L’Apleque L’Aple ’ ’Aple quer
7Eªdició
FULLET INFORMATIU DE L’APLEC DELS PORTS
c e l Ap Ca
s t e ll f rt o
.
24, 25 I 26 V juliol XXX I I
ll
eH rbérs ca
r
ol oc a
X��
�
rbeset He
Fo
u
l e d
i re
Palanques
s
o rit
a
r m i u x t i te el fu
e d s Fill
, c e l p l ’A futur
e d s r o d i teix D’entre tots els membres de la Comissió Organitzadora de l’Aplec d’Els Ports de 2015 a Cinctorres, cap n’havia nascut l’any 1978, quan l’aventura incerta d’una comarca brollava a La Font del Xorret de La Todolella. Ningú de nosaltres el vam vore nàixer. Ningú de nosaltres l’haurà oblidat una vegada el vam conèixer. A alguns cinctorrans els agrada bromejar amb el concepte d’haver sigut concebuts durant la celebració d’algun Aplec. Són, metafísicament i d’arrel, fills de l’Aplec. Fins a eixe punt poden arribar a influenciar en les nostres vides eixos dos o tres dies d’estiu, tant
MANIFEST
efervescents, tant distints als de la resta de l’any. Ara fa ben poc, un dels autoanomenats “fills de l’Aplec” ha tingut una xiqueta. Les generacions continuen obrint-se camí a Els Ports, tot i que els coste, tot i que el camí siga pedregós, que els tossalets siguen continuats i les parets caigudes sovint compliquen la marxa. L’Aplec és, per a tota la gent d’Els Ports, l’altaveu, la plataforma, el trampolí des d’on es poden fer visibles les muntanyes de problemàtiques col·lectives de les distintes generacions que durant trenta vuit anys han florit a la comarca. L’Aplec és, per als
xiquets i xiquetes d’Els Ports, el lloc on arrasserar-se durant dos dies de les ventades de silenci i excessiva calma, dels bufits que s’emporten l’activitat cultural popular durant setmanes i setmanes d’hivern. L’Aplec és, per a la gent gran d’Els Ports, la llavoreta que deixen amb l’esforç que sumen a cada organització aplequera. És l’esperança de què els fills i néts divisen un horitzó més net i clar, un futur digne i ple d’oportunitats. L’Aplec és, per als joves de la comarca, el teler on es comencen a teixir els somnis de vida llarga i plena, on es tinten les idees col·lectives, progressistes i va-
lencianes. L’Aplec és, per als habitants d’Els Ports, un referent, una imatge evocadora d’un món millor, d’un paisatge sense esquerdes artificials, d’un sentiment popular per continuar lluitant pel futur. I des de la Comissió Organitzadora del XXXVIIé Aplec d’Els Ports, tenim ben clar que el teler només podrà seguir teixint el nostre propi futur si entre tots els portencs, visitants, amics i apassionats de la nostra comarca es continua treballant i lluitant de forma comú per: -La desaparició de qualsevol forma d’explotació i destrucció descontro-
lada del nostre entorn. El fracking no fracturarà mai la defensa conjunta de la gent d’Els Ports davant els abusos al medi ambient i als seus recursos naturals. -La recuperació de xarxes culturals comuns i pròpies que promoguen tot tipus de manifestacions artístiques i fomenten la memòria de les tradicions populars de la comarca d’Els Ports. -La reafirmació constant i continuada de pertinença a un territori, el País Valencià. Així com de les seues formes d’expressió cultural, festiva o social. A Els Ports, es parla valencià i se’n seguirà parlant! -La transmissió clara i rotunda d’una forma de viure i d’entendre el món, les relacions socials i personals, i la interacció sana amb el medi que ens envolta. L’Aplec d’Els Ports continuarà concebent-se com una trobada popular, gratuïta, sostenible i reflexiva. -L’optimització de l’impacte de l’Aplec d’Els Ports. Des d’avui, l’Aplec ha de portar més lluny i més amunt les reivindicacions de tota una comarca. Ha de fer que, entre tots i totes els que
en formen part, multipliquem els decibels de cada crit i demanda justa de la gent del nord del País Valencià. Des de la Comissió Organitzadora, convidem a tot el món a viure amb nosaltres de forma intensa i implicada la celebració del XXXVIIé l’Aplec d’Els Ports, que arriba a Cinctorres una vegada més. I us animem a què ho feu amb la màxima energia posible en tots i cadascun dels actes programats. Gaudint de la música, dialogant a una taula rodona, contemplant una exposició, ballant a una plaça, compartint els nostres anhels, enraonant a una cantonada... Perquè a l’Aplec d’Els Ports són cadascun dels assistents qui teixixen, amb una reflexió, una rialla o un brindis, el futur de tota una comarca. Per tal que la néta d’aquells pares del primer Aplec de La Todollella puga i desitge continuar vivint a Els Ports, la nostra trobada anual ha de seguir creixent i fent creure que el futur està per guanyar, està perquè el teixim nosaltres mateixos. Animeu- vos i “pugeu” fins a Els Ports. Endavant i benvingudes al XXXVIIé Aplec d’Els Ports!
a i r ò t His
D’origen àrab, Cinctorres va ser conquerit al 1232 pel noble aragonés Blasc d’Alagó, sota el regnat de Jaume I, i incorporat juntament amb la resta de poblacions del voltant a les anomenades aldees de Morella començant així una sèrie de conflictes entre el senyoriu i les aldees. D’aquesta manera, durant totes les guerres de l’edat mitjana, les poblacions de la regió es situaven sempre en el bàndol oposat a la capital, per si en cas de guanyar podien optar a la seua autonomia municipal. Finalment, Cinctorres, juntament amb la resta d’aldees, assolí la seua independència el 9 de febrer de 1691 quan
Carles II d’Aragó li atorgà el títol de vila. Després de la mort de Carles II s’inicià la Guerra de Successió que finalitzaria amb la victòria de Felip d’Anjou, la pèrdua dels Furs del Regne de València al 1707 i la desaparició de la Corona d’Aragó per donar pas a la Monarquia Absolutista dels Borbons.
l’economia local: les dones teixien en els telers de fusta presents a totes les cases i els homes viatjaven amb les faixes al coll o en bicicleta per tota la península i l’altra banda dels Pirineus per vendre aquest producte. Des d’aleshores la figura del “faixero” ha quedat estretament lligada a la història de Cinctorres.
Durant el segle XIX, el terme de Cinctorres, com la resta de la comarca d’Els Ports, va ser un intens camp de batalla en les tres guerres carlines que enfrontaren els partidaris de Carles de Borbó amb els d’Isabel II. A finals del segle XIX i principis del XX, el desenvolupament de la indústria tèxtil se situa com a motor de
Ben entrat el segle XX, i com a la resta de zones rurals, té lloc una forta emigració de la població cap a les àrees metropolitanes, que produeix una marcada despoblació de la localitat que actualment viu de petites explotacions ramaderes i agrícoles i del turisme rural.
l’arrossegament de la llenya per les cavalleries, l’encesa de la foguera, la representació de la vida del sant, la benedicció dels animals i el repartiment de la tradicional “coqueta” i l’aiguardent.
promocionen i potencien els productes i activitats realitzades a la comarca d’Els Ports. El mateix cap de setmana també se celebra el Certamen de Pintura Vila de Cinctorres que ja compta amb 33 edicions.
Les romeries a Sant Marc i Sant Pere a l’abril i Sant Cristòfol de Saranyana i la Mare de Déu de Gràcia al maig, peregrinacions fins a les ermites on es beneeix el terme i els majorals reparteixen les tradicionals “primes”.
Sant Cristòfol: se celebra a mitjans de juliol i consisteix en la benedicció dels vehicles del poble i en un dinar popular organitzat pels majorals.
Festes
Sant Antoni: se celebra a finals de gener i es caracteritza per la participació masiva de la gent que col·labora amb els majorals encarregats d’organitzar la festa: la muntada de la barraca,
Festa de Sant Pere i Fira de Desenvolupament Rural: es realitzen a finals de juny coincidint amb la festivitat del patró del poble. D’una banda, a la festa de Sant Pere els majorals organitzen el popular ball de Sant Pere amb dolçainers i altres activitats d’entreteniment. D’altra banda, a la Fira de Desenvolupament Rural es
Festes patronals en honor a la Mare de Déu de Gràcia: se celebren a finals d’agost organitzades per la comissió de festes i durant tota la setmana es pot gaudir d’animacions infantils, concursos de fotografia, actuacions de la banda de música i la xaranga, festejos taurins i revetlles populars, a més de les activitats organitzades pels “quintos”. En els dies previs té lloc la setmana cultural.
i n o m i Patr
i n o m i tr Pa
l a r u lt u c
Casa de la Vila: edifici consistorial dels segles XV i XVI d’arquitectura del gòtic civil on es pot contemplar un retaule del segle XV dedicat a Sant Pere. Palau de Santjoans: edifici civil nobiliari del segle XVI amb elements originals d’arquitectura gòtica i reestructuració de caràcter neobarroc, on destaca el paviment de la sala principal format per multitud de rajoles de ceràmica amb motius d’animals i que alberga actualmente el Museu de Dinosaures. Museu de la Faixa: espai dedicat a la prominent indústria tèxtil dels segles XIX i XX. Antic escorxador: actualment oficina de turisme on tenen lloc exposicions. Torre dels Moros: torre-masia de vigilància de planta quadrada. Peiró Cap de la Vila: antiga creu gòtica del segle XV, de tipologia llatina i braços rectes, les extremitats de les quals presenten rematada vegetal. Església de Sant Pere Apòstol, del segle XVIII Ermita de la Mare de Déu de Gràcia: església historicista del segle XIX Ermita de Sant Marc, del segle XVI Ermita de Sant Pere, del segle XVII Ermita de Sant Lluís, del segle XVII Ermita del Pilar, del segle XVIII
l a r u t a N Paratge Natural Rambla Celumbres: canó de gran valor ecològic i paisatgístic format per La Roca Parda i La Roca Roja separat per la Rambla Celumbres, on predomina el voltor i la cabra hispànica. El Bovalar: punt més alt del terme (1259 mètres) on destaca la microrreserva de flora i l’Avenc del Bovalar, cova amb impressionants galeries subterrànies. Zona recreativa de la Mare de Déu de Gràcia: zona verda amb acampada i menjador ubicada al costa de l’ermita. Jaciment paleontològic Anna on s’hi troba una exposició permanent a l’aire lliure. Observatoris d’aus: quatre zones d’especial protecció per a les aus repartides pel terme on es pot fer un seguiment de l’avifauna del terme. Rutes: senders PR per a caminants i BTT per a ciclistes.
i r o t i r r Un te
Una xarxa de
Carreteres
e d e lliur racking! sense clots! F
Ens oposem a la prospecció d’hidrocarburs pel mètode de la fractura hidràulica, ja que suposa una seriosa amenaça mediambiental i per a la salut de les persones que vivim a Els Ports. La tècnica de fracking o fractura hidràulica és un mètode no convencional d’extracció de gas natural que es basa en la perforació de centenars de pous a la superfície i la injecció de grans quantitats d’aigua amb arena i productes químics en el subsòl per a fracturar les roques que contenen els hidrocarburs i poder alliberar-los. Aquest procés pot comportar una sèrie d’impactes ambientals devastadors com
la contaminació de les aigües subterrànies, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’activació sísmica de les falles terrestres, la contaminació acústica, l’impacte paisajístic, etc. Per això, exigim a la Conselleria de Infraestructures, Territori i Medi Ambient la desautorització dels permisos de prospecció que l’empresa Montero Energy vol dur a terme a les comarques d’Els Ports i El Maestrat, donats els nombrosos informes independents que alerten dels riscos de contaminació de l’aqü.fer del Maestrat i de la generació de terratrèmols a la comarca.
Demanem una millora en l’estat de conservació de les infraestructures de comunicació entre els nostres pobles. Instem a la Diputació de Castelló al condicionament definitiu de la carretera “La Canà” després de les nombroses reparacions infructuoses d’aquest vial que, en ocasions, s’han hagut d’assumir íntegrament per part dels municipis on transcorre la carretera (Castellfort, Morella i Cinctorres) amb l’enorme despesa econòmica que això comporta.
! e n g i d t a it san
i e v r e s n U de
Lluitem per una millor cobertura sanitària que puga garantir l’assistència primària per a totes les persones de la comarca, fent front a les retallades pressupostaries en sanitat. Demanem la informatització de la totalitat dels consultoris d’atenció primària ela comarca. Demanem a la Conselleria de Sanitat la restitució del servei 24h del SAMU a Vilafranca, la implantació d’un nou SAMU 24 hores a Morella i la creació d’un
centre hospitalari amb les especialitats bàsiques per evitar els desplaçaments a l’hospital de Vinaròs. Demanem de manera reincident una maquina de rajos X a la comarca. Demanem una millor coherència a l’hora d’agrupar cites d’especialistes al mateix pacient de distància i un sistema de transport coordinat per als pacients de distància en visites a especialistes als hospitals de referència. Demanem els servei de gabinet psicològic general a la comarca. Demanem que s’aprope el SEAFI (Servei d’Atenció a la familia i la infància) a la comarca.
Model
d ’escola
rural digne i de qualitat
Defensem el manteniment del model de l’escola rural als nostres pobles, que tan bons resultats té en la formació acadèmica i humana dels xiquets. Volem que els nostres fills pugen continuar gaudint d’un ensenyament públic, de qualitat i en valencià sense haver de desplaçar-se fora del seu lloc de residència. Cal vetllar per la conciliació de la vida laboral i familiar amb l’adequació de la normativa a les necessitats i possibilitats del medi rural en les escoles matineres i els mini-menjadors. Demanem una discriminació positiva en favor de l’exercici de la carrera docent en el medi rural, per mig de bonificació en la puntuació per experiència en els anys exercits en escola rural.
la finalitzaciÓ
de l’onada de
robatoris! Ens sentim indefensos davant les reiterades onades de robatoris que contínuament estan patint les cases particulars, els negocis i el patrimoni de les nostres localitats. Reclamem una millor cobertura de seguretat per prevenir aquestes situacions i la efectiva detenció dels lladres per portar-los davant de la justícia.
un desenvolupament
turÍstic
sostenible!
transport un sistema de
pÚblic adequat! Apostem per un sistema de transport públic adequat de connexió radial amb les pobles més grans en horaris més racionals. Per un increment de la freqü.ncia de connexió dels pobles grans amb Castelló i Vinaròs, i també de possibilitar la connexió amb les capitals veïnes de Terol i Tarragona on hi hague fluxe de persones d’Els Ports.
Volem respecte i promoció del patrimoni cultural i natural d’Els Ports per tal de conservar-lo i donar-lo a conèixer perquè entenem el turisme com una activitat económica sostenible. Reivindiquem el paisatge i l’entorn com al major recurs turístic que tenim, respectem-lo, protegim-lo.
Ocupació juvenil Desitgem viure i treballar a la nostra comarca i no haver de marxar a les ciutats per la falta d’oportunitats ací. Demanem que els Ajuntaments dels nostres pobles aposten per crear ocupació estable i d’aquesta manera evitar la creixent desertització que sofrim.
EN CONCLUSIÓ, VOLEM TEIXIR UNA COMARCA D’ELS PORTS PER PODER VIURE, TREBALLAR I REALITZAR-NOS COM A PERSONES A CASA NOSTRA, COBRIR LES NECESSITATS BÀSIQUES DE LA POBLACIÓ ASSOLIR UN NIVELL DE QUALITAT DE VIDA DIGNA PER AL NOSTRE FUTUR!
Taula aplequera (del 12 d’octubre al 26 de desembre) L’objectiu d’aquesta activitat era saber què demanava la gent de la comarca al XXXVIIè Aplec dels Ports. Per això es va habilitar una taula on hi havia una bústia de suggerències, peticions i propostes per tal d’escoltar al poble i conèixer també algunes idees per al lema d’enguany. Aquesta taula va rodar per diferents pobles perquè tota la comarca fos escoltada.
í m Ca lec a l’ap
re ctub o ’ d 5 (del 2 y) e jun d 0 2 al
y n A r e u q e l ap primera festa pro aplec i presetaciÓ del lema (26 de desembre)
La nit va estar amenitzada per la orquesta Kinky Band. Al descans es va anunciar el lema del XXXVIIè Aplec dels Ports: TEIXIM EL FUTUR! Aquest lema va estar escollit entre més de les 31 propostes rebudes i es va presen-
tar mitjançant un video fet per David Querol. A l’audiovisual es mostrava un teler teixint una faixa, element molt característic del nostre poble Cinctorres, on es teixia el lema.
Continuant la iniciativa dels veïns de Sorita, des de l’organització de l’Aplec dels Ports 2015 vam posar en marxa el Camí a l’Aplec. Un recorregut simbòlic pels pobles de la comarca amb des-
tí final a Cinctorres, el poble que acull l’Aplec enguany. El Camí a l’Aplec ha passat per termes de localitats com: Sorita, Villores, Vilafranca, Forcall, Todolella, La Mata, Morella i Cinctorres.
r no” )dels ports xerrada
“fracking a forcall
(28 de febrer) Coindicint amb la III marxa Camí a l’Aplec, es va organitzar una xerrada informativa dels efectes que podría tenir el fracking a la nostra comarca. La Plataforma Antifracking de les comarques de Castelló va arrimar-se fins a Forcall per a explicar-nos com està actualment el tema. Aquesta és una de les reivindicacions que fa l’Aplec dels Ports des de ja fa uns anys.
expo foto:
(del 8 de marÇ al 26 de juliol)
la dona treballadora
de la comarca
Amb la col.laboració del servei comarcal d’Infodona i de la Universitat Jaume I, l’Aplec va preparar una exposició fotogràfica sobre la dona treballadora a la comarca dels Ports a fi de reivindicar el paper de les dones i el seu futur laboral. L’exposició es caracteritza, d’una banda, per completar-se amb un vídeo en el qual es poden escoltar entrevistes fetes a les dones protagonistes de
inauguració de
l’exposició
L’Aplec va preparar un programa d’activitats per tal de fer un homenatge a la dona treballadona de la comarca dels Ports el dia 8 de març. Dones de tota la comarca es concentraren a la plaça de
l’exposició. I, d’una altra banda, per ser una exposició itinerant que ha visitats tots els pobles de la comarca, de manera que tota la gent dels Ports ha pogut gaudir de visitar-la. Després de tornar a Cinctorres on estarà muntada el cap de setmana de l’Aplec, serà cedida durant dos anys a la UJI per a ser inclosa al catàleg d’exposicions de la Universitat.
(8 de marÇ)
l’Ajuntament per assistir a l’acte de presentació. Allà, van poder gaudir de l’obra de teatre “Veus femenines” de la compañía La Rabera Eclèctica. Finalment, es donà pas a la inauguració de l’exposició
fotogràfica, a la que assistiren també la diputada de benestar social, Esther Pallardó i la Coordinadora de projectes del programa d’extenció universitària de l’UJI, Maria Cervera.
i m e pr
t n e ic
V segona festa
pro aplec i presentaciÓ del
Cartell
(3 d’abril)
Nit de festa am b la participac ió de l’orquesta Faun a. El local de festes de Cinctorres re bia als assitent s amb l’exposició dels 22 cartell presen tats al concurs de cart ell anunciador de l’Aplec 2015. Al descan s de l’orquestra es va desvetllar el cart ell guanyador, Ar c Estudi: Jorge Querol , Eva Troncho i El i Marín. El cartell serà la imatge de tot el merxandatge de l’A plec dels Ports 2015.
a r u t Ven
ril)
(23 d’ab
t per la eixemen En recon demojectòria a tr a u se romís de comp cià, i a c ti rà c len País Va amb el aquest a rebut l’Aplec h remi Vicent p any el tigiòs Un pres na . ra tu n e V ga u ue entre per: guardó q formada Vacomissió s te eriodis P e d ns ió Un Comissio , s n ia c n le a le V ndel País allaObreres reb icat de T cià, Sind ment, y l’Ensen a cia, e d rs do alèn at de V Universit Jaume I i faat Universit l periodista. de rs milia ment, de lliura te c a l’ A u de a la se celebrat alència, itat de V l’Univers es perir divers van acud entació s n repre sones e s comissións le totes de totes ores de d a z it plec organ A l’ ions de les edic ent. om fins al m
ó i c a r b e l il) e r c b a r Dina emi (25 d’ del pr
anitva org erI J U propia r de g mi, la c, un dina i meme r p l le ent de obles e l’Ap e lliuram comissió d diversos p i a l’acte d l e d e r iu t d a la o e s in t b t a ix ld Amb m tament am presentan sitir a torres al m es s a e n n c a R a Cin cal on zar, ju l Faixero. plec v de l’A ser repetit unió comar ra ió o s n is a m m re va i que e la co n una al. bres d nt del prem a acabar e promocion v e b r m u l dina rar el lipd lliura rant. E pa restau nçar a pre e m o va c
t x e t d’agraÏmentent c i V i m e r p al ra
u t n Ve
Sres i Srs: En alguna ocasió quan la gent dels Ports va baixar al cap i casal, recordem a Vinatea, va ser per a escridassar un rei i exigir-li respecte als furs. Avui no cal que patisquen ni tinguen temor, sabem qui som i, és clar que, no som Vinatea, encara que de motius no ens en faltarien per a atapir-li les orelles a alguna gent de València. Nosaltres hem vingut com a besnets d’un tio Canya del nord, uniformat amb espardenyes de la Mata, del Forcall, de Villores o de la Todolella, i amb una faixa morellana o de Vilafranca venuda per un faixero de Portell o de Cinctorres, i fart d’enganys i desprecis. Tanmateix avui, amb la cara ben rentada i mudats, nosaltres baixem des d’aquell racó on les muntanyes fan de vencill entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià, i volem amostrar, ara i ací, el goig que tenim des de que es va conéixer la concessió del premi “Vicent Ventura” a l’aplec comarcal. També volem manifestar el comboi amb el que avui hem vingut a la ciutat de València per rebre’l, tot i fent conlloga amb l’historiador i editor Vicent Olmos, i això ens agrade encara més. Contenta la gent dels Ports pel premi i el reconeixement. I ara i ací volem manifestar que, després de trenta-set anys, no ens sentim com una anècdota. Volem manifestar que si la gent dels Ports, la gent de l’Aplec, ha continuat durant tants anys fent bureos, ha segut , des del primer aplec de la Todolella fins al de Cinctorres d’enguany, perquè sempre es recolzave en una terra, en una gent i en l’existència d’uns problemes. Ben avant que algunes fites s’han anat aconseguint i, avui ho comprovem: en alguns altres racons del País Valencià també s’han adonat de la tasca, llarga i aspra. Gràcies a la Universitat de València i a tantes altres institucions que recolzen el premi.
En els seus anys de vida l’Aplec dels Ports ha estat sempre paredar i paredar, una paret contínua, amb solsides i tornades, amb portells i porteres, una paret comarcal de pedra seca i de voluntats. Sí, als Ports totes les pedres fan paret. Paret de pobles que han organitzat l’aplec les vegades que ha calgut, pobles que s’ho han deixat en no haver prou gent per
a empendre’l, pobles que s’han tornat a enganxar amb menys gent però amb més ganes, pobles que no mai han pogut fer un aplec perquè no tenen ni gent però que sempre han fet presència quan cal. Morella i Vilafranca són, per a nosaltres, pobles grans, tenen més de dos mil habitants. Però també Herbés i Villores fan aplec i tenen cinquanta habitants cadascun. Paret de territoris de lloses grans i aleres ben enfilades paradoxalment sempre obertes: a l’Aragó(és clar que per a nosaltres, la gent del Matarranya i de la Franja són també dels Ports, com ho són els de Mirambell i la Cuba, l’Anglesola o Cantavella), i a Catalunya la de prop i la de lluny, i a les Illes ben a la vora i, per descomptat, al País Valencià, comarca a comarca, totes s’han ajuntat als Ports.
I a tanta gent, un any i un altre, els hem fet particeps dels pedregals de problemes vells i nous, propis i forasters, nacionals, estatals o universals, econòmics, socials, ecològics.... massa problemes . I per damunt de totes les parets hem anat replegant en tants anys totes aquelles fòrmules de reviscolament possible: la música, la que fa la gent que viu des de Salses a Guardamar i de Saragossa a Maó (els sona?), el teatre al carrer i al tancat, per a grans i, sobre tot, per als xiquets i xiquetes portencs, els llibres, les acampades, les exposicions, les xarrades i col·loquis, les presentacions de tantes coses presentables, les visites, els agermanaments…la paraula. Hem vingut la gent de Sorita i Palanques, d’ Hortells i Villores, d’Olocau i la Mata, de la Todolella i el Forcall, de Morella i Xiva, d’Herbés i Vallibona, de Castell de Cabres i la Pobla, deVilafranca i Castellfort, de Portell i Cinctorres, de Saranyana i les Alberedes…la gent dels Ports, noms tots de pedra inicial que diria el poeta, que cada any, al temps de la sega i la batuda (que encara en quede), ajunten les voluntats de tantes persones que, desafiant massa vegades la cruga realitat, volen mantindre una comarca viva, ufanosa, solidària, compromesa i valenciana. Vicent Ventura deia que “de llibertat, no mai n’hi ha prou”. Als Ports aplec, llibertat i resistència han estat i són sinònims, i per això mai s’acabarà l’impuls per defensar una terra i una comarca. I nosaltres tot imitant l’escriptor almassorí diem també que “D’aplecs, no mai n’hi haurà prou”. Moltes gràcies.
l a r u r a l o l ’ esaccastellÓ bre jornada so
il)
(23 d’abr
La Llotja del Cànem de Castelló es plenà de gom a gom per donar suport a l’activitat de visibilització de l’escola rural organitzada per l’Aplec dels Ports. Mestres, docents, estudiants de magisteri, inspectors d’educació, pares, mares, alumnes, germans i amics van assistir a la taula rodona de l’escola rural la vesprada del 23 d’abril. Els assistents van poder gaudir de la presentació del documental “Escola rural” gravat a la comarca per dos joves de Cinctorres
l’any 2010. Posteriorment, dues graduades en magisteri exposaren les conclusions d’un treball d’observació que van realitzar a diverses escoles de la comarca. I, finalment, es va dur a terme una taula rodona amb la participació de docents i alumnes de l’escola rural. El tancament va estar protagonitzar per l’espontània participació de l’inspector d’educació Rogeli Santamaria, que felicità a l’Aplec per l’acte.
participaciÓ en
l’homenatge a
carles
salvador
(25 d’abril)
L’Aplec dels Ports va participar en la lectura de poemes que es va dur a terme al Jardi dels Poetes a Morella, en motiu de la celebració de l’any Carles Salvador. Coincidint amb la festa per la llengua i amb la IV marxa Camí a l’Aplec, els participants a la caminada van asistir també a l’acte d’homenatge al poeta. El poema llegit es titula “Aplec de senyeres” un homenatge, al mateix temps, al propi Aplec dels Ports.
veu de l’aplec
la
(de gener fins a juliol) Ens hem fet sentir i hem tingut veu a la ràdio comarcal. Gràcies a un espai a Elsportsràdio, hem pogut informar sobre les activitats que hem dut a terme durant l’any. L’Aplec ha gaudit d’una secció pròpia on hem parlat sobre l’escola rural, el fracking, la dona treballadora a la comarca i l’any Carles Salvador. Hem donat a conèixer també la capampanya de recollida de taps de plàstic per a Celia i el seu cas. Hem entrevistat als grups que actuaran el cap de setmana de l’Aplec. I vam poder conversar també amb “els pares de l’Aplec”.
gravaciÓ
expositor fira
v Í d e o cinctorres promocional (16 de maig)
El vídeo promocion al de l’Aplec dels Ports va ser una ide a de la comissió organitzadora de l’A plec 2015 per tal de fer difusió de la comarca i potenciar i reivindicar els nostres drets i les nostres necessitats. El dia 16 de maig el poble de Cinctorre s va ser l’escenari de la gravació de la mostra cultural que acollia totes les tra dicions i emblemes dels pobles dels Ports . Més de 400 persones van acudir al dinar de germanor organitzat per la co missió de l’Aplec i van participar en la gravació del vídeo. La cançó “Sentimen t Comú”, de Maskarats, va ser la guan yadora del concurs i escollida per a po sar el toc musical de fons al vídeo. La productora primera plana va ser l’encar regada del rodatge del lipdub, que s’ha presentat a Cinctorres el cap de setm ana del 27 i 28 de juny, coincidint amb la Fira de desenvolupament sostenible de la localitat. Galeria fotogràfica de l dia de la gravació del video en les pàgin es 14 y 15.
taps
Recollida de
a
per
celia
(durant tot l’any) Des de l’Aplec hem volgut donar un pas més enllà i ens hem sumat a la iniciativa de recollida de taps de plàstic per a Celia, que ella mateixa ha batejat amb el nom “un paso más”. A més a més, ens hem bolcat amb el cas i hem dut a terme un treball de difusió i sensibilització perquè la gent dels Ports i de més enllà conegue el cas d’aquesta xiqueta veïna de la comarca. Celia té dotze anys i pateix una paràlisi cerebral amb una discapacitat motora i els tractament de rehabilitació que rep són molt costosos. Aquest és el motiu de la recollida de taps.
i presentaciÓ lipdub
(27, 28 juny)
L’Aplec dels Ports ha tingut un estand a la Fira de desenvolupament sostenible que se celebra novament a Cintorres. L’organització ha pogut començar així a vendre el merxandatge de l’Aplec d’aquest any. A l’estand es pot adquirir també l’Aplequer i tota informació relacionada amb la festa. A més, l’Aplec va fixar aquesta data per a fer l’estrena del vídeo promocional de la comarca, de manera que els participants puguen ser els primers en veure el lipdub abans de penjar-lo a Internet. S’ha obert també un llistat per a encomanar un dvd del vídeo.
s o t Fo eo Vid
a m a r g Pro Divendres vesprada
- pujada en bici a l’aplec del club cicliste tombatossals - obertura barra sant lluÍs
- xaranga vilafranca- batucada morella - inauguraciÓ a cÀ rrec de
nit
la xalera
- maskarats
- el diluvi - egalitÉ
- la gossa sorda - la kinky band
Dissabte m- atÍ
despertada gaiteros
morella
- trobadoret
- porta de
fusta
s
vesprada
- presentaci Ó els ports en mo viment
- taula rodona coma
- muixerang
ues de vinarÒ
- la plana trop - sobrino
rcal
s i castellÓ
ical
del diablo
- rural comedy
- exhibicio
a carrec
de pilota v
del club
- animalsou
nit
nd
- skartxos - envergadu ra
- smoking so
- auxili
alenciana
pilotari
uls
-dr. calypso - insershow
de castel
lÓ
XXXVII
Durant tot
teixeilmfutur
Diumenge matÍ
- despertada gaiteros morella
- teatre
- projecte caravana - visita guiada pel poble
vesprada
- rondala primer de maig
- toni de l’hostal - acte de cloenda
el cap de setmana
-exposiciÓ fotogrÀfica “la dona treballadora de la comarca del ports”. de l’associaciÓ de l’aplec dels ports. -exposiciÓ de fotografÍa i poesia de l’interior. fotografies dels racons mes inspiradors de l’interior, els racons cotidians i menys coneguts, i les poesies que inspiren. -exposiciÓ any ovidi. exposiciÓ d’acciÓ cultural del paÍs valenciÀ patrocinda per l’ajuntament d’alcoi. trets mÉs notoris de la vida del poeta, cantant i actor ovidi montllor quan es compten 20 anys de la seua mort.
Actuacions
La xalera
Grup de teatre i animació LA XALERA de Vilafranca, fundat l’any 1993 amb gran quantitat d’espectacles en diferents formats, tant de carrer, com de sala, correfocs... i per
a tots els públics. Seran els encarregats d’amenitzar la inauguració del XXXVIIè Apelc dels Ports amb un espectacle reivindicatiu, actual i dinàmic.
Trobadorets
Grup de música per a xiquetes i xiquets de totes les edats. Tres músics, tres amics que venim a fervos gaudir. En aquesta idea al cap
comencem les actuacions. I... ho aconseguim!!!! Els xiquets i xiquetes ballen de valent, canten i XALEN LA GANA!!!
la porta de fusta
Plataforma cultural on hi tenen cabuda tots els aspectes del meravellós món del teatre. I on tota persona que creui aquesta porta tindrà la possibilitat de descobrir un món màgic, ple de jocs, aventures i riu-
res. I trobarà un lloc on poder gaudir de ser, de jugar, de descobrir, de respectar, d’aprendre, de comunicar, d’expressar… acompanyades per un equip de tres professionals que hi posem tot el cor.
Rural Comedy Companyia de còmics principiants. Des del 2013 aquests joves, abans amb el nom de Todolella Comedy, intenten fer riure des dels escenaris
Toni de
l ’ hostal
Figura mundial des de l’any 2004, Toni de l’Hostal és el gendre que totes les sogres del món voldrien pâ les seues filles. Diu l’artista: “Jo no faç monòleq, sinó cançó & pròleq: és dir, que sóc més aïna prologuiste que monologuiste, conque no m’etiqueteu com a sol·liloquiste, sinó com a xarrautor!”
amb monòlegs, acudits i altres espectacles que sorgeixen dels seus pensaments més absurds. Sempre des de la ruralitat que els corre per les venes.
Conlloga muixeranga de castelló i muixeranga vinaròs
La muixeranga és un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes. Més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d’Algemesí (7 i 8 de setembre).
Perkutada
La muixeranga és el nom que rep a Algemesí; es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga l’objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l’alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú (les moixigangues), els primers s’haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s’haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic.
Perkutada és un grup de batucada i percussió que neix a la comarca d’Els Ports. El nostre objeciu és fer gaudir al públic
del nostre espectacle i donar a conéixer els ritmes musicals amb més energia. Salut i Samba!
Gaiteros de morella Els gaiteros de Morella som els hereus d’una llarga tradició que ha sigut transmesa pels que ens han precedit en aquest vell ofici. Sempre hem participat en les manifestacions festives i culturals de Morella i de la comarca dels Ports.
Desde quasi els primers aplecs, juntament a altres gaiteros de la comarca, hem estat presents a les inauguracions i actes revindicatius i també animant la festa per les barres. Un any més tenim el goig d’acudir a fer aplec a Cinctorres.
Xaranga hereus del
La Xaranga Hereus del Conyac és una agrupació formada per músics de Vilafranca. Amb més de vint anys de trajectòria, els membres de la xaranga han ame-
Rondalla
Primer de Maig
La Rondalla Primer de Maig és un projecte musical fruit de la il·lusió d’uns amics per recuperar la música tradicional valenciana. Així, i des del 2013, el conjunt ha tractat
de recuperar cançons populars de la festa, com també jotes valencianes, alhora que interpreta temes coneguts al nostre territori com ho són Al Tall i Els Llauradors.
conyac
nitzat moltes festes de Vilafranca i d’altres pobles del voltant. Fem gaudir en cada actuació a tot el públic amb el seu ampli repertori musical.
Actuacions
Projecte Caravana
Grup de teatre i animació LA XALERA de Vilafranca, fundat l’any 1993 amb gran quantitat d’espectacles en diferents formats, tant de carrer, com de sala, correfocs... i per
a tots els públics. Seran els encarregats d’amenitzar la inauguració del XXXVIIè Apelc dels Ports amb un espectacle reivindicatiu, actual i dinàmic.
The Skartxos
The Skartxos som un grup punck-rock de Mirambel. Portem dos anys tocant i ho fem amb versions de grups com La Polla Records, Boikot, Segismundo Toxicomano, EUKZ, Envidia Kotxina, Lendakaris muertos,
Piperrak, Disidencia, Eskorbuto, Mama Ladilla… entre d’altres molts grups del mateix estil. Agrair a tota la gent que ens segueix des del principi allí on anem, gràcies a ells podem seguir fent soroll als escenaris. Gràcies!
Envergadura Més que un grup de música, un sentiment. Envergadura intentarem que els assitents a l’Aplec gaudisquen veent el nostre espectacle, tant o més que nosal-
tres. Punk&rol és el nostre estil i no ens mossegarem la llengua per a expresar les nostres idees i els nostres pensaments. Visca l’Aplec d’Els Ports.
Maskarats Maskarats surt de la unió d’un grup de joves de la Sénia (Montsià, PPCC). El nostre nom fa referència al nom pel qual som coneguts la gent de la Sénia (mascarats). Te-
nim gustos musicals variats però amb un punt en comú, la passió per l’Ska. Guanyados del concurs de la cançó de l’Aplec dels Ports 2015 i aplequers de sentiment.
La Kinky Band
La Kinky Band som un grup de versions jove format per gent dels Ports, l’Alt Maestrat i Castelló que porta tocant des de 2010. Ens caracteritzem per tindre un bon feeling
amb el públic i un directe potent, divertit i de qualitat musical, amb un repertori que té com a denominador comú la festa i escollit especialmente per a fer ballar a tot el món.
Insershow
Projecte de varis músics que durant anys han estat tocant en diferents grups de Barcelona i rodalies. La idea original era fer una banda que toqués alló que la gent vol escoltar quan està de festa, osigui és un grup per festes, celebracions, aniver-
saris, mitings finals o actes en espais okupats, centres socials o alternatius de l’esquerra radikal de Catalunya. Sempre procurem que les actuacions estiguin enmarcades en algun context polític o social que doni sentit a la nostre presència.
El Diluvi
Grup de música de folk modern que fusiona diversos estils musicals, com cúmbia, reggae, rumba, folk i música tradicional o d’arrel Valenciana. Amb instruments de la zona mediterrània com el violí, bandúrria, acordió diatònic, guitarra flamenca, guitarró i percussions de
tota mena. Creant així un nou estil que anomenen i anomenem Mestissatge Mediterrani. Amb més de tres anys de vida, el Diluvi viatja per tots els Països Catalans, caracteritzats i popularitzats pel peculiar homenatge al cantautor Alcoià Ovidi Montllor.
Egalité Égalité és un grup de mestissatge que combina ritmes des del reggae fins al rock. Amb lletres que parlen del seu punt de vista del món que els envolta pretenen fer-se un lloc en el panorama de la música en valencià. Des de Borriol (Castelló) amb qua-
si quatre anys de trajectòria i una mitjana d’edat de 19 anys van publicar el seu primer CD “Surt el sol”. Influenciats per bandes com La raiz, La ruda salska o Kana volen mostrar el que han avançat i la maduresa que ha assolit aquest projecte.
Smoking Souls Joves crescuts als temps de la incertesa però que l’han après a guanyar-la a colp de cançó. Ho han mamat als paisatges de la seua Marina Alta. Amb Mark Dasousa als controls, els Smoking Souls han sabut exprèmer aquesta essèn-
cia. Però amb formes i inquietuds pròpies. Els seus directes en són una prova. Les cançons naixen de dins i l’allau sonora crea una atmosfera única. Autenticitat, humilitat i honestetat en majúscules. I pura adrenalina.
Doctor Calypso Grup barceloní d’skà fundat l’any 1989, molt conegut dins del circuit de música jamaicana internacional. Tenen una àmplia discografia amb cinc àlbums d’estudi, un doble CD en directe i dos recopilatoris. Molts dels seus temes han
aparegut en recopilatoris alemanys, japonesos, francesos o nord-americans. La banda ha tocat per tota Europa i han compartit escenari amb grans figures de l’skà i el reggae com Laurel Aitken, The Skatalites o Toots and The Maytals.
Auxili
Grup ontinyentí (Vall d’Albaida) que fa reagee amb rebel·lia. Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense
La Gossa Sorda Grup de música amb origen a Pego, a les seues cançons barregen Ska, Reggae, Folk, Punk i Rock . La Gossa Sorda amb la segona part de la gira de La Polseguera, el seu cinqué disc que tan bones crítiques ha suscitat, i que ha rodat
adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/ banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià.
ja per més de 50 places, i festivals d’arreu de l’Estat, fent ballar milers d’assistents als seus concerts. Que la Polseguera arribe a tots els indrets. De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força!
? . . è u q
s e i b a S l’Aplec va sorgir per la demanda d’una trobada amb la joventut de la comarca? Temps d’inestabilitat política i moltes ganes de canvi marcaren la generació dels pares de l’Aplec, els quals creien que tots junts podrien canviar el futur de la comarca.
Alguns joves de la comarca ja es reunien abans per a editar una revista anomenada Els Ports? Els editors i articulistes es reunien a l’Institut a Morella per dissenyar les pàgines de la publicació. Fins i tot van haver de dibuixar el mapa de la comarca, que encara no existia.
Aquesta revista suposa una de les primeres publicacions en la nostra llengua després del Franquisme? Fins i tot els veïns dels pobles eren reticents a comprar-la perquè no entenien el que hi havia escrit, ja que a l’escola s’estudiava en castellà. Al primer Aplec celebrat a la Todolella, en meitat de la festa se’n va anar la llum? Hi havia molta expectativa amb el que passaria aquell dia i algú va tallar la llum per por a les reaccions del públic.
Als primers aplecs es cobrava entrada? Es ballaven els recintes on es feien les actuacions i es cobrava un preu simbòlic per tal de cobrir les despeses econòmiques de la trobada. Els primers aplecs van ser organitzats per una comissió comarcal constituïda per joves de diversos pobles? Els mateixos joves que van impulsar la primera trobada comarcal, van ser els encarregats de mantenir l’esperit perquè es tornara a celebrar a l’any següent. La primera localitat que va organitzar un aplec de manera independent als altres pobles va ser Villores? Una colla de xic i xiques joves del poble foren els encarregats d’organitzar l’Aplec l’any 1980 i quedaren tant contents que repetiren a la roda següent.
Aquesta ha sigut la fórmula perfecta perquè l’Aplec es mantiga viu? La joventut de cada poble s’encarrega de l’organització de l’Aplec quan la roda arriba a la seua localitat. Quants més pobles participen, més llarga és la roda i augura més continuïtat.
s p a s t n ? a c u e l Q e l’Ap d rau Quin
? s e r e g aplequer d’
1. Qui és Aurelio? a) Un masover conegut de la comarca b) Un cantautor valencià c) Un crit popular del campament de l’Aplec
2. Qui s’encarrega de fer les despertades els matins de l’Aplec? a) El pregoner del poble b) Els gaiteros c) Els botargues amb cohets
3. Quin és ja el desdejuni popular típic de l’Aplec? a) Pa en tomata b) Figues i aiguardent c) Xocolate en xurros
4. La cançó que posa música al video promocional és:
7. Quina d’aquestes no és una reivindicació de l’Aplec: a) Carreteres sense Clots b) Esola amb anglès per als nens dels Ports c) No al Fracking
8. Quin d’aquests humoristes no ha actuat mai a l’Aplec? a) Xavi Castillo b) Toni Albà c) Barragán
9. El lema pot llegir-se durant l’Aplec en: a) Una senyera gegant b) Un grafitti a l’entrada del poble c) Una pancarta a cada escenari
10. Què no pots trobar al menjador de l’Aplec?
a) Sentiment Comú, de Maskarats b) Sóc Cinctorrà, de Jose Vicente Carceller c) Tirem o estirem, d’Al Tall
a) Caldo b) Gaspatxo c) Pataques fregides
5. Aplec de Senyeres és un poema de:
11. Quin d’aquests no és un lema de cap l’Aplec
a) Vicent Andrés Estellés b) Jose Antonio Labordeta c) Carles Salvador
a) La veu d’una comarca b) Senyeres d’esperança c) Aquesta terra es mou
6. L’escenari del primer Aplec a Cinctorres estava a: a) La plaça de l’església b) La plaça Nova c) La plaça del Pou
12. Quins són els noms dels escenari de l’Aplec 2015? a) El Poli, Sant Lluís i La roca parda b) La roca parda, La barsella i Sant Lluís c)Sant Lluís, La roca parda i El teler.
Si has encertat d’1 a 3 preguntes:
Si has encertat de 4 a 6 preguntes:
Si has encertat de 7 a 9 preguntes:
O eres foraster i has estat poques vegades a l’Aplec o abuses de la cervesa i no t’enteres del que passa durant el cap de setmana. Et recomanem que revises l’Aplequer i estudies una mica de què va la cosa. Aurelio t’ho agrairà! Per cert, el lema d’enguany és: Teixim el futur!
Com a mínim saps que la nostra comarca es diu Els Ports i que l’Aplec es celebra a finals de juliol. Però poques samarretes de l’Aplec has comprat i tampoc no ens has seguit massa durant l’any. Torna’t a llegir l’Aplequer i visita el nostre web: www. aplecdelsports.cat
Pots considerar-te aplequer, tot i que encara et queda una mica per aprendre. Et recomanem que et passes per la Taula Comarcal preparada per dissabte a la vesprada. Amb això i rellegint l’Aplequer tindràs tota la informació que et cal per poder gaudir del tot de l’Aplec d’enguany.
Si has encertat 10, 11 o totes les preguntes (i no has fet cap garrama): Enhorabona! Eres aplequer del cap als peus. Potser eres un dels fills de l’Aplec que diu el nostre manifest. De segur que t’has llegit tot l’Aplequer (el manifest està a la primera pàgina). Esperem que gaudisques de la XXXVIIena edició de l’Aplec dels Ports!
Respostes correctes: 1-C, 2-B, 3-B, 4-A, 5-C, 6-A, 7-B. 8-C, 9-A, 10-C, 11-B, 12-A
m e F
! c e l p A L’Aplec dels Ports és una cita ineludible per a la gent de dins i fora de la comarca amb quasi quaranta anys d’història i està en les teues mans que continue acomplint anys amb el mateix esperit alternatiu, crític i popular! Al ser una festa autogestionada, l’entrada és gratuïta i els preus del menjar i la beguda són preus populars. Per això, us demanem que sigueu responsables i intenteu col·laborar adquirint els tickets que posem a la vostra disposició a les casetes per a bescanviar a la barra per les consumicions.
A més, com és una festa que es realitza al carrer i per a tot el món s’ha d’evitar l’acumulació de residus en el carrer. Per això, us demanem que sigueu eco-responsables i utilitzeu els WC que us oferim a les zones habilitades. També us preguem que tingueu cura de les instal·lacions del càmping i el pàrking, ja que són terrenys deixats de manera gratuïta pels veïns de Cinctorres a l’Aplec. De vosaltres depèn la supervivència de l’Aplec dels Ports, moltes gràcies!