Page 1


BADOMERIES. D’UNA PARAULA, DOS. ............. d’ Anton Fortuño Sas .- des del 9 – 8 – 10 a Escrits amb possible humor sobre altres significat de paraules

No recordo quan que ja em feia gràcia tallar les paraules i fer-ne dos o més d’una, De vegades era l’accent, altres el treure una lletra o unirl-la, en fi que sempre he gaudit fent aquest exercici que el trobo fàcil i divertit per a mi . També he comprovat que hi ha persones que els hi costa veure-ho i fins no veure-hi res i sorprendre’s Ara ho he muntat sobre una petita historieta per donar-hi una mica d’humor en molts casos i comprovar que de les paraules en podem fer un sens fi d’arreglos que ens poden situar en sentits tant diferents.

De moment en col·loco aquí un grapat de les que edito ultimament en http://elpolitiquet.blogspot.com El meu correu anforsa @gmail.com. Les fotos adjuntades son de Google Imatges.Anton.


R E S C A T -1

.-( Riure o plorar al fi acaba en llàgrimes. Sempre m’ha agradat l'humor, la segona intenció que poden tenir unes paraules. Avui en poso una - sempre marcat per un sentit nou d’una paraula Començo amb aquest,,,, de vegades m’he de fer pessigolles per riure o somriure, a veure com us prova.)

El Montilla li diu al Chaves...- RESCAT ?

L'expresi andalús respon .- RES - CAT.


MILLOR 2.- Això de l’or, el diner, interessa a tothom. Diuen que quedarem pelats de joies per que el preu del gram del or està en cotes altes i qui no aprofita per vendre ! i que fonguin i deixin en calçotets el or que no en fa res sinó per adornar dits, colls...? Dos moixonets han entrat a una joieria i al veure al damunt del taulell aquell be de deu de gra, anaven a picar-lo per omplir el pap... - Què és això tant groc, blat...? - MILLOR que MILLOR... No veus que és MILL OR ?


3. PRESIDENT-- Assolir el mandat de PRESIDENT de qualsevol lloc , a més del honor pot ser causa de deshonor si et troben amb les mans plenes de factures falses i que els diners han anat a indrets interessats del mandatari. Desdoblant les lletres de la important paraula ens trobem que el PRESIDENT pot canviar-se per PRES – I – DENT... DENT per que a la presó no paga el gasto, li fan el que és diu la DENT.


4 .- JORDI

.-Els amics el cridaven per JORDI, molt bon nom i venerat a Catalunya... Un dia el convidaren a un restaurant a fer una xefla... Els cambrers coneixien als companys del JORDI i alternaven de tu a tu. En un moment donat un servent li preguntava que li faria goig, ELL amb la fragor de nom per aquí nom per allà va cridar amb desmesura fent-se el valent i interessant... JOOO – ORDI... A lo que el servidor va contestar:- No en servim d’ORDI, no tractem amb rucs...!!!


5.-JORDI .-

En una tertúlia d’amics de la poesia també hi pot habitar algun inculte, dur d’orella, despistat i mil altres formes que és donen en la vida real. En el cas que ens ocupa un entès en matèria poètica oferia a un contertulià un llibre com a mestre del gai saber...No comptava, però el que entenia l’altre -Mira, AU!! SIAS MARC... L’altre va contestar: -Perds la memòria, company,ja saps que no soc MARC, si no.... Gonsalveç.. .- Aixì que gronxes el bec


6 .- CRUANYES Segurament que el cognom pot portar quelcom escrit que en un moment al llarg del temps ens assaoni del que és inevitable. Aquell matrimoni havien fet una Hipoteca de ganga... El 120 % del valor els hi havia entrat en el conte corrent com una collita de multinacional... Pis, cotxe de rodes grosses, viatge a París amb la canalla...eren rics. Un dia va canviar tot. I qualsevol dia es trobarien anant a peu, sense feina, i al ras a veure els estels... Sols el viatge a Paris els assaboria la boca. La carta del banc que no estava ara per aparcar deutes, exigia i o deia clar,... Sr. CRU -ANY –ES i Sra. BONA FÉ


7.- ZAPATERO ( al revés) OR – ETA - PAZ Dos ministres es varen assabentar que el president tenia un secret... La Chacón li deia al Rubalcaba ... – -Serà possible que el Jóse no ens ho hagi esbrinat i que ens en haguem d’assabentar pel C 6... Ah! quan el trobi, el faré vomitar amb l’estomac buit, QUE SE HA CREIDO... -No crees que tendriamos que facilitar-le un somnífero i quando duerma, entrar en su quarto i ver que trae en los bolsillos, o en los zapatos... -Un 23 F, vaya... i le ponemos todo - al revés hasta su nombre, -que s’ha cregut el OR –ETA – PAZ... -quiero decir el Jóse... - Si que és OR això de ETA... -Pérez ...que aprens el català?


8 .- PA A les fleques se’ls havia passat pet cap de fer vaga, aleshores els forns no treien coques, ni pastes, ni tot això comestible que llescat ho agafem amb la ma per sucar-ho amb oli, vi o escurar el plat de salsa de tomaca o altres. Aquell menut en veure que en el rebost estava buit de llesques, anà al armari de la cuina on sabia que hi havia una lata del que li agradava i amb cullereta a la ma va imposar el seu poder per portar-ho al ventre en definitiva i calmar els crits que li feia l’estomac... -PA – TÉ ... sol...- li deia un amiguet seu -No me’n donis de PA, no !! que la cullereta ja em serveix.


9 .- OSCAR El gosset tenia gana a matar. L’havien abandonat a la ciutat gran i el seu flat poc podia fer amb la multitud d’olors agradables, insulsos i desagradables. Un portal li donà la benvinguda... En mig de la gent, quantitat de cames que bellugaven anava seguin com si sabés on anava. Dalt al frontis de la portalada hi resava MUSEU PALENTEOLÒGIC... Amb la multitud que entrava és va colar en busca de quelcom que entrar al pap... Un animalot grandíssim presidia la sala, Allí si que podria rossegar. S’apropà. Uns vigilants parlaven. -Saps que val una milionada tot això. .. -Oh, és un OS-CAR... El gos, girà cua entre cames,. No tenia ni un ral a la butxaca...


10 .- JAUME No és estrany que aquell jove l’haguessin batejat amb el nom de pila que portava, dissabtes i diumenges i festius els aprofitava per endrapar davall dels llençols una inacabable rècula d’hores de descans o de dormir... Fins al treball del camp en les hores de beguda o descans, ell a clapar... Segur que si el bateig seu no hagués implicat aquest nom, per força galopant que el renom hauria set JAU – MÉs

BADOMERIES -1  

Trobar en la paraula el sentit per fer-ne dos