Page 1

La font del torrent fotos i escrits Anton Fortu単o sas


la font del torrent Un regal dibuixat per la carme http://carmerosanas.blogspot.com/// http://carmerosanas.blogspot.com/


Varis punts o camins per on arribar a la FONT DEL TORRENT

La carretera vella va planejant i vorejant tot el poble fins arribar al punt del nostre encontre, la Font del Torrent. La transformació que ha vist aquest lloc en la democràcia, en el mandat del batlle Ricard Aleu, és de mèrit. De ser un lloc on l’aigua era aprofitada per beure, rentar la roba amb rentadors on hi acudien la part més propera del poble o per els animals i l’aigua sobrant per al reg de la vall del Compte - ara en mans de la família Jornet - , com deia, ha esdevingut esmeradament plantada de pins, xiprers i altres tot el rotlle ocupat per la vall i no cal dir el lloc de la sortida de la font antiga i la pentinada que sa fet ha resguardat els vells rentadors que anirem veient, ocupant un ben arreglat punt per esbarjo i descans


El lloc està ben guarnit i per la nit bona il·luminació que permet poder-hi anar a passar una bona vetlla amb la fresca que desprèn tot el conjunt.

Ja ens hem situat a la part vallada per tenir un bon resguard. A l'interior del lloc es pot accedir des de dal de la carretera mitjançant escales que vencen el desnivell o per un obert - foto anterior - que connecta amb els camins i la vall que arriba i continua


Hi ha un empelt en el que és ara carretera nova que connecta amb el tram antic conservat. Planejant per enfront del poble arriba fins davant la font del Torrent que queda a la vall. Aquí el nom del poble ens el senyala junt a un dels llocs de recollida de deixalles, a dat la muntanya amb la pedra del Tormo retallada en la foto... Per les voreres la vall és plena d'arbriu, preferentment pins, Hi ha circumval·lació per la vall connectant-la Veiem l’ull del pont en les dos fotos


21 – 7 – 09 Pont de conveniència Pont de convivència. .................. Abans de tu néixer Et suplien en fortes barrancades Quatre pedres grosses ben posades Per peuar home i dona creuant Abans de tu néixer Els rucs i mules bast i sàrria duien I les potes dels gossos els hi suen Mullant-les estufin-se fins al cap.

Les pedres de l’arcada en senyalen L’unió per un camí de pas segur I juntes pels vianants n’avalen El poder seguir avant sense ensurt. Ara no et fan servir Com prohom d’entrada, Però jugues sense suorada Quan els Reis Mags apropen camí.


( Es un espectacle l’arribada dels Mags en la nit del cinc de gener de cada any.

La gent en el voral de la carretera espera el moment en que irromp la comitiva a l’altre costat de la vall seguint la carretera paral·lelament. Les carrosses il·luminades i els coets i bengales regalen la vista amb sa lluminària.)


Un lledoner espés de ramatge, fulles i el fruit encara verd. 21 – 7 – 09 Lledoner com em recordes Quan de menut pujava a un com tu, Que a la Vilella ens regalava Sense mira el seu deliciós fruit. Pantaló curt. Genolls pelant-se.... Lluita en les rames. Qui més valent!! Omplíem butxaques per menjar-ne La mel d’abegot d’aquell gust teu. Set o vuit lledons remenant en boca, Les dents rascaven carn i pell I l’os era al canut la bola boja Per miol de gat, remuc de gos vell. També la lluita al amic saludava. A la vella que passava amb mocador al cap. Es buscava per totes fer excel·lent diana Amb la bufera concentrada en son ball. Mentre la butxaca era plena La valentia rondava en mi, menut, Quan la munició tocava terra Era hora d’apartar-se de foc i fum. Avui no et toca el cabell la xibalada Altres distraccions fan el seu bull Tu tranquil,mirant tota la l’arbrada I esperant que et regui aigua Per aquí no hi circula cap canut de buf.


En tots els llocs estratègics del terme, fa uns anys es col·locaren uns troncs amb unes plaques assenyalant els recorreguts que es poden realitzar. Hi figura el itinerari imprès. Aquí ens explica el de.................. Escales des de la carretera per accedir al lloc salvant el desnivell quan va a forro.


Després dels primers trams d'escales hi ha uns rosers que sembla com si volguessin donar-te el tiquet d'entrada i a més perfumar- te. Jo diria, una salutació previa al accés. De roses, sols quedava aquesta, les demés que assenyalava ja havien passat a millor vida havent donat la seva olor al lloc i omplint les mirades de joia i bellesa.


Podem rodejar el lloc amb els rentadors antics conservats fins plantarnos als rajos de la font.


Els vells rentadors plens d'aigua, reflexant l'arbriu que els rodeja amb seients per alleugerar l'estona i la fresca que l'humitat estimula en el lloc


Mirall d'aigua en l'habitacle ets suau miracle de veu calmada. Resonen les veus en tot l'Ă mbit aclofat de nostres avantpassats i en xiprer i platanar


5 - 8 - 09 Estampada l'aigua reverent quieta com si dugués vestit que adorna la font, Allí el reflexe de cel i arbriu s'enquesta en la fàbrica de pedra del vell toll.


26 – 6 – 10 ..- Encara ressonen les veus xillones baralles a partirpartir-ne llençols bruts de sang... Les papallones, mans hipòcrites acaronen i per davall cama llencen el punyal La por de dir la greu extravagància no importava. Desfer la madeixa del telar amb llengües de tisora sens vagància estaven prestes per assassinar


5 - 8- 09 Abans , abans al rajolí s'hi aplicava llavis carnosos o finets o fent conca les mans... Avui, avui una botella transparent recala en el brancal en espera d'engolird'engolir-ne el raig.

5 - 8 - 09 Com xivalet que de sed busca aigua, la botella espera d'una ma, l'amistad.... No veu ningú,resta segura plantada, boca oberta, ... el rajolí s'aproparà?


6 - 8 - 09 L'antigsa bassa, rentador de part del poble, va sofrir amb gust el canvi de taleia. Ara es dedica a alegrar amb cara noble, quan abans era de robam brut ferfer-ne neteja


26 – 6 – 10 Fins els rosers recorden la llengua punyent que ensenyava flor de pètals fins com l’aura però a sota ma deixaven ganivet esmerçat en la finor de la paraula


6 - 8 - 09 Tots els camins porten a Roma...!!! Pots entrar al recinte per mil entrades, per els camins que pel barranc circulen, per escales i quan ja ets dins, fins del roser tens l' aroma.. que abugots i abelles pel ambient escampen


6 - 8 - 09 Si baixem per les escales venint de carretera ja veiem el marge polit que d'antic van construir. Dos rajos a dojo si el caudal és de hirsuta fera i fins per dalt hi consta en plenùria un rajolí. rajolí.


6 - 8 -09 Acarona la fresqueta movent fulles de dia i nit per l'estiu en pots gaudir. Si et convĂŠ en el rajolĂ­ cara i mans mulles i assegut pots beure, menjar, jugar, llegir...


26 -6 – 10 Contrasta el maó nou, militar que s’afilera, amb la pedra gastada de fregarfregar-hi tant... La ma del home enquaderna sa fal·lera deixant--ho polit com gran mirall deixant


CATIFA PLAÇA DE LA PAU Catifa de any 97 representant la Font del Torrent. L'efecte que feia el xorro d'aigua, dava l'impresió de que era real. La construció del dibuix era armat amb terres de color i per representar l'aigua varem agafar una terra blanca ( li diuen terra de bots - bots de vi, sembla ser que hi tapaven els poros) i després hi adicionarìem sal, la sal humida desfeia el colorant que era un poc de solfat de coure que dava al toll un color verdós com del llac que es fa en basses i llocs com aquest.


8 - 8 - 09 Els ulls de les cases diuen:

- No veus que bonic que ho deixen ? Son experts, mira'ls com riuen...!!! S'han amagat, asseguts respiren..., que les esquenes de tots es queixen


8 – 8 -09 El gos revisa el treball Que han fet la patuleia. Hi donarà el vist i plau? Que no s’hi pixi senyalant prebenda...!


8 - 8 - 09 Admirada has set, fonteta, per ve誰ns, forasteram. Com retrat, pintura feta amb amor pur, venerat. Ocupes rotlle, ben grassa, bona tossa i dignitat. Potser un dia ho somniares... Avui, amb goig ho petjares sent--ne ton cos admirat. sent admirat.


8 - 8 - 09 Tots hi van amb gran deliri. Tot que quedi ben plasmat. Cadasc煤 planta son ciri, dedicaci贸 i treball. Les escales ja estan fetes i el lloc del xipreram? Guardant l'aigua les pedretes i el marge acondicionat. acondicionat.


8 - 8 - 09 Uns treballen, altres miren, fins un mulla serradura que el vent pot eixorriar i embrutar com sal que hi tiren dins l'olla de la freixura... Qui miri la pot menjar.

( En record de Jordi Cabanes Barrachina)


Aquesta és la postaleta que faig des de fa uns anys per Ramon, el que retira les deixalles. Aquest any que senyala va representar amb dibuix i lletres el que veieu.La de l’esquerra per repartir a tots el veïns. L'altre es va quedar a casa amb la poesia més explicativa del que ha set la fontdel Torrent per al poble


17 - 8 - 09 Estava bastant sec d'aigua poc n'hi havia la font no raja com voldrÏem tots. Sort que N'horta tÊ ventre d'alegria i al poble aconsola i dòna bon conhort.


12 - 8 - 09 Avui, l'aigua mira cara, abans el sab贸 surant. Avui, pintura preclara, abans, renecs per al bestiar

17 - 8 -09 Fa molts anys en estes lloses s'hi rentava tot robam. Aqu铆 es treien cabells i roses i en converses tots els draps


12 - 8 - 09 No us quedeu muts a l'escala i barana,… Dóna el compàs soroll del doble raig. Canteu que el rajoli fa cant de rana i al croc, croc acopleuacopleu-hi vostre cant.


12 - 8-09 És hivern i l'aigua raja amb deliri i amb neguit, el moixonet pixa amb grà cia com si fos un nin petit. Fulleraca hi ha estesa a l'era, el vent arracona son blat, remolina i arreplega amb falera, tÊ feina per netejar.

10 la font del torrent -anton  

A La torre de l'Espanyol la font del Torrent és com un símbol. En temps antic s'hi anava a rentar, a collir aigua per beure, abeurar els ani...

Advertisement