Page 1

1

LA PINTURA COM A LLUITA

FALCÓ


2


LLU


UITA


JOAQUIM FALCÓ LA PINTURA COM A LLUITA


FA 6


FALCÓ Joaquim Falcó, Emoció i color en temps de grisors

07

Una arquelogia de l’art de Joaquim Falcó

08

Obres exposades

12

Obres en catàleg

36

Biografia

52

7


COL 8


JOAQUIM FALCÓ, EMOCIÓ I COLOR EN TEMPS DE GRISORS Poques coses es poden dir d’en Joaquim Falcó que no s’hagin dit i escrit per activa i per passiva des d’aquell llunyà 1979 en que exposava per primera vegada, en una mostra col·lectiva, a la desapareguda i recordada Sala d’Art Xipell. Amb Falcó m’uneix un cert esperit generacional (ens portem sis mesos) que es concreta en un fons rebel que -amb més o menys intensitat- es posa de manifest en el dia a dia personal i professional.

Estem absolutament contents i orgullosos. Joaquim Falcó, manresà i artista de naixement com ell mateix afirma, que ha exposat a Madrid, Osaka, París o Nova York, per posar només els exemples més lluents. Ara el gaudim a casa nostra per a satisfacció de tots plegats i com a merescut reconeixement a la seva ja fecunda obra. Tots plegats ens hem de felicitar.

LOR La seva obra, fonamentalment pintura però també escultura, cerca -com ell mateix assegural’emoció. Defineix en tot moment un caràcter i explica un estat emocional.

Joan Calmet Regidor de Cultura. Ajuntament de Manresa.

Per arribar-hi utilitza els elements amb els quals al llarg dels anys s’ha arribat a sentir més identificat: el color, el traç, el dinamisme, l’esquitx, el treball, com si d’un flaix es tractés, que impacta l’espectador i el desvetlla.

I amb això aconsegueix un treball que transmet alegria i força vital. Neix d’un estat emocional, el de l’artista, i busca generar-ne un altre en la persona que mira, observa, analitza, … o simplement gaudeix de la seva obra. Ha estat etiquetat de neo-impressionista i – sobretot- d’artista que beu del pop-art.

Són opinions que ell comparteix a mitges, però en canvi sí que reconeix influències tant del món de la música com del cinema. En qualsevol cas, hem d’admetre que fa una versió molt personal de l’estètica pop. I ara el tenim entre nosaltres, a Manresa, a la Sala Gran del Casino, amb una exposició que com a ciutat li devíem i a la que ell ha correspost -amb la seva energia i interès habituals- mostrant en aquesta ocasió obra de gran format. 9


UNA ARQUELOGIA DE L’ART DE JOAQUIM FALCÓ Algun dia caldrà fer l’inventari de tots aquells artistes manresans que s’han autoexiliat de la ciutat. Des de sempre, Manresa ha exercit una especial força excèntrica que expulsa creadors i gent inquieta. Però curiosament es possible l’efecte invers, el d’atracció, el d’una força –difícil d’explicarque xucla cap a la ciutat com un imant.

pintura fins aleshores eclipsada per altres propostes i experiències culturals i Falcó és protagonista actiu d’aquesta recuperació. Entre les primeres pintures de Miquel Barceló i de José Maria Sicilia, per citar alguns artistes, i les de Joaquim Falcó hi ha moltes connexions. I això és així perquè ells pertanyen a una mateixa generació, una generació que redescobreix la pintura i que s’hi aboca d’una manera vitalista i emotiva.

Aquest és el cas de Joaquim Falcó, el pintor manresà en actiu més internacional en aquest salt de segle. La seva obra s’ha difós especialment a Itàlia, ell mateix ha viscut i treballat a Milà durant llargues temporades i ha presentat exposicions arreu... Tot i això, el seu espai de creació es localitza a Manresa. Joaquim Falcó ha explicat com és d’important el seu estudi al carrer de l’Era de l’Esquerra –una antiga fàbrica- com un espai de reflexió i aïllament necessari per la seva obra. Moviment d’anada i tornada entre allò local i el món, que avui en dia és possible perquè la globalització ha modificat i flexibilitzat les nocions de territori i comunicació i, per extensió, les de centre i perifèria, que fins fa poc afavorien la concentració d’artistes en els grans centres de producció cultural. Un dels aspectes més significatius -que Falcó sempre explica en les entrevistes- és que s’inicià al món de l’art –entre els 9 i 14 anys- a l’escola d’Estanislau Vilajosana, pintor local de natures mortes i paisatges. Una anècdota banal? Intuïm que per a l’artista té una dimensió simbòlica: Manresa s’associa a un imaginari de germinació. És com si Vilajosana li hagués passat un missatge que no era altre cosa que una bomba de retard i que esclataria segons unes condicions precises als anys vuitanta. En efecte, a principis dels vuitanta, quan l’artista comença formalitzar el seu llenguatge personal, és el període de la difusió de la “transavanguardia”, dels neoexpresionismes alemanys, de la “nueva figuración madrileña” que ell va conèixer quan vivia a la capital. Es tracta, en definitiva, de la festa de la

10

Significativament, l’obra de Joaquim Falcó ha tingut una particular projecció a Itàlia partir de 1989. El seu univers va sintonitzar amb la “transavanguardia” engegada pel crític i professor Achile Bonito Oliva. Aquest va encunyar la feliç expressió, tot jugant amb el cognom de l’artista, de “Falcó è il falco della pittura”. No és estrany, Bonito Oliva se sorprenia de la frescor i la vitalitat de l’artista. Més encara: en Falcó hi ha un agosarada síntesi –a priori impossible- entre l’expressionisme abstracte i el pop, dos moviments que es presenten com contraris i oposats entre si, però que Falcó sap reconciliar. Aquestes mixtures eclèctiques, irreverents amb el cànon modern i que escapen a tota classificació, havien d’entusiasmar al crític italià.


Tot explorant els referents de Joaquim Falcó, hi ha un aspecte conceptual que interessa destacar: Henri Matisse. Aquest va parlar de la pintura com un “calmant cerebral” com “una butaca on descansar de la fatiga física”. Matisse defensava una noció de l’art que ha estat molt censurada, però que respon a una idea d’utopia: la pintura com una esperança allà al fons, a l’horitzó, sempre inassolible. Tot i que la seva obra és susceptible de diverses lectures, com suggerim en aquestes mateixes pàgines, Falcó se situa en aquesta tradició que cerca una “bellesa moderna”: un art que ha de ser com un bàlsam per la vida. Joaquim Falcó ho explica així: “ No m’agrada la pintura trista sinó la que és alegre i transmet emocions positives. Penso que la societat ja està plena de coses negatives. La meva dedicació a l’art, involuntàriament, és la de fer un mica de sanador i ajudar la gent a viure millor el dia a dia. Aquesta és una motivació més: sé que la gent que té un quadre meu a casa el té perquè el gaudeix i li dóna un estat d’ànim millor. Aquesta és una de les satisfaccions de l’artista que és conscient que la seva obra, a part de transcendir a la seva mort, queda; i que a part de gaudir-ne en el moment de pintar-la, també serveix per la gent que la contempla i la té a casa seva”. (Entrevista de Jordi Sardans a Joaquim Falcó Pujol, El Pou de la Gallina, núm. 257, setembre, 2010, pp. 27). En fi, Manresa, els anys vuitanta, Henri Matisse, Achile Bonito Oliva... són elements per a una arqueologia de la pintura de Joaquim Falcó. Com en el cas de les ciutats antigues construïdes sobre estrats superposats, uns sobre altres, la configuració final esdevé d’aquest mon subterrani.

La sang d’un artista Falcó, una pintura de la felicitat? Hi ha alguna cosa de veritat en aquest enunciat. El seu és un art de colors vius i brillants, un esclat d’energia vital... La seva pintura s’expressa com una festa pels sentits, com una deu de plenitud. Les teles de Falcó estan plenes d’objectes lluents i resplendents, com acabats d’estrenar... “Els nens se senten atrapats per aquesta expressió de llum”, comentava un pedagog que realitzava un treball de sensibilització i iniciació a l’art adreçat a infants i gent jove a través, precisament, de l’obra de Joaquim Falcó. Explicava l’educador que aquesta pintura era com una espurna pels nens, un esclat de color i vitalitat que els despertava una singular simpatia. Val a dir que la infantesa ha estat una mena de mite per l’art modern. Charles Baudelaire reivindicava la mirada dels nens per la seva predisposició a aproximar-se a allò desconegut i, per això, a l’art. Salvador Dalí replicava a les crítiques adverses que els ‘intel·lectuals’ van fer a les seves exposicions a Barcelona amb l’argument de la ingenuïtat i l’obertura d’esperit dels infants. Per al pintor, els únics que podien comprendre la seva obra eren els nens i els pescadors de Cadaqués. És a dir, aquelles “ments verges” i creatives que encara no estaven pervertides per la cultura. Els nens i l’art, una problemàtica complexa que ens desborda i que no tractarem aquí. Però hi ha un aspecte que interessa subratllar: la curiositat dels infants per Joaquim Falcó revela no tan el candor o la innocència del seu treball, com es podria pensar en un primer moment, sinó el contrari: la seva complexitat i profunditat. Els nens i els pescadors de Cadaqués van intuir de bon principi que la pintura de Dalí allotjava secrets ocults, enigmes. Misteris capaços d’atreure a les masses, com després s’ha confirmat. L’atracció dels nens per Falcó és símptoma d’un món que no s’exhaureix en aquesta pintura de la felicitat que dèiem abans, sinó que ratifica l’existència d’una dimensió subterrània i oculta. És per aquesta raó que atrau, i els nens ho saben. 11


El que hipnotitza, com la mirada fixa d’una serp en les rondalles immemorials o els relats mitològics, i el que motiva que, ahir com avui, siguin llegits per generacions i generacions, és un contingut obscur –i per això mateix fascinant- secret, intuït, però mai revelat. El nostre propòsit és explorar aquest món latent i amagat de Falcó, que pot passar desapercebut entremig dels colors llampants i els motius pop. Una cosa no és contradictòria ni excloent amb l’altra; més aviat es tracta d’aspectes complementaris. No és vol negar aquí la dimensió lúdica de la seva obra; el que es pretén és observar-la des d’una perspectiva nova, prendre consciència d’aquesta altra vessant que necessàriament ha d’il·luminar-la amb un nou sentit. Hi ha un motiu plàstic en la trajectòria de Joaquim Falcó que sembla anecdòtic: la boxa. Efectivament, no és un temàtica recorrent en la seva obra i la ha treballat en comptades vegades. En front a les series d’objectes amb connotacions pop, les natures mortes, els animals, el paisatge..., les imatges del boxa son residuals, per no dir pràcticament inexistents. Tot i això, la boxa té, per a ell, una particular significació. En les meves freqüents visites al seu estudi, un dia vaig adonar-me que, al fons, entre els materials d’artista, hi havia uns guants de boxa. Una petita curiositat sense importància fins que vaig observar que el llibre Joaquim Falcó: el color de la vida, amb textos de Catherine Coleman, Achille Bonito Oliva i Carlos Buil, reproduïa un guant de boxa a la coberta. No hi ha dubte que aquest magnífic llibre marca una fita en la trajectòria de l’artista, i ell va voler que la imatge – la imatge que defineix l’esperit del llibre i de la seva obra- fos una clara al·lusió a la boxa. Igualment, l’exposició que ens ocupa està marcada sota el signe d’una peça sorprenent: Los púgiles (2007), localitzada en un punt privilegiat i dominant l’espai d’exhibició. No cal dir que, per a l’artista, aquesta exposició és una aposta molt particular: consisteix en obres de gran format, l’ambició íntima de qualsevol pintor de la seva generació. Més encara, Los púgiles es complementa amb una instal·lació – literalment, un ring- que fa referència a la boxa... i a la pintura.

12

Perquè aquesta referència al boxa i a la lluita? No es diria un món, a priori, estrany a la pintura de la felicitat que comentàvem abans? La lluita introdueix, tal vegada, un element inesperat, però que es troba íntimament arrelat en la manera d’entendre i viure la pintura de Falcó. Un altre artista, Eduardo Arroyo, entusiasta d’aquest esport, ha sabut explicar el lligam: el combat i el boxejador son l’imaginari de l’art i l’artista:. “(...) sí, la boxa era un esport, però també, i sobretot, era un terreny de sofriment; quant al quadrilàter, metàfora del quadre verge, aviat es convertiria en una superfície coberta d’aigua, sang, resina, pols i suor.” I més: “El pintor és un home sol. El boxejador és un home sol. El ring és un quadrat blanc, marcat per la sang, la suor, l’aigua i la resina, on es representa el drama. Sang, suor, llàgrimes. Èxits rars i fracassos freqüents. Una tovallola vola com un colom abatut per un tret”. La boxa –com diu Arroyo- esdevé una metàfora de la pintura i de l’artista. Ens fa veure l’art com un combat, lluita heroica del pintor, amb totes les connotacions dramàtiques i tots els riscs de la batalla. Però hi ha més coses, Arroyo parla del ring com a “quadre verge” i insisteix en “la sang, la suor, l’aigua, la resina”... que taquen, i per extensió, pinten el quadrilàter en el desenvolupament del combat. En aquest sentit, “la sang”, “la suor”, “l’aigua”, “la resina” són els pigments i les traces, les marques del dolor i l’energia de l’artista sobre la tela. Ningú hauria dit que els esquitxos i els regalims de Joaquim Falcó fossin –per parafrasejar a un entusiasta dels boxejadors- la sang d’un pintor. Esquitxos i regalims, aquest és el món de Joaquim Falcó, una manera diferent de pintar sense pinzells, que, com la boxa, és un llenguatge del cos. El procediment tradicional –des del Renaixement fins al segle XX- consisteix en aplicar el pigment amb el pinzell per contacte a la tela o suport, habitualment en posició vertical i sobre un cavallet. La relació entre l’artista i la pintura està mediatitzada pel pinzell, és a dir, pel instrument i el seu us, que requereix destresa i habilitat. Falcó, tot i que pot emprar aquest tipus de pràctica, es troba vinculat també –i molt especialment-


a una altra manera de pintar, la tradició del dripping (del anglès drip, literalment regalimar, gotejar....), una tècnica que comença a ser utilitzada a finals dels anys quaranta especialment per Jackson Pollock. En el dripping desapareix l’assistència del pinzell, aspecte que no és instrascendent, ja que modifica la relació entre artista i obra: cos i pintura acaben sent una mateixa cosa, perquè no hi ha cap mena d’intermediari en l’un i l’altra.

“suor”, “aigua”, “resina”. El dripping, com la boxa, és un llenguatge de l’acció i del gest.

En el dripping, la tela es disposa estesa al terra (com la lona d’un ring?) i l’artista deixa gotejar la pintura des d’un pot foradat per sota, tot i que també és possible que s’esquitxi amb espàtules o pinzells o s’avoqui directament. Pollock explicava que preferia treballar la tela sobre terra per “sentir-se més a prop, més immers en la pintura, ja que podia caminar al voltant, treballar des dels quatre costats i estar literalment dins la pintura”. Aquesta és la idea: l’artista que es mou per sobre la tela, forma part de la pintura. La imatge resultant, els regalims, és la marca que deixa el moviment del seu cos, dels seus braços, de les seves mans... Al igual que la marca sobre la lona del balanceig crispat del boxejador en el combat: “sang”,

dripping no és tan sols una tècnica, implica continguts molt profunds. Tot i això, explicar-ho d’aquesta manera no és suficient. El dripping és la pintura del cos, i qui diu cos, diu sexe. Si el dripping té tanta força és perquè en última instància remet al misteri del sexe. El dripping és la representació del sexe –del sexe masculí- que esclata. A la llum de les fotografies i les pel·lícules que varen enregistrar a l’artista, Pollock va transformar la pintura en un ritual, una mena de síntesi d’èxtasi i ansietat. En Joaquim Falcó la pintura esdevé un combat de cossos, el cos de la pintura i el cos de l’artista, entre l’entusiasme i el dolor: la pintura com “sang”, “suor”, “aigua”, “resina”... i esperma.

En el manuals d’història de l’art, el dripping es relaciona amb els rituals dels indis americans de dibuixos sobre la sorra i es vincula també amb l’escriptura automàtica dels surrealistes. És a dir, es presenta com un procediment per accedir i fer aflorar móns mítics i subterranis. Aquest és un aspecte important, perquè el

Jaume Vidal Oliveras 13


OBR 14


OBRES EXPOSADES

13


LOS PÚGILES 2009 · esmalt sobre tela · 210 x 300cm

14


15


COTXE ANTIC 2006 路 esmalt sobre tela 路 140 x 300cm

16


17


ADIDAS 2008 路 acr铆lic sobre tela 路 195 x 300cm

18


19


BICICLETA 2008 路 acr铆lic sobre tela 路 195 x 300cm

20


21


PIPIRIPIPS 2008 路 esmalt sobre tela 路 195 x 300cm

22


23


HAMBURGUESA 2002 路 acr铆lic sobre tela 路 195 x 300cm

24


25


PINTOR 2011 路 esmalt sobre tela 路 200 x 200cm

26


27


PAPALLONA 2007 路 acr铆lic sobre tela 路 200 x 210cm

28


29


MOTO 2009 路 esmalt sobre tela 路 210 x 300cm

30


31


SABATA DE TALÓ 2010 · esmalt sobre tela · 200 x 200cm

32


33


CONVERSE 2009 路 esmalt sobre tela 路 210 x 285cm

34


35


OBR 36

C


CAT

OBRES EN CATÀLEG

37


GRAN FONS MARÍ 2007 · acrílic i matèria sobre tela · 195 x 300cm 38


AGNUS DEI 2005 路 acr铆lic sobre tela 路 195 x 300cm 39


MANHATTAN 2003 路 acr铆lic sobre tela 路 195 x 300cm 40


NIKE 2006 路 acr铆lic sobre tela 路 195 x 330cm 41


BIBLIOTECA I 2010 路 t猫cnica mixta i collage sobre fusta 路 230 x 260cm 42


BIBLIOTECA II 2010 路 t猫cnica mixta i collage sobre fusta 路 230 x 260cm 43


FONS CORALÍ I 2006 · tècnica mitxa sobre tela · 170 x 208cm 44


FONS CORALÍ II 2006 · tècnica mitxa sobre tela · 170 x 208cm 45


NENÚFARS I 2006 · tècnica mitxa sobre tela · 135 x 195cm 46


NENÚFARS II 2006 · esmalt sobre tela · 170 x 208cm 47


MONTSERRAT 2006 路 esmalt sobre tela 路 195 x 250cm 48


VINYES 2006 路 esmalt sobre tela 路 195 x 250cm 49


MARLBORO 2009 路 esmalt sobre tela 路 210 x 185cm 50


DOLLAR 2004 路 acr铆lic sobre tela 路 184 x 406cm 51


BIOGR 52


RAFIA

JOAQUIM FALCÓ Manresa 1958

53


EXPOSICIONS INDIVIDUALS 1981 Sala d’Art Xipell. Manresa. 1982 Galeria 491. Barcelona. 1985 Galeria Seny. Barcelona. Galeria Lleonart. Barcelona. 1987 Passages Centre d’Art Contemporain. Troyes, França. Musée Chateau-Fort. Sedán, França. 1988 Bel Air. Barcelona. Galeria Sergio Sánchez. Manresa. 1989 Galleria Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. Diagonal Art. Barcelona. Galeria Teatre. Mataró. 1990 Passages Centre d’Art Contemporain. Troyes, França. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Galeria El 16. Olot. 1991 Galeria Arteara. Madrid. Galleria Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. Galleria Giulia. Roma, Itàlia. 1993 Símbol Galeria. Manresa. 1995 Galeria Vayreda. Olot. 1996 Sala d’Art Xipell. Manresa. Galeria Magda Baixeras. Barcelona. Galería Real 79. Almería. Sociedad General de Autores. Madrid. Galeria Rovira. Sabadell. 1997 Sala d’Art Xipell. Manresa. Galleria Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. 1998 Sala d’Art Xipell. Manresa. Espai Miquel Gaspar. Barcelona. Sala Caja Madrid. Barcelona. 1999 Bianca Pilat Contemporary Art. Chicago, EUA. 2000 Raffaella Silbernagl Arte Contemporanea. Varese, Itàlia. 2001 Sala d’Art Xipell. Manresa. 2002 Galería de Arte Pilares. Conca. Galeria Iris. Barcelona. Galería Siglo XXI. Castelló. 2003 Galeria Catalonia, Barcelona. Galeria Al Vent, Barcelona. Galería Espacio Tres, Màlaga. VIII Fira Internacional d’Art (artista convidat). Osaka, Japó. Galleria Magi Arte. Fira d’Art de Bolonya, Itàlia. 2004 Galería Villanueva. Art-Expo. Nova York. EUA. Galería Annia. Fira d’Art Arcale. Salamanca. Galería Eduma. Linares. Galeria Catalonia. Barcelona. Galería Punto de Encuentro Con El Arte. Lanzarote. Galeria Rua X d’Art. Manresa. 2005 Palacio de Congresos y Exposiciones. Madrid. Palacio Isolani. Bolonya, Itàlia.

2005 Galería Lecrin. Granada. Palacio La Salina. Diputación de Salamanca. Salamanca Santa Marina di Salina, Itàlia. Parador Nacional del Castell de Cardona. Cardona. Museo de Arte de Caguas. Puerto Rico. Galería La Casa del Arte. San Juan, Puerto Rico. 2006 Galleria Alisea. Bolonya, Itàlia. Galería Jorge Ontiveros. Madrid. Galleria St’ART. Bolonya, Itàlia. eART Galeria. Comarruga. Canals Galeria d’Art. Sant Cugat. Galeria D’ARTS Patrick Cabrera. València. 2007 Galeria Espai Cavallers. Lleida. ALINKA Arte Contemporaneo. Sto. Domingo, Rep. Dominicana. Galleria PIV ARTE. Bolonya, Itàlia. Museu de la Mediterrania. Torroella de Montgrí. eART Galeria. Calafell. TolArt Galería. Madrid. 2008 Vernissage Art Galeria. Castelldefels. 2009 Galería Geraldes da Silva. Oporto, Portugal Palacio Montcada. Fraga, Osca Tauromaquia. Palacio de Congresos y Exposiciones. Saragossa Vernice Art. Forli, Itàlia Göteborgs Konstmässa. Göteborg, Suècia ArtZ. Saragossa 2010 “MANS”. La Pedrera. Barcelona Galeria Àngels Cortina. Barcelona 2011 Cità Alta Art Gallery. Bergam, Itàlia Galleria PivArte. Bolonya, Itàlia 2012 Galería Artetrece. Madrid

55


EXPOSICIONS COL·LECTIVES 1979 Sala d’Art Xipell. Manresa, Barcelona. Casal Català. Stolberg, Alemanya. 1980 Galeria Kreisler. Barcelona. 1981 Galeria El Revés. Manresa. Sala Jaimes. Barcelona. 1983 Sala Parnaso. Palma de Mallorca. 1984 V Biennal d’Art Jove. Palau Meca, Barcelona. XXVIII Salon Internacional. Bèziers, França. 1985 I Biennal d’Art Jove. Casa Caritat, Barcelona. Galeria Sa Coma. Tossa de Mar. 1986 Galería Arte Expréss. Madrid. Copy-Copy, Transformadors. Barcelona. Fundación Colegio del Rey. Alcalá de Henares, Madrid. 1988 Galería Emilio Navarro. Madrid. Galeria Andrea Serrano. Barcelona. 1990 Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. Galleria Padova 2000. Pàdua, Itàlia. Galeria Maria Salvat. Barcelona. Galleria Contemporanea. Pàdua, Itàlia. 1991 COCART, Exhibition hall Coca-cola. Verona, Itàlia. Palazzo della Ragione. Màntova, Itàlia. Pinacoteca Provinciale. Bari, Itàlia. Spazio Flaminio. Roma, Itàlia. Vestiti d’Artisti, Galleria II Baule. Milà, Itàlia. 4 Artisti da Corsa. Museo Maranello Rosso. Rep. Sant Marí. 1992 Contemporanea Gallerie d’Arte. Pàdua, Itàlia. Space A.D. 2000. Tokyo, Japó. Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. 1993 Artisti DOC. Ferrari, Trento, Itàlia. Galeria Símbol. Manresa. Associazione Cult. II Politico. Roma, Itàlia. 1994 Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia Centro Cultural Conde Duque. Madrid. Aula Magna, Università di Ancona. Itàlia. 1995 Stadtmuseum Münster. Münster, Alemanya. “Embarquement pour Cythère”. Milà, Itàlia. Absolut Vodka, FAD. Barcelona. Xth International Graphic Exhibition. Catania, Itàlia. Aurea-Aurea, Palazzo RUINI. Regio Emilia, Itàlia. Galleria d’Arte Cattelani. Mòdena, Itàlia. 2Une lettre en passant pour un abecedaire”, Passages Centre d’Art Contemporain. Troyes, França. “El mundo mágico de Mickey Mouse”. Illa Diagonal, Barcelona. “Mickey Mouse”, Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. Nel Segno dell l’Angelo. Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà, Itàlia. 1996 Sala d’Art Xipell. Manresa.

56

1996 Singul-Art. Llafranc. Beneffit, Galleria Bianca Pilat. Milà, Itàlia. Made in Art, Galleria Terzo Millenio. Milà, Itàlia. Taller Obert. Taller Blau. Calaf. Galeria Giacometti. Manresa. Còmics d’Artistes. Museu de Berga. Signs of an Angel, Bianca Pilat Contemporary Art. Chicago, EUA. 1997 The Angel in contemporary art, JD Carrier art Gallery. Toronto, Canadà. Sala d’Art Xipell. Manresa. 1998 Bianca Pilat Contemporary Art. Chicago, EUA. 1999 Premio Nacional de Grabado, Saragossa, Madrid, Pamplona, Santander, Logroño, Lleida. Omaggio alla Ferrari. Frascati, Roma, Itàlia. 2003 Galleria Magiarte. Milà. Itàlia. Galeria Catalonia. Barcelona. 50 Anys del taller de gravat Joan Barbarà. Barcelona, Madrid, A Coruña, Palma de Mallorca. 2004 Fondazione Logudoro Meilogu Onlus. Banari, Sardenya, Itàlia. 2005 Galleria Alisea. Bolonya, Itàlia. Galería Jorge Ontiveros. Madrid. Museu Cerdà. Puigcerdà. 2006 Galería Jorge Ontiveros. Madrid. Artistes per la Sardana. Andorra 2007 Galleria PIV ARTE. Bolonya, Itàlia. ALINKA Arte Contemporáneo. Santo Domingo, Rep. Dominicana. Artistes per la Sardana. Palau de la Diputació de Tarragona. 2008 Cumbre Mundial del Agua. Expo Zaragoza. Saragossa. Onades. Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí. Gallería PIV ARTE. Bolonya, Itàlia. 2009 ArteExpo. Nova York, EUA. Chelsea Art Fair. Londres, Anglaterra. Affordable Art Fair. París, França. Art Events Gallery. Bèrgam, Itàlia. Gallería PIV ARTE. Bolonya, Itàlia. BCC Gallery. Teramo, Itàlia 2010 Flag Art Festival. Saemangeum, Corea 2012 El cuerpo, la carne, el alma. Espanya/Itàlia/Alemanya.


CATÀLEGS ESPECIFICS ARTETRECE, Galería: Joaquim Falcó. Pinturas/Esculturas. Obras seleccionadas. Madrid, 2012. BONITO OLIVA, Achille. TRINI, Tommaso: Oggetti d´uso. Bianca Pilat Arte Contemporanea, Milà, 1989.

Palacio Montcada. Ajuntament de Fraga, 2008. SÁNCHEZ, Eva: Joaquim Falcó. Sala Rovira, Sabadell, 1996. TONELLI, Massimiliano: Falcó, Diálogos con la Pintura. Diputació de Salamanca, 2005. VVAA.: Joaquim Falcó. Galeria El 16. Olot, 1990.

BONITO OLIVA, Achille: Joaquim Falcó, Galería Arteara, Madrid. Galleria Giulia. Roma i Bianca Pilat Arte Contemporanea, Milà, 1991. BONITO OLIVA, Achille. IZQUIERDO, Violeta : Joaquim Falcó Obras selectas 2002-2007. Edicions Corpori. Manresa. 2008. DENIZ, María Isabel: En Lanzarote. Galería punto de encuentro con el arte. Lanzarote. 2004. DURÁN, Manuel: Frontière et paradoxe chez Joaquim Falcó. Musée Chateau-Fort de Sedán y Centre d´Art Contemporain, Passages. 1987.

WEIDMANN, Christian: Chiens, Paysages, Voitures. Centre d´Art Contemporain, Passages, Troyes. 1990. CATÀLEGS GENERALES BONITO OLIVA, Achille: Cosi, lo stato dell´arte, Leonardo-De Luca Editore, Roma 1991. DELSÒ, Valerio ; RUINI: Palazzo, Aurea-Aurea, Ed. Comune di Regio Emilia, Modena, Milano, 1995. RESTANY, Pierre; VVAA.: Da Ferrari Alla Ferrari, Ed. Zoom, Maranello, 1998.

IZQUIERDO, Violeta: Mans. Edifici La Pedrera, Barcelona. Edicions Corpori, Manresa. 2009.

VV.AA.: Made in art, Ed. Terzo Millenio, Milano, 1996.

IZQUIERDO, Violeta: “Joaquim Falcó”. Arte Contemporáneo II (1910-1990). Editorial Fragura, Madrid. 2009.

VVAA.: Artist Yearbook Internacional 1991, Tokyo, Osaka, Paris, New York, 1991.

LLOP, J: Joaquim Falcó, Galeria Magda Baixeras, Barcelona. 1996.

VVAA.: Artisti DOC, Ed. Hacienda Ferrari, Trento, 1993.

MARTORELL, Antonio: Joaquím Falcó en Puerto Rico, San Juan de Puerto Rico. 2005.

VVAA.: Nel segno dell´Angelo, Catálogo Bianca Pilat Arte Contemporanea, Milano, 1995.

MONTANÉ, Joan Lluis: Chaplin, la mirada ambigüa que viatja. Canals Galeria d´Art. Sant Cugat. 2006. PERALTA, Abil: Joaquim Falcó, la intimidad de la mirada confrontada con la realidad del mundo objetivo. Santo Domingo. Rep.Dominicana. 2007. PERRETA, Gabriele: Falcó, Fuerzas Sanguineas. Espai Miquel Gaspar, Barcelona y Bianca Pilat Arte Contemporanea. Milà. 1998 PÉREZ, Luis Francisco: Falcó. Galeria Sergio Sánchez. Manresa. 1989. SABATE, Divina y VVAA.: Joaquim Falcó, Obras grandes, grandes obras.

57


58


CATÀLEG

EXPOSICIÓ del 23 d’agost al 28 d’octubre de 2012

Edita Ajuntament de Manresa Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa

Organitza Ajuntament de Manresa Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa

Amb el suport de Abadal Generalitat de Catalunya

Amb el suport de Abadal Generalitat de Catalunya

Textos © Jaume Vidal Oliveras

Comissariat © Jaume Vidal Oliveras

Disseny i maquetació © Toni Falcó

Disseny d’exposició © Joaquim Falcó

Fotografia © Àngel Giralt © Salvador Redó © Toni Falcó

Disseny gràfic © Toni Falcó

Coordinació Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa Impressió Impremta Orriols Primera edició: juliol de 2012 © Joaquim Falcó, Vegap. ISBN: 978-84-87202-52-0 / 84-87202-52-7 Dipòsit legal: B. 24850-2012

Coordinació tècnica Centre Cultural el Casino Museu Comarcal de Manresa Documentals © Núria Sala i Dani Sala © Núria Oliveras i Victor Ruisanchez Retolació Rètols Porquet Prat Servei pedagògic Anna Crespo i Liliana Navarrete

Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial sense autorització expressa dels autors.

Agraïments Familia Roqueta Ajuntament de Manresa Totes les persones que han fet possible aquesta exposició

Organitza i produeix:

Amb el suport de:

59


61


62

CASINO  

Cataleg expo Casino Manresa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you