Issuu on Google+

1- TRENETS AENCESA DE LLUM


La baldufa roda i roda... Silenci sortit del cordell que l'ha impulsat a moure un dilecte aparellament. Emoció. La veu quasi plora i el sutrac tanca el so La ma generosa cull testimoni i enllaça la prèdica lluent amb veu sedosa, serena, tranquila El somriure aflora amb seny La baldufa roda i roda Paper ensucrat no s'esgota El record del bell moment perdurarà conscient sempre. La baldufa roda i roda. 14 juny, 2011


En ves d'ensonyar-me,reobro les persianes de la ment. Esclata la llum idea viva . monstre real inconmensurableobre horitzons insospitats... I la veu callada, ensonyada, entra en erupci贸 entranyable, desperta en canvis posicionant-se en noves clarors, colors dilectes, que ajuden a recrear-se en concepcions inesperades. Que no calli la llum idea que visqui per fer-me viure. ............... Anton 8 juny, 2011


El colom brilla en teus ulls fent l'abraçada de la claror. Consumeix la llum la despesa inquieta d'un naufragi de pors. El llit del silenci, blanc, no anirà al color de sacrifici. Perdurarà fins que nit ajoqui i trenqui l'immaculat desig. ................. ANTON. 11 juny, 2011


Engolada la tristesa em sorolla en la penombra d'un campanar de so tràgic. Amunt el batec del batall se'm encabrita insistent esborrant el temps passat… L’amargor grinyola dins meu. La clepsa em diu un vers..., llavors, el gust es transforma i la tristesa cull la pauta i es transmuta suau en plor de benaurança El batall és barromba que pastura harmonia. …………………….. Anton 07 juny, 2011


Es gira. És son mur. Presència, paisatge... Carn gastada de treball, nervi de voler seguir. Arena i aigua circulant, sentint el seu ahir. Una ombra que el persegueix que li recorda un temps. Com sorra ha volat canviant la seva imatge. Mirall d'un instant llunya. ................. Anton


Vermell…. Primari color que llençes el teu dir Ets tu sempre ? Els teus companys et difuminen o esbalsen ta passió, estiren i estripen el mantell... Clarors infinites d'alegries, de goig... I ets allí complint quan claror alegra ulls, quan el negre obre la nit. ................ Anton. 30 maig, 2011


Que dormi el blau dels teus ulls foscos per entrar en teu interrogant. Vull caminar al teu pas i que no capti la tristesa en un cel d'esperances. Hi posso el groc al teu blau i el resultat brota florida de poncelles que esclatarĂ n. Que no penses en res... i plores? Si..., de l'alegria del verd. ..................... Anton 26 maig, 2011


Amb el peu canviat camino sense compĂ s. Heretgia de records es mesclen sense calma amb realitats vives que punxen com agulles en cap i cor. Qui pot extrapolar el neguit si roda ple el cercle de sentiments inabastables ? ................... Anton. 23 maig, 2011


Els teus ulls com girasols em parlaran tot el dia quan el sol els doni brill, quan reposin d'alegria... Parlen, si, aquests teus ulls que volen com la gavina i canten i s'escarneixen... Sentir-los em presten vida. Quan s'apropen al matĂ­ obren el groc que els anima, i no paren de besar-me amb sa paraula divina. Quin regal em fan teus ulls mar ensolat que em visita. Jo els dic, GIRASOLETS, mireu-me aixĂŹ cada dia. ............... Anton. 20 maig, 2011


Tots tenim somnis... Volem dir esperançes ? volem expresar la fe? Ens llencem a la fantasia per que necessitem acallar nostres mancances i així construim el castell. Tots tenim somnis... a pesar del ull de peix que ens governa i dirigeix. ............... Anton. 21 maig, 2011


La boira s'arrosega obrint la nit. ............... Jo he estat perdut dins la boira, l'escabellosa que deia Maragall, i en la nit, sense lluna i obrint els ulls com rodes no aconseguies veure al davant teu ni dos pases. Era dalt del Montsant. Quatre persones perdudes, a cada pas un possible barranc o un escletxe. Dos mules anaven amb nosaltres.Elles ens varen portar a terme. Una sensació de les més impròpies que he experimentat. No és llegir i figurar-t'ho, ni veure una peli i sentir... és estar en mig i no saber per on vas, sense brùjula, amb por? Inquietut severa, si, vols arribar i no saps on ets. Clar, un pots seure, abandonar-te i esperar que es faci dia... O que algun vent propici allunyi la causa... Potser l'experimentar en pròpia carn ens apropa a l'experiència.... El fracàs era molt prop i el neguit ... és incontrolable . Anton. 19 maig, 2011


Ventalls...! Lletres fent paraules, fulles vibrant a l'aire. Ventalls...! CarĂ­cies, perfum, flaire, parpalleig d'ulls mirant-te. Ventalls...! Seda que els dits canten, fantasia, cadena, baules. ................ Anton. 14 maig, 2011


1.-TRENETS A ENCESA DE LLUM