Page 28

Comunicacions •

El tractament previ amb estatines millora el pronòstic en els pacients amb un primer episodi d'accident vascular cerebral isquèmic M. Lowak, A. Saßmannshausen, M. Grau-Olivares, L. Garcia-Eroles, J. Massons, M. Oliveres, L. Blanco-Rojas, A. Arboix. Hospital Universitari Sagrat Cor. Universitat de Barcelona, Catalunya (Espanya)

Antecedents Les dades de diferents estudis suggereixen una associació favorable entre el tractament amb estatines i el resultat després de l’accident vascular cerebral isquèmic. Es van examinar si existien diferències entre la mortalitat intrahospitalària segons la presència o absència de la teràpia prèvia amb estatines en una gran població de pacients amb un primer accident vascular cerebral isquèmic i es va avaluar la influència de les estatines sobre la mort prematura i la recuperació neurològica.

Taula 1: Resultats de anàlisis univariable: diferències entre pacients amb un primer episodi d'accident vascular cerebral isquèmic amb i sense tractament previ amb estatines Dada

Si (n=381)

Us estatines No (n=1,701)

P

Home

194 (50,9)

793 (46,6)

0,072

Edat, anys, mediana

71,8 (11,1)

75,7 (12,3)

0,000

Edat, anys ≥85

44 (11,5)

380 (22,3)

0,000

Events cardíacs

17 (4,5)

78 (4,6)

0,523

Events respiratòries

21 (5,5)

162 (9,5)

0,006

Complicacions infeccioses

37 (9,7)

223 (13,1)

0,039

Mètodes

Complicacions neurològiques

28 (7,3)

173 (10,2)

0,053

En una mostra de 2.082 pacients consecutius amb un primer episodi d’ictus isquèmic recollits en el registre d’accidents vasculars cerebrals de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, es va documentar l’ús d’estatines en 381 pacients i la ràpida recuperació neurològica en 382.

Resultat favorable, mRS grau 0-2

84 (22)

298 (17,5)

0,025

Resultat no favorable, mRS grau 3-5

25 (6,6)

196 (11,5)

0,002

Mortalitat intrahospitalària

23 (6,0)

226 (13,3)

0,000

mRS: Rankin escala modificat. Percentatges en parèntesi

Resultats Els resultats obtinguts varen mostrar que la teràpia prèvia amb estatines en front de la no-teràpia amb estatines s’associava a diferències significatives en la mortalitat intrahospitalària (6% vs. 13.3%, P=0.001), en l’absència de símptomes neurològics a l’alta (22% vs. 17.5%, P=0.025) i amb la limitació funcional severa (6.6% vs. 11.5%, P=0.002) en el moment de l’alta hospitalària, així com amb menors taxes de complicacions respiratòries infeccioses durant l’hospitalització (Taula 1, Diagrama 2). En el model de regressió logística, la teràpia amb estatines era la única variable inversament associada amb la mort hospitalària (odds ratio 0.57) i directament associada amb la recuperació neurològica precoç (odds ratio 1.32).(Taula 2). Conclusions L’ús d’estatines prèvies a l’accident vascular cerebral isquèmic està associat amb una reducció de la mortalitat i de les seqüel·les neurològiques així com amb un millor pronòstic, el que suggereix que les estatines poden tenir un efecte neuroprotector en la isquèmia cerebral.

Annals del Sagrat Cor, 2011 Vol. 18, número 1 28

Annals Sagrat Cor, 2011, vol. 18, nº 1  

Numero 1, del volumen 18. Originales sobre ética, notas y casos clínicos.