Issuu on Google+

PROJECTE ANUAL DE JARDÍ ARTÍSTIC JARDÍ A ESCENA COM A ESTÍMUL DE TREBALL ARTÍSTIC Temps de lectura aprox: 18min Què és el Jardí Artístic?

Això implica creació, adaptació i motivació del profes-

El Jardí Artístic és una experiència considerada d’avant-

sorat, que prepara el material necessari amb molta cura.

guarda arreu de l’Estat, encetada pel Centre Municipal

Tant l’any 2009 com el 2010 el treball ha sigut amb JA

d’Estudis Rafel Martí de Viciana en 2005, amb la finali-

de 4 a 7 anys, d’aquesta manera el treball d’intervenció a

tat de fomentar des de la infància el coneixement de la

l’espectacle s’ha fet per nivells, és a dir, cada grup (4, 5, 6

música, la dansa i les arts plàstiques. A través d’aquesta

i 7 anys) de 16 alumnes ha col·laborat a escena aportant

activitat, que comprén des de nounats fins a xiquets de

una cançó i una coreografia en diferents moments del

7 anys, es treballen, a través d’especialistes, tres discipli-

conte. D’aquesta manera han mostrat les disciplines de

nes: arts plàstiques, dansa i música en l’àmbit sensorial

música i dansa. Per una altra banda, a les classes d’arts

i d’estimulació. L’alumnat de 0 a 3 anys, juntament amb

plàstiques han treballat la decoració de l’escenari, mos-

les seues famílies, participa en una hora setmanal de

trant així les seues tasques plàstiques, musicals i de mo-

classe, i de 4 a 7 anys són dues hores setmanals les que

viment a escena.

acudeixen a classe al CME. Contes com a fil conductor en Jardí a escena Entre altres activitats acadèmiques, el Jardí Artístic in-

Ambdós contes escrits per Ma Amèlia Gual Piquer.

clou un espectacle final de curs anomenat Jardí a escena, en què l’alumnat mostra les habilitats artístiques ad-

2009 Creativitat i Innovació

quirides relacionades amb la dansa, les arts plàstiques i

Creo, l´illa fantàstica

la música. Aquesta activitat es realitza des del curs 2009.

Hi havia una vegada un poble a la vora del riu Sec que

La temàtica escollida per a Jardí a escena gira a l’entorn

semblava estar trist. Tot ho veia de color gris. El seu

de l’any Europeu. L’any 2009 va ser declarat any Europeu

nom era Borriana. Malgrat que era molt bonic, als seus

de la Creativitat i la Innovació i l’any 2010, any Europeu

xiquets els faltava l’alegria. Aquesta alegria que els feia

de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, segons la

vibrar i estar plens de vida, que s’apoderava d’ells i no

Unió Europea, i aquest 2011 any Europeu de les activti-

els deixava mai. I consegüentment també els faltava la

tats de Voluntariat que fomenta una ciutadania activa.

creativitat per a jugar; la creativitat per a viure; la crea-

D’aquesta manera eduquem també en valors.

tivitat en cada hora de la seua vida. I junt a aquesta, la innovació per a fer coses diferents en cada moment.

Desenvolupament del projecte La gestació de Jardí a escena agafa com a tema l’any

Uns xiquets decidiren anar a casa el tio Pepet, un vell

Europeu triat per la UE, i a partir d’ací es crea un conte

molt vell de Borriana, que ho sabia quasi tot.

que narra una història en la qual s’amalgama la temàtica europea des d’una visió artística. Amb la narració

Xiquets: Tio Pepet! Tio Pepet! Sap vosté on es troba

s’aconsegueix fusionar el treball de les tres arts que

la creativitat? Ha vist vosté alguna vegada la innovació?

s’imparteixen al CME: art, dansa i música amb l’educació

Vosté que és vell recorda si alguna vegada han estat a

en valors i actituds.

Borriana? I on es poden trobar ara?

El treball del professorat comença una vegada el conte

Vell: Xiquets, xiquets, no em pregunteu tantes coses

està perfilat, d’aquesta manera el professorat aporta el

que m’atabaleu! És cert que sóc vell i que he vist moltes

que treballarà, segons la disciplina que imparteix, amb

coses, però el més bonic que recorde és quan tenia sis o

cada grup per integrar-lo dins la història que es narra.

set anys, que aleshores em vaig trobar casualment amb

6

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


la creativitat, la qual em feia veure dibuixos en els nú-

Xiquet 1: Amics, amiguetes, esteu bé? Us heu mare-

vols del cel i taral·lejar noves melodies. De la innovació

jat? Ja ens queda menys! Hem d’anar cap aquell punt de

us diré que vaig inventar 3.540 balls nous, tots i cadas-

color, allí deu estar el nostre tresor.

cunamb coreografies fabuloses. Xiquet 2: Déu meu, quina tempesta!!! Quins llamps Però un bon dia, ho recorde ben bé, van desaparèixer

més forts!!! Quina pluja!!! No defalliu!!! Que nosaltres

de Borriana, i a poc a poc també van sortir de la meua

som forts i valents!! Quina ona!!! Gloc-gloc, gloc-gloc...

vida. On anaren? No ho recorde bé, l’únic que us puc dir és que vaig sentir dir que havien fet cap a una illa cos-

Xiquet 3: Quina forma més accidentada d’arribar a

tanera, on algú guardà la creativitat i la innovació en un

cap lloc!!! [so de la mar calmada] Tot torna a estar en

cofre ja que, com a gran tresor que eren, hom no volia

calma.

que ningú les furtara. Pel que em digueren deduïsc que devia ser un dels illots que formen les Illes Columbretes. Allí és on heu de buscar-les.

Xiquet 4: Dins de nosaltres, però, trobem que hi ha alguna cosa nova, alguna cosa que ens ompli d’alegria, d’idees, d’il·lusió i de benestar. De projectes per al futur.

Primerament, pregunteu als estels del cel; són ells els

Això vol dir que hem arribat al final del nostre trajecte, i

que millor us ajudaran, ja que sempre han guiat els

que el tresor és a prop.

mariners en els seus viatges. Espereu que es faça de nit, aleshores podeu explorar per tots els racons de

Xiquet 5: Realment valdria la pena que la innova-

Borriana, i quan comencen a brillar al firmament és el

ció i la creativitat tornaren aviat a Borriana, per com-

millor moment de preguntar-los on heu de dirigir-vos

partir aquest tresor amb la resta de la xicalla del poble.

en l’ampli mar, per trobar el tresor de la creativitat i la

Que tothom poguera gaudir de l’alegria de compartir el

innovació, de segur que trobeu la veritat, al temps que

color, el so i el moviment.

l’aventura; car el tresor que hi trobareu compensarà àmpliament les vostres fatigues. Potser aleshores comen-

A partir d’aquell moment Borriana tornà a ser el poble

çarà la veritable aventura de les vostres vides, que és

més divertit de tota la Plana. I no oblideu mai que si te-

eixir de Borriana,en busca d’un tresor, cap a unes illes

niu creativitat i innovació en les vostres vides el món

desconegudes.

serà al vostre abast. EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

7


PROJECTE ANUAL DE JARDÍ ARTÍSTIC JARDÍ A ESCENA COM A ESTÍMUL DE TREBALL ARTÍSTIC 2010 Lluita contra la pobresa i exclusió social

gustos i diferent en aptituds, però quedava clar que tots

Cada u és com és

eren pingüins del pol nord, on el fred era igual per a tots,

La història que relatarem podria ocórrer en qualsevol

encara que el seu xicotet cor sentia de forma diferent,

racó del món, igual que els seus personatges podrien

només això marcava la diferència, la forma tan distinta

ser habitants de qualsevol colònia d’animals. En un ge-

que cada u té de veure el món i estar en ell.

lat hemisferi glacial, molt, però molt lluny de Borriana, vivia una colònia de pingüins molt fins, quasi tots amb

Els pingüins, que eren molt talentosos i inquiets, van

corbata de llacet, molt talentosos i creatius.

decidir escoltar-se els uns als altres, ningú havia de ser exclòs, tots podien exposar el que sentien quan connec-

El paisatge on vivien era de color blanc, les cases de co-

taven amb aquella part del seu ésser que posava espur-

lor blanc, el sòl de color blanc i la panxeta de cada un

netes de calor al seu cor.

de color blanc. El so de l’aire xiulant era l’única melodia que sentien i sempre escoltaven el mateix. Com que feia

Tots van parlar, els de les corbates grogues amb els de

fred, els pingüins havien de moure’s molt, però molt de

les corbates de llacet negres, els que mai paraven de

veritat. Quasi tots feien el mateix, es movien en impro-

moure’s amb els que estaven quiets com una estàtua,

visats moviments harmònics, formant files, cercles, a

els que volien posar colors al pol nord amb els de les

manera de rudimentària coreografia. Com que els entu-

corbates roges... Així, després de diversos dies de tro-

siasmava, això era el que més els animava.

bades emocionants entre tots ells, es van adonar de la quantitat i varietat de coses que començaven a agra-

Tots es movien, menys uns pingüinets que no volien

dar-los i que desconeixien per complet, perquè com

moure’s, ni portar corbata de llacet; els agradaven més

que mai parlaven amb els rars...

les corbates que no foren negres i el que més desitjaven era crear sons i colors damunt del blanc glacial. Els

Arran d’aquesta trobada va quedar demostrat que cada

pingüinets del llaç treballaven metòdicament, cada dia

u és com és, i no hi ha rars, hi ha diferents, meravellosos

assajaven els moviments, damunt d’aquell sòl gelat i es-

diferents. Com que ja tot estava dit entre ells, els que

varós, amb els seus elegants vestits de frac amb corbata

sempre es movien van decidir parar-se per a escoltar el

de llacet negra. Però faltava alguna cosa, intuïen el que

so del vent, i amb sorpresa van descobrir que hi havia

era, però encara no sabien definir-ho.

música darrere d’aquells sons. Els que estaven quiets van descobrir que, movent-se, connectaven amb el seu

En tota aquesta successió de moviments, sons, colors,

interior i, com que el ritme el tenien gravat en el seu

van començar a adonar-se que no tots es movien, que

cervell de tant i tant d’escoltar els sons del vent, van co-

no tots portaven corbata ni corbata de llacet, i que el

mençar a moure’s, a crear balls i danses. Els pingüins que

color del coll d’un canviava segons vestia amb corbata

volien color en les seues vides van començar a transfor-

de llacet o amb simple corbata, i que el color de la seua

mar el fred espai glacial en un càlid paisatge glacial, ple

corbata variava segons el dia que era, que uns quants es

de tons i harmonies, amb un bell arc de Sant Martí i un

quedaven quiets, molt quiets, escoltant el que els deia

sol radiant que aportava calidesa a les seues vides.

el vent, mentre que altres es movien tant perquè realment també els ho demanava el cos. Quina confusió...!

Tots es van adonar que la música, la dansa i l’art plàstic

Mare meua, quin descobriment! Quina revolució, tantes

forma part de les nostres vides, que res exclou i que tot

vesprades junts i mai s’havien parat a pensar que, enca-

aporta novetat, calidesa i creativitat per a una vida més

ra que eren una colònia de pingüins molt ben avinguts,

feliç i divertida.I conte contat, conte acabat, i com que

cada un era diferent del que tenia al costat, diferent en

no hem estat quiets no ens hem gelat.

8

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


Lletres cançons

salte, jo cante, jo balle, l’hivern i el fred li agraden a ell. Si

2009 Creativitat i Innovació

al Pol Nord tu véns deviatge, et trobaràs uns dolços pingüins. Jo còrrec, jo salte, jo cante, jo balle, si véns amb

JA 5 Remar. Anem a remar en una barqueta, ràpid i

mit’ensenye el camí.

ràpid i ràpid, en una barqueta. JA 7 Al Pol Nord. Tots els pingüins del Pol Nord hem JA 7 La platja. Anem cap a la platja que fa molta calor, posem-nos les xancletes i també el banyador. De lluny

eixit hui a passejar, som diferents però iguals i cantem junts esta cançó.

veiem com vola un estel de paper, amb molts coloraines i en forma de vaixell.

Taller familiar d’indumentària En Jardí a escena de 2009 cada grup representava

JA 4,5,6 i 7. Creativitat. L’alegria ja ha arribat, ho passarem bé, i amb creativitat tot ho arreglarem. La, la, la..

una part de la història i, per tant, eren personatges i vestimentes diferenciades per grups (exploradors, xiquets/es que despertaven d’un somni, barquers, peixos,

2010 Lluita Contra la Pobresa i Exclusió Social

vaixells...). Les famílies van confeccionar la indumentària seguint les pautes marcades pel professorat.

JA 4 Els pingüins ja estem ací. Els pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç, fica tu molta atenció i escolta-

Pel que fa al 2010, tots els grups van ser un mateix per-

ràs la nostra cançó, els pingüins ja estem ací per a fer-te

sonatge: pingüins. En aquesta ocasió va haver-hi dues

molt feliç. Els pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç,

alternatives: comprar la roba per acabar-la de confecci-

caminem tots molt juntets i sempre de tres en tres, els

onar les famílies a casa o participar en tallers de costura

pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç. Els pingüins

en què les famílies de l’alumnat van acudir al CME per

ja estem ací per a fer-te molt feliç, de negre és el meu

confeccionar la disfressa juntament amb el professorat

vestit i al Pol Nord jo estic vivint, els pingüins ja estem

de JA, que els guiava.

ací per a fer-te molt feliç. Els pingüins ja estem ací per a fer-te molt feliç, a poc a poc la nostra cançó diu adéu

Resultats

amb tot el cor, els pingüins ja ens n’anem però prompte tornarem.

2009 El 27 i 28 de maig de 2009 l’alumnat de Jardí Artístic del

JA 5 L’hivern i el fred. L’hivern i el fred fan enrogir

CME Rafel Martí de Viciana va realitzar dues representa-

les galtes, l’hivern i el fred mira el meu bec, jo còrrec, jo

cions escèniques anomenades Jardí a escena, al Teatre EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

9


PROJECTE ANUAL DE JARDÍ ARTÍSTIC JARDÍ A ESCENA COM A ESTÍMUL DE TREBALL ARTÍSTIC.

Payà de Borriana, amb les quals va clausurar el curs es-

entregar l’orla i un diploma acreditatiu. A les actuacions

colar 2008/2009. A les actuacions van participar un total

es van mostrar les habilitats artístiques adquirides per

de 224 alumnes d’entre 4 i 7 anys. Es va aprofitar l’acte

l’alumnat relacionades amb la dansa, les arts plàstiques

per a fer entrega d’un diploma acreditatiu i una orla a

i la música.

cada alumne/a de JA 7 que finalitzà el Jardí Artístic per a continuar posteriorment els seus estudis en una de les

Jardí a escena és una experiència considerada molt po-

disciplines en concret.

sitiva, amb la qual l’alumnat gaudeix de mostrar la seua feina a l’escenari, tant a escala individual com grupal.

Les actuacions van resultar reeixides gràcies al treball re-

La presència de les famílies en aquest acte és un element clarament motivador per

alitzat per l’alumnat i el professorat. De la mateixa manera, cal esmentar la bona disponibilitat de les famílies per a facilitar la feina al professorat. 2010 El 24, 25, 26 i 27 de maig de 2010 l’alumnat de Jardí Artístic del CME

La gestació de Jardí a escena agafa com a tema l’any Europeu triat per la UE, i a partir d’ací es crea un conte que narra una història en la qual s’amalgama la temàtica europea des d’una visió artística.

Rafel Martí de Viciana va realitzar di-

a l’aprenentatge de l’alumnat. Per aquesta raó, els xiquets/es posen molta cura en el treball de preparació a l’aula a fi de poder mostrar de la millor manera la seua feina diària. Per aquest i molts altres motius, tenen sentit els esforços del professorat especialista en música, dansa i arts

verses representacions escèniques de Jardí a escena, al

plàstiques del CME, professorat que treballa a les au-

CMC La Mercé de Borriana, amb les quals es va clausurar

les presentant la seua disciplina a un alumnat tan jove,

el curs escolar 2009/2010.

aprofundint en el seu component lúdic, desenvolupant la seua estima a través de l’estimulació, reforçant aspec-

Així, un total de 252 alumnes inscrits desfilaren per l’es-

tes personals, la motivació, la desinhibició, l’espontane-

pai escènic del CMC La Mercé, on van estar programa-

ïtat i l’autoestima.

des quatre convocatòries diferents, per a cadascuna de les quals es va establir l’actuació de xiquets de 4, 5, 6 i 7 anys, amb especial menció per als alumnes de 7 anys que finalitzaren el Jardí Artístic, i als quals es va 10

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Anna Piquer Garcia Cap de coordinació de Jardí Artístic al CME.


Projecte anual de Jardí Artístic