeguts, entre ells Eduardo Souto de Moura, amb 16 obres. Per arribar a Foz do Douro hi ha diferents línies d'autobusos: les més adequades per seguir aquest itinerari són les línies 1 o 500, que deixen en el Jardim do Passeio Alegre , i les 200 i 203 que passen pel centre de Foz.

Casa Armanda Passos

Edificio de habitação na rua liège

Casas en hilera en la Pasteleira

Casa do cinema Manoel Oliveira Edificio de habitação

Jardim do passeio alegre


Bloc d'habitatges Rua do Teatro Souto de Moura

Amb aquest edfici Eduardo Souto de Moura aconsegueix una reinvenciĂł conceptual de les cases urbanes tradicionals del segle XVIII. El que abans era estructura de pedra es substitueix per perfils de ferro completament visibles i separats dels altres elements. Tot i aixĂ­, s'opta per conservar els mateixos revestiments de pissarra i zinc, que antigament s'utilitzaven per cobrir les parets laterals i posteriors.


93


Edificio de Habitaçao na Praça de Liègee Eduardo Souto de Moura

Es tracta d'un petit edifici al que la normativa municipal obligava a enretirar-se de l'alineació de la plaça i deixar dos franjes lliures en els dos laterals del solar rectangular. Consta de tres habitatges amb la mateixa estructura, però amb una distribució per tal d'adaptar-se a les persones que hi havien de viure. Els balcons funcionen com una peça de transició entre els elements principals de l'habitatge i els espais exteriors enjardinats (de caràcer públic per davant i privat per darrere).


95


Casa do Cinema Manoel de Oliveira Eduardo Souto de Moura

Aquest edifici representa un gir significatiu en la tendència de l'obra de l'arquitecte. Un canvi en el llenguatge que l'aproxima a la plàstica d'Alvaro Siza. La seva peculiar ubicació enfront d'edificis d'habitatges alts pot ser una de les explicacions atribuibles a la seva forma, que busca mitjantçat estratègies formals les vistes més atractives del riu i del mar.


97

L'edifici, de planta irregular per adaptar-se a la forma de la parcel·la, es situa de manera que la biblioteca, una de les estances amb més quantitat de superfície vidriada, quedi mirant cap a l'aigua. Així, els volums que contenen les taules de reunions, lectura i estudi gaudeixen de magnífiques vistes sobre el Douro. A més, el disseny inclou l'acondicionament dels espais exteriors, part d'un entorn urbà empobrit que es va habilitar i dotar de diversos serveis. Els materials escollits pel tancament exterior són diferents en els tres nivells: la planta baixa es va revestir amb planques d'alumini pulit, el primer pis es va arrebossar i pintar amb blau i la coberta es va cobrir amb plaques de zinc.


Marginal Matosinhos Souto de Moura Igreja do Bom Jesus s. XVI Câmara Municipal Alcino Soutinho Casas Patio Souto de Moura Piscines Leça

Àlvaro Siza Boa Nova

Àlvaro Siza


99

Matosinhos

Matosinhos, ciutat natal d'Álvaro Siza, és un municipi portugués fronterer amb Oporto i amb el qual manté una relació realment estreta. Aquesta urb s'ha modernitzat en els ultims anys gràcies a l'aportació d'arquitectures puntuals, realitzades en gran part per alumnes de l'Escola d'Oporto. En aquest itinerari, relacionat amb el de Foz do Douro , tractarem les obres dels arquitectes Álvaro Siza i Eduardo Souto de Moura. Les seves són arquitectures molt vernaculars, totalment integrades a l'entorn que els envolta. S'arriba a Matosinhos amb metro des d'Oporto, la parada s'anomena Senhor de Matosinhos , i és la última del trajecte.

Casa de Chá Boa Nova

Piscines de Leça

Cases Pati

M

Igreja do Bom Jesus

Metro del Senhor de Matosinhos

Câmara Municipal

Marginal Matosinhos


Cases pati Eduardo Souto de Moura

En tractar-se d'una parcel·la residual en forma de trepazi, degut a diverses compra-vendes, situada enmig del nucli antic, Souto de Moura duu a terme un projecte de parcel·lació que consta de quatre divisions petites i cinc de més grans, que conformen un total de 9 residències. El conjunt representa una reinvenció de l'habitatge adosat o entre mitgeres i el resultat en planta és un seguit de murs paral·lels sobre els que descansen les tres lloses contínues de la coberta. Els grans jardins posteriors intenten introduïr el verd dels camps circumdants a les edificacions, difuminant els limits del conjunt.


101


Piscines de Leça Álvaro Siza

Les piscines de Leça da Palmeira s'inauguraren el 1966 i foren una de les primeres construccions d'Álvaro Siza com a arquitecte independent. El projecte consta de dues piscines (una per a adults i una a per nens), una cafeteria, cambiadors i banys. Col·locat per sota la línia del passeig que recorre la costa i composat per murs de formigó vist i fusta fosca, el complexe queda amagat en el context existent i resulta casi imperceptible des del vial.


103


Casa de Chá Boa Nova Álvaro Siza

La casa de Ché Boa Nova (casa de tè) es dissenyà arrel d'un concurs convocat el 1956 que guanyà Fernando Tavora. Un cop escollit el lloc, a la costa de Matosinhos, Tavora cedí el projecte al seu col·laborador, Álvaro Siza. Igual que amb les piscines de Leça, Siza intenta, amb aquest projecte, construïr el paisatge, mesclar-s'hi. La casa està situada a 300 metres de la carretera i s'hi accedeix a través d'un camí a base de plataformes i escales. L'entrada queda acotada per la coberta de l'edificació i les contundents roques de l'entorn. Durant aquesta caminata Siza ens ofereix diferents perspectives del paisatge, amagant o mostrant alternativament el mar i la línia d'horitzó.


105


Nucli antic

107

El barri antic està format per la ciutat fundacional i la seva posterior expansió fins a la segona muralla. Actualment, els carrers sinuosos que abans eren les muralles en delimiten molt bé el perímetre i en configuren aquesta forma tant característica. Oporto va estar durant molts anys governada pel poder eclesiàstic i això es fa pal·lès en el nombre d'esglèsies, convents i capelles que es troben dins l'antic nucli. La més representativa és la Sé, la catedral d'Oporto, que senyoreja la part més antiga de la ciutat i que funciona com un pot des d'on s'articula el desenvolupament radial del teixit urbà. El comerç feia d'Oporto una urb d'intercanvi i de connexió entre el mar i la terra, per això també en són representatius edificis com l'Aduana. Actualment molts d'aquests edificis importants s'han convertit en equipaments de caràcter públic com estacions, escoles... Una sèrie d'intervencions dins el nucli van permetre sanejar-lo i crear nous espais públics oberts que en milloraren substancialment la qualitat de vida.


Iglesia San Idefonso Iglesia do Carmo i des Carmelitas Rua Dom Henrique Torre dos ClĂŠrigos SĂŠ (Catedral d'Oporto)


109

L'intierari proposat es centra en el nucli fundacional d'Oporto. La ruta proposa la visita de la Torre dos Clerigos , que amb els seus 75 m d'alçada permet veure a vista d'ocell la ciutat, i reconèxer el teixit urbà. També es proposa la visita de Sé Catedral, símbol del poder de la ciutat. I finalement, una passejada pel carrer Infante don Henrique, on hi ha alguns dels edificis més representatius de la part vella i una vista magnífica del riu i de l'entorn inmediat. Aquest intinerari es proposa per fer a peu i així poder veure tots els carrers del barri vell. A prop de Sé (Catedral) hi ha una estació de metro, autobús i tren, que també val la pena visitar.

Hospital de San Antonio

Igreja do Carmo convento i hospital des Carmelitas Igreja dos Carmelitas

torre dos clerigos iglesia

Igreja sao Ildefonso

Estació de Sao Bento

se catedral Convento Sao Joao Novo

Palacio de la Bolsa iglesia san francisco feitoria inglesa

r ua

d n te in fa

h on

e iqu enr

casa infante dom Henrique i Aduana Vella

plaça de Ribeira

muralla primitiva


Rua do Infante dom Henrique I

El carrer do Infante dom Henrique recorre la riba del riu Douro i conté, en el seu traçat, alguns edificis d'importància per la ciutat com són el palau de la Borsa, la casa do Infante dom Henrique , l'església de San Francisco i la feitoria anglesa, entre d'altres. El palau de la Borsa és un edifici neoclàssic, que va ser la seu de l'Associació Comercial d'Oporto. La casa do infante dom Henrique, que actualment funciona com a arxiu històric, sala d'exposicions... és un dels edificis civils més important de la ciutat. L'església de San Francisco és un monument emblemàtic i d'estil gòtic, amb modificacions posteriors barroques.


111


Torre dos Clérigos Nicolas Nasoni

Es tracta d'una construcció de granit que forma part del conjunt arquitectònic barroc Dos clérigos , composat per una església, una infermeria i la torre, obra de l'arquitecte i decorador toscà Nicolau Nasoni. La seva construcció es va iniciar el 1754 i finalitzà el 1763. És la torre més alta de Portugal, un dels símbols de la ciutat. Gràcies a la seva altura, de 75 metres, es pot contemplar una de les millors panoràmiques de la ciutat d'Oporto. Un exterior ornat en abundància contrastra amb l'interior, estret i pobre en decoració. És visible des de molts punts de la ciutat, i durant molts anys va servir com a far per guiar les embarcacions que navegaven pel riu Douro.


113


Sé Catedral

Sé Catedral és a la vegada seu episcopal de la diòcesi d'Oporto i sentuari catòlic. Es troba situada al vell mig del nucli antic al cantó de les muralles primitives i en una de les parts més elevades. Es tracta d'un dels principals i més antics monuments de la ciutat. La seva construcció es va iniciar al segle XII i durà fins el XIII. És un edifici romànic amb planta de creu llatina, tot i que té intervencions d'altres èpoques. D'aquesta època daten la façana amb les torres i el rossetó, així com el cos de l'església, de tres naus cobertes amb volta de canó. De l'època gòtica trobem la capella de Joâo Gordo i el claustre. En aquest període també va ser modificat l'exterior de la catedral i les balaustrades i cúpules de les torres. El 1736, Nicolau Nasoni, arquitecte toscà, va afegir un nàrtex barroc a la façana lateral de la catedral. Una altra aportació seva són les pintures de la capella principal.


115


Boa Vista

117

El barri de l'avinguda Boavista està envoltat d'hotels, comerços i edificis d'oficines, i és considerat un eix vital de connexió entre centre i perifèria de la ciutat creat al s.XIX arrel de la implantació d'una xarxa de transports. A finals del s. XIX es va potenciar l'importància de la ciutat com a centre financer, fet que ha perdurat fins als nostres dies i ha provocat la gradual implantació d'un eix d'oficines a tota l'avinguda. Un dels esdeveniments més importants pel que fa a la comunicació d'aquesta zona amb la resta de la ciutat va ser la creació de la rotunda que assegurava l'accessibilitat a la zona central. Aquest punt actualment resulta definitori d'aquesta avinguda a causa del seu caràcter de nexe d'unió. L'itinerari es divideix en dos parts, la primera des del la Casa de Música als Jardins Serralves, i l'altre dels Jardins Serralves al Parque da Cidade.


Cooperativa O Lar Familiar Mario Bonito SAAL-Bouรงa รlvaro Siza Vieira Igreja de Nossa Senhora da Boavista Agostino Ricca Mercado do Bom Succeso ARS-Arquitectos Igreja de Cefofeita Eugenio Alves de Sousa Casa da Musica Rem Koolhas


119

Plaça Mousinho da Alburqueque

R.de F.

Pessoa

R. de A ze vedo

Coutinho

Podriem considerar que hi ha tres tipologies de construccions d'interès arquitectònic en aquest tram del recorregut: esglèsies contemporànies, edificis públics i conjunts residencials. Tal com s'ha comentat anteriorment, l'avinguda es caracteritza pel seu tarannà comercial, d'edificis d'oficines i en general, d'equipaments públics. Així doncs, a banda de la gran obra de R. Koolhas, la Casa de la música, emplaçada a la gran rotonda, també trobarem conjunts residencials d'Álvaro Siza, oficines projectades per Soto de Moura i un gran nombre d'edificis públics de caràcter comercial concentrats al llarg de l'avinguda i en els seus carrers perpendiculars més propers.

R.d

Casa da Musica AB CE

eC

Igreja de Nossa Senhora da Boavista

iría

M

A v. B o

so rdo Ca co

a vista

Cooperativa O Lar Familiar Casa da Musica as erre as F

Praça de Mousinho de Alburqueque

Mercado do Bom Sucesso

A gu

Igreja de Cedofeita

e R.d

R.de Aniba l Cunha

vier

SAAL-Bouça

C . Xa

Casa das Artes

R. d e

R. Ruben A

Av. Bo avista

Lapa

M CA BE


Casa da Musica Rem Koolhas E st

ra da

da

Circ

um va la ça o

Parque da Ci dade do Porto

oa vi sta

Av. B

oa vi sta

Go

me

s da

C os

R .d e F.Pe

ta

Ci

ssoa

Av. B

rí ac

al oM

R.de o Ca

.d Av

R . de Azev edo C ou

ti nho

Av. B

oa vi sta

o rd os

R. de C. Xavie r

R . Ru ben A

P ra ça d e Mo usinho d e Alb urqu eq ue

Jardi m da Serralves

Un dels punts més importants pel que fa a la comunicació de l'avinguda boa vista amb la resta de la ciutat va ser la creació de la rotunda que assegurava l'accessibilitat a la zona central a partir de la convergència de diferents vies. La plaça de Mouzinho de Alburqueque , també coneguda com a Rotunda da Boavista, és la plaça més gran que hi ha a la ciutat d'Oporto. Al centre de la plaça existeix un projecte de l'arquitecte i escultor Alves de Sousa, construït entre 1904 i 1954. Es tracta d'una columna amb un fort caràcter monumental que commemora la victòria dels portuguesos contra les tropes fraceses - aquestes havien ocupat Portugal al llarg dels anys 1908 - 1814 -.

OA V ISTA

Plaça Moushino de Alburqueque

Ru

a

m da

ita ed

o ça a C.Xa vier

ID A B

R ua d

AVEN


121

Rem Koolhas definia irònicament la seva obra dient "el meu edifici és un meteorit que ha caigut a Oporto a la Rotonda Boavista" , punt emblemàtic que estableix el diàleg entre l'antiga i la nova ciutat. Exteriorment, l'edifici trenca amb el seu entorn comportant-se com una escultura urbana, una espècie de caixa deformada de formigó a la qual se li han extret les cantonades de la base i altres trossos per generar terrasses. S'assenta sobre una plaça ondulada de travertí, que ha estat treballada per assolir aquest nexe entre les dues vessants diferenciades de la ciutat (nou-antic). Des de la plaça s'accedeix a l'edifici per unes escales que en remarquen l'entrada, iniciant una tortuosa circulació que s'endinsa en l'espai interior. En envoltar-lo i observar-lo des de la plaça del s. XIX, les seves parets inclinades distorsionen el concepte de perspectiva. Aquesta obra reflexa la rebel·lió de Koolhas contra la puresa estètica. Aquest projecte, dotat d'una elegància i formalitat excepcional, és una clara expressió del seu punt de vista.


Museo de Arte Contemporรกnio "Fundaรงao Serralves" รlvaro Siza Vieira Parque da Cidade Sidรณnio Pardal


123

Parque da Cidade - Jardins Serralves

L'itinerari proposat es situa a la part oest de l'avinguda Rua Boa Vista. En aquest tram es planteja visitar dos parcs, que contenen cadascún d'ells varis edificis i dels quals s'ha destriat els més interessants per fer-ne un breu anàlisi. Primer es visitarà el Parque Serralves , on trobem la Fundação de Serralves i el Museu d'art contemporani. Llavors s'anirà al Parque

da Cidade , en el qual es troba el Pavilhão da Água. Aquest itinerari es proposa amb autobús, concretament la línia 502- BOLHÃO, que ens porta de la parada Avenida da Boavista fins la parada Gomes Da Costa , amb un temps aproximat de 7 min.

Pavilhao da Agua Parque da Cidade do Porto

Avenida da Boavista

Gomes Da Costa

Fundaçao da Serralves

Jardim da Serralves


Pavilhao da Água Alexandre Burmester i José Carlos Gonçalves

El Parque da Cidade va ser dissenyat per l'arquitecte paisatgista Sidónio Sparrow, la construcció del qual va ser inaugurada el 1993 i es va acabar el 2002. L'espai té una superfície de 83 hectàrees, convertint-se en el parc més gran del país. Dins d'aquest es troben 9 kilòmetres de camins a a través prats, zones arbrades i llacs. El disseny del paisatge empra moltes tècniques de construcció rural, com per exemple l'ús de pedra extreta de la demolició d'edificis i aixà fa que el parc transmeti una sensació d'atemporalitat. Dins del Parque da Cidade es troben diferents edificis com el Sea Life Center, un aquari privat d'ús públic, i el Pavilhão Da Água.

Pavilhao da Agua

Parque da Cidade do Porto


125

El Pavilhão Da Água va ser un dels pavellons temàtics construït per la Expo del 98, i al desembre de 2002 va ser instal·lat al Parque da Cidade. Actualment és propietat de l'ajuntament d'Oporto i es gestionat per la Fundació de la ciència i el desenvolupament. L'edifici fou dissenyat pels arquitectes Alexandre Burmester i José Carlos Gonçalves amb la intenció de provocar la sensació de que l'edifici flota en l'aire, i essent pensat per acollir una sèrie d'experiments que demostren la importància de l'aigua per la vida. L'estructura de l'edifici és de formigó. Els fonaments i les rampes estan construïdes amb formigó in situ, i la primera planta està construïda amb formigó prefabricat. L'estructura horitzontal té una pendent de 6º. El tancament de l'edifici és amb acer i fusta encolada.


Museu d'Art Contemporani Alvaro Siza

La fundació Serralves és, a més del principal centre d'art contemporani de Portugal, un conjunt arquitectònic de singular importània. Entre els seus murs comparteixen protagonisme l'edifici del Museu Nacional d'Art Contemporani, obra d'Álvaro Siza, i el Palau de Serralves, únic pel seu estic art decó. També el jardí que envolta la casa, obra paisatgística de Jaques Gréber, és d'estil Art Déco amb línies rectes, parterres amb flors i àmplies avingudes. Si ens allunyem de la casa, baixant terrasses i seguint un llarg canal, arribem a un llac envoltat d'una densa massa d'arbres. És la part més informal de tot el conjunt i la que dóna a pas a una típica granja del segle XIX, la Quinta do Mata-Sete , que inclou a més un hort i un jardí de plantes aromàtiques. Aquest parc, com a continuació del museu és, a la vegada, una exposició a l'aire lliure, aconseguint de manera perfecta, la interacció art-naturalesa que perseguien els seus autors.

Casa Serralves

Auditori

Museu d'art contemporani

Llac

Escola francesa

Escola de plantes aromàtiques


127

El museu d'art contemporani d'Alvaro Siza, construït el 1999, és una de les obres més rellevants i recents dins d'aquests jardins. Durant la seva construcció es va dir que aquesta obra introduïa Portugal a la modernitat. El Museu Serralves, no és un edifici i un projecte aïllat, sinó que ha estat una intervenció completament relacionada amb el parc. Dins els mateixos jardins també hi ha la Casa Serralves dels anys 30, que és actualment la Fundaçao Serralves , i que està situada a l'entrada dels jardins on existeixen diferents òrgans del govern i un consorci format per més de cinquanta empreses. El contrast generat entre l'edifici minimalista del museu i la Casa Serralves, d'un estil arquitectònic Art Déco, crea una entrada amb una forta ambivalència, complementada per un impressionant tractament dels espais enjardinats.


Moviment Modern a Oporto

129

Aquest itinerari s'ha enfocat a la visita de les obres arquitectòniques concebudes entre els anys 1950 i 1970 a Oporto. Arquitectures molt properes conceptualment a l'estil promogut pel moviment modern, prenent com a referència Le Corbusier i els seus coetanis. En molts casos podem veure però que no s'han perdut les tradicions típiques del lloc com ara recobrir la façana amb ceràmica vidriada (pràctica comuna en els edificis públics de les èpoques postmedievals) Els edificis a visitar, tot i respectar alguns dels trets característics de l'Arquitectura portuguesa, ressalten per sobre d'aquesta realitzant façanes corbusianes en el cas d'edificacions unifamiliars o estudiant el concepte d'edificació en altura i amb planta baixa lliure en el cas d'edificis plurifamiliars.


Capella de las Almas Eduardo Leite (restauració façana) Edifici DKW Arménio Losa, Cassiano Barbosa Edifici Albergaria Miradouro David Moreira da Silva, José Maria Marques da Silva Casa José Braga Celestino Castro Casa Joaquim Malheiro Pereira Viana de Lima Edifici d'Habitação Viana de Lima Parque do Luso José Carlos Loureiro S.A.A.L - LEAL Sérgio Fernandez


131

L'itinerari que es proposa comença a Rua de Sá Bandeira i acaba en el mateix punt. A través del seu recorregut i de manera successiva, aniran apareixent els edificis analitzats i d'altres prou interessants. Es tracta d'un passeig que no durarà més de dues hores.

Edificio de habitação

Estadio do Dragão

M

M

Parc Residencial do Luso M

Casa Joaquim Malheiro Pereira Casa José Braga

M

SAAl-Leal

T M

Albergaria Miradouro

Sillo-Auto

Hotel Dom Enrique

Edifici DKW

Mercado do Bolhão M

Capela das Almas


Edifici "DKW" Arménio Losa i Cassiano Barbosa

En la culminació de la Rua Sá de Bandeira ens trobem l'edifici de DKW, un projecte d'habitatges, locals comercials i oficines. En façana es mostren les diferents peçes del programa a través de l'accentuació de l'estructura. A part, el cos d'oficines s'aboca al carrer amb una galeria que articula un buit i recull els accessos als comerços, algun amb dues plantes degut a la pendent del carrer. Amb l'accés principal, els arquitectes busquen abocar diferents sensacions a partir de la creació d'espais emblemàtics. Des del carrer s'accedeix a aquests espais porxats i travessant la porta d'entrada el sostre queda a una altura més reduïda. Al fons del vestíbul es troba la característica escala de cargol que distribueix l'edifici.

Sillo-Auto

Hotel Dom Henrique

Edifici DKW


133


Edifici Albergaria Miradouro David Moreira da Silva i Maria José Marques da Silva

L'edifici de Miradouro, construït per la Cooperatoca de Produção dos Operários Pedreiros Portuenses és una interpretació gnòstica de la tipologia constructiva dels anys 60 del segle XX que va tenir lloc a Oporto. El programa inclou funcions diferents: habitatge, hotel, restaurant a l'àtic, oficines i espais comercials a planta baixa. La planimetria es caracteritza per l'elecció racional d'un sistema de centralització de les juntes verticals i per la creació d'un nucli estructural al voltant del qual s'assignen els habitatges. L'entrada està marcada per dos factors importants, la llosa i el pilar, que surten al carrer amb la intenció directa de relacionar els espais. En façana, l'escala de formigó vist apareix com la columna vertebral, amb un disseny acurat, i els balcons sobresurten a fi de semblar-hi enganxats. Les rajoles i el granit indiquen una clara intenció de mantenir l'ús dels materials tradicionals.

Albergaria Miradouro


135


Casa José Braga Celestino Castro

L'estil internacional i les influències de Le Corbusier es fan notar en aquest edifici. Es tracta d'un habitatge unifamiliar on es fa evident una relació sagrada entre arquitectura i enginyeria, amb una gran riquesa espacial i una estètica poètica reforçada per la naturalesa plàstica dels elements estructurals. La façana principal mostra franges ininterrumpudes i una composició per plans. La llum adquireix diferents connotacions en funció dels espais (ús de brise-soleils , una paret corba de vidre a l'entrada o la opacitat de la cotxera). Les escales són l'únic element estàtic de la casa, a diferència d'altres espais com el menjador de la primera planta, vinculat a tots els espais i fortament relacionat amb l'entorn a través d'una terrassa-mirador i d'una rampa que porta al jardí. La façana posterior conté un gran pla de vidre que garanteix la il·luminació de l'interior, alhora que denota un espai a doble altura.

Casa José Braga


137


Casa Joaquim Malheiro Pereira Viana de Lima

Es tracta d'un esdifici situat en una àrea urbana consolidada, projectat amb la intenció de respectar les dimensions de les construccions que l'envolten. Consta de tres plantes amb espais de doble altura i amb una estreta relació amb el pati exterior. Un edifici amb una façana i un interior fortament influenciats per les obres de Le Corbusier, que s'inserta en un carrer tradicional i hi destaca com una peça plàstica, gràcies a la composició geomètrica i pura i a l'ús lliure de la finestra horitzontal. El principi de la planta lliure i de l'organització de les funcions es troba regulat pel rigor estructural del nou procés de construcció: modulat i independent.

Casa Joaquim Malheiro Pereira


139


Edificio d'Habitação Viana de Lima

Tot i que només es va acabar construïnt el bloc alineat amb el carrer, inicialment es tractava d'un conjunt de quatre edificis. En aquests es posa de manifest la maduresa de l'arquitecte, que adopta els principis de la Carta d'Atenes per aplicar-los a Oporto. Amb la voluntat de separar el tràfic de vianants del d'automòbils dins del context urbà, es crea un jardí com a espai de transició on la vegetació creix entre les lloses de granit irregulars que conformen el camí. La distribució de la galaria central amb els carrers segueix el patró proposat per Le Corbusier a la Unité de Marsella. La façana de ceràmica vidriada s'alterna amb les superfícies vidriades i els balcons creant un cert ritme i l'entrada s'accentúa amb l'ús d'un voladís escultòric.

Edificio de habitação


141


Parque Residencial do Luso José Carlos Loureiro

Aquesta intervenció d'estil raiconal provoca una ruptura amb el teixit urbà existent a través de la individualització del bloc d'habitatges i de la torre d'escales. L'arquitecte no només tracta de reflexar els paràmetres de la Carta d'Atenes, amb el moviment ascendent, les galeries que parteixen d'un element quasi escultòric, el tractament de les finestres en franges verticals... sinó que imposa la humanització del conjunt dotant-lo de reflexes d'un codi arquitectònic local, present en el paisatge quotidià de la ciutat. D'aquesta manera, integra particularitats com el revestiment de ceràmica vidriada - d'intens valors plàstic -, les reixes dels balcons i la coronació amb teules.

Parc Residencial do Luso


143


S.A.A.L. - Leal Sérgio Fernández

El projecte queda integrat dins l'entorn urbà i està constituït per dos cossos amb un passadís central que distribueix els apartaments. Els canvis en l'elevació i el desplegament s'utilitzen per una construcció diversificada segons la situació, deixant un gran nombre d'espais per a fomentar les relacions socials. La tipologia utilitzada, amb un i dos pisos, correspon a una reinterpretació en forma d'esborrany de les característiques urbanes preexistents de la zona i els patis de cada habitatge enriqueixen les zones edificades. El sistema constructiu i els materials emprats són de tipologia simple i econòmica, malgrat tot, els marcs, els ampits, i les caixes de persiana garanteixen un nivell de qualitat poc habitual en aquest tipus d'intervencions.

SAAl-Leal


145


Braga Braga

Oporto

147


Palácio do Raio Igreja Hospital de São Marcos Muralla y Paço Episcopal Bracarense. Bom Jesus Sé de Braga Estadi Municipal


149

Braga és una ciuat situada al Nord d'Oporto, que data del 27 a.C, i que fou molt important durant un llarg període de la història, dins el terriotori de Portugal i també de la peninsula. Com s'ha dit anteriorment, en època antiga Barcara Augusta era una de les quatre capitals d'Hispània. Existeixen varis museus que difonen el paper rellevant de la ciutat romana i que n'investiguen les restes arqueològiques. Però l'esplendor de la ciutat no s'acaba amb la caiguda de Roma. El Monasterio de Tibães, Bom Jesus... entre altres conjunts monàstics, poden ajudar-nos a entendre quina influència tenia el territori bracarense en la configuració de les diferents comunitats eclesiàstiques. El seu patrimoni dona fè d'aquesta importància, amb un nucli antic ple d'esglésies, convents i palaus, tots ells de notable interès arquitectònic. L'arquitectura contemporània també té el seu ressó en aquesta ciutat, amb projectes remarcables d'Eduardo Souto de Moura tals com l'emblemtàtic i turistic estadi - que es tractarà a continuació -, entre d'altres.

Estadi Municipal

Bus Pl. C. Agrolongo

Centre Històric

Sé de Braga Estació de Tren

Bom Jesus do Monte


Bom Jesus do Monte

El conjunt monàstic Bom Jesús do Monte, situat a l'est de Braga (a uns 5km) i abrigat entre boscos i montanyes, és una de les icones de Portugal i un dels monuments més visitats. La via Sacra es composa d'un sender rodejat de capelles que es corresponen amb les estacions del Via Crucis i que els pelegrins travessaven de genolls. En ascendir per l'escala dels 5 sentits i posteriorment per la de les tres virtuds, es trobaven un programa teològic que il·lustrava el dualisme antagònic dels sentits enfront de les virtuts de l'esperit, alhora que observaven les escenes de la Passió de Crist. El trajecte és ple de fonts que potencien la idea d'un recorregut de purificació. En la culminació de l'ascens, un es troba el temple de Déu, una església al cim del turó, a part d'un castell, de capelles menors i d'unes magnifiques visuals de la ciutat de Braga.


151

L'església data de principis del s.XVIII. El santuari és notable per les seves escales monumentals en ziga-zaga, que salven un desnivell de 115m. Al llarg d'aquest camí, hom es troba capelles escampades per tot el recorregut, moltes d'elles camuflades entre la ufanosa vegetació. Tant aquestes com les que es hi ha al cim de turó, creen una forta ambientació monàstica i simbòlica. Davant de Bom Jesus Do Monte, més que analitzar-lo amb rigor formal, com una obra d'art isolada, el millor que podem fer és deixar-nos emportar per la impressió global de la grandiositat, simbolisme i bellesa que el conjunt, talment com un quadre natural, ens ofereix. Tot i tractar-se de construccions amb un fort accent barroc, mostren una gran sobrietat i una extrema delicadesa, tant en el seu traçat com alhora de col·locar-se, cada un dels artificis, en cascada sobre una ruta ascendent d'escalinates.


centre històric

Tot i que preponderant, el barroc no és l'únic dels corrents estètics que nudreixen aquesta bella ciutat, sinó que trobem aquí i allà gran varietat d'estils; des de fortificacions i muralles medievals a temples renaixentistes, edificis amb influències bizantines i islàmiques... la majoria d'ells catalogats com a Immobles d'Interès Públic. Poster és pel fet d'assumir aquests edificis com a part del seu patrimoni, que la ciutat mostra una gran preocupació per mantenir viu el record d'aquesta arquitectura. Existeixen molts jardins que aïllen i conserven l'aura d'aquestes construccions. Passejant per aquests indrets entre la barreja de ruïnes i vegetació i observant les acurades i refinades decoracions dels edificis que encara es mantenen, no sembla difícil remuntar-se a temps victorians. Pràcticament tots els edificis més opulents i de caràcter religiós s'aixecaren pels volts del s.XVIII, a les acaballes d'una època daurada.


153

És la catedral més antiga del país, una construccució romànica de creu llatina amb pòrtics gòtics, que va ésser remodelada al s. XVIII. En el seu subsòl encara es conserven vestigis arqueològics del primitiu temple paleocristià i alt medieval. El fet de presentar dues torres a la façana l'aproxima a les grans catedrals del romànic portuguès, encara que amb el pas dels segles hagi sofert moltes modificacions. L'interior, amb tres naus, transsepte i capçalera amb cinc capelles, és profundament auster, en contraposició amb el cor, el cadiratge i els orgues, de talla daurada, obres del barroc execpcionals en la concepció així com en l'execució.

N S. XI-XII

S. XII-XIV

S. XV-XIX

0

20


estadi municipal

L'estadi municipal de Braga es troba situat al nord de la ciutat, a l'interior del recinte del parc esportiu de Dume. S'alça contra la paret de pedra de l'antiga pedrera del Monte Castro, amb una altura aproximada d'uns quaranta metres, que es la diferència entre el nivell del núcli urbà i l'espanada que s'esten al nord. Quant l'arquitecte Eduardo Souto de Moura s'enfronta a l'arquitectura en un lloc específic, intenta descobrir el buit existent al terreny per poder completar-lo. D'aquesta manera, quan l'arquitectura es bona i es construeix, ens ensenya com aquest lloc no podria exisitir sense la presència d'aquesta obra. S'ha d'aconseguir descobrir el que es inapropiat en aquest indret, i com ha de ser l'edifici per tal que el lloc i l'arquitectura resultin adecuats entre si. Podem entendre doncs que lloc i arquitectura es complementen.


155

Segons l'autor, la configuració de l'entorn no es deu unicament a la naturalesa, ja que en tractar-se d'una antiga pedrera, és el treball de l'home i no la força de la natura el que ha definit la seva forma. D'aquesta manera, el que fa l'arquitecte és seguir modelant l'antiga pedrera fins a aconseguir el punt d'equilibri entre l'estadi i el seu entorn. Posteriorment afegeix el formigó, element de naturalesa similar a la pedra. Així entenem que, primerament es treu la pedra i posteriorment se n'hi torna a afegir d'una altre manera. La pedra i el formigó s'entenen com una unitat, no sabem on comença una i on acaba l'altre. Segons l'arquitecte, la disposició enfrontada de les grades respon al fet que, el futbol, igual que el teatre, el cinema i la televisió, transcorre horitzontalment. Les grades apareixen excavades a les parets de la pedrera, igual que en un amfiteatre romà.


B R A G A Escala 1/5000

21

1. Sé de Braga 2. Igreja de Santa Cruz 3. Igreja Hospital de São Marcos 4. Igreja de São Paulo 5. Igreja de São Tiago da Cividade y Capela de São Sebastião 6. Igreja i Convento do Pópulo 7. Igreja dos Terceiros 8. Igreja Convento dos Congregados i homenaje aos Mortos da Grande Guerra i monument "Totus tuus" 9. Capela de Nossa Senhora de Guadalupe 10. Nossa Senhora da Torre - Museo de Historia

20

6

13

23 14

1

27

24

10

5 4

12

18

25

11

11. Capela dos Coimbras 12. Muralla y Paço Episcopal Bracarense (Biblioteca Pública i Archivo Distrital de Braga) 13. Câmara Municipal de Braga 14. Torre do Postigo 15. Torre de Menagem - Castelo de Braga 16. Arcada i monument a la Dona 17. Palácio do Raio (Fonte do Ídolo) 18. Jardim de Santa Bárbara 19. Teatro Circo

16

2

7

28

22 17

3

16

19

26

20. Museu da Imagem i Arco da Porta Nova 21. Casa - Museu dos Biscaínhos 22. Banco de Portugal 23. Biblioteca Lucio Craveiro da Silva 24. Lar Conde do Agrolongo 25. Museo Pío XII, Medina i monument a la Bracara Augusta 26. São João do Souto i Museu Nogueira da Silva 27. Museu D. Diogo de Sousa 28. Casa dos Crivos ou das Gelosias

8


157

Viatge Oporto-Braga: Sortida des de l'estació de tren Porto-Campanha a les 9:46h Arribada a l'estació de tren de Braga a les 10:31h Des del nucli urbà es pot agafar el bus número 2/12/13/82/83 per arribar al Santuari de Bom Jesus Do Monte Un cop a Bom Jesus Do Monte podem agafar un funicular, que costa 1€, surt cada 15 minuts i funciona tots els dies de 7.30 a 20h. Aquest es va crear el 1873 i és el més antic de la península, recorre 274 metres amb una pendent de 42º i curiosament funciona per contrapès d'aigua. Consta d'un vagó antic amb bancs de fusta i té capacitat per 38 persones. Recomanem ascendir amb el funicular i baixar tranquilament per l'escalinata. A les 15:30h es pot visitar l'estadi municipal de futbol del SCBraga. Les visites han de ser reservades previament a través del telf: 253 206 860 o per e-mail: visitas@scbraga.pt. Es poden fer dos tipus de visites, de 1 hora i 30 minuts, pel modic preu de 3€ (amb carnet d'estudiants) i de 30 minuts pel preu de 1'50 € (també presentant el carnet d'estudiant). Cal tenir en compte que si el dia de la visita hi ha partit o alguna activitat esportiva aquesta quedarà suspesa. L'autobus per arribar a l'estadi municipal es el número 22, que es pot agafar desde el nucli urbà. Sortida des de l'estació de tren de braga a les 20:04h Arribada a l'estació de tren Porto-Campanha a les 20:47h (Important confirmar tots els horaris de transport públic, ja que els proposats són del calendari 2009 i poden variar respecte els del 2010).


Bibliografia

159

GEOGRAFIA GUICHARD, François : Géographie du Portugal . Ed. Masson 1990.

www.visitportugal.com www.viajitis.com www.sindestino.net

MARC HISTÒRIC MEDINA, João: História de Portugal. Dos tempos pré-históricos aos nossos dias. Ed. Ediclube, 1993 Enciclopèdia en varis volums sobre la història de Portugal. Bàsica per entendre els inicis d'Oporto i que disposa d'un dels pocs plànols amb el nucli antic de la ciutat. Conté esquemes molt treballats i n'hem extret vàries reflexions així com el plànol del cens d'esglésies del territori bracarense.

SOARES, Torquato de Sousa: Reflexões sobre a origem e a formação de Portugal. Coimbra, 1962 GARCIA DE CORTÁZAR, Fernando : Atlas de História de España . Ed. Planeta, 2009 Mapes històrics de relativa importància i un afany interessant en dibuixar les principals vies romanes de la península.

MENÉNDEZ DE LUARCA, José Ramón i OSORIA, Navia: La construcción del territorio (Mapa histórico del noreste de la península ibérica) . Ed. Lunwerg, 2002. Interessantíssima

aproximació

al

desenvolupament

d'un

territori

amb

una

clara

intenció

històrico-arquitectònica i emprant un sistema didàctic que combina explicacions teòriques i esquemes gràfics. D'aquesta obra s'ha pres el plànol dels inicis preromans de la zona bracarense i tot un seguit de reflexions sobre l'evolució d'aquesta població fins a l'època medieval.

PRO, Juan i RIVERO, Manuel : Breve Atlas de história de España . Ed. Alianza. Notable per la combinació i interacció de recursos gràfics en els plànols que ajuden a fer més entenedora la informació històrica.

PIMENTA FERRO TAVARES, Mª José : Los judios en Portugal . Ed. Mapfre, 1992. Conté un altre dels pocs plànols del nucli fundacional d'Oporto, amb una gran coincidència respecte del plànol de l'enciclopèdia, abans esmentat.

VINCENT, Mary i STRADLING, R.A: Atlas cultural de España y Portugal: História y cultura de la Península Ibérica . Ed. Optima, 2000. DINIS DOS SANTOS, José: Resenha histórica de CALE Vila de Portugal e Castelo de Gaia. Forma part de “Comunidades Portuguesas” nº21, subvencionat per Turisme de Portugal i Turisme de Lisboa, 1970.

IV Reunió d'arqueologia cristiana hispànic. elaboració conjunta de: Institut d'Estudis Catalans (secció històrico-arqueològica), Universitat de Barcelona (Institut d'Arqueologia i Prehistòria) i Universitat Nova de Lisboa (FCSH Dep. De História da Arte)


Per a redactar aquest apartat també es va dur a terme una cerca a Internet de la història de les “freguesies” que componen Oporto o bé la rodegen. L'objectiu era analitzar la implantació i l'evolució de la ciutat en relació a cadascuna de les seves parts i l'entorn més immediat. Entre les pàgines consultades, destacar la informació proporcionada per les pàgines relatives a Mafamunde i Miragaia, així com dels llibres enumerats a continuació:

http://www.jfmafamude.net/ http://ruasdoporto.blogspot.com/2007/10/largo-de-s-pedro-de-miragaia.html

OPORTO I LISBOA GUÀRDIA, MANUEL; MONCLÚS, FRANCISCO JAVIER; OYÓN, JOSÉ LUIS: Atlas Histórico de ciudades europeas Vol.1: Península Ibérica . Ed. Salvat, 1994. Hem emprat el mateix atlas descrit més avall, però centrant-nos en l'apartat de l'anàlisi de la ciutat de Lisboa, que en aquesa secció comparem amb Oporto.

EVOLUCIÓ URBANA GUÀRDIA, MANUEL; MONCLÚS, FRANCISCO JAVIER; OYÓN, JOSÉ LUIS: Atlas Histórico de ciudades europeas Vol.1: Península Ibérica . Ed. Salvat, 1994 Aquest ha estat un dels llibres més consultats al llarg de la conformació d'aquesta guia. El citem aquí perquè és en aquest apartat on ens ha fet més servei, tot i que calgut adaptar-lo a la visió sovint retallada d'aquest treball. Hem introduït imatges i textos sense els quals hauria estat massa difícil poder descriure acuradament com es desenvolupa una ciutat que, com s'ha vist, no és de lectura fàcil. Cal dir que es tracta d'una història urbana comparada de les principals ciutats espanyoles i portugueses: Madrid, Barcelona, Lisboa, Porto, València, Sevilla, Bilbao, Saragossa, Valladolid, Màlaga i Granada. És una publicació guardonada amb el tercer premi del Ministeri de Cultura de "Llibre millor editat l'any 1994" en la categoria de "Llibres tècnics de recerca i erudició".

L'ESCOLA D'OPORTO En el cas d'aquest apartat, es va prendre la decisió de citar directament textos extrets dels llibres que hi ha a continuació. Aquest fet va venir a arrel d'una sèrie de reflexions fetes a classe sobre com explicar l'arquitectura portuguesa i tot el que això comporta, arribant a la conclusió que el millor per a fer-ho serien les pròpies paraules dels arquitectes que van ajudar a desenvolupar-la i que encara en formen part.

FLECK, Brigitte : Álvaro Siza. Ed. Taylor & Francis Group. TRIGUEIROS, Luiz : Fernando Távora . Editorial Blau, Lda. Oporto, 1993.

2G Arquitectura Portuguesa, una nueva generación, N.20 . Ed. Gustavo Gili, 2001. DPA 14 - Távora . Barcelona, 1998.

ITINERARIS FRONT FLUVIAL GONZÁLEZ RAVENTÓS, Aquiles: La Gran Escala. Porto 2002. Freixo, a Vocaçao de outro centro. Ed. Barcelona Master de la Gran Escala, 2003 BIROT, Pierre Albert : Portugal. Ed Moreton, 1968 .

La Guía Verde. Portugal. Michelin. Ediciones de viaje. http://www.heywhatsthat.com/profiler.html http://www.mimoa.eu/ http://www.trotacaminos.com/ http://www.portotours.com Material cedit per CARLOS PRATA (Molhes do Douro) I per ADALBERTO DIAS (Funicular dos Guindais).


161

SIZA I SOUTO DE MOURA Foz de Douro SOUTO DE MOURA, Eduardo: Eduardo Souto de Moura : veinte e duas casas VI Bienal Internacional de Arquitectura de Sao Paulo/veintidós casas VI Bienal Internacional de Arquitectura de Sao Paulo. Ed. Ordem dos Arquitectos; Casal de Cambra : Caleidoscopio. DL 2006 D'aquest llibre s'han extret croquis del propi autor, plantes i diverses fotografies de la Casa do Cinema

Manoel de Oliveira .

ESPOSITO, Antonio : Eduardo Souto de Moura . Ed. Electa, 2003 FERNANDES, Fátima: Guia da arquitectura moderna Porto : 1925-2002 : Maia Matoshinhos, Porto, Vila Nova de Gaia . Ed. ASA, 2003 S'han extret explicacions teòriques de les cases treballades.

FERNANDO MÁRQUEZ, Cecilia i LEVENE, Richard: Croquis N.124 - Eduardo Souto de Moura 1995-2005, Ed. El croquis. D'aquest llibre hem incorporat a la guia reflexions, croquis de l'arquitecte, plantes i varies fotografies de les tres cases analitzades.

Matosinhos CASAS PATI:

2G Souto de Moura, N.5 . Ed. Gustavo Gili, 1998. Recull de l'obra de Souto de Moura, que combina informació gràfica i fotogràfica amb textos, reflexions i entrevistes al propi arquitecte.

PISCINES DE LEÇA DA PALMEIRA:

El Croquis Alvaro Siza, 1985-2000 Interessant recopilació de l'obra d'Alvaro Siza que completa la informació gràfica i fotogràfica amb converses i reflexions notòries sobre l'arquitecte Portugués.

http://www.plataformaarquitectura.cl/2008/10/19/piscinas-en-leca-de-palmeira -alvaro-siza Visió alternativa de l'obra de Siza a partir de textos del propi arquitecte.

BOA NOVA: Cal remetre altre cop a: El Croquis Alvaro Siza, 1985-2000

http://www.galinsky.com/buildings/boanova/index.htm Web d'aficionats a l'arquitectura d'arreu del món on s'han extret algunes fotografies i informació bàsica.

http://www.vieirasoft.bravepages.com/boanovae.htm Pàgina web del restaurant de Boa Nova.

NUCLI ANTIC D'aquests llocs web hem extret informació bàsica com els anys de construcció i finalització i la situació dins la ciutat. Estils i possibles modificacions que s'han dut a terme amb els anys, arquitecte, si s'esmentava. També, quin interès tenen dins la ciutat, o quina funció van tenir els diversos edificis analitzats.

SÉ D'OPORTO

www.viajeuniversal.com/.../porto/catedral/historiacatedral.htm www.guiadeoporto.com/lacatedraldeoporto.htm


TORRE DOS CLÉRIGOS www.guiadeoporto.com/iglesia_torre_clerigos.htm sobreportugal.com/.../torre-dos-clerigos-y-el-horizonte-de-oporto/ RUA DO INFANTE DOM HENRIQUE oporto-virtual.com/.../iglesia...san-francisco/gmx-niv262-con429.htm

BOA VISTA http://www.casadamusica.pt/ http://www.serralves.pt/ http://alvarosizavieira.com/

MOVIMENT MODERN A OPRTO FIGUEIRA, JORGE; PROVIDÊNCIA, PAULO; GRANDE, NUNO: Guia de Arquitectura Moderna. Porto. 1901-2001 : Ed. Livraria Civilização Editora, 2001 Aquesta guia és una obra inèdita al nostre país. No només perquè va a donar a conèixer, tant als estudiants d'arquitectura com al públic en general, un aspecte poc conegut d'una ciutat molt marcada pel barroc, sinó perquè ho fa d'una manera única. No es tracta d'un llibre o àlbum, aquesta guia es compon de 30 registres individuals, dividits en vuit pàgines cada un, que tracten en cada cas un treball de referència (taronja), una temàtica urbana (verd) o una relació temàtica (blau). Per tant, trobem detalls d'edificis singulars, com l'estació de S. Bento (arquitecte Marques da Silva), o el Cinema de Batalha (Arthur Andrade), centres urbans com ara la Fundació per a Gaia (incloent tant la casa dissenyada per Marques da Silva com el Museu de Siza) i la Avenida da Boavista (amb cases des de principis dels anys i també els hotels més nous), i també altres temes, com els barris de l'Estat Nou (el co-Casa, de Mario Bonito), o dels edificis - torre (Hotel Dom Henrique, l'equip de José Carlos Loureiro / Pàdua Ramos / C. de Almeida). Cada un d'aquests apartats conté textos - signats per 24 arquitectes i assagistes -, dibuixos i un petit resum en anglès per als lectors estrangers.

BRAGA Per elaborar un itinerari de Braga ens servirem bàsicament del lloc web de l'ajuntament i a partir d'aquest varem dur a terme una recerca dels edificis convinguts.

DE OLIVEIRA, Aurélio: O Bom Jesus do Monte em Braga “O Santuario per excelencia do Minho” Gràcies a aquest article i a aportacions puntuals hem pogut elaborar un petit text amb una descripció prou acurada del que suposa una obra d'aquesta envergadura, arquitectònicament i culturalment parlant.

FERNANDO MÁRQUEZ, Cecilia i LEVENE, Richard: Croquis N.124 - Eduardo Souto de Moura 1995-2005, Ed. El croquis. Novament ens remetem a aquesta obra que permet entendre una edificació tant emblemàtica i alhora agosarada com l'estadi municipal de Braga.


Profile for aprenentdelesciutats

Aprenent d'Oporto  

Guia d'arquitectura desenvolupada pels alumnes d'Arquitectures Contemporànies, dels Estudis d'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG)...

Aprenent d'Oporto  

Guia d'arquitectura desenvolupada pels alumnes d'Arquitectures Contemporànies, dels Estudis d'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG)...

Advertisement