Page 1

0


1


Complexitats de les pràctiques artístiques col·laboratives: De les pràctiques col·laboratives a les pràctiques participatives (dins de l’estudi del projecte col·laboratiu La Lanzadera)

Centre d’Art Torre Muntadas. El Prat de Llobregat. Lluc Mayol, Esther Merchán y Laia Campanyà.

Anna Nos Ripollés Màster d’Arts Visuals i Educació: un enfocament construccionista. (2011-2012)

2


3


Índex

Situació i context

06

L’Escola d’Arts del Prat

08

Centre d’Art Torre Muntadas al Prat de Llobregat.

08

Negociacions - on ens situem Manuel i jo.

12

Visualitzem-nos

14

La primera reunió

16

La nostra participació en el projecte.

20

Del projecte col·laboratiu al projecte participatiu

26

Localització de les problemàtiques, a partir del desenvolupament del projecte La Lanzadera Reflexions

30 36

El paper de les institucions en La Lanzadera i relació amb els artistes

36

La Lanzadera ARA

40

Bibliografia

46

Documents i registres (al document annex)

4


5


El novembre passat ens van fer la proposta de centres i projectes als alumnes del màster d’Arts Visuals i Educació, per escollir on realitzaríem les nostres pràctiques. Les referències estaven redactades en un document que recollia el nom del centre, els contactes (tutors), un correu electrònic per posar-nos en contacte i un resum del projecte que anàvem a observar com nous investigadors etnogràfics. Després de familiaritzar-nos amb els resums de les propostes de tots els centres resoldríem per mitjà del debat les nostres preferències. Les propostes variaven des de museus com el MACBA, Sala d’Art Jove fins escoles o centres de toxicòmans. La nostra elecció definiria de formes ben diferents les tasques a realitzar en cada centre. La meva idea era evitar els museus o grans institucions, ja hi havia estat treballant els anys anteriors i volia conèixer noves formes de relacionar-se en empreses petites vinculades a camps més socials, on les relacions entre les persones fossin més properes i no tant jerarquitzades com en les grans institucions. Després d’organitzar-nos a classe el Manuel1 i jo faríem les pràctiques a l’Escola d’Arts del Prat de Llobregat. Teníem interessos comuns com sortir de Barcelona i centrar-nos en un projecte més social. A partir d’aquell moment hem treballat junts tant en els nostres diaris de camp, les problemàtiques o temes que es podien tractar com en les presentacions. “El Manuel i jo hem quedat a Plaça Espanya per dirigir-nos al Prat i trobar-nos amb els que seran els nostres tutors de pràctiques del màster. Agafem l’autobús que surt de Gran Via. Es el primer cop que els dos anem al Prat així que és tot nou per nosaltres. Inclús la nostra relació també és nova, a partir d’ara podem començar a treballar junts. Estem d’acord que preferim sortir de Barcelona i veure que és el que passa als pobles de la perifèria de Barcelona. El Manuel ja ha tingut experiències amb el món de l’art, ell actua o acciona el seu art al carrer a partir de les relacions i els vincles que sorgeixen entre els individus... 1

Manuel és alumne del Màster d’Arts Visuals i Educació i company de pràctiques.

6


7


...Anem cap a l’Escola d’Arts del Prat per realitzar un treball etnogràfic i identificar els diferents agents artístics del Prat. La Laia Campanyà és la nostra tutora. Jo ja la vaig tenir com a professora quan feia el CAP ...” Primers apunts del diari de camp, 13 de gener del 2012. Així començava el meu diari de camp, a l’expectativa de generar relacions en nous contextos aliens a l’edifici Florensa de la Facultats de Belles Arts. La proposta del projecte de l’Escola d’Arts del Prat em seduïa. Proposava realitzar un treball etnogràfic a partir d’entrevistes als agents creatius emergents, tècnics en cultura, professors de l’escola... per dur a terme una cartografia visual. Per això es realitzaria un treball de camp i el practicant hauria d’estar en contacte i relacionar-se amb els diferents agents. L’Escola d’Arts del Prat L’ Escola d’ Arts del Prat2 és gestionada per l’ Associació d’Amics de l’Art del Prat, una entitat sense ànim de lucre que funciona des del 1995 produint projectes culturals. L’escola es configura com un espai de creació, aprenentatge i intercanvi d’ experiències culturals. Es realitzen tallers artístics i es promou la participació en projectes artístics, exposicions, activitats i sortides culturals. Un dels tallers de l’escola es troba situat al Centre d’Art Torre Muntadas, a més de la Sala d’Art Josep Bages i el Teatre Kaddish, que ocupa les golfes de l’edifici. En aquest centre és on el Manuel i jo hem realitzat les nostres pràctiques. Centre d’Art Torre Muntadas al Prat de Llobregat. El Centre d’Art Torre Muntadas3 era una antiga torre d’estiueig, adquirida per la família Muntadas, fundadors de l’Espanya Industrial, l’any 1885 a Barcelona. L’Edifici es va quedar en mans de la família Muntadas fins la seva expropiació al final de la guerra civil, quan va ser ocupada per la Falange. En 1977, es va inaugurar la planta baixa, la Sala d’Art Josep Bagés i des del 1980 a les golfes de l’edifici està la seu del grup teatral Kaddish. A més en la segona planta de l’edifici es realitzen tallers de ceràmica y esmalts de l’Escola d’Art del Prat. La Sala Josep Bagés té com objectiu donar resposta a tota una diversitat de necessitats del sector de les arts visuals de la ciutat, com pot ser la difusió de projectes i propostes expositives que contemplen diferents concepcions de l’art

2 3

Escola d’Arts del Prat, http://escolaartsprat.blogspot.com.es/ Centre d’Art Torre Muntadas, http://www.torremuntadas.elprat.cat

8


9


contemporani, la formació en les arts visuals i suport a la creació visual i audiovisual mitjançant diferents accions i gestionant altres projectes externs. El centre està ubicat al Prat de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, formant part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Qui viu a Barcelona o voltants i ha viatjat algun cop amb avió, coneix el Prat. L’Aeroport de Barcelona es troba al seu terme municipal. Segons l’Ajuntament del Prat4 és, de llarg, la principal empresa del Prat. Per tant, la seva influència, territorial i també socioeconòmica, sobre el municipi és molt important. Però són molts els símbols, indrets i l’imaginari que defineix el Prat i els pratencs amb els que no estàvem familiaritzats encara que hi hagi una proximitat entre la ciutat de Barcelona i el Prat. Si passeges pels carrers criden l’atenció alguns referents/símbols que reiteradament els trobes en cartells, festes, monuments, etc. La carxofa del Prat, amb denominació d’origen i el pollastre Pota Blava formen part de la identitat dels pratencs fins el punt d’identificar el ciutadà com Pota Blava. El Prat viu uns anys d’expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, com la carxofa, l’enciam i el meló per la seva reconeguda qualitat. Durant la temporada de la carxofa es celebra una festa dedicada a aquesta, la Carxofada (19 abril) per commemorar la collita. I la segona setmana de desembre es celebra la fira avícola de la raça Prat dedicada principalment a aquesta raça de pollastre autòctona del municipi. A més d’aquests símbols també hi han indrets significatius. La casa Gomis, popularment coneguda com la Ricarda, és un edifici dissenyat per Antoni Bonet, que es va convertir en un refugi de l’art català en els darrers 15 anys del franquisme. És un referent arquitectònic reconegut i objectiu de treballs artístics. El MACBA hi va dedicar les sales de la Capella5 MACBA per mostrar projectes artístics relacionats amb la casa i el territori, al 2009. La Torre de l’Aigua també és part de l’imaginari modern de la ciutat que, més enllà de recollir i retornar l’aigua de la localitat es patrimoni i testimoni del passat pròxim així com referència pel futur.

4

Ajuntament del Prat de Llobregat, http://www.elprat.cat/viure/cultura-i-joventut/Cultura-iJoventut/_7VkxCaTOLCMK5jAQesid_DSFofSbuMN0HueVPyMIsro 5 Museu d’Art Contemporani de Barcelona, http://www.macba.cat/es/expo-tiempo-como-materia

10


11


Negociacions - on ens situem Manuel i jo. A la nostra arribada a Torre Muntadas ens esperaven la Laia Campanyà i el Lluc Mayol. Ells són els nostres contactes de pràctiques. La Laia Campanyà és la directora de l’Escola d’Arts i de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat (AAAP) i el Lluc Mayol forma part de l’associació i és el Coordinador del Centre d’Art Torre Muntadas. Després d’ubicar-nos i fer les presentacions ens situen els projectes en els que estan treballant i també organitzant en aquell moment al centre d’art. Una de les primeres qüestions que sorgeixen és la nostra participació en els projectes. Tant Laia com Lluc sabien que el nostre paper podia ser únicament el d’observador, mirant i analitzant les relacions socials i les interaccions en un context determinat. Però ens van suggerir la possibilitat de realitzar una observació participant, on seriem nosaltres els que anàvem a decidir si involucrar-nos més o no. La primera opció era fer el seguiment del muntatge de la nova mostra de la sala d’exposicions, ja que estava acabant Etapa de Potència 2011. Projectes de Creació d’Arts Visuals al Prat (del 25 de novembre de 2011 al 29 de gener de 2012) i Torre Muntadas preparava el muntatge de l’exposició següent i inauguració de El Prat Dimensió Desconeguda. (del 17 de febrer al 4 d’abril de 2011). L’altra opció era assistir a les reunions d’un projecte encara en estat de gestació on la idea principal era la visualització del artistes del Prat: Visualitzem-nos.(nom provisional). I la tercera opció era elaborar una cartografia visual on es reconegueren els artistes/creadors del Prat a partir del treball de camp i entrevistes amb l’ajuda del centre, facilitant-nos tots els recursos possibles (base de dades, contactes,...). Partint dels nostres interessos tant el Manuel com jo vàrem optar pel projecte Visualitzem-nos. Les meves experiències sempre havien estat relacionades amb l’educació al museus. Treballant amb projectes educatius centrats en exposicions temporals i col·leccions. El desig de canvi en aquestes pràctiques em va fer descartar el projecte de muntatge de la pròxima exposició del centre, fugint del sistema museístic. Encara que realitzar un treball de camp per la ciutat del Prat podia ser una opció atractiva per connectar amb les relacions socials dels pratencs, la idea de cartografiar els agents creatius del Prat també la vaig descartar. En la proposta es plantejava treballar de forma individual, érem nosaltres com investigadors que anàvem a contactar amb artistes, associacions,... per realitzar la cartografia amb la supervisió dels contactes del centre d’art. La interacció entre el centre d’art i nosaltres probablement no hagués estat tan propera.

12


13


Visualitzem-nos se’ns presentava com un projecte nascut de les necessitats dels artistes i diferents agents creatius, per visualitzar-se encara no es sabia com, on el meu interès es focalitzava tant en la familiarització amb el procés i l’evolució del projecte, com en les relacions que aniran sorgint entre els col·laboradors durant els mesos de pràctiques. Visualitzem-nos L’origen del projecte neix abans de la nostra arribada a Torre Muntadas. Manuel i jo coneixem els fets i factors que van intervenir en la formació del projecte perquè el Lluc Mayol i l’Esther Merchán6 ens van posar en situació. Des del Centre d’Art Torre Muntadas es convoquen 2 o 3 cops l'any unes trobades d’arts visuals que, volen ser un espai d’encontre entre creadors, agents del sector i totes aquelles persones interessades en les arts visuals a la ciutat. És un espai per a valorar projectes, fer propostes i trobar contactes. En la segona reunió de l’any passat (el 2 de juliol del 2011) van sorgir preocupacions comuns entre els participants de la trobada. Les inquietuds emergien de la necessitat de conèixer-se amb els creatius del Prat i fer-se visibles tant al municipi com fóra. Algunes de les opcions que es van debatre en aquella reunió va ser la possibilitat de realitzar una jornada de tallers oberts (proposta feta des de l’AAAP) i també mapejar per tal de veure qui eren les persones interessades en les arts i reconèixer-se entre elles. Aquesta reunió va donar peu a moltes altres on l’objectiu era comú. En ella hi participen artistes i/o creatius, professors i artistes pertanyents a l’Associació d’Amics de l’Art del Prat (AAAP), Torre Muntadas, Aula a la Deriva i l’Ajuntament del Prat 7 com a supervisor no participant. Els artistes i creatius són ben variats, des d’arquitectes fins escultors reconeguts al Prat. La visualització dels treballs artístics es basa en mostrar, conèixer i fer visible el nucli artístic al territori del Prat de Llobregat. Aula a la Deriva és defineixen com una plataforma de diferents col·lectius amb el propòsit d’agregar-se transitòriament a processos en els que es donen una sèrie de mediacions, controvèrsies, conversacions o negociacions entre diversos agents, entorn als modes en que la cultura deu ser gestionada. Poden actuar com espai de diàleg, eina de mediació i construcció col·lectiva de coneixement i experiències. Un espai obert i inclusiu de autoformació. La seva incorporació al projecte va començar a la reunió del 18 d’octubre del 2011, l’Oriol Fontdevila i l’Elvira Pujol (representants d’Aula a la 6

L’Esther Merchán és la dinamitzadora del Centre d’Art Torre Muntadas. Amb ella hem viscut i treballat tot el procés de pràctiques. 7 Més d’un cop hem sentit com l’ajuntament del Prat se’l nomena també com El Perro del Hortelano.

14


15


deriva al Prat) acompanyen el projecte assistint a totes les reunions. Les primeres participacions al procés van ser l’organització de dues xerrades per informar al col·lectiu d’altres contextos de pràctiques artístiques col·laboratives i l’aportació de 850€ al projecte, ja que no estava subvencionat per cap institució. En aquestes sessions van participar la Tere Badia (Hangar) i el Santi Barber (La Nave). Les reunions van encaminar el projecte cap a una idea una mica més concreta. Es tractava d’organitzar d’un esdeveniment/festival, perquè entre el col·lectiu es generés alguna cosa, on les propostes a seguir continuaven amb la idea dels tallers oberts i cartografiar, a més de crear uns recorreguts d’espais ocults pel Prat, en els quals els artistes intervinguessin en aquests espais. Es començava a configurar el projecte.

La primera reunió La contextualització dels començos del projecte ens va servir per situar-nos abans de les presentacions com investigadors en la que seria la nostra primera reunió. Per això calia fer èmfasi en el procés que s’havia dut a terme, però també familiaritzar-nos amb el sociograma del projecte, en el que nosaltres ja estàvem incorporats. Les nostres pràctiques es distribuïen als dilluns al matí al Centre d’Art Torre Muntadas i cada quinze dies a l’Escola d’Arts per assistir a les reunions periòdiques vinculades a Visualitzem-nos. En la primera reunió (del 25 de gener) es proposava que el col·lectiu portés una proposta d’esdeveniment, per tal de debatre-ho i concretar més el projecte. L’única proposta va ser la de l’AAAP, titulada Terminal 0, i a partir d’aquesta es van discutir diferents possibilitats de realització i modificacions. El que fins ara havia estat visualitzem-nos es canviava amb el nom de Terminal 0. El concepte de terminal es corresponia de forma més directa amb el Prat, degut al seu aeroport. Aquest text/proposta recollia les idees que havien sorgit en les reunions anteriors, a les quals nosaltres no havíem assistit.

16


17


Des de L’AAAP es proposava la realització d’una d’acció col·lectiva, titulada Terminal 0, en que ...totes les persones que hi participen han de formar part de l’organització amb alguna tasca concreta o participant en alguna de les comissions de treball que es posin en marxa... ...participar en una ruta per diferents llocs poc coneguts o poc visibles relacionats amb la Cultura del Prat (espais de difusió, espais de producció, espais d’oci espais d’educació) Text Terminal 0. Turistes als espais de creació del Prat, AAAP. 23 de gener del 2012. A partir de la proposta es va triar un nou nom, La Lanzadera, que no deixava de banda la relació entre l’aeroport-el Prat-el projecte. La lanzadera és el nom de l’autobús que comunica les terminals d’un aeroport, a més el fet de connectar dos punts es vinculava a les rutes que es proposaven per l’esdeveniment. Un cop decidit el nom es van fer comissions: una es dedicaria a seguir amb les cartografies per situar artistes i altres espais; una altra de comunicació; i l’altra de check-in, o com van batejar oficina de reclutament, la qual s’encarregava de posar-se en contacte amb altres artistes i agents creatius que encara no formaven part del col·lectiu. Així la conclusió de la reunió anava cap a la focalització de crear un producte/esdeveniment per la visualització del artistes. Com investigadors participants passius8, d’aquesta reunió ja començaven a sorgir qüestions que més endavant podrien ser l’eix central de la investigació. Cadascuna de les persones que estaven presents a la reunió provenia d’un context distint i es relacionaven i parlaven d’una forma diferent, situant-se en diverses posicions tan pel treball que realitzava cadascú, pel nivell intel·lectual, com per les opinions construïdes a partir d’aquestes. (En el meu estudi aquesta reunió és un punt d’inflexió del procés, o més bé un punt on sempre hi acabo tornant per revisar-lo)

8

R.Vazquez, F.Angulo, (2003, p29)

18


19


La nostra participació en el projecte. De les reunions se n’escriu una acta (redactada per Torre Muntadas) que recull els punts discutits i els acords adoptats. La nostra posició com observadors feia que les interpretacions i conclusions de les trobades amb el grup fossin ben diferents. Arrel de la primera reunió emergeixen diferents qüestions. Comencen a diferenciar-se els rols de poder, els nivells d’implicació no són per tots els mateixos, semblen haver persones que condueixen el projecte i molts d’ells no s’escolten entre si; tots tenen la mateixa veu? El projecte està totalment focalitzat a la realització d’un producte final. A qui va dirigit o per a qui és aquest producte? Intentant trobar una resposta als primers interrogants van aparèixer altres preguntes: Si estaven d’acord en la realització d’un producte, havien parlat abans de les seves motivacions? Com es feia present i s’articulava el desig i les intencions dels artistes en aquest projecte? Si els artistes es volien visualitzar, havien posat en comú com ho volien fer? On ho volien fer? Per a qui es volien visualitzar? I per a que es volien visualitzar? Se’ns plantejava un problema que caldria observar i analitzar durant aquests primers dies per entendre millor d’on provenien els desitjos i intencions del col·lectiu. A partir d’aquestes qüestions vam fer una proposta al grup. La nostra observació participant passiva començava a modificar-se, des del punt de vista etnogràfic o dels estudis de casos ens situàvem com observadors participants moderats (comentant les nostres opinions i interpretacions). La proposta era la realització d’una cartografia dels seus desitjos amb la possibilitat de documentar-ho per mostrar el procés del treball que s’està desenvolupant fins avui. Posar en comú els interessos dels agents creatius i de les institucions pot ajudar a elaborar l’esdeveniment. Per això, vam elaborar una sèrie de qüestions 9 amb l’ajuda d’Esther Merchán i així treballar-ho tots junts. Les preguntes que vam proposar van ser: (respostes dels artistes a continuació) 9

A més d’introduir-nos en l’ambient d’estudi i recollir dades al diari de camp, hem realitzat

entrevistes als subjectes informants. Durant l’observació a les meves pràctiques hem anat realitzant entrevistes de diferents tipus obtenint informació de manera individual o col·lectiva. Les entrevistes no sempre han estat estructurades, potser sí teníem clar el que volíem preguntar, com en les entrevistes semi-estructurades, però les qüestions planificades variaven a mesura que transcorria l’entrevista. Les entrevistes es construïen entre Manuel, jo, el subjecte informant i molts cops durant el cafè de l’esmorzar. Altres cops les hem realitzat en grup aprofitant les reunions que es feien cada dues setmanes quan els components del projecte, on hi participàvem a les pràctiques, es reunien per posar en comú noves idees i observacions.

20


21


Què t’ha portat aquí? (Necessitats) 

començar un procés de treball

Què creus que t’aportarà el projecte? (Expectatives)

col·laboratiu (sense jerarquies)

Relacionar-se amb altres artistes

Conèixer altres artistes el Prat

Visualitzar el treball artístic

Visualitzar el treball dels artistes

Conèixer el procés d’aquests projectes

Què t’agradaria aconseguir? (Desitjos)  Aprendre de les relacions en un

Què t’endús ja? (Bagatge) 

col·lectiu (artístic-social)  Generar un nucli d’artistes

socials) 

 Projecte col·laboratiu dins i fora del Prat

Conèixer a més gent (relacions Conèixer el procés de treball d’un projecte col·laboratiu

Passar una bona estona

Altres: Mobilitzar a la població del Prat (immobilitzada al treball artístic)/ conèixer el nucli de "la movida artística" del Prat

Les respostes van coincidir en la majoria del casos: Moltes vegades es comparteixen opinions entre més d'una persona, i això ens pot ajudar a veure què volem aconseguir amb aquest projecte, i per tant, mirar la manera de com aconseguir-ho. Esther Merchán acta de cartografia desitjos.10 Els conceptes que van sorgir de les respostes podien respondre a les necessitats, desitjos i expectatives que tenien els artistes en les intencions de formar part del projecte La Lanzadera. Les respostes parlaven d’una preocupació per viure el procés de treball, començar i conèixer un projecte col·laboratiu, visualitzar els treballs dels artistes, a més de relacionar-se entre artistes a partir d’un projecte col·laboratiu. La col·laboració, el procés de treball, les relacions socials i la visualització serien els termes que es podien abordar des del projecte La Lanzadera. Però els seus i nostres desitjos (perquè Manuel i jo també van participar) donaven peu a tensions que havíem observat i que apareixien en les reunions. S’estaven apreciant aquests factors durant el procés de projecte? Quins eren els desitjos de les entitats participants?

10

Aquesta era la frase que llançava Esther Merchán a la resta, després d’haver realitzat la cartografia dels desitjos.

22


23


L’esquema següent aclareix de forma simple les tensions que havíem detectat:

PRODUCTE concreció de l’esdeveniment

PROCES

ROLS institucions/artistes

PROJECTE COL·LABORATIU

IMPLICACIÓ treball per comissions

Preocupació per les RELACIONS SOCIALS

La columna de l’esquerra resumeix les tensions detectades en les primeres trobades; i la columna de la dreta mostra els conceptes que donaven resposta a les qüestions relacionades amb els desitjos. Els artistes desitjaven aprendre el procés d’un projecte col·laboratiu, gaudint de les relacions socials que pogueren néixer entre ells i els seus treballs. Fer èmfasi en el procés. I les nostres observacions en les reunions destacaven la preocupació en la concreció d’un esdeveniment, la demanda d’implicació en el procés i la detecció de rols de poder que no estaven aclarits. Durant les reunions es creen comissions amb el propòsit que les persones s’impliquen en el projecte. Les comissions treballaven de forma independent al grup general i després compartien les seves aportacions al col·lectiu. Però a mesura que van avançant les setmanes algunes comissions van deixar de treballar, el compromís inicial va anar desapareixent. A les comissions que sobrevivien sempre hi formaven part representants de l’Escola d’Art o AAAP, el Manuel i jo (els becaris) i representants de Torre Muntadas. Encara treballaven alguns artistes però molts d’ells començaven a desaparèixer. Així, qui estava tirant endavant el projecte? El desig de formar part en un projecte artístic col·laboratiu es contemplava però no s’estava duent a la pràctica. Les entitats eren les que estaven conduint el projecte deixant de banda l’horitzontalitat i l’independència tant valorada als inicis del procés. És un desig que està i es fa present al grup, però no es desenvolupa en la concepció del treball col·laboratiu. Arrel d’aquestes tensions neix un tema pel nostre informe: complexitats de les pràctiques col·laboratives (dins de l’estudi del projecte col·laboratiu La Lanzadera). Per entendre millor i focalitzar amb el tema, revisaré el desenvolupament del projecte des de la primera reunió a la que vam assistir fins ara, atenent al diari de camp, les actes de les reunions, entrevistes i altres documentacions, per identificar on i en quines circumstàncies es localitzen aquestes problemàtiques.

24


25


Del projecte col·laboratiu al projecte participatiu Abans d’endinsar-me detectant on han anat localitzant-se les tensions, he d’aclarir que entenem com a pràctica/projecte artístic/educatiu col·laboratiu. Després d’una conversa amb Javier Rodrigo, a l’acabar unes xarrades al Centre d’Art Santa Mònica11 (Symposium 2012), Manuel i jo, vam enfocar el concepte de col·laboració en les pràctiques artístiques com un treball que es realitzava des de l’horitzontalitat, sense jerarquies establertes i valorant els diferents nivells de implicació del mateix projecte. Un projecte col·laboratiu ha de ser un procés on s’involucri el treball en conjunt amb diferents persones, tant per aconseguir un treball difícil d’aconseguir de forma individual com per ajudar a aconseguir alguna cosa a qui per si mateix no podria. El projecte neix de les necessitats i desitjos del col·laboradors. En canvi encara que els conceptes puguin ser sinònims, col·laborar i participar es diferencien quan es teoritza sobre projectes artístics/educatius. En la implicació d’un projecte participatiu les persones intervenim junt a d’altres, en un succés o activitat concreta. Participem en un projecte amb una proposta i si la proposta s’adequa a les nostres opinions, sentiments, etc suscita el nostre interès per implicar-nos en el projecte. El projecte neix de l’interès d’algú extern per després poder treballar-ho des del col·lectiu que hi participa. Quan es fa una proposta de participació ja hi han establerts un rols, el concepte d’horitzontalitat no queda tan clar com als projectes col·laboratius. Alguns exemples... Gallum Gallum12 va ser un projecte de creació i intervenció en l’espai públic per part de creadors multidisciplinaris del Prat de Llobregat. Aquest projecte s’inclou en el programa ARTWORK’09 de la Diputació de Barcelona i estava subvencionat pel programa de Projectes Innovadors. Era un projecte similar al CowParade13 de Barcelona o Madrid, però enlloc d’intervenir amb escultures de vaques, van agafar com referent del Prat al pollastre Pota Blava, que per la seva denominació d’origen s’identificaria representant clarament amb tots els pratencs. Aquests pollastres de fibra de vidre van ser intervinguts per diferents artistes de la ciutat i ubicats en diferents espais del Prat. En aquesta proposta artística la idea no neix de les necessitats del artistes. La idea es va formular des de la Diputació de Barcelona i/o l’Ajuntament del Prat, perquè els

11

Arts Santa Mònica. Symposium 2012, http://culturasvisualesglobales.net/visualizingeurope-22/encounters/vcgd_2012/ 12 Gallum Gallum, 2009, http://gallumgallum.lacapsa.org/ 13 CowParade, http://www.cowparade.com/

26


27


artistes hi participessin. D’aquest projecte van néixer noves relacions entre els artistes, ampliant la base de dades dels agents creatius del Prat. ... Un altre projecte artístic que vam descobrir el Manuel i jo, durant el període de pràctiques, eren Les Dones de CandeL’Hart.14 Elles són un grup de dones del barri de Bellvitge que pinten còpies de quadres famosos. Mariló Fernández, des de que va començar amb elles, les assessora com a professora. Fa pocs anys es van quedar sense taller on pintar i van formar l’Associació CandeL’Hart al 2010 per tal de reivindicar un espai per seguir pintant. Nosaltres les vam conèixer a la inauguració de l’exposició Vivímos en Bellvitge. Visítenos i vam parlar amb elles. Aprofitant el lema d’una tanca publicitària dels anys 60, l’exposició reivindicava l’espai que encara no havien aconseguit, les seves obres en aquest cas serigrafies, mostraven el barri des de la seva mirada per crear vincles amb el visitant. Nosaltres, seguint amb el rol d’investigadors, vam invitar a algunes d’elles perquè ens expliquessin les seves opinions. Una d’elles comentava que amb la seva professora havien aprés molt (referint-se a la pintura i en aquest cas, a més, a la serigrafia). Però ella volia tornar a fer còpies a l’oli que era el que a li agradava. Parlant en la professora, vam seguir el fil de la dona amb qui havíem estat parlant anteriorment. Li comentàvem que ens havien dit que era la professora del grup però, ens ho va desmentir, deia que el grup s’autogestionava i que les relacions entre totes partien des de l’horitzontalitat. Aquest cas presentava tensions similars a les nostres pràctiques, com la comunicació entre les membres de l’associació, per esclarir els rols de poder o treballar el concepte d’horitzontalitat (entre d’altres). Es contemplava l’opció de les pràctiques col·laboratives però el rol professora-alumna encara estava més present. Amb aquests exemples proposo reflexionar sobre les diferents formes de gestar un projecte amb un col·lectiu d’artistes. Encara que es parteixi de l’opció de treballar en una pràctica col·laborativa, trencar les jerarquies i rols establerts, en la nostra cultura no és un camí fàcil, per això valorar la participació en un projecte pot ser un pas del qual s’extrauen relacions i resultats gratificants.

14

CandeL’Hart i La Fundició. http://www.lafundicio.net/?p=389

28


29


Localització de les problemàtiques, a partir del desenvolupament del projecte La Lanzadera Les següents columnes son una revisió de les reunions a les que vam assistir durant el nostre període de pràctiques. Com si es tractés d’una línia del temps (en vertical) es mostren ordenades cronològicament, organitzades en tres columnes. En la columna de l’esquerra s’identifiquen els punts més rellevants de les actes de les reunions escrites des de Torre Muntadas. En la columna central es reflecteixen les problemàtiques que hem anat detectant durant el procés, on algunes observacions provenen del diari de camp. I en la columna de la dreta es pot seguir com canvia el posicionament de d’investigador a mesura que ens endinsem en el projecte.

25/01/2012

AAAP suggereix la proposta de Terminal 0. Nou nom La Lanzadera Es creen comissions: cartografies, comunicació i checkin.

Preocupació per la concreció de l’esdeveniment (producte final)

Primera reunió: posicionament d’observadors participants passius

07/02/2012

Les comissions de check-in i cartografies posen en comú els desitjos en relació amb el projecte (preguntes sobre necessitats, expectatives,...) Es parla d’ampliar espais (cartografies)

Proposta: documentar el procés i cartografiar els desitjos

Segona reunió: posicionament d’observadors participants moderats. Participem però estem fora de la situació

Centralitzar les rutes en un punt de partida: Escola del Parc. Check-in fa tres llistes de possibles “participants”. Es posa en comú el treball de les comissions. La comissió de comunicació no s’ha reunit.

Preocupació en la concreció de l’esdeveniment. Es contempla relacionar els desitjos del artistes amb les rutes de l’esdeveniment. Poca implicació en les comissions.

Tercera reunió: posicionament d’observadors participants moderats

15/02/2012

30


31


28/02/2012

Es generen grups de treball i tres rutes concretes per l’esdeveniment. Es concreta una data (19-20 oct). El punt de partida serà Renfe. Els representants d’Aula a la deriva no presencien la reunió. Representants de Torre Muntadas i AAAP es distribueixen als diferents grups.

Comentaris del grup: sense Aula a la deriva es concreta més. Els rols no estan clars. Comissions no funcionen (implicació). Grups amb artistes i representants de institucions. Els artistes no tenen independència.

Quarta reunió: posicionament d’observadors participants moderats. El nostre posicionament pel que fa al treball que realitzem des de Torre Muntadas és d’observadors participants actius.

15/03/2012

Cartografies proposa l’elaboració d’un àlbum de cromos (publicació). Informació està treballant amb el cartell i web. es decideix fer una assemblea el 19 de maig, per convidar a més artistes a participar amb l’esdeveniment. Canvi de data (26-27 oct). Es realitzen votacions per consensuar.

Es contemplen diferents tipus de participació. Votacions: entren en qüestió els rols (no voten tots). votacions=mètodes col·laboratiusparticipatius

Cinquena reunió: posicionament d’observadors participants actius (també votem com un més).

Torre Muntadas/ cartografies (nosaltres): web (espai viu/ dinàmic). Grup Rutes: Prat amagat. Check-in: noms i lemes (“Arte con Todos”...)

Implicació i centralització amb el producte final.

Sisena reunió: posicionament d’observadors participants actius.

26/03/2012

11/04/2012

Per suggerència de Laia Campanyà (tutora al Prat de les pràctiques), Manuel i jo van organitzar les nostres reflexions referents a les problemàtiques que ens plantejàvem a partir de les pràctiques.

32


33


11/04/2012

Manuel i jo presentem les nostres reflexions a Torre Muntadas: problemàtica informe. Torre Muntadas i l’AAAP també presenten les seves reflexions: generar un grup motor (total implicació). Email artistes (alguns): redacció subvenció, es qüestionen els rols de poder(factor econòmic).

Es divideixen per reflexionar les institucions i els artistes: rols/es creen grups interns? Es qüestiona per totes les parts la continuïtat del projecte. Les nostres problemàtiques/ tensions: concretar en producte, implicació, rols de poder, factor econòmic. Tornar als desitjos. Molts punts en comú.

Posada en comú de les nostres reflexions a Torre Muntadas. Observació participant passiva. Manuel i jo ens tornem a situar fora de la situació per comentar les problemàtiques que hem detectat al llarg del procés.

17/04/2012

Posada en comú de totes les reflexions del 11/04/2012: dubtes sobre La Lanzadera. Torre Muntadas i AAAP es posicionen: institucions=eines. Aula a la deriva es posiciona com acompanyant. Situen els rols de poder. Es creen dos grups: redacció de la subvenció i organització de l’assemblea. Els artistes qüestionen: és nostre el projecte? (col·laboratiu?)

Les eines poden fer propostes? Desdoblament dels representants de Torre Muntadas, AAAP, Aula a la deriva i nosaltres (becaris). Es demana més implicació (grup motor)

Última reunió: posicionament d’observadors participants moderats.

ARA 04- 05 /2012

Després de la darrera reunió, finalitzàvem les pràctiques a Torre Muntadas. Ara, deixem d’observar de forma passiva, moderada i activa. Deixant d’investigar per involucrar-me al grup i col·laborar al grup motor.

34


35


Reflexions Les observacions del procés de La Lanzadera deixen testimoni d’un projecte en continu moviment focalitzat en la realització d’un esdeveniment que es concreta paulatinament, per mitjà de les trobades amb el grup. El que en els seus orígens era un projecte que semblava néixer de la necessitat comuna de visualitzar els artistes del Prat de Llobregat, muda segons la implicació dels seus components. Així com els responsables de les institucions encara avui hi són presents al grup, els artistes van i vénen segons els seus interessos, variant el grau d’implicació de cadascun d’ells amb el projecte. Quan, en un principi, era un punt que havia estat considerat, l’alteració en la implicació a donat peu a comentar reiteradament la necessitat de col·laboració en el projecte, fet que possiblement creï un distanciament (per cansament). La implicació de les persones en un projecte s’orienta cap una direcció concreta quan els rols entre els companys d’un col·lectiu estan definits. En les pràctiques col·laboratives es parteix del concepte d’horitzontalitat, es a dir , es necessita una situació d’igualtat i confiança (M.Santos, 2006) per poder comunicar-se, expressar-se i créixer. L’horitzontalitat està en permanent procés de reconstrucció. Els rols no han d’estar jerarquitzats, poden vetar la llibertat en la realització d’un procés de construcció mútua. La creació col·lectiva beu de la igualtat entre els seus participants. Les reunions de La Lanzadera no esclarien el paper de cadascun, de manera que ningú es sentia en una posició còmoda. La participació del col·lectiu fluctuava amb els pas de les setmanes. El paper de les institucions15 en La Lanzadera i relació amb els artistes El Centre d’Art Torre Muntadas i l’AAAP se’ns van presentar com entitats que facilitaven la realització del projecte, sense ser ells qui tinguessin la veu cantant, per a què no hi hagués confusió amb l’Ajuntament. (El projecte no està subvencionat per l’Ajuntament). Han estat presents en totes les reunions, gestionen el correu electrònic i redacten les actes. Des de l’associació s’han fet propostes al grup contínuament, com generar exemple d’esdeveniment, crear comissions de treball, distribuir les institucions a tots els grups, etc. Aquestes propostes han estat validades pel grup adaptant-se a les proposicions i algunes vegades modificant-les (pràcticament mai descartant-les). Els artistes majoritàriament s’han adaptat als suggeriments de les entitats donant pas al paternalisme i creant un ambient d’incertesa pel que fa als rols de poder. L’adaptació no deixa espai a la creació del col·lectiu.

15

Quan parlo de institucions em refereixo a la plataforma d’Aula a la deriva, el Centre d’Arts Torre Muntadas i l’Aassociació d’Amics de les Arts del Prat.

36


37


En l’última reunió es van intentar esclarir els papers de cadascuna de les entitats i es van definir com eines del projecte. Es a dir, són els encarregats de facilitar la realització del projecte executant les feines mecàniques que es necessiten per a què aquest segueixi en construcció. Però si les eines faciliten o ajuden, també poden fer propostes? Si formen part d’una pràctica col·laborativa la seva veu és com la dels demés, però si són una eina el seu posicionament es ben diferent. Aida Sanchez de Serdio escriu sobre les relacions entre agents on la verticalitat i horitzontalitat juguen contínuament en les pràctiques col·laboratives. En este sentido, un proyecto construido a caballo de lo artístico y lo pedagógico genera valor a partir de poner en relación personas, colectivos y organizaciones distintos, puesto que es en estos cruces donde emergen fricciones y se producen aprendizajes. Este es un aspecto que los proyectos colaborativos incorporan por definición, aunque como hemos visto ello no garantiza que esta relación entre agentes se haga significativa y problemática. Uno de los elementos fundamentales a tener en cuenta al respecto es la necesidad de cuestionar las jerarquías verticales de transmisión del saber, pero al mismo tiempo evitar plantear horizontalidades falsas que pretendan borrar las diferencias estructurales que atraviesan toda relación de aprendizaje y de producción cultural. Aida Sánchez de Serdio. Arte y educación: diálogos y antagonismos. 2009. El paper d’Aula a la deriva sempre ens ha resultat confús a l’hora de situar-lo en el projecte. Tal i com es defineixen ells, Aula a la deriva pot actuar com espai de diàleg, eina de mediació i construcció col·lectiva de coneixement i experiències. Ells s’han posicionat com a facilitadors i acompanyants del procés formatiu, van organitzar les dues xarrades del procés inicial del projecte. Però la seva presència en les reunions ha enterbolit el seu paper. Més que intentar situar-la jo mateixa, el paper d’aquesta plataforma l’han situat els artistes/creatius en cada reunió. Durant les reunions el Manuel i jo hem observat que el to de les conversacions no són les mateixes. Els seus representants provenen d’ambients de comissariat que fan que el vocabulari utilitzat s’allunyi del de la resta. Creant un distanciament a l’hora de comunicar-se. Quan han faltat a les reunions la relaxació del grup i el nivell de participació en les sessions a incrementat. Aquests són alguns fets que han fet trontollar el posicionament d’aquesta entitat situant-se des d’eina de mediació, a observador participant com nosaltres (investigadors etnogràfics).

38


39


Aquestes línies que redactava Aida Sanchez de Serdio em fan qüestionar no tant l’oscil·lació dels papers o rols de les entitats, sinó l’interès que tenen en les pràctiques col·laboratives, ja que durant les pràctiques ens hem centrat amb els desitjos i necessitats dels artistes, però no de les institucions,... (El)…Arte colaborativo o comunitario, que se mueven solo a medias en los marcos institucionales del arte puesto que su esfera de acción son los contextos sociales públicos en los que emerge. Sin embargo, cada vez podríamos hablar menos de una separación radical entre prácticas artísticas institucionalizadas y no institucionalizadas, puesto que el mundo del arte ha mostrado interés por las prácticas en principio disidentes, y estas, a su vez, ven a menudo en museos y centros de arte una posibilidad de intervención y difusión… Aida Sánchez de Serdio. Arte y educación: diálogos y antagonismos. 2009. Amb aquest fragment tanco les meves observacions, considerant que, en un projecte col·laboratiu es parteix de la sinceritat. Les relacions de poder en la nostra cultura estan totalment jerarquitzades i sortir d’aquests rols endinsant-nos en un procés on l’horitzontalitat no estigui falsejada és un joc que hem de saber enfrontar/jugar. En qualsevol pràctica artística col·lectiva sorgeixen tensions de les que s’ha de treure partit per a què la construcció del projecte vagi en creixement. Detectar-les i desvetllar-les (re)direccionarà el projecte cap a punts que possiblement no havíem contemplat al seu inici. La Lanzadera ARA A mesura que ens hem integrat al grup o col·lectiu han anat apareixent nous focus de indagació, els temes ètics, que des de fora pensàvem que podien ser interessants, han anat canviant a mesura que hem pres contacte amb la realitat del grup. Aquestes noves idees han sorgit des de dins a mesura que s’ha anat delimitant i definint el projecte entre tots (èmic). La nostra vinculació amb el grup ha anat evolucionant amb el temps, des de considerar-nos (ells i nosaltres mateixos) com uns agents externs – observadors- no intrusius, fins el dia d’avui quan hem acabat les pràctiques i ens situem com uns col·laboradors més del grup motor del projecte. Es a dir que des del punt de vista etnogràfic o dels estudis de casos ens hem situat com observadors participants moderats (sempre hem comentat les nostres visions) per convertir-nos en participants complets, som uns membres més.

40


41


L’última reunió ha servit per posar en comú totes les preocupacions que envoltaven als participants de la Lanzadera. Durant la mateixa setmana Manuel i jo presentaven les nostres observacions (tensions, tema de l’informe,..) a la Laia, l’Esther i el Lluc. Des de l’AAAP es proposava generar un grup motor (artistes/creatius) que autogestionés el projecte tenint en compte que AAAP i Torre Muntadas són únicament eines. I des d’alguns artistes també es qüestionaven els rols que havien de realitzar cadascun, atenent-se a motius econòmics. La comunicació entre els membres ha donat lloc a una nova distribució dels components, generant un grup motor fixe que organitza l’esdeveniment. El 19 de maig es realitzarà una assemblea per convidar als agents creatius del Prat. La difusió s’ha fet per mitjà de cartells i en les xarxes socials. Els participants en l’esdeveniment el que decidiran serà, simplement, participar o no en el projecte/esdeveniment. De la col·laboració del grup motor de La Lanzadera a la participació dels agents creatius del Prat en l’esdeveniment que a hores d’ara s’anomena Coordenades 2012. Rutes urbanes per la creació visual del Prat.

42


43


Agraïments No puc acabar aquest informe sense donar les gràcies a l’Esther, el Lluc , la Laia i a Carla Padró. Però sobretot a Manuel! El meu aprenentatge no s’hagués enriquit tant sense ell.

44


45


Bibliografia GUBA, E., LINCOLN, Y (2002) “Paradigmas en competencias en la investigación cualitativa” En Denman, C i J.A. Haro, Por los rincones. Antología de métodos cualitativos en la investigación social. El Colegio de sonora. Hermosillo, Sonora. HERRERO, Luis E. (2008) La experiencia comunicativa de Video Nou / Servei de Video Comunitari. Blogsandocs Jun. 2008 [online] http://www.blogsandocs.com/?p=76 SANCHEZ de SERDIO, Aida. (2009) Arte y educación: diálogos y antagonismos. OEI La Revista Iberoamericana de Educación. [online]. sep.-dic. nº52. Disponible en la WWW: http://www.rieoei.org/rie52a02.htm . ISSN: 1022-6508 SANTOS GOMEZ, Marcos. (2006) La horizontalidad de las relaciones humanas y la tolerancia.Utopìa y Praxis Latinoamericana. [online]. sep. 2006, vol.11, no.34 [citado 18 Mayo 2012], p.79-90. Disponible en la World Wide Web: <http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S131552162006000300006&lng=es&nrm=iso>. ISSN 1315-5216. VALLES, M. (2002) “Diseños y estrategias metodológicas en los estudios cualitativo”. En: Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid. Síntesis. VÁZQUEZ, R., ANGULO, F. (2003) Introducción a los Estudios de casos. Los primeros contactos con la investigación etnográfica. Málaga. Aljibe VERA, J.P., JARAMILLO, J. (2007). Teoría social, métodos cualitativos y etnografía: el problema de la representación y reflexividad en las ciencias sociales. Colombia. Internet Ajuntament del Prat de Llobregat, http://www.elprat.cat/viure/cultura-ijoventut/Cultura-iJoventut/_7VkxCaTOLCMK5jAQesid_DSFofSbuMN0HueVPyMIsro Arts Santa Mònica. Symposium 2012, http://culturasvisualesglobales.net/visualizingeurope-22/encounters/vcgd_2012/ Aula a la deriva. http://www.aulaaladeriva.net Centre d’Art Torre Muntadas, http://www.torremuntadas.elprat.cat CowParade, http://www.cowparade.com/ Escola d’Arts del Prat, http://escolaartsprat.blogspot.com.es/ Gallum Gallum, 2009, http://gallumgallum.lacapsa.org/ La Fundició. http://www.lafundicio.net/?p=389 Museu d’Art Contemporani de Barcelona, http://www.macba.cat/es/expo-tiempocomo-materia TRANSDUCTORES. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. AA.VV. Diputación provincial de Granada, (2010). http://transductores.net/content/publicaci%C3%B3n-cat%C3%A1logotransductores http://transductores.net/?q=es/content/talleres-del-6-8-de-mayo-sociogramasgentrificaci%C3%B3n-urbana-y-dise%C3%B1o-pol%C3%ADtico

46


47


48

Practiques al Prat  

colaborativo-participativo

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you