Issuu on Google+

N 87 - Maig DEL 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

ISSN 1760-1398

o

FREDOLIC – QUAN LA TERRA TREMOLA – QUIZZ – EL TEST – EL CLUB MIL DIMONIS


PARTICIPA!

s) any 0 1 n r( Ike Benso lès i g n er a ett - S

Els lectors de Mil Dimonis i les seues mascotes!

s) any (1 3 e a i Luc Kalink r i do bra a L -

Il lustració portada: Sophie Bacquié

Tens facebook? Fes amistat amb Mil Dimonis per ser al corrent de TOTS els concursos!

P.2

SUMARI

s) any 9 ( Nils ixtine is

P. 3 Còmic: Fredolic P. 4-5 Geologia: Els terratrèmols rtuga? P. 6 El test: Llebre o to QUIZZ: Va de tortugues es P. 7 Natura: Les tortugu

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

-

s) any 2 ( Iu ira i Bo iberià s ky hus

) nys 4 a ( s hi et Mat Cacau ndies Í i ' d et nill o C -


FREDOLIC

Ah! Aquí tenim Fregolí!

Dins… ‘El Diari d’Avui’!!!

… i barat!

Mes que diguis… No són pas gaire fresques les teues notícies…

No és pas culpa meua si el dia polar…

Trad. ABF

Totes les últimes noves! …

Però… Però… ?!?

Per ser un ‘Diari d’Avui’, les actualitats comencen de ser velles!!!

… Dura 6 mesos!!!

P.3


GEOLOGIA

QUAN LA TERR

una El P zon ad El moviment de les plaques provoca ones de xoc que se propaguen a la superfície de la terra i pot destruir cases, immobles, rutes, fàbriques, centrals energètiques o viles enteres.

TERRATRÈMOL

del Pirils o m è r t terra rincipals (escala MSK). p ls e d ació itat La cadena de muntanyes Localitz i la seua intens neu del Pirineu -on se situa tot el nord de Catalunya- és una zona sísmica activa, és a dir que de tant en tant la terra hi tremola, de manera més o menys forta. Un terratrèmol s’explica per un moviment de les plaques continentals sobre les quals sura l’escorça terrestre. Quan entren en col·lisió, provoquen un xoc que sacseja tot el que s’hi troba al damunt, és a dir els habitants i les construccions.

XOC

DE PLAQUES

El Pirineu és situat a prop del punt de contacte entre la placa d’EuropaÀsia i la placa de l’Àfrica (vegeu mapa). A més dues grans falles situades al llarg del Pirineu i al sud del País Valencià afegeixen inestabilitat. Per això la nostra regió és susceptible de patir terratrèmols. La freqüència dels moviments sísmics, més o menys gran, fa del nord dels Països Catalans una zona de risc sísmic moderat, però real. La formació del Pirineu és el resultat d’aquest xoc de plaques que fa uns 50 milions d’anys van subllevar les roques fins a 3000 metres. També com ho són les nombroses fonts d’aigües calentes degudes a les falles per les quals el magma en fusió del centre del planeta pot escalfar les aigües del subsòl. oquen cte prov a t n o c de ues en adenes q c la r p a e s r e c Du de n nts i po yes. movime muntan

P.4

El terratrèmol més recent ressentit al Pau de Fenolhet, que se va produir e portants ni fer víctimes. A Tarbes, a l’ trar un terratrèmol de magnitud 4,2.

En canvi, al segle XV, entre l’Alt Valle prop de Camprodon i Prats de Molló d’aqueixes comarques i construccions els testimonis d’aquella catàstrofe ma i un munt de cases; el rei Alfons acor autoritzà impostos excepcionals per a

Avui, els terratrèmols són estudiats, m enregistrant els moviments que els pr però. Els sismògrafs calculen la potèn l’escala de Richter, que és oberta i au terratrèmols enregistrats sobre la Terr (l’11 de març de 2011) va arribar fins (el 7 d’abril de 2011) fins a 7,1. El sisme de Sant Pau de Fenolhet va a Per evitar el màxim de destrosses en c trèmol, s’estableixen mapes de riscos construccions de les zones sensibles h pectar normes parasísmiques que evit edificis s’esboldreguin.


RA TREMOLA RRA

Piri ne de u i els fall a i a Païso afri prop d s Cata can l a i e el con ans se uro tact e en troben -as iàti ca. tre les en pla que

s

Durant el terratrèmol: - Dins d’una casa, cal posar-se a sota d’una taula, d’un moble sòlid i allunyar-se de les finestres. A fora, allunyar-se de tot el que pot caure i representar un perill, fils elèctrics, ponts teulats, vidres i cobrir-se el cap (amb un sac per exemple). Terratrèmols a Catalunya - Obrir el més aviat portes i finestres. - No utilitzar mai els ascensors.

Després del terratrèmol: - Evacuar el més ràpidament els edificis. - Tallar l’aigua, l’electricitat i el gas. - Informar-se amb la ràdio. - No utilitzar els telèfons.

L’ESCALA

espir i la Garrotxa, sismes localitzats ó van destruir molts habitatges s. Els arxius catalans ens han deixat ajor : la vila perdé les seues muralles rdà indemnitzacions a la vila i a les reconstruccions.

mesurats i s’intenten anunciar recedeixen. No sempre és fàcil, ncia dels sacseigs en una escala, ugmenta en funció de la força dels ra. El recent terratrèmol del Japó a 9, i una recent rèplica

DE

RICHTER

Escala utilitzada per mesurar i comparar l’energia alliberada per un terratrèmol (del sismòleg americà Charles Richter). Avui és reemplaçada per l’escala de magnitud de moment, molt semblant. 1,5 correspon a l’explosió d’una bomba de la II Guerra Mundial. El nivell més alt enregistrat a la Terra és de 9,6 del terratrèmol de Xile el 1960. Una altra escala per avaluar la potència dels sismes és l’escala d’intensitat MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) basada en la descripció de les destruccions ocasionades pels terratrèmols: per exemple el grau IV correspon a vidres i vaixella que vibren, als mobles que comencen a moure’s. El grau IX veu cases destruïdes i amb el XII (el més alt), són arrasades pràcticament totes les construccions i viles, la geografia de la Terra és afectada.

Un terratrèmol produeix ones de xoc que arriben a la superfície de la Terra, pleguen el terreny i poden destruir les habitacions.

SÍSMIC, A (ZONA): relatiu a les vibracions de la Terra, del grec seismós, agitació. PLAQUES (CONTINENTALS): cadascun dels blocs en què es divideix la superfície de l’escorça terrestre. Se poden moure d’1 a 5 cm per any. FALLA: trencament de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament. MAGMA: massa pastosa de roques en estat de fusió, de temperatura molt alta que constitueix la part més interior del planeta. RÈPLICA: terratrèmol menys fort que se produeix després d’un sisme.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

nord de Catalunya, és el de Sant el 1996, sense provocar desgalls im’Alt Pirineu, el 2008, se va enregis.

arribar a 5,6. cas de terras sísmics i les han de resten que els

QUÈ CAL FER EN CAS DE TERRATRÈMOL?

P.5


Un at o b. a. U rtug nr a U n c. é Un ma èptil s: b a m íf e tra r ci

s : ue s er tu g n o m or de c s t po es e Le nts ross rc qu ga g po es ge Tan un ross alot ns a. s g atx gra lla M é n c y s gui b. u n M e na c . ue u q

La un tortu a e ga b. a. R s pèc és De ec ie ed l a m ent : at a c . D h u q u e te i x a e l e m a el s Al m s v ns c om ón s e p e a l a . d’ e ne l l es d Un pten s a t p : a b. M èc i el tr é s e s d e n te e n t d e 3 e to r n a re l 00 tug La tortug es p ues es a de c. terre d’aigu ècies l’Albera: Me stre a i a. És un enc ny s d s a es ara e 1 pròpia d pècie en 0, i e c as a b. És un d’ e v i a x ti n animal im ció portat de Tailàndia c. És el nom d’u na tortuga a merican a

les gir: de pot l l e ues t a g L’edes, se d’arru l u l e l es ug br c o tort l nom l seu tes de t a. A de esca davane les l es de s d c a b. A potes estriela clos l es de c . A c a te s es

EL TEST

ETS LLEBRE O ETS TORTUGA ? Quan sona el despertador el matí: a. L’atudes de seguit i saltes del llit per començar el dia b. L’atudes i t’acabes de despertar pensant en “què me cal fer avui?” c . L’atudes bufant i dient-te, quedi encara cinc minuts al llit

Quan llegeixes un llibre o una història: a. Te’n vas a la fi del llibre per a saber com Majoria de A: s’acabarà Coratgles conseqüències. b. Llegeixes un capítol després de l’altre mirant d’aprofitar el suspens Majoria de B: c . Vas seguint la història Coratge re una iniciativa.

ts ulta Res

a :1

c-2

3a

5 c-4

a-

6b

Per viatjar a les vacances, t’agradaria més: a. Prendre una línia directa en avió b. El TGV c . És igual, l’important és d’arribar

Te donen un treball a fer a l’escola: a. Mires d’enllestir-ho el dia mateix, que després te’n donaran d’altres b. Comences de fer-ne una part, que sempre serà això de fet c . Te dius que tindràs temps de fer-ho la setmana que ve

Majoria de C: R ES UL TAT S: El coratge és bé, costa afrontar el perill. Tens més A: Ets com la llebre de la faula, engegues a l’acte i te triga de ser ja al final de tot el que

comences. Respira ! Que no sempre els que tenen més pressa arriben en millor posició. Tens més B: Saps prendre les coses com vénen. No cal trigar massa a actuar, ni tampoc perdre temps. Hi ha un moment per tot a la vida. Tens més C: Tortuga, un poc sí que n’ets, fa ? L’estrès no te deu pas plantejar gaire problemes. P.6 A polit, per això de no fer tard el dia que calgui ser més espavilat…


L’ANIMAL

DEL SEGLE

PREHISTÒRIC

XXI

NATURA

Temps era temps, unes tortugues gegants s’estaven a la plana del Rosselló... fa 250 milions d’anys! La tortuga tropical Testudo perpiniana (1,20 metres) és un dels animals prehistòrics trobat al Serrat d’en Vaquer. És el mateix rèptil de l’època dels dinosaures que avui dia encara ens fa companyia. A l’Albera el medi és particularment adaptat perquè visqui i es desenvolupi una espècie pròpia nord-catalana i centenars d’altres d’arreu del món.

La més gran? La tortuga marina Luth, no tan sols és el rèptil més important del planeta, sinó que pot arribar als 2 metres de llargada i pesar 900 quilos. Quan pon ous, un cop l’any, els enterra i, contràriament a d’altres rèptils com ara els cocodrils, no té menester de covar-los. Amb l’eclosió, els bebès tortugues són sols, totalment autònoms i doncs una presa vulnerable. En el cas de la tortuga Luth, la posta d’ous se fa fora de l’aigua. Cava un llarg forat amb les potes anteriors per dipositar entre 12 i 200 ous (grans com una bola de billar), emprés el tapa i se’n torna al mar.

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

Tortugues marines, aquàtiques, terrestres... s’han identificat unes 300 espècies que viuen en gairebé tot el planeta i en hàbitats completament diferents (oceà, aigua dolça, terra, desert…). Les tortugues terrestres mediterrànies són herbívores. Si bé l’esperança de vida habitual és de 50 anys, edat prou alta per un animal, les tortugues gegants de les illes Seychelles i Galàpagos superen els 100 anys. Les estries de les escates a la closca permeten de comptar l’edat que tenen ja que cada any n’apareix una de nova. Sí sí, porten els anys gravats a l’esquena!

La tortuga de Florida, molt popular i comercialitzada com a animal domèstic, ha generat problemes. Cuidar-se’n és relativament senzill, fa que s’han crompat tortugues minúscules sense tenir en compte que creixen i que s’acaben convertint en una molèstia per això les abandonen. Closca dura, pell rasposa, coll arrugat, ulls petits, lentitud graciosa... VISITEU!!! Contràriament a d’altres mascotes més accessibles a nivell afectuós o fisonòmic, La Vall de les Tortugues sempre se’ns fa un xic estrany d’acariciar aquest animal SUREDA de companyia que transmet simpatia. www.lavalleedestortues.fr Fa ben bé 11 anys que se pot visitar la Vall de les tortugues a Sureda. Situada en un entorn privilegiat de 2,5 hectàrees amb aigua, terra i sol s’hi poden observar unes 500 tortugues d’una trentena d’espècies amb la tortuga de l’Albera Testudo Hermanni.

04 68 95 50 50

P.7


LLANÇA EL SEU CLUB!

FES-TE’N MEMBRE, TU TAMBÉ!

A S ’ N TA I S I LUB C V / AT C . C APLE . W W

W

REP Ofertes i regals UN R EGA Jocs i tests en línia L DE BEN i a més ... VING UDA! !! PARTICIPA!

enviant al Club les teues fotos, propostes, dibuixos, idees, jocs preferits!

re, memb ari r e s r l Pe l formu vista e a t e l e comp ins la r : d s à r ba EC que tro via-lo a l’APL cat i reen aplec. b@ nic: clu al: ò r t c le rreu e u post ns Per co O per corre ïsos Catala a P dels , - Casa ifici P1 APLEC iversitat, ed a ll e V Un Passió ex la e d d í e Cam yà c Perpin 66860

Nom i COGNOM: …………………………......................... Mail: …………………………............................................ Data de naixença: ………………………………….............. Adreça postal: ………………..................…………..…….. Nom i COGNOM del pare i de la mare: …...................… ……………..……………………………............................... Mail dels pares: …………………………..……………..……. Telèfon: …………………………..............................…….. Sí, vull ser membre del Club Mil Dimonis. També pots fer-ho a través la web del Club, www.aplec.cat/club Entra el teu nom de Dimoni i la teua contrasenya, rebràs un email de confirmació!


Mil Dimonis N 88