Page 1

PEB I PNL AL CEIP. JAUME EL CONQUERIDOR DE CATARROJA

Anna Ferrís Sahuquillo


Dades del centre • Jaume el Conqueridor. Cod. 46003019 • Col·legi públic d’Infantil i Primària • Ctra. Torrent s/n o camí de les Corregudes • 46470 Catarroja • Tlf.: 96 126 31 12 • Número matriculats curs 2009-2010: començaren 468 i actualment en són 465. Hi ha baixes per tornades al país d’origen i per absentisme escolar. • Unitats: 7 Inf. (dos de 3 anys + dos de 4 anys + tres de 5 anys) + 12 Primària. • Número d’alumnes per unitat: Unitats Unitats Unitats

7 Inf + 12 Pri

Prog. Ed. Bilingüe

P.I.L.

Alumnat: 467 467

E. Infantil: 170

E. Primària: 297

• És una escola 6/12 però amb la peculiaritat de què en 5anys tenen una habilitació i són set grups (7/12). L’any que ve l’escola serà, doncs, 6 / 13. • Té 19 tutories: 7 d’Infantil, 4 de 1r cicle, 4 de 2n cicle i 4 de 3r cicle (2 línies a excepció d’Infantil que en té 3) • 19 tutors, dos mestres de suport a EI, dos mestres de PT, dos d’anglés, un de compensatòria, un de religió, un d’AL, un de música, un de suport a Primària, dos d’Educació Física. En total, el claustre està format per 32 mestres i tots tenen el Certificat de Capacitació. • Cap del departament de valencià: Alícia Rodríguez. • Director: Vicent Moreno. • Cap d’estudis: Montse Payà • Secretari: Xavi Leal


Al CEIP Jaume el Conqueridor de Catarroja existeix el disseny particular del Programa d’Immersió Lingüística. Actualment està aplicant-se des de EI 3 anys fins a 3r de Primària i de 4t a 6é encara es manté el PEV. L’any que ve el PIL estarà en 4t de Primària, i en qüestió de tres anys el centre haurà instaurat el PIL en tots els cursos. Segons ens diu el director del centre, a nivell oficial, el Disseny del programa va estar elaborat per la CCP, però també han intervingut els cicles, el claustre, la Comissió de Normalització Lingüística, el Consell Escolar... tot i que és cert que oficialment és la CCP la signant del Programa. Així en febrer de 2008, el va elaborar i en abril del mateix any el van aprovar el claustre i el Consell. Però com és el procés realment? realment? Al Jaume el Conqueridor hi ha, com déiem, una Comissió de Normalització Lingüística que elabora els documents referits al valencià. En una primera fase es fa l’esborrany i es passa a la CCP que al mateix temps ho remet als cicles. Aquest l’avaluen i el tornen a la CCP amb les observacions que creguen escaients i si escau, s’aprova. D’ací l’últim pas seria comunicar-ho al Claustre i al Consell Escolar. És com una anada i vinguda dels documents que tenen el seu final en l’aprovació del Consell Escolar. Com Com va començar el PIL al CEIP Jaume el Conqueridor? Catarroja és una localitat que pertany a la comarca de l’Horta Sud, zona històricament valencianoparlant segons es contempla a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. El contacte amb el castellà es dóna a través dels mitjans de comunicació, (audiovisuals i impresos, bàsicament), així com a la vida quotidiana de la societat catarrogina. I en aquest context el valencià és la llengua minoritzada, influenciat aquest fet per l’avinguda de persones nouvingudes (d’altres Comunitats Autònomes i d’altres nacionalitats). El plantejament inicial que justificà l’elaboració del projecte és un pla d’actuació en que a partir de l’anàlisi de les possibilitats del context i de l’ús real del valencià, estableix uns objectius que busquen augmentar la presència de la llengua minoritzada com a llengua vehicular, d’ús, de gestió, de convivència i de


relació en el seu entorn. Un pla d’actuació on es té en compte que l’objectiu final de tot el procés ha de ser la normalització plena, tal i com s’indica a la LUEV. Al centre el programa que existia era el PEV. La majoria de les famílies eren valencianoparlants i feien un ús real del valencià a l’àmbit familiar i fins i tot la majoria l’entenien, el parlaven i l’escrivien. No obstant això, uns anys després, a l’inici del curs 07-08 des de la CNL (Comissió de Normalització Lingüística) es va realitzar una enquesta a les mestres d’Educació Infantil sobre la llengua que els alumnes parlaven a casa per valorar el percentatge de no valencianoparlants als primers cursos d’escolarització al centre. Els resultats van ser els següents: NO VALENCIANOPARLANTS Nivells

Percentatges

3 ANYS A

85%

3 ANYS B

79%

3 ANYS C

69%

4 ANYS A

64%

4 ANYS B

84%

5 ANYS A

69%

5 ANYS B

69%

MITJANA

74%

Per tant, donat l’elevat percentatge d’alumnat no valencianoparlant en les aules, i d’acord amb els resultats de les dites enquestes, es va considerar que la introducció primerenca del valencià era la millor opció que es podia donar a aquests alumnes per tal d’aconseguir l’objectiu de l’escola: formar alumnes amb competència comunicativa en les dues llengües cooficials de la nostra Comunitat Autònoma.


És així com, en un moment donat, s’abandona el PEV per implantar el PIL. En realitat el PEV va ser útil al principi, quan la major part dels alumnes procedien de famílies valencianoparlants. No obstant, quan va començar la gran afluència d’immigració, la realitat del centre i la zona on es localitza va canviar totalment i la majoria dels alumnes eren castellanoparlants. És per això que es va haver de canviar d’un Programa d’Ensenyament Bilingüe a l’altre. I actualment el PIL encara està en un procés d’implantació progressiu i, com déiem, encara resta PEV a 4t, 5é i 6é. Per tant: • La llengua utilitzada per la família és el castellà. • S’observa un nivell de valencià força elevat tant en la comprensió oral i escrita, com en l’expressió oral i escrita. • Els alumnes s’expressen majoritàriament en castellà, a excepció de la minoria valencianoparlant i de quan es dirigeixen als mestres o al personal que treballa a l’escola. • Utilitzen els mitjans de comunicació en castellà però no rebutgen els mitjans en valencià. Podríem concloure que: • El coneixement del valencià no és proporcional a l’ús que se’n fa (manca d’hàbit) • Utilitzen el valencià en funció de motivacions externes. La distribució de les hores de castellà quedaria com es pot veure al quadre que mostrem més avall (comparem-la amb el quadre d’hores del PEV). En el PIL, es pot veure que el castellà s’introdueix a partir de 3r de Primària. Al primer cicle se suprimeix i totes les hores es distribueixen en els dos cicles següents. Això és així perquè al centre van creure que la millor manera per assolir un millor domini de les dues llengües era fomentar al màxim la minoritzada i després, introduir la majoritària que, de qualsevol manera sempre està present en la vida de l’alumnat. El PEV no permetia aquesta flexibilitat en l’ensenyament del castellà, ja que ha de ser incorporat amb les seues hores corresponents des dels primers cursos. Contràriament, el PIL estipula per norma que es fomente la llengua minoritzada i es faça la lectoescriptura en valencià fins que aquesta llengua estiga ben


assolida abans d’introduir la majoritària. Així, cada escola té competència per determinar en quin moment entrarà a donar-se el castellà i ho matisa en el seu disseny particular. PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA EN VALENCIA Proporció de l’ús del valencià i el castellà com a llengües d’instrucció.

CICLE

ÀREES EN VALENCIÀ VALENCIÀ

ÀREES EN CASTELLÀ

EDUCACIÓ INFANTIL

MÒDULS GLOBALITZATS D’APRENENTATGE

PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA

TOT EL CURRÍCULUM

SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

LA RESTA DEL CURRÍCULUM

ÀREA DE CASTELLÀ

TERCER CICLE DE PRIMÀRIA

LA RESTA DEL CURRÍCULUM

ÀREA DE CASTELLÀ

PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIA Proporció de l’ús del valencià i el castellà com a llengües d’instrucció.

CICLE

ÀREES EN VALENCIA

ÀREES EN CASTELLÀ

QUART DE PRIMÀRIA

LA RESTA DEL CURRÍCULUM

CASTELLÀ

TERCER CICLE DE PRIMÀRIA

LA RESTA DEL CURRÍCULUM

CASTELLÀ


Així al Jaume el Conqueridor, en 3r de Primària, en lloc de fer les 3 hores de valencià, 3 de castellà i 2 d’anglés, que correspondrien per norma, s’opta per retallar minuts d’altres àrees i donen 5 hores de castellà a partir de 3r. L’any que ve seran els de 4t que tindran eixes 5 hores i així fins a 6é. Així, en aquest recompte tenim que les 20 hores de castellà, en lloc de tindre-les distribuïdes en els sis cursos de Primària, les tenen acumulades en els 4 darrers cursos a raó de 5 hores en cada un d’ells. Aquesta proporció de l’ús d’ambdues llengües d’instrucció es basa amb allò explícit a l’Ordre de 28 d’agost de 2007, de la Conselleria d’Educació i Ciència per la qual es regula l’horari de l’Educació Primària, la qual, inclou a l’Art. 4 els horaris dels centres d’immersió lingüística. I a més a més, en l’Opció C indica que la incorporació de l’àrea de castellà es retardarà fins el tercer curs de l’educació primària, essent impartida en cinc sessions setmanals per curs, tal i com s’indica a l’Annex III. 1r cicle 1r Medi 4 Plàstica 4 EF 3 Castellà 0 Valencià 5 Ll.estrangera 1,5 Matemàtiques 6 Ed. Ciutad. Religió 1,5 TOTAL 25

2n 4 4 3 0 5 1,5 6

2n cicle 3r 3 2 2 5 5 2,5 4

4t 3 2 2 5 5 2,5 4

1,5 25

1,5 25

1,5 25

3r cicle 5é 3 2 2 5 3 3 4 1,5 1,5 25

6é 3 2,5 2 5 4 3 4 1,5 25

Per una altra banda si contàrem els anys de la progressiva desaparició del PEV i incorporació del PIL, veuríem que no s’ha complert el procés d’any a any. Ens explica el director que quan van voler implantar-lo, per al setembre de 2009, de Conselleria no van contestar i ells volien aplicar el programa de 3 anys a 2n


immediatament, que eren els cursos on havien observat l’elevat percentatge de no valencianoparlants. Ho van fer sense esperar la contestació. Si no ho hagueren fet així, la implantació del PIL hores d’ara encara estaria en 4 anys, i haurien d’haver donat castellà en 1r i 2n i en realitat no creien que això donara resposta a les seues necessitats. Quant a la coordinació de zona, els xiquets normalment passen a l’IES Berenguer Dalmau que té Programa d’Ensenyament en Valencià. A més, al final de curs tenen una reunió per explicar-los coses dels alumnes que envien i que els interessen.

Objectius del PEB. Aconseguir que el xiquet domine les dues llengües oficials en igualtat de condicions Objectius del currículum atenent a la realitat educativa del centre i les exigències del programa En Infantil: a) Desenvolupar la capacitat d’utilitzar les diferents formes de representació per expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments viscuts o imaginats. b) Desenvolupar la capacitat d’expressar sentiments, desitjos i idees mitjançant el llenguatge oral, ajustant-se als diferents contextos i situacions de comunicació habituals i quotidianes i als diferents interlocutors. c) Desenvolupar la capacitat de comprendre les intencions i missatges que li comuniquen altres xiquets i adults i enriquir les seues possibilitats comunicatives en la mesura en que s’ajusten a contextos concrets cada vegada més amplis. d) Desenvolupar la capacitat de conèixer i respectar les normes que regeixen els intercanvis lingüístics en situacions comunicatives diverses. e) Desenvolupar la capacitat d’utilitzar els senyals paralingüístics per a completar i millorar el significat dels seus missatges i atribuir sentits als que rep.


f) Desenvolupar la capacitat de comprendre, conèixer i recrear alguns textos de tradició cultural, perquè mostren actituds de valoració, de gaudir i d’interès cap a ells. g) Desenvolupar la capacitat d’interessar-se pel llenguatge escrit i valorar-lo com a instrument d’informació i com a mitjà de comunicació. h) Adquirir el vocabulari corresponent als projectes de treball al llarg del curs. i) Valorar el valencià com a llengua de comunicació entre les persones. En Primària: a) Comprendre i produir missatges orals i escrits en valencià i en castellà, atenent diferents intencions i contextos de comunicació, tot partint de que l’entorn habitual de l’alumnat no facilita la producció de missatges en contextos reals en valencià i, per tant, des de l’escola caldrà propiciar-los especialment; així com comprendre i elaborar missatges orals i escrits senzills i contextualitzats en una llengua estrangera. b) Comunicar-se mitjançant mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, i desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques. c) Utilitzar en la resolució de problemes senzills els procediments adequats per a obtenir la informació pertinent i representar-la mitjançant codis, tenint en compte les condicions necessàries per a la seua solució. d) Identificar i plantejar interrogants i problemes a partir de l’experiència diària, utilitzant tant els coneixements i els recursos materials disponibles com la col·laboració d’altres persones per a resoldre’ls de forma creativa. e) Actuar amb autonomia en els activitats habituals i en les relacions de grup, i desenvolupar les possibilitats de prendre iniciatives i d’establir relacions afectives. f) Col·laborar en la planificació i realització d’activitats en grup, acceptar les normes i les regles que democràticament s’establesquen, articular els objectius i interessos propis amb els dels altres membres del grup, respectant punts de vista diferents i assumint les responsabilitats que corresponguen.


g) Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en situacions socials conegudes, comportar-se de manera solidària, rebutjant discriminacions basades en diferències de sexe, classe social, creences, raça, llengua i d’altres característiques socials i culturals. h) Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d’acord amb aquestes. i) Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l’entorn natural i social, i contribuir activament, com més millor, a la defensa, conservació i millora del medi ambient. j) Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seua conservació i millora i respectar la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i individus, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte cap a l’exercici d’aquest dret. k) Conèixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenvolupament, adoptant hàbits de salut i benestar i valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida. Professorat al Jaume el Conqueridor A la Comunitat Valenciana tots els mestres han de ser bilingües. Els mestres que composen el claustre del centre, o bé tenen el Certificat de Capacitació o bé tenen el seu reciclatge fet. Tot i que hi ha algun mestre que és castellanoparlant, al centre són tots valencianoparlants. Totes les àrees, lògicament, es desenvolupen en valencià. Quins criteris d'adscripció del professorat tenen per tal de garantir l’aplicació del Programa? o Assegurar que el professorat que imparteix les àrees del currículum dissenyades en Valencià té la titulació adient i la competència lingüística suficient. o Organitzativament es realitzaran els canvis del professorat que calguen. Però sempre continua havent necessitats de formació... • Organització de Cursos d'Actualització Lingüística (CAL) • Creació de seminaris. • Assistència a cursos de formació.


I quines són les necessitats d'assessorament? Quins departaments donen recolzament? Dos fonts de suport sobretot: • L’assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià, (Servei d’Ensenyaments en Valencià). • Els assessors/es dels Centres de Formació i Innovació i Recursos de la Comunitat Valenciana, (Servei de Formació del Professorat). Al principi, quan van implantar el PEV, l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià estava oberta a realitzar totes les actuacions necessàries per evitar confusions i donar les informacions pertinents. S’oferiren a fer xarrades informatives amb pares, Consell Escolar, Junta de l'AMPA. I des de l’escola van fer activitats de sensibilització: fulls informatius...etc. Però la realitat és que a partir d’ahi el centre ha caminat sol i sempre que han demanat ajut, al Director li costa admetre-ho, no n’han rebut massa. Altres necessitats? De formació del personal administratiu i de serveis i de les famílies del centre: • Caldria impulsar la creació de cursets d'adaptació per al personal no docent. Però això no rep resposta satisfactòria. • L’AMPA pot (i ho fa) sol·licitar la realització de cursos de valencià a l'EPA de la població o a la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. Projecte de Normalització Lingüística del centre L’àmbit d’ús de la llengua ha de ser l’aula però també tot l’entorn extern. Per tant si la llengua que ensenyem, no té un ús pràctic extern a l’aula, la nostra tasca deixa de tindre sentit; la llengua quedaria com si diguérem, congelada o limitada a l’aula i això no suposaria un ús vehicular real de la llengua. Dins d’aquest àmbit normatiu l’Escola ha d’assumir el compromís de convertir-se en un espai integrador per a tots els valencians i ha de crear l’entorn necessari que compense la mínima presència del valencià en l’activitat social i en els mitjans de communicació de massa, i és per això que el grau d’ús administratiu i social d’aquesta llengua en l’entorn escolar en serà un factor molt rellevant que donarà als escolars més possibilitats de relacionar-se en aquesta llengua i que els ajudarà a variar els hàbits lingüístics que tenen, de manera que puguen


aprendre i usar qualsevol de les llengües segons la situació de comunicació (La presència i el prestigi social de la llengua a l’entorn de l’alumne augmenten la seua motivació per aprendre-la molt més que els mètodes o els materials didàctics que s’usen a l’aula). Cadascun dels centres concreta el seu model educatiu d’acord amb el programa/es d’educació bilingüe que aplique. Hem de tenir present que la normalització del valencià és una tasca lenta i llarga i que s’han d’anar creant les condicions idònies a poc a poc. El Projecte del Jaume el Conqueridor es va redactar l’any 1986 i l’última revisió que se n’ha fet és del curs 2006. És tracta d’un pla d’actuació que, a partir de l’anàlisi de les possibilitats del context i de l’ús real del valencià, establix uns objectius que busquen augmentar la presència de la llengua minoritzada com a llengua vehicular, de relació i d’ús en tots els àmbits pedagògics, que siga la llengua de gestió, de convivència i de relació en el seu entorn. Es tracta d’un projecte per a un termini de quatre anys (prorrogable) on es tindrà en compte que l’objectiu final de tot el procés ha de ser la normalització plena. Al Jaume el Conqueridor, el PNL es va anar implantant a poc a poc, és a dir que es va anar introduint el valencià primer en algunes àrees fins progressivament estendre’s a tot l’entorn educatiu. Primer es van emetre les notes en les dues llengües, després les notificacions a casa, els menús... Cada any incorporaven una d’aquestes àrees en valencià fins arribar a l’actualitat en què ja tot està únicament en valencià. Arribats ací, ens podríem fer la pregunta, per a què volen el PNL si ara ja està tot en valencià? Per al director és com una flama que ha d’estar sempre encesa per evitar que algun membre de la comunitat educativa demanara que a ell se li dirigiren en castellà. Ho podria fer però hauria de fer tot un procés de sol·licitació que hauria de renovar cada any. No es dóna el cas perquè els pares dels alumnes nous ja saben com és l’escola a la que han acudit; molts acudeixen a l’escola pel model educatiu que s’imparteix a l’escola, i per tant ja saben que els seus fills rebran l’ensenyament íntegrament en valencià, a la resta se’ls deixa clar durant el procés de preinscripció i matrícula.


Actuacions El PNL diríem que és el sostre real de normalització al qual es vol arribar a nivell d’escola, però a més tenim els Plans Anuals de Normalització Lingüística, que vindrien a ser la concreció de com es duen a terme eixes intencions any a any. Segons el director del centre, caldria remarcar uns objectius previs que seran necessaris sempre per poder anar assolint un nivell mínim de normalització, segons els objectius que enumerem en detall a continuació. • Unificar l’acció educativa del Centre evitant actituds discriminatòries respecte a la llengua. • Utilitzar el valencià, preferentment, com a llengua d’interrelació amb l’alumnat fora l’aula. Àmbit administratiu: administratiu: Usar el valencià, en tota l’activitat oficial i de relació amb l’Administració: • Documents oficials escrits: Convocatòries, avisos, comunicacions, certificats, oficis, comunicats de faltes d’assistència del professorat, sol·licitud de beques, sol·licitud de matrícula, ordres del dia, les actes de reunions i els fulls informatius, RRI, arxius i fitxes de l’alumnat. • Documentació econòmica: Rebuts, factures, balanços i xecs. • Comunicació oral: Assemblees, reunions de treball, comissions. • Símbols: La retolació interna i externa del centre, horaris, cartells, menús de menjador, calendaris, taulers d’anuncis. Àmbit acadèmic o de gestió pedagògica: a) Planificació educativa en valencià: PEC, Projecte Curricular, Programacions d’aula totes les àrees excepte el castellà, Disseny Particular del Programa d’Ensenyament en Valencià, Projecte i Pla Anual de Normalització Lingüística.


b) Reforç, assessorament i suport tècnic: Adaptacions curriculars, per al Programa d’Ensenyament en Valencià P.E.V. (aplicat aquest curs a 4t, 5é i 6é) i el mateix per al Programa d’Immersió Lingüística P.I.L. (aplicat aquest curs a 3, 4 i 5 anys, 1r, 2n i 3r), projectes de formació del professorat en centres, projectes de grups de treball adscrits als CEFIRE, projectes d’Innovació, documentació referent a l’atenció dels SPE i els Gabinet Psico-Pedagògics. c) Seguiment i control: Memòria Anual, butlletins de notes, expedients de l’alumnat, normes de classe, catalogació de la biblioteca, catalogació del material audiovisual. Àmbit d’interrelació amb l’entorn: a) Comunicacions orals: * Atenció al públic. * Reunions amb les famílies de l’escola. * Parlaments en actes oficials. * Intervencions en els mitjans de comunicació. * Activitats extraescolars. * Campanyes informatives del Centre. * Setmanes o jornades culturals. * Actuacions teatrals i musicals. * Celebracions. b) Comunicacions escrites: * Menús de menjador. * Circulars. * Fulls informatius a les famílies de l’escola. * Notes de premsa. * Cartes. * Premsa a l’escola. (Oberta a qualsevol llengua que s’aprén a l’escola, donant-li àmbit d’ús a aquelles que són minoritzades tant a l’escola com a la localitat).


Àmbit d’interacció didàctica: a) Del currículum: Els objectius lingüístics que corresponen al Programa d’Ensenyament en Valencià, així com les àrees que s’imparteixen en valencià o en castellà, estan desenvolupats i especificades als documents corresponents del Disseny Particular del Programa. b) Retolació, símbols i decoració dins de l’aula: El clima de la classe deu afavorir una actitud d’integració i de valoració de la nostra llengua, ambientant l’aula de rétols, símbols etc. en la llengua minoritzada. * Tauler d’anuncis. * Murals. * Horaris. * Cartells. La dinàmica, que ha de generar el professor o la professora per les actituds que mantinga. El material curricular, que ha de complir la normativa vigent (Cal desestimar directament, els llibres de text que no accepten la unitat de la llengua. Cada curs es farà des de la CNL una revisió dels llibres de text per cicle). Avaluació del PNL Es fa un seguiment del grau de consecució dels objectius proposats, de les actuacions previstes i de la incidència del pla en el usos lingüístics del centre. Es fa mínim una reunió d'avaluació per trimestre, la del darrer trimestre l’han aprofitada per: • Fer balanç i avaluar l'assoliment dels objectius proposats. • Fer propostes i suggeriments per al proper Pla Anual de Normalització Lingüística. • Elaboració de la memòria de la Comissió de Normalització Lingüística. Segons Vicent Moreno, a grans trets, el balanç sempre és positiu, però mai no ens podem conformar; els usos lingüístics són individuals i depenen de la capacitat i


voluntat personal. Els P.N.L. tenen poca incidència als centres sense la col·laboració de tota la comunitat escolar, d’ací la importància de les campanyes de sensibilització i difusió i de la importància que li donen al centre, com déiem més amunt, a la necessitat de formació constant de mestres, PAS i famílies. Aquest Pla Anual de Normalització aconseguirà els seus objectius en la mesura d’implicació de totes les persones que formen la comunitat escolar. Valoració del grau d’acompliment Coherentment amb el programa d’ensenyament que se segueix i amb el PNL de l’escola, tota la cartelleria del centre està en valencià, com també ho estan tots els treballs dels alumnes que decoren els passadissos. És ací, als corredors, on, sense fixar-nos molt, es poden observar i apreciar moltes coses, la metodologia, el programa de valencià, les idees... hi ha molts murals i decoració i, repartits per algunes aules, mapes murals físics i polítics en valencià de la nostra comarca i de les comunitats autònomes. Els taulons dels corredors canvien molt sovint. Amb cada celebració es transforma la decoració. Així, en febrer, a totes les plantes, es van posar ornaments relacionats amb el Carnestoltes; al mes següent, la decoració versava sobre la Pasqua i les costums típiques de la zona (el ram que es dóna a les pasqüeres, el mocador de la colla...). Després, a la planta baixa, es va penjar un gran mural format per molts DIN-A 3 amb el nom de cada poble de la comarca de l’Horta, el seu escut i el seu gentilici. Tot seguit, es va celebrar la Setmana Cultural, enguany literària, i es van penjar grans murals sobre les dones escriptores valencianes que dies després visitarien els xiquets per deixar-se entrevistar, com ara Carme Miquel, Mercé Viana, Eva Dénia, Rosa Serrano. Així mateix una altra cosa que se celebra anualment, són les Jornades d’expressió que consisteixen tan en anar al teatre com en representar alguna obra. Cada any els xiquets de 2n preparen una obra (enguany “La gallina que pogué regnar”) i els pares una altra que fins i tot, escriuen ells mateixos. Si eixim al pati, veiem el mateix, totes les indicacions als parcs, els rètols dels arbres, els conreus de l’hort i les plantes del jardí també estan retolats en valencià.


A més des de l’aula d’acollida es fa una feina molt important. El centre disposa d’un mestre en exclusiva per a aquesta feina i cada hora rep xiquets amb necessitat de millorar la llengua. Sobretot són xiquets del nord d’Àfrica nouvinguts. S’ha de dir que al poc temps tots parlen perfectament el valencià i estan completament integrats entre els companys. Per una altra banda al Jaume el Conqueridor, es fomenta el valencià amb dues activitats molt enriquidores i motivants: els “Padrins i fillols lectors” i el Voluntariat pel valencià (vegeu pòster de les Trobades del Pràcticum). Tota la informació que es remet a les famílies, les comunicacions que cada matí o a final de setmana es donen al mestres, el Full setmanal, les notificacions en el tauló de l’escola, els menús del menjador junt amb el cartell que anuncia el menú del dia... està en valencià. Es pot dir que res es publica a l’escola en castellà. Potser entre els xiquets, de cursos superiors sobretot, se sent més el castellà, però saben quina llengua han d’emprar a l’aula i per dirigir-se als mestres dins i fora d’ella. Conclusions: L’ideari de l’escola és del tot ambiciós i la pràctica és coherent amb ell. És una escola que implica tota la comunitat i que viu de portes obertes al barri i les famílies. Ho veiem per exemple en com les mares i pares preparen tots els anys eixa obra de teatre que déiem, o participen cada setmana com ajudants en els tallers que fan els xiquets tots els dimecres de vesprada (de 1516.30). L’escola viu integrada en el poble i en la societat. Mostra interés i a canvi rep col·laboració. L’escola és una escola en valencià, que lluita activament en defensa de la llengua. Enguany alguns xiquets de segon i tercer cicle s’han ofert per xarrar i instruir en la mesura del possible els companys nouvinguts i ajudar-los en la seua integració (voluntariat). Així mateix, l’escola participa activament en l’organització de les trobades en valencià. De fet, el director, junt amb altres tres mestres de l’escola, componen el grup de treball que es dedica a la coordinació i planificació de la Trobada a l’Horta Sud. Així, l’escola participa en el concurs del “Cartell i eslògan” de la Trobada, en el concurs Sambori de literatura en valencià, participen en la Volta a Peu de les escoles amb


ensenyament en valencià, en els tallers que es realitzen el dia de la Trobada. I per descomptat, el grup de treball informa amb cartes i a través d’El Full del procés de treball i de les activitats a realitzar conjuntament amb les famílies. Seria el tipus de centre on m’agradaria treballar el dia de demà. M’agraden els principis que regeixen l’escola i la tasca que fan amb el valencià. Jo seria dels qui participarien activament en qualsevol empresa que es fera en aquest sentit. Des de ben menuda he estat vinculada a aquest tipus d’iniciatives tant en la família com en l’escola i considere un deure necessari mantindre viva la nostra llengua. A més crec que el Jaume de Catarroja és una escola que educa en valors, la qual cosa és en definitiva el més important. En conseqüència, els xiquets són respectuosos i responen sempre activament i educada davant les propostes dels mestres o fins i tot quan se’ls crida l’atenció. L’escola no té cap problema de disciplina i això és causa de la metodologia basada en el respecte que s’utilitza. Sobre el Pla de Normalització Lingüística. Com que l’Escola assumeix el compromís de convertir-se en un espai integrador, ha de crear l’entorn necessari que compense la mínima presència del valencià en l’activitat social. És per això que el grau d’ús administratiu i social d’aquesta llengua en l’entorn escolar és un factor molt rellevant que dona als escolars més possibilitats de relacionar-se en aquesta llengua i que els ajuda a variar els hàbits lingüístics que tenen, de manera que aprenen a usar qualsevol de les llengües depenent de la situació de comunicació.

PEB i PNL al Jaume el Conqueridor  

Enquesta al Director del CEIP Jaume el Conqueridor de Catarroja sobre els PEB i PNL

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you