Page 16

Cas clínic • Peritonitis tuberculosa. Diagnòstic diferencial del líquid ascític.

En proves d’imatge, la radiografia de tòrax pot detectar lesions pulmonars o pleurals en aproximadament el 50% dels malalts; els ultrasons i la TC donen troballes inespecífiques com l’ascites d’alta densitat, engruiximent de mesenteri i epipló, adenopaties mesentèriques... Però de totes les proves complemetàries, la més eficaç és la laparoscòpia exploradora: permet veure del cert el que hi ha dins la cavitat peritoneal i diagnosticar el 95% dels casos, que augmenta a un 100% amb la presa de biòpsies per estudi histològic2,5.

En el cas exposat, hem pogut comprovar la inespecificitat del quadre tant per simptomatologia com per exploracions complementàries: simptomatologia inespecífica, PPD negativa, marcador tumoral CA-125 elevat, imatges radiològiques completament normals... I el diagnòstic final per laparoscòpia exploradora. Probablement, es tractava d’una infecció recent que encara no havia evolucionat prou com per donar signes clars de la patologia. Es va fer un estudi dels contactes de la pacient on es va diagnosticar la seva filla com a focus de la infecció.

Taula 1. Diagnòstic diferencial d’exudats de líquid ascític.

CARCINOMATOSI PERITONEAL

PERITONITIS TUBERCULOSA

Proteïnes

>25 g/L

>30 g/L

Albúmina plasmàtica/líquid

<1,1

<1,1

Leucòcits

2000-3000/µL

1000-3000/µL

Cel·lularitat

Presència d’hematies



Marcadors tumorals

CA-125 (càncer d’ovari)

>75% Limfòcits

Cel·lularitat maligna

Bioquímica

ADA >33U/L

Un cop s’ha fet el diagnòstic de peritonitis tuberculosa s’ha de pautar el mateix tractament que l’utilitzat per la tuberculosi pulmonar: un mínim de 6 mesos (2 mesos amb Isoniazida, Pirazinamida i Rifampizina, seguits de 4 mesos amb Isoniazida i Rifampizina. En casos de resistència es pot afegir Etambutol). La tuberculosi, i en especial la peritoneal, constitueix un repte epidemiològic i un quadre d’interès recent que requereix un alt índex de sospita per arribar a establir el diagnòstic, i amb una morbimortalitat elevada tot i el tractament eficaç quan no és diagnosticada de manera precoç. Bibliografia 1. Sharma MP, Bhatia V. Abdominal tuberculosis. Indian J Med Res. 2004;120: 305-15.

2. Von Domarus A, Farreras Valentí P, Rozman C, Cardellach López F. Medicina interna. En: Gomollón García F, ed. Enfermedades del peritoneo, del mesenterio y del epiplón. Tomo I. Barcelona: Elsevier España, SL; 2009. p. 266. 3. Del Rey Calero. Incremento actual de la tuberculosis. An Med Interna. 1995;12:209-11. 4. González Anglada MI, Barbado Hernández FJ, Cano Ruiz A, Cano López JM, Gamallo C, Sendino A, et al. Tuberculosis peritoneal. Características de una no rara localización tuberculosa. Rev Clin Esp. 1992;190: 393-7. 5. Lado Lado FL, Cabana González B, Ferreiro Regueiro MJ, Cabarcos Ortiz de Barrón A, Donado Budiño E. Peritonitis tuberculosa. Aportación de tres casos. An Med Interna. 2002;19: 296-8. 6. Aguado JM, Pons F. Adenosine deaminase and tuberculous peritonitis. Lancet, 1989; 1260-1. 

Annals del Sagrat Cor, 2011 Vol. 18, número 1 16

Annals Sagrat Cor, 2011, vol. 18, nº 1  

Numero 1, del volumen 18. Originales sobre ética, notas y casos clínicos.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you