Issuu on Google+


© Del text: Nathalie Pons, 2010 © De les il·lustracions del conte i la coberta: Anna Llenas, 2010 © Del text de l’apartat de coneixements: Nusos, S.C.C.L., 2010 © De les il·lustracions de l’apartat de coneixements: Carles Salom, 2010 © D’aquesta edició: Lynx Edicions, 2010 C/ Montseny, 8 08193 Bellaterra Barcelona Primera edició: maig 2010 Coordinació editorial: Marta Fenollar Les definicions del vocabulari s’han preparat amb l’ajuda del Primer Diccionari de l’editorial EUMO (M. Ayats, M. C. Bernal, F. Codina i A. Fargas, Vic, 2003) Disseny: Xavier Bas Disseny Imprès a: Ingoprint, S.A. Dipòsit legal: XXXX ISBN: 978-84-96553-64-4 Tots els drets reservats. Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a Lynx Edicions si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra. T.C.F. lliure de clor. Aquest paper té en compte les recomanacions europees sobre medi ambient.

Pons, Nathalie La Ratolina al circ / Nathalie Pons; il·lustracions d’Anna Llenas; [il·lustracions de Carles Salom]. – Bellaterra : Lynx Edicions, 2010. 56 p.: il. col.; 21,5 cm. – (Ales de paper. Sèrie Taronja; 7) ISBN 978-84-96553-64-4 1. Ratolins. 2. Lleons. 3. Circ. 4. Màgia. I. Llenas, Anna, il. II. Salom, Carles il. III. Títol. IV. Col·lecció. I3 PON


Nathalie Pons

La Ratolina al circ Anna Llenas Il路lustracions


El circ s’havia instal·lat al poble i al vespre farien la primera funció. La Ratolina només volia que arribés l’hora de començar; havia quedat meravellada amb els pòsters penjats pels carrers i les places i volia veure els trapezistes, els pallassos, els malabaristes i, sobretot, les feres. A l’hora esperada, s’apropà a la fila de nens i nenes i va saltar a la butxaca del primer que va poder. Un cop a dins del circ, va treure el nas amb cura mentre els seus ulls rodons observaven amb atenció l’espectacle que acabava de començar. 6


Un cavall corria a tota velocitat per la pista fent cercles, mentre el genet llançava bitlles enlaire sense que li’n caigués cap. En acabar, va fer un salt i es va plantar a terra tot saludant el públic que no parava d’aplaudir.


A continuació, uns elefants equilibristes s’asseien sobre uns tamborets minúsculs i aixecaven les trompes enlaire imitant una trompeta. El més petit alçava les potes del davant i s’aguantava amb les del darrere. 9


El lleó era enorme i obeïa a cops de fuet les ordres del domador. S’asseia, s’aixecava, ensenyava les urpes i saltava a través d’un cèrcol envoltat de foc.


La Ratolina mai no havia vist una fera tan espectacular. Estava meravellada de la seva bellesa i força. Quan el va sentir rugir, se li van posar tots els pèls de punta i es va amagar a la butxaca. Després va tornar a treure el cap, a poc a poc, i va observar-lo amb atenció; saltava i es movia amb una gran agilitat i elegància, tot i ser fort i gros. La crinera se li movia sense despentinar-se mentre feia mil cabrioles.

13


En aquell moment, la Ratolina, que era molt espavilada, va tenir una gran idea i la va explicar al lleó. Ell s’ho va rumiar una mica i finalment ho va acceptar. Van obrir la gàbia amb la clau, que era al pany, i van dirigir-se a la caravana del mag. Allà van buscar la caixa màgica sense fer soroll i hi van entrar tots dos junts; el lleó duia la rosegadora asseguda al damunt de la crinera.

18


Semblava que no passaria res i, de sobte, quan menys s’ho esperaven, va sentir-se un plof, i un núvol de fum els envoltà.

19


Mentrestant, el petit lleó es passejava feliçment pels carrers. Tot ho trobava meravellós: els cotxes, les botigues, la gent, els edificis, però, sobretot, podia anar on volia sense que ningú se n’adonés, i fugir corrents si calia. De tant en tant, s’aturava esperant una fuetada, però es girava i veia que el domador no hi era. Llavors se sentia lliure i immensament feliç.


A mesura que van anar passant les hores, les botigues van anar tancant, la gent va comen莽ar a desapar猫ixer i els carrers van quedar en silenci i en penombra. Dels racons sorgien ombres misterioses i, esporuguit, el lle贸 va buscar refugi en un carrer贸.

27


34


—Adéu, lleó! M’ha agradat molt conèixer-te, i estic contenta d’haver intercanviat els papers amb tu, però cadascú és com és! —Adéu, Ratolina, t’agraeixo molt el que has fet per mi. Ha sigut una experiència meravellosa —i amb una mirada trista hi va afegir—: Sortir de la gàbia m’ha recordat la meva infantesa a la sabana, quan corria lliure amb la mare. Sempre hi he volgut tornar, però tenia por de no ser prou valent per viure en llibertat. Ara, gràcies a tu, sé que ho sóc, i que si cal em puc espavilar sol, i per tot això t’estaré sempre agraït.

35


La Ratolina, que era molt llesta, es va quedar una estona pensant. —Em sembla que et puc ajudar! —va exclamar, i va fer entrar el lleó de nou a la caixa màgica, que poc després va quedar buida i envoltada de fum. La Ratolina es va carregar la caixa a l’esquena, i va marxar feliç i decidida a buscar feina de maga en algun circ. Volia dedicar-se a l’espectacle, però sense que ningú li

36


clavés cops de fuet. A més, podria fer amics i, si es donava el cas, ajudar-los a fer realitat els seus somnis. Ara sabia com fer funcionar la caixa màgica i era capaç d’aconseguir coses sorprenents.

37


Alhora, lluny, molt lluny d’allà, enmig de la sabana, se sentí el rugit d’un lleó. No era el lleó més ràpid ni el més fort, però sí el més humil i respectuós, l’únic que sabia posarse al lloc dels altres animals. Era un lleó ben estrany, deien, però tothom se l’estimava molt, entre altres coses

38


perquè explicava unes històries d’allò més extraordinàries. Una, la que més feia riure a grans i petits, era la d’un ratolí que va enfrontar-se a un gat enorme dient-li que era un lleó.

39


Anna Llenas L’Anna va néixer a Barcelona l’any 1977. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Disseny Gràfic per l’escola Llotja de Barcelona. Sempre ha estat una persona molt creativa, i de petita no se separava mai del llapis, tenia sempre les ungles plenes de plastilina, i les mans tacades de colors. Ha treballat com a dissenyadora, directora d’art i creativa publicitària, però actualment es dedica a la il·lustració de llibres i d’articles periodístics, i també crea els seus propis objectes d’autora, com cortines de bany, caixes, bosses i catifes, que decora amb els seus dibuixos. En el temps lliure, l’Anna té cura del seu gat Chispu i fa màgia, com la Ratolina!


La ratolina al circ