Issuu on Google+

 


TREBALL  PRESENTAT  PEL  COL·LEGI  PÚBLIC  VERGE  DEL  REMEI  DE  CASTELLÓ  DE  RUGAT     A  LA  CONVOCATÒRIA  DELS  PREMIS  BALDIRI  REIXAC,  CURS  2013-­‐2014,    EN  LA  MODALITAT  DE  PREMIS  A  ALUMNES.    

ÉS  UN  RECULL  D’ACTIVITATS  REALITZADES  A  L’ESCOLA  AL  VOLTANT  DE  LES  TRADICIONS   VALENCIANES  ALS  ÀMBITS  DE  LA  CULTURA  POPULAR:  LITERATURA,  MÚSICA,  DANSA,  OFICIS,   COSTUMS,  ARTESANIA,  GASTRONOMIA,...   AQUEST  TREBALL  HA  MERESCUT  EL  RECONEIXEMENT  DE  LA  FUNDACIÓ  LLUÍS  CARULLA   ATORGANT-­‐LI  UN  “PREMI”  DOTAT  AMB  700  €  EN  MATERIAL  DIDÀCTIC  PER  A  L’ALUMNAT.    

EL  PROFESSORAT  DE  L’ESCOLA  AGRAEIX  LA  COL·LABORACIÓ  DESINTERESSADA   D’ENTITATS  LOCALS,  ASSOCIACIONS,  FAMÍLIES  I  VEÏNAT  EN  ALGUNES  DE  LES   ACTIVITATS  QUE  ES  RECULLEN  EN  AQUEST  TREBALL.    


OBRIM L’ESCOLA A LES NOSTRES TRADICIONS Un treball realitzat pels xiquets i xiquetes d’Educació Infantil i Primària del Col·legi Públic VERGE DEL REMEI de Castelló de Rugat durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014

  TELÈFON  DEL  CENTRE:  96  282  66  65   Bloc  de  l’escola:  http://escolacastelloderugat.blogspot.com.es/     Persona  de  contacte:     Anna  Vitoria  Miñana,  Directora  del  centre.      


PREÀMBUL  al  treball  “OBRIM  L’ESCOLA  A  LES  NOSTRES  TRADICIONS”   La   proposta   que   tot   seguit   presenta   el   col·legi   públic   Verge   del   Remei   de   Castelló   de   Rugat,   naix   i   pren   cos   a   partir   d’una   doble   motivació   i   objectiu:   el   d’articular   un   projecte   col·lectiu   i   unitari   de   tot   un   centre   educatiu,   a   partir   del   fraccionament   singularitzat   d’activitats   relacionades   entre   sí   i,   d’altre   costat,   el   de   visualitzar   i   transmetre   una   decidida   voluntat   pedagògica   de   recuperació,   conscienciació  i  consolidació  d’un  dels  pals  de  paller  on  arrimar  la  cultura  autòctona  com  són  els  costums  i  les  tradicions  valencianes  que  la   globalització  mediàtica,  i  moltes  més  causes  que  no  venen  al  cas  ara,  pretenen  engolir-­‐se.   En   quant   a   la   forma   i   el   mètode   de   l’experiència   que   presentem,   s’ha   buscat   ostensiblement   la   unitat   en   la   diversitat,   és   a   dir,   fer   coincidir   en   l’objectiu   general   les   activitats   que   s’havien   de   desplegar   sectorialment   a   fi   que,   la   suma   de   les   accions,   concebudes   a   mena   de   trencaclosques,   donara   una   visió   completa   final   del   que   es   pretenia   inicialment.   Això   ha   permès   abordar   la   iniciativa   amb   una   consciència   col·lectiva  compartida  d’origen,  amb  el  desig  general  de  voler  fer  un  treball  en  equip  de  tot  un  centre  però,  alhora,  amb  la  suficient  llibertat   d’acció  individual  perquè  hi  tinguera  cabuda  la  llibertat  d’expressió  i  l’autonomia  d’iniciativa.  Vindria  a  ser,  pensem  nosaltres,  com  aquella   figura   polièdrica   que   se   representa   en   forma   única   i   singular,   però   que   se   sap   internament   formada   pel   conjunt   de   les   seus   cares   particulars.   És   per   això   que   podríem   dir   que   la   nostra   proposta   és   una   i   alhora   múltiple   i   que   totes   les   seues   accions   s’hi   connecten   de   manera  còmplice  i  interactiva.   Pel  que  fa  a  la  substància  i  al  cor  del  projecte,  també  hi  hem  treballat  des  d’una  doble  vessant:  la  dels  costums  i  els  oficis  populars  en   quant  a  activitat  laboral,  forma  de  vida  o  relació  sòcioeconòmica  en  un  territori  concret  i,  de  l’altra,  en  quant  a  reivindicació  cultural  d’un   país   i   d’una   societat   que   busca   mantenir   viva   la   pròpia   consciència   d’un   temps   passat   per   projectar-­‐la   en   el   mapa   global   que   tenim   al   davant,  en  l’espai  concret  i  en  el  temps  real  que  tots  compartim  a  hores  d’ara.  I  això  no  com  a  cap  exercici  de  nostàlgia  improductiva  que   s’haja   de   llegir   en   clau   d’antiprogrés,   sinó   precisament   per   buscar   de   traduir,   de   relligar   i   de   reformular   l’expressió   de   les   nostres   tradicions   autòctones   perdudes,   com   una   resposta   actual   i   pròpia,   moderna   i   universal,   però   respectuosa   amb   els   cicles   evolutius   de   la   humanitat   i   coherent   amb   els   orígens   i   les   circumstàncies   concretes   que   les   van   conèixer   en   plena   activitat   i   funcionament.   Al   nostre   entendre,   transformació   i   identitat   no   són   conceptes   autoexcloents   ni   contradictoris,   ans   al   contrari,   sols   la   comprensió   del   passat   permet  


la   projecció   digna   del   present   cap   al   futur.   Un   futur   atent   al   bategar   del   planeta,   tan   gran   i   esplendorós   com   es   desitge,   però   fidel   a   la   seua   genuïnitat,   lligat   al   seu   medi   i   respectuós   amb   el   seu   origen.   Sols   així   o,   sobretot   així,   podrà   un   poble   viure   dignament   i   serà   capaç   de   mostrar-­‐se  al  conjunt  del  món  sense  complexos.  

El  treball  que  presentem  té  dues  parts:   La   primera,   la   Unitat   Didàctica   Integrada   (UDI)   que   recull   els   objectius,   continguts,   temporalització,   criteris   d’avaluació   i   la   seua   relació  amb  les  competències  bàsiques.  Aquesta  UDI  aporta  per  sí  mateixa  una  visió  general  del  treball  que  despleguem  en  la  segona  part.   La   segona   part,   òbviament,   conté   les   tasques   concretes   realitzades,   amb   una   explicació   senzilla   acompanyada   de   documents,   fotografies  i  enllaços  on  poder  visualitzar  el  treball  concret  i  específic  de  l’alumnat  del  nostre  centre.   Ens   complau   dir   obertament   que   n’estem   satisfets   tots   i   totes   d’aquesta   activitat,   a   l’escola.Hem   vist   que   tota   la   seua   comunitat   educativa   s’hi   ha   involucrat   de   grat   i   des   de   bon   començament.   L’experiència   ens   ha   permès   articular   i   activar   l’entorn   del   centre   en   el   seu   desplegament  i  execució:  col·lectius  culturals,  famílies,  veïnat,  administració,  entitats  comercials,  grups  socials...  de  tot  un  poble  prou  d’a   penes  dos  mil  habitants  i  pocs  més.  És  a  dir,  hi  ha  hagut  una  projecció  i  una  resposta  social  molt  acceptable.  D’ací  la  utilitat  i  la  satisfacció   observada  en  quant  que  s’ha  constatat  finalment  que  no  sols  s’ha  afavorit  l’adquisició  de  majors  competències  bàsiques  a  nivell  educatiu  o   pedagògic,  sinó  que,  a  més  a  més,  s’ha  posat  en  sintonia  l’alumnat  de  l’escola  amb  la  realitat  social  que  l’envolta  i  l’hem  aproximat  molt  més   a  les  pròpies  arrels  que  el  subjecten  al  seu  tarannà  històric.     Finalment  considerem  que  aquest  treball  podria  ser  d’utilitat  a  altres  centres  educatius  també  preocupats  o  encuriosits  per  conèixer   el  món  i  el  treball  de  les  tradicions  populars  que  formen  part  del  caràcter  d’una  societat  i  d’un  país,  com    dèiem  al  principi.  Es  per  això  que   ens  hem  animat  a  presentar-­‐lo  als  premis  Baldiri  Reixac  en  la  modalitat  d’alumnes  com  un  TREBALL  ESCOLAR  o,  si  es  vol  entendre  així,   diversos  treballs  cohesionats  entre  sí,  a  escampar-­‐lo  i  donar-­‐lo  a  conèixer.  Esperem  que  siga  útil  i  d’interès  i  que  qui  s’hi  aproxime  gaudisca   llegint-­‐lo  tant  com  nosaltres  hem  gaudit  desenvolupant-­‐lo.  

Col·legi  Públic  Verge  del  Remei     Castelló  de  Rugat,  a  6  de  febrer  de  2014  


ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. JUSTIFICACIÓ 3. CONCRECIÓ CURRICULAR 3.1. Objectius didàctics 3.2. Objectius generals d’àrea 3.3. Continguts 3.4. Criteris d’avaluació 3.5. Indicadors de l’avaluació 3.6. Activitats d’ensenyament-aprenentatge 4. ACTIVITATS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES


1. INTRODUCCIÓ Aquest document desenvolupa una unitat didàctica integrada d’acord amb la proposta curricular per competències. Permet treballar continguts de les àrees de Valencià, Coneixement del Medi, Educació Artística i Educació Física, de manera interdisciplinar.

Conté el treball realitat per la totalitat de l’alumnat del centre i tracta de que els xiquets i xiquetes, investigant com vivien els seus iaios i iaies quan eren menuts i recollint els costums i tradicions del poble, entenen com ha influït en la nostra manera de viure i valoren quins aspectes positius i negatius han comportat aquests canvis i continuïtats.

El projecte començà el segon trimestre del curs passat 2012-2013 amb el treball del llibre “Oficis de rondalla”. El tema va motivar l’alumnat de tal manera que, aprofitant la celebració del 9 d’octubre en el present curs 2013-2014 tingué continuïtat i culminà en novembre en què es va dedicar la setmana cultural a les nostres tradicions.

2. JUSTIFICACIÓ Amb la finalitat de contribuir a educar els xiquet i les xiquetes en el coneixement sobre el món i la societat, s’han tingut en compte els següents criteris per dissenyar la unitat didàctica: ­

Escollir un tema que tinga en compte les vivències, sentiments i experiències d’elles i elles o de les persones que estan al seu voltant, per tal que s’hi senten involucrats.

­

Fonamentar l’estudi de la vida quotidiana dels iaios, iaies o altres persones grans, perquè se n’adonen que la història ajuda a entendre el present.

­

Potenciar metodologies i estratègies que centren el protagonisme en l’alumnat, potenciant l’intercanvi d’idees, informacions i opinions a través del treball en equip.

­

Prioritzar activitats d’aprenentatge que afavoreixen la recerca, selecció, interpretació i comunicació de la informació.

Al llarg del curs, s’han portat a la pràctica una sèrie d’activitats integrades en el currículum dirigides a : -

Treball de cançons, la lletra de les quals ens parla de personatges de la cultura popular.

-

Treballs de literatura, com és el cas de l’obra del poeta valencià Vicent Andrés Estelles, autor de molts poemes que parlen de les tradicions del nostre poble i de Llorenç Jiménez, autor d’un llibre dedicat a oficis ja desapareguts del nostre territori.

-

Eixides a pobles de la comarca per tal de visitar llocs relacionats amb les tradicions populars.

Les activitats han estan programades a fi d'aconseguir diferents objectius, que més endavant apuntem, però en definitiva , l’objectiu final podria ser conscienciar-nos de la importància de conèixer i respectar el llegat del passat i de la responsabilitat que tenim de transmetre’l a les generacions futures.


Per altra banda i, tenint amb compte les competències bàsiques, aquesta unitat didàctica contribueix principalment al desenvolupament de : •

Competència comunicativa lingüística i audiovisual, mitjançant els objectius -

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

-

Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació.

-

Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, recollir, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis

Competència artística i cultural -

Llegir i interpretar informació a través de les imatges.

-

Dissenyar creativament espais per presentar allò après.

Tractament de la informació i competència digital -

Buscar, seleccionar i organitzar informació a través de fonts diverses. Sintetitzar i presentar de manera atractiva la informació.

La competència en el coneixement i interacció en el món físic i social -

Conèixer i valorar el patrimoni natural, històric i cultural, respectar la seua diversitat i desenrotllar la sensibilitat artística i l’interès per col·laborar activament en la seua conservació i millora.

Competència social i ciutadana -

Contextualitzar les formes de vida del passat i tenir empatia amb les persones que el van viure.

-

Adonar-se que els canvis i les continuïtats del passat configuren el present.

-

Participar en el treball en equip

Competència d'aprendre a aprendre -

Plantejar preguntes, dubtes, supòsits per guiar la recerca d’informació.

-

Reflexionar sobre el propi aprenentatge a partir de l’autoregulació.

La competència de l’autonomia i iniciativa personal -

Organitzar-se i planificar la feina a desenvolupar.

-

Implicar-se en el treball en grup, tot prenent decisions individuals i participar en la presa de decisions col·lectives.


3. CONCRECIÓ CURRICULAR UNITAT DIDACTICA INTEGRADA:

OBRIM L���ESCOLA A LES TRADICIONS

OBJECTIUS DIDACTICS CONEIXEMENT DEL MEDI -

Reconeix i identificar el patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana.

-

Posa exemples del patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana.

-

Identifica accions que contribuesquen a la seua protecció.

-

Fa prediccions sobre successos naturals i socials.

-

Integra dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques.

-

Comunica o expressar els resultats de forma oral i escrita.

-

Arreplega les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric.

-

Produeix un text de forma ordenada a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric.

VALENCIÀ

EDUCACIÓ ARTÍSTICA -

Coneix i interpreta cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana.

-

Coneix i interpreta danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.

-

Coneix i interpreta jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana.

EDUCACIÓ FÍSICA -

Participa del joc i les activitats esportives, especialment les

-

Participa en situacions de comunicació espontànies (informals) respectant les normes comunicatives.

-

Participa en situacions de comunicació dirigides (formals) respectant les normes comunicatives.

-

S´ expressa de forma oral en situacions de comunicació espontànies (informals) amb correcció.

-

Coneix les normes del joc.

-

S´ expressa de forma oral en situacions de comunicació dirigides (formals) amb correcció.

-

Mostra una actitud d’acceptació cap als altres

-

Comprèn el sentit global de textos orals.

-

Reconeix les idees principals i secundàries en textos orals.

-

Redacta textos tenint cura de la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

-

Redacta textos tenint cura de les normes gramaticals.

-

Redacta textos tenint cura de les normes ortogràfiques

-

Planifica treballs.

-

Localitza i recupera informació.

-

Realitza inferències.

-

Capta el sentit global de textos escrits.

-

Capta les idees principals i secundàries en textos escrits.

-

Resumeix textos.

-

Realitza esquemes.

tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana.


AREA : CONEIXEMENT DEL MEDI

OBJECTIUS GENERALS

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

INDICADORS

- Adquirir i utilitzar correctament de forma oral i escrita, el vocabulari específic de l’àrea que permeta el desenrotllament de la lectura comprensiva a través de textos científics, històrics i geogràfics.

BLOC 1.-GEOGRAFIA. L’ENTORN I LA SEUA CONSERVACIÓ. -Observació i descripció de distints tipus de paisatge: elements naturals i humans, la seua interacció. -Orientació en l’espai. Els punts cardinals i la brúixola. Ús de croquis, plànols i mapes. -Utilització significativa d’alguns topònims de l’entorn immediat de la Comunitat Valenciana

CCMN 7. Reconèixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana, tot indicant accions que contribuesquen a la seua protecció.

CCMN 7.1. Reconèixer i identificar el patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana. CCMN 7.2. Posar exemples del patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana. CCMN 7.3. Identifica accions que contribuesquen a la seua protecció. CCMN 12.2. Fa prediccions sobre successos naturals i socials. CCMN 12.3. Integra dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques. CCMN 12.4. Comunica o expressar els resultats de forma oral i escrita. CCMN 13.1. Arreplega les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric. CCMN 13.2. Produeix un text de forma ordenada a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric.

- Conèixer la pertinença plural i compartida a més d’una realitat social, històrica i cultural. - Reforçar els llaços de pertinença al poble valencià a través del coneixement i valoració de les seues peculiaritats mediambientals, històriques i culturals. - Conèixer i valorar el patrimoni natural, històric i cultural de la Comunitat Valenciana, respectar la seua diversitat i desenrotllar la sensibilitat artística i l’interès per col·laborar activament en la seua conservació i millora. - Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qüestions relacionades amb elements significatius de l’entorn, utilitzant estratègies de busca i tractament de la informació, formulació de conjectures, posada a prova d’estes, exploració de solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge. - Utilitzar les TIC per a obtenir informació i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements i valorar la seua contribució a la millora de les condicions de vida.

BLOC 4.- PERSONES, CULTURES I ORGANTIZACIÓ SOCIAL. -Festes i activitats culturals de la Comunitat Valenciana. Jocs de la Comunitat Valenciana. BLOC 5.- HISTORIA. EL CANVI EN EL TEMPS. -Cronologia històrica, civilitzacions, canvis i permanències, estils artístics i esdeveniments i persones rellevants en la nostra història.

CCMN 12. Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.) CCMN 13. Produir un text de forma ordenada arreplegant les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric.

CCBB CIMF CCIA CAIP CCLI CIMF CSIC CMAT TICD


AREA : VALENCIÀ

OBJECTIUS GENERALS - Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

- Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen.

CONTINGUTS Bloc 2: Parlar, escoltar i conversar 1. Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l’activitat d’aula i en altres més formals i dirigides . 2. Coneixement i ús de les estratègies i de les normes per a l’intercanvi comunicatiu com a instrument de comunicació: escolta atenta, exposició clara i respecte del torn de paraula. 3. Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives 4. Comprensió i producció de textos orals, en prosa o en vers, tant de caràcter quotidià , com de caràcter més formal . 5. Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals. Bloc 3. Llegir i escriure. 3.1. Comprensió de textos escrits 2. Ús d’estratègies per a la comprensió: elaboració i comprovació d’hipòtesis, realització d’inferències d’informació sobre el text a partir dels coneixements i de les experiències prèvies. 3.2. Composició de textos escrits 3. Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments que resulten significatius 4. Producció de textos que utilitzen llenguatge verbal i no verbal amb intenció informativa: cartells publicitaris, ... 5. Ús de les estratègies i normes bàsiques en la producció de textos. 7. Valoració i ús de les normes ortogràfiques 8. Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis 9. Valoració de l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge 12. Manipulació de procediments per a l’obtenció directa d’informació: participació en entrevistes i enquestes. Bloc 5. Coneixement de la llengua 1.Reconeixement de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. 2. Reconeixement de les diferències entre llengua oral i escrita . Bloc 6. La llengua como a instrument d’aprenentatge 1. Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal per a aprendre i per a informar-se. 2. Participació com a oient i com a ponent en situacions d’aula per a la construcció del coneixement: treballs en grup, posades en comú, explicacions de la mestra o el mestre. 5. Pràctica i aplicació de les estratègies adequades en una exposició oral formal (salutació, exposició i conclusió) amb ajuda d’un guió. 3. Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones. 4. Ús de documents vídeo-gràfics i sonors com a mitjà d’obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants. 8. Interès pels textos escrits com a font d’informació i d’aprenentatge 9. Ús d’estratègies per a la localització de la informació continguda en textos documentals i reestructuració de la informació localitzada per mitjà de notes, esquemes, resums, mapes conceptuals, croquis i frases mnemotècniques. 11. Producció guiada de treballs relacionats amb l’àmbit escolar per a organitzar informació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacions d’experiments...). 12. Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge.

CRITERIS D’AVALUACIÓ CVLL 1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, amb les companyes i els companys i la professora o el professor, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l’interlocutor, mantenir el tema. CVLL 2. Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació correcta i orde en les idees. CVLL3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries CVLL6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. CVLL8 Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes.

INDICADORS CVLL 1.1. Participa en situacions de comunicació espontànies (informals) respectant les normes comunicatives. CVLL 1.2. Participa en situacions de comunicació dirigides (formals) respectant les normes comunicatives. CVLL 2.1. S´ expressa de forma oral en situacions de comunicació espontànies (informals) amb correcció. CVLL 2.2. S´ expressa de forma oral en situacions de comunicació dirigides (formals) amb correcció. CCVL3.1. Comprèn el sentit global de textos orals. CVLL3.2. Reconeix les idees principals i secundàries en textos orals. CVLL6.1. Redacta textos tenint cura de la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. CVLL6.2. Redacta textos tenint cura de les normes gramaticals. CVLL6.3. Redacta textos tenint cura de les normes ortogràfiques VLL8.1. Planifica treballs. CVLL8.2. Localitza i recupera informació. CVLL8.3. Realitza inferències. CVLL8.4. Capta el sentit global de textos escrits.

CCBB


AREA: EDUCACIÓ ARTÍSTICA

OBJECTIUS GENERALS - Mantenir una actitud de busca personal o col·lectiva, articulant la percepció, la imaginació, la indagació, la sensibilitat junt amb la reflexió a l’hora de realitzar i gaudir de diferents produccions artístiques. - Aprendre a posar-se en situació de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composició de les seues pròpies experiències creatives amb manifestacions de distints estils, temps i cultures.

– Interpretació i producció de melodies senzilles. – Pràctica de tècniques bàsiques del moviment i jocs motors acompanyats de seqüències sonores, cançons i peces musicals i interpretació de danses senzilles. – Interpretació, individual o col·lectiva, de cançons infantils o populars, amb especial atenció a les cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana. – Atenció, interès i participació en la interpretació de cançons. – Creació i repertori de danses senzilles. – Improvisació de moviments com a resposta a diferents estímuls sonors. – Interpretació de danses i jocs dansats, en especial els de la Comunitat Valenciana. – Valoració de l’estètica expressiva del moviment.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

INDICADORS

CEA6. Conèixer interpretar cançons, danses i jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana.

CEA6.1. coneix i interpreta cançons tradicionals de la Comunitat Valenciana. CEA6.2. coneix i interpreta danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. CEA6.3. coneix i interpreta jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana

CCBB

CCIA CAIP CPAA CIMF CCLI TICD CSIC

AREA: EDUCACIÓ FÍSICA

OBJECTIUS GENERALS - Conèixer i practicar jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, com a elements per a conèixer la seua història i costums.

 

CONTINGUTS Bloc 4. Interpretació i creació musical Interpretació

CONTINGUTS BLOC 5. JOCS I ESPORTS – Tipus de jocs i activitats esportives. Realització de jocs i d’activitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent, amb especial referència a les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana.

CRITERIS D’AVALUACIÓ CAEF9.Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació cap als altres.

INDICADORS CAEF9.1.- Participa del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana. CAEF9.2.- Coneix les normes del joc i les activitats esportives. CAEF9.3.- Mostra una actitud d’acceptació cap als altres

CCBB CCIA CSIC


4. ACTIVITATS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Fem  teatre:  “Oficis  de  rondalla”   Tradicions  de  la  mà  d’  Estellés.   Ballem  :  El  bolero  de  l’Alcúdia   Escoltem  els  nostres  iaios   Taller  :  Pica  espart  i  fes  cordell   Modelem  amb  fang   Taller:  Fem  una  gerreta   Taller  de  cuina:    Fem  codonyat   Purets  de  sucre   Menjars  tradicionals   Esmorzar  de  menjars  tradicionals   Receptari  de  cuina   Treball  de  la  cançó  “Farem  saó!”  de  La  gossa  sorda.   Jocs  populars   Demostració  de  labors   Visitem  l’exposició   Ballem,  ballem  amb  la  gramola  

X   X     X   X           X   X   X     X   X   X   X  

  X   X       X             X   X          

X     X   X                   X   X   X   X   X  

    X       X   X             X          

X   X     X         X                    

Autonomia i iniciativa personal

Aprendre a aprendre

Cultural i artística

                                 

Social i ciutadana

X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X  

Coneixement i interacció amb el món físic i social

Matemàtica

­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­

Comunicació lingüística

TASCA  /  ACTIVITAT  

Tractament de la informació i competència digital

COMPETÈNCIES  BÀSIQUES  

 

X   X   X   X   X   X   X   X   X   X   X     X   X   X   X   X  


VESPRADA  DE  PORTES  OBERTES    

  Com  a  cloenda  de  la  setmana  de  les  nostres  tradicions,  s’organitza  a  l’escola  una  sèrie  d’activitats  i  es  convida  els  pares  i  mares  i     veïns  i  veïnes  del  poble.     Es  prepara  el  que  anomenem  “PUNTS  DE    VISITA    ”.  L’organització  queda  reflectida  en  la  graella  següent:    

 

UBICACIÓ  

    AULA  DE  MÚSICA    I   BIBLIOTECA  

  Demostració  de  labors   tradicionals:    

‚  CORREDORS  DEL  CENTRE  

ƒ  AULA  D’AUDIOVISUALS  

„  AULES    

5  PATI  DE  L’ESCOLA  

  Exposició  d’objectes  sobre:  

  Exposició:  

  Taller:     -­‐  Fem  una   corda  amb  fil   de  pita.      

  Jocs  populars     -­‐  Participació  de   tot    l’alumnat  del   centre  

 

-­‐  L’escola  d’abans.   -­‐  La  vida  a  la  llar.     -­‐  Temps  d’oci  i  divertiment.  

Punts  de   -­‐  Boixets,  punt  de  calça,   visita   ganxet,  punt  de  frivolité     ....   -­‐  Fotos  escolars  antigues.      

   

 

-­‐  Visualització  d’un   vídeo  al  voltant  de  la   manera  de  viure   d’abans  al  poble.  


Gerres  profundes,   enterrades  gerres,   com  el  cresol     caminant  a  la  nit,   cremant  el  dia   treballosament...     Vicent  Andrés  Estellés   Poema  dedicat  a  Castelló  de  Rugat  a  la  seua  obra  “Mural  del  País  Valencià  

 


ÍNDEX DE LES TASQUES 1. Fem teatre: OFICIS DE RONDALLA 2. Tradicions de la mà d’Estellés 3. Ballem “El bolero de l’Alcúdia” 4. Escoltem els nostres iaios 5. Pica espart i fes cordell 6. Modelem amb fang a Infantil 7. Taller de fang: “Fem una gerreta” a Primària 8. Taller de cuina: “Fem codonyat” 9. Purets de sucre 10.

Menjars tradicionals, a Infantil

11.

Esmorzar tradicional, a Primària

12.

Receptari de cuina, a Infantil

13.

Farem saó!

14.

Jocs populars

15.

Demostració de labors

16.

Visitem l’exposició

17.

Ballem, ballem, amb la música de la gramola


ALUMNAT DE SEGON CICLE DE PRIMÀRIA  

FEM TEATRE: “ Oficis de rondalla”

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Aquesta representació de teatre escolar va ser una adaptació del llibre “ Oficis de rondalla”, del conta-contes Llorenç Jiménez. Abans de la representació, es feren una sèrie d’activitats prèvies per a conèixer el llibre. El contingut d’aquest és una sèrie de poemes que ens donen a conèixer oficis que en l’actualitat ja no existeixen i que podem considerar que formen part de les nostres tradicions. Tot l’alumnat de Primària va treballar el llibre fent activitats apropiades al seu nivell: lectura, vocabulari, memorització de poemes, recital, dramatitzacions, recerca d’informació al voltant de l’ofici en qüestió i treballs plàstics. Durant aquest temps, vam rebre a l’escola la visita de l’autor del llibre que va fer una sessió d’animació lectora a l’alumnat. Una altra activitat relacionada va ser la disfressa de Carnestoltes. Cada grup d’alumnes va elegir un ofici i es va buscar la vestiment apropiada per a disfressar-se.


La tasca final de tot aquest treball fou l’adaptació escrita i representada per l’alumnat del segon cicle. El text del teatre recollia, a més de fragments dels poemes, frases fetes, cançons, dites i refranys relacionats amb els oficis i la manera de viure dels avantpassats dels xiquets i les xiquetes. L’autor del llibre va estar present el dia de la representació, fet que va emocionar molt els xiquets i les xiquetes. Al bloquet de quart en queda com a testimoni el resum, que es pot trobar a l’enllaç: http://bloquetdequart.blogspot.com.es/p/blog-page_3.html

VALORACIÓ: L’objectiu final de representar a l’auditori del poble un treball exclusivament dissenyat a les aules d’una manera conscient i pràctica, garantia la motivació. Si afegim el fet de comptar amb el suport de l’escriptor i l’editor del llibre, sobrepassà àmpliament les expectatives de satisfacció personal de tots i cadascun dels alumnes i les seues pròpies famílies. Fem, doncs, una valoració molt positiva. Els xiquets i xiquetes es van implicar totalment en la preparació del teatre: text, vestuari, decorats i assajos. Ara saben i han fet saber als seus companys i companyes de l’escola que hi havia vigilants nocturns pel poble (serenos), cosien la roba, persones que recollien herbes medicinals a la serra per a l’ús culinari, etc.

dones que


LLEGIM  EL  TEXT.ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

TRADICIONS DE LA MÀ D’ESTELLÉS

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Aprofitant que a l’escola es celebrava l’any Estellés,

es van realitzar una sèrie d’activitats relacionades amb els seus poemes.

Consideràrem que Estellés és un gran escriptor que ha dedicat part de la seua obra a escriure sobre tradicions del poble valencià i no podia faltar en el nostre projecte una part dedicada a la literatura. Es per això que, decidirem que amb tot l’alumnat de Primària es podia realitzar un treball lingüístic del llibre “ La vida contada a un nen del veïnat ”, una antologia senzilla de poemes d’Estellés, coneguts i prou senzills, molts d’ells, en la línia de l’estima a la llengua, la cultura i les tradicions del poble valencià. A l´àrea de valencià es va fer un treball de coneixement de textos poètics (estructura, rimes, vocabulari, entonació,....) i dins del projecte vam incloure activitats de coneixement de tradicions, basant-se en el continguts d’aquests poemes. La tasca final va ser la gravació d’un audiovisual que parla per ell mateix. Us recomanem especialment la seua visualització, bé a l’enllaç http://escolacastelloderugat.blogspot.com.es/2013_06_01_archive.html o al pendrive que adjuntem al treball. Hem considerat adient presentar aquest audiovisual perquè recull, implícitament, tasques desenvolupades arran de la lletra de poemes que expressen tradicions relacionades amb gastronomia( esmorzar Estellés ), pa de forn de poble ( visita a un forn tradicional del poble), i també amb les feines del camp.

VALORACIÓ: La valoració ha sigut molt positiva. Ha resultat un treball molt gratificant i emotiu. Carmina Andrés, filla del poeta, present en un homenatge fet al poble el passat mes de novembre en que l’escola participà amb la projecció de l’audiovisual, felicità l’escola pel treball realitzat pels xiquets, xiquetes i mestres de l’escola. I, tot siga dit, s’emocionà, com moltes altres de les persones allí presents.


SI NO ÉS ALEGRIA, NO VULL POESIA!

L’OFICI  QUE  MÉS   M’AGRADA  ÉS  L’OFICI   DE  FORNER….

LA LLUNA DE LA

I DE MÀ EN MÀ PASSAVA..

MUNTANYA,

UNA ROSA DE PAPER! M’AGRADA  EL  PIMENTÓ  TORRAT…. M’ESTIME  MOLT,  DE  BON  MATÍ,   TRBALLAR  EL  MEU  HORT….

POSEU-ME    LES    ULLERES…….


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

BALLEM EL BOLERO DE L’ALCÚDIA

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Les cançons són una part molt important en la cultura i les tradicions d’un poble. Es per això, que les hem considerades dins de les activitats del treball “ Obrim l’escola a les nostres tradicions”. Aquesta cançó té la lletra d’un poema de Vicent Andrés Estellés i està musicat per a ser ballat. Nosaltres hem escoltat i après la versió cantada per Mª del Mar Bonet. L’alumnat de Primària va realitzar un treball lingüístic al voltant del poema, i formava part d’un treball més ampli sobre la vida i obra d’ Estellés que havíem encetat a finals del curs anterior. Es va fer una adaptació senzilla del ball del bolero i tot l’alumnat el va aprendre i el va representar en una coreografia conjunta per a celebrar a l’escola la festa de la diada del 9 d’Octubre. Al bloc de l’escola hi ha un vídeo del ball: http://escolacastelloderugat.blogspot.com.es/2013_10_01_archive.html

VALORACIÓ: Es tracta d’una activitat que implicà a la totalitat de l’alumnat, tant a nivell lingüístic com artístic. En el treball previ a la representació, els xiquets i les xiquetes realitzaren feines de l’àrea de llengua en equip, escoltaren la cançó en les entrades i eixides de l’escola i la cantaren i ballaren en grups de joc. Tota aquesta motivació feu que l’activitat resultara molt positiva.


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ESCOLTEM ELS NOSTRES IAIOS

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Vingueren a l'aula iaios/es dels xiquets/es per a entrevistar-los. Prèviament a l'aula elaboràrem una bateria de preguntes relacionades en com vivien quan ells/es eren menuts: • Com era l'escola, el material i els llibres. • Quines celebracions feien i com les feien. • Com era la roba que portaven. • Què menjaven. • Com era la vida a casa. • Com celebraven els aniversaris. • Els mitjans de transport antics. • Contalles curtes enllaçades. Els xiquets i xiquetes anaren fent les preguntes i escoltant als avis.

VALORACIÓ: Per a les criatures és difícil entendre les condicions de vida en temps passat però escoltar a persones que han viscut en aquells temps els facilita un poc connectar-hi. Fem una valoració molt positiva. Els xiquets/es es sorprengueren de la quantitat de coses de les que ara disposen i que abans no existien, i els costava fer-se a la idea de com aquelles persones podien viure d’aquella manera: sense electricitat a les seues cases, ni aigua potable ni, en alguns casos, llum elèctrica, ni telèfon. Podeu visualitzar l’activitat a través de l’enllaç: http://bloquetdesegon.blogspot.com.es/2013_11_01_archive.html


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PICA ESPART I FES CORDELL

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Un iaio de 90 anys va vindre a l’escola: • Va portar un feix d’espart, el va mostrar a l’alumnat, els va explicar què era, per a què servia i com treballar-lo. • Els va ensenyar a picar l’espart i fer cordell. • Va explicar la importància d'aquesta labor en temps antic. Els xiquets van participar trenant l'espart, que ja estava picat, per fer-se un cordellet i endur-se'l a casa. Van treballar una dita relacionada amb el cordell: “Quan el Benicadell fa capell, pica espart i fes cordell”. (El Benicadell és el cim més alt de la serralada pròxima al nostre poble; la dita fa referència a que antigament s’observava molt el cel per preveure l’oratge; en aquest cas, quan un núvol gros es quedava sobre el cim, tothom pensava que s’aproximaven les pluges i els llauradors podien aprofitar per fer feines a casa, com picar l’espart i cordellar-lo per ser utilitzat per fer cabassos, espardenyes o corda grossa). Al dia següent els xiquets/es que tenien a casa alguns objectes d’espart els van dur a classe per ensenyar-lo als companys i companyes.

VALORACIÓ: Molt positiva. Van conèixer l’espart i la seua utilitat. Manipular-lo i poder endur-se un cordellet fet per ells, els va emocionar. L’enllaç http://bloquetdesegon.blogspot.com.es/2013_11_01_archive.html recull una mostreta de l’activitat.


MODELEM AMB FANG ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Castelló de Rugat és anonemat també “Castelló de les Gerres” perquè antigament contava amb una rellevant indústria ceràmica centrada en la fabricació artesanal de gerres per guardar vi, aigua i oli de fang la qual, en l’actualitat ha derivat en la producció de rajoles i teulades. Per tal de recordar aquesta tradició tant important del poble, tot l’alumnat d’infantil, ha modelat amb fang una gerreta o un conc. Finalment, hem deixat que s’assecara per emportar-nos la nostra gerreta a casa.

VALORACIÓ: El modelatge amb fang és una tasca molt relaxant i fructífera per als xiquets i xiquetes d’educació infantil.


MODELEM&AMB&FANG&

SETMANA CULTURAL 2013


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

TALLER DE FANG: “ Fem una gerreta “

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: El nostre poble, Castelló Rugat, és anomenat per molta gent “Castelló de les gerres”, pel treball que durant molts anys ha sigut la base de la seua l’economia i que era la fabricació de tot tipus de gerres. Aquest utensilis eren utilitzats per la gent per a guardar aigua, vi, oli, cereals i altres aliments per a la seua conservació. L’activitat prèvia al taller de fang va ser la de recollir informació sobre el treball que antigament es feia al poble i aprendre el procés artesanal de la producció de gerres. En el taller de fang va participar tot l’alumnat del centre. Amb el fang, donat per una fàbrica encara existent al poble, cada xiquet i xiqueta va fer la seua gerreta donant-li un estil propi.

VALORACIÓ: El treball plàstic sempre resulta molt motivador per als xiquets i xiquetes. Si afegim que el fang és un material que els agrada bastant, podem considerar que en aquesta activitat va gaudir la totalitat de l’alumnat. Podeu visualitzar l’activitat entrant al bloquet: http://bloquetdesegon.blogspot.com.es/2013_11_01_archive.html


TALLER DE CUINA: FEM CODONYAT

ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: A classe es presentaren uns codonys i imatges de codonys i codonyers. Es demanà a l'alumnat que investigara preguntant a les seues iaies la recepta del codonyat. Portaren a classe la recepta anotada; es comentà i acordàrem elaborar-la al dia següent afegint per a la seua elaboració l'ús de nous aparells (robot de cuina). Elaboràrem el codonyat a la cuina del menjador. Al dia següent: - anotàrem la recepta al quadern de “Les nostres tradicions”. - treballàrem els embarbussaments següents: La  tia  Maria  codonys  collia,   la  tia  Maria  collia  codonys,   de  genollons  codonys  collia,   de  genollons  collia  codonys.  

Anàvem  a  l’hort  a  collir  codonys.   Codonys  collits  per  la  punta  dels   dits.   Codonys  pelats  per  la  punta  del   nas.   Codonys  collits,  codonys  pelats.  

-férem un tast de codonyat amb rosquetes torrades per a esmorzar.

VALORACIÓ: Molt positiva. Despertà la curiositat en els xiquets/es. Observen el procés de transformació d’un producte i els estimulà a provar el seu resultat, els incità a iniciar-se en el coneixement i la possibilitat creativa del món culinari. Al bloquet de quart en queda com a testimoni el resum que es pot trobar a l’enllaç: http://bloquetdequart.blogspot.com.es/2013/11/setmana-cultural-les-nostres-tradicions.html


ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL

PURETS DE SUCRE

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: En el poble de Castelló de Rugat hi ha una família dedicada durant tota la seua vida a l’elaboració de purets de sucre i a la venda d’aquest producte artesanal en fires i mercats. Justament és la família d’una alumna del cicle d’infantil i per això vam demanar als iaios i pares d’aquesta xiqueta que vingueren a l’escola a contar-nos com els realitzen. Molt amablement aquesta família va col·laborar i va gravar en vídeo tot el procés d’elaboració d’aquest dolç ja que és molt costós de fer. La iaia i la mare van vindre a l’escola i amb l’ajuda d’aquestes gravacions, els xiquets i xiquetes van poder veure de manera seqüencialitzada tot el procés d’elaboració dels purets de sucre. Aquesta família va obsequiar a tot l’alumnat amb un puret de sucre.

VALORACIÓ: Aquesta activitat ha sigut molt gratificant tant per a l’alumnat com per a la família que ha participat ja que gràcies a aquest acte han enregistrat el procés d’elaboració que fins ara no ho tenien gravat. A més, els xiquets i xiquetes han pogut observar com ha d’estar implicada tota una família per elaborar els purets.


!!!!!!!!!PURETS!DE!SUCRE!

SETMANA CULTURAL 2013


ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL

MENJARS TRADICIONALS

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Per tal de fomentar la participació dels pares i mares en l’educació, hem demanat la col·laboració a les famílies aportant algun menjar típic i tradicional del poble de Castelló de Rugat així com la seua recepta. Davant d’aquesta demanda, han participat diverses famílies fent menjars com coca amb tomaca i pimentó, magdalenes, coca a la llanda, roses dolces i rotllets d’ou. Les famílies han vingut a l’escola a explicar quins són els ingredients de cada menjar i com ho han elaborat. A continuació, i davant de tot l’alumnat, hem elaborat un menjar típic: coca a la llanda, per a què observaren els seus ingredients i el seu procediment. Una vegada finalitzada la recepta, l’hem portat al forn del poble per a coure-la. Per acabar aquesta activitat, férem una degustació de tots els menjars típics aportats.

VALORACIÓ: Aquesta activitat ha sigut molt positiva per la participació de les famílies en activitats de l’escola. A més a més, els xiquet/es que han vist la participació dels seus pares i mares s’han sentit molt motivats. Al Bloquet d’Infantil hi ha algunes fotografies de la Setmana de les tradicions: http://infantilcastello.blogspot.com.es/search?updated-min=2013-01-01T00:00:00%2B01:00&updated-max=2014-0101T00:00:00%2B01:00&max-results=6


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS:

ESMORZAR TRADICIONAL

Enviàrem a les famílies una nota explicativa de l’activitat demanant-los la seua col·laboració en l’elaboració de menjars tradicionals per a aportar-los a l’esmorzar L'alumnat va dur a classe menjars típics per a fer un esmorzar col·lectiu al pati, on es va compartir tot allò que havien dut. Cadascú va explicar a la resta dels companys/es allò que havia portat i ho van etiquetar. Es va comentar a classe les diferències entre el menjar elaborat a casa i l’elaborat de forma industrial. Relació de menjars tradicionals que es van aportar: • coca de primentó i tomaca • pastissets de verdura • roses salades • roses dolces • coca de sal • pa amb oli i tomaca • coca a la llanda • pastissets de moniato • bunyols de carabassa • mantegades • rotllets d'anís • rosquetes d'ou,...


VALORACIÓ: Molt positiva. Despertà la curiositat en els xiquets/es per provar els diferents menjars, per preguntar de què i com estan fets i afavoreix el reconeixement de la qualitat dels menjars elaborats a casa. Es pot visualitzar l’activitat entrant al bloquet: http://bloquetdesegon.blogspot.com.es/2013_11_01_archive.html


ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: A partir de les receptes aportades pels familiars, elaborem un dossier on recopilem totes les anteriors receptes. L’alumnat de 3 i 4 anys ha composat el títol de les receptes de manera col·lectiva a la pissarra digital. Els xiquets i xiquetes de 5 anys, amb l’ajuda de la mestra, han escrit, també a la pissarra digital i de manera cooperativa, el procés d’elaboració de cada menjar, activitat emmarcada en el treball de la lectoescriptura. Adjuntem dossier.

VALORACIÓ: Aquesta activitat els ha agradat molt a les famílies perquè hem pogut recuperar algunes receptes i a més és un element útil ja que els xiquets/es s’han endut a casa el receptari.

RECEPTARI DE CUINA


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS:

FAREM SAÓ!

“Farem saó” és una cançó del grup valencià LA GOSSA SORDA. La lletra fa referència a diversos personatges i lloc emblemàtics del País Valencià. Amb un ritme de ska-rock, ha agradat molt als xiquets i xiquetes, els quals, partint d’una invitació d’un dels components del grup que, a través d’una gravació, els animà a conèixer-la bé i a continuar “fent saó” estimant la nostra llengua i coneixent millor la nostra cultura, l’aprengueren ràpidament. A cada nivell es treballà la lletra amb un aprofitament didàctic adequat a l’edat de les criatures. Presentem, com a exemple, el dossier elaborat per l’alumnat de 4t de Primària, producte d’un treball d’investigació de cadascun dels personatges i/o llocs a què fa referència la lletra de la cançó. El producte ha sorprès els mateixos músics del grup. Han penjat l’enllaç al seu facebook i roda per internet. Al bloc de la classe de quart hi ha el llibre elaborat pels xiquets i xiquetes i la nota que el grup de músics ha publicat . Per veure-ho, premeu sobre l’enllaç: http://bloquetdequart.blogspot.com.es/2013/12/farem-sao.html

VALORACIÓ: La música, com sempre, “enganxa” i, en aquest cas, no ha estat cap excepció. La cançó ha propiciat un treball de recerca d’informació a internet i a casa. Igualment, la redacció de la informació s’ha realitzat amb molt d’interès donat que s’havia de publicar.


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

JOCS POPULARS i TRADICIONALS

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Els jocs populars i tradicionals són activitats lúdiques i recreatives practicades generalment al carrer i que tenen diferents regles segons el lloc on es practiquen. Les característiques d’aquestes activitats depenen de l’edat, els interessos i la motivació de les persones que els practiquen. Característiques i elements que els defineixen: • El terreny de joc és senzill. Es pot jugar a l’escola, a casa, als parcs... Si cal algun objecte és fàcil d’aconseguir, per exemple una pilota, una corda, un mocador... • Les normes es transmeten entre les persones que hi juguen, d’una generació a l’altra i es poden adaptar • Es desenvolupen les habilitats i les destreses, i altres qualitats com la precisió, la coordinació, el ritme o les qualitats físiques bàsiques • Afavoreixen la cohesió entre les persones que hi juguen i poden estar lligats a les festes i celebracions populars. Són un element característic de la cultura popular • Molts cops hi ha una cançó o una dansa que acompanya el joc. Algunes lletres de les cançons expliquen històries i d’altres serveixen de guia per al joc. Classificació segons el tipus d’activitat que proposa: • Jocs de curses: de persecució, de relleus i de velocitat. Exemples: polis i lladres, curses de sacs i el mocadoret. • Jocs de corda: són jocs que consisteixen a saltar una corda de maneres diverses. Exemples: saltar a corda, la serp, fem onades o el correcames. • Jocs de força: estan relacionats amb el treball de camp o amb oficis manuals, solen ser jocs d’aixecar pesos, de transport, d’arrossegament, de lluita...


A l’escola fem el d’estirar la corda amb precaució. • Jocs de pilota: en trobem a totes les civilitzacions i continents. Trobem jocs amb raquetes, pales, bastons, amb la ma, amb el peu... Exemples: cementeri, passar-la,... • Jocs d’habilitats i equilibri: amb objectius diversos i per tant, jocs diversos. Tenim llançaments a distància i amb precisió, habilitat per mantenir una postura... Exemples: sambori, tello o xarranca, xapes, taps, etc...

Treball de l’alumnat: Els jocs populars/tradicionals és transmetem de generació en generació, per tant, els alumnes i les alumnes recopilaren informació preguntant als pares, les mares, els iaios i les iaies... i gràcies a aquesta informació portarem a terme en la setmana cultural diversos jocs populars: el sambori, les xapes, els taps i el mocadoret. Per cicles, els alumnes i les alumnes durant un matí gaudiren tots junts i juntes jugant als diferents jocs tradicionals en forma de circuit. En primer lloc el joc número 1 “les xapes”, en segon lloc el número 2 “els taps”, en tercer lloc el joc número 3 “el mocadoret” i per últim en quart lloc el número 4 “el sambori”.

VALORACIÓ: Un matí diferent, motivador, divertit i lúdic en el que tots i totes les alumnes disfrutaren mitjançant els jocs i per tant, desenrotllaren le seues capacitats motrius, afectives, socials i cognitives.


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DEMOSTRACIÓ DE LABORS

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Un dels talles que es va realitzar durant la setmana cultural va ser la de demostració de labors tradicionals, que van preparar un grup de dones del poble. Per una part, hi havia un grup de dones que feien una demostració de la labor dels boixets. Per altra banda, altres grups fent demostració de punt de ganxet, punt de frivolité o punt de calça. En definitiva, es tractava de mostrar feines que actualment ja no es fan massa, però que al nostre poble encara perduren gràcies a les iaies. Tots els grups de xiquets i xiquetes van passar a veure el treball tan curiós que estaven fent , així com una xicoteta mostra de treballs ja acabats. Les dones responien a les preguntes curioses de l’alumnat i els convidaven a participar en eixa labor. Cal dir que algunes alumnes del centre formen part del grup de dones que es dediquen a fer boixets, i que també van explicar i demostrar als companys i companyes com havien après.

VALORACIÓ: A Castelló de Rugat hi ha un col·lectiu de boixederes que participà desinteressadament en la demostració. En aquest grup hi ha alumnes del centre. Fou molt bonic. Pensem que tenim la sort d’estar en una escola rural, on encara es conserven totes eixes feines que cada dia estan més en desús. El nostre alumnat viu cada dia en eixe ambient, i creiem que cal aprofitar eixe context i apropar-lo a l’escola. L’alumnat es sent satisfet de veure les seues mares i iaies acudir a l’escola a mostrar i explicar tot allò que saben. Al mateix temps, la gent del poble es sent involucrada en la tasca de l’escola i també ho agraeix.


VISITEM L’EXPOSICIÓ ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Les activitats realitzades per l’ alumnat en el treball dedicat a les nostres tradicions va tenir com a punt final “LA SETMANA DE LES TRADICIONS” . Durant aquesta setmana es realitzaren activitats més lúdiques, com ara els jocs populars, esmorzar de menjar tradicional i demostració de labors, entre altres. A més, es va fer una activitat en la que van participar les famílies dels xiquets i les xiquetes. Es tracta de l’exposició d’objectes i eines que s’utilitzaven abans. Amb l’ajuda de pares, mares i altres persones veïnes del poble, es va aconseguir reunir molts objectes per a organitzar una exposició en els corredors del centre. L’exposició estava organitzada en quatre parts: objectes d’entreteniment i diversió; eines i objectes de la casa; llibres i material escolar i fotografies i vídeo de la manera de viure de la gent del poble de fa un quants anys. L’alumnat va col·laborar en la preparació de l’exposició fent els cartells, numerant i posant el nom i l’any en que s’utilitzava cada objecte. L’exposició va tenir dos objectius: - Observació directa d’algunes de les eines i objectes que s’havien anomenat durant el procés de recerca d’informació, tant oral com escrita. - Realització d’un treball lingüístic: expressió oral, vocabulari nou, descripció d’objectes, textos escrits al voltant de la utilització d’eines, escriptura de llistat d’objectes, etc. Per altra part, cal afegir que es va convidar tot el veïnat del poble a visitar l’exposició en una vesprada de portes obertes. L’alumnat de sisè, organitzats en grups, va ser l’encarregat de rebre i acompanyar els visitants. Els components de cada grup eren els encarregats d’explicar el significat de l’exposició.


VALORACIÓ: Per part de les persones que vingueren a visitar l’exposició, cal dir que va ser un èxit. Però, va ser l’alumnat el que més va gaudir. Estaven orgullosos d’haver pogut portar objectes que durant molt de temps havien vist en casa dels iaios i iaies i que no sabien per a què servien, i a més, ara havien contribuït a que durant uns dies els corredors de l’escola canviaren d’aspecte. Observant i escoltant, es van adonar dels canvis i l’evolució dels objectes de la vida quotidiana. Però, sobretot, van aprendre a valorar la manera de viure de les persones grans que tenen al voltant. Enllaç: http://bloquetdetercer.blogspot.com.es/2013_11_01_archive.html


ALUMNAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

BALLEM, BALLEM amb la música de la gramola

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Aquesta activitat la van realitzar els xiquetes i xiquetes del segon cicle de primària i la podem considerar com una activitat d’expressió oral en la que l’alumnat participa i s’expressa en una situació de comunicació espontània. La gramola va resultar un dels objecte que varen dur per a l’exposició i que més va sorprendre l’alumnat. Aprofitant aquesta situació es va demanar a la persona que la va dur a l’escola que els explicara el seu funcionament. Els xiquets i les xiquetes varen mantenir una conversa amb aquesta persona i feien preguntes per satisfer la seua curiositat. En acabar aquest diàleg, calia posar música, escoltar el so d’aquell aparell tan curiós i ballar a passos senzills de vals i pasdoble que sonaven des dels discs de vinil a base de donar corda a l’aparell.

VALORACIÓ: L’activitat va resultar molt agradable per a l’alumnat, doncs es tractava de realitzar una tasca que ells mateix havien demanat motivats per la seua curiositat. A més, va propiciar un ambient lúdic i entranyable a l’aula.


I  AIXÍ  HA  ESTAT...    COM  LA  NOSTRA  ESCOLA  HA  OBERT  LES   PORTES  A  LES  NOSTRES  TRADICIONS    

 

GRÀCIES  !  

 

  GRÀCIES  !  

 

 


Baldiri premi isuu