Page 1

ITINERÀNCIES POÈTIQUES     

RODA POÈTICA. PROPOSTA DE CARME ROSANAS DESDE 1 DE FEBRER A 28 DEL MATEIX MES RECULL DELS POEMES EDITATS

.

d’ ANTON FORTUÑO SAS

REALITZACIÓ DEL RECULL PER ELL MATEIX

E-MAIL – anforsa@gmail.com --------- BLOGGER.- http://catombella.blogspot.com

http://rebaixes.blogspot.com

http://personatgesitinerants.blogspot.com


Campanar de la torre de l’espanyol regal de la carme – de col·lecció de moments en el meu 80º aniversari, cel·lebrant la roda poètica del mes de febrer -2011 a la seva proposta. Agraint a tots els participants en la roda la dedicatòria dels seus poemes , abans de posar-hi

els que jo hi vaig entrar, presidiran aquest recull . Gràcies a tots per els bons desitjos i les vostres paraules plenes de companyonia. Anton.


80 ANYS AL SARRÓ.... foto dels quatre mesos de l'Anton. El meu nom escrit a la foto

és del meu pare Ferran.


Permeteu que avui em salti les normes.Vull estar al vostre costat...Foto de quan tenia quatre mesos un dels records que conservo que sé que el meu pare hi va escriure... Ell va anar al viatge de no retorn quan jo tenia tres anys i mig... ……………… 6 - 2 - 11 Fa ja vuitanta anys que porto a ……………………….. l'esquena i ben penjat un sarronet amb els útils per viure any rere altre any. Un bon grapadet de terra Reus, Vilella i Priorat, Tormo i Bruixeta, La Torre... ganxet, llicorell , panal. Terra que n‘és meva vida... Jo vull ser-ne català !!! Un pitxell d'aigua d'Horta que saciava als romans, cartaginesos hi abeuraren un reguitzer d'elefants Per que se'm conservi bona hi tiro un xiribic de sal

per que assaborim ses prendes i a tothom dar, convidar. Un rajolinet d'aire que bufi i escampi arreu mon parlar, que no molesti a orelles i a qui escolti acaronar. També, enceses, quatre brases de la vella llar de foc... Que portin claror a l'ànima i un pesig d'AMOR per tots. Voluntat per a seguir-ne... I en vostres blogs instruir-me És l'anhel que porto al cor. Siguem fidels a la cita HUMILITAT nostra fita com germans volguem-nos tots. Anton


Anton ,vals una tona d'or de vuitanta quirats G R À C I E S E L F R E E L A N G

Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic lleuger com una ploma i ple d'or i diamants l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys. Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència mare de la ciència del vers i la paciència una veu de locutor que quan recita despulla pètal a pètal mil margarides blanques.... És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire de la musa poeta i la font de l'emoció... Ballant un vals valsa com un príncep jove se li veu la tendresa traspuant la pell del versos una tona de vivències i cromos de colors en el sarró màgic del nen Anton! Enviat per Elfreelang a 21:05 6 comentaris Enllaços a aquest missatge

Etiquetes de comentaris: Elvira, Roda poètica febrer 2011


Quin goig que la vida et mantinga en el seu seguici,

b e n v i n g u t , d e

n o u

gràcies

en el corrent de les coses menudes, com un vidre més en el calidoscopi dels quefers quotidians! Portes al fardell un llarg inventari josep manel i enredades en la seua tela, com una eura als murs ombrívols, un munt de promeses inabastables. La vida sencera ha ensinistrat els teus gestos. Ha sabut omplir-te de tendresa els espais de les abraçades. I fer sonar la veu encara amb alguna nota mullada d’utopies antigues, no deixant-te abaratir els somnis. Potser la llista siga incompleta i fins i tot desordenada. Però humanament inevitable. Quin goig que la vida et permeta la memòria de totes les quimeres! El poble, la terra, el país... l’existència necessària. No te’n falten de ganes d’albirar el món, de continuar teixint el viure, de creure que, si tu ets en aquest corrent, és perquè encara es pot beure de l’aigua de l’impossible. Benvingut de nou a la vida! Enviat per josepmanel a 21:15 7 comentaris Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: Josep Manel, Roda poètica febrer 2011


Paraules

arbres

com

Paraules com arbres GRÀCIES, NOVESFLORS

Encara es pot beure de l'aigua de l'impossible. Bevem glops de nit i de lluna tenim somnis d'arcàngels i mots de maragda. I silencis. Silencis protectors. Somniem que som lliures que podem esvair la tristesa i la por. Perquè tenim paraules paraules humils com arbres poderosos. Perquè tenim silencis. Enviat per novesflors a 21:30 4 comentaris missatge

Enllaços a aquest

Etiquetes de comentaris: Noves Flors, Roda poètica febrer 2011


Arrels humils ARRELS HUMILS FILLES DEL ARBRE I LA TERRA RESPIREN AIRE

GRÀCIES FANAL BLAU

(seguint a en josepmanel, l'elfreelang i dedicat a l'Antón) Enllaços a aquest missatge Enviat per fanal blau a 21:47 3 comentaris Etiquetes de comentaris: Fanal Blau, Roda poètica febrer 2011


NOVA ODA A UN HOME BO Anem a les acaballes dels mots delicats, posem les mesures als platets de les balances. Qui t’estima, qui et segueix, et sap sofert, ferm.

GRÀCIES

Un terròs fet de terra fèrtil i d’adob de plors. Qui et coneix, i t’admira, et sap valent, coratge d’home antic, que no pas vell, d’home fortí, cavaller defensor de mil croades i guanyador, tret d’una de les més preuades... I malgrat tot, qui no t’enveja tanta lucidesa? cobejat, com el diamant de sang... estimat, pel teu pou de paciència, i la bellesa de l’home senzill... T’han crescut, invisibles, els braços d’abraçar, i el cor amb tant d’amor... .(felicitats estimat Antón) Enviat per zel a 21:58 3 comentaris

Enllaços a aquest missatge

Etiquetes de comentaris: Roda poètica febrer 2011, Zel

ZEL


Com el teu campanar que s'alça ferm acollidor i generós i que guia les hores. Escoltem, fràgils, la teva força aprenem, àvids, de la teva riquesa.

(seguint, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau i Zel, en la felicitació a l'Anton pels seus 80) Enviat per Carme a 22:27 7 comentaris Enllaços a aquest missatge

Etiquetes de comentaris: Carme R, Roda poètica febrer 2011


Set per vuitanta Gràcies, mon

Set cops o potser mes Com set dies una setmana Set poemes ja t’hem fet I els que et faran encara. Que per molts anys,Anton Que son pocs vuitantque arribin mes versos més jocs amb paraules (seguint, Carme, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau Zel, en el merescut homenatge a l'Anton )

Enviat per Mon a 1:13 4 comentaris Etiquetes de comentaris: Mon, Roda poètica febrer 2011


F e r r o v i à r i a

Sé de tu per boca d'altres I pels teus trenets excelsos Que van carregats de mots Sempre planers però savis. Sé de tu per la teva mirada, Silenciosa calma que esguarda El seu voltant i tot ho registra, Que desprèn bondat pertot arreu. Sé de tu, Anton, pels camins Que s'obren en cada nou seguiment, Pel que guardes i ens ofereixes.

e m i n è n c i a

Sé de tu perquè allò benèvol Acaba aflorant, ferroviària Eminència que ens permets llegir-te. d. GRÀCIES 5:28 3 Enviat per deomises a DEOMISES comentaris Enllaços a aquest missatge

Etiquetes de comentaris: deomises, Roda poètica febrer 2011


No et conec, però em sembla haver-hi trepitjat camins plegats. Va ser en altre temps. Potser. I tanmateix, jo no hi era.

No et

No et conec, però em sembla haver-hi besat paraules teues. Érem en altre lloc. Potser. I tanmateix, jo no hi era.

conec

No et conec, però em sembla que la nuesa dels homes cau, a poc a poc, als seus versos. I torna el temps on jo no hi era.

GRÀCIES

No et conec. I tanmateix recordo haver-hi parlat amb tu de sempre.

(Felicitats, Anton.) Enviat per Vicicle a 10:29 5 comentaris Enllaços a aquest missatge

Etiquetes de comentaris: Roda poètica febrer 2011, Vicicle

VICICLE


A GORET 1- 2 - 11 A goret ple d'aigua sembrarÊ paraules per tots. Esplèndides notes de veu que suren dins l'aire. S'obrirà el llibre manuscrit etern i floriran els lliris... Copes plenes de desig.


se M’ennUeGUen... Se m’ennueguen... els mots al fer la catombella...

En un instant tot roda fins que estabornit quedo lliure del cercle. Vocalitzo ara els ais i ois quan el cul toca terra. No m’he fet mal i els crits surten lliures, envanits de la proesa. La vida en eix mon és com una catombella. en l'operandis circular Allarguem els ais! d'alegria i no ens entretinguem en els ois! que ningú voldria .


Arran la terra… ........... Arran la terra, des del nostre terme immersos en la cordura ens situem en la visió clara del contrari, la bogeria. Sabem on som i veiem el punt antagonista que pot inundar-nos. Sols un cop de pèndul ens separa... i el temps i paraules corren. Mirar enrere o endavant, què veiem ? On ens situem ? Ens arrastra l’instant ? Lluny i tant a prop una i l’altra... I que no bufi el vent que arrassa temps i paraula. 3 – 2 – 11 Collint un dels versos de la Carme. ............


Una priMera besada… 4 – 2 – 11 Seguint a deomises a distància sideral.

Una primera besada de l’aire enlluerna teu mirar de lluna. Claror platejada de dolç flaire entre llençols de sol foc i espurna. Teva guspira inflama meus dits que passegen ta pell sedosa. Ressegueixen racons i plans infinits esdevenint espiritualitat inclosa. ................................................ Martiri serà no trobar-te al llit, ombra de lluna, besada de rosa


Plaça.

5 - 2 - 11 segueixo a la Montse ....... Plaça. Diana caçarà avui? KARA - BUM no marxa. Ha esclatat el bum. Què mani el poble !!! ....................... A on dieu que mani?


HE FIXAT ULLS EN TEU BLAU... 9 -2 – 11 seguint a FANAL BLAU. ..... He fixat ulls en teu blau, aigua que compassa camins... Veles que es renten... Escuma en brogit allargassat.

Sento pessigolles als peus quan rellisques en mi i la sorra i tornes a marxar reculant... Carícies d’amant que no gosa despertar la terra que besa.


EN LA FLORIDA… 10 – 2 – 11 Del jardí de MAIJÓ ............. En la florida de teves paraules m’enlluerno -vocals vibrants que acaronen albades – i en la silueta que m’ofereixes platejada hi visc esparpillant vocables nets i amorosos... Et tinc. Per més que la distància talli hores el teu so fantasiós arrela i escomet ma calma. sols oir-te em frega brisa que petoneja introduint en la conversa olors d’estimança L’ànima creix flairent com rosa eterna.

DE TEVES PARAULES...


SE LI

VEIA LA CEBA

11 -2 - 11 o capicua. sense plor ni fregar-me els ulls vaig rere la MONTSE. ......... Se li veia la ceba amb bragueta oberta... Floc de roba verge treient el nas a l'aire. El grill amagat la pell a la vista Ni botons ni cremallera podien tancar la reixa ? Ell pensava en corbata o potser bandera blanca. Senyoriu o rendició...!!! Per una ceba ? però no el feia plorar la seva innocència.


La BRUIXETA li diem a la Torre,a Vinebre LA ROCA BADADA. Pintura al oli de Josep Jornet. Regal que ens va fer a la família. Consta de dos pedres enormes. Allí fa mils d'anys hi arribava l'aigua fent com un llac que desprès es va obrir el Pas de l’Ase donant el curs al riu Ebre. Hi habitaven els íbers. Fletxes, destrals, etc. de pedra foguera se n'hi han trobat a manta. Anton.

EL MEU PENSAMENT 13 - 2 - 11 seguint a la EFRE... ....... El meu pensament travessarà l'escletxa, pedra badada on la ma fent de clau obre porta a l'aire. A l'altre voral hi tinc la paraula emesa que com ocell va a veure't cada dia. Mai tancaré l'escletxa que ens uneix.


EN L'AMPOLLA QUE ESGARRIFA ONADES....

15 – 2 – 11 seguint al VEI DE DALT En l’ampolla que esgarrifa onades -revolta en la lluita del seu dia – ella es confessa impotent de la destrossa que pot fer-ne quan arribi a mans del qui espera el dúctil pes notori. Dins, resguardat com cervell en crani, habita l’esverament que porta consens consentit. Porta el verí. Porta la sageta. Porta la idea... És la bomba rellotge que té el temps comptat per desembarcar en el lloc propici, que no ha de perdre instant en la entrega i en canvi, ara, fluctua com feliç peixetó, -innocent del terratrèmol, tobogan clarificant -, fent camí a un encontre de no sap quines mans. Mans que poden anunciar el fi d’un regne.


QUANTES ALES QUANTES ALES

QUANTES ALES

QUANTES ALES

QUANTES ALES 16 - 2 - 11 -- seguint BARBOLLAIRE .......... Quantes ales resistiran la ventada, quantes veus no callaran pas el mot, QUANTES ALES quantes pases a peüc si cal faraqn falta, quantes il·lusions demà extendran vol ?

QUANTES ALES


SABIA QUE T'APARTARIES … 17 – 2 – 11 Seguint la MONTSE ..... Sabia que t’apartaries en la soledat quan la distància posa passes i temps i em deixaries en la solitud extrema anhelant el teu coratjós consell veí. El temps que trifulga llunyanies inundaria les nits calmoses, incertes i viuria en el record de somriures, diferents dubtes que empenyen fracassos on l’aventura de la nit veu la claror de la lluna que passeja entre bromalls


AMB LES MANS PARL AREM

AMB LES MANS PARLAREM AMB LES MANS PARLAREM AMB LES MANS PARLAREM

AM B LES MA NS PA RL AR EM


19 – 2 - 11 seguint a ZEL i F. MOMPÓ Amb les mans parlarem, amb la ploma escriureu, amb la veu llençarem crits... Ningú matarà nostra llengua sobirana, nacional, pàtria. ........................ ......................... Els camps estan farcits de llavors impures que hem d'arrancar... LLaureu de nou els camps amb la falç honrada, que destrueixi els butxins que es mengen nostre blat.


FINS LA PELL EN SENT... seguint a FANAL BLAU 21 -2 - 11

Fins las pell en sent la sedositat dels sentits que exclamen llibertat... Percebint el tuf important que la fa viure sense fre, abnegada en la conquesta de volguda realitat. Pell, envotori de sentiments, Pell, esclat de sensacions, Vols ser lliure tenint tot el teu bagatge que t'acompanya...


ESTAS CANSAT COM VIATGER... 21 - 2 - 11 seguint a MON Estas cansat com viatger que la pluja i el vent li han enfangat els peus, però sent la felicitat del camí nou que obre. Si comprens què és la felicitat ets conscient que la vivies? Mira per dins del sarró, viatger, segur que hi ha llevat que incorporat a la pasta farà inflar el pa que et governa i et mana. Segueix, la pluja i el vent son circumstàncies.


22 - 2 - 11 seguint la MONTSE

GAUDEIX L'INSTANT...

Gaudeix l'instant, és irrepetible. És com una guspira que la veus i s'apaga... És com un sospir que singlot acalla... El tens ja al sarró dels anys i compta amb el record per retornar-te pena, insuls o alegria.


FAREM CAMÍ... FAREM CAMÍ... 23 – 2 – 11 Farem camí amb la presa de les hores cautes. quan el sol sua de valent...

Farem camí per endorrials poc trepitjats buscant noves converses. i no ens aturarà pas mai calor ni fred per que portem la parla, la lliçó apresa dels avis, el compromís cruent de seguir superant pals a les rodes. Un jorn tots obrirem l’escletxa i mirarem horitzó de triomf.

FAREM CAMÍ... FAREM CAMÍ...


foto montse subirats seguint els jocs... 24 – 2 – 11

ELS JOCS D'INFANTS...

Els jocs d’infant fan com de jutge i acusat pel dia del seu demà. Valors que es contraposen i creen la consciència futura. Creixerà sa petitesa... Omplirà el got i haurà de jutjar – se...? Clar que necessitarà un jutge, la seva consciència que no l’abandona a sol i ombra. L’ hipocresia la anorrea, però ella surt immensa com fibló de vespa, com ocell matiner a volar, a ensenyar-se atordint el nostre menyspreu. Volem apaivagar-la Sincerem-nos…. Ella no menteix mai.


ARA TOTS ELS DIES SON

AVUI...

Foto pròpia. Ufanós l'ametller llença a l'espai la seva continuitavida... Quantes flors arribaran a terme ? El cuidant recollirà el fruit ? La excelència de la visió ens porta la fantasia de papallonetes ajocades que poden emprendre vol... Anton.

25 – 2 -11 seguint ARA TOTS ELS DIES... Ara tots els dies son AVUI. has clamat ferotgement a la llunyania i el tornaveu ha ressonat...

AVUI tindràs novament calma. No et pots descuidar, però i situar-te en el sempre perdre, en quasi desitjar-lo, voler-lo...No!! Per que, aleshores, QUI i QUÈ pot retornar-te el guanyar ?


26 – 2 – 11 seguint... els desgavells de l'altra vora del Mar Nostre. M’acollirà la mar com mare, navegaré amb la barca de carn... La Terra bull,crema,crida, s’exclama,aniquila,plora... El seu feudal brama crim, la sang circul•la en cruent mirall i el vent atia el braser dels cors. Que torni la raó de l’esperança perduda en un camí d’esclavatge, que la llum beneïda obri claror..., que trenqui amarres el vaixell foll que la Terra ha fet seva i doni el timó a la serenitat... La calma entri i s’assegui al tron.

M'ACOLLIRÀ LA MAR...


SE'NS ACABA EL SENDER TRILLAT.... roda poètica febrer 11 28 -2 – 11 Se’ns acaba el sender trillat. Davant, la muntanya. On anirà nostre feixuc andar ? Ens quedarem porucs, parats Sense camí, espardenya deslligada ? …… Seguirem, seguirem…!!!! A n t o n.

itineràncies poètiques roda febrer 11  

recull de poemes i fotos estil power paint entrades per anton fortuño i a demés poemes dels companys del lloc en el 80ª aniversari de l'Anto...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you