Page 1


ITINERARIS

URBANS

17

L'objectiu dels itineraris urbans proposats és travessar de forma seqüencial les diferents etapes de l'evolució de la ciutat en cada recorregut. Tots els itineraris parteixen d'un punt comú, l'estació central, i el seu traçat s'ha realitzat de forma transversal a aquesta evolució, des del centre històric fins els barris moderns. Els quatre itineraris s'han pensat per fer amb bicicleta, el mitjà de transport bàsic de la cultura holandesa.

Itinerari 1- Centre _ Sloterplas Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensió Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart. Itinerari 2- Centre _ Buitenveldert Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan, Buitenveldert. Itinerari 3- Centre _ Bijlmer-Meer Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael, Bijlmer-Meer. Itinerari 4- Centre _ Amsterdam Nord Centre, Borneo, Amsterdam Nord

0

400

800

1600

2400

4000


Itinerari

1

-

Centre

_

Sloterplas

Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Geometries (Jordaan, Pijp, Extensió Oest), AUP (Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart).

Centre

Tres

Canals

Geometries

Zuid

Plan

AUP

0

200

400

800

1200

2000


19

Itinerari

2

-

Centre_Buitenveldert

Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Geometries (Pijp, Zuid Plan), AUP (Buitenveldert).

Centre

Tres

Canals

Geometries

Zuid

Plan

AUP

0

200

400

800

1200

2000


Itinerari

3

-

Centre_Bijlmer-Meer

Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Geometries (Pijp), AUP (Frankendael), Barris Contemporanis (Bijlmer-Meer).

Centre

Tres

Canals

Geometries

AUP

Ij-Plein

0

200

400

800

1200

2000


21

Itinerari

4

-

Centre_Amsterdam

Nord

Seqßència de tipologies Centre, Barris contemporanis (Borneo, Ij-Plein).

Centre

Ij-Plein

Borneo

0

200

400

800

1200

2000


EVOLUCIÓ

URBANA

23

Index 26

Etapa 1 Centre

1342 - 1593

30

Etapa 2 Tres Canals

1612 - 1850

34

Etapa 3 Geometries

1850 - 1873

40

Etapa 4 Zuid Plan i ext.

1875 - 1921

46

Etapa 5 AUP

1934 - 1957

56

Etapa 6 Barris Contemporanis

1968 - 1995

Evolució cronològica del teixit urbà

0

500

1000

2000

3000

5000


Imatge aèria del centre de la ciutat


Etapa

1

-

Centre

Evolució del teixit urbà

1342-1593

e:1/65000

Sistema de canals i espais verds

e:1/65000

0

500

1000

2000

3000

5000


27

Tipologia

Centre


Etapa

2

-

Tres

Canals

Evolució del teixit urbà

e:1/65000

1612-1850

1

1

Pa rk

A rtis

Sistema de canals i espais verds

e:1/65000

0

500

1000

2000

3000

5000


31

Tipologia

Tres

Canals


Etapa

3

-

Geometries

Evolució del teixit urbà

1850-1873

e:1/65000

1

4

2 3

1 2 3 4

Pa rk A rtis Vo nd e l park Sa rp ha ti Park O ost e r Park

Sistema de canals i espais verds

e:1/65000

0

500

1000

2000

3000

5000


35

Tipologia

Jordaan

Pijp

Geometries


Etapa

4

-

Zuid

Evolució del teixit urbà

Plan

1875-1921

e:1/65000

5

6

1

4

2

3

7 8

1 2 3 4 5 6 7 8

Pa rk A rtis Vo nd e l park Sa rp ha ti Park O ost e r Park We st e r park Er as m u sp ark Be at ri xp ark Ma rt in L ut he r

Ki ng

Park

Sistema de canals i espais verds

e:1/65000

0

500

1000

2000

3000

5000


41

Tipologia

Extensiรณ Oest

Zuid

Plan

i Extensiรณ Oest


Etapa

5

-

AUP

Evolució del teixit urbà

1934-1957

e:1/65000

5

9

6

1 10

11 4

2 3

7 8

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

P ar k Ar tis V on de lp ark S ar ph at i Park O ost e r Park W e s te rp ark E ra sm us pa rk B e a tr ix pa rk M ar ti n Lu th e r K in g E e n d r a c htspark S lo te rp ark R e m b ran d P ark A m s te lp ark

12

Pa rk

Sistema de canals i espais verds

e:1/65000

0

500

1000

2000

3000

5000


47

Tipologia

Slotermeer

Osdorp

Slotervaart

del

AUP 1934-1957

Frankendael

Buitenveldert


Etapa

6

-

Barris

EvoluciĂł del teixit urbĂ

Contemporanis

1968-1995

e:1/80000

5

9

6

1 10

11 4

2

3

7 8

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 1 1 1

0 1 2 3

P ar k Ar tis V on de lp ark S ar ph at i Park O ost e r Park W e s te rp ark E ra sm us pa rk B e a tr ix pa rk M ar ti n Lu th e r K in g E e n d r a c htspark S lo te rp ark R e m b ran d P ark A m s te lp ark Bi j l m e r Park

13

Pa rk

Sistema de canals i espais verds

e:1/80000

0

500

1000

2000

3000

5000


57

Tipologies

Borneo

Bijlmermeer

dels

Barris

Contemporanis 1968-1995

Ij-Plein


Bijlmermeer Bijlmer és un complex residencial format per un conjunt de blocs de gran alçada i enormes dimensions en planta que alliberen una gran quantitat d'àrees verdes per el gaudi dels seus habitants. A la planta baixa s'estableixen les zones de comerç, únicament accessibles per a vianants i bicicletes. Les vies de comunicació per a automòbils i les estacions de metro estan ubicades al perímetre del barri i elevades dos metres respecte la cota peatonal. Aquest barri es va promocionar com una nova ciutat, neta, sense contaminació i lliure de l'estrès de la capital, però a l'hora accessible a ella mitjançant un pla de connexió a traves de tramvies i parades de metro. No obstant, el rebuig per part de les famílies de classe mitja i alta en vers aquest projecte el va convertir ràpidament en una zona marginal. Això va comportar que el barri mai s'acabés en la seva totalitat i esdevingués un projecte abandonat: molts edificis no comptaven amb ascensors i les estacions de metro no es van construir fins al cap de 20 anys. Actualment el barri de Bijlmer és subjecte d'un pla de reordenació urbanística i de reconstrucció. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals


59

Bijlmermeer

(est)

Bijlmermeer est és un districte estrictament separat dels edificis principals del barri de Bijlmer. Tot i la proximitat entre els dos barris, el model urbà d’aquest és radicalment oposat a l’anterior: consta d’un conjunt residencial de baixa densitat amb més ocupació del sòl i edificis de menor alçada. Únicament es conserva el principi de lliurar l’interior del barri del transit rodat, concentrant bosses d’aparcament cobert cada dues o tres agrupacions de vivendes. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals


Ij-Plein Zona residencial en contacte amb el riu Ij dividida en dos conjunts urbans connectats entre ells. La zona est, ubicada sobre una porció de terreny de forma triangular, esta formada per blocs aïllats de mitjana alçada col·locats de forma paral·lela, tots en la mateixa direcció. L’espai urbà esta organitzat en torn d’una plaça central formada per l’espai restant entre els dos únics blocs col·locats de forma obliqua respecte la resta. La zona oest esta formada per cinc files d’edificació on es va alternant successivament petites torres aïllades amb blocs lineals de majors dimensions. La disposició dels edificis continua sent en una sola direcció, orientats de forma perpendicular respecte l’Ij. La reducció de la complexitat tipològica i el tipus d’organització totalment homogènia i repetitiva emprada en les dues zones residencials respon a la voluntat de connectar, visualment i físicament, tots els espais exteriors del barri amb l’Ij. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals


61

Borneo A Borneo les antigues drassanes del port es van desplaçar, la qual cosa va permetre una reordenació de l’espai que ocupaven, transformant-lo en un barri residencial. Es van construir habitatges unifamiliars de no més de tres plantes d’alçada en parcel·les de poca profunditat i gran amplada. El conjunt es comunica a partir de carrers estrets. Els blocs no compten amb un pulmó interior ni jardins sinó que tots els habitatges comuniquen a la seva part posterior. Petits espais interiors donen llum i ventilen els habitatges. Totes les cobertes creen una gran terrassa enjardinada a la mateixa altura. Un bloc alt d’habitatges trenca la monotonia dels blocs de tres plantes, sorgint de la superfície construïda com les catedrals en els centres antics de les ciutats. “El blau és el verd” és la frase que els dissenyadors van prendre com a eslògan del barri a causa de la poca existència d’espai verd restant entre els blocs –únicament un parc traçat en diagonal a la direcció marcada pels blocs- en front de la gran presència de l’aigua en tot el conjunt. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals


Profile for aprenentdelesciutats

Aprenent d'Amsterdam  

Guia d'arquitectura desenvolupada pels alumnes d'Arquitectures Contemporànies, dels Estudis d'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG)...

Aprenent d'Amsterdam  

Guia d'arquitectura desenvolupada pels alumnes d'Arquitectures Contemporànies, dels Estudis d'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG)...

Advertisement