Page 1

MARINADA 1

maig 2013

Publicació de l’Associació de Veïns i Amics de Passanant

les reivindicacions de l’associació

Els veïns demanen baranes pels carrers amb pendents, un local social i la millora de la cobertura de telefonia mòbil i televisió. la festa del 12 de maig

L’origen de la festa votada i recull de fotografies antigues.


SUMARI

presentació

actualitat

Primeres reivindicacions p. 3 Noves taxes p. 4 Local social p. 4 Passanant no s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència p. 5 Reunió amb Belltall i Glorieta p. 5 Activitats de Setmana Santa p. 6 12 de maig

La festa votada p. 7 l’entrevista

Albert Marimon, cuiner de l’any p. 8–9 gent de pas

Els origens dels Laporta p. 10 mirant enrere

El paper moneda p. 11 llengua

El xipella p. 12 endevina on és

Endevina on és p. 12 2

llibres

Els pobles perduts p. 13 en imatges

El 12 de maig i Sant Blai p. 14–15 Edita:

Associació de Veïns i Amics de Passanant NIF: G55590061 Coordinació:

Josep Maria Marimon Amenós, Albert Bagué i Volcedo, Laia Rubià Marimon, Mercè Rubià Marimon redacció:

Mercè Rubià Marimon, Josep Maria Marimon Amenós col·laboracions:

Natàlia Aribau, Josep Roca, Rosa Torras, Agustí Marimon, Maria Rosa Marimon, Magí Ninot il·lustració:

Albert Pons Vázquez

Neix l’Associació de Veïns i Amics de Passanant El cafè de Passanant va acollir el passat 8 de desembre el naixement de l’Associació de Veïns i Amics de Passanant. Més d’una seixantena de persones de Passanant, La Sala de Comalats, Glorieta i La Pobla de Ferran es varen trobar per posar en comú els interessos, problemàtiques i propostes per aconseguir millores al nostre poble. L’Associació neix, doncs, amb la voluntat de promoure i fomentar les relacions socials i cíviques com a instrument d’una convivència més rica del veïnat, així com defensar la millora del seu benestar mitjançant la reivindicació de millores en l’urbanisme, els serveis o infraestructures. La Junta de l’Associació està formada per la Rafaela Cuestas de Cal Juanito com a presidenta; la Mercè Rubià de Ca la Maria Rosa del Pouaire com a secretària; el Guillem Figueras de la Sala com a tresorer; i la Teresa Bergadà de Cal Cardona i la Rosa Maria Roca de Cal Saubet com a vocals. A dia d’avui ja hi ha una vuitantena de socis i s’han celebrat diferents assemblees per tal de perfilar el funcionament intern de l’associació, organitzar activitats i fer un seguiment de les reivindicacions acordades. A més, també s’han creat tres comissions de treball on s’hi pot integrar qualsevol persona associada: la d’activitats, la d’urbanisme i la de comunicació. La publicació que teniu entre les mans és precisament un dels primers projectes de la comissió de

comunicació. El seu objectiu és el de donar a conèixer les activitats de l’Associació, així com propiciar el debat i la reflexió respecte a qualsevol esdeveniment rellevant en la vida dels nostres pobles. En la seva modèstia, voldria ser també un mitjà per a donar a conèixer el ric patrimoni cultural i natural, en el seu sentit més ampli, de Passanant i el seu entorn, així com una eina de comunicació per a tothom que se senti vinculat d’alguna manera als nostres pobles i estigui interessat en el seu futur. No cal dir que tothom està convidat a participar-hi, ja sigui integrant-se a la comissió o bé enviant articles, cartes d’opinió, fotografies, receptes, il·lustracions o qualsevol proposta. I és que perquè tingui èxit i vida durant molt de temps cal que esdevingui un reflex de la realitat social dels nostres pobles i que tothom pugui dir-hi la seva. És per això mateix que per triar el nom de la revista hem obert un procés participatiu. La resposta ha estat més que positiva. S’han proposat 48 noms diferents i una cinquantena de persones han participat en la votació. El guanyador, com ja heu pogut veure en portada, ha estat Marinada. Tot i això, la votació ha estat molt ajustada i hi ha hagut altres noms molt votats com: Comalats, Camí Ral, Passa Avant, El Boixeró o Passanant Viu. Aprofitem aquestes línies per agrair-vos la participació. Fins el proper número!

Disseny i compaginació:

Laia Rubià Marimon foto de la portada:

Laia Rubià Marimon

Podeu fer arribar les vostres col·laboracions o suggeriments a: avv.passanant@gmail.com

Fes-te soci/a! Envia’ns un correu electrònic amb les teves dades (nom, cognoms, casa, adreça i telèfon) a avv.passanant@gmail.com o apunta’t en qualsevol acte o assemblea de l’Associació.


actualitat

Baranes pels carrers amb pendents, una millora en la cobertura mòbil i un local social, les principals reivindicacions de l’Associació A la primera reunió del dia 8 de desembre es va acordar la primera taula reivindicativa de l’Associació. Totes les demandes es van fer arribar a l’Ajuntament mitjançant unes instàncies que l’Ajuntament va respondre a principis de març. Podeu veure les diferents reivindicacions i la resposta de l’Ajuntament en aquesta taula: La col·locació de baranes als carrers amb pendents i escales per tal de facilitar la mobilitat dels habitants del poble, majoritàriament d’edat avançada. “[...] En el pla d’actuació del govern municipal, elaborat en data setembre de 2011, ja consta un pla d’incorporació de baranes en diversos carrers i espais dels nostres pobles. Que l’any 2012, es va començar a desenvolupar part d’aquest pla, amb una inversió de poc més de quatre mil sis-cents euros. Que per aquest any 2013, i en el pressupost municipal aprovat, hi ha recursos per a continuar amb el pla de col·locació de baranes. [...]” Que s’engegui la calefacció a la consulta del metge els dies de visita. “[...] El context econòmic actual ha provocat que des del govern autonòmic redueixin els dies de visita [...]. Els nous horaris són, en el cas del consultori mèdic de Passanant, tots els divendres i dimarts alterns. Per un tema d’estalvi de recursos econòmics la calefacció era engegada de manera manual pels operaris municipals, els dies que hi havia visita. Malauradament, alguns d’aquest dimarts alterns no s’ha fet visita o s’ha fet el dimarts que no tocava. Això va provocar que algun dia la calefacció no fos engegada pels operaris municipals. Vist el problema he decidit programar el sistema de calefacció de manera automàtica tots els dimarts i tots els divendres.”

La millora de la cobertura de telefonia mòbil i televisió. “[...] Una de les visites que com alcaldessa he portat a terme, en concret el passat dia 12 de gener de 2012, va ser una entrevista amb el Director General de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya [...]. De l’entrevista varem copsar, que la Generalitat de Catalunya, ja ha fet els deures amb la instal·lació que va executar al municipi. Ara és l’hora de l’empresa privada, i des de la Secretaria de Telecomunicacions s’insisteix, a les mateixes, per tal que s’instal·lin en el centre repetidor de Passanant i Belltall. És doncs, un tema purament d’empresa privada. En aquests moments tenim cobertura de l’empresa Vodafone, amb telefonia mòbil i sistema 3G. Sembla proper la instal·lació de l’empresa Movistar, encara que no asseguren quan ni el sistema 3G. [...] En quan a la recepció de senyal de TV, l’emissor establert a Passanant, rep el senyal via satèl·lit, per la qual cosa no tots els canals estan disponibles. En aquests moments és inviable cap altra solució [...]. Per problemes de recepció de TV, i previ informe d’un tècnic homologat per la Secretaria General de Telecomunicacions, hi ha possibilitat de la instal·lació d’una parabòlica per rebre el senyal a domicili, de manera gratuïta. [...]”

Que el punt TIC estigui en un lloc accessible. (Quan es va fer la taula reivindicativa el local social estava tancat per un període de temps no establert) “L’informo que en els plans de millores del govern municipal, elaborat en data setembre de 2011, es va decidir de reubicar el punt TIC al local social, cafè de la vila, de Passanant. Aquesta reubicació es devia a la necessitat de gaudir d’uns horaris de funcionament. [...] L’espai torna a estar obert al públic amb uns horaris establerts [...].” Disposar d’un local social gestionat per l’Associació. “L’informo que aquesta Corporació disposa, a Passanant, d’un local social, anomenat Cafè de la Vila, que és el punt de trobada i social que esmenteu en el vostre escrit. [...] Que d’acord amb la normativa vigent, les cessions que pugui tramitar la Corporació han de ser béns patrimonials. Que aquest Ajuntament no disposa a Passanant, en aquest moments, de cap local catalogat com a bé patrimonial. Aquest fet impedeix, que la Corporació pugui cedir l’ús de cap local a la vostra entitat, ja que en aquesta moments, no en disposem. La opció que els hi podem oferir és que d’acord amb les ordenances vigents, per qualsevol activitat puntual que vulguin desenvolupar la vostra entitat, facin arribar a aquest ajuntament la sol·licitud junt amb la documentació necessària i les fiances pertinents, i de molt bon grat aquesta corporació els hi deixarà la Sala Francesc Sanfeliu i Canela, l’única sala que disposa Passanant.”

3


actualitat

Noves taxes per a l’ús d’equipaments L’Ajuntament de Passanant va aprovar el novembre passat una “Ordenança fiscal de nova imposició per la utilització d’equipaments municipals i altres elements mobles” on s’estableix el pagament d’un lloguer per a l’ús dels locals i béns mobles municipals per part d’usuaris particulars i el pagament de fiances per part de les entitats. Cinc veïnes van presentar al· legacions per un defecte de forma, donat que al plafó de l’Ajuntament només s’hi trobava l’anunci de la nova ordenança, però no el text íntegre amb les taxes desglossades

tal i com estableix la normativa. Les al·legacions van ser desestimades. A partir del desembre de 2012 per a fer ús d’equipaments o béns mobles cal pagar les següents taxes:

Sala Poliesportiu Recàrrec si es cobra entrada

Ús privat (lloguer)

Entitats (fiança)

100€/dia

no es paga

25%

Cadires

0,50€/unitat

1€/unitat

Taules

5€/unitat

10€/unitat

Carpa 9m2

50€/unitat

50€/unitat

Carpa 60m2

300€/unitat 500€/unitat

Equip de so

100€

200€

1.600 euros de fiança per a la Festa del 12 de maig En el cas de la fiança per la Festa del 12 de maig la xifra ha estat de 1.600€. D’aquests 1.600€, 1.000 corresponen a les carpes i 600 a les taules i les cadires. Una xifra que l’Associació considera completament desproporcionada i un impediment a la seva tasca de dinamització de la vida social i cultural del municipi. Encara més, tenint en compte que ja paga una assegurança de responsabilitat civil que cobreix tots els danys materials i personals, a instància del propi consistori.

L’Associació podrà fer ús de la Sala Sanfeliu i Canela, però no se li cedirà cap seu social 4

Un dels principals objectius de l’Associació a la reunió amb els representants de l’Ajuntament celebrada el passat 20 de març era aconseguir la cessió d’un local social gestionat per la mateixa entitat, com ja havia demanat anteriorment via instància administrativa. I és que davant la negativa de l’Ajuntament de cedirne un, a dia d’avui la seu social de l’associació és un domicili particular. Edificis d’ús públic o ús patrimonial L’alcaldessa, Carme Amenós, i el tinent d’alcalde, Joan Fabregat, van argumentar que tots els locals dels que disposa l’Ajuntament estan catalogats com a edificis d’ús públic. Això vol dir que l’Ajuntament pot fer-ne ús sempre que vulgui i que pot deixar-los o llogar-los a entitats, empreses o particulars. Tot i que el canvi d’ús de qualsevol edifici a la categoria d’ús patrimonial és un simple tràmit, segons va explicar Amenós, el consistori no té la predisposició de fer-ho perquè comportaria que l’ús d’aquell local fos exclusiu de les entitats i l’Ajuntament no en pogués fer ús

ni llogar-lo a tercers. Preguntats per la situació de cadascun dels locals públics de Passanant la resposta fou aquesta: Cal Masalles i les escoles, pendents d’obres Segons el consistori la segona fase de construcció de l’hotel d’entitats no s’ha iniciat perquè, tot i tenir la subvenció aprovada, no han arribat els diners de la Diputació. No saben quan es podrà acabar ni si els arribaran els diners de la subvenció. Pel que fa a les escoles, Amenós i Fabregat van explicar que necessiten una inversió d’uns 70.000€ per tal d’estar arreglades definitivament. Tenen previst que les obres estiguin acabades abans d’acabar la legislatura. És a dir, abans del 2015. Sala Sanfeliu i Canela, d’ús compartit La sala Sanfeliu i Canela és l’únic local que l’Ajuntament està disposat a cedir per a realització d’activitats socials i culturals. En cap cas, però, com a seu social de l’associació. Tanmateix, l’espai no disposarà de

taules i cadires, caldrà fer la sol· licitud i pagament de la fiança cada cop que es vulguin fer servir. Durant la trobada, l’Ajuntament i l’Associació van acordar que l’entitat disposarà de cinc còpies de les claus del local i que, a curt termini, s’adequarà un petit espai per deixar-hi les seves pertinences. A més, també es va acordar arreglar els fanals del poliesportiu, donat que en l’actualitat no funcionen i, per tant, a les nits està completament a les fosques. Un espai per a fer puntes de coixí L’Associació va demanar també que les dones del poble puguin fer ús de la sala d’actes unes hores cada dia per fer puntes de coixí, com havien fet anteriorment. L’entitat considera que el poliesportiu és massa lluny per a la gent gran i que, a més, fins que no estiguin arreglats els llums no és adequat. L’Ajuntament, per la seva banda, va oferir-los l’espai de sota el bar, lloc que l’associació tampoc considera idoni donats els problemes d’accessibilitat. De moment no s’ha arribat a cap acord.


actualitat

El ple de l’Ajuntament rebutja de nou integrar-se a l’Associació de Municipis per la Independència Les abstencions dels representants municipals de CiU i l’absència del regidor d’ERC impedeixen que la proposta tiri endavant. La moció s’ha tornat sotmetre a votació gràcies a la recollida de signatures de veïns i veïnes del municipi. En un ple extraordinari celebrat el passat 26 de febrer es va tornar a votar l’adhesió de Passanant i Belltall a l’Associació de Municipis per la Independència. El resultat va ser d’un vot a favor i tres abstencions. L’únic vot a favor el va emetre la regidora de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC), Mireia Roset. Tant l’alcaldessa, Carme Amenós, com els altres representants municipals de Convergència i Unió, Joan Fabregat i Teresa Jové, es van abstenir. El regidor d’ERC, Joaquim Torres, no va assistir al ple. D’aquesta manera, el Consistori va rebutjar per segona vegada la moció, en aquest cas presentada gràcies a la Iniciativa Popular impulsada pel president de l’Associació de Belltall, Pep Lloses, que va recollir desenes de signatures.

32 veïns i veïnes signen a favor de la Iniciativa Popular La primera votació es va dur a terme al ple municipal del març de 2012. Amb l’absència de l’alcaldessa, el resultat fou de dos vots a favor i dues abstencions. Al setembre, passat el termini que fixa la llei, Mireia Roset va decidir enviar una carta sol·licitant que en el següent ple s’inclogués la votació per adherirs’hi. La resposta de Carme Amenós, però, fou que “Catalunya viu immersa en un procés electoral el qual, una àmplia part dels partits polítics que es presenten en aquestes eleccions ja recullen l’esperit de l’esmentada Associació”. Davant d’aquest fet, veïns i veïnes del municipi van decidir iniciar una recollida de signatures, entenent que una Iniciativa Popular “és l’única

alternativa per tal que el poble pugui expressar la seva opinió”. El tinent d’alcalde passa del ‘sí’ a l’abstenció En l’anterior votació, realitzada el 6 de març del 2012, van ser Joaquim Torres, regidor d’ERC, i Teresa Jové, regidora de CiU, qui es van abstenir. L’alcaldessa, Carme Amenós, no va assistir el ple. El tinent d’alcalde, Joan Fabregat, i la regidora independent, Mireia Roset, van votar-hi a favor. El 73% dels municipis de la Conca estan adherits a l’AMI Segons dades de l’Associació de Municipis per la Independència, a la Conca de Barberà 16 dels 22 municipis, a més del Consell Comarcal, hi estan adherits.

Reunió amb l’Associació de Veïns i Amics de Belltall i l’Associació Amics de Glorieta Les associacions de veïns de Belltall, Glorieta i Passanant es van trobar durant la Setmana Santa per posar en comú les seves experiències, opinions i reivindicacions. Un dels principals temes de la reunió va ser la problemàtica que pateix el municipi amb la cobertura de TDT, que no funciona correctament a cap dels pobles i impedeix de veure molts canals, així com la cobertura de telefonia mòbil, donat que només es disposa de cobertura amb una companyia. En aquest sentit, les tres entitats van acordar treballar conjuntament per millorar-ne la situació i fer arribar la reivindicació a

la Secretaria de Telecomunicacions. La trobada es va fer al Casal Municipal de Belltall. Els amfitrions van aprofitar l’ocasió per ensenyarnos les seves instal·lacions, que compten amb uns despatxos, una

Foto: Pep Lloses.

biblioteca creada i gestionada per l’entitat, un punt TIC, una sala d’activitats amb taules, cadires, una taula de ping-pong i un billar i un espai amb neveres, microones i cafetera com a espai de trobada.

5


actualitat

Més d’una seixantena de persones participen de les activitats de Setmana Santa

6

Un dels principals objectius de l’Associació de Veïns i Amics de Passanant és el de promoure i fomentar les relacions socials i cíviques del veïnat a través d’actes populars de tota mena. Amb aquest voluntat, durant la Setmana Santa es van dur a terme les primeres activitats: una excursió botànica, un dinar de truites i un concert. El mestre de cerimònies de l’excursió era en David Moreno, un expert en botànica i alimentació enamorat del bosc i els productes silvestres que omple dia a dia el rebost de La Cava de Tàrrega. Malgrat el fred i el vent, una quarantena de persones van gaudir de les seves explicacions, en les que va donar a conèixer les plantes silvestres i comestibles de la zona, a més de petits trucs culinaris. L’endemà es va celebrar el 1r Dinar de Truites, on alguns dels assistents a l’excursió ja van posar en pràctica els consells d’en David, afegint algunes de les plantes a les amanides o les truites. Una gran taula amb gairebé una vintena de truites de tota mena fetes pels veïns del poble, des de la de patates fins a la truita amb suc, passant per la truita de calçots o de fredolics, van satisfer el paladar de prop de seixanta persones. Després del cafè va arribar el torn de l’Octopus Band, una banda de rock formada l’any 2004 per usuaris del Centre Especial de Treball de la Femarec, una fundació dedicada a la formació i inserció social, que compta amb un guitarrista de Glorieta. De dalt a baix: David Moreno durant la sortida. Parada sota la torre de La Sala. Concert d’Octopus Band.


12 de maig

La festa votada del 12 de maig Ara fa 10 anys, essent rector mossèn Josep Moreno, es va celebrar el 300 aniversari de la festa del 12 de maig. Reproduïm el text del fullet editat en motiu de la celebració que conté el parlament que es féu a l’església.

L

a devoció a la Mare de Déu de Passanant ve de molt antic, probablement dels temps de la Reconquesta cap a la segona meitat del segle xii, tal com ens diu la tradició que a Passanant i als seus voltants s’ha transmès de pares a fills. També en època molt antiga, aquesta devoció devia sobrepassar els límits de Passanant i la seva rodalia. Així, ja a l’any 1657, el Pare Camós a la seva obra “Jardín de Maria Plantado en el Principado de Cataluña”, impresa a Barcelona, ens diu que era molt extensa la devoció a la Mare de Déu de Passanant i que aquesta era visitada per gent de molts pobles, tant propers com allunyats, per implorar la curació del mal de trencadura o hèrnia i també d’altres mals. Això també ho testimonien les nombroses edicions de “Goigs” que coneixem impreses des del 1716, però que, de ben segur, es cantaven des de molts anys abans. Hi ha constància de visites des de llocs, tan allunyats a l’època, com Artesa de Segre, Aitona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, etc. Els favors de la mare de Déu als passanantins es varen manifestar novament l’any 1703 quan, després d’uns anys de males collites, una gran secada amenaçava de fer perdre totalment la collita de l’any, amb tot el que això representava per a una economia de subsistència com la de l’època. El llicenciat en Teologia D. Sebastià Mercadal —que encara va poder consultar els Arxius Parroquials, més tard destruïts— en el seu llibre “Apuntes Históricos de la Devoción a la Virgen de Passanant”, imprès a Lleida el 1882, ens explica l’origen de la Festa Votada del 12 de Maig, d’una forma molt semblant a la que els fills de Passanant i els pobles dels voltants hem sentit de generació en generació: “Encara que fins aquella data no s’havia fet mai, el 7 de maig de 1703 es va treure la imatge de Nostra Senyora en processó per tot el poble i terme, fent pregàries per demanar la necessària pluja. Aquell dia s’ennuvolà i plogué, però de forma insuficient. Llavors, el Rector D. Isidre Llors i Miró, el Batlle i els Jurats de Passanant feren, recollint el sentir del poble, el vot de treure anualment en processó la imatge de la Mare de Déu si s’aconseguia l’anhelada pluja. La segona processó es féu el dissabte següent, dia 12 de maig. En aquesta ocasió ja hi participaren nombrosos pobles dels contorns, presidits per les respectives Comunitats Eclesiàstiques i Ajuntaments. Acabada la processó es féu una missa solemne, acompanyada per músics de Guimerà i Verdú. Finalment, a la Plaça Major, es féu un

sermó i pregàries per part del Dr. D. Josep Plens, Rector de Mollerussa. El dilluns següent ja plogué en la quantitat necessària per a salvar la collita i la festa del 12 de maig quedà instituïda.” Les secades han estat sempre una amenaça per a aquestes terres que, gairebé exclusivament han viscut dels cereals, així en altres ocasions semblants, es reberen també els favors de la Mare de Déu, especialment l’any 1705 i l’any 1722. D’aquesta necessitat de pluja n’és un exemple la corranda popular que diu: “Mare de Déu de Passanant doneu-nos aigua si mos convé que els blats s’assequen i els ordis també” Aquesta festa del 12 de maig arrelà profundament en el poble de Passanant que, a desgrat de les diverses vicissituds històriques ocorregudes durant els darrers tres-cents anys (guerres, despoblament rural, etc.) l’ha observat curosament, de generació en generació, fins als nostres dies.

Dedicatòria de Lluís Martínez Sistach en la seva visita a Passanant el 2003: “A la Parròquia de St. Jaume de Passanant, recordant la Visita Pastoral i el 300 aniversari de Vot a la Mare de Déu de Passanant, amb una salutació i benedicció ben cordials, Passanant, 12.5.2003 Lluís Martínez Sistach Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat”.

FESTA VOTADA

VOT

Ve de vot que, segons el Diccionari Fabra, té el significat següent: Prometença que hom fa a Déu, a la Verge, a un sant, de tal o tal cosa (de fer alguna cosa), si obté el que demana.

7


l’entrevista

Albert Marimon,

cuiner de l’any

Tan sols tres anys després d’obrir La Cava de Tàrrega, l’Albert Marimon, veí de Passanant, ha estat proclamat Cuiner de l’Any 2013. La seva cuina destaca pel respecte per la terra, els productes de proximitat i de temporada. Un dels productes que més ha aprofitat per promocionar és l’All de Belltall. mercè rubià i marimon

8

si truquem a la cava per fer una reserva, tindrem lloc o teniu ple a dies vista? Truqueu, no deixeu de trucar. Tenim la sort de tindre la majoria de divendres i dissabtes complerts. Però també és veritat que la majoria de reserves es fan durant la setmana. Per altra banda, quan vénen grups grans, aquestos sí acostumen a reservar a dies vista. s’ha notat el Premi cuiner de l’Any? Heu augmentat molt les reserves? La veritat es que sí, teníem la sort d’estar treballant força ja abans del premi, i mentre va durar la votació vàrem notar una energia molt positiva, vèiem que els nostres clients estaven molt contents i tothom ens felicitava, nosaltres els felicitem a ells, perquè el premi es nota cada dia gràcies a ells. Sí, les reserves han augmentat.

JA HAS VISITAT EL MUSEU DE GUIMERÀ? AQUEST 2013 POTS FER-HO DE FRANC!

els requisits per optar al premi eren la joventut, el talent, l’esperit emprenedor i una sensibilitat especial cap a la cuina sostenible. És així com et definiries? Bé, la veritat és que s’hi acosta bastant. t’esperaves la nominació i el premi? No, no. Va ser una grata sorpresa! la vostra cuina aposta pels productes de proximitat i temporada. seria possible la cava en un altre lloc? creus que l’entorn ha influït en el vostre èxit? Efectivament també seria possible, perquè cuinaríem un altre hàbitat. Tot, des del gust de l’aigua, al llegum més senzill, fins i tot el paladar històric dels nostres clients. Seríem en un altre lloc i tot seria diferent, i depenent de la nostra capacitat d’adaptar-nos tindríem èxit, o no.

Una de les particularitats de la cava és la labor d’investigació recuperant l’ús herbes i fruits silvestres. en podem trobar alguna del nostre terme als vostres plats? Sí, per suposat, a les amanides ara mateix estem utilitzant: Lletsó, bleda boscana, plantatge, pimpinela, dent de lleó, paradella i d’altres; diverses flors per guarnir plats, malva, roella, arç blanc, romaní, timó, sàlvia (Tàrrega), flor de saüc per fer salses, etc. N’hi ha moltes, aquestes són les que estem fent servir ara mateix; a mida que l’any avança, anem canviant plats i herbes. Per què vas decidir obrir el restaurant a tàrrega? Perquè varem tenir la oportunitat de trobar un local bastant cèntric a un preu raonable, em va semblar una bona oportunitat i ens hi vam llençar. Sempre hi ha hagut una

Gràcies a un acord amb l’Associació Guimerà.info, tot el que acrediti amb el seu DNI ser habitant de Passanant o bé haver-hi nascut, podrà visitar gratuïtament el museu de Guimerà — la cort del Batlle al llarg de tot l’any 2013.


relació molt estreta amb Tàrrega, comercial, d’oci... I també perquè crec que Tàrrega és una cruïlla de camins de les més importants de Catalunya. Quina relació tens amb Passanant? Hi visc, és casa meva. Quin és el racó del nostre poble que més t’agrada? La Bàscula i la piscina. Què creus que li fa falta a Passanant? Què en milloraries? Wifi!!!... no ara en serio. A Passanant no li falta res, li sobren molins, burocràcia i buròcrates, tots per igual. Ja per acabar. Amb només tres anys de La Cava ja heu obtingut un gran reconeixement, tant pel premi com pel gran nombre de reserves que teniu. Quins reptes us plantegeu a partir d’ara? Fer-ho millor. Aprendre més. Explicar-nos a més gent.  ¶

Il·lustració: Albert Pons www.alpovaz.wix.com/morbix

Reconeixement a la cuina de proximitat Diumenge 24 de febrer l’Albert Marimon era proclamat Cuiner de l’Any 2013 en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona. Aquest premi pretén reconèixer la tasca de cuiners que representen la nova cuina catalana, destaquen per la utilització de productes de proximitat, el respecte per la terra, la relació amb el productor i la difusió d’aquests valors. Marimon, el cuiner més votat pels lectors de La Vanguardia

a través del seu web, competia amb Jordi Garrido del Mas de Torrent, del Baix Llobregat, i Mandu Gimeno del Bohèmic, Antonio Romero del Suculent i Àlex Suñé del Mi921, de Barcelona. Segons el jurat, el xef de La Cava destaca per la seva joventut, el seu talent, l’esperit emprenedor i una sensiblitat especial cap a la cuina sostenible, a més de l’ús que fa dels productes de proximitat. A més, el restaurant

també destaca per l’ús de gran quantitat de plantes silvestres de la mà del cap de sala David Moreno, així com per tenir una de les millors relacions qualitat– preu, tant en els menús com en les tapes. L’Albert es va formar a l’Escola Joviat de Manresa. Després, va exercir de professor i xef a l’escola que Joviat va obrir a La Seu d’Urgell i el 2010 es va instal·lar a Tàrrega, havent passat abans per Vallfogona de Riucorb.

9


gent de pas

Passanant i els origens dels Laporta Les arrels de Joan Laporta Estruch Josep Roca Farré

E

de 2007 a l’edat de 75 anys. A més de tenir família a Passanant (els avis, tiets i unes cosines de Ca la Violanta) també hi va fer molts bons amics d’escola i d’infantesa: l’Aleix de Cal Fabregat, el Joan i el Pep del Forn, el Sebastià de Cal Farré, el Ramon del Conxé, el Josep del Ventura, el Ton de l’Hostal, el Jaume de Cal Sabater, el Jordi de Cal Cardona, entre d’altres... El seu fill gran, Joan Laporta Estruch (1962), va saltar a la popularitat quan va guanyar les eleccions a President del Futbol Club Barcelona (2003 al 2010). Sota la seva presidència el club va assolir el nivell més brillant de la seva història. Advocat de professió i llicenciat en dret, el 1996 va ingressar al Partit per la Independència (PI), el 1998 va ser un destacat membre de la Plataforma Elefant Blau, presentant una moció al President del Barça Josep Lluís Núñez, i el 2010 va fundar Democràcia Catalana i va ser elegit Diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència. En un primer moment, segons el seu pare, volia ser metge i continuar la tradició familiar, però finalment es va decantar per fer Dret. És titular del bufet Laporta & Arbós Advocats Associats. Un estiu, de petit, el Jan el va passar amb els seus pares a Passanant, a casa dels seus parents de Ca la Violanta (o Cal Maneló), jugant amb els nens del poble pels carrers i la plaça on molts anys abans ho havia fet el seu pare. Va quedar molt sorprès i meravellat de la vida rural Foto: Joan Laporta Bonastre amb els companys de l’escola de Passanant a les escales de l’Església de Sant Jaume. i veure els carros amb les mules, els corrals amb els conills i les gallines i la vida de pagès en general, una vida molt diferent a la A Passanant, el petit Joan, s’hi va criar i va créixer com de Barcelona dels anys seixanta. Encara avui, té família a un nen més de l’època dels anys 30, anant a l’escola i Valls (unes cosines segones de Cal Maneló de Passanant) jugant pels carrers i la gran plaça del poble... Allí hi va i a Vallfogona de Riucorb... passar uns 14 ó 15 anys i després es traslladà amb el seu L’any 2009 el van nomenar fill adoptiu de Sarral, pare Jaume cap a Barcelona. Anys més tard d’arribar a per les seves arrels sarralenques ja que uns besavis seus Barcelona va començar la carrera de medicina, continuant així aquesta vocació familiar. Va exercir a Barcelona i eren fills de la vila, els avis hi van viure i el seu pare hi va néixer. Així doncs els Laporta tenen ferms lligams a va ser un reconegut i prestigiós metge pediatra. Es va caComalats i a la Conca de Barberà. sar amb Maite Estruch i van tenir tres fills, el Joan (Jan), el Xavier i la Maite. Va morir a Barcelona el 24 de juliol l passat de l’expresident del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta Estruch, està força vinculat amb Passanant. El seu pare, Joan Laporta Bonastre, hi va viure durant més d’una dècada. De fet Joan Laporta Bonastre va néixer a Sarral (localitat dels seus pares), però com que la seva mare va morir durant el part, l’endemà de néixer ja el van portar a Passanant a casa dels seus avis materns Joan i Maria. El seu avi Joan Bonastre era el Secretari de l’Ajuntament de Passanant. El seu pare, Dr. Jaume Laporta, natural de La Jonquera, va exercir de metge primer a Passanant i més tard a Sarral. Es va casar amb l’Antònia Bonastre de Cal Secretari. Al febrer de 1932 la seva dona Antònia va morir al donar a llum a dos bessons: Joan i Manel.

10


mirant enrere

El paper moneda de Passanant a la guerra del 36 Josep Maria Marimon Amenós

A

l començament de la guerra civil la moneda fraccionària era de plata, coure o níquel. Ben aviat l’argent es va començar a atresorar per particulars, en considerar-lo un valor segur, i pel mateix govern de la República, que l’havia d’utilitzar per a fer els pagaments a l’estranger; les monedes de coure s’enviaven a la indústria de guerra. Això va fer que la moneda fraccionària pràcticament desaparegués. A finals de 1936 la manca de moneda ja dificultava les transaccions menudes i alguns ajuntaments varen començar a emetre moneda fraccionària en paper. Aquesta moneda era vàlida només per al municipi o poble que l’havia emès i havia d’estar garantida pel respectiu Ajuntament amb moneda de curs legal pel mateix volum de l’emissió. A primers de 1938 el govern de la República va prohibir la moneda local i la va retirar de circulació, tot i que no va desaparèixer totalment. A Passanant es varen emetre bitllets d’1 pesseta i 50 cèntims el març del 1937 (1.000 unitats de cada un) i d’1 pesseta, 50 i 25 cèntims (2.000 unitats de cada un) el novembre del mateix any. L’escassedat de moneda fraccionària també va fer que els petits comerços emetessin vals per a facilitar les transaccions, dels quals a Passanant en coneixem els de Juli Bonell i el del cafè de Pere Ferran.

Al costat, reproducció dels bitllets esmentats a mida lleugerament reduïda.

troba’ns també a

http://apassanant.wordpress.com

11


llengua

EL XIPELLA El xipella és una variant del català que apareix en la zona de transició entre el català oriental (Barcelona) i l’occidental (Lleida). En algunes poblacions de la Conca i la Segarra és encara ben viu. El que crida més l’atenció és la sensació que el xipella “es parla amb la i”. A Passanant mateix es deia que a Forès, un dels pobles on s’ha conservat el xipella, deien mari lis sopis són calentis o bé el pari m’ha portat un rellotgi de sucri. En realitat la característica principal del xipella és que neutralitza la e àtona de vegades sí i de vegades no, mentre que en el català oriental es fa sempre i en l’occidental mai. La parla xipella ha estat força desconeguda si bé actualment ja és ben estudiada. Seguidament reproduïm un dels primers articles que es varen ocupar del xipella. 12 Per saber-ne més:

Plaza, Carme. La parla de la Conca de Barberà. Diputació de Tarragona, 1996. Número de setembre de 1964 de la publicació del Club Excursionista de Gràcia.

endevina on és

“Dues les trobaràs en un tres i no res. Però de les tres una ja no hi és.” Natàlia Aribau


llibres

els PoBles PeRdUts

XAVIER CORTADELLAS I JUDIT PUJADÓ (COORD.)

Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya. Edicions Sidillà, 2012 308 p. / 20 € 978-84-938743-0-8

han col·laborat

“Mentre hi hagi algú que el recordi, ni res, ni ningú no acaba de ser mort del tot. Tampoc els pobles”. Amb aquesta premissa Edicions Sidillà encarrega a deu escriptors catalans recórrer el territori català per conèixer una trentena de pobles que, per un motiu o un altre, han estat abandonats. Alguns, com Montclús o Iscles, fa ja anys que varen desaparèixer. D’altres, com el Fonoll, han estat recuperats després d’uns anys abandonats. El llibre, però, desprèn en tot moment optimisme, una gran estima cap al territori i, sobretot, un reconeixement a la tasca de totes aquelles persones que intenten mantenir vius aquests pobles. Volen deixar clar que, encara que estiguin abandonats, aquests pobles no estan morts. I és que gràcies a la tasca de fi lls i néts dels qui hi van viure, molts d’aquests pobles encara celebren trobades, hi ha associacions que vetllen per la restauració de les cases, organitzen festes majors, sopars i tota mena d’activitats amb l’esperança de no desaparèixer mai del tot. Al Fonoll s’hi endinsa la reusenca Isabel Olesti, escriptora i periodista guanyadora de diversos premis literaris. Olesti recorre els carrers del

Fonoll de la mà d’en Josep Rosselló, de 85 anys i membre d’una de les últimes famílies en marxar del poble. En Josep recorda la seva vida al poble i relata amb especial entusiasme la festa de Sant Blai, “quan venia gent de la contrada i es feia una missa solemne amb el rector de Passanant, es menjava al camp, es jugava a bitlles i es feien balls populars i, a la nit, organitzaven un ball solemne a la sala de casa seva, que era una de les més grans”. També l’acompanya n’Emili Vives, que reconeix que quan va comprar els terrenys el 1995, ni tan sols hi havia anat i li explica tota la transfiguració que ha viscut el poble amb el seu projecte naturista. Un recorregut entranyable pel nostre territori que Isabel Olesti conclou amb la sensació que “els antics habitants estan meravellats de veure el poble renascut de la runa”. Capítol d’un llibre, en definitiva, que suposa un bon granet —o grapat— de sorra més per mantenir vius aquests pobles de la mà de persones a qui agrada circular amb el retrovisor posat al passat per poder avançar cap al futur. I és que com canta en Raimon, qui perd els origens, perd la identitat.

13


en imatges

El 12 de maig i Sant Blai abans Conèixer el passat ens ajuda a entendre el present i assolir el futur. En aquesta secció intentarem recollir imatges de la història del nostre poble que ens ajudin a entendre els canvis que ha anat patint al llarg dels anys, tant en les festes i les tradicions, com en el treball al camp o la vida quotidiana. Hem volgut començar amb fotografies de les festes populars, coincidint amb el 12 de maig. En pocs dies hem rebut més imatges de les que podem publicar, que sortiran al proper número. Gràcies per participar! A sota: Processó del 12 de maig de 1955 al seu pas pel carrer del Portal. Fotografia cedida per Josep Roca Farré. Processó del 12 de maig de 1968. Fotografia cedida per Rosa Torras.

14

A dalt: Processó del 12 de maig de 1960. Fotografia cedida per Rosa Torras. A la dreta: Processó del 12 de maig a principis dels seixanta. Com es pot observar a les fotografies els homes i les dones havien d’anar separats. Fotografia cedida per Magí Ninot.


en imatges

A la dreta: Gent de Glorieta a la festa de Sant Blai del Fonoll el 1962. Fotografia cedida per Maria Rosa Marimon Amenós.

15

A dalt i a l’esquerra: La festa de Sant Blai als anys quaranta. S’acostumava a menjar al camp i organitzar balls als quals assistia gent de tota la contrada. Fotos cedides per Agustí Marimon Solà.

envia’ns les teves fotos! Ens les pots fer arribar a avv.passanant@gmail.com o deixar-nos-les per fer-ne una còpia.


Heus ací: Una oreneta, la primera, ha arribat al poble. I l’home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont, i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia. L’oreneta ha volat, una mica indecisa, ran mateix de l’aigua del riu, s’ha enfilat pont amunt, ha travessat, xisclant, la plaça i s’ha perdut pels carrers en silenci. I la mestressa que torna de comprar ho ha dit als vailets de l’escola, i aquests, a les dones que renten al safareig públic, i elles ho han cridat a l’home que empeny un carretó pel carrer, i l’home ho ha repetit qui sap les vegades i n’ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda. Heus ací el que diu: La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí i Pol fragment del poema Les quatre estacions

Marinada núm.1  

Primer número de la revista de l'Associació de Veïns i Amics de Passanant

Advertisement