Issuu on Google+

Llibret de la Foguera Pla del Bon Repòs

VIURE


VIURE Llibret de la Foguera Pla del Bon Repòs · Trenta aniversari · 1980-2010

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”.


VIU S T U

CO

G N I NT


PBR

URE TRENTA ANYS DE LA FOGUERA PLA DEL BON REPÒS

TA. S FES I E . I R R AN R UE ) JO OG RI, BA N F A T HU AN BAR T (C REM ESTA I N C A S NYS E F DE ES A A NYS D T R E N E A U OG : TR OU SF SIÓ TA-N diz TA. E E L C REN RE ETAN Ferrán A DE T A L T L S E i TD era FES ÒS. IÓ A AN ol SIC N REP risa Rib EN LA T L N O i Piñ LV TRA S I BO e / Ma ÀCIA LA S A artínez CÍ. t E A U DE UERE i Vicen MOCR R TIQ ue M E IXE FOG o Coleto , LA D amos IG NÀ LÀS Enriq ES. P / i S 0 r iR VA 98 Ma ATG STE nte . JO 9-1 edina PO to i Vice EN IM O 197 stín M -2000Gil R diz. e P Col IA rán S r R s E e i Ò Agu : 1990 tella i iago F u ai . TR Jose L ant IST o r R S S B e H , B E b s o P tiag o R Ri TRA am el X T ía / risa San la d aiR TA ll i Garc A NOS 2010 n , Ma i N e d t E ra P e n e e u M c TR o Sava YS: L EPÒS nt tín Fog i Vi N laca gus xiu Toñ eto A A ON R ’A , Ar z, A ado. N Col d i a E l B d t o l i n r e t en TR DEL Bot . errá i Hur , Ma am dea a i F liana ntiago Repòs . Ajunt PLA i Ga . a a iber m n S G R a t o xc ved can rxiu el B ziar risa ’E Ma bad, It ian, A Pla d ià de l t Po òs. Ala tora. r , e e t d b e nc : Al n Rep nstruc cen urà i A ín Me res d D vale i Vi t e o ació CRÈ eto ngel D Agus oguer ció del din del B esa Co . l r o o i co Pla Empr rs, s.l ario C quel À , Arxiu ers i f romo i p M cció uera r, er A) so Dire a: Fog Coinge mpres adea, dea, M nt (AM iu fogu er a la a I G t : x i a lp G i r c i a A a Ed ocina Ingra eda l p , a i ic r ira v ed : ’A Pat rimeix ert Po er Pov ipal d da i M a mun c n Imp os: Alb l, Esth Muni Quere : Ofici i l t a Tex lla i G s: Arxiu Rafae üístic e g t e u i n i o i f l x B a r ogr s, A ervisió Fot Repò up s n i o B cció u d Tra

: ITS


05

04


DE LA TRANSICIÓ A LA RECESSIÓ: TRENTA ANYS CREMANT FOGUERES Sembla que no són res, i no obstant això, és molt. Trenta anys són els que han transcorregut des que eixe ja llunyà 1980 un grup d’alacantins, amants de la festa de Fogueres decidiren fundar un nou districte en una de les zones d’expansió d’eixe Alacant postfranquista que va deixar una ciutat una mica desdibuixada i expandida com una enorme taca d’oli. I la ubicació triada no va ser cap altra que el conjunt d’edificis construïts a finals dels setanta que tancaven, en certa manera, un barri històric de la ciutat, el Pla del Bon Repòs, confrontants ja amb el pròxim Barri Obrer, i saludant, des de la llunyania, el veí Garbinet. Els edificis, que eren coneguts com les cases del Ruvical, ja que va ser esta l’empresa que els va gestar i els va vendre, eren uns edificis en altura destinats, per la seua ubicació, a una classe mitjana florent en eixe Alacant de canvis i transicions, i que van tindre molt d’èxit com a segona residència entre els madrilenys que tant gaudien estiuejant a l’alacantina platja del Postiguet. Aquells anys, lluny quedaven encara la finalització del Bulevard del Pla, o la construcció dels centres comercials com Plaça Mar 2, el més pròxim al barri. En trenta anys tot ha canviat molt i molt ràpid. La societat alacantina ha vist com s’assentava un sistema democràtic en este país, després de més de quaranta anys de dictadura, com es produïa un colp d’estat, com es desenvolupava l’administració autonòmica, com vam ser el centre del món a principis dels noranta gràcies als Jocs Olímpics, com hem participat en guerres i conflictes bèl·lics a l’Orient Mitjà, com s’han desenvolupat les noves tecnologies i com estem assistint a una crisi financera de calat internacional. I després de trenta anys, ací seguim nosaltres fent el que més ens agrada: cremar fogueres. Durant tot este temps, fidel a la cita anual, la Foguera Pla del Bon Repòs ha plantat un monument al barri que la nit del 24 de juny ha sigut past de les flames iniciant un nou cicle. Monuments de diferents categories, depenent sempre de les malparades finances d’una comissió que, pràcticament des del principi, ha viscut d’esquena a la col·laboració veïnal, i això ha marcat clarament la seua filosofia i la seua manera d’entendre la festa. Ni millor ni pitjor, simplement diferent. El llibret d’enguany, el del trenta aniversari, pretén ser un reflex d’això mateix, del que ha suposat l’esforç, la màgia i la il·lusió per plantar una foguera amb tanta entrega i voluntarisme. En certa manera, és un autohomenatge tan necessari per a insuflar-nos un poquet d’autoestima, i en part, també, és un homenatge a tota la ciutat, a tot un barri i a tota una festa. “Trenta” pretén ser un record col·lectiu, un assalt a la memòria, una parada en el camí per a continuar avançant. Estic segur que després de “Trenta” vindran molts altres llibrets, i moltes altres fogueres plantades als carrers d’este districte; però, potser, seran d’una altra forma, en un intent de reinventar-se per seguir fidel a la cita amb les Fogueres des d’eixe 1980. El futur incert és, alhora, desafiador, i estic convençut que este 2010 no és un punt final, però, potser, tampoc siga un punt i seguit, caldrà treballar i il·lusionar-se perquè el signe que ens marque el destí siga, definitivament, un “punt i a part”. Albert Poveda i Gadea Delegat de Cultura de la Foguera Pla del Bon Repòs


FOGUERES I BON REPร’S. Mario Coleto i Vicente Marisa Ribera i Ferrรกndiz

SETANTA-NOU ANYS DE FESTA I BARRI, BARRI I FESTA.

07 06


Amb ecos d’horta alacantina, de barri als afores, de perifèria expansionista, existeix un barri que sense ser antic és tot un clàssic de la nostra ciutat, el Pla del Bon Repòs, que limita al nord amb el barri del Garbinet, a l’est amb la Goteta i Vistahermosa, al sud amb el Raval Roig i el seu principal carrer de Verge del Socors i a l’oest amb Carolines Altes i Baixes. A més és un barri privilegiat per situar-se a les faldilles del Benacantil en la seua part nord. Un barri sorgit i consolidat al llarg del segle passat, al mateix ritme que creixia i es transformava la resta de la ciutat, i que va participar pràcticament des de l’origen de la festa de Fogueres de la celebració santjoanera. En aquest article pretenem recordar les comissions de foguera que al llarg de prop de vuitanta anys han dut la màgia del foc a tots els racons d’un barri pla en allò geogràfic, però tremendament abrupte en allò social. Esperem que aquest recorregut per les fogueres i el bon repòs siga del seu grat. 1932: Els orígens de tot, foguera Pla del Bon Repòs. Encara que a primera vista semble que la nostra foguera es va fundar en el ja llunyà 1932, açò no és del tot cert. En l’any 1932 es va fundar la primera comissió de foguera dins de les demarcacions del districte del Pla, però es tracta de l’orígen de la que anys més tard prendria la denominació de “Pla-Hospital”, gràcies a la proximitat de l’Hospital de Sant Joan de Déu, alçat per l’arquitecte Vidal als afores de l’Alacant construït, en una zona d’horta i cases baixes. L’hospital Provincial que Juan Vidal va projectar en 1924 va ser promogut per la Diputació Provincial, en el marc d’una política d’inversions que


es proposava pal·liar la manca d’equipaments que afectava a tot l’àmbit alacantí, i encoratjada en últim terme per plantejaments higienistas. L’hospital, que està fora de l’entorn planificat i construït de la ciutat, s’estén àmpliament en superfície, generant volums d’una altura o dues en les peces singulars. El llenguatge utilitzat per l’arquitecte en aquesta obra es nodreix artificiosamente del repertori clàssic, incorporant balaustrades, arcs de diversa procedència, pinacles, escalinates, i mantenint la línia del que es venía realitzant en aquest moment. L’edifici va ser pintat en la seua major part per Germans Llosa. En aquells anys el barri com ja hem reiterat anteriorment estava esquitxat de menudes cases d’horta, de planta baixa, estenent-se llargs rasos en el lloc on hui se situa tot l’entramat dels seus carrers. La via que es va utilitzar per a arribar fins a l’hospital des del centre urbà, per la zona de la Plaça de Bous i del barri de Sant Antoni va ser el Carrer de Sant Carles, un carrer allargat que ascendia cap la plaça del Doctor Gómez Ulla que és on es va alçar primer l’Hospital Provincial i unes dècades més tard l’edifici del Perpetu Socors, una clínica privada que venia a complementar la localització d’infraestructures sanitàries. Situat al voltant d’estos carrers que s’anaven consolidant en el camí cap l’Hospital, travessant les instal·lacions de la Fàbrica de Tabacs, situada en aquells anys també als afores d’aquell Alacant provincià de principis de segle XX, és on es va fundar la primera foguera del Pla del Bon Repòs i que per tant va agafar el nom genèric del districte. En aquell any de 1932 es van plantar un total de dinou comissions de foguera a Alacant, sent a més la primera ocasió des de l’any de fundació de la festa en 1928, en el qual es va escollir a la senyoreta que ostentaria el títol de “Bellesa del Foc d’Alacant”, i que va ser la recordada i tantes vegades citada Amparito Quereda, representant al districte de Benalúa. Com anècdota ens agradaria recordar que el nom de “Bellesa del Foc” es va decidir en últim moment per part del President de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan, En Jose Ferrándiz i Torremocha, ja que la idea primera per part del propulsor del certamen, el periodista salmantí Mario Guillén i Salaya, va ser la de denominar al títol “Miss foguera”. Aquell primer any de 1932, la foguera Pla del Bon Repòs va estar presidida per José Amat, que al mateix temps va ser qui va signar el primer monument plantat en el barri, i que duia per títol “El progrés de les dones”. La banda de música que va amenitzar els dies grans de festes va ser la de la població de Alfaç del Pí. El segon any en el qual va plantar aquella primera foguera, ho va fer amb el monument titulat “Febra del foot-ball” de l’artista alacantí Paco Hernández. El president de la foguera va ser Antonio Sánchez. Com foguerer d’honor va ser designat José Lloret i la banda de música en aquella ocasió provenia de Tibi. Ja en 1934 va ser Domingo Tafalla el que va alçar el monument “Eixida de cavall andalús…”, sent el president José Climent, nomenant a Juan Pujol com foguerer d’honor, i la banda de música provenia de Gata de Gorgos. A més aquell any va ser la senyoreta Matilde Botella la Bellesa de la foguera. A l’any següent no hi ha constància que la foguera es plantara.

08

09


1


2

Va ser l’any 1936 l’últim en el qual va plantar la foguera amb la denominació de “Pla del Bon Repòs”, nom que es tornaria a recuperar bastants anys més tard amb la nostra foguera, curiosament l’última que es va fundar en el conjunt del barri del Pla. En aquell any la Bellesa va ser la senyoreta Angelita Mira, titulant-se la foguera “Les queixes del bon veí”, de Santana i Blanco, sent el president Otilio Serrano i del Campo. Tots sabem el que desgraciadament va passar a partir d’aquell any i el tall obligat en la celebració a causa de la contesa nacional. Encara que en 1939, poc després de finalitzar la guerra civil espanyola amb la victòria del bàndol franquista es van recuperar les fogueres, però en el Pla del Bon Repòs encara es tardarien uns quants anys més a tornar a veure monuments de cartó com a past de les flames. Concretamente fins a l’any 1944, en el qual va plantar de nou aquella comissió, però ja amb la denominació que arriba fins als nostres dies, de Pla-Hospital, en clara referència a la seua ubicació en les proximitats de l’edifici de l’Hospital Provincial. En aquell 1944 es va plantar un monument el lema del qual va ser “Casos i coses” de M. Baeza, sent la Bellesa d’aquell any la senyoreta Guadalupe Pomata i Martínez, estant presidida per Vicente Cano i Devesa. Anys de postguerra, barriades socials. Fogueres en el Pla en els 50 i 60. La ciutat d’Alacant creixia a marxes forçades a causa del creixement demogràfic associat al moviment migratori. Els durs anys de postguerra van portar amb ells un flux d’immigració nacional procedent principalment de la zona de Castella-la Manxa, Múrcia i Andalusia. La prosperitat associada al turisme de “sol i platja” que començava a estendre’s al llarg del litoral alacantí feia atractiva la ciutat d’Alacant a tots aquells que no trobaven perspectives de futur laboral en les seues poblacions d’origen. L’arribada de tots aquests fluxes de nova població va portar el creixement urbà de la ciutat. Un creixement aliè a qualsevol planificació racional, pròpia d’èpoques posteriors, seguint camins naturals i consolidant zones de la perifèria. Un dels barris que va començar a prendre forma en aquells anys va ser el Pla del Bon Repòs. L’arribada del tramvia, que girava pel carrer Doctor Ayela va ajudar sens dubte a comunicar molt millor el barri. A poc a poc aquelles edificacions de tipologia unifamiliar i típiques d’un paisatge d’horta anaven deixant pas a edificis de diverses altures, tres o quatre al principi, i també a una sèrie de magatzems com el de “La Casera”, situat en el carrer anteriorment citat. Aqueix creixement urbà va estar acompanyat en diferents èpoques de la substitució d’edificacions històriques, tradicionals, i quasi sempre en nom del progrés, un progrés mal entés que va fer que la morfologia urbana patira pèrdues irreparables. En altre ordre de coses, i d’acord a la duresa econòmica d’aquells anys de reconstrucció després de la contesa, la tipologia dels habitatges que es construïen distaven molt de posseir una bellesa comparable a edificis com el citat Hospital Sant Joan de Déu, obra del conegut arquitecte alacantí i al mateix temps amant de les nostres tradicions, Juan Vidal. Enfront de l’arquitectura clàssica i monumental d’aquest hospital, en la mateixa plaça on es troba situat, la del Dr. Gómez Ulla, s’alça l’obra de l’edifici per al Sanatori del Perpetu Socors (1942), obra de l’arquitecte Miguel López González i que expressa de forma contundent una modernitat contradictòria amb el neoimperialisme característic de l’arquitectura del període autàrquic que va ser construït. 10

11


3


4

Posteriorment van començar a sorgir conjunts d’edificacions promoguts com acció social per diferents col·lectius professionals, alguna cosa molt típica d’aquells anys. D’aquesta manera podem comentar que en el Pla existeixen cooperatives promogudes per la Caixa d’Estalvis del Sud-est, que es va encarregar d’alçar el barri de Sagrada Família, i d’explotar el col·legi situat en els seus baixos, anomenat Antonio Ramos Carratalá. El barri dels treballadors del Port, conegut com Portuaris-Pla del Bon Repòs, o el dels treballadors de l’alumini, i que va donar nom al conjunt d’edificis que hui coneixem com Pla-Metall. Però abans d’arribar fins a allí hem de detenir-nos en la que podem considerar la segona foguera que planta en el barri de Pla del Bon Repòs. Ens referim a la foguera de la “Plaça de Píus XII”, situada en el límit entre els barris del Pla, Carolines i Sant Antoni Alt. Però que clarament hem de situar en el Pla, ja que la plaça on se situa el monument i que dóna nom al districte és un dels punts d’accés al barri, en la seua ascensió des de la zona de Sant Antoni-Plaça de Bous. La foguera “Plaça de Píus XII” es funda en l’any 1959 amb la denominació oficial de “Píus XII-Mercadet”, fent referència a l’existència del mercat municipal del barri, situat a mitjan el carrer Sant Mateu, just al costat de l’edifici més alt del barri, obra d’una arquitectura desarrollista pròpia de dècades posteriors. La primera Bellesa de la foguera va ser la senyoreta Margarita Ferrándiz i Quiles, que va ser triada Bellesa del Foc d’Alacant en un espectacle celebrat en el Teatre Principal d’Alacant. El primer monument alçat en el districte duia per títol “La jala a través dels temps” de Luis López i Sarabia, sent la banda de música “Els despistats” de Abzaneta d’Albaida. El president fundador de la foguera Píus XII-Mercadet va ser Agustín Segura i Morote, que ja havia estat foguerer i president de la foguera “San Antoni Alt”. Agustín Segura va ser un conegut foguerer que va viure per la festa. Amb una visió una miqueta particular, i enamorat del teatre popular va apostar per nomenar càrrecs d’honor a grans folklòriques com Lola Flores o vedettes com Celia Gámez. No dubtaven a anar A Madrid a visitar a aquestes grans artistes i lliurar-les la placa honorífica, a canvi en algunes ocasions d’ajuda econòmica per a poder sufragar el monument. Entre els membres de la comissió es va trobar durant molts anys altre personatge històric d’Alacant i de les seues festes i tradicions. Ens referim a Alí-Andreu, que va ser policia municipal d’ofici, però creador i artista de fet. Autor de sainets i obretes curtes que representaven en els actes de fogueres. De fet la personalitat tant d’Agustín com d’Alí va marcar l’esperit de la foguera aquells anys, situant-la entre les millors d’aquella època. Coses de la vida o de l’atzar van fer que Agustín Segura morira la vespra del festival d’elecció de la Bellesa del Foc d’Alacant de 1980, any de fundació de la nostra foguera, Pla del Bon Repòs. En aquell 1959, la foguera Pla Hospital va plantar un monument titulat “L’ombra del passat” obra d’Alfonso Capella i Guillén, sent el seu Bellesa la senyoreta Manolita Sánchez i Pérez i el seu president Miguel González i Molina. 12

13


5


6

Un any més tard, i en la zona d’habitatges situats al final de l’Avinguda del Pare Esplá, enfront de les instal·lacions del Club Atlètic Montemar, i al voltant de la Plaça de Manila, es constitueix una nova foguera en el Pla. En aquesta ocasió pren el nom del conjunt residencial, “Sagrada Família”, habitatges de poques altures, amb xicotetes zones enjardinades davant de les porteries, i amb grans patis pensats per a la convivència veïnal. A més disposaven d’instal·lacions per al col·legi Antonio Ramos i Carratalà. Tota aquesta promoció es va realitzar sota l’auspici de la Caixa d’Estalvis del Sud-est, que més tard es va denominar Caixa d’Estalvis d’Alacant i Murcia, que després de la fusió amb la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant, va donar lloc a l’actual Caixa d’Estalvis del Mediterrani. Sagrada Família va plantar en el seu primer any un monument titulat “La humanitat i els seus inventors”, obra de Julio Esplá. El seu primer president va ser Manuel Garre i Giménez i la seua Bellesa la senyoreta María Pilar Sánchez i Monllor, que va resultar triada Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant, junt entre unes altres a la senyoreta Maria del Carmen Ramón i Rico, de la foguera Pla-Hospital. L’acte d’aquell any es va celebrar en el Teatre Principal d’Alacant. A més aquell any les fogueres de Píuso XII-Mercadet i Pla Hospital es van adjudicar premis de la segona categoria de fogueres. En aquell llunyà 1960, la foguera de Pla Hospital va plantar el monument titulat “Fauna Marina” de Francisco Granja, sent el seu president Francisco Larrosa i Mora. Per la seua banda Píuso XII-Mercadet va plantar la foguera titulada “Tot és propaganda” de Francisco Granja i Velázquez, sota la presidència d’Agustín Segura i Morote. L’última foguera del Pla fundada durant la dècada dels seixanta va ser la de Portuaris-Pla del Bon Repòs, l’any de la que la seua fundació se situa en el llunyà 1964 El barri pren aqueixa denominació per tractar-se d’un conjunt de blocs d’edificis promoguts pel col·lectiu de estibadors i amb la col·laboració de la Junta d’Obres del Port d’Alacant. Molts estibadors vivien fins a llavors en les cases del nucli antic o de barris com el Raval Roig o Sant Antoni. Van ser molts els que van abandonar les seues velles cases per a ocupar els nous pisos del barri del Pla. La primera foguera de Portuaris-Pla del Bon Repòs, denominada per aquell temps “Grup Portuaris”-Bon Repòs”, va ser alçada per Francisco Almiñana baix el lema “Carrera dels aliments”, sent el primer president Vicente Boluda i Tomás. La primera Bellesa va ser la senyoreta Finita Román i Cortés. Aquell 1964, la Bellesa del Foc d’Alacant va ser la senyoreta Paquita Montoya i López, de la Foguera Píus XII-Mercadet. En aquell 1964 no es va constituir comissió en el districte de Pla-Hospital. En Píus XII-Mercadet, Francisco Graja va alçar la foguera titulada “El vi”, sent el seu president de nou el conegut Agustín Segura i Morote. Aquesta foguera es va alçar amb el segon premi de tercera categoria. En el districte de Sagrada Família, va ser Julio Esplá l’encarregat d’alçar l’obra “No més analfabets”, sent el president José Torregrosa i Pina, i la seua Bellesa la senyoreta Carmen Fernández i Cazorla. 14

15


7


8

Els anys del desentrrollisme. Fogueres en el Pla durant els anys setanta i huitanta. La tristesa de la postguerra va donar pas a la tristesa del desentrrollisme. Els setanta i huitanta van ser anys en els quals la ciutat va prosseguir el seu creixement, estenent-se com una taca d’oli al voltant dels principals vials, generant zones de rasos, i una ciutat dispersa que tardaria molts anys a tornar a ser compacta. El barri del Pla del Bon Repòs no va ser aliè al procés de desenvolupament desmesurat. Com continuació de la barriada de treballadors del Port es va alçar una cooperativa d’habitatges al final del carrer del Doctor Sapena. Va ser la cooperativa del Metall, promoguda per treballadors de la fàbrica d’alumini, instal·lada a Alacant. El carrer principal d’aqueix conjunt de blocs és el carrer de la Immaculada del Pla, anomenada així en honor a la patrona del barri, la Inmaculada Concepció, a qui al seu torn està dedicada la parròquia. Va ser en l’any 1973 en el qual es va plantar per primera vegada una foguera que representara aquell barri nou. Es va denominar “Cooperativa del Metall-Immaculada del Pla” i va estar presidida en aquell primer exercici per Jose Luis Rabadán i González, i el monument va ser alçat per l’artista alacantí José Muñoz i Fructuoso. La primera banda de música provenia de La Llosa de Ranes i van contar aquell any amb l’actuació de Majorettes i Cornetes i Tambors dels Portuaris. La primera Bellesa del districte va ser María dels Àngels Pastor i Payá. En aquell llunyà 1973, Portuaris Pla del Bon Repòs va alçar un monument de l’artista Pedro Soriano i Moll titulat “La tela fa història”, sent president de la comissió el senyor Rafael López i Buades i la seua Bellesa, la senyoreta Encarnita Roda i Galeano. La foguera de Pla-Hospital estava presidida per Francisco Aldeguer i Jover, alçant altra obra de Pedro Soriano, anomenada “Està vostè contaminat?, i tenint com a Bellesa a la senyoreta Emerlinda Picó i Juliá. Plaça de Píus XII, presidida de nou per Agustín Segura i Morote va plantar un monument de Francisco Granja anomenat “A tota vela”, sent la Bellesa de la foguera la senyoreta Adelita Ibarra i Sánchez. La foguera Cooperativa del Metall-Immaculada del Pla va plantar per última vegada amb tal denominació en l’any 1979, no arribant a plantar l’any següent a causa de problemes econòmics derivat d’una dolenta gestió per part de la junta directiva. Després d’un any sense escoltar la música, olorar la pólvora i somiar amb la festa, un grup de veïns va decidir fundar una nova foguera, s’anomenaria Pla-Metall. Referent a això hi ha certa controvèrsia, ja que la gent de Pla-Metall sempre ha defensat que la foguera es funda en 1981, ja que a causa dels problemes i la dolenta imatge mostrada per l’anterior foguera no van voler reconèixer els anys de Cooperativa del Metall. Des de la Comissió Gestora per contra sempre s’ha donat per bona la tesi que Pla-Metall és la mateixa foguera que Cooperativa del Metall, i que per tant a l’hora de determinar el seu any de fundació cap retrocedir fins a 1973. A més convé dir que aquesta foguera, Cooperativa del Metall, va aconseguir que la seua representant de l’any 1975, Eva María Martínez i Martí fora triada Bellesa del Foc d’Alacant en 16

17


9


un acte celebrat en el Teatre Principal d’Alacant, i dirigit per Tomás Valcárcel i Deza baix el títol “Brises Mediterrànies”. 1980: tancant el cercle, foguera Pla del Bon Repòs. Per tant en aquell 1980, del que es compleixen ara trenta anys, es va fundar l’última de les comissions de foguera situada en l’espai natural del barri o zona coneguda com Pla del Bon Repòs. La nostra foguera recupera el nom del barri i ho incorpora de nou al món de la festa de fogueres. La demarcació del districte del barri del Pla del Bon Repòs coincideix amb els edificis del Rubical, que va ser la promotora que va alçar les torres del barri, al costat de les Galeries d’Alimentació que tenen la mateixa denominació. Situat al final de l’Avinguda del Pare Esplá, acabant en un enorme ras que separava aquest conjunt d’edificis del Barri Obrer, o del per aquell temps llunyà Garbinet. Pla del Bon Repòs a diferència de la resta de fogueres del Pla, va ser afavorida i creada per la necessitat de dues Barraques de tenir un districte en el qual plantar. Els membres de la Barraca “Canyaeta i peixet”, formada majoritàriament per treballadors de la Junta d’Obres del Port, i els membres de la Barraca “Mai estem d’acord”, formada per socis que treballaven en la Tabacalera. Els presidents d’aquestes dues barraques van anar a la Gestora amb la intenció de poder plantar aquell any, trobant-se amb la sorpresa que tots els districtes tenien el contingent de barraques ple, gràcies a l’èxit que per aquells anys tenia l’ésser barraquer com única manera de gaudir de les nits de festes. Tal com ens conta Rafael Quereda, un dels fundadors de la foguera, va ser el president de la Gestora el qual els va recomanar la possibilitat de crear una nova foguera al final de l’Avinguda del Pare Esplá, que havia crescut bastant en els últims anys. A partir d’ací es van ajuntar els membres d’ambdues barraques i van començar a planificar i treballar en el projecte. Cadascuna de les barraques havia d’aportar a tres membres a la comissió de la foguera. El primer president, Antonio Ñíguez, pertanyia a la comissió de la barraca “Mai estem d’acord”. Per part de la barraca “Canyaeta i Peixet”, que va plantar aqueix primer any en el carrer Enrique Madrid es van enrolar en la foguera el propi Rafael Quereda, Juan Berbejal i Francisco Maltès. “Ningú de la barraca volia entrar en la foguera” ens comenta Quereda, “de fet el que duia la loteria va desviar una part dels beneficis per a pagar-nos als tres els vestits i que no ens costara un extra de les nostres butxaques. Va costar molt trobar després a gent del barri que volguera apuntar-se en la foguera, o fins i tot que col·laboraren amb el pagament de les cartilles. En el fons era un barri residencial, moltes dels habitatges es van dedicar a ser la segona residència de gent de classe mitja de Madrid i altres poblacions de l’interior d’Espanya”. Creiem que aquest tret convé destacar-lo, ja que probablement Pla del Bon Repòs fóra la primera foguera que es creara amb aqueix esperit “barraquer”, aliè al moviment o la voluntat del veïnat del barri. I aquest tret ha definit la filosofia i el 18

19


10


funcionament de la foguera des de la seua pròpia gènesi. En 1980, a més d’Antonio Ñíguez i Caturla com president, la foguera Pla del Bon Repòs va contar amb la senyoreta Araceli Álvarez i García com a Bellesa. La primera foguera, obra d’Armando López i Sarabia va dur per títol “Evolució del Món”. La foguera de Pla-Hospital en aquell any de 1980, va estar presidida per José Bernabeu i Compañ, sent la Bellesa la senyoreta Mercedes González i Verdú. L’obra alçada en els seus carrers aquell any duia per títol “Contaminació” de Carrasco i Asensi. La foguera de Portuaris va estar presidida per Rafael López i Buades, sent la seua Bellesa la senyoreta Remedios Muñoz i Marquès. L’obra alçada va ser “Llibertat o llibertinatge” de José Abad i Martínez. Sagrada Família en 1980 estava presidida per Enrique Torregrosa i Pérez, sent la Bellesa la senyoreta Francis Fuster i Granja, i construint la seua foguera el mateix president, titulant-la “Fantasia”. Finalment Plaça de Píus XII va aconseguir que la seua Bellesa, la senyoreta Maria del Carmen Reig i Seguí fora designada Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant en un espectacle que es va celebrar el dia després de la defunció del que era el seu president, el llargament esmentat Agustín Segura i Morote. Aquell any van alçar un monument obra de Tomás Gosálbez amb el títol de “Bofonades”. A partir de llavors no s’ha produït cap novetat. El barri del Pla del Bon Repòs es va acabar d’edificar per complet en aquells anys del desentrrollisme, tardant-se més de vint anys a veure urbanitzat el ras que ho separava d’altres zones de la ciutat. En l’urbà el fet més important per al barri ha estat la construcció del Bulevar del Pla, al llarg de l’Avinguda del Periodista Rodolfo Salazar. Un bulevar inaugurat en 2002 i que es va convertir ràpidament en la zona de passeig de la gent del barri. A més articulava el pas al veí barri del “Parc de les Avingudes”, alçat per la promotora Inmopark en terrenys del Garbinet a la fi de la dècada dels noranta. En el 2007 es va decidir que la línia 2 del tramvia travessara el Bulevar per a donar servei als veïns de la zona. El que anava a ser la instal·lació de les vies es va convertir en una polèmica actuació de transformació de tot el Bulevar que ho ha tingut prop de dos anys en obres. Prompte sembla que per allí passarà el tramvia. Quant al futur de les fogueres que planten en el Pla del Bon Repòs hauríem de ser optimistes, però no podem negar les dificultats per la qual estan travessant la pràctica totalitat de comissions, castigades per la transformació social del barri i el desarrelament de bona part dels nous habitants, i per la crisi econòmica global. Potser siga hora de reinventar-se i col·laborar braç a braç més que mai a fi d’aconseguir que el nom del Pla en general sone com correspon en la història de les Fogueres de Sant Joan.

20

21


11


FOTOGRAFIES

Fotografia separata: imatge aèria d’Alacant a l’any 1932. 1.- Imatge de la Plaça de Bous i l’Hospital Provincial de fons, també podem apreciar la presència de la Fàbrica de Tabacs. 2.- Dibuix del plànol d’Alacant de l’any 1933. Podem vore que el barri del Pla del Bon Repòs com tal encara no apareix al dibuix. 3.- En aquesta fotografia podem vore les primeres construccions al barri, al voltant dels carrers més pròxims a l’Hospital Provincial d’Alacant. També es veu a la dreta de la imatge la construcció del Sanatori Perpetu Socors, de Miguel López. 4.- Típic tramvia als carrers d’Alacant a l’any 1960. 5.- Imatge de l’Hospital Provincial, obra de Juan Vidal a l’any 1926. Observem com l’horta envoltava dit Hospital. 6.- Procés de construcció del Perpetu Socors, als anys 40. 7.- Imatge de l’Hospital Provincial d’Alacant després de la rehabilitació dels anys 90 i ja convertit en el Museu Arqueològic Provincial, considerat el millor Museu Europeu a l’any 2004. 8.- Detall de la Foguera Pla del Bon Repòs de l’any 1934, titulada “Eixida de cavall andalús...” de Domingo Tafalla, amb un grup de veïns davant del monument. 9.- Rematada de la Foguera Pla del Bon Repòs de l’any 1990 titulada “Interioritats” de Vicente Giménez i Sánchez, plantada al carrer Enrique Madrid. 10.- Foguera Pla del Bon Repòs 1994, “Alacant, la festa del món”, obra de Salvador Riquelme, que va obtindre el Segon Premi de la Quarta Categoria. També plantada a la ubicació habitual del monument en la confluència dels carrers Enrique Madrid i Francisco González i Sánchez. La Santa Faç de la rematada va ser indultada del foc per petició dels veïns i encara continúa al racó de la foguera. 11.- Detall de la foguera Pla del Bon Repòs 2008, “La Fada Natura, el futur ens assegura” de l’artista Xavier Herrero, una foguera de tercera categoria, la segona que es va plantar a l’extrem sud del Bulevar del Pla, tenint que asfaltar l’espai perquè a pocs dies de la plantà tot estava en obres. 12.- Última foguera plantada al districte de Pla del Bon Repòs, “Quan donen les dotze”, obra de Juan Miguel Gómez i Fonseca. Poc a poc el nou emplaçament de la foguera està aconseguint una major vistositat i un major número de visitants.

22

23


12


1979-1980, Agustín Medina i Ramos

LA DEMOCRÀCIA EN LA FESTA DE LES FOGUERES DE SANT (CHUAN) JOAN.

24

25


Els anys 1979 i 1980, van ser els més durs per a les gents, polítics, ciutadans, festers, foguerers que hagueren d’adaptar la Festa i les seves anquilosats engranatges als nous temps democràtics i constitucionals. Les fogueres en 1979, seguien funcionant igual que en els últims 40 anys que havia durat el Franquisme, En Tomás Valcárcel i la seva Comissió Gestora s’aferraven als costums autoritàries, antiquades i presidencialistas de l’anacrònic i passat règim anterior. En Tomás, va ser confirmat en el seu càrrec, l’estiu de 1978, per l’alcalde Ambrosio Luciañez, i va rebre com sempre, l’acostumada tancada ovació, de tots els assistents, al Ple de Fogueres, a pesar de les peticions de canvi, fetes per partits i col·lectius democràtics, es va fer cas omís de les protestes de l’oposició i tots es van posar a organitzar una segona correguda goyesca, (la 1ª va ser l’any anterior 1978, el de el “Cincuentenario”. En Tomás es va encarregar, com sempre de tot com director d’escena, va organitzar, va llogar els vestits, va decorar la plaça de bous, etc., li va encarregar a Julio Esplá un gran retrat de Goya). Jacinto Masanet i Gomis, que va formar part de la Comissió Gestora durant tres anys, seria l’encarregat de realitzar la tasca de modernitzar i normalitzar la festa alacantina de “les Fogueres”. Al febrer de 1979, va haver Eleccions Generals, i a l’abril les primeres eleccions democràtiques municipals, des de la II República, va guanyar el PSOE, i José Luis Lassaletta i Cano, va prendre possessió el 19 d’abril, com nou alcalde, en la Diputació Provincial va triomfar la UCD i va ser nomenat com el seu President: Luis Díaz i Alperi.


1 JACINTO MASANET Jacinto Masanet i Gomis, nou president de la Comissió Gestora, nomenat a dit per l’alcalde Lassaletta, amb la missió de donar un gir a la Festa, va haver de suportar moltes tensions, tenia molts sectors enfrontats, conservadors uns, esquerrans altres, totes les bufetadas anaven per a ell. A través de diferents plens de foguerers, que es van succeir consecutivament, es va intentar una veritable democratització de les estructures organitzatives de la “Festa”, alhora, que es tractava de recuperar tot allò que fos popular, així com es va intentar assolir que participassen tots els sectores de la Festa, es va començar a reglamentar l’ús del valencià, la indumentària típica, tradicional, es van inaugurar nous locals, com seu, de la nova organització, la creació del Museu de Fogueres, la inauguració del Monument al Foguerer, es va recuperar la Cavalcada del Ninot, es va suprimir la del Foc, es van crear noves categories, per a enquadrar i premiar, els monuments foguerers, es va veure la necessitat de realitzar un sorteig per a triar a la Bellea del Foc Infantil. El terme “Bellea”, es va substituir, per la seva variant normalitzada “Bellesa”, això va portar molts enfrontaments i problemes, en general, davant totes les novetats, el món tradicionalista de les fogueres, va reaccionar i sempre ha reaccionat malament. Jacinto va ser Vicepresident de la Gestora, amb Valcárcel, els anys 1976, 77 i 78, el 7 d’agost de 1980, la Comissió Gestora va dimitir en un ple que va presidir l’alcalde Lassaletta, i el 12 d’agost, per primera vegada, la Gestora es va triar democràticament. Va ser President tres exercicis, de juliol de 1979 a juliol de 1982, que va ser rellevat per Raúl Baeza. El 11 de maig, l’himne de alicante que es va compondre feia 76 anys, va ser declarat himne oficial, en un Ple municipal. El 9 de juny, es va aconseguir que la Bellea del Foc Infantil es triés a través d’un sorteig. Es va aprovar en un ple de fogueres, amb l’oposició de D. Tomás Valcárcel. RECUPERACIÓ DEL VESTIT DE LLAURADORA ALACANTINA: FI D’UNA VELLA POLÈMICA? Jacinto Masanet, li va oferir el càrrec de delegat de Cultura de la primera Gestora a Lluís Amat amb la funció d’assessorar sobre temes lingüístics, d’indumentària i costumistes. Per fi es van permetre l’ús dels vestits de “saragüells” per a “els foguerers” i de llauradora alacantina per a les comissionades. Pepe Espadero es va encarregar de confeccionar diversos models de vestits per a la “Festa”, basats en gravats i en aportacions de indumentaristes, així entre altres innovacions, es va recuperar per al poble alacantí, el vestit de llauradora alacantina, que estava marginat des de feia més de quaranta anys. En un ple de Fogueres, es va aprovar pels assistents la recreació que d’aquest vestit, va presentar Pepe Espadero, com delegat artístic de la Gestora. En dit plenari, es va prendre l’acord que les belleses i altres lluirien en els actes oficials el vestit de “núvia alacantina”, quedant el de llauradora, per a ser lluït, de forma voluntària pels participants en la festa, com per qualsevol altra persona. En la premsa, podíem llegir, que molts opinaven del vestit dissenyat per Espadero, que no era més que el model del de núvia alacantina, de Valcárcel, el qual se li havia llevat la mantellina. JOSÉ TORREGROSA, “L’AVI” El 28 de juliol, com primer acte oficial: l’homenatge a José Torregrosa i Pina, “L’Avi”, gran foguerer en actiu des de 1952 i ànima organitzadora i fundador de la foguera de Sagrada Família, home de caràcter amable i cordial, tot el barri li professava un afecte. L’alcalde Lassaletta, després de dedicar-li unes entranyables paraules es va llevar de la seva solapa, l’emblema d’or de la ciutat, que li van imposar el dia de la seva presa de possessió com alcalde, i la hi va col·locar en la solapa de “L’Avi”, dient-li: “Tu, t’ho mereixes més que jo!”, aquest gest va ser molt aplaudit pels allí presents.

26

27


2


L’ALCALDE LASSALETTA

3

A José Luis Lassaletta i Cano, impulsor de la festa i molt vinculat a tot l’alacantí, li va tocar normalitzar el anquilosat món de les fogueres als nous temps, va acceptar públicament la dimissió de Tomás Valcárcel, posant fi a 19 anys de mandat presidencialista. El seu paper va ser decisiu en la recuperació de les llibertats, la reconquesta del carrer, que amb el Franquisme s’havia perdut. Va democratitzar les estructures festives, va fer que es redactés i aprovés un nou reglament, que fosen electes els membres de la Comissió Gestora, va mantenir i va fomentar el fet diferencial de les fogueres de Sant Joan, que encara que van nàixer de les Falles valencianes, estètica i festivament han volgut marcar la seua empremta. Va impedir diversos intents de “cop d’estat”, per part dels partidaris d’En Tomás i de l’antic règim. Va assentar les bases d’un nou model de viure la festa. Va recuperar l’edició per l’Ajuntament, de la revista “Festa”, el seu amor, el seu compromís amb el món de “les Fogueres” es va materialitzar en la seua decidida actitud, participant agotadoramente, de manera directa en les festes, va anar a votar vestit amb “saragüells” (el vestit recuperat, i distintiu dels que volien gaudir de nous temps), i agafat del braç de la “Bellea del foc”, tot això va despertar, recels i crítiques en alguns sectors alacantins. Aquest any, 1980, en la Revista oficial “Fogueres”, l’alcalde Lassaletta, feia una “Salutació”, ho va titular “La festa del Poble” (amb dibuixos de. Pérez Nadal), que volem ressaltar pel seu transcendent simbolisme: un alacantí que volia servir a la seua ciutat i a les seues festes: “I tot aquest amor de tota la meua vida a la festa de les fogueres, a la festa del meu poble, es plasma i actualitza ara des del meu lloc en l’Ajuntament, i perquè com representant del poble d’Alacant, encara que no amara a la festa com l’amo.- hauríem de fer tot el possible per ella.” Va morir el mes de maig de 2002, Jacinto Massanet, va morir abans, prematurament als 52 anys, a l’abril de 1985. El silenci més absolut va acompanyar el seu record, d’aquests alacantins que es van lliurar en cos i ànima a la Festa, a la seua ciutat, van posar la seua vida i la seua salut al servei de les Fogueres i d’Alacant. Només conec un article: “Jacinto Masanet i Gomis, un President per al record”, de Santiago Linares, en el llibret de la Barraca Pica i Vola, 2006, on alhora que glossava la seua figura i la seua obra, es demanava fora reconegut el seu treball i la seua dedicació. GASTÓN CASTELLÓ El 17 d’octubre de 1979, Gastón marginat en els anys d’En Tomás Valcárcel, va rebre el títol de: “Fill Predilecte de la Ciutat”. En 1980, a proposta de la Comissió Gestora, se li va proposar representar al rei Gaspar, en la Cavalcada de Reis, així com ser el Pregoner de les Fogueres, al juny. El pregó va estar dirigit a la gent jove, Gastón els va contar, com va estar vinculat a les fogueres des del principi, i com li va lliurar els millors anys de la seua joventut, després els va parlar del seu pas per la Presidència de la Comissió Gestora, dels seus records sobre els vaixells especials que venien d’Orà, a les nostres fogueres, sobre la primera Elecció de la Bellea del Foc, en la qual ell va ser jurat, l’any 1932, va contar com va ser el President llavors de la Gestora, Ferrándiz Torremocha, el qual va proposar el nom de “Bellea del Foc”, títol que s’ha mantingut fins als nostres dies. “ALBORADA” Així es va denominar l’espectacle, per a l’elecció de la Bellesa del Foc, d’aquest 1980, amb guió de Lluís Amat i l’adreça de Pepe Espadero, el Festival va tenir lloc el 3 de maig, per primera vegada en el Pavelló d’Esports (l’únic que havia llavors, a Alacant, el situat en el Tossal), en el text en valencià, segons la Universitat d’Alacant, es va canviar BELLEA per BELLESA, perquè així ho van decidir els lingüistes perquè anés el correcte, i com es va acordar que el Festival fora íntegrament en 28

29


4


5 valencià, va haver un fort malestar en un ampli sector de les fogueres, diverses comissions, al ser nomenades en valencià, es negaven a sortir a l’escenari, un president gairebé va agredir a Lluís Amat, i a més no es va poder evitar la tradicional polèmica en les votacions, encara així, la “Nostra llengua”, per primera vegada, va ser l’autèntica protagonista. ADÉU A UN GRAN ALACANTÍ El dia d’abans a l’Elecció de la Bellea del Foc, havia mort Agustín Segura i Morote, foguerer durant més de 50 anys, comissionat, president, fundador de Pius XII, 1er actor d’obres de teatre valencià i foguerer; inoblidables les seues actuacions en l’obra:”Taronges de Corbera”. Com homenatge, la seua comissió de Pius XII, no va voler substituir-li, i la seua bellesa va aparèixer sola, fent el paseillo sense el seu president, tot el Pavelló d’Esports, del Tossal, posat en peus, ho va acomiadar amb una clamorosa ovació. 50 ANYS DE BARRAQUES Les barraques van complir 50 anys, “Els Goril·les” i els “Trenta ú” van ser les dos primeres penyes, prop de dues mil alacantins, dividits en 87 barraques, van repetir la cerimònia de la “plantá”, com feia 50 anys. Va ser en 1930, quan van ocupar per primera vegada un espai tancat i li van anomenar barraca, En José García i Sellés, Oficial Major de l’Ajuntament alacantí ens contava: “ens vam situar “Els goril·les”, en la porta del desaparegut bar “Julio Abril”, en Alfons El Savi, on està ara la “Caseta de Masatusa”. La Barraca Popular, que aglutinarà a la joventut, a partir d’aquests anys, va sorgir en 1979, aquest any 1980, era Municipal i es va instal·lar en l’antiga Llotja, les actuacions, eren un reflexe del gran ambient, popular i nacionalista, tan diferent al dels nostres dies. El dia 22 actuava: “La Trinca” i Joan Blasco i les seues dolçainers”. El dia 23: “Els Pavesos” i “Lluís El Sifoner”. El dia 24: “L’Orquestra Platería! i “Carcaixet”. Tots ells grups que tractaven de fer música basada en les nostres arrels i tradicions. Com han canviat les coses, i els costums! VA SER NOTÍCIA La recuperada Cavalcada del Ninot, va decebre aquests primers anys, doncs la desorganització i la falta de bandes de música, van deslluir la desfilada. Aquest any només va haver tres bandes, una de cornetes i tambors, a més de la dolçaina i el tabalet, davant l’absència de música, la fredor dels participants, es va quedar en un trista i silenciosa desfilada (deia la premsa). El 20 de juny, es va posar la primera pedra del monument als màrtirs de la Llibertat, en la Plaça del Mar, en aquesta primera pedra es va inserir dos periòdics del dia, una moneda, un pergamí que explicava el motiu de la instal·lació del monument i un programa de les Fogueres de Sant Joan d’aquest any. La seua realització va ser encarregada a l’esculptor José Gutierrez, i estaria finalitzat per a març de 1891. Aquest monument no es va portar a terme, i encara espera, tot l’allí dipositat, que sobre això s’aixequi, el monument que antany, ja va existir en aquesta plaça, en homenatge a tots els que han donat la seua vida per les llibertats ciutadanes. Tancava les seues portes el club d’Amics de la UNESCO, que tants serveis va prestar a la cultura alacantina, tan encotillada, durant els llargs anys de Dictadura. Va ser notícia en plenes fogueres, les amenaces d’ETA, que al final va fer esclatar artefactes en l’hotel Meliá, sense víctimes, però ens van deixar el seu neguit, i la seua amargor, en un clar intent de deslluir les nostres festes.

30

31


6


7

UN COMUNISTA EN CULTURA I FESTES President de la Comissió de Cultura i Festes, Salvador Forner, catedràtic d’història contemporània, militant, i candidat a l’Ajuntament pel partit Comunista d’Espanya, va ser molt crític amb l’Alcalde Lassaletta, així com amb Jacinto Masanet, opinava que l’Ajuntament havia d’immiscuir-se el menys possible en les Fogueres, proposava un Reglament on se separés a l’Ajuntament i a l’Alcalde, de la Comissió Gestora, afirmava que no es tractava que l’Ajuntament donés l’esquena a la festa, sinó que havia de potenciar-la al màxim, més que mai, però sense cap tipus de contrapartida i sense que intervinguera la política. FOGUERERS, BARRAQUERS, MOROS I CRISTIANS L’any 1979, es van independitzar els Moros i Cristians de Sant Blai de les festes de Fogueres, alhora va començar un boom, de comparses sarraïnes per tots els barris d’Alacant que sol·licitava permís per a desfilar i per al tir de arcabucería durant les festes de les Fogueres de Sant Joan. Aquest any de 1980, tenim la comparsa de Moros “La Kasba”, la barraca comparsa “Els Marroquins”, del barri de Tómbola, també van sorgir comparses de Moros i Cristians al voltant de la foguera del barri de José Antonio, la comparsa “Moros Negres” de la Foguera de La Florida, la comparsa de Moros i Cristians “Benacantil” del Districte de la Foguera Obra Social de la Llar. Fins a Ciutat d’Assís, també se sumava aquest any a combinar ambdues festes Fogueres i Moros i Cristians, amb un Castell, reproducció del de Santa Bàrbara, de 12 metres de llarg per 4,50 m d’altura i un programa de desfilades, en els quals volien que el rigor històric prevalgués, es destacava que la Reina Mora, era la filla del president de la Foguera. En Sant Blai, aquestes desfilades es van celebrar entre el 13 i el 16 de juny (el permís per a desfilar i per a cremar 1.000 Kg. de pólvora, ho signava l’Alcalde el dia 22 de juny). Fernando Gil, en la premsa, opinava, que havien aconseguit a pols la seua independència, per la seua qualitat, el seu sabor, pel que mereixien un marc propi, una glòria pròpia. Havien deixat de ser un modest projecte per a transformar-se, en alguna cosa que aglutinava passions i promovia, “fantàstics suports econòmics”. LES FOGUERES 1980, ha passat a la història, perquè artistes tan diferents, però tan creatius com Àngel Martín, Javier Mayor, Pedro Soriano, van portar a terme fogueres ja mítiques i probablement les seues millors obres, concretament Àngel i Javier, el de Pedro Soriano va ser una altra cosa, ell va començar a marcar el rumb estètic de les nostres fogueres i entre 1978 i 1993, podem afirmar que va realitzar alguns dels millors monuments del nostre art efímer. ÀNGEL MARTIN Davant del Mercat Central, Àngel Martín va plantar un espectacular monument de 26 metres d’alçaria, unit o sobre un monumental violonxelo. Representava el rostre de la inspiració musical que presidia, rematant el monument, amb ella Àngel comparava els intèrprets musicals de l’ahir amb els del moment, així podíem veure a Antonio Machín, Elvis Presley, els Bee Gees sobre un disc d’or, etc. “Música, Música!”, era el seu lema, i la proposem com la millor obra d’Àngel, per la seva bellesa i harmonia, per l’elegància en la seua composició amb unes línies tan clàssiques i alhora noves i alacantines, per la seua monumentalitat i risc. Qué bella foguera! Quin acabat més bo! I quin modelatge! Per a molts aficionats, la millor obra d’Àngel amb el seu estil característic, basat en el modelatge, va aconseguir el 2º premi de totes les categories en un any de tan alt nivell. 32

33


8


9

34

35


10


11 JAVIER MAYOR I LEÓN Per a Alfons El Savi, va muntar un temple del món, l’entrada del qual era una gran porta capgirada i majestuosa. Els cristalls que l’envoltaven en un difícil joc de colors, representaven la fragilitat de la vida. Dues orquestres interpretaven de manera diferent la “partitura de la vida”. Un gran lleó engabiat representava a l’oposició i dues rates menjant-se un formatge que simbolitzava a Espanya, eren Adolfo Suarez i Abril Martorell, amb “la Campanada”, que així es va cridar aquesta foguera, que va merèixer ser el primer premi, Javier seguia amb el seu renovador i personal estil, que va començar en 1978, de gran capacitat creativa, amb una harmoniosa i alhora nova disposició d’unes formes i figures enginyosament modelades i caricaturitzades, els entesos diuen que amb un estil pròxim al còmic, amb un fort contingut ideològic, anticlerical i antisistema. Javier es va permetre tot tipus de recursos retòrics i un notable desplegament de monumentalitat, que no va deixar indiferent a ningú. RAMÓN MARCO La Foguera de Ramón Marco, “Cal sembrar”, per a Ciutat d’Assís, un gran monument amb una rematada que representava una elegant figura alegórica de l’agricultura, amb reminiscències estètiques de les fogueres dels anys 30, de formes estilitzades, harmonioses, de suaus colors, hem de considerar-la com una obra menor, pont entre dos anys, 1979 i 1981, amb dos de les seues millors fogueres. “Mos l’han clavat” i “Els Mites”, on Ramón, que per alguna cosa era i és, el “Mestre”, va utilitzar totes les bones armes de les quals ell disposava, un bon modelatge, grans i importants modelatges, colors cridaners, un gran drac, una gran figura de Marilyn Monroe, artistes i mites del cinema magistralment modelats, etc. tot el que amb la seua experiència, havia d’utilitzar per a guanyar, però els JURATS, van apostar els dos anys per Pedro Soriano. Aconselleo als aficionats que comparen les fogueres d’aquests anys 1979 i 1981, de Pedro i les de Ramón Marco, i comprovaran, el canvi d’època, el suport des de l’Ajuntament es va donar a l’art d’avantguarda, a la renovació, Ramón desdenyat es va retirar de “Les Fogueres” i no va tornar fins a 1987, que va realitzar altra de les seves obres mestres “Piròmans”, però tampoc va guanyar el primer premi. JURATS Aquests anys va ser crucial el que els membres dels Jurats van apostar per artistes que apostaren per la renovació plàstica; els nous jurats democràtics van donar als artistes i a les fogueres creatives i que coincidien amb les idees de progrés i de canvi polític. Van apostar fort i sobretot en la màxima categoria, i van premiar fogueres de línia avantguardista i estilitzades, que entroncaven amb les que van crear Gastón Castelló, Lorenzo Aguirre, M. Baeza, A. Pantoja, D. Tafalla, etc. Una característica essencial d’aquests anys és que per a premiar a les fogueres de la màxima categoria tots els jurats després de donar els seus premis en les seues categories respectives, s’ajuntaven tots els membres de tots els jurats, perquè el seu veredicte fora més democràtic i ajustat a la veritat. ALTRES FOGUERES De 1980, a més de ser un gran any en la categoria Especial, hem de ressaltar que per exemple Javier Mayor León no només va triomfar al realitzar la millor foguera d’aquest any, sinó que a més també va aconseguir, el1 er premi de fogueres Infantils, per a Calderón de la Barca-Plaça d’Espanya, amb el lema “Bagul Fester”, aquest va ser l’any de Javier, doncs també es va dur el 1er premi, en la categoria 2ªC, “Les tres desgràcies” en Obra Social de la Llar, a més de plantar en Sèneca-Autobusos, la foguera adulta i infantil. Quin gran artista Javier! I que grans disgustos començarien a partir de l’any següent 1981.

36

37


12


13

El districte de Benalúa que va guanyar en 1979 i guanyaria en 1981, aquest any per contra va pagar els seus deutes, i es preparava per a èxits esdevenidors. L’artista J. Muñoz Fructuoso, va triomfar amb el 1er premi en 3ª categoria, en Mestratge Industrial (futura Polígon de Babel), destacant el seu enginy i bon acabat, i a més va protagonitzar una de les grans anècdotes d’aquest any, va plantar la foguera Infantil, davant de l’Ajuntament, en la seua Plaça, la hi va encarregar Jacinto Masanet (podeu veure l’esbós en la Revista Oficial), com no li van fer el contracte, no tenia garanties de cobrar, no havia ni tanques, ni ningú l’atenia, va decidir desmuntar la foguera i dur-se-la al seu taller de Torrellano. Un clar exemple que els temps estaven canviant va ser el de la foguera de Sant Ferran-Llotja, que celebrava els seus cinquanta anys i l’artista Julio Esplá, que tants anys va realitzar la seua foguera, concretament: 1966, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 79 i aquest 80, En Julio, amb un bon pressupost (800.000 pessetes) per l’aniversari, els va plantar un enorme monument, que sens dubte, evidenciava, que era ja hora de passar pàgina, aquest artista ja no va plantar més en aquest districte. El nou sistema que va adoptar la Gestora, que va crear dintre de cada categoria A, B i C, pel que per exemple la 1ª categoria, ara se subdividia en tres més 1ªA, 1º, 2º i 3er premi, 1ªB, el mateix, 1ªC idem. A l’hora de recollir els premis va ser un desastre, i un acte que quedava deslluit, doncs les comissions no es presentaven a recollir els premis, doncs solament consideraven importants, els de 1ªA, 2ªA i 3ªA (per a entendre’ns), els premis anaven amuntonant-se i els premiats no apareixien, les belleses, les comissions, cansades s’asseien en bars i terrasses, encara sort que una bona colla de dolçaines i tabalets portada de València, va tocar sense descans, durant tot l’acte, i el personatge alacantí “Caruso”, que aquest any va ser el “ninot indultat”, el públic ho va fer pujar a la tribuna perquè saludara, rebent grans aplaudiments, entre el “jolgorio del cotarro”. Aquest any va haver dos ninots que representaven a aquest personatge típic dels carrers d’aquell Alacant, un pertanyia a la foguera del Mercat, de l’artista Àngel Martín, que es queixava (La Verdad 20/06/80), que algú li havia donat el xivatàs a Pedro Soriano, i aquest havia fet “altre” bastant millor que el seu, ho reconeixia, aquest, que apareixia en la foguera oficial de la Plaça de l’Ajuntament, va ser el premiat. El president Jacinto Masanet, va ser el protagonista de la rematada, de la foguera de Carolines Baixes, que amb el lema “Nostra Festa”, el veterà artista José Abad i Martínez, li va situar al comandament del timó de la festa i vestit d’espadaxí D’Artagnan, un homenatge de l’artista, per a un president que va sofrir injusts atacs durant el seu mandat, el monument va aconseguir el 3er premi de la 3ª categoria C. LA PÓLVORA Un silenci impressionant és el que va haver en el barri de la Florida al llarg de tot el dia 23 de juny, després de la defunció el dia anterior de Carlos Ramirez, de 38 anys, membre de la Comissió de La Florida, quan es disposava, a entrar en la barraca de Mestratge Industrial, no se sap com, però el mall de coets que portava sota l’aixella, va explotar i li va volar tot el paquet intestinal, la barraca, les fogueres, l’alcalde Lassaletta, van testimoniar el seu dolor per el “coheter” mort en aquests moments de dolor i dol. PEDRO SORIANO Pedro Soriano, va plantar en la ja democràtica plaça de l’Ajuntament: “Recerca” obra ja mítica, en la història de la nostra estètica alacantina, obra genial, monumental, de gran harmonia en la seva composició i formes, obra mestra i autèntica 38

39


14


15

eclosió estètica de Pedro. La seva harmoniosa monumentalitat, la combinació del classicisme amb el modernisme més avantguardista, la seua antològica rematada final, l’ús magistral del color, la perfecció de les seues formes, l’ús dels espais, el buidatge d’aquests i el seu joc amb les formes planes i estilitzades en una combinació de formes perfectes. Aquesta foguera, a pesar de ser la foguera Oficial, i no entrar per tant en concurs, els Jurats van voler donar-li una menció especial, pel seu extraordinari disseny i per la seua perfecció de formes. Segons l’opinió d’experts i aficionats, la millor foguera realitzada per Pedro al llarg de tota la seva carrera. Pedro va començar a renovar estèticament, en 1978, amb “Contrastos”, en el Mercat Central, va restaurar senyals estètics, i va lograr contagiar als professionals i als seus companys artistes, aquests trets estètics, als quals els va servir de referència, van ressorgir els nostres senyals d’identitat estètica, la investigació i l’aprofundiment, en la recerca de les nostres arrels, aquest ressorgir va tenir una seqüela de joves artistes, que van apostar decididament per la renovació plàstica. És cert que es va produir una reiteració de temes, superfícies planes, de fusteria en detriment del modelatge de les rematades, en estrelles, palmeres, explosions… però s’imitaven al cap i a la fi, formes estètiques, amb major o menor brillantor, alacantines. Hem d’afirmar que va estar a punt de consolidar-se aquesta personalitat artística tan afí i que tant ens defineix… Però ningú va assolir recollir, aquest referent estètic, aquesta creació, el testimoni estètic, que va deixar Pedro. Hui, després de la pèrdua d’aquests referents, sense suports, els nostres artistes vaguen als llimbs estètics, sense rumb, i a la mercè de la poderosa indústria d’art efímer valencià. A més sembla com el seu art referent estètic hagués estat recollit per artistes valencians que són els quals amb major enginy i creativitat innoven. LA FOGUERA ALACANTINA Podem afirmar, que si bé les fogueres es van importar de València, a imatge i semblança de les Falles, a Alacant, des dels seus inicis, van voler tenir una idiosincràsia pròpia, una entitat pròpia, ja d’entrada, la festa es va denominar Fogueres i no Falles. També hem de reconèixer que hi ha dues tendències, dues formes d’entendre el monument, dues estètiques, doncs bé, tots aquests monuments uns estarien més prop del que és una falla, i altres més prop del que seria una foguera que a més requereix un major esforç i creativitat, en el disseny de la seua realització i é son els artistes realitzen les seues experiències estètiques. Hui dia, la gent, els aficionats a l’art efímer, saben reconèixer el que és més una falla, o el que és més una foguera. Tant els períodes de Gastón Castelló, com de Pedro Soriano, van aconseguir la màxima popularitat per als seus monuments, això és fonamental: fer art d’avantguarda i que li agradi a la gent. Pedro Soriano va assolir que allò modern, abstracte i surrealista agradara i fora popular. Amb ella la foguera alacantina va aconseguir la màxima popularitat. La foguera alacantina, ha existit sempre, amb major o menor intensitat, existeix i existirà, ja que reviu amb cada període progressista de la nostra ciutat. Sinó volem dir estil alacantí, diguem almenys estètica, manera, repertorio de tècniques, patrimonio estètic, etc. Podem considerar com artífexs d’unes fogueres alacantines als artistes que dins de la seua personal forma d’entendre l’art, basen la seua obra en la creativitat (no en la repetició estereotipada d’obres ja realitzades i plantades en altres pobles i ciutats els “REFREGITS”) la innovació tècnica i estètica, la llibertat per a crear noves formes, donant cabuda a tots els llenguatges, expressius i estètics, segons les avantguardes i l’art modern de cada època. No és possible marcar un cànon estètic únic per a definir l’estètica alacantina perquè si per alguna cosa ha de caracteritzar el treball dels artistes, això ha de ser perquè puguin crear en total llibertat, el respecte més rigorós de la pluralitat d’interpretació i dins 41

40


16


17

de la seua individualitat. Els artistes valencians, també influïts pel nostre esperit renovador i creatiu a Alacant van començar a realitzar monuments molt moderns i molt diferents dels quals després fan a València, artistes com Vicente Giménez, Enrique Burriel, Vicente Almela, Emili Miralles, Manuel Algarra (aquest mateix artista, haurien de veure el que fa a València en la màxima categoria a més, i el que fa aquí, no té gens que veure) i últimament Pere Baenas i Vicente Martínez Aparici, van començar a crear obres modernes a Alacant i podem afirmar que hi ha un abans i un després del seu pas per la nostra ciutat i les nostres fogueres. Manolo Jiménez, president de Florida-Portatge que és el qual es va portar a Martínez Aparici, perquè afirma que aquest artista, s’ha emmotllat i ha sabut captar la forma de fer fogueres, i que té en compte “totes les peculiaritats de l’ESTIL ALACANTÍ, el qual va marcar l’artista Gastón Castelló”. Aquest artista va realitzar aquí el que ens agrada als alacantins i això no té gens que veure amb una falla. Però és que a més quan tornen a València, han canviat (alguns, uns altres no, poden fer fogueres aquí, i el més pur estil faller allí) i fan coses molt modernes i diferents. Volem acabar, pel significatiu que resulta amb l’opinió de Vicente Almela, conegut i consagrat artista faller valencià: “Vaig descobrir les fogueres, fa ja alguns anys, degué ésser a la fi dels anys setanta i començament dels vuitanta. Allò que va començar sent una excursió… acaba convertint-s’en una visita habitual i desitjada cada mes de juny de cada any. A mi, de sempre m’han agradat les falles i m’agraden, però quan vaig veure les fogueres per primera volta vaig quedar fascinat, ERA UNA ESTÈTICA COMPLETAMENT DIFERENT, amb alguns punts en comú amb les falles, és cert, però amb estructura, composició i estètica, ben diferents. Si les falles es recolzen sempre en un model figuratiu, les fogueres, sense menysprear el figurativisme, feien servir elements eixits simplement de la IMAGINACIÓ del creador, sense cap referència a cap objecte real, els quals la major part de les voltes arribaren a l’abstracció més pura. Per a mi, S’OBRIA TOT UN MÓN DE POSSIBILITATS. Dels artistes que feien els monuments d’aleshores, he de destacar-ne un, Pedro Soriano Moll…” Almela, Vicent, “Sobre les Fogueres de Sant Joan”, Revista d’Estudis Fallers, núm.5. Fotografia de la separata i fotografia 1.- Detalls de la part de davant i de darrere de la foguera de Ciutat d’Assís 1980. 2.- Foguera Ciutat d’Assís 1980, “Cal sembrar”, obra del mestre Ramón Marco. 3 i 4.- Imatges de la Plaça de l’Ajuntament amb la foguera “Recerca”, foguera oficial d’aquell any i obra de Pedro Soriano i Moll. 5.- Foguera del barri de Sagrada Família, obra de l’artista Tomás Gosálvez. 6.- Foguera “La Campanada”, obra de Javier Mayor León guanyadora del primer premi de categoria especial a l’any 1980, plantada a l’Avinguda d’Alfons el Savi 7 i 8.- Dues imatges de la foguera “Música, música”, plantada per Àngel Martín al districte del Mercat Central i amb la que va guanyar el segon premi de totes les categories. 9.- Foguera de Carolines Baixes, de José Abad i Martínez, en el que a la rematada es representava la figura del President de la Comissió Gestora, Jacinto Masanet i Gomis. 10.- Foguera del barri de Maestratge Industrial, l’origen del que després seria el Polígon de Baver. La foguera és obra de J. Muñoz Fructuoso i va obtindre el primer premi de tercera categoria. 11.- Fotografia oficial dels membres de la Comissió Gestora de l’any 1980. 12.- Foguera de Julio Esplá. 13.- Salutació de l’Alcalde d’Alacant i President Nat de la Comissió Gestora, Jose Luis Lassaleta i Cano, a la revista Fogueres dels anys 80 i 81. 14.- Salutació del primer President de la Comissió Gestora electe democràticament, Jacinto Masanet. En aquesta salutació publicada a la revista Fogueres de 1980 apreciem que la salutació manuscrita per ell està en valencià, demostrant un interés per la recuperació de la llengua vernàcula. 15.- Ninot indultat de 1980, obra de Pedro Soriano, representava al conegut personatge alacantí, “Caruso”. 16.- Foguera infantil guanyadora del primer premi per al districte de Calderón de la Barca-Plaça d’Espanya, obra de Javier Mayor León, que se va alçar amb el màxim guardó tant en infantils com adults. 17.- Detall de la foguera d’Alfons el Savi. 18.- Els artífexs de la major democratització de la festa de Fogueres: l’alcalde Jose Luis Lassaleta, i el president de la Comissió Gestora, Jacinto Masanet.

42

43


18


PBR 1990-2000 Santiago Botella i Gil

JO VAIG NÀIXER ACÍ

44

45


Si cadascú som d’on naixem, jo sempre diré que sóc del Pla del Bon Repòs. El meu barri. No visc allí, però sempre serà el meu barri. La gran majoria dels meus records de xiquet transcorren als carrers del Riu Serpis i d’Enrique Madrid. Ma mare treballa a la botiga de mobles del barri des d’abans que jo arribara al món, i hui en dia, eixa mateixa botiga porta el nom d’este barri. El nostre barri.   Els meus iaios, Pedro i Eduarda, es van traslladar a viure ací,  el 93, per estar prop del treball de ma mare. I com sempre passa en estos casos, la primera cosa que van fer va ser apuntar-se ells i apuntar els meus germans i a mi a la foguera del barri. Recorde perfectament la nit en què ens vam acostar al racó d’esta foguera que llavors es trobava en una de les últimes casetes del Barri Obrer. El lloc era propietat de la família de Mariló, la dona d’Óscar Bonastre, el president i l’únic que he tingut mentre vaig estar en la comissió fins a l’any 2000. No coneixia ningú, i tampoc tenia moltes ganes de fer-ho. Era una imposició de la meua iaia que encara conservava l’esperit foguerer dels seus anys com a comissionada en Joan XIII (2 sector) i estava encabotada a passar el testimoni als seus néts. Mai li estarem prou agraïts.   Per molt que en alguns sectors de la festa vulguen satanitzar-lo, el certamen artístic (abans anomenat Playbacks), va fer la seua funció, la principal de totes, que no és cap altra que divertir i unir la comissió i conéixer i forjar amistats. Amb especial afecte, recorde el meu primer playback, “Mambrú se fue a la guerra”, tots vestits de soldadets de roig i daurat. Ací va començar una forta amistat entre els que, posteriorment, seríem els juvenils del Bon Repòs (sense importar l’edat). Va ser l’any següent, amb el nostre 5é premi en playbacks, fent “El libro de la selva”,


1

quan en vam adonar que, a pesar de ser xicotets, podíem fer coses grans, i així ho vam demostrar quan vam guanyar el 1r premi, el 97, amb un “Oliver Twist” que encara es recorda.   Érem uns artistassos, així, sense falsa modèstia, perquè ens feia igual que hi haguera concurs o no, nosaltres quedàvem per muntar els nostres propis balls al racó, i després, ens inventàvem la nostra pròpia “gala” que representàvem el primer dia de fogueres, al racó, amb una gran expectació per part de tots els comissionats adults. El 1998, van assistir-hi, com invitats a “la nostra gala”, Aurora Carbonell i Roberto Hoyas, famosos en aquell llavors per la sèrie “Al salir de clase”. Quines nits de juny! Sens dubte, de les millors de la meua vida. No sé si per melancolia o perquè, realment, van ser inoblidables. Irrepetible serà aquell any en què el “Toro enamorado de la luna” sonava una vegada i una altra i tots nosaltres, incansables, aguantàvem fins a les set del matí, quan encara podíem tindre música fins a l’alba, molt a pesar dels veïns. Irrepetibles seran també els torns per a vigilar la foguera el dia abans de la plantà, perquè sí, perquè ens abellia. I tombar-nos als sacs d’arena i inventar-nos cançons sense sentit que repetíem fins a la sacietat durant tot l’any i també el següent.   Recorde les desfilades pel barri, les despertaes i el desdejuni a la gelateria de Juan i Mari, empalmant amb la marxa de la nit anterior, i això que encara érem només unes criatures. Vaig ser l’etern banderí, també quan ho eren el meu cosí o el meu germà, sempre acaba portant jo l’estendard. (Que per cert, el 1995, es va canviar l’anterior infantil, de color verd, pel que hui coneixem, de vellut negre). La nostra foguera infantil va ser la pionera a participar en el primer concurs de Llibrets Infantils de la Gestora, el 1996, i vam guanyar diversos anys consecutius amb exemplars innovadors que tenien forma de foguet, espardenya, manta, banderí o jupetí. Quantes vesprades al racó, retallant, pintant, apegant i escrivint el nostre llibret tot a mà, fins i tot, els anuncis.   Sincerament, en aquell moment, no prestava massa atenció als monuments, però va haver-n’hi dos que em van marcar: el 1996, “¿Evolución o decadencia?”, de José Manuel García (Pachi), amb les cares de Mozart i Beethoven a la rematada i que ens va valdre un 5é premi de 3a categoria. I el 1994,  “Alacant, la festa del món”, de Salvador Riquelme, 2n premi de 4a categoria, amb un polèmica rematada de la Santa Faç que vam haver de salvar de les flames pel clamor popular del barri, que no veia amb bons ulls que es consumira en el foc i que va passar a adornar la seu social de Pla del Bon Repòs, des de llavors i fins a hui.  

46

47


2

3


4

5

Però, sens dubte, el record més bonic i preat que m’emporte d’esta gran foguera és l’any 2000, quan la meua germana va eixir com a Dama d’Honor de la Bellea del Foc Infantil. Era la primera vegada que el barri tocava foc i la sort havia decidit que fóra Beatriz Botella Gil, de la Foguera Pla del Bon Repòs, amb el número 53. Totes les vivències que es van generar a partir d’eixe moment aniran sempre lligades a esta foguera i a la seua gent. Este va ser el meu últim record i el meu últim any en Pla del Bon Repòs. La vida, a vegades, et porta inevitablement per uns altres camins, però des del mar, continue mirant ciutat endins i vivint l’evolució de la foguera del meu barri, patint com un més les seues penes i gaudint, com el primer, de les seues alegries.   D’aquella generació de juvenils, ara no queda ningú en la comissió, però seguim trobant-nos hui en dia en alguns actes. Molts seguim en actiu, i tots continuem mantenint la brillantor d’aquella època als ulls, cada vegada que ens veiem recordant els bons moments que vam passar junts. La vida pega moltes voltes i cada un ha seguit el seu camí, però estic convençut que tots guardem amb afecte la insígnia de la nostra foguera, tots tenim tatuat a la nostra pell l’escut d’un sol amb gorro que bufa amb força a Alacant, entre palmeres, foc i mar.   Tal vegada hi haja qui, en este article, no trobe res especial, res que no ocórrega en una altra foguera de la nostra ciutat. Jo els dic que agafen tot el que he contat i s’ho imaginen al seu barri, tal vegada, els recorde les seues pròpies vivències de quan van començar en esta festa, i llavors, potser, també haja merescut la pena.  

1. Fotografia de la comissió de l’any 1997 a l’escenari de la Llar Provincial d’Alacant, on va tindre lloc la presentació i proclamació de les nostres representants. 2. Matinada del 22 de juny de 1998, després de haver estat de festa tota la nit. 3. Membres de la comissió infantil i de jovens de la foguera, a la Llar Provincial, després de la presentació de les representants de l’any 2000. 4. Comissió infantil a la presentació de l’any 1994. 5. A l’elecció de la Bellesa del Foc Infantil del 2000, a la plaça de Bous d’Alacant, quan la nostra Bellesa va ser anomenada Dama d’Honor de la Bellesa del Foc Infantil. 6. Membres de la comissió infantil al concurs de play-backs de l’any 1994. 7. La foguera de 1998. 8. Celebració de la festivitat del Reis Mags al Racó de la Foguera, situat al veí Barri Obrer, a l’any 1995. Fotografia de la separata de l’article: dia 20 de juny de 1998, festa de gala al racó de la foguera amb la presència de Roberto Hoyas, actor i de l’actriu Aurora Carbonell, que va ser Bellesa i Presidenta infantil de la Foguera Pla del Bon Repòs.

48

49


6

7

8


TRENTA X TRES Toño Savall / Jose Luis Coleto / Enrique Martínez

TRES PROPOSTES PLÀSTIQUES AL VOLTANT DEL TRENTA

50

51


Tres artistes, tres visions d’un mateix concepte, tres maneres de plasmar una idea, tres propostes per a commemorar el trenta aniversari de la Foguera Pla del Bon Repòs.


Toño Savall i García

Nascut el 5 de setembre de 1973  2n Arts Aplicades i Oficis Artístics, Oriola Tècnic Preimpressor, IES Carrús, Elx Arts Plàstiques:   -   Menció d’honor en el XII concurs de Propostes Plàstiques de Fogueres Experimentals amb l’obra titulada “Cultura p’al Pueblo”. -    Obra seleccionada per a l’exposició del XIX concurs de Propostes Plàstiques de Fogueres Experimentals amb el títol “Pira Invertida”. Disseny Gràfic: -   Proposta de Carnestoltes 2007 seleccionada per a l’exposició celebrada al Casino d’Alacant. -    Disseny i Maquetació dels llibrets de la foguera Passeig de Gómiz des del 1996 fins al 2008 1r premi de llibrets de la Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan el 1996 i 2006. Disseny i maquetació del llibret de la foguera Sant Blai La Torreta el 2008. -    Disseny del logotip per a la celebració del X aniversari de la foguera Passeig de Gómiz -    Disseny del logotip “2006, any del dubte” per a la foguera Passeig de Gómiz. -    Disseny del logotip “15 anys de Passeig de Gómiz” per a la foguera Passeig de Gómiz. -    Col·lecció de camisetes “Frases de la festa” per a la foguera Passeig de Gómiz. -    Disseny dels cartells anunciadors  per a  l’Aula de Teatre Clàssic de la Universitat d’Alacant de les obres: Bodas de sangre, ¿Por qué?, Mostellaria i Ayax. -    Disseny de diversos cartells per al concurs del cartell anunciador de les Fogueres de Sant Joan, seleccionats per a l’exposició dels finalistes 2001-2002. -    Disseny d’un cartell per al concurs del cartell anunciador de les festes de Moros i Cristians de Mutxamel, seleccionats per a l’exposició dels finalistes. Tallers de construcció de Fogueres amb els artistes:   -    Javier Gómez Morollón. -    Germans Gómez Fonseca. -    Pedro Soriano Moll. -    Hnos. Sánchez Igualada. -    Javier Capella. -    Modelat en fang i poliespà, buidat i tirat de cartó. Unió, apegat i massillat. Escatat i pintat de figures. -    Coneixements de fusteria. 15 anys d’experiència en l’aplicació del pa d’or i plata. Decorats de Cine: -    « Sa Majeste Minor » de Jean Escacs Annaud -   «  Io, Don Jovanni » de Carlos Saura

52

53


Jose Luis Coleto i Vicente

Nascut el 21 de juny de 1992 Finalitzant estudis de Batxillerat artístic a l’I.E.S Leonardo Da Vinci, d’Alacant. Arts Plàstiques:   -  Guanyador del concurs de postals nadalenques del Col·legi Sant Josep Filles de la Caritat d’Alacant. - Guanyador del concurs de dibuix de postals nadalenques organitzat per la Federació de les Fogueres de Sant Joan i la Regidoria de Joventut de l’Excm. Ajuntament d’Alacant. El seu dibuix va ser utilitzat per a l’enviament de les felicitacions nadalenques de la Bellesa del Foc d’Alacant de l’any 2008. Disseny gràfic:   -    Va ser l’autor del disseny de la samarreta oficial de la seua foguera, “Foguerer-Carolines” a l’any 2009. Decorats, vestits, maquillatges i carrers adornats: -   Jose Luis és una persona amb una creativitat desbordant i la inquietud típica de la joventut, això fa que li agrade treballar en diferents camps i amb diferents tècniques. Amb la seua edat ja ha concebut, creat i confeccionat diferents vestis i tratges per a les presentacions i els play-backs de la seua foguera; és autor a més dels maquillatges i els decorats dels diferents actes. - Ha dissenyat i creat la decoració del carrer “Cánovas del Castillo” en els anys 2008 y 2009, aconseguint el tercer i el segon premi respectivament. Futur: - Segur que els pròxims anys sentirem parlar, i molt bé, de Jose Luis dins del camp artístic. Siga qual siga el camí que trie estem convençuts que la seua creativitat i entusiasme farà que sempre, d’una forma o una altra, estiga vinculat a Alacant i a les seues fogueres

54

55


Enrique Martínez i Piñol

Nascut el 19 de gener de 1975 Llicenciat en sociologia, especialitat de màrqueting i publicitat. Tècnic especialista en activitats físiques i esportives. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL Ha desenvolupat la seua labor com Director d’Art en una agència de publicitat, treballant la imatge gráfica per a clients com Hannibal Laguna, Martín Pérez Ripoll, Vicosta, Cuple, o la signatura italiana Janet&Janet entre altres. Ha realitzat col·laboracions amb la Universitat de Múrcia, realitzant per al Departament d’Història de l’Art els cartells amb motiu de la festivitat de Sant Eloy en els anys 2006,2007 i 2008. Tambén obté una publicació en la revista IPMARK, especialitzada en publicitat i màrqueting després de ser un dels guanyadors del concurs “campañas per al 2020” al costat del seu company Hugo Gomez. En 2008 col·labora amb Víctor López Arenas en el que serà el seu primer premi dintre del concurs de Lliberts que dóna la federación de Fogueres i la Generalitat Valenciana. Obté el 8è premi al millor llibret de la Federació i el 7è de la Generalitat per a la promoció del valencià. És el començament d’una llarga trajectòria per a realitzar els Llibret de Nou Alacant. En 2009 contínua amb la col·laboració obtenint segons premis en ambdues concursos. Actualment desenvolupa el seu projecte personal, en el que combina disseny gràfic, fotografia i il·lustració.

56

57


viure trenta anys la nostra història en imatges


FOGUERES

1981

la nostra història

en imatges

1983

1986

1982

ESBOSSOS

1984

61 60


1980.- “Evolució del món”, d’Armando López Sarabia. 1981.- “Payasadas” , d’Ángel Martín Jover. 1er. Premi de Segona Categoria C. 1982.-”Los polvos”, d’Ángel Martín Jover. 1983.-”Xe, desperta”, d’Ángel Martín Jover. 1984.-”Les provincies”, de Tomás Gosálbez. 1985.-”Farmacopea popular” de Santiago Vicent. 1986.-”El demà” de Fco. Javier Capella. 2n. Premi de Quarta Categoria. 1987.-”Esperances” de Fco. Javier Capella. 1988.-”El pucherazo” de Vicente Giménez Sánchez. 1989.- “La premsa del cor” de Vicente Giménez Sánchez. 4t. Premi de Quarta Categoria.

1988

1990

1990.-”Interioritats” de Vicente Giménez Sánchez.

1989


FOGUERES

1992

ESBOSSOS

la nostra història

en imatges

1996

1994

1995

1993

62

63


1998

1991.-”Eixa gran bola” de Francisco Granja i Velázquez. 1992.-”Futur incert” de Juan Carlos Asensi i Carrasco. 1993.-”Tot el foc” de la Comissió. Quart Premi de Cinquena Categoria. 1994.-”Alacant, la festa del món” de Salvador Riquelme. Segón Premi de Quarta Categoria. 1995.-”A contrarellotge” de J. Manuel García i Esquiva. 3er. Premi de Tercera Categoria. 1996.-”Evolució o decadència” de J. Manuel García i Esquiva. Cinqué Premi de Tercera Categoria. 1997.-”A tranques i barranques” de J. Manuel García i Esquiva. 1998.-”La música con los malabares de la vida” de J.Manuel García i Esquiva.

1997

1999.-”La gran campanada” de J. Manuel García i Esquiva. Tercer Premi de cinquena categoria. 2000.-”Quant costa el món?” de J. Manuel García i Esquiva.

2000

1999


FOGUERES

la nostra història

en imatges

2001

ESBOSSOS

2004

2002

2003 64

65


2008

2001.-”Per un camí de roses” de Joaquín Rubio i Yáñez. 2002.-”El foc...i el fum” de Francisco Granja. 2003.-”El dia i la nit” de Carlos Simón i Rondón. 2004.-”Passar pel cèrcol” de Toni Fornés. 2005.-”Alló que el vent es va en dur” de Toni Fornés. 2006.-”Tot és foc” de Toni Fornés. 2007.-”Farts” de Toni Fornés. 2008.-”La fada natura el futur ens assegura” de Xavier Herrero. 2009.-”Quan donen les dotze” de Juan Miguel Gómez i Fonseca.

2005

2007 2009

2006


1981

BELLESES la nostra història

1980

en imatges

1982

1983

1984

1985 66

67


1986

1987

1988

1989 1991

1990

1980.-Araceli Álvarez i García 1981.-María de la Cruz i Redondo 1982.-Maite Pernás i Fernández 1983.-Mercedes A. Girón i Torrado 1984.-Yolanda Santiago i Pastor 1985.-Lourdes Juan i Ballester 1986.-Bienvenida Ruiz i Caturla 1987.-Rosana Fuster i Tormo 1988.-Conchi Sánchez i Pastor 1989.-Maite Pérez Marco 1989.-Sandra Baños i Bach 1990.-Ana María Monerris i Iborra 1991.-Sonia Ruiz Galvañ


1993

BELLESES la nostra història

1992

en imatges

1994

1995

1996

1997 68

69


1998

1992.-Isabel Álvarez i Cayuelas 1993.-María Teresa Capacete i Hurtado 1994.-Beatriz Llobregat i Bravo 1995.-Celia Bonastre i Francés 1996.-Sonia Cuadrado i Olmo 1997.-Mªdel Pilar Sánchez i Maciá 1998.-Silvia Cremades i Cortés 1999.-Sandra Ruiz i Riera 2000.-Lara Lledó i Ivorra 2001.-Esther Poveda i Gadea

2001

1999

2000


BELLESES la nostra història

2002

en imatges

2005

2003

2004 70

71


2006 2007

2009

2008

2002.-Maite Pérez Marco Bellesa del Foc d’Alacant 2002 2003.-Patricia Jávega i Sogorb 2004.-Jessica Claver i Lidon Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2005 2005.-Vanessa Beltri i Leguizamon Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2006 2006.-Rosa Poveda i Gadea 2007.-Mar Rodríguez i Riera 2008.-Esther Pérez i Coronado 2009.-Yolanda Gómez i Gómez


1989

1985

1988 la nostra història

en imatges

1982

ESBOSSOS

FOGUERES INFANTILS

1992

1984

73

72


1993 1994

1999

1996

1993.-”Amor per les festes” de Francisco Vázquez. 1994.-”La màgia Disney” de la comissió infantil. Segon premi de quarta categoria. 1995.-”Cal cuidar-la” de J. Manuel García i Esquiva. 1996.-”La caixa de Pandora” de J. Manuel García i Esquiva. 1997.-”Fogueres en Marte? de J. Manuel García i Esquiva. Segon premi de cinquena categoria. 1998.-”Va arribar l’hora” de la comissió infantil. Cinqué premi de sisena categoria. 1999.-”Abra cadabra” de J. Manuel García i Esquiva.

1998

1982.-”Els jocs” d’Àngel Martín. 1983.-”Lecció d’amor” d’Àngel Martín. 1984.-”Hora del joc” de F.Javier Capella. 1985.-”Ballant naix la il·lusió” de Santiago Ferrer i Vicent. 1986.-”Notes” de F. Javier Capella. 1987.-”Ensenyaments” de F. Javier Capella. 1988.-”L’hora de la veritat” de Vicent Giménez i Sánchez. 1989.-”Les aventures d’Isidore” de Vicent Giménez i Sánchez. 1990.-”Somni de xiquets” de la comissió infantil. 1991.-”Màgia de les festes” de la comissió infantil. 1992.-”La campanada del 92” de la comissió infantil.


2005

2001

2002

2004

2000

2003

en imatges

la nostra història

ESBOSSOS

FOGUERES INFANTILS

75

74


2008

2000.-”Imaginació” de J. Manuel García i Esquiva. 2001.-”Mites i llegendes” de Joaquín Rubio i Yáñez. 2002.-”Il·lusions” de Francisco Granja. 2003.-”Hi havia una vegada” de Carlos Simón Rondón. 2004.-”A menjar” de Toni Fornés. 2005.-”La granja animada” de Toni Fornés. Cinquè Premi de Cinquena categoria. 2006.-”L’hivern” de Toni Fornés. 2007.-”L’eduació” de Toni Fornés. Quart Premi de la sisena categoria. 2008.-”Mare natura” de Josep Lluis Sanchis i Quilis. 2009.-”A què juguem?” de Josep Lluis Sanchis i Quilis.

2007

2006 2009


BELLESES INFANTILS

en imatges

1982

la nostra història

1983 76

77


1984

1985

1982.-Eva Isabel Pérez i Albert 1983.-Gloria Berbejal i Gomis 1984.-Aurora Asunción Carbonell i Andreu 1985.-Maria del Carmen González 1986.-Sandra Furumdarena 1987.-Júlia Álvarez 1988.-Ana Belén Garrido i Rubia 1989.-Gemma Lledó i Esclapés

1986

1987

1988

1989


1992

BELLESES INFANTILS

en imatges

1990

la nostra història

1991

1993 78

79


1994 1996

1997 1999

1998

1995

1985

1990.-Penélope Millán i Berdejo 1991.-Rocío Aznar i Bravo 1992.-Laura Pastor i Soriano 1993.-Jessica Clavel i Lidón 1994.-Aránzazu Melero i Manzano 1995.-Susana Rodríguez i del Pozo 1996.-Jenifer Escolano i Martínez 1997.-Verónica García i Capacete 1998.-Lorena Cuadrado i Olmo 1999.-Alexandra Espín i Grau


2000 2003

2001

en imatges

BELLESES INFANTILS

la nostra història

2002

80

81


2008

2007

2004

2009

2005

2006

1990.-Penélope Millán i Berdejo 1991.-Rocío Aznar i Bravo 1992.-Laura Pastor i Soriano 1993.-Jessica Clavel i Lidón 1994.-Aránzazu Melero i Manzano 1995.-Susana Rodríguez i del Pozo 1996.-Jenifer Escolano i Martínez 1997.-Verónica García i Capacete 1998.-Lorena Cuadrado i Olmo 1999.-Alexandra Espín i Grau


LLIBRETS la nostra història

en imatges 1982

1981

1980

1983 82

83


1990

1989 1987

1986

1985

1988

1984


1993

LLIBRETS la nostra història

1992

1991

en imatges

84

85


1998

2000

1999

1995

1997

1994


LLIBRETS TEMÀTICS

CONTINGUTS

la nostra història

L’EDAT D’OR. AVANTGUARDA ESTÈTICA I MODERNITAT CULTURAL EN L’UNIVERS FOGUERER

en imatges

-Avantguardes, rereguardes. Consideracions sobre la cultura a Alacant durant el primer terç del segle XX. Albert Poveda i Gadea. -Els altres semblants d’una estètica prestigiada. Les Fogueres d’Alacant en la dècada dels anys trenta.. Joan Carles Vizcaíno i Martínez. -Suplement del llibret: “El Quadern de Prometeu” Revista de Cultureta d’aquí, feta amb les idees més modernes, en defensa de les vanguàrdies més abigarraes i feta al barri del Bon Repòs.

2001 86

87


2002

CONTINGUTS SIGNES D’UN TEMPS -Dos arquitectes: Miguel López vs. Alfredo Payá. -Miguel López González / Empremptes de modernitat. -Alfredo Payá / Caixes. -La ciutat global / Imatges sobre la realitat urbana del tercer mil.leni. Albert Poveda i Gadea. -Imatges en venda / Una mirada al món de la publicitat. Pere García i Vitorio. -Més avantguarda! Antonio María i Azorín. -Fogueres: futur innovador? Francisco Vázquez Sirvent.

2003

-Experimenta! A propòsit de les Fogueres experimentals

FOGUERES I... -Fogueres i...testimonis. La festa vista per dos joves enginyers: Núria Fernández Paniagúa i Romero / Yann Rousselin. -Fogueres i...internet. La festa navega pel ciber-espai. Cayetano Sánchez i Maciá. -Fogueres i...dones. Nosaltres, som igual que vosaltres en el món de les fogueres? Ana María Rocamora i Molas. -Fogueres i...monuments. Una dècada de fogueres de Categoria Especial. Àlex Pacheco i Martínez.


LLIBRETS TEMÀTICS la nostra història

en imatges

CONTINGUTS L’ALACANT IMPOSSIBLE Es tractava d’un xicotet llibret que volia arreplegar a les seues pàgines les coses més lletges que podiem trobar pels carrers d’Alacant, en eixe sentit es podria considerar el primer anti-llibret. Les fotografies eren complementades amb una sèrie de textos explicatius carregats de sàtira. -Un safari per la sabana. -Un toret enamorat de la lluna... -Una caseta romana. -La fira virtual. -Les muralles de la ciutat. -El rei del pollastre fregit. -Manhattan, més a prop. -Fast food. -LLums de cabaret. -La màquina del temps. -La gran peixera. -Alacant’s Fashion Week. -Tot un clàssic. -Dàrsena de veles. -Racionalisme de l’est. -Graffitis. -La creu de Santa Creu. -Retirada, Ar! -Tipical Spanich. -Paraeta popular. -Màquines d’habitar. -Els dissabtes, xurros. -Xina Town. -A la porta del Palas. -Una estació a la cubana.

2004

88

89


2005

CONTINGUTS CLÀSSICS FOGUERERS -Boteu-li foc! (Sobre la funció crítica de la festa). Albert Poveda i Gadea. -Els meus clàssics favorits. Crònicaconversa amb “el xambilero del Pla, ninot de carrer i alacantí de primera”. -El “refregit”, la “falleguera” i altres consideracions estètiques. Miquel Àngel Durà i Abad. -El Tio Cuc torna a Alacant. El net del Tio Cuc i el Casal Jaume I d’Alacant. Suplement del llibret: “Pla del Bon Repòs 1980-2005. Xicotet manual de supervivència”.


LLIBRETS TEMÀTICS la nostra història

en imatges

CONTINGUTS TORNAR A ALACANT. LA COL·LECCIÓ FOTOGRÀFICA DE VICENTE ALCOCER. -Una fita històrica. Joan Clavel i Lima. President de la Foguera Pla del Bon Repòs. -Una imatge, mil paraules. Albert Poveda i Gadea. Director del llibret. -Una vesprada al Reial Club de Regates. Amb textos d’Ismael Belda, Lluís Alpera, Fernand Braudel i Matilde Llòria. -El naixement d’una festa. Amb textos d’Alí Andreu Cremades, Adrián López, Jaume Lloret, Isabel Tejeda i Joan Fuster. -Fets, paisatges, carrers i passejades. Amb textos de Zygmunt Bauman, Clifford D. Simak, William Shakespeare, Ray Bradbury i Italo Calvino. -Entre molls i coberts. Amb textos de Rafael Torres, Manuel Alcaraz i Mariano Sánchez Soler. -La llum de Sant Nicolau. Amb textos de Joaquim González i Caturla i Dario Fo. -El fil d’Ariadna. Amb textos de Ferran Torrent i Victor G. Labrado. -Gent d’Alacant. Amb textos de Lucía Etxebarría, Bruno Francés, Quim Monzó i Carles Cortés.

2006

91 90


2007

CONTINGUTS NINOTS DE CARRER Aquest va ser un llibret visual, innovador, que volia reivindicar la importància que per a la festa de les fogueres havia tingut la recuperació d’una tradició perduda en el temps: la construcció i plantà de ninots de carrer. -Una experiència gratificant. Albert Poveda i Gadea. -Els ninots de carrer. David Gerona, Delegat de cultura de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

2008

-Una jornada maratoniana.

F -Al voltant de la F. Albert Poveda i Gadea. -El “Ficcionari”. Diccionari de ficció de les Fogueres. Lluís Amat i Vidal. -Comunicar des de dins. La “Tonyina” al Port d’Alacant. Alejandro García i Gea. Xe, quin fum fa. “La fumagera” a Gran Vía-La Ceràmica. Àngel Sánchez i José Espín i Portero. -Foc Renovador. Fernando Morales. -A cau de festa. Mireia Mollà i Herrera. -Suburbi del cartó o ciutat de l’artista. La persistència d’una demanda i la perpetua fuga d’una promesa. Ismael Belda. -Fogueres tradicionals, o siga sostenibles. Luís Falcó i Mestre. -Per una festa despolititzada. Xavier López i Diez. -”Falles i fallers a la manera d’Alacant” Agustín Medina i Ramos. -2F: fogueres sense foc. Miguel A. Durá. i Abad. -Vicente Bañuls Aracil, la transició de les formes. Víctor Manuel López i Arenas.


LLIBRETS TEMÀTICS la nostra història

en imatges 2009

CONTINGUTS ELOGI DE L’EXPERIMENTALITAT -Èssers experimentals (Introducció) Albert Poveda i Gadea. -Els altres cartells. Presència de la modernitat en la publicitat de la festa. Santiago Linares i Albert. -Les Fogueres de Sant Josep en València i Les Falles de Sant Joan en Alacant. Agustín Medina i Ramos. -”Seguím el camí que mos señala el progrés”: Les avantguardes estètiques i les Fogueres. Víctor López i Arenas.

92

93


2010

CONTINGUTS VIURE De la Transició a la recessió: trenta anys cremant fogueres. Albert Poveda i Gadea. Fogueres i Bon Repòs. Setanta-nou anys de festa i barri, barri i festa. Mario Coleto i Vicente Marisa Ribera i Ferrándiz. 1979-1980, La democràcia en la festa de les Fogueres de Sant (Chuan) Joan. Agustín Medina i Ramos PBR: 1990-2000. Jo vaig nàixer ací. Santiago Botella i Gil. Tres x trenta. Tres propostes plàstiques al voltant del trenta. Toño Savall i García Jose Luis Coleto i Vicente Enrique Martínez i Piñol. Trenta anys. La nostra història en imatges.


1999

en imatges 1997

la nostra història

1998

1996 LLIBRETS INFANTILS

94

95


GRAFISME

Escut de la foguera. 1980

Primer logotip. 2001

Segon logotip. 2005

Logotip actual. 2008

Logotip del 30 aniversari. 2009


COMISSIÓ FUNDADORA /ANY 1980

PURA VIDA

PRESIDENTS/ES 1980-1985 Antonio Ñíguez i Cutillas 1986-1987 José Ruiz i Gavilán 1988-1992 Francisco Gómez-Pimpollo i Alhambra 1993-2001 Óscar Bonastre i Nadal 2002 Alfonso Rosell i Navarro 2003 David Escolano i Martínez 2004-2007 Juan Clavel i Lima 2008-2010 Esther Poveda i Gadea

PRESIDENTS/ES INFANITLS 1982-1983 Juan Carlos Martín i Bordera 1984 Juan Lorenzo Espí i Montalbán 1988 José Manuel Clavel i Fernández i Lorenzo Trigueros i Candel 1989-1990 Aurora Carbonell i Andreu 1991 Mónica Clavel i Lidón 1992 José Manuel Clavel i Fernández 1993 Penélope Millán i Berdejo 1994 Raúl Domínguez i Abad 1995 Jessica Clavel i Lidón 1997 Arantxa Melero i Manzano 1998 Santiago Botella i Gil 1999 Iván Botella i Gil 2000 Verónica García i Capacete 2001 Pablo Gil i Carpio 2002 Estefanía Espín i Grau 2003 Paloma Núñez i Núñez

96

97


2004 María Mira i Griñán 2005 Gema Capelo i Rodríguez 2006 Carolina Catalá i Mira 2007 Alejandro Maikez i Díaz 2008 María Nondedeu i Aroca 2009 Mar Oncina i Loro 2010 Itziar Galiana i Hurtado

BARRAQUES

ALTRES PREMIS

1980 “Canyaeta i Peixet” 1981-1995 “Festa i Xupla” 1980-2007 “Mai estem d’acord” 2008-2010 “Dit i fet”

1980 Primer Premi Activitat Festera. 1992 Segon Premi presentació de Bellesa en acte de sopar-ball. 1996 Cinqué premi del Seté Concurs de “PlayBacks” infantils. 1997 Primer Premi “Ninots de carrer”. 1997 Primer Premi “Concurs artístic”. 1997 Premi a la millor coreografia en el “Concurs artístic”, modalitat infantil. 1997 Premi revelació en el “Concurs artístic”, modalitat infantil. 1997 Àccesit “Concurs artístic”, modalitat adults. 1997 Premi a la Promoció de l’ús del valencià. Generalitat Valenciana. 1997 Àccesit “Concurs artístic”, modalitat jovens. 1998 Millor “Ninot de carrer” 1998 Àccesit “Concurs artístic”, modalitat jovens. 1998 Àccesit “Concurs artístic”, modalitat infantils. 1999 Premi “Millor llibret infantil” 1999 12é lloc al “Concurs artístic”, modalitat jovens. 1999 Segon Premi “Concurs artístic”, modalitat infantil.


PURA VIDA

ALTRES PREMIS 2000 Vuitè Premi 13é “Concurs artístic”, modalitat jovens. 2000 Sisè Premi 13é “Concurs artístic”, modalitat infantils. 2001 Primer Premi Cinqué concurs “Ninots de carrer”. 2001 Dècim premi “Concurs artístic”, modalitat adults. 2001 Tercer Premi a la Promoció de lús del valencià en el llibret de fogueres. Generalitat Valenciana. 2001 Cinquè premi “Concurs artístic”, modalitat infantils. 2002 Novè Premi “Concurs artístic”, modalitat intantil. 2003 Premi a l’originalitat en el llibret. 2003 Segon Premi Presentació de Bellesa, Acte cultural tancat, presentació conjunta. 2003 Setè Premi a la Promoció de l’ús del valencià. Generalitat Valenciana. 2003 14è Premi “Concurs artístic”, modalitat infantils. 2004 15è Premi “Concurs artístic”, modalitat adults. 2004 13è Premi “Concurs artístic”, modalitat infantils.

2005 15è Premi “Concurs artístic”, modalitat adults. 2005 Sisè Premi llibrets de fogueres. 2006 Quart Premi llibrets de fogueres. 2006 Segon Premi a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de fogueres. Generalitat Valenciana. 2007. Tercer Premi “Concurs artístic”, modalitat única. 2007 Llibret més innovador de fogueres. 2008 Primer Premi “Concurs artístic”, modalitat única. Premi estrella a Esther Poveda. 2008 Tercer Premi llibrets de fogueres. 2008 Segon Premi “Antulio Sanjuán” a la explicació de la foguera. 2008 Cinquè Premi Presentació de Bellesa Acte cultural obert, conjunta.

98

99


ACTES CULTURALS DE PROCLAMACIÓ DE BELLESES 2009 Primer Premi “Concurs artístic”, modalitat única. 2009 Millor vestuari “Concurs artístic”, modalitat única. 2009 Sisè Premi llibrets de fogueres. 2009 13è Premi a l’ús del valencià en el llibret de fogueres. Generalitat Valenciana. 2010 Cinquè Premi “Concurs artístic”, modalitat única.

2005.- “Flor de primavera”. Saló d’actes de la Llar Provincial d’Alacant. Mantenidor de l’acte: Albert Poveda i Gadea, llicenciat en sociologia. 2006.-“Tocant a festa”. 8 d’abril. Saló d’actes de la Llar Provincial d’Alacant. Mantenidor de l’acte: Lluis Amat i Vidal, creatiu publicitari i dissenyador gràfic. 2007.-“El cant de les sirenes”. Saló d’actes de la Llar Provincial d’Alacant. Mantenidora de l’acte: Laura Chorroi Diéguez, Bellesa del Foc d’Alacant 2005. 2008.-“Caminant junts”. 5 d’abril. Pati d’armes del Castell de Santa Barbara. Mantenidora de l’acte: Mª Dolores Padilla, Directora del Teatre Principal d’Alacant.

2009.-“Mediterranis”. 28 de març. Sala de conferències de l’Edifici Volvo, al moll 10 del Port d’Alacant. Mantenidor de l’acte: Mauricio Gómez i Fonseca, constructor de fogueres, guanyador de tres primers premis a la categoria especial. 2010.-“Flames d’aniversari”. 6 de març. Saló d’actes de la Llar Provincial d’Alacant. Mantenidora de l’acte: Maria Rueda i Gómez, Bellesa del Foc d’Alacant 2001.


PURA VIDA

DAMES D’HONOR 1980.- Encarnita de la Reina i García / Ana Mª Ruiz i Caturla 1981.- Bienvenida Ruiz i Caturla / Núria Reina i Marfil 1982.- Mª de los Ángeles Rocamora i Rico / Mª Asunción Palma i Rodríguez 1983.- Ana Mª Rafael i Espíritu / Rosa María Bustamante i García 1984.- Mª de los Ángeles Palomeque i Peral / Mª Victoria Santonja i Leal 1985.- Dulce Jiménez i Guitérrez / Mari Carmen Capacete i Hurtado 1986.- Marielu Fernández i Salvador / Estela Albentosa i Mora 1987.- Palmira Rico i De Castro / Rafi Orts i Rubio 1988.- Carmen Clavel i Fernández / Marina Duperly i Gómez 1989.- Mª Teresa Capacete i Hurtado / Mª Isabel Lucas i Quinto 1990.- Ruth Tejón i Uceda / Sonia Cuadrado i Olmo.

1991.- Devorah Tejón i Uceda / Sonia Cuadrado i Olmo 1992.- Silvia Calatayud i Serralta / Beatriz Llobregat i Bravo 1993.- Mónica Claver i Lidón / Ruth Tejón i Uceda 1994.- Sonia Hernández i Tovar / MªDolores Amat i Pérez 1995.- Mª Dolores Bonastre i Francés /Tatiana Melero i Gómez 1996.- Cynthia Melero i Manzano / Lara Lledó i Ivorra / Evangelina Díaz i Puche / Sandra Ruiz i Riera 1997.- Noelia Villalba i Albaladejo / Cynthia Melero i Manzano

101 100


1998.- Mª Magdalena Gallego i Moya / Mª del Mar Rubio i Sánchez 1999.- Evangelina Díaz i Puche / Lara Lledó i Ivorra 2000.- Patricia Jávega i Sogorb /Mª Aurora Santana i Ródenas 2001.- Rosa Poveda Gadea /Neus Prats i Pérez 2002.- Carmen Martínez i Mayor / Elena Tesán i Sanblas 2003.- Esther Gómez i Garrido / Lorena Cuadrado i Olmo 2004.- Verónica García i Capacete / Manoli Turpín i Trives 2005.-Verónica García i Capacete / Yolanda Gómez i Gómez

2006.- Yolanda Gómez i Gómez / Silvia Díaz i Puche 2007.- Yolanda Gómez i Gómez / Silvia Díaz i Puche 2008.- CORT D’HONOR formada per: Eva Manteca i Corbí / Manoli Turpín i Trives, Rosa Poveda i Gadea / Vanessa Poveda i Moreno 2009.- Mª Ángeles Lorenzo i Pérez / Vanessa Rodríguez i Solis


PURA VIDA

DAMES D’HONOR INFANTILS 1982.- Mari Carmen Trigueros i Candel / Elvira Mena i Navarro 1983.- Mari Carmen Clavel i Fernández / Marina Gómez i Benito 1984.- Silvia Tomás i Casas / Ana Belén Lozano i Moya 1985.- Mª Dolores Amat i Pérez / Sonia Hernández i Tovar 1986.- Loli Terol i Rivas / Celia Cortés i Martínez 1987.- Cristina Sánchez i Calpena / Eva Mª Larios i Tinoco 1988.- Ana Maria Perelló / Aida Rico i García / Verena Sánchez i Marín / Sonia García i Peralta 1989.- Laura Espierto i Teruel / Rocio Aznar i Bravo 1990.- Jessica Clavel i Lidón / Carmen Berendes i López

1991.- Verónica Nort / Mª del Carmen Fernández 1992.- Ayeisa Martínez i Gallego / Bárbara Mas i Sánchez 1993.- Raquel Fernández / Verónica Chaparro i Cano / Susana Rodríguez / Verónica García i Capacete 1994.- Lorena Cuadrado i Olmo / Lucía Espinosa i Zapata / Jennifer Escolano /Gema Gálvez i Bollero 1995.- Estefanía Espín i Grau / Laura Egea Martín

103 102


1996.- Natalia Rodríguez / Beatriz Botella i Gil / Elisabeth Melero i Manzano / Esperanza Terol i Rivas 1997.- Beatriz Botella i Gil / Natalia Rodríguez i del Pozo 1998.- Marina Olmo Penalva / Sandra Espín i Grau 1999.- Cintia Echevarría i Espín /Claudia Gil i Carpio 2000.- Cintia Echevarría i Espín /Claudia Gil i Carpio 2001.- Mª Jesús Cerdán / Mª Mira i Griñan / Laura Orive i Soler / Jessica del Pozo i Vidal 2002.- Mª Jesús Cerdán / Mª Mira i Griñan / Laura Orive i Soler / Jessica del Pozo i Vidal 2003.- Gemma Capelo i Rodríguez / María Nondedeu i Aroca 2004.- Lucía Mateo i Sáez / Rocío Mateo i Sáez / Carmen Martínez / Paula Fernández de Alba i Capacete

2005.- Mª Vázquez i Zamora / Paula Fernández de Alba i Capacete 2006.- Mª Vázquez i Zamora / Paula Fernández de Alba i Capacete /Rocío Fernández de Alba i Capacete / Aitana Nondedeu i Aroca 2007.- Aitana Nondedeu i Aroca / Itziar Galiana i Hurtado 2008.- Lucía Expósito i Hurtado / Lucía Baños i Monerris / Lidia Rodríguez i Forner / Nídia Martínez i Celdrán 2009.- Lucía Expósito i Hurtado / Lucía Baños i Monerris 2010.- Lucía Martínez i Ramiro


TOTS ELS NOMS QUE HAN FET PLA DEL BON REPÒS

PURA VIDA

Antonio Ñíguez i Cutillas, Rafael Quereda i Mira, Jose Mª Ronda i Marín, Ramón Esquerdo i Alemany, Jose Ruiz i Gavilán, Ana Mª Ruiz i Caturla, Andrés Santamaría i Iborra, Miguel Palma i Ramírez, Antonio Torregrosa i Pascual, Francisco Maltés i Vargas, Alfredo Andrés i Bru, Antonio Picó i Tormo, Antonio Andreu i Lozano, Antonio García i Moreno, Ana María i Ferrnándiz, Antonio Parra i Díaz, Antonio Martínez i García, Ascensión Ibáñez i Morales, Alfonso Lledó i Galán, Antonio Zapata i García, Ana Monerris i Ivorra, Bienvenida Ruiz i Caturla, Bienvenida Caturla i Cutillas, Bernadro A. Piñero i Moreno, Cristóbal Molina i Vicente, Concepción Sánchez i Pastor, Ramón Ñeco i Guillén, Juan Berbejal i Martorell, Ángel Barrachina i Álvarez, Julio Senen i Rubio, Carmen Clavel i Fernández, Carmen Capacete i Hurtado, Carmelo Arroyo i López, Carmen Fernández, Carmina Montalbán, Dolores García i Jaen, Enrique López i Cantó, Encarna Martínez i Rebollo, Elías Savall i Domenech, Encarnación Pascual i Pérez, Esteban López i Gil, Encarna González i Moreno, Francisco Aguado i Zerón, Fausto Gómez i Cuartero, Francisco García i Martínez, Francisco Poveda i Giner, Fernando Caballero, Fernando Berenguer i Sánchez, Gabriel Pastor i Tortosa, Gabi Santos i Bueno, Isabel Lucas i Quinto, J. Rafael Torregrosa, J.Ángel Catalá i Antón, Juan González i Montarroso, Juan Espí i Pérez, José M. Seva i Martínez, Asunción Furió i Cárceles, Loli Calpena i Fuster, Mª Dolores García i Abad, Ramón González i Ortiz, José Serraima i García, Francisco Gómez i Pimpollo, Julio Soriano i Vidal, José Mª Perelló i Ruiz, José Espinosa i Martín, Juan Fernando Parra i Ferrer, Josefa Gómez i Nogueras, Joaquín Moreno i Higueras, Juan Manuel i Guillén, Javier García i Peralta, Juan Francisco Aznar i López, Tomás Álvarez i Castillo, Javier Arroyo i Cubí, José Martín i Andreu, Juan José Domínguez i Abad, Juan Savall i Doménech, Jose Mª Beneyto i Cruz, Juana Berdejo i Egea, Josefa Martínez i Pascual, José Gálvez i Iñesta, Lourdes Juan i Ballester, Lorenzo Trigueros i Candell, Lorenzo Patón i Martínez, Mª José Ramírez i Gerri, Mª del Mar Cantó i Rodríguez, Mª Ascensión Palma i Rodríguez, Mari Cruz Ibáñez i Morales, Marina Duperly i Gómez, Mª José Martín i Núñez, Míriam Monerris i Ivorra, Manuel Clavel, Mª José Martínez i Rebollo, Mª José Torres, Marta Díaz i Cacho, Mercedes Valderrama i Morgan, Miguel Cano i Girona, Pedro Nadal i Sánchez, Palmira Rico i de Castro, Pedro J. Ruiz i Caturla, Pilar Pérez i Martínez, Rosana Fuster i Tormo, Rosa Mª Domínguez i Abad, Rosa Andreu i de Diego, Rafi Bravo i Moreno, Sergio Carbonell i Andreu, Sandra Baño i Bach, Sebastián Iñesta i Gas, Vicente Bernabeu i Mira,

105 104


ÚLTIMA COMISSIÓ /ANY 2010

Vicente Pérez i Navarro, Vicente Granja i Aldeguer, Verónica López i Núñez, Vicenta Esclapez i Pons, Yolanda Santiago i Pascual, Mariano Postigo i Fernández, Miguel Milla i Calbente, María Díaz-Cacho i Márquez, Mª José Torresberta, Montserrat Montesinos i López, Miguel Palma i Ramírez, Rita Espí i Pérez, Sonia Cuadrado i Olmo, Miguel Millán, José Rodríguez, Juan Francisco Aznar i López, Mª del Carmen Fernández, Lorenzo Patón i Soriano, Vicenta Soriano, Josefa Peralta, Beatriz Llobregat i Bravo, Mercedes Cano i Sánchez, Juan Manuel Lara i Fernández, Manuel García i Balaguer, Eloy Ruiz, Mayte Peralta i Lomas, Mª del Carmen López, Silvia Calatayud, José Cano i Murillo, Cayetano Sánchez i Gómez, Concepción Barceló i Gómez, Mªdel Carmen Cortés, Óscar Bonastre i Nadal, Juan Clavel i Lima, José Melero i Sánchez, Benito Melero i Sánchez, Francisco Gómez i Santos, Francisco Vázquez i Sirvent (+), Ruth Tejón i Uceda, Pedro Gil i Ruiz, Rocío Aznar i Bravo, Alfonso Rosell i Navarro, MªDolores Francés i Cabrera,

1988

Erundina Lidón i Bueno, Francisco Navarrete i Linares, Gonzalo Bonastre i Soler, Juan José Ruiz i Riera, Francisco Galvañ i Díaz, Josefina Mayor i Avale, Sandra Ruiz i Riera, Toñi Ruiz i Serna, Noelia Villalba i

Albadalejo, Eduarda Carrión i Guardiola, Mª Magdalena Gallego i Moya, Cristina Rivilla i Díaz, Evangelina Díaz i Puche, Pilar Sánchez i Maciá, Fernando Escolano i García, Silvia Cremades i Cortés, Rosa Abad i Rives, Mª Teresa Capacete i Hurtado, Clara Marina Morales i Corcho, Mª Ascensión Olmo, Herminia Ferrándiz i Moya, Xavier A. Soriano i Quiles, Lara Lledó i Ivorra, Celia Bonastre i Francés, Mª Dolores Bonastre Francés, Tatiana Melero i Gómez, Mónica Clavel i Lidón, Lorenzo Trigueros i Candel, Mª Magdalena Gallego i Moya, Fernando Caballero i Ibáñez, Esther Poveda i Gadea, Manuel Balboa i Sánchez, Antonio María i Azorín, Alejandro Pacheco i Martínez, Cayetano Sánchez i Maciá, Manoli Turpín i Trives, Mª del Carmen González i Martínez, Fernando Escolano i García, Jéssica Clavel i Lidón, Neus Prats i Pérez, Rosa Poveda i Gadea, Verónica García i Capacete, Jennifer Escolano i Martínez, Patricia Jávega i Sogorb, Francisco Manteca i Corbí, Esperanza Terol i Rives, David Escolano i Martínez, Noemí Álvarez i Sánchez, Juan José Domínguez i Abad, Estefanía Espín i Grau, Elena Tesán i Samblas, Maite Pérez i Marco, Carmen Martínez i Mayor, Belén Orea i Echevarría, Empar Martínez i López, Pedro Fernández de Alba, Silvia Díaz i Puche, José Jávega i Sogorb, Eva Díaz i Puche, Rosario Delgado i Lozano, Lorena Cuadrado Olmo, Esther Gómez i Garrido, Lorena Sansano i Ferris, Raquel Rodríguez i López, Ulises García, Cristina Espinosa,

Leyi Guah, Yolanda Gómez i Gómez, Vanessa Beltri i Leguizamón, Mar Rodríguez i Riera, Eva Manteca i Corbí, Israel Guijarro i Luzón, Francisco Maiquez i Gómez, Marisa Ribera i Ferrnándiz, Francisco Zamora i Manresa, Celeste Ribera i Ferrándiz, Patricia Ribera i Ferrándiz, Jose Ramón Poveda i Moreno, Vanessa Poveda i Moreno, Esther Pérez i Coronado, María Nondedeu i Aroca, Alejandro Maiquez i Díaz, Gema Capelo i Rodríguez, Mar Oncina i Loro, Itziar Galiana i Hurtado, Aitana Nondedeu i Aroca, Lucía Baños i Monerris, Nidia Martínez i Celdrán, Lidía Rodríguez i Forner, Lucía Expósito i Hurtado, Abel Balboa i Lledó, Mireia Torregrosa i Oncina, Alba Balboa i Lledó, Francisco Maiquez i Díaz, Claudia María i Poveda, Altea Poveda i Ribera, Celestre Meliá i Ribera , Fahara Compañy i Morales, Andrés Torregrosa i León, Gal·la García i Ribera, Miguel Ángel Sánchez i Salvador, Albert Poveda i Gadea, Mª Ángeles Lorenzo i Pérez, Vanessa Rodríguez i Solis, Mario Coleto i Vicente, Hortensia Ramos i Galiana, Vanesa Berenguer i Muñoz.


pla del bon repòs any 2010, trenta aniversari


109 108


A LA LLUM DE LES FOGUERES... “A la llum de les Fogueres…” he aprés tantes coses. He aprés com és de difícil tirar endavant, dia a dia, una festa que es convertix en una manera de vida. He aprés com resulta d’agraït rebre l’afecte de tots els que et rodegen. He aprés que les “fogueres” són una festa meravellosa, la millor festa del món, en la “millor terreta del món”. Fa tres anys que vaig accedir a la presidència de la Foguera Pla del Bon Repòs, tres anys inoblidables, carregats de records, emocions, sentiments, alegries, decepcions, trobades, desencontres, en definitiva, de molta passió i vida. Tres anys en què em vaig marcar uns objectius que crec que s’han complit a mitges. Però no m’emporte un mal sabor de boca, ni de bon tros, perquè crec que això s’ha degut, sobretot, a la difícil situació econòmica per la qual travessen quasi totes les famílies, i no tant, per errades en la gestió del projecte. Les coses desagradables passen i les bones es queden per sempre en la retina, en la memòria i en el record de tots. Espere que en el vostre record quede el meu pas per la presidència de la foguera com un fet entranyable; amb això, vos promet que em conformaria. Com deia, han sigut anys difícils per a tots, i hem vist com el nombre de components de la foguera ha anat disminuint, any rere any, i ha fet molt més difícil complir amb metes o objectius, de manera que hem hagut de passar a una situació de mera supervivència esperant temps millors. Però, tot i així, crec que hi ha hagut temps i lloc per a la diversió i l’alegria, que és el que fa gran una foguera. Arriba el torn dels agraïments més sincers. En primer lloc, a les dones i xiquetes que ens han representat estos anys i a les quals he tingut el gust d’acompanyar en eixa funció: Mar, Esther, Yolanda i Vanesa, quatre dones de bandera que han portat, cada una a la seua manera, el nom de la foguera Pla del Bon Repòs al punt més alt, podem estar-ne tots ben orgullosos. I si elles han destil·lat elegància i saber estar, quatre xiquetes han sigut l’espurna alegre d’eixos dies. Vull enviar un bes molt fort a Mar, Itziar, Nídia i Lucía. Però, si totes elles han sigut la millor cara d’esta foguera, el cor ens l’han posat aquells que han alçat els nostres monuments, eixos monuments que tant d’esforç ens costa sufragar. Des d’ací, el meu agraïment a Xavier Herrero i Juan Miguel Gómez Fonseca, per les meravelloses fogueres que ens han construït, i també, a José Sanchis Quilis i Toño Savall, per construir les fogueres infantils d’estos tres anys. Finalment, crec que l’últim reconeixement ha de ser col·lectiu. En primer lloc, a tots els membres de la meua junta directiva i a les xiquetes que m’han acompanyat en la presidència de la foguera infantil, i en segon, i no menys important, a la resta de gent que forma la xicoteta gran família de Pla del Bon Repòs, xiquets i majors, i a totes les nostres famílies. Encara que ningú és imprescindible, estic segura que tots i cada un de vosaltres sou essencials. “A la llum de les fogueres” també he aprés que els somnis es poden aconseguir amb il·lusió, desitjant-los realment. Recorde que la nit de la presentació de la meua primera Bellesa com a presidenta, Esther, que es va celebrar la vesprada del 5 d’abril del 2008 al castell de Santa Bàrbara, quan em vaig dirigir a tots vosaltres, en el sopar posterior a l’acte protocol·lari, vos vaig dir que la meua il·lusió seria poder plantar algun dia una foguera en categoria especial. Doncs bé, no cregueu que ho he oblidat, i vull dir-vos que, com una foguerera més, continuaré lluitant, al vostre costat, perquè eixe somni algun dia siga una realitat. Només em queda demanar-vos que gaudiu al màxim d’estes festes del 2010, entre altres coses, perquè vos ho mereixeu, després de tants mals de cap i tantes preocupacions compartides, ja és temps de festa. I ara, si vos abellix, ajuntem les nostres veus a l’uníson i ben alt alcem a l’aire esta bella melodia que ens eriça la pell en escoltar-la i la lletra de la qual diu una cosa així com: “a la llum de les fogueres, que és la festa més fermosa, i en un singular encant, diu el vent Visca Alacant!” Bones festes a tots! Esther Poveda i Gadea Presidenta de la Foguera Pla del Bon Repòs


LES NOSTRES REPRESENTANTS.

111 110


BELLESA Vanesa Berenguer i Mu単oz

112

113


BELLESA INFANTILLucía Baños i Monerris

114

115


DAMA D’HONOR INFANTIL Lucía Martínez i Ramiro

116

117


ESBÓS FOGUERA 2010 “Desconcert”

de Juan Miguel Gómez i Fonseca

118

119


EXPLICACIÓ FOGUERA 2010 Explicació feta pel insigne amic d’esta foguera, En Joan Coll i Sión. Un any més ja son Fogueres, quina festa més fermosa! Que en el món no n’hi ha altra igual que te llites al llarg del dia i per la nit eixes a passejar. I en la nit de Sant Joan, quan se tiren trons i trons, n’hi ha molts que agafen la monya i no la solten ni morts, que el Cementeri del Remei està ple de bons festers que van celebrar la festa com si no foren a fer res més. Per a qui no la conega, a la festa em referisc, és com si foren les Falles però que es celebren ací, i per tant són les Fogueres, festa amb molt de pedigrí, inventat per un senyor amb mostaxo al qui anomenaven Py, i ell és el responsable de que cada mes de juny la ciutat es paralitze i viure ací estiga fotut a no ser que tingues diners o familia en Singapur. Però la gent d’Alacant, el autèntic alacantí, el mateix que és de l’Hércules i en Santa Faç peregrí pateix tot el que faça falta que no siga per patir! Pateix quan la foguera planta, i quan passa el jurat pateix, si li donen premi salta si no, que li donen per allí al fill de puta que anava amb la gorreta de palla

“Desconcert.”

de Juan Miguel Gómez i Fonseca

passejant-se per ahí muntaet en un bon taxis que paguem tots els veïns, que segur que no té ni idea de lo que és la foguera, i que no li importa res però segur que s’aspera si li posen canapés.

PART CENTRAL

Com veuran tots els lectors estar en una foguera té la seua complicació, i si no coneixes com funciona i tot el treball que n’hi ha pot pareixer que estem de festa i no és tota la realitat, que llàgrimes, sudor i pasta a tots els foguerers s’ens va perquè la festa és molt cara ben que siga popular.

És una foguera bella, i en un aire musical rematada per dos notes i no puc assegurar si es tracta del Do, del Mi o del La l’important sense cap dubte es que esté ben acabà que agrade a tothom i que no donem el cant, que amb les coses que succedeixen qualsevol cosa pot passar.

Sense anar més lluny senyors no es poden imaginar el que ens ha costat pagar aquest preciós monument que prompte voran plantat si el constructor s’afanya i la deixa terminà.

Tota aquesta rematada que serà espectacular se suporta en una gran arpa molt bonica i ben treballà amb colors que son diversos com és la nostra societat. I es que tots tenim un ritme que marquem al començar a decidir el futur i pensar en el demà. I eixe ritme tu t’el marques o un altre per tu ho farà, i això vos lo diu sense acritut vostre amic, el tio Joan!

I com que l’home està a soles per culpa de la situació, ja que té tres fills que mengen com si foren la legió m’ha dit: ei tio Joan! -Per què no em fas un favor? -Dis-me coses Juan Miguel! -M’en fas tu la explicació? I el tio Joan sense dubtar-ho, com no sap dir mai que no s’ofereix per a explicar-les el sentit de tot açò, si les agrada m’alegre i si no…no em toquen els co…..!

Passe presto a descriure-les la temàtica principal de la foguera que Fonseca torna a plantar en el Pla, i que amb el nom “Desconcerts” l’ha volgut l’home anomenar.

ESCENES Per no allargar més la cosa referent al cos central parlem ara de les escenes colcaes en els costats amb “ninots” que son graciosos i inclús ens faran pensar. 121 120


En una primera escena l’artista ens fa reflexionar sobre la falta de ànims que n’hi ha en esta societat, en els jovens que no estudien i no volen treballar, solamente passar el temps sense tindre res a fer Quin futur que ens espera amb aquesta generació, sense espanta ni ganes ni un poquet d’ambició. En una altra escena ens parla el nostre constructor de la fama dels cantants que ixen en televisió i que es fan famosos gràcies als programes del cor i més que artistes alguns es transformen en bufons per tal de vendre dos discs no els importa gens ni mica comptar tota la immundícia i amb comparteixen llit siga home o siga xica que el més fàcil per triomfar, no es ser un bon cantant sino contar “els affaires” amb tots els pels i senyals. I es que hui en dia el triomf, és com una operació de màrqueting i publicitat i res ja té a vore amb la professionalitat dels artistes que es dediquen precisamente a fer art. Li toca el torn després a la crisi financiera, que està tocant les butxaques de tots els bons ciutadans que no ténen ni un centavo

per a poder pagar les despeses puntuals que tot els mesos arriben a la bústia familiar. Per a sobreviure a tot s’ha de fer un truc de màgia, i a on hi ha uno, traure dos de conills, de gallines i ous.

I parlant de Joan supose que tornaré a explicar el cadafal, s’acomiada de vosté de cognom el Coll i Sión batajet com un tal Joan.

Joan Coll i Sión I en la última escena Alacant, maig de 2010 el que podrem trobar és a un treballador que en arbre s’està transformant de tot el temps que l’home porta a la cua de l’atur esperant tindre treball, que sembla ja un familiar de la iaia de Pocahontas que sàviament solia parlar i dir-li a la xiqueta que el camp calia cuidar per assegurar el futur de tota la humanitat. I més o menys senyors, la foguera està explicà espere que les agrade una vegada plantà, i si no fora aixina no es preocupe el lector que la nit del vint-i-quatre quan arriben els bombers serà past de les flames i aixina tots ja contents. Tornarà la comissió a esforçar-se i treballar per a que l’any que segueix una foguera alçar com mana la tradició a les Fogueres de Sant Joan.


ESBÓS FOGUERA INFANTIL 2010 “I tu què portes?....”

de Toño Savall (Nanots)

EXPLICACIÓ DE LA FOGUERA Autor: Miguel Àngel Durá i Abad Mama, mama… corre. Què passa Lluís, a què vénen eixos crits? Vinc del carrer i he vist com estaven adornant el Racó de la foguera De quina foguera, fill? De quina ha de ser? De la nostra, de la del barri, de Pla del Bon Repòs, i els he preguntat que si celebraven alguna cosa i m’han dit que sí, que un aniversari. Clar, de seguida he pensat en algun dels amics que tinc en la comissió però no era de cap d’ells i, davant de la intriga, els he preguntat de qui era l’aniversari…I a que no saps de qui era, mama? Mira, no, Lluís, la veritat és que no ho sé. Mama, de la mateixa foguera, la comissió del barri complix trenta anys. Has vist quants? Jejejejeje, vaja que ni tu ni el papa vos havíeu casat encara, jejejejeje. Tonyo, el president, portarà la tortada d’aniversari, la mare de Roseta ha fet una coca de molletes, Pedro i Susana estaven preparant els sandvitxs i Lolo portava una truita de creïlles que havia fet la seua iaia i m’han dit si em volia unir a la festa i els he dit que sí… clar, si tu em deixes!! Bé, pots anar-hi… però hauré de preparar alguna cosa, no? Sí, jejejejeje, ja ho tenia pensat, una coca amb tonyina que se’t dóna molt bé i les fas molt bones i mentre la prepares et conte més coses. El presi dels majors se n’ha anat a comprar coets per a tirar-los i que tot el món sàpia el que se celebra al barri, Cristina, la mama de Joan, s’encarregava de comprar tota la beguda sense, sense alcohol, sense cafeïna i crec que fins i tot sense bambolles. Miguel, el delegat d’infantils, ha baixat el seu equip de música i serà qui ens posarà les cançons per a ballar, ja hi havi xiquets allí col·locant adorns i unflant globus, no veges que bonic quedarà el Racó! Mama, jo crec que vull apuntar-me a això de ser foguerer, m’hi apuntes? Bé, ja veurem…. És que estan tots els meus amics allí i jo també vull ser partícip dels trenta anys de la comissió Vinga t’hi apuntaré, però que sàpies que després has d’anar als actes, eh? Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, gràcies mama.

122

123


FOGUERERS PLA DEL BON REPÒS Itziar Galiana i Hurtado Mar Oncina i Loro Maria Nondedeu i Aroca Gemma Capelo i Rodríguez Nídia Martínez i Celdrán Lucía Baños i Monerris Aitana Nondedeu i Aroca Claudia María i Poveda Altea Poveda i Ribera Celeste Meliá i Ribera Gal·la García i Ribera Lucía Martínez i Ramiro Fahara Compañy i Morales

Esbós del ninot de carrer infantil 1998

Esther Poveda i Gadea Marisa Ribera i Ferrándiz Neus Prats i Pérez Patricia Ribera i Ferrándiz Vanessa Beltri i Leguizamón Manoli Turpín i Trives Rosa Poveda i Gadea Israel Guijarro i Luzón Eva Manteca i Corbí Esther Pérez i Coronado Silvia Díaz i Puche José Melero i Sánchez Tathiana Melero Vanessa Poveda i Moreno Miguel Ángel Sánchez i Salvador Yolanda Gómez i Gómez Albert Poveda i Gadea Mario Coleto i Vicente Hortensia Ramos i Galiana Vanesa Berenguer i Muñoz

125 124


CÀRRECS 2010

PRESIDENTA

Esther Poveda i Gadea

127 126


Després de haver representat a la meua comissió com a Dama, Bellesa y finalment candidata infantil, hem plena d’il·lusió poder representar-la com a presidenta infantil. No podria imaginar-me millor companyia aquest any que la teua, Lucia, la meua Dama infantil i ara Bellesa infantil. Espere tornar a compartir bon moments representant al nostre barri amb una nova companyia, la teua dama Lucia Martínez. Per últim agraïr a la meua comissió per deixarme desempenyar aquest càrreg i per finalitzar desitjar-le al barri unes bones festes de Fogueres 2010. La vostra presidenta infantil: Itzíar Galiana Hurtado.

PRESIDENTA INFANTIL Itziar Galiana i Hurtado


CÀRRECS D’HONOR

MADRINA D’HONOR Yolanda Gómez i Gómez

129 128


CÀRRECS D’HONOR

MADRINA D’HONOR INFANTIL Nídia Martínez i Celdrán


CÀRRECS D’HONOR

FOGUERERA D’HONOR INFANTIL

FOGUERERA D’HONOR

Mireia Torregrosa i Oncina

Antonia Gómez i Martínez

COMISSIONADA D’HONOR INFANTIL Lucía Expósito i Hurtado

BANDERÍ

Rubén Gómez i Gómez

131 130


La nostra candidata al títol de Bellesa del Foc d’Alacant, la Bellesa 2009, Yolanda Gómez i Gómez amb el vestit de festa a la Gal.la del Port d’Alacant celebrada el passat dia 24 d’abril.


PROGRAMA DE FESTES

Dia 19 de juny, dissabte. Este és el dia al qual es dispara la primera “mascletà” a la Plaça dels Estels. Dia 20 de juny, diumenge. Pel matí aguatirem l’arribada del jurat del ninot de carrer si es que ens animem i plantem un. I per la vesprada, per primera vegada haurà d’estar la meravellosa obra de Toño Savall, I tu que en portes? Per tal de que el jurat qualificador passe i la valore, i si es mereix un premi se li otorguen. Esperem que així siga. Després tots amb les samarretes i disposats a passar una nit de feina amb la plantà del monumento adult, “Desconcert” obra de Juan Miguel Gómez i Fonseca. Al racó popular, coca en tonyina i bacores. També plantaran si l’acaben a temps la tercera portalà de la Barraca germana de sang “Dit i Fet”. Dia 21 de juny, dilluns. Xe que mal dia, dilluns ja, xe! A les huit del matí tots els que vulguen gaudir de la meravellosa experiència de rebre al jurat de fogueres han d’estar llestos al racó, per tal de donar la coba necessària per a obtindre un premi d’una vegada! A les dos la “mascletà” com de costum. Encara haurem de baixar a peu o en el 02, perquè el Tram encara no funciona. S’acaba la presidència d’Esther i les obres han durat més que el seu mandat, para que veges tu! Per la vesprada, després de dinar i fer un resopó rapidet ens juntarem amb els nostres vestits tradicionals reglamentaris, sempre reglamentaris, i anirem a ofrenar a la Mare de Déu del Remei les flors i a demanar-le que l’any que ve no es done de baixa ningú més de la foguera i si es possible que s’apunten uns quants. Per la nit sopar, ball i festa fins les quatre de la matinada al racó de festes. Dia 22 de juny, dimarts. A les déu i mitja, més o menys, tots al racó amb la roba de feina per a baixar a l’Ajuntament i la Rambla a arreplegar els premis aconseguits. Tenim segur ja un cinqué del concurs artístic, categoria única. Un premi un tant discutible, però com que a nosaltres els premis tampoc ens preocupen massa, doncs be està. Esperem que d’aquest llibret tambè ens donen bons premis que estem d’aniversari i ens agradaria celebrar-ho com toca. A les dos tiren una altra “mascletà” en Els Estels, si ens diesen passar a la zona VIP entrarem, sino doncs pugam, que igual al ser dimarts no n’hi ha molta gent…Després de dinar i descansar un poquet, tindrem el goig de fer una visita a les fogueres más properes acompanyats per la gran batucada “Pan de Azúcar” que ens acompanyarà pels carrers del barri. Per la nit de nou soparem, ballarem i escoltarem les propostes que ens faça el Mr. Dj.

133 132


Dia 23 de juny, dimecres. Igual n’hi ha despertà, igual no, perquè estem en crisi i cal estalviar. Pel matí baixarem a l’Ajuntament a arreplegar el Premi de valencià, si es que ens donen un, després tot el que vulga que baixe i s’incorpore a la visita de les fogueres del centre que ens apeteixca, i si fem temps igual podem quedar-nos a sentir la “mascletà”. Per la vesprada tindrà lloc el ja tradicional passacarrer pels quatre districtes del pla: Sagrada Familia, Pla Metal, Portuaris i nosaltres, per tal de fer-li la ofrena a la nostra patrona veïnal, la Immaculada Concepció. Al finalitzar, a canviar-se i al racó a sopar, rebre els amics, ballar i beure, hem d’agafar forces perquè demà sí que farem una despertà, més que res per a que no es perga la “tradició”. Ens diuen que igual rebem a les cinc i mitja de la matinada la visita oficial de la foguera Benalúa, seran benvinguts com sempre, però per favor que porten gel que a eixes hores ja no queda… Dia 24 de juny, Sant Joan i dijous. Última i única “despertà” pel barri, demanarem aigua als veïns que amb tant de goig ens la ofereixen pels balcons. Somriurem al dia més curt de l’any i pensarem que ja queda ben poquet per a botar-li foc al monumento que tant ens ha costat pagar, sobretot des del mes d’abril, tot n’hi ha que dir-ho. En la plaça dels Estels llancen la última “mascletà” i per la vesprada farem al racó una festa de convivència per a tots els foguerers infantils i xiquets amics que vulguen apuntar-se, a la festa, i de pas també a la foguera l’any vinent. A les vint-i-dos hores últim passacarrer pel barri, ja disposats a esperar als bombers per tal de cremar la nostra foguera i dir-li a les festes del 2010 aixó de “Les Fogueres del 2010 han mort, visquen les Fogueres del 2011”. Supose que algunes ploraran de tristesa, i unes altres de alegria, però son coses de la festa. Si voleu apuntar-vos al nou projecte que estem pensant posar en marxa no vos lo penseu, serà econòmic i si vos agrada la festa esta pot ser la vostra oportunitat. Passeu-lo be en tot cas, disfruteu de les Fogueres i recordeu que com de costum aquesta comissió es reserva el dret de canviar, modificar o anul.lar qualsevol acte i aferir-ne de nous..cal estar atents, som una foguera molt viva!!!!


BARRACA DIT I FET

MADRINA DE LA BARRACA “DIT I FET” Eva Manteca i Corbí

135 134


COL·LABORADORS D’HONOR 2010

Víctor Rivas Leguizamón Raúl Pérez Coronado Luis Moure Campos Lucas Turpín Valiente Ana María Medina Haro Maria Rosa Gadea Domenech Elena Aroca Guerrero Adrián Capelo Rodríguez María del Mar Escortell Carratalá Nuria Guillén Gómez María Asunción García Rosario Soria Gálvez Patricia Cobos Cano Rosario Sánchez Navarro Antonio Hurtado Velasco Juan Carlos Martínez i Cerdrán


VIURE GRÀCIES A LA PUBLICITAT!



VIURE