Page 1


Marta Chinchilla

Abraham Mohino Balet i M貌nica Mir贸 Vinaixa


Perviu una reminiscent emoció plàstica en els sentits de qui ha viscut en cases de terres embellits pels motius florals, fractals i geomètrics dels mosaics hidràulics. El mosaic crea atmosferes atzaroses amb les llums canviants de les estances o en la penombra graduada i atenuada per cortines i vitralls. Ho sap el nen que hi juga a endevinar-hi siluetes, monstres sobtats. Ho sap el vell que ja només hi reconeix el llenguatge de la soledat en l’esventrament dels dies sense hores. Ho sap la dona que en contempla el dibuix i el refà endins.


5


Pedra calenta. Pedra porosa com una pell. La frega la serp de les hores. La gasta el quotidià trepig, la quotidiana fressa dels estadants. La toca l’ull, la treballa el cerç quan en l’interior de les estances regna l’abandó, el glaç i l’esquerda. Pedra desdibuixada, la pedra-temps. El mosaic és bell sanefa endins; esmorteïts els motius, torna a lluir només en cambres reminiscents.


911


L’art del gravat, un temps lent. El temps lent de l’entintat —és una escorça, la tinta—, el blanc, lentíssim temps del paper. Es condensa en la matriu el temps de la mar i el temps inert de les penes, com cauen feixos de llum retallada sobre el trespol familiar —la llum on gravita la pols flotant, la matriu on es fa l’aprenentatge del buit. Llums sobreexposades. El temps consumit d’una papallona. El temps fossilitzat de la rosa de Jericó.


Estampar el cor del mosaic sobre el paper. Abstreure una vegada més encara les formes sintètiques i contínues de la catifa floral de ciment acolorit. Interpretar-les com una partitura d’ombres interiors o com un miratge fractal de verds cinabri, camusses, ambres i rojos de cadmi, o albercocs, blaus de cobalt, celadonts o verds de jade, com qui retorna a la flor, a l’heura, al pàmpol, en la nova verticalitat, la seva condició aèria.


geometries simples policromades —coralls i dunes


tros d’infantesa escampat en un terra de color d’ambre


en l’ombra densa de la cambra les rajoles roges les ones


31


els verds d’aquesta rajola es fonen rere passos brevíssims


la papallona s’atura en flors de pedra —sense comprendre


de les rajoles els ulls del nen n’abstreuen les filigranes


la llum retalla formes en el silenci fred de l’estança


fragment de tarda estampada—en ors cadmis i blaus de pedra


refinat rastre del paó en terra d’ocres— blau del crepuscle


motius florals —o el fons ignot d’un pèlag? la Via Làctia


endins l’umbracle la llum degota lenta— treu flor la pedra


No són terres per a ser trepitjats amb els peus sinó amb els ulls, amb l’ànima, amb la ment. El gravat ja no és ornament ni catifa, tot i celebrar l’ornament i la catifa, sinó memòria viscuda, retall, esquerda. Calen uns altres ulls o uns altres peus per omplir de petges les rajoles de la memòria.


c/ del Notariat, 3 - 08001 Barcelona

www.apartedicions.com © de l’obra gràfica original i del punt de llibre: Marta Chinchilla © del textos i haikus impresos sobre paper: Abraham Mohino Balet © haikus impresos sobre vegetal: Mònica Miró Vinaixa Disseny i maquetació: Jordi Vilella Correccions: Joan Comas (Hores Extraordinàries)

Barcelona, març de 2015


2015 terres trobats quark8 maquetación 1  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you