Issuu on Google+

JOCS FLORALS 2013


L’OCELLET ALEGRE Quan veig l’ocellet volar penso que sóc lliure i el puc escoltar mai es cansa de cantar. L’ocellet em fa persona alegre quan perdo l’esperança sempre que el miro em fa riure i em torna les ganes de viure. L’ocellet m’ensenya la seva cua m’agradaria poder-la tocar.

Futbolista Z / Iker Catalán


EL MAR E l mar és ample és blau i gran i a l’estiu i podem jugar.

Tot d’una és estrany que a prop que el té el pop que hi viu tot l’any.

Amb vaixell el pots creuar i fins el més vell i pot nedar

Rufi /

Javier Asensio


ELS CATALANS Nosaltres som catalans ens agraden les senyeres pels carrers som galants som independents.

Nosaltres no fem crisi perquè som bons però la Merkel diu sí i no en tenim per porrons.

Ho tenim difícil amb la crisi no construïm edificis però ens en sortirem!

Sega / Nil Canillas


Els llibres són més importants que moltes altres coses sempre diuen veritats encara que d’imaginació n’hi ha molta.

Mirant el televisor m’avorreixo molt prefereixo llegir un llibre i viatjar per tot el món.

Quan llegeixo un llibre l’emoció fa que el llegeixi tot.

Lolipop / Raquel Garcia


Una abella al carrer es fica a l’orella d’un jardiner. L’abella pica quan la molestes molt i si no et pica has tingut sort.

Estrella / Sara Badet


.

Tinc dos conills que són molt eixerits i sempre es llepen els dits. Tinc dos conills que són molt eixerits semblen dues boletes ben rodonetes salten i salten sense parar i el que més els hi agrada és caçar.

Selylover / Miriam Alarcón


El mar en la seva immensitat, no el podem deixar de mirar tanta aigua et deixa bocabadat.

Els vaixells naveguen sense parar i els mariners no paren de cantar.

Pels surfistes és la seva passió per a mi la meva il·lusió.

Arkian / Alex Liñan


Tinc la cara neta, el cabell ben pentinat em falta només la panxa plena i anar al cole aviat.

Arribo a classe d’hora m’assec a la cadira miro a la meva vora hi ha la meva amiga.

Llegim contes ben bonics de temes molt divertits amb dibuixos de colorins molt curiosos i petits.

Andrómeda

/ Judith Morales

PREMI JOCS FLORALS


El hĂ mster ĂŠs petit menja poc formatge. Quan ve la nit dorm al seu llit. quan surt el sol roda que roda. Les cames les tĂŠ petites, les dents grans, els ulls menudets i el nas peludet.

Vam Persi / Alejandro Mora


L’estrella de mar menja caminant li agrada el mar perquè pot anar nedant. L’estrella de mar ràpida no és però té molta paciència per les preses capturar. No t’apropis molt que a la cara s’enganxa.

Estrella de mar / Pau Oliva


Els gats s’enfilen amunt i avall mengen moltes sardines perquè tenen les dents esmolades però no se les renten amb raspall. Els gats miolen els gats dormen però a la platja no van i quan veuen un gos se’n van.

Bart / Álvaro Reyes


A la nit estelada rodona com una pruna, brilla sola al cel perquè només n’hi ha una.

S’amaga la lluna el sol vol sortir el despertador sona i jo vull dormir.

A la nit t’espero per veure’t sortir, recorda’t lluna que jo estaré aquí.

Marieta / Maria Romero


La primavera és l’època més bonica les abelles i les papallones surten de mica en mica amb el sol del dia. El sol està aquí la gent surt al carrer les orenetes felices voltegen pels carrers. Quan comença la pluja les orenetes s’amaguen la gent se’n va a casa i les flors s’espanten.

Campaneta / Irene Monfort


L’abella presumida és de color negre és petita, és alegre. L’abella va a la tulipa perquè fa bona olor. L’abella s’enfada quan la molestes si no s’enfada et salves.

Esports / Hugo Almazan


La flor del jardí, és bonica per mi, jo vull més flors, a les meves amigues els agrada el jardí, la meva flor té molts colors.

La flor té pètals, que no s’han mort, de colors vius, m’ho ha explicat vent.

Ja ve la primavera, la flor té amigues que vaig plantar amb molta cura, i ja han florit amb mots colors.

Arishei / Ariadna Vargas


Un mussol lliure que vol volar sense regles intenta fer un somriure i per l’herba camina.

No pot somriure no li agrada volar tots podem riure doncs intenta ballar.

Li agrada molt ballar amb això es pot distreure també caminar i ja pot somriure .

CAROL / Laura Peña


El gat s’enfila pel terrat amb tots els altres gats miolen i riuen sense parar juguen a fet i amagar.

Mengen sardines però deixen les espines.

Dorimon / Adrià Gonzàlez


A la primavera els ocells canten, a la primavera els ocells volen.

Les flors neixen a la muntanya i fan bona olor.

Comença la calor que ens prepara per l’estiu.

El número deu / Adrian Gudiña


LA PLOMA La ploma suau 茅s d'un ocellet que amb l'aire cau poquet a poquet.

Quan la veig caure m'imagino que volo. Va d'un costat a l'altre mentre cau. A vegades s贸n blanques a vegades de color. Si cau negre seran d'un bonic corb.

Shein / Xavier Benedi


UN POEMA ------------------------------------------------------------------

Pata pam! Pata pim! A veure que dic, no sé que escriure, però sóc molt eixerit, i segur que ric mentre escric.

Aquest treball em costa molt, El vull fer bé però , m'estic esforçant poc, i així no acabaré ni amb una hora de reforç.

Ara és l'hora de la veritat , i segur que ho faig genial.

Poema

/ Guillermo Roman


SANT JORDI Fa molts anys hi havia una princesa que volia un príncep. La princesa s'avorria moltes hores perquè estava sola. Un dia va trobar un príncep que es deia Joan. Va arribar al castell on vivia la princesa. La princesa es va posar tan contenta que va baixar de la torre i va saludar al príncep Joan. El príncep era molt i molt tímid. La princesa Marta esperava moltes hores a que el príncep li parlés. En Joan li volia preguntar si es volia casar amb ell. I la princesa va respondre: -Si,si vull casar-me amb tú. El dia següent va venir un drac al castell que volia matar a la princesa i el príncep amb la seva espasa va matar el drac. El príncep va dir: -Haig de salvar a la princesa Marta¡ Va alegrar-se molt i la princesa Marta també. La princesa Marta li va donar un petó al príncep Joan,que es va posar vermell com un tomàquet. La princesa es va posar a riure perquè era molt vergonyós. I al cap d’un temps van casar-se i van ser feliços . Aquest conte ja s'ha acabat. Barça / Alejandro Gutierrez


Hi havia una vegada una bruixa que es deia Lola. La Lola tenia els cabells rinxolats, el nas el tenia molt petit i gruixut i els seus llavis eren grans. Tenia uns braços llargs i les cames no gaire llargues. Mesurava 1m i 18 centímetres i se sentia sola. Un dia va a anar a comprar una mascota per tenir companyia, entre els gats i els gossos no s’acabava de decidir, fins que va veure un gripau. Els primers dies estava súper motivada pel que podien fer junts i el cuidava molt. Al cap del temps cada dia li anava fent mandra el que havia de fer i cada dia li anava posant menys aigua i menjar. Un bon dia estava tan motivada que li va anar a comprar un pastís. En arribar a casa seva va buscar el gripau però estava mort. La Lola estava tan i tan trista que no volia ni sortir al carrer. Un dia va mirar per la finestra i va veure a molts nens amb les seves mascotes. Cada dia sortia al balcó i veia els nens jugant amb i es posava trista. Cada dia la Lola se'n penedia de no haver tractat com es devia al gripau. Els dies passaven i va arribar el dia de Nadal, el dia 25 a la nit va veure una estrella fugaç. La Lola va demanar un desig i era que el seu estimat gripau tornés a estar viu. El dia 26 al matí va baixar corrents i va veure al seu estimat gripau. Els primes dies la Lola estava molt motivada i el cuidava i al cap d'un temps el seguia cuidant igual de bé. La Lola va aprendre que si el va comprar era per cuidar-lo i era perquè la Lola i el gripau s’estimaven de veritat. Quan la Lola tenia 95 anys encara el tenia i va viure fins la seva mort i va coincidir que el va comprar el dia 6 de gener i el gripau va morir amb la Lola el dia 6 de gener. Mira si s’estimaven que van morir els dos al mateix dia. I amb un gripau i un gos aquest conte ja s’ha fos.

Martin Luther King / Pau Bello


EL DINOSAURE ENRIC Un dia assolellat hi havia un dinosaure que es deia Enric. Era un dinosaure que era molt i molt llest. Era alt però no se li donaven gens bé els esports. Els seus amics sempre es reien d’ell. Eren Diplodin i Ticereps. Un dia molt estrany l’Enric va marcar un gol. Ell va cridar d’alegria però els amics li van dir que un gol no era res perquè ells en van fer vint. Se'n va anar a l’escola i la professora li va dir: -Enric ,hem agafat el més llest i ets tu perquè...et toca per anar a viatjar a la Terra! L’Enric va dir que estava d'acord i va pujar al Pterotaxi i va anar a través de l’espai fins que va arribar a la Terra . El primer que va fer és anar a les muntanyes i va fer moltes fotos. A continuació va anar al camp de futbol. Hi va anar i per fi va descobrir el truc per marcar gols.Quan va tornar amb el Pterotaxi va donar les fotos a la professora i li va posar un excel·lent,com sempre. Els amics de l’Enric,Diplodin i Ticereps, l’estaven esperant per jugar a futbol .Van jugar i, ara, era el revés! Ara l’Enric marcava vint gols i els amics un gol i... un bou i un calamar tornem a començar.

Sega / Nil Canillas


La bruixa i el gripau Hi havia una vegada una bruixa que es deia Paula , li agradava molt la màgia i era molt amable. Un dia les seves amigues es van burlar de ella per portar un vestit de ratlles. Es va enfadar tant que se’n va anar del poble i va anar a viure al bosc. La bruixa va convertir a dues persones en arbres, un conill en un ocell i moltes coses més... Un dia els animals es van queixar, els dos arbres també i llavors va dir l’abella molt enfadada: -Qui s’atreveix a dir-li a la bruixa que no volem que ens faci coses dolentes? -Jo ho faré encantada - va contestar el gripau. Al dia següent, van anar a casa de la bruixa i li van dir: -Bruixa, els animals, els dos arbres i jo no volem que ens facis coses dolentes.

-Tens tota la raó, m’he enfadat i no m’he controlat .Us tornaré a la vostra forma. La bruixa se’n va anar una altra vegada al poble i cada dia anava al bosc per veure’ls i animar-los.

Campaneta / Irene Monfort


EL PLANETA SANT JORDI Fa molt i molt de temps hi havia un planeta que es deia Sant Jordi i tenia molts habitants. En aquell planeta també hi havia un extraterrestre que es menjava tot el que trobava. Un dia al castell de la princesa hi va aparèixer l’extraterrestre i se l’anava a menjar. Però Sant Jordi va arribar i la va rescatar. Quan van arribar a un lloc misteriós, la princesa i Sant Jordi, intentaven matar a l'extraterrestre. -Hem de matar-lo! –va dir la princesa. -No sé si podrem. –va respondre Sant Jordi, mentre l’agafava de la cama. A la princesa se li va ocórrer una idea. Va anar corrents cap al castell i va agafar una bomba que era per emergències. Quan va arribar se la va llençar i va morir a l’instant. Prop de l'extraterrestre van sortir moltes roses blaves i les van haver d’agafar ràpid perquè en sortien moltes i moltes i moltes… Vet aquí Sant Jordi i vet aquí un extraterrestre ros, aquest conte ja s’ha fos.

PLANETA SANT JORDI / Andreu Sanchez


EL VIDRE TRENCAT

Un bon dia el David va pensar que podia convidar al Pau i a la Paula a jugar a pilota. El David va trucar a la Paula i al Pau i els va dir: •

• • •

Voleu venir amb mi a la plaça a jugar un partit de futbol? D’acord, però a quina hora serà? Serà a dos quarts de set de la tarda. D’acord, allà hi serem!!!

Quan va ser l'hora la Paula i el Pau ,que eren germans, van arribar a la plaça i el David encara no hi era i quan va passar una bona estona la Paula va dir: •

Anem a buscar al David?

- Sí respongué el Pau Quan portaven una estona caminant van veure de fons a una persona. • •

No és aquell, el David?- va dir el Pau. Sí, sí que és ell!!!

Quan es van trobar amb el David, aquest va dir: •

Hola! Ho sento per arribar tard es que m’ha passat el temps, perdó. No passa res.

Quan van arribar a la plaça van començar a jugar. La Paula va passar la pilota al seu germà,i aquest va xutar i ,sense voler, va trencar el vidre de una casa.


Els tres van dir: •

Ostres….

Va sortir el senyor de la casa i el Pau va dir: •

Ha estat sense voler, perdó.

El senyor els va perdonar i els va dir: •

Us perdono però no ho torneu a fer.

Els tres van estar d’acord. Al cap d’una estona van pensar que li podien fer un regal al senyor. Van anar a casa seva, van agafar diners , li van fer un regal i es van tornar a disculpar. Vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat.

CAMPANILLA / Sara Casado


Els pirates Un bon dia ,a l'illa de Mart, hi vivia un pirata que es deia Josep. En Josep un dia de sol va decidir anar a comprar un lloro i va anar a la botiga de la Mercè. Quan va arribar va veure un lloro molt bonic que semblava molt simpàtic. A l'illa de Mart també hi vivien una colla de pirates que es deien “els Casters”. Els Casters quan van veure que el Josep s'estava comprant un lloro van anar a la botiga de la Mercè. Quan hi van arribar van estar mirant lloros i ells també volien el mateix lloro per fer empipar en Josep. La Mercè va dir que el vendria a la colla dels Casters. Li van posar de nom Crispin. El Josep es va quedar molt, molt trist i se'n va anar. Els Casters es van posar molt contents i cada dia que es trobaven amb el Josep es burlaven d’ell. En Josep va decidir anar a comprar un altre lloro, però aquesta vegada va ser a la botiga de l' Alícia, allà va trobar lloros molt més bonics i se'n va comprar un. Va estar pensant com li podia posar de nom, i va decidir posar-li “Panxito”. El Josep quan va veure als Casters i els va ensenyar el seu lloro van tenir molta ràbia, però després es van perdonar. Ja no formaven els Casters, formaven els Casters i EL JOSEP!! Conte explicat conte acabat.

Caterina / Alexia Trenado


EL DINOSAURE XAVI Hi havia una vegada un dinosaure que es deia Xavi. Un dia va aparèixer al Prat de Llobregat. Els habitants el volien caçar perquè parés de destruir cases. Van descobrir que provenia de la prehistòria i els professors estaven espantats per si atacava l'escola Mare de Déu Del Carme. Els doctors no sabien què fer. Així que van anar a visitar a un geni boig que es deia Álvaro per veure si podia inventar una màquina del temps per portar-lo de tornada a la seva època. La màquina estava construïda de ferro i materials vells. La màquina era gran amb una porta de la mida del dinosaure, amb moltes llums. Quan per fi va estar llesta la màquina del temps van tornar el dinosaure al lloc de on provenia. El dinosaure Xavi estava content de tornar a

Futbolista Z / Iker Catalan


LES FADES DELS CONTES

Fa molts i molts anys, en un bosc molt llunyà del Prat hi vivien unes fades. Hi havia cinc fades molt especials. Aquestes fades es diuen:una Camil, Judith, Sara, Laia i Nati. Aquestes cinc fades són les bibliotecàries del poble. Unes fades van anar a buscar contes per llegir, però ja s'havien llegit tots els contes, no en quedaven més per llegir. Les cinc bibliotecàries van començar a parlar. La Camil els va preguntar: ara que farem? -Volen més contes!!! va dir la Camil. -Els podríem escriure nosaltres! - va exclamar la Nati. -Amb quina experiència? Les cinc bibliotecàries se'n van anar a dormir. Al dia següent les bibliotecàries van estar buscant i buscant per tot el bosc fins que van trobar l’arbre màgic del bosc i al seus peus hi havia milions i milions de contes. Les cinc van donar gràcies a l’arbre màgic i van agafar tots els contes i els van portar a la biblioteca. Quan les fades van veure els contes van dir: -Guuaaauuu!!!! Quants contes!!!!


Totes les fades van començar a llegir els contes i mai es van tornar a acabar. Animat a llegir contes i sempre somiaràs.

Desig concedit

/

Laia Sanahuja

PREMI JOCS FLORALS


EL PRESONER DE MART Feia molt de temps en un laboratori,el Dr. Panteas planejava com dominar el món, des de Mart. Per altra banda a Alemanya, estaven de vacances Sònic i Mario, però ells no sabien que el Dr. Panteas els vigilava amb l’ I.S.A.C (càmera petita que serveix per observar des d’una posició discreta.) Un dia quan, ja era de nit, van raptar a Mario els soldats del Dr. Panteas i el van portar al laboratori a Mart, on li van fer un interrogatori per saber coses del món. El van fer presoner i el van ficar en una càpsula. En Sònic al veure que Mario no hi era, va començar a

donar

voltes com un boig i molt nerviós. Després de moltes voltes va trobar unes petjades i les va seguir fins la càmera amb la que vigilava el Dr. Panteas. Va ser a través

d ’ella com va arribar a

Mart, al laboratori. El seu aterrament va ser tan fort que va trencar la càpsula on estava el Mario. Els dos van intentar fugir, però els van atrapar, ells van barallarse fins que van trencar la màquina que tenia el Dr.Panteas .


Va ser en aquell moment quan un raig de llum va fer desaparèixer el Dr. Panteas i a ells dos els va tornar a Alemanya. Gràcies a ells, mai més el Dr. Panteas, va dominar res més.

MART / Adrian luna


ELS MONS DE LA GEMMA La Gemma és una noia molt eixerida i té moltes aficions, cada dia li agrada ser una cosa nova. Va a l’ institut de Braksbile i té una bona amiga que es diu Maria i és la més popular. Quan la Gemma va tornar a casa la mare li va preguntar que li agradaria ser avui, i la Gemma li va dir que cuinera i com sabia que a França es trobava una de les millors escoles de cuina se’n va anar. Allà va començar les pràctiques. Encara que el professor fos molt dolent i massa francès per ella, alguna frase entenia. Una altra alumna, La Josefí, era molt bona i creguda, i sempre la feia empipar. Quan el professor va anunciar que es feia un concurs, la Gemma i la Josefí s’hi van presentar. A la Gemma se li donaven bé les magdalenes farcides, així que en va fer una i va passar a la final del concurs. A la final va preparar una “muffin” de xocolata. La Josefí va preparar un pastís de cireres i els dos tenien molt bona pinta, però sabien que només una guanyaria. El jutge va passar i va tastar les dues postres, semblava indecís, es va posar a pensar i va declarar guanyadora a la Josefí . La Gemma estava contenta perquè va quedar segona . En aquell instant la Josefí li va fer un somriure burleta. La Gemma va tornar a casa i va abraçar a la seva mare . Va anar a la seva habitació i va agafar el seu diari dient i escrivint a la vegada : -QUE SERÉ DEMÀ

“Jeanne”


BOJOS PEL FUTBOL Uns nens volien jugar a futbol però no tenien suficients diners per anar a un club. Els que no jugaven a futbol van preguntar a uns altres, si podien jugar. Els nens van dir que no, i un nen va dir: primer, no aneu a un club i segon, no sabeu jugar. Els nens molt tristos van marxar. Un dia es van reunir i van dir: -I si fem un club? Tots van dir: si!!! Al dia següent van anar a l’Ajuntament a veure l’alcalde i li van preguntar si podien fer un club. L’ alcalde va dir que si i tots els nens es van posar molt contents. Van passar molts dies entrenant-se amb els seus pares. Un dia a la classificació de la final van haver de jugar contra els nens que els hi van dir que no podien jugar. Els nens molt contents van posar totes les ganes i van guanyar 3-0. Els nens contentíssims van celebrar-ho tant com podien: “Que bé, hem guanyat...!”

“Tamudo”


EL RATOLI DE L’ESPERANÇA Hi havia una vegada un nen de 10 anys, vivia en una casa al bosc. Volia ser escriptor i s’esforçava molt en els seus estudis. Estudiava en la gran ciutat. Allà va conèixer un ratolí. Es van anar coneixent fins al punt d’anar sempre junts. A l’escola la professora li deia que no podria ser escriptor perquè feia moltes faltes, però el seu amic, el ratolí li deia: -Tot es possible,lo impossible es el que deixes d’intentar fer… Llavors quan el nen veia al ratolí sempre tenia l’esperança de ser escriptor. El nen s’apuntava tot el que havia viscut en la gran ciutat en un diari. El nen que no perdia l’esperança va decidir escriure un llibre de les coses que li havia passat amb ajuda del seu diari. El conte que va escriure començava: ”Aquest conte ens diu que hem de tenir esperança i no perdre de vista l’objectiu...”

“Zelda”


VISCA LES CRISPETES!!! Hi havia una vegada unes crispetes que eren normals i bones. I cada dia es feien. Un dia a les crispetes els hi va caure pols màgica, i van cobrar vida. Van pensar les crispetes: “per què no ajudem a la gent gran i petita? D’acord, anem!”. Van ajudar al món, als pobres, als rics, als de raça negra… Un dia les crispetes van canviar, eren dolentes: pegaven, mataven i es bevien la sang dels que havien matat. Un científic valent i amb cabells de boig, va fer quatre equips: les crispetes van dir als tres grups: “mateu-lo!!!”. El científic li va tirar un antídot i van ser normals. El món era feliç i no hi havia cap delicte, gràcies a les crispetes. Visca les crispetes!!!

Crispetes


EL PEIXET QUE NO TENIA COLORS Hi havia una vegada un peixet que no tenia colors. El pobre peixet estava trist per no tindre colors i els altres peixos es reien d’ell perquè no tenia cap color.

El peixet va començar a plorar i es preguntava perquè no tenia colors, el peixet cansat va anar-se’n a dormir. Quan ja era de dia, es va despertar.

Va saltar a la superfície per respirar, no es va donar compte de que al seu costat hi havia un arc de Sant Martí i amb el reflex de l’aigua va mirar-se i va veure que ja tenia colors i es va posar molt content.

POKEMON


El Nadal, Jesús i Déu Els núvols es refreden, arriba el Nadal, cau molta neu i tots fem un festival

Jesús salvador de tot el mon, amb molt valor creant un món.

Déu creador del cel i la terra, és Salvador i té molt valor.

Post data


El gos Salut i alegria, sóc el gos, l’amic del ós que a la terra cria. Les persones em cuiden i a vegades em criden, si no em porto bé me’n vaig al carrer. Quan faig alguna tonteria tota la gent riu, fent aquesta poesia jo crec que guanyaria. Quan faig alguna tonteria tota la gent riu, fent aquesta poesia o crec que guanyaria.

EL PERDEDOR


ELS AVIONS

Els coets de San Joan semblen avions, que s’estan enlairant en les set estacions.

Els avions tan usats, em recorden a les màquines dels nens i es passa una bona estona.

Els avions quan volen semblen fletxes per l’aire i que saben on cauen.

Martinez


LA NATURA M’agrada la natura i m’agrada els seus colors: verds, grocs i marrons.

Els vent és fresc, suau i dolç, com les papallones quan comencen el seu vol.

M’agrada la natura en tots els seus colors, i l’aroma que desprenen les seves flors.

Flor


LA PRIMAVERA JA ES AQUÍ !

La primavera ja és aquí, els ocells canten d’alegria, les flors creixen al jardí i els galls desperten al mig dia.

La natura és viva!!! Els arbres són magnífics, em sento plena d’alegria i els seus fruits estan boníssims.

Les flors són de colors, la natura dóna vida, les flors donen molta olor, quina alegria !!!

Escándalo


ESCOLA Entro a l’escola molt agraït, ajudant a tothom molt feliç, estic molt alegre perquè he tret un vuit no es el millor però content salto al llit.

He tret encara millor, un deu, els meus pares contents dient: Hola als deus i els altres adéu, mossegant la rosa de sant Jordi amb les dents.

Ara mateix trec notes d’excel·lent i gracies a això surto a jugar al carrer, perquè abans amb notes sense esforça-me’n em quedava a casa tot avorridet.

El raig


Els aniversaris

Quan obro el regal l'alegria em puja fins al cap, si estic tant alegre em fan un cop de mà i juguem molt amb el cap.

El dia després jugo molt amb les joguines, i a vegades em regalaven uns llibres de matemàtiques i les temperatures es regulaven.

Estic tant alegre que se’m fa molt tard, canto el mig dia i vaig a sopar tard

El policía


LA PRIMAVERA La primavera ben bella amb els ocells que no paren de cantar, per Sant Jordi una rosa per a ella i per a ell, un llibre que li va encantar.

La primavera s ‘omple de colors, de papallones i gotetes al matí, d ‘alegria i moltes flors, i pots veure l ‘arc de Sant Martí.

Quan arriba Sant Jordi, ve la primavera, amb una capa vermella, un cavall, una espasa lleugera i a la ma una rosa per a la princesa bella.

Chupa-Chup


L’ESTIU Quan comença l’estiu em sento feliç, el dia de piscina comença i surts com un trencadís.

No anem al cole, no tenim deures, llegeixes algun llibre i no t’avorreixes.

Amb tanta calor jugant i saltant, tens tanta suor... que t’acabes mullant.

Roseta


ELS INSECTES Els insectes que bonics alguns de colors divertits. I el seu color tan bonic, m’agrada veure’ls per aquí.

La papallona i la marieta tenen un color, un color... com el d’una floreta. i també fan bona olor.

La mosca i el saltamartins, la mosca no veu a la fosca i el saltamartins conquista els pins.

Ceba


LA ROBA Les sabates fan clot,clot, si et donen trepitjades tindrĂ s mala sort. Amb el pijama et donaran la bona nit, si somnies dormirĂ s ben tip. Tinc una tovallola plena de boles que quan m'eixugo la gola em fa pessigolles.

Torre Eiffel


L'elefant Salut i alegria, sĂłc l'elefant, amb una carĂ­cia em poso a cantar. Quan arriba el migdia em poso a dinar, amb molta alegria per que m'encanta el menjar. Quan arriba el Nadal m'agrada cantar, i aixĂ­ em porten regals dels que m'agraden tant.

La pilota


INSECTES La formiga a l'estiu no para de c贸rrer, el menjar per a l'hivern ha de recollir, de pals i pedres passa per sobre perqu猫 la seva feina ha de complir.

El mosquit que vola a la nit per la meva finestra s' ha ficat, i soroll贸s ve al meu llit i com no m'agraden,amb la sabatilla li he donat.

Les nits d'estiu el grill canta mou i mou les seves ales sense parar, aquesta nit fa un calor que espanta per貌 em moro de somni i em vaig a descansar.

Monstre


LA PLATJA La platja és molt petita i també les onades, quan menges aprofita que son com fades.

La sorra també molesta una mica i els crancs també quan és molt petita les onades igualment.

Les onades pel surfista i les joguines per fer el Castell que té molta pista per fer-ho ell.

Queso


LA VIDA D´UNA

FLOR

Un dia de tardor mentre plovia , vaig plantar una llavor al començar el dia . Va sortir una bonica flor, no una qualsevol, una vermella amb bon olor, i al costat va aparèixer un esquirol. Em va dir l’esquirol: la flor és bonica i acolorida, a tu s’assembla molt , aquesta flor és florida.

Pingüinet


De vacances ! Un dia de vacances prenent el sol tombada, vaig veure unes onades, que formaven una manada.

Estava a Hawai gaudint de l’aire lliure, portava un guacamai que no sabia riure.

I aquĂ­ acaba el meu poema, no esperava molta feina.

Sakura


LA

FLOR

Quan veig una flor em recorda a la gossa del meu tiet. Ella m’estimava molt i jo també. Era divertida!!!

Ara ja està morta, ara m’imagino que és una flor amb pètals de tota mena. Jo li tirava la pilota i ella l’anava a buscar.

Ara és el cant d’una flor bonica, mai l’oblidaré. Ara està volant pel cel com una fada amb ales.

Estela 61


LA PAPALLONA

Miro una papallona i em sento feliç, miro com trenca l’ona tot i que miro el cel gris. La papallona vola i vola, l’ ona trenca sobre la sorra, vola sola sense parar l’ona sempre desapareixerà Las ales de la papallona són lluentes tinc la sort de poder veure tan lluentes com l’horitzó veure el món que tinc davant.

El dragó EL GLOBUS PER VOLAR


Jo estic content per volar pel cel, amb l’aire calent veient caure un estel.

També m’imagino jo volant sol, encara que més m’estimo volar amb un mussol.

No vull mai deixar de volar, però alguna vegada hauré de pensar en fer ràpid la baixada.

Polar

L´ABELLA QUAN PICA,PICA!!!!


Abella, abelleta, ets i bastant

petiteta

bella,

sembles una piloteta que mai és vella.

Perquè

mai canvia

sempre vola i vola, si mai és vella ni sàvia i no moriria.

Però si et pica un gran mal se’t fica. Ai,ai... com pica!!!!! I si tens sort no se’t fica.

Àguila

EL MEU CARGOL


Tenia un cargol en una caixeta, que caminava sol amb la seva closqueta.

Li agradaven les fulletes i també el pernil, se les menjava fresquetes i es quedava sempre molt tip.

Un dia es va escapar i el vaig buscar i buscar… al final no el vaig trobar, amb la seva família hauria d’estar.

Papallona 2


JOCS FLORALS 2013