Page 1

Especial C’MUN 2012, the Model United Nations of Barcelona

Barcelona, 2 - 5 de maig de 2012


Pàg. 3 - El C’MUN, eina en la defensa dels valors democràtics C’MUN 2012 Pág. 6 - La Responsabilitat de Protegir Consell de Seguretat Pág. 10 - La reforma de les Nacions Unides Assemblea General Pág. 13 - La protecció del dret a la llibertat d’associació i expressió Consell de Drets Humans Pág. 16 - C’MUN 2012 Photocall Pág. 18 - Superar la crisi amb una governança econòmica mundial Consell Econòmic i Social (Ecosoc) Pág. 21 - Rio + 20 i el futur de l’energia nuclear Comitè de Medi Ambient Pág. 25 - Crims de guerra de l’OTAN a Líbia Corte Penal Internacional Pág. 29 - La ‘sala de guerra’ del C’MUN Equip de premsa Pág. 30 - Participants del C’MUN 2012

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA Presidents honoraris Francesc Casares Potau Lluís Armet Coma Marina Bru Purón President Eduard Sagarra i Trias Vicepresident 1r Xavier Pons Ràfols Vicepresident 2n Joan Soler Martí Secretari Pablo Pareja Alcaraz Tresorer Albert Barbany i Hurtado Vocals Ildefons Valls i Torné Rafael Jorba i Castellví Lídia Santos i Arnau Xavier Fernández Pons Rosa Ana Alija Fernández Directora Àngels Mataró Pau Adjunt a Direcció Xavier Guerrero Fernández Staff Ariadna Quintero Valderrama Raül Jiménez Jiménez Teresa Visa Pérez Bernat Comes Llovera Pablo Rodríguez-Aguilera

REVISTA C’MUN 2012 Disseny, maquetació i coordinació Bernat Comes Raül Jiménez Col·laboradors revista C’MUN 2012 Anne Koski Albert Sagarra Brenda Calafell Fotògraf Pablo Rodríguez-Aguilera Impressió Masanas Gràfiques c/ Moles, 31, bajos 08010 Barcelona Depósito legal B 32.843-92 La Revista de l’ANUE no fa necessàriament seves les opinions expressades pels seus col·laboradors. La Redacció es reserva el dret d’alterar títols, destacats o textos en funció dels seus criteris professionals.


C’MUN 2012

El C’MUN, eina en la defensa dels valors democràtics Raül Jiménez. Secretari general del C’MUN.

La setena edició del C’MUN ha estat, sens dubte, la més complicada de fer, marcada per una gravíssima situació econòmica que malauradament no sembla tenir una solució clara. Ans el contrari, la crisi està agreujant l’avui dia evident degradació de les nostres democràcies occidentals, ben lluny de servir al ciutadà, en benefici d’uns interessos, els de l’anomenat mercat, fent que la nostra confiança en el sistema trontolli fins a un punt en què es fa evident la necessitat d’una regeneració profunda davant la corrupció, la submissió política, la desigual aplicació de la justícia o la incongruència de deixar les solucions a la crisi en mans dels qui ens han abocat a ella. S’ha confós, interessadament, capitalisme amb democràcia, quan no són el mateix. Un és un sistema econòmic en teoria al servei de les persones. L’altre és un sistema de valors convertit en el pilar fonamental de les nostres societats.

Poques associacions saben més dels valors en els que es fonamenta la democràcia que l’ANUE, que n’ha fet de la seva defensa l’eix central de cinquanta anys de tasca, iniciada en un país que vivia en blanc i negre. La seva història és un bon exemple que aquests valors democràtics es poden abandonar, trair o deixar de banda, en èpoques fosques, com les passades o les actuals, però que mai desapareixeran. Perquè darrera d’aquests valors estan els pobles, les persones. És la mateixa Carta de les Nacions Unides la que obre fent referència al nostre poder i a la nostra responsabilitat com a poble. Ha arribat l’hora de posar-se a defensar aquests valors de nou. Modestament, creiem que l’ANUE pot estimular aquesta regeneració amb activitats com aquest C’MUN. Nosaltres pensem que el C’MUN és “una escola” d’aprenentatge pràc-

A l’esquerra, Raül Jiménez, secretari general del C’MUN; Manel Manonelles, director de la Fundació Cultura de Pau; Raimond Blasi, regidor de comerç, consum i mercats; Eduard Sagarra, president de l’ANUE; i Brenda Calafell, subsecretària general del C’MUN, a la mesa presidencial, juntament amb els presidents de les comissions de debat. A dalt, els participants del C’MUN omplint el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

edito-

3


4 tic d’aquests valors que sostenen la democràcia: resoldre les controvèrsies mitjançant el diàleg i el treball conjunt, disposar d’un espai on es fomenta la universalitat i la pluralitat, dissenyar una activitat que estimula l’empatia i la convivència. Això és el C’MUN. Aquest any, teníem clar que el que calia era plantejar un debat polièdric que reflectís la “imatge” més acurada possible del món incongruent i desequilibrat en el qual vivim, per intentar establir aquesta necessitat de regeneració en el terreny econòmic, mediambiental, de seguretat, de l’extensió o limitació de drets o de la mateixa renovació de les Nacions Unides. L’objectiu final és intentar establir una “agenda del canvi”, marcada, de nou, pels valors i principis democràtics, també fonament d’unes Nacions Unides que pateixen com cap altra institució aquesta depauperació de valors. Hem d’ajudar-la a regenerar-se, ara més que mai, si és que volem dotar-nos d’un espai multilateral veritablement just i eficaç. Amb aquesta ambició, el C’MUN 2012 va engegar a rodar el 2 de maig a l’Auditori del CosmoCaixa, amb una massiva (van assistir-hi més de 150 delegats) training session i l’obligada jornada de registre dels participants a la simulació. A la tarda, el C’MUN començava oficialment amb la cerimònia d’inauguració celebrada al Saló de

En aquesta pàgina, quatre imatges de diferents activitats del C’MUN: la ‘training session’; el ‘guest speaker’ a l’Assemblea General; el photocol (veure pàgines centrals); i l’UN Quiz. A la pàgina de la dreta, l’acte de cloenda, amb Marcelino Cabanas, subdirector general de Política Exterior i Afers Multilaterals Globals i de Seguretat del Ministeri d’Afers Exteriors.

Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de Raimond Blasi, regidor de comerç, consum i mercats i les intervencions de Manel Manonelles, director de la Fundació Cultura de Pau, junt amb la presidència de l’ANUE, la direcció de la simulació i els presidents de les comissions de debat. Un C’MUN “heavy” Malgrat la nombrosa pèrdua de participants provinents de Grècia i Itàlia, països molt afectats per la crisi econòmica, prop de 300 delegats van començar les sessions a les comissions el dijous 3 de maig al CosmoCaixa en un matí ben intens. Quatre d’elles van comptar amb les conferències inaugurals dels experts (anomenats guest speakers), el Consell de Drets Humans amb Arcadi Oliveres, activista i president de Justícia i Pau; Pablo Pareja professor de Dret Internacional, a l’Assemblea General; Ana Barreira López, directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), a Medi Ambient; i de nou Manel Manonelles a l’Ecosoc. Sense gairebé tenir temps per situar-se en els debats, l’anunci d’un atemptat (fictici) a Ciutat de Guatemala en un concert internacional de “llegendes” de la música heavy/hard-rock sacsejava la simulació, especialment al Consell de Seguretat i al de Drets Humans. Orquestrat pel grup criminal


mexicà Los Zetas, i amb més de 600 morts i milers de ferits, la dramàtica situació posava de manifest la necessitat de situar el narcotràfic a l’agenda internacional de manera decidida, fent de la “crisi del C’MUN”, fruit d’un gran i molt gratificant treball conjunt de l’equip del model, un estímul per aprofundir en la negociació de temes com l’aplicació de la responsabilitat de protegir o els límits sobre el dret a la manifestació. Amb la crisi en marxa i la resta de comissions funcionant, el primer dia de sessions va concloure amb molt bones vibracions. El colofó va venir al vespre, amb la celebració d’una nova edició del UN Quiz, on es barregen els coneixements dels delegats sobre l’Organització Mundial, en un ambient més distès, abans de cloure la primera jornada. Divendres va ser un dia més calmat per l’equip del C’MUN. Amb l’excepció de les tensions a la Cort Penal Internacional, malauradament excedint el terreny de les simulacions, ens vam poder dedicar a veure, des d’una posició privilegiada, com evolucionaven les sessions, resolent dubtes i intentant ajudar en comissions com ara l’Assemblea General, que tractava sobre la reforma de les Nacions Unides, oferint la possibilitat de comptar amb determinats delegats per a que participessin en altres comissions i vetllant, en definitiva, per fer els debats el més enriquidors possibles. A la tarda, una vegada comprovat que la majoria de comissions tenien ben encaminats els seus documents de treball o esborranys de resolució, bona part dels delegats van marxar a la “tarda cultural”, podent gaudir de museus com el Picasso, la Sagrada Família, el MNAC o el del Barça.

Exemple dels valors democràtics Com sempre, dissabte al matí va ser un dia de molta feina a les comissions per aconseguir enllestir a temps les resolucions finals. La recerca del consens, o com a mínim de les majories més àmplies possibles, van posar de manifest la qualitat, dedicació i “mà esquerra” dels presidents de les comissions, en un exemple del que hauria de ser la democràcia, també a les Nacions Unides que desitjem i necessitem. Finalitzada la feina a les comissions, ja després de dinar, va tenir lloc la cloenda del C’MUN 2012, amb la presència de Marcelino Cabanas, subdirector general de política exterior i afers multilaterals globals i de seguretat del ministeri d’Afers Exteriors, i actualment ambaixador espanyol al Camerun, qui es va declarar enlluernat per la feina feta i el que representa la simulació. Una feina que posa de manifest que hi ha una altre manera de fer les coses, molt allunyades del reguitzell de vergonyoses decisions que es prenen dia rere dia en aquest país, com molts altres, on els ciutadans ja no es tenen en compte. I que hi ha uns valors darrera d’aquesta feina. Moltres gràcies a totes les institucions que han donat suport al C’MUN 2012. I molt especialment a l’equip del C’MUN/ANUE. Treballar amb vosaltres, ha estat i és, una sort i un privilegi. Vosaltres heu fet la simulació possible. I finalment, moltes gràcies a tots els delegats. Vosaltres heu defensat, amb el vostre compromís, aquests valors democràtics, i heu demostrat que els joves ens neguem a ser part d’una nova “generació perduda”. Volem ser part de la generació que transformi el món.

edito-

5


6 Consell de Seguretat

La Responsabilitat de Protegir Aleksandra Semeriak. Presidenta del Consell de Seguretat del C’MUN 2012. Universitat Pompeu Fabra.

El Consell de Seguretat en el segon dia de sessions.

Un cop més, el Consell de Seguretat es reunia durant el C’MUN 2012 per tractar un dels temes de més actualitat i controvèrsia: la Responsabilitat de Protegir (R2P). El concepte va ser adoptat a la Cimera Mundial de l’ONU de 2005, per tal d’augmentar l’eficàcia de les Nacions Unides en situacions on crims de guerra i atrocitats similars afligeixen la societat civil. Més coneguda per la seva aplicació a Líbia, la Responsabilitat de Protegir no es limita a aquest cas, i la seva extrapolació a altres contextos és possible, però, com hem vist i veurem, poc probable. Des del primer dia de les sessions, als delegats no els va faltar ni motivació ni ganes per discutir temes tan polèmics com l’aplicació de la R2P en el cas de Síria, que havia estat també la principal qüestió discutida en les últimes reunions del veritable Consell de Seguretat. Es va establir, per tant, una agenda que començava pel cas de Síria dins de la Primavera Àrab, prosseguia amb la situació de la “Banya d’Àfrica” i finalitzava amb l’assumpte del crim organitzat a Amèrica Central i Mèxic. A mig matí, però, les delegacions van ser sorpreses per un missatge urgent del secretari general de les Nacions Unides, que informava d’un atemptat comès per l’organització criminal Los Zetas durant un con-

cert internacional a Ciutat de Guatemala. Tot i que alguns països insistien que el tema de Síria seguia sent més important, la gran quantitat de víctimes de l’atemptat van fer deixar de banda l’agenda establerta per tractar amb urgència la situació de crisi a Guatemala. No sense contradiccions sobre quin camí havia de perseguir la resolució, i amb la important participació dels països llatinoamericans i més petits del Consell de Seguretat, les diferents delegacions van aconseguir aprovar al final de la tarda una resolució. La resposta a la crisi es basa en el ple consentiment del govern guatemalenc per a qualsevol actuació, en la cooperació de les organitzacions regionals com CARSI i CICIG, i en les negociacions bilaterals dels estats membres amb el govern de Guatemala per proporcionar ajuda humanitària amb ajuda de les ONG locals i internacionals. A més, anima al secretari general a inspeccionar, juntament amb un consell d’experts, la regió per desenvolupar un informe sobre el tipus i la quantitat d’ajuts i establir el termini de temps per a l’actuació. Afectats per la crisi, l’endemà es va decidir alterar l’ordre de l’agenda, situant el tema del crim organitzat en segon lloc, després de la Primavera Àrab i Síria. Amb afany de tirar endavant una resolució el més aviat possible, totes les delegacions van treballar a contrare-


llotge, conscienciats que cal evitar la propagació d’una guerra civil a gran escala. Seguint els resultats de les anteriors decisions preses pel Consell de Seguretat, la resolució, dirigida per les delegacions de França, Portugal, Regne Unit i Estats Units, no va estar exempta de crítiques, sobretot pel que fa a la referència a l’article 41 del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides en el cas de no complir l’alto el foc per ambdues parts en el període de 90 dies sota supervisió dels observadors de la UNSMIS. Ni tan sols la intervenció del representant de la Lliga d’Estats Àrabs va poder encaminar a totes les delegacions cap al consens. Limitats pel temps, la sessió va ser suspesa per continuar al dia següent. Pressionats per la importància del tema i la responsabilitat sobre la població civil que segueix patint per continus atacs i bombardejos malgrat l’alto el foc establert, els diferents estats membres van intentar, per tots els mitjans, elaborar un document que insistís en l’ajuda humanitària i en futures mesures, mantenint l’esperança en el diàleg i el desenvolupament positiu del problema, alhora que pretenia complaure a cada un dels presents en el comitè. Per desgràcia, a l’hora de la votació, l’abstenció de Xina i el veto de la Federació Russa va acabar per frustrar els desitjos de les altres delegacions. Malgrat això, aquest resultat tan semblant a la realitat, acaba per demostrar a cada un de nosaltres la dificultat de les decisions a nivell internacional i les controvèrsies de la responsabilitat compartida. A mig matí de dissabte, quan semblava que la trobada del Consell de Seguretat

arribava a la seva fi, un document presentat per les delegacions d’Azerbaidjan, Colòmbia, Guatemala i Portugal sorprenien al comitè en referència al segon tema de l’agenda. Certes modificacions i discussions en l’últim moment van fer possible iniciar la votació i aprovar-lo com a segona resolució. Aquest document intenta innovar en la lluita contra el crim organitzat a Amèrica Central a través de la creació d’un “Comitè de Països de Trànsit” per a la representació dels interessos socials i lluitar contra el consum i tràfic de drogues, en considerar insuficients les polítiques tradicionals. No ha estat fàcil discutir la “Responsabilitat de Protegir” des de punts de vista totalment oposats i en contextos totalment diferents. El que en un cas pot semblar lògic, en un altre es pot considerar una actuació inadmissible. Sempre en contraposició als principis de sobirania nacional i no intervenció, el patiment dels ciutadans d’altres països fa qüestionar quins arguments han de prevaler. Com diuen, és fàcil esquivar les nostres responsabilitats, però és impossible evitar les conseqüències d’haver-ho fet. Encara més quan es tracta de vides humanes. Finalment, m’agradaria agrair un cop més a l’ANUE i a cadascun dels seus membres que han fet possible aquesta experiència. I per descomptat a la meva vicepresidenta, Alessandra, i els meus delegats: estimats representants de l’Azerbaidjan, Xina, Colòmbia, França, Alemanya, Guatemala, Índia, Marroc, Pakistan, Portugal, Rússia, Sud-àfrica, Togo, Regne Unit i Estats Units, GRÀCIES.

Els delegats del Consell de Seguretat.

edito-

7


8 C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

Security Council

S/RES/1/ 2012

Distr.: General 4 May 2012

The humanitarian crisis in Central America Adopted by the Security Council at its 1st meeting, on 3rd May 2012 The Security Council, Taking into account the statement of the Secretary General condemning the bombing attack that recently took place in Guatemala, Declaring its deep condolences to the more than 1.000 victims and injured people of the intolerable bombing attack organized by the international criminal organization Los Zetas Recognizing the crucial role played by regional organizations such as CARSI (Central American Regional Security Initiative), and international organizations such as the International Commission Against Impunity in Guatemala (CICIG) providing law enforcement in offering constructive alternatives to members of the local civil society, Condemning any actions by criminal organizations, whose main activity is the promotion of drug-trafficking, human trafficking, kidnapping, homicide and extortion, Reaffirming its mandate to provide peace and security: 1. Invites the Guatemalan Government to provide full coordination of regional and national policies with their full consent; 2. Supports the work of the CICIG, which was created in 2006 by the UNSC and which aims to alert the violation of the rights of Guatemalans by illegal groups, collaborate with state criminal prosecution and recommend reforms and public policies to the State in order to eradicate these actors; 3. Encourages all Member States to engage in bilateral negotiations with Guatemala in order to provide funding and assistance to CARSI and CICIG to assist the Guatemalan government to confront its current crisis; and further encourages local and international Non-Governmental Organizations to provide humanitarian aid to the Guatemala Government; 4. Urges the Secretary General, Ban Ki Moon, to survey the region, accompanied by a council in order to evaluate the situation and to provide an insight before further actions are taken. Within a week, this council should deliver a full report concerning the matter of the bombing, including the possible paths to solve the situation, which will include: a) The types of supplies that are required for the rehabilitation phase in Guatemala; b) The quantity of the mentioned supplies; c) The state of security of the Guatemalan government, and its capabilities to provide a secure environment for the NGOs and civilians that will be present in Guatemala; d) The time frame that is required for the NGOs and local humanitarian institutions to carry out the support they provide in Guatemala; e) The amount of necessary funding that will be needed in order to launch the humanitarian aid in Guatemala; f) The consent of the Guatemalan government; 5. Decides that the NGO’s concerned with the matter of humanitarian aid, namely World Food Program (WFP) and United Nations Children’s Fund (UNICEF), and the local humanitarian institutions in Guatemala take necessary action to provide assistance to those in need with compliance of the evaluation provided by the council mentioned in operative clause 2; 6. Calls upon the Organization of the American States to develop a report on the situation in Guatemala and to issue it to the Inter-American Court so that it can investigate the condition of the current situation; 7. Decides to remain seized of the matter and calls upon all Member States to engage in further negotiations about Organized Crime in Central America as set in the Agenda.


C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

Security Council

S/RES/2/ 2012

Distr.: General 5 May 2012

The humanitarian crisis in Central America Adopted by the Security Council at its 1st meeting, on 5th May 2012 The Security Council, Upholding the general principles of sovereignty and self-determination of each nation, Cognizant of the institutional and resource limitations of “drug transit” nations confronting the sizeable threat of drug trafficking organizations, particularly Central American, Acknowledging the threat to stability and growth presented by organized crime globally, and the accentuated threat posed to transit countries by these criminal groups, Recognizing the urgency of adjusting and updating international drug policy accordingly to changing political realities of nations battling powerful actors of organized crime, Considering the escalating and global extent of this threat deserving of a need for action in addressing the roots of this issue, Deeply concerned with the increase in corruption and deterioration in security of “transit nations” in particular, Acknowledging the efforts set forth by counter-drug initiatives such as, but not limited to, Merida Initiative, Recognizing that drug traffic represents a vital source of funds for organized crime or terrorist groups, Affirming its responsibility and commitment to support and protect nations and institutions whose security has been compromised by this menace: 1. Calls upon the member states of the U.N. General Assembly to open the debate on drug policy reform with the aim of adjusting resolution goals to the current situation; 2. Considers that the traditional policies of drug enforcement have been insufficient in dealing with the threat of organized crime; 3. Recommends the revision of the following conventions: 1961 Single Convention on Narcotic Drugs, the 1971 Convention on Psychotropic Substances, and the 1988 UN Convention against the Illicit Traffic of Narcotic Drugs and Psychotropic Substances so as to provide further flexibility of action to counter the influence of organized crime; 4. Emphasizes its continued support to all UN members in fighting drug consumption through global prevention programs; 5. Endorses the formation of a UN Transit Country Committee to represent the special interests of “drug transit countries” in the UN system and assist in countering the spread of organized crime and prescribing policy to address related issues arising specifically in these countries; 6. Urges all relevant UN bodies, such as UNODC or CICIG, to focus on strengthening judiciary institutions of countries battling impunity caused by drug trafficking organizations and organized crime; 7. Decides to remain seized of the matter.

edito-

9


10 Asamblea General

La reforma de les Nacions Unides Pau Petit. President de l’Assemblea General del C’MUN 2012. Universitat Pompeu Fabra.

L’Assemblea General durant la conferència del professor Pablo Pareja, el primer dia de sessions.

Durant el C’MUN 2012 es va celebrar una Reunió d’Alt Nivell de l’Assemblea General (AG) de l’ONU sobre la reforma de les Nacions Unides moderada per Pau Petit Iglesias, Ksenia Severinova i Mary Michelle Connellan. A la sessió hi van participar joves universitaris de tot el món que es van trobar al CosmoCaixa de Barcelona del 2 al 5 de maig 2012 per tractar de trobar una resposta de consens per reformar l’estructura de les Nacions Unides i així adaptar-la als reptes que planteja el segle XXI. Tanmateix, el professor Pablo Pareja, expert en Dret Internacional Públic, va inaugurar la sessió amb una explicació històrica sobre la reforma de les Nacions Unides. Es van tractar dos grans temes durant la conferència: primer, la participació de nous actors en el marc de les Nacions Unides, tenint més en compte la societat civil, els actors no estatals i el sector dels negocis; segon, l’admissió i expulsió de membres de les Nacions Unides. Alguns moviments de la societat civil com els Indignats del 15-M o el moviment Occupy Wall Street han despertat un debat sobre la importància de la societat civil en el

món. Durant la conferència es va proposar la creació d’un Setè Comitè permanent de l’AG de l’ONU centrat en la representació d’actors no estatals incloent la societat civil així com representants d’actors privats, empreses transnacionals i regions, amb una interacció especial amb l’objectiu de canalitzar les demandes de tots aquests actors no estatals a nivell global. També es va plantejar la possibilitat de crear un grup de treball de la societat civil, on s’incloguin ONG, joves, moviments socials i qualsevol representant de la societat civil que ho necessiti, especialment fent ús de les noves tecnologies. Hem de subratllar la importància de la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses i del Global Compact. Igualment, es va emfatitzar sobre l’important rol que juguen a nivell global organitzacions supranacionals com ara la Unió Europea o la Lliga Àrab. A més, es va debatre sobre la campanya per crear una Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides, encara que no va aconseguir suficient suport dels estats membres. El segon tema que es va tractar va ser l’admissió i expulsió de membres de les Nacions Unides. Malgrat els grans esforços


d’alguns actors no estatals com Sàhara Occidental, Palestina, Tibet, Escòcia, Catalunya-Euskadi-Galícia, entre altres, que també van estar presents en les negociacions proposant ambicioses esmenes als estats, el segon projecte de resolució no va prosperar a causa de les resistències que van plantejar els països amb més poder, sobretot els membres permanents del Consell de Seguretat. També hem de mencionar que prèviament, durant el C’MUN Special Meeting 2011, ja s’havia abordat el tema de “Pensant unes noves Nacions Unides”, fet que va donar peu a la primera resolució. Els moderadors valoren molt positivament l’experiència, van observar que els delegats, havent hagut de preparar acadè-

micament escrivint un position paper, van participar molt activament en les sessions i van aconseguir aprovar una Resolució satisfactòria per fer front tant als dèficits institucionals internacionals acumulats durant el segle XX com els reptes actuals, demostrant un cop més que les Nacions Unides formen part de la solució. Finalment, s’espera que els resultats del C’MUN 2012 siguin tinguts en compte pels membres de les Nacions Unides per, potser, construir un futur millor, perquè els joves d’avui són els líders del demà i la seva veu demana una reforma de l’ONU. Al final del dia sabem que no serà fàcil i que trigarà molt de temps aconseguir el que ens proposem, per això, imaginem quin món volem per als nostres néts i les generacions futures; tenim una gran responsabilitat.

A dalt, la representant d’Occupy Wall Street dirigint-se a l’Assemblea. Avall, foto de grup dels delegats.

edito-

11


12 C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

General Assembly

A/RES/1/ 2012

Distr.: General 5 May 2012

Under the Chapter IV, Article 22 of the United Nations Charter, The General Assembly, Recognizing the primary responsibility of the General Assembly for the maintenance of international peace and security under the Charter of the United Nations, Solemnly affirms the intrinsic principle of state soveregnty of UN member states, Noting with regret the concern risen by the absence of effective representation and responsibility within the General Assembly, Proclaims valid, peace-seeking attempts of participatory democratic movements to be accordingly represented in the UN system, Fully aware of the further action needed in order to ensure that representation is extended from the its present status to as many parts of the world as possible, Bearing in mind that the current structure does not comprise the totality of social actors, Noting with deep concern the limitations of restricted number of such actors in certain regions of the world, 1. Endorses the implementation of a permanent Seventh Committee of Non States Actors, under the surveillance and auspices of the General Assembly, which: a) Within a non-state framework, including members of civil society, and private actors from the business sector, as well as the existing observers in the General Assembly, having irregular meetings on upon request by members or the General Assembly; 2. Urges the UN Secretariat to create a working group of civil society representatives and experts with a limited mission time wise, with the following purposes: a) Considering the definition agreed upon of the civil-society as any representative NGO, IO, Youth and Social movements and non-state actors of peaceful agenda profit or non-profit the like, to any business company there is. In other words any organisation or company that is not owned or vastly subsidized or own by any state/governmental institution, to provide extensive evidence as to these organisations civic competences, human rights records and field of expertise. b) The correspondent criteria would be similar to the criteria available for the inclusion of observers in the session of the General Assembly, criteria that is in place in ECOSOC for NGO consultative status. c) The proposed Commission would meet as designated by the General Assembly or in light of a demanding crisis. Otherwise, the group would meet once a year to maintain communication. 3. Authorises the General Assembly to have a general overview over this Assembly, 4. Endorses the possibility for particular petitions and observations to be considered by this body. By particular petitions, in situations raised by particular crises, social associations, refers to: i. Particular Petitions or social groups willing to participate and bring their contribution, which could propose their inclusion in the meeting for particular topics or in answer to specific events related to their field of expertise. ii. The participation in meetings will be possible by a prior application. 5. Draws the attention that the Seventh Committee will be entitled with the right to present the General Assembly with working papers on sensitive issues and will not hold an equal membership as the member states in the GA. 6. Declares accordingly that this Committee will lead and be administrated by a Secretary General appointed by the Secretary General of the UN, with the mission of presenting decisions agreed upon by this Committee in the formal sessions of the General Assembly. i. The election system for the Secretariat, will be conducted by the General Assembly with a 2/3 majority needed for approval. 7. Endorses that this Assembly will be self-sufficient budget wise, with further debate needed in order to decide the consequent procedures, 8. Reaffirms that the present status of observer actors in the General Assembly will not be altered, 9. Emphasises that observers already existing within the GA, can maintain their status in the GA, and still be part of the Committee. The supranational and regional organisations such as EU and AU should also stay in the GA, 10. Suggests an increased participation of social actors and representatives of civil society in both the GA and the other specialised bodies of the UN. By increased participation is meant: iii. More active participation in the preliminary stages of debate with a consultative stance and in the elaboration of consequent resolutions.


Consell de Drets Humans

La protecció del dret d’associació i expressió

a

la

llibertat

Lamprini Basdeki. Presidenta del Consell de Drets Humans del C’MUN 2012. University of Macedonia.

El Consell de Drets Humans el segon dia de sessions.

La 7a edició del C’MUN va finalitzar amb èxit després de tractar dos temes molt importants: el dret a la lliure associació i expressió, d’una banda, i la regulació de les empreses militars i de seguretat privades (EMSP), de l’altra. Després de breus negociacions, els delegats van votar el primer d’aquests dos, com el primer tema a tractar i va ser el que més debat va generar, especialment quan va sorgir una crisi només començar la primera sessió. La crisi va esclatar amb un atemptat amb bomba per un grup terrorista mexicà, amb possibles connexions amb càrtels de drogues a Guatemala, durant un concert internacional. La comissió va rebre notícies sobre l’escalada de la crisi a través de l’alta comissionada per als drets humans del C’MUN, Brenda Calafell. Inicialment, es va registrar una xifra molt alta de morts i ferits, de manera que el poble guatemalenc va expressar el seu desig de protestar. No obstant això, el Govern guatemalenc va considerar que aquestes protestes podrien crear inestabilitat dins del país i podrien traspassar la frontera del

pacífic. Conseqüentment, se li va demanar al Consell de Drets Humans del C’MUN 2012 que realitzés un debat sobre el dret a la lliure associació i expressió per abastar també la llibertat de reunió del poble guatemalenc per expressar públicament el seu malestar. Les discussions i els debats van ser molt acalorats, però tot i així, els delegats van intentar mantenir-se d’allò més diplomàtics per aconseguir el millor resultat possible i, és clar, permetre a les Nacions Unides participar en la crisi. El Consell va preparar un total de tres documents de treball per a futurs debats. Finalment, i després d’hores de dur treball, els delegats van presentar un esborrany de resolució. Tot i això, les diferències principals entre els delegats es van centrar en la intervenció o no de les Nacions Unides en la crisi i, més específicament, en les competències del Consell de Drets Humans per intervenir en un assumpte tan delicat. Hi va haver un llarg i estès debat sobre si la qüestió era d’abast regional o internaci-

edito-

13


14 onal. El Consell va arribar a la conclusió que estava a les seves mans donar-li més èmfasi a la lluita contra el tràfic il·legal de la mateixa manera que s’ha d’esforçar per promocionar el dret de lliure associació i expressió. Així mateix, respecte a la crisi, el Consell de Drets Humans insta tots dos estats a mantenir la seva fronteres inicials d’acord amb la Resolució A/50/365 aprovada per l’Assemblea General, per respectar els principis de la sobirania nacional i la no interferència en els assumptes interns dels Estats. La UNODC és un dels òrgans de les Nacions Unides que ha de ser present en la crisi amb un estatus d’observador. El Consell va acordar que el grup d’observadors hauria de consistir en assessors estratègics mexicans, assistents guatemalencs i de les Nacions Unides, amb l’objectiu de garantir la protecció del principi de no interferència i els drets humans bàsics. Aquest va ser el resultat d’un excel·lent esforç col·lectiu per part de les diferents delegacions, de vegades amb punts de vista oposats, que, complint amb l’esperit de les Nacions Unides, es van unir i es van esforçar junts per crear el document que avui està a la vista de tots. Va ser aquest esperit que va omplir de coratge als delegats per poder passar al segon tema que tractava la regulació i supervisió de les empreses militars i de seguretat privades. Aquest tema també va despertar gran interès en els delegats. Tanmateix, el debat no va portar a l’aprovació d’un esborrany de resolució per manca de temps. No

Els delegats del Consell de Drets Humans.

obstant això, es va discutir durant dues hores un document de treball amb l’objectiu de reforçar el paper del Grup de Treball de 2005, que, entre altres, haurà d’emetre un informe anual sobre les regions afectades. Aquest Grup de Treball hauria de ser el responsable de supervisar i fer suggeriments en regulacions sobre els drets humans i els aspectes militars i judicials per a presentar al Consell de Seguretat i a l’Assemblea General. A més, es proposa a tots els estats membres col·locar totes les EMSP sota l’autoritat de la jurisdicció militar de cada govern. Malauradament, el Consell de Drets Humans de C’MUN 2012 no va aconseguir emetre dues resolucions ni presentar una proposta oficial a ambdues qüestions. No obstant això, els nostres joves líders van arribar a emetre un esborrany de resolució impecable sobre la llibertat d’expressió, van solucionar una crisi i van debatre de forma apassionada el segon tema. Des del meu punt de vista, C’MUN 2012 va ser una experiència fantàstica. No obstant això, no es podria haver fet realitat sense la meva copresidenta Carla Calvo i la nostra ajudant Marina Pastor, a qui vull donar les gràcies per la seva ajuda i cooperació. Finalment, encara que no menys important, vull agrair a tots i cada un dels delegats del Consell de Drets Humans d’aquest any per fer aquest C’MUN únic. Espero que els vostres presidents estiguessin a l’altura, i que en sortir de la sala de Consell de Drets Humans, marxéssiu plens d’experiència i coneixement.


C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

Human Rights Council

HRC/RES/1/ 2012

Distr.: General 5 May 2012

The right to free association and expression The Human Rights Council, Recalling the freedom of expression and assembly; Recognizing the role of the United Nations High Commissioner for Human Rights to better promote and protect the right to freedom of opinion and expression as mandated by the Human Rights Council resolution 7/36; Acknowledges the important role of international cooperation for, and the valuable work of individuals, groups and associations in contributing to, the effective elimination of all violations of human rights and fundamental freedoms of peoples and individuals; Noting with grave concern the current situation as it is designated in Guatemala; Recalling the rights to freedom of expression, association and assembly are enshrined in international and regional human rights treaties including the International Covenant on Civil and Political Rights (ICCPR) under Articles 19, 21 and 22, the Convention on the Rights of the Child (CRC) under Articles 13 and 15 and the Universal Declaration of Human Rights (UDHR) under Article 19; Recognizing the relationship between international peace and security and the enjoyment of human rights and fundamental freedoms, and mindful that the absence of international peace and security does not excuse non-compliance; Declaring our aim to support the freedom of expression; Noting with concern that according to the UNDHR everyone has the right to freedom of opinion and expression;this right includes freedom to hold opinions without interference and to seek, receive and impart information and ideas through any media and regardless of frontiers; Reaffirming the principle of shared responsibility as the basis for a comprehensive, broad, balanced and sustainable approach to combating illicit drugs and drug cartels; Underlining the importance of the protection of the freedom of demonstration and association; Emphasizing the need to consider this crisis as an international issue, as stated by the appeal of the United Nations High Commissioner for Human Rights; Having examined this case with a global scope; Decides upon the following immediate actions: 1. Decides to strengthen the cooperation amongst HRC, ICC, UNODC, HRW in terms of ameliorating the regulation of drug trafficking and fighting the drug cartels, as well as the promotion of the right to the freedom of expression; 2. Encourages the cooperation of UN States for the protection of national sovereignty especially regarding the threats posed by international drug related criminal organization; 3. Emphasizes that the borders between Guatemala and Mexico shall be equally respected both on a regional and international level, in accordance with the resolution A/50/365 adopted by the General Assembly to respect the principles of national sovereignty and non-interference in the internal affairs of States, 4. Invites all UN members to cooperate in the long-term on the fight against drug trafficking, 5. Recommends the UN Security Council to decide upon taking long term action on the current drug trafficking situation and the subsequent crisis including but not limited to: 1) Give special attention to the close Mexican-Guatemalan relationship and their agreement to allow limited Mexican logistical cooperation with Guatemala. 2) Decide upon taking immediate action on the current crisis including but not limited to: a) sending international observers from the UNODC with special emphasis on the MexicanGuatemalan border. b) UN-led Security Assistance that: i) Will include Mexican strategic counselors to help with the crisis at hand ii) Will consist of 70% Guatemalan, 30% UN assistants. iii) Will work for a trial period in accordance with the native Guatemalan forces throughout this crisis; if the process is successful than this system will be used for the fight against drug trafficking in that respective region. iv) Will ensure that the basic human rights such as the freedom of demonstration, freedom of information, freedom of press are protected, if the national security is threatened.

edito-

15


editoPhotos by

CRISPYPHOTO


18 Ecosoc

Superar la crisi amb una gobernança econòmica mundial Guillermo Serra. President de l’Ecosoc en el C’MUN 2012. University of Essex.

L’Ecosoc en el primer dia de sessions.

En aquesta edició del C’MUN, el Consell Econòmic y Social va posar un énfasis especial sobre l’actual crisi econòmica global i els seus efectes socials. Els temes principals dels debats de l’Ecosoc van ser, la protecció dels drets econòmics i socials, la protecció dels grups vulnerables –especialment les dones joves i els migrants-, les conseqüències de la recessió econòmica, la corrupció i el rendiment de comptes. Durant la primera sessió del primer dia, el Comitè va escollir com a tema de discussió la protecció dels drets econòmics i socials, després que una àmplia majoria de les delegacions ho expressés en els seus discursos inaugurals. Després d’establir l’ordre del dia, vam tenir un convidat especial, Manel Manonelles, director de la Fundació Cultura de Pau, qui parlà de la actual crisi econòmica, la necessitat d’establir impostos sobre les transaccions financeres, els efectes de la crisi econòmica en la cooperació, així com la corrupció i el rendiment de comptes per prevenir futures crisis econòmiques, entre d’altres temes. La intervenció de Manonelles va ser molt útil per a què els delegats entenguessin els efectes socials de la crisi econòmica actual, però també, per tenir en compte alguns documents escrits anteriorment, així com la posició d’alguns països respecte el tema. Després d’esmorzar, el Comitè va començar a escriure el primer document de treball, amb un clar lideratge de les delegacions d’Alemanya, Turquia i els

Estats Units d’Amèrica, que van el·laborar un document de treball comú, mentre que les delegacions d’Àfrica i Amèrica Llatina van treballar en un document de treball alternatiu. El segon dia de sessions va començar amb un moderated caucus sobre les clàusules essencials que hauria d’abordar un projecte de resolució. Els delegats van suggerir diverses mesures com gravar el sistema financer –que més tard es modificà per “intervencions voluntàries del sector privat”–, col·laboració entre països desenvolupats i en desenvolupament dels projectes de cooperació, i la protecció dels programes del PNUD en els països menys avançats d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. A mesura que avançava el dia, la China aconseguia els suports de Canadà, Cuba, Etiopia i Japó, entre altres, per obtenir un document de treball comletament diferent al proposat per el bloc liderat per Estats Units. El document de treball discutit per aquestes darreres delegacions, incloïa el reconeixement de les diverses economies emergents, clàusules sobre la protecció dels països menys adelantats i la reconstrucció dels programes d’ajuda financera. Els dos documents de treball, tenien, aproximadament, el mateix número de partidaris, pel que semblava poc probable que algun dels dos docuements de treball, pogués convertir-se en la resolució final de la simulació. Tot i així, els delegats realitzaren considerablemes canvis en ambdós documents per intentar afegir països al seu bloc.


Després de la pausa de migdia, la sessió va continuar amb un intens debats durant els moderated i unmoderated caucus i les no moderades. Els dos grups, liderats per EUA i la Xina, van decidir presentar els seus documents de treball com a projectes de resolució. Així, el document presentat per Estats Units es va convertir en el projecte de resolució 1.1, i el document presentat per la delegació de Xina, es va convertir en el projecte de resolució 1.2. Amb els dos projectes de resolució presentats, va ser més fàcil pels delegats discutir les clàusules que consideraven necesàries per a la resolució. Al final del segon dia de sessions, i durant els moderated i unmoderated caucus, els delegats es va afenyar a examinar les clàusules operatives de l’altre, per tal que tots els dubtes sobre els canvis realitzats per ambdós blocs durant el dia, fossin clars.

Amb només un projecte de resolució sobre la taula per a l’últim període de sessions del comitè, els suports de la Xina i altres patrocinadors de la resolució 1.2, van presentar esmenes amistoses. Poc després, just mitja hora abans de finalitzar la sessió, el projecte de resolució 1.1, es va convertir en resolució. Els resultats de la votació van ser 18 a favor, la abstenció de la Federació Russa i el vot contrari de la delegació del Canadà. Després del procediment d’aprovació, la Comissió va reobrir l’agenda, i van decidir establir el tema de la protecció de grups vulnerables. Degut a que el Comitè no disponia de massa temps, els delegats només tenien la oportunitat d’exposar les opinions dels seu país sobre els temes en qüestió. Després que totes les delegacions realitzaren el seu primer dicurs sobre les qüestions dels grups vulnerables, la simulació es va suspendre fins la pròxima edició del C’MUN.

En el tercer dia de sessions, i després de múltiples esmenes en ambdós documents, els delegats van donar prioritat al document escrit pels Estats Units i els seus aliats, el qual, tenia més cláusules operatives que el bloc de la Xina. D’aquesta manera, la Xina va retirar el seu projecte de resolució 1.2, en un intent per a modificar el projectede resolució 1.1, adaptant-lo així als seus interessos i als de la majoria de països en desevolupament. La Xina, Cuba, Etiòpia i Japó, entre d’altres, lideraven la oposició al projecte de resolució 1.1, tot i que, després que acceptessin les esmenes amistoses, algunes delegacions van atorgar una clara preferència al projecte de resolució 1.1. El bloc encapçalat per la Xina, va tractar d’introduir un nou projecte de resolució amb esmenes importants respecte l’anterior document de treball, però aquest va fallar, ja que la resolució 1.1 incloïa alguns punts d’interès per alguns països aliniats anteriorment amb la Xina.

Com a president, em vaig sentir realment content de veure el progrés dels delegats des del seu discurs d’apertura dels primer dia, fins afirmar la seva posició sobre el tema nou de l’últim dia de simulació. Estic segur que no vaig ser la única persona que va veure el progrés, sinó que els mateixos participants van veure millorar la seva oratòria, la seva negociació, les resolucions per escrit, i la seva habilitat diplomàtica. Tenint en compte que la majoria dels participants eren principants, el nivell de millora durant la simulació ha estat extraordinari, i, estic segur que els participants recordaran el C’MUN 2012 com una experiència inoblidable en els aspectes acadèmics, i socials. En nom dels presidents, Jonathan Jona i jo, ens agradaria reiterar la nostre profunda gratitut cap els delegats i l’equip organitzador, per tal de poder fer el C’MUN 2012, un autèntic èxit. Tal i com va escriure Henry Wadsworth, “només s’és jove una vegada”. Gràcies.

Els delegats de l’Ecosoc.

edito-

19


20

C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

ECOSOC

ECOSOC/RES/1/ 2012

Distr.: General 5 May 2012

The Economic and Social Council Protection of economic and social rights The Economic and Social Council, Recognizing that in 2009 an economic crisis emerged in the United States and in Europe, leading to a global economic crisis affecting third countries, causing several social, political and economic impacts, particularly in developing countries, Expressing deep concern about the ongoing global financial and economic crisis, and its effect particularly on development, Acknowledging that unemployment and underemployment is very high in some countries due to the global economic crisis and recession, Guided by the principles of The Economic and Social Council as the central forum for discussion on international economic and social issues addressed to Member States and the United Nations and acknowledging the need for global governance in solving the problems of the global economic crisis, Considering that the high levels of unemployment and underemployment severely affect younger generations, and vulnerable groups, Understanding that the budget of the United Nations is generally decreasing, we recommend to reinforce the outcome of the already existing programmes, Conscious of the need to promote sustained, inclusive and equitable economic growth that generates employment, leads to poverty eradication, fosters sustainable development and strengthens social cohesion, Recalling the Outcome of the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development, Recalling also the Global Jobs Pact, adopted by the International Labour Conference on 19 June 2009, which is intended to promote a job-intensive recovery from the crisis and to promote sustainable growth, Recalling further its resolutions entitled “Recovering from the crisis: a Global Jobs Pact” adopted in 2009 and 2010, Recalling of the outcome of the Conference (I7 2009/SA.34) about strengthening of the coordination of emergency of humanitarian assistance of the United Nations of 2009, Recalling its decision that the theme of the 2012 annual ministerial review should be “Promoting productive capacity, employment and decent work to eradicate poverty in the context of inclusive, sustainable and equitable economic growth at all levels for achieving the Millennium Development Goals”, Welcoming the collaboration of all states in effectively approaching the concerns and needs of developing countries, Urging developed states to recognize the emergence of growing economies and their contribution in development, 1. Encourages to take the necessary measures in order to increase competitiveness according to each country´s particular characteristics; 2. Recommend international private sector to voluntarily invest in development programs by spending 0.5% of the annual profit tax; 3. Further recommends taking into consideration UNDP reports and consider imitating more successful programs already implemented in the regions; 4. Suggests promoting stimulus program packs for international agents which reduce tax alleviation; 5. Calls for maintaining the economic compromise and the financial contribution to international development funds and UN institutions; 6. Further invites to extend the period of already implemented programmes according to the immediate needs of each region in this economic crisis; 7. Calls for the inclusion of all state actors, regardless of their distinctive economic systems in a process of collaboration to solve the problems of the global economic crisis; 8. Requests equal economic opportunity and gradually open markets to ensure a free international trading sphere and to avoid any economic discrimination and exclusion; 9. Suggesting to the UNDP to give priority to regions with high levels of malnutrition such as Africa, Asia and Latin America, based on the information of the Food and Agriculture Organization (FAO); 10. Reaffirms the need to acknowledge the significance of emerging and varied economies; 11. Expresses the need to recognize the sovereignty of the developing countries and actively participate in the process of resolving problems within their own region; 12. Suggest the need for financial aid that is not solely dependent on government contributions; 13. Calls upon the involvement of non-state actors in the management of the global economic crisis; 14. Urges the promotion of collaboration between developed and developing countries to promote better infrastructure for more efficient trade competitiveness; 15. Encourages the promotion of collaborative programs to develop entrepreneurship skills and independence among the populations of developing countries; Calls for the immediate discussion of this resolution at the United Nations Security Council.


Comitè de Medi ambient

Rio + 20 i el futur de l’energia nuclear Tatjana Mönch. Presidenta del Comitè de Medi ambient del C’MUN 2012. Freie Universität, Berlin.

El Comitè de Medi Ambient en el primer dia de sessions.

Els dos temes a l’agenda de les sessions del Comitè de Medi Ambient en el C’MUN 2012 eren “Desenvolupament sostenible: 20 anys de Rio” i “El futur de l’energia nuclear”. La conferència va tenir un començament intens amb el debat per establir l’agenda: aproximadament dos terços del comitè van considerar la qüestió de Rio +20 com la més rellevant amb diferència, ja que tractava el fonament de la vida de la humanitat: la terra. Alguns van argumentar que si les nostres generacions segueixen degradant i explotant el nostre planeta i els seus recursos, desapareixerà el fonament de la nostra existència, la qual cosa convertiria en innecessari qualsevol tipus de debat sobre l’energia. A l’hora d’avaluar els èxits insuficients, o fins i tot inexistents, que s’han donat des de la primera Conferència de Rio el 1992, es pot afirmar que calen mesures fermes i de progrés. Aquells que estaven a favor del tema sobre el futur de l’energia nuclear van argumentar que, considerant la durada limitada de la conferència, la qüestió de Rio +20 no donaria resultats eficaços a causa de les seves múltiples vessants, per la qual cosa hauria de començar amb el tema de l’energia nuclear per la seva especificitat i la gran importància que té per a generacions actuals i futures. Al final, la majoria va votar pel tema de Rio +20. Tal com s’esperava, el primer obstacle consistia a trobar un punt de partida. Donat el gran ventall d’enfocaments possibles, com

ara l’avaluació del procés de Rio +20 (indicadors), els mecanismes d’implementació i compliment, la reforma del marc institucional, o la definició del concepte de l’Economia Verda, els delegats van necessitar un temps per orientar-se fins a posar fil a l’agulla amb els dos últims enfocaments. Mentre s’anava formant una coalició al voltant de països com ara Kenya, Indonèsia, Bangla Desh, Alemanya, Colòmbia i Brasil per treballar sobre la reforma del marc institucional, les delegacions de la Federació Russa i els Estats Units van intentar encaminar el debat cap a una definició universal del concepte d’Economia Verda. El debat sobre el marc institucional va posar l’èmfasi en la necessitat de reformar les institucions de governança global mitjançant la creació d’una nova agència de desenvolupament sostenible i assumptes mediambientals, l’estatus de la qual equivaldria a la de, per exemple, l’Organització Mundial de Comerç, fet que atorgaria al tema del desenvolupament sostenible / medi ambient el mateix pes que té el comerç / economia. Les propostes consistien en fusionar institucions existents, com ara la Comissió sobre el Desenvolupament Sostenible (CSD per les sigles en anglès) i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (UNEP en anglès) en una nova organització, revaloritzar el seu treball i reforçar les seves competències pel que fa a la implementació de programes, i supervisant, fins i tot amb autoritat per garantir-ne el seu compliment. Especialment les delegacions de la Fe-

edito-

21


22 deració Russa i els Estats Units es van oposar de manera contundent a aquestes propostes, argumentant que s’hauria, en canvi, de reforçar les institucions ja existents. El fet d’afegir una organització nova a les que ja existeixen suposaria un nivell excessiu de burocràcia i requeriria finançament adicional que en temps de crisi cap dels països presents es pot permetre. Ni els Estats Units ni la Federació Russa contribuirien a cap tipus de fons per a una organització d’aquestes característiques i, a més, en el cas que s’aprovés una resolució sobre una organització nova, aquests retirarien qualsevol tipus d’ajuda al desenvolupament a altres programes. La delegació de la Federació Russa també va opinar que seria insensat prendre decisions sobre qüestions amb tanta rellevància quan delegacions importants, com ara la de l’Índia o la Xina, estaven absents. D’altra banda, la delegació alemanya va trobar a faltar el suport de la delegació francesa, amb la qual normalment formava una forta aliança a favor de noves organitzacions sobre desenvolupament sostenible i medi ambient. Com l’única ONG present a les sessions del comitè, Greenpeace va exercir pressió per a la formació d’una organització nova i va posar l’èmfasi en la necessitat de descarbonitzar els models de producció de les indústries actuals. Finalment, gràcies a les habilitats diplomàtiques, es va aconseguir reunir el nombre suficient de delegacions que recolzessin una resolució destinada a, primer, renovar el compromís polític amb la urgència de la problemàtica sobre desenvolupament sostenible i medi ambient; segon, institucionalitzar la inclusió de grups importants com ONG, po-

Els delegats del Comitè de Medi Ambient.

blacions indígenes, dones, autoritats locals i el sector privat; tercer, crear l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible i el Medi ambient (UNOSDE), basat en els principis socials, econòmics i mediambientals i equipat amb la competència d’assessorar institucions internacionals, nacionals i regionals sobre com desenvolupar i complir amb Programes de Desenvolupament Sostenible i, alhora, posar a l’abast de tothom la tecnologia, el know-how i la informació. Les delegacions de la Federació Russa i d’EUA van votar en contra de la resolució. No obstant això, aquesta va passar amb una majoria de 19 vots a favor, però la falta de compromís d’estats tan importants pot posar en dubte l’eficàcia de la nova organització. Així i tot, la resolució va representar un senyal ferm per a la comunitat internacional. Mentrestant la delegació russa, amb el suport de les delegacions turca, bielorussa, ucraïnesa i d’EUA van treballar dur elaborant un concepte d’Economia Verda, basat en la definició existent de la UNEP. Incloïa aspectes de conscienciació i desenvolupament de programes nacionals per posar en pràctica l’Economia Verda preservant el capital natural, especialment el dels països en vies de desenvolupament i, alhora, garantint la inclusió de grups importants en els enfocaments d’economia verda. La resolució va ser aprovada. En conclusió, el comitè va treballar dur i no va defugir de debats controvertits per arribar a resolucions que marquen les pautes d’un futur millor per a generacions futures i actuals.


C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

A/ENV/RES/1/ 2012

General Assembly

Distr.: General 4 May 2012

Environment Committee Rio +20: Reforming the institutional framework of global sustainability governance The General Assembly, Reaffirming and renewing the political commitment to the preservation of the environment and the concept of sustainable development as stated in the Rio Declaration and especially in Agenda 21, Highlighting the economic benefits of an environmentally sustainable strategy for economic growth and its importance for poverty alleviation and eradication, Recognizing the importance of a green economy incorporating the three pillars of sustainable development, Acknowledging the current decentralization of environmental and sustainable development agencies within the UN system and the inconsistent funding inherent in UN programs, 1. Reaffirms the importance of the principle of common but differentiated responsibility as expressed in Principle 7 of the Rio Declaration; 2. Encourages the integration of the three pillars of sustainable development drawing on the expertise of ECOSOC, UNEP and UNDP; 3. Calls for a strengthening of the institutional framework by upgrading and consolidating the CSD and UNEP to formulate a specialized agency within the UN system that will enjoy consistent and reliable funding and be considered the primary authority on environmental and sustainability issues; 4. Proclaims the values of this agency to be education, cooperation, gender equality, and environmental, economic and social sustainability; 5. Recommends including in the responsibilities of this agency the consultative competency on how to implement international commitments and how to ensure the transparency and accountability associated with this implementation; 6. Further recommends that its responsibilities include the management of two-way sharing of technology and traditional knowledge, and governance over the implementation of a green economy according to nationally determined yet internationally regulated goals based on the principle of differentiated responsibilities through the three groupings: developing countries, recently industrialized countries and developed countries; 7. Urges the establishment of incentives towards win-win-solutions within the new agency; 8. Encourages that the headquarters for this agency continue be located in the South Building within the network previously established by UNEP; 9. Proposes the concept of Green Economy as a commitment to shifting towards a new growth path of resource efficiency, low carbon and pro-employment development, including, but not limited to, the indicators presented in green economy toolkits of national strategies; 10. Calls for the incorporation of state and non-state stakeholders, including civil society representatives from indigenous groups, women, local authorities, NGOs as well as the private sector, in a consultative committee to be established; 11. Proposes that this new agency be named United Nations Organization on Sustainable Development and the Environment (UNOSDE); 12. Decides to stay seized on the matter.

edito-

23


24 C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

General Assembly

A/ENV/RES/2/ 2012

Distr.: General 5 May 2012

Environment Committee Rio +20: Defining the Concept of Green Economy The General Assembly, Acknowledging the current definition of the UNEP for Green Economy as the basis of this document, Determined to recognize a universally valid definition of Green Economy, Recognizing the importance of a Green Economy as people-centered, incorporating the three pillars of sustainable development – economic, social and environmental – and the necessity to improve the current situation, Highlighting the economic benefits of an environmentally sustainable strategy for economic growth, and its importance in poverty alleviation, Recalling resolution 66/204 and all resolutions concerning the Rio process, 1. Recommends using national public spending to harness sustainable awareness and methods which provide urgently needed public goods and services, such as through education and cultural exchange society, sharing of green technologies, and leverage private sector investments on social and environmental projects and encourages nations to work towards the decarbonisation of their industries; 2. Reaffirms the principle of common but differentiated responsibilities as outlined in Principle 7 of the Rio Declaration, in terms of the three categories: developing countries, recently industrialised countries, and developed countries; 3. Requests the preservation and protection of existing natural capital that are vulnerable in developing countries, such as biodiversity, marine life, and forestry and recognizes the need for developed nations to provide financial incentives and reimbursement to developing countries which prioritise protecting these forms of natural capital over the pursuit of ‘traditional’ economic growth; 4. Fully supports international, national and regional projects with direction from relevant UN-backed initiatives targeting green infrastructure and research development to spur green technologies and innovation that can reduce carbon footprints, greenhouse gas emissions, and enable social, infrastructural, and economic development; 5. Requests Member States to recognize that the environment and ecosystems are stakeholders in the pursuit of Green Economy, and be given priority in implementing and constructing national social and economic policies; 6. Affirms that a Green Economy relies on the inclusive approach for better coordination of all UN development programmes and their efficient implementation at the international, national and regional level, including governmental and intergovernmental institutions, civil society and the private sector; 7. Strongly recommends the use of bilateral and cluster engagement, considered necessary to achieve sustainable development and poverty eradication, when global governance is stagnate and ineffective; 8. Decides to stay seized on the matter.


Cort Penal Internacional

Crims de guerra de l’OTAN a Líbia Albert Sagarra. Staff del C’MUN 2012. Universitat Autònoma de Barcelona.

La Cort Penal Internacional en el segon dia de sessions.

El conflicte a Líbia va ser un dels que va tenir més significació i ressò internacional en el 2011, ja que, mitjançant dues resolucions de les Nacions Unides, va involucrar la comunitat internacional, va comptar amb la participació de les forces de la OTAN, i va suscitar una forta polèmica sobre la implementació del concepte de la Responsabilitat de Protegir. Alguns actors internacionals, però, van qüestionar la legalitat de la intervenció militar de l’OTAN en territori libi, argumentant una excessiva intervenció dels interessos polítics particulars en l’aplicació de la Resolució 1973. Què hagués passat si alguns d’aquests actors com la Unió Africana o l’ALBA haguessin sol·licitat a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional una investigació sobre el possible abús de l’OTAN en la interpretació de la Resolució 1973 i en l’aplicació del concepte de la Responsabilitat de Protegir? És possible que hi hagi hagut una aplicació indeguda del mandat de Nacions Unides? L’objectiu dels jutges de la Cort, era, per tant, determinar si existien proves suficients per iniciar un judici per “crims de guerra” contra el secretari general de l’OTAN. Per resoldre aquestes qüestions, la Sala de Qüestions Preliminars de la Cort Penal Internacional del C’MUN 2012, va decidir reclamar la presència dels següents actors: la Oficina de la Fiscalia, un Consell de Defensa format per la secretària general de l’OTAN, les representants de la República francesa, el primer ministre del Regne Unit i d’Irlan-

da del Nord, i el president dels Estats Units d’Amèrica, així com els representants legals de les víctimes, i la Lliga d’Estats Àrabs, la Unió Africana, l’ALBA, el Consell Nacional de Transició Libi, l’alt representant de la UE, i el secretari general de Nacions Unides com a membres observadors. Des de l’inici de les sessions, i tot i que es va començar amb retard per la incompareixença inicial dels jutges de la Cort, es va fer palès que l’eix dels debats giraria bàsicament en torn a la possibilitat d’admissió de la causa a la CPI. De la mateixa manera, s’evidenciava la forta disparitat de posicionaments, i el marcat to jurídic de la comissió, que enlloc de discutir sobre el significat del concepte de la Responsabilitat de Protegir, s’inclinava a determinar la significació del concepte de “crims de guerra”. El Tribunal va establir per majoria, que l’agenda de discussions començaria tractant “l’admissibilitat” del cas a la Cort Penal Internacional. Si bé és cert, que en alguns moments, la gestió del procés per part dels jutges va comportar certa confusió entre els delegats, i que s’introduïren procediments específics de la Cort allunyats dels procediments del C’MUN 2012, l’alt nivell dels participants, i la seva elevada preparació, van permetre que els debats es realitzessin adequadament. Durant el segon dia de sessions, els posicionaments entre els partidaris i els detractors d’admetre la causa a la Cort Penal Internacional, es van anar enfrontant, i, tot i que provocant tensions varies, es va afavorir un joc

edito-

25


26 d’aliances que facilità el debat. Segons els partidaris d’admetre la causa, la zona d’exclusió aèria establerta per la Resolució 1973 del Consell de Seguretat no contemplava una violació de l’espai aeri libi, i per tant s’estava violant la sobirania d’aquest Estat, incomplint l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides. Per la seva part, el president d’Estats Units considerava que el cas no tenia base legal, mentre que la secretària general de la OTAN es defensava argumentant que els seus atacs complien amb el principi de la Responsabilitat de Protegir, i la necessitat d’assegurar la zona d’exclusió aèria. Durant la segona part de les sessions, els membres de la Cort van tenir l’oportunitat d’entrevistar els representants de la República Popular Xinesa i la Federació Russa sobre el perquè de la seva abstenció en el si de l’aprovació de la Resolució 1973, i valorar la seva opinió respecte la possible admissibilitat del cas. Les sessions del darrer dia van consistir en la preparació de les declaracions finals de l’equip de fiscals, i de la secretària general de l’OTAN, així com la deliberació dels jutges per emetre una resolució final. D’una banda, la fiscalia, considerava que s’havien presentat proves i evidències suficients perquè el cas es portés davant la Cort Penal Internacional. Així, una futura investigació podria determinar la violació del Dret Humanitari Internacional que estableix la Convenció de Ginebra de 1949 i confirmar l’existència de “crims de guerra” (art. 8 de l’Estatut de Roma) perpetrats per l’OTAN.

Els delegats de la Cort Penal Internacional.

Per altre banda, la secretària general de l’OTAN, considerava que no s’havia provat que la intervenció internacional en el conflicte libi es pogués considerar “crims de guerra”, de la mateixa manera que considerava que el Tribunal no tenia jurisdicció sobre el cas, ja que aquest, no encaixava en la definició de “crim de guerra” establerta en l’Estatut de Roma. Tot i així, la OTAN s’oferia a col·laborar i cooperar amb aquells estats disposats a concedir compensacions a les víctimes derivades del conflicte. Finalment, i després de tres dies d’acalorades, tenses, i vibrants intervencions dels jutges i els delegats, els tres jutges de la Cort, van emetre la declaració final en la què consideraven que s’havien demostrat evidències suficients perquè el cas de l’Oficina Fiscal contra el secretari general de l’OTAN fos admissible davant d’un tribunal, sota l’acusació de “crims de guerra” en el conflicte de Líbia. D’aquesta manera, els membres de la Cort, finalitzàvem la difícil tasca de simular el funcionament de la Cort Penal Internacional sobre un cas tant polèmic com la intervenció de l’OTAN en la guerra civil de Líbia del 2011. Nogensmenys, he de remarcar que una experiència com el C’MUN 2012 ha estat realment enriquidora per tots els membres de la Cort, ja que ha suposat un ampli aprenentatge jurídic, polític i diplomàtic, però sobretot, un exemple de convivència i de resolució de possibles diferències professionals.


C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

International Criminal Court, 5 May 2012

International Criminal Court PRE-TRIAL CHAMBER I

Before:

Judge Zafeiris Tsiftzis, Judge Kelly Angelaki and Judge Brenda Calafell The case of possible War Crimes of NATO in Libya

THE PROSECUTOR v. NATO Representatives Public Document Decision on the admissibility of the case

I) Procedural History The statements by the Prosecutor Team, 1. Air strikes carried out by NATO have caused the death of 102 civilians: a) According to the Amnesty International Report (Page 6, Paragraph 2): “Amnesty International has documented a total of 55 named civilians, including 16 children and 14 women, who were killed in air strikes in Tripoli (5), Zlitan (3), Majer (34) Sirte (9) and Brega (4) 8. Twenty other civilians were reportedly killed in NATO strikes in Brega (2), Surman (13) and Bani Walid (5) according to UN experts, international NGOs and journalists who also carried out on-site investigations.” 2. Report of the Independent Civil Society Fact-Finding Mission to Libya (Page 45, Paragraph 205): “The witnesses reported that these strikes killed 57-59 persons, including 10 combatants in the trucks and approximately 47 civilians.” 3. NATO has attacked units and civilian buildings without being completely certain on whether or not there were only military units in the attacked targets. 4. Amnesty International Report (Page 7, Paragraph 1) on the bombing of Majer: “NATO claimed that the site was deliberately struck as a legitimate target, but failed to provide evidence that the site was being used for any military purpose at the time it was targeted, in an attack that cost the lives of 34 civilians” 5. UN Human Rights Council Commission Report (Page 17, Paragraph 88): “Of the five targets where the Commission identified civilian casualties, four were termed command and control (C2) nodes or troop staging areas by NATO. The Commission saw no physical evidence of this during its site visits. Witnesses also denied that the sites had military utility.” 6. According to International Humanitarian Law: “In cases of doubt of the state of civilians in an area, international humanitarian law explicitly requires that possible civilian objects must be presumed civilian.” 7. Which means that NATO had no international authorization to attack targets whose civilian status of they could not confirm.

edito-

27


28 C’MUN, The Model United Nations of Barcelona

International Criminal Court, 5 May 2012

The Statements of the Secretary General of the North Atlantic Treaty Organisation, In order for a case to be admitted to the International Criminal Court, there should not be any simultanous national investigation taking place. However, in all member states the issue is currently being investigated. There is another element regarding the admissibility of a case before the court, and that is the seriousness of the case. “The jurisdiction of the court shall be limited to the most serious crimes of concern to the international community as a whole.” (Art. 5 of the Rome Statute). Even if it were admissible, the court would not have jurisdiction over the case because it does not fit the definition of a war crime (Art. 5,8 of the Rome Statute): 1. Intentionality or the undoubtable evidence that the actors did not avoid civilian casualties with a flagrant lack of precaution. The prosecution team, despite being invited to, did not provide adequate evidence that the actors did not take necessary precautions to avoid civilian casualties. The no-fly zone did allow arial activities for humanatarian reasons. Only military bases were targeted. When NATO troops gathered information on civilian presence, the operations were suspended. NATO is open to international collaboration and cooperation with those member states that are willing to offer a compensation for the unintended victims as suggested by Libya and the members of the court. However, NATO believes that any compensation should be offered based upon the conclusion of an internal investigation, outside the ICC.

I. Analysis and conclusions PRE-TRIAL CHAMBER I of the International Criminal Court having held the confirmation hearing in the case of The Prosecutor v. NATO Representatives Noting that the Draft Articles on the Responsibility of the International Organisations for internationally Wrongful Acts entails the international responsibility of those Organisations, Noting that the Article 5 of the Draft Articles on the Responsibility of International Organizations utilises the ‘effective control’ test to evaluate the conduct of state organs placed at the disposal of international organisations, Noting that internationally wrongful acts are governed by international law, Noting that the prohibition of the war crimes constitutes a fundamental principle in international law, especially in international humanitarian law, according the Article 8 of the Rome Statute and the provisions of the four Geneva Conventions of 1949 and its Additional Protocols of 1977, Noting that the Responsibility to Protect asserts that the primary responsibility of the protection of civilians from war crimes and ethnic cleansing within their borders lies with the state, only when the state is unwilling or unable to fulfill this responsibility does it yield to the international community, Noting that the ‘’Operation Unified Protector’’, which is functioning under the auspices of the North Atlantic Treaty Organisation, including an arms embargo and a no-fly zone, is in accordance with the Article 5 of the North Atlantic Treaty, Noting that the Secretary General of North Atlantic Treaty Organisation has the complete responsibility of the actions committed by the above operation or its’ members, Considering Article 25, Paragraph 1 of the Rome Statute, which states that, ‘’the Court shall have jurisdiction over natural persons pursuant to this Statute”, Taking into consideration the above evidences, FOR THESE REASONS, THE THREE JUDGES HEREBY Characterise the Case of The Prosecutor vs. NATO Representatives ADMISSIBLE.


Equip de Premsa

La “sala de guerra” del C’MUN Bernat Comes. Staff del C’MUN. Responsable de l’equip de premsa.

L’equip de premsa del C’MUN 2012.

El press team no només són els estudiants que participen com a reporters o editors del Clarion, sinó una estructura que forma part integral del centre neuràlgic del C’MUN en la qual participen membres de l’staff, directius, becaris, chairs i voluntaris. Com La sala de guerra que retrata Pennebaker en el seu documental sobre el gabinet de campanya electoral de Clinton, l’equip és un grup heterogeni que desenvolupa la seva, a vegades frenètica, activitat aparentment al marge del que passa a l’exterior però que, no obstant, és el punt de trobada de gairebé totes les entrades i sortides d’informació del C’MUN. Per l’staff, la feina comença gairebé l’endemà de finalitzar l’anterior edició del C’MUN, amb un seguiment de les notícies internacionals en general, i de l’ONU en particular, amb la intenció de trobar i perfilar temes de debat per al següent C’MUN. No es tracta només d’escollir entre els temes de l’agenda internacional, sinó també d’exercir de “gos guardià”, i tornar al primer pla acords incomplerts, aparcats o ignorats. Mentre que en edicions anteriors es van rescatar de l’oblit acords com el Programa d’Acció del Caire sobre drets sexuals i reproductius, o l’Informe McBride sobre un nou ordre mundial d’informació i comunicació, en aquesta edició s’ha volgut dotar de més contingut la Responsabilitat de Protegir, i recordar els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials en la conjuntura actual de crisi, entre altres qüestions. La caiguda del nostre característic comitè Ad Hoc

de l’Aliança de Civilitzacions, ha deixat a la recambra temes pendents com els processos de reconciliació sota estàndards internacionals que obliguen a investigar totes les violacions de drets humans –fins revocar lleis d’amnistia– per acabar amb la impunitat. Però el sobrenom “sala de guerra” ha cobrat el seu màxim significat amb la preparació de la crisi en les dues últimes edicions del C’MUN: l’any passat va ser una revolta camperola a Myanmar i, aquest any, una massacre en un concert internacional a Guatemala a mans d’un càrtel mexicà. Malgrat que ambdues crisis són fictícies, hi ha darrere un gran treball de recerca perquè tota la informació sigui el més realista possible. Una tasca realitzada les setmanes anteriors a la conferència, al mateix temps que s’ultimen els altres preparatius. Agraïm des d’aquí el treball d’Alba Borja, Marina Ferrari i Marina Pastor amb la crisi, i d’Anne Koski amb les entrevistes, així com a tots els que han col·laborat d’una o altra forma amb el press team. Per descomptat, destaco entre ells a l’equip de reporters, amb Mido El Garhy cobrint dos comitès; Théo Gavaliatsis i Eva Tsampoula arribant sempre tard, però sent també dels primers a acabar els seus articles; i Clara Roig i Emilio Càceres, que van debutar en un MUN amb nota. Però sobretot vull agrair el gran treball de Maria Renée Juárez com coeditora del Clarion i autora dels vídeos, i de Pablo Rodríguez-Aguilera com a fotògraf en cadascuna de les set edicions del C’MUN que hem realitzat.

edito-

29


30 Participants del C’MUN 2012

Nacionalitats i universitats Afganesa Alemanya Americana Armènia Belga Bengalí Bielorussa Bòsnia Britànica Búlgara Butanesa Colombiana Coreana Croata Egípcia Eslovaca Espanyola Finlandesa Francesa Georgiana Grega Holandesa Indonèsia Irlandesa Israeliana Italiana Ivoriana Letona Libanesa Mauritana Mexicana Polonesa Romanesa Russa Sueca Turca Ucraïnesa Uzbeka Xinesa

AENU, UPF, Barcelona American College of Thessaloniki, Greece American Graduate School in Paris Anatolia College of Thessaloniki, Greece Bilkent University, Ankara Bristol University, United Kingdom Cass Business School, London Col·legi Major Bonaigua, Bacelona Copenhagen Business School ESADE Business School, Barcelona Escuela Diplomática, Madrid Far Eastern Federal University, Russia Freie Universität Berlin Ghent MUN Association, Belgium Gymnasieskolan Spyken, Lund, Sweden Hankuk University of Foreign Studies, South Korea Humboldt University of Berlin IEP Strasbourg, France Instituto Europeo de Diseño Barcelona Ivanovo State University, Russia Kings College London Leuphana University, Germany Master Immigration Management, UPF, Barcelona National an Kapodistrian University of Athens Plekhanov’s Russian Economic University, Moscow Saint-Petersburg State University of Culture and Arts, Russia School of Oriental & African Studies, University of London Sciences Po Lyon, France Tashkent State Institute of Law Turku University, Finland UNANIMUN, UAB, Barcelona United Nations Association of Sweden Universidad Antonio de Nebrija, Madrid

Universidad Complutense de Madrid Universidad de Alcala de Henares Universidad de Deusto, Bilbao Universidad de La Rioja Universidad de San Jorge, Zaragoza Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) Università degli Studi di Bologna Università degli Studi di Trieste, Italy Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Lleida Universitat de València Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Universitat Jaume I València Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Universitat Ramon Llull, Barcelona University of Adelaide university of Bonn, Germany University of Bucharest University of Cairo University of Essex, United Kingdom University of Macedonia, Greece University of Munich, Germany University of Piraeus University of Posts and Telecommunications of Beijing University of Potsdam, Germany University of Puerto Rico University of Sarajevo University of Tampere, Finland University of Thessaloniki, Greece University of Warwick, United Kingdom University of Zagreb Vrije Universiteit Amsterdam West University of Timisoara, Romania

Staff del C’MUN 2012 Equip ANUE Àngels Mataró Raül Jiménez Xavier Guerrero Bernat Comes Ariadna Quintero Pablo Rodríguez-Aguilera Teresa Visa Brenda Calafell Maria Renée Juárez Albert Sagarra Marina Ferrari Alba Borja Marina Pastor Mario Mármol Anne Koski

Col·laboradors (fotos en la horla central) Aleksandra Semeriak Pau Petit Carla Rebés Mary Michele Connellan Maarja Meitern Concepción Pareja Esther Gregorio-Rocasolano Stela Zarija


ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA El 1962, i amb seu social a Barcelona, es va constituir l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), una ONG que gaudeix d’estatut consultiu davant l’ECOSOC i que ha estat declarada entitat d’utilitat pública. Som reconeguts per l’ONU com a nexe principal entre aquesta organització i la societat civil. Actuem com a punt focal del Centre Regional d’Informació de les Nacions Unides a Brussel·les (UNRIC). Els nostres objectius fonamentals són: – Divulgar els principis i propòsits de les Nacions Unides i els seus organismes especialitzats. – Proclamar, difondre i defensar els drets humans i les llibertats fonamentals. – Vetllar pel compliment dels compromisos dels governs en el marc de les Nacions Unides per aconseguir la pau, la justícia i el desenvolupament. ACTIVITATS Organitzar campanyes educatives i de sensibilització sobre drets humans, cursos, seminaris, conferències, etcètera. Publicar llibres sobre relacions internacionals, conflictes, drets humans, material didàctic per escoles, revistes, anuaris, etcètera. Donar la veu als joves a través del Catalonia Model United Nations (C’MUN) una simulació de l’Assemblea General i els principals òrgans de les Nacions Unides per posar en pràctica els coneixements i habilitats de diàleg i bons oficis entre joves de tot el món. Fomentar la responsabilitat social, tant de l’empresa davant la societat, com del sector públic i de les ONG. PARTICIPACIÓ EN ORGANITZACIONS INTERNACIONALS, ESPANYOLES I CATALANES L’Associació va ser admesa a la Federació Mundial d’Associacions per a les Nacions Unides (FMANU) el 1963; actualment, l’ANUE és membre del seu comitè executiu. La FMANU és l’única ONG internacional dedicada a donar suport als principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides, així com a promoure les activitats de l’organització i dels seus organismes especialitzats. És membre de la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Humans, d’àmbit estatal. Membre fundador del Pacte Mundial a Espanya. Forma part de quatre federacions d’associacions d’àmbit català: la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament, la Federació Catalana d’ONG per la Pau, i la Federació Catalana de Voluntariat social. Forma part del Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. INSTITUCIONS COL·LABORADORES Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENTS Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Lleida, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Viladecans, Vilafranca del Penedès.

CONVENIS DE COL·LABORACIÓ AMB UNIVERSITATS Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Jaume I i ESADE.

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA Via Laietana, 51, entl. 3a 08003 Barcelona Tel. 93 301 31 98 Fax: 93 317 57 68 e-mail: info@anue.org www.anue.org També estem a: MADRID C/ Alcalde Sáenz de Baranda, bajo A. 25001 Madrid e-mail: info@anue.org LLEIDA Universitat de Lleida C/ Jaume II, 73. 25001 Lleida Tel. 9733238658 Responsable: Antoni Blanc, president ARAGÓ Junta Municipal Actur - Rey Fernando C.C. Río Ebro María Zambrano, 56 50018 Zaragoza Tel. 638 04 18 92/893 e-mail: anuesport@anuesport.com www.anuesport.org Responsables: Jesús Arroyo Salvador Fernando López Sierra GALÍCIA IGADI (Instituto Galego de Anàlise e Documentación Internacional) Illa de San Simón 36693. Cesantes Redondela, Pontevedra. Responsable: Xulio Ríos, director


Revista C'MUN 2012 - català  

Edició Especial de la Revista de l'ANUE sobre el C'MUN 2012, the Model United Nations of Barcelona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you