Page 1

LA MONTSE, UNA FOTÓGRAFA QUE M’INSPIRA

REALITZAT I ESCRIT ANTON FORTUÑO SAS RETRAT AQUAREL·LA

DEL AUTOR


14 – 5 – 10.Montse Subirats A una rosa i quatre capells. ................ Coixí preciós de perfum Resguardat per atalaies Que saben dels teus mèrits..., Et prestes a ma mirada Com donzella anhelant estima. Tens quatre ciris que t’il·luminen, Quatre flams acolorint la festa. Rosa guardada en espera exhibir en gerro ta bellesa o en pit de noia verge alegrar mirada altiva.


Presentació i dedicatòria A la MONTSE SUBIRATS Fa temps que la tinc en bona estima aquesta fotògrafa que fa miracles. No sé com un dia la vaig trobar a la xarxa i des d’aleshores li he anat collint fotos diverses, esplèndides, sensacionals... quasi diria impossibles de que fossin veritat, però ho eren i jo hi anava col·locant els meus trenets, alguns amb encert, altres... però hi gaudia. Les més expressives gràcies . Mireu que m’ha inspirat la seva obra... que ens va regalant sovint al seu blog MONTSE-UNAMICADETOT.BLOGSPOT.COM/ Entreu-hi no us doldrà el temps dedicat. Quina benedicció de fotos ! Gràcies pel que has fet i fas per mi. Anton.


1 – 5 – 10 foto de Montse Subirats ............... No siguis com el frare que es diu paraules en silenci, que no aspiren la llum de la veu, del clam, del crit. Estertoreja sentiments i crida fins que el vent s’endugui a altres contrades el teu pensament parlat. Treu a la vida, a la realitat totes les veritats que t’acoltellen... que tothom sàpiga el teu fer dins la teva veritat.... No tinguis por de llençar el ferro que t’envolta i no et deixa respirar.


28 – 4 – 10 Foto Montse Subirats. ................ Singlaria amb la ploma damunt el vetust pergamí la paraula tremolosa escrita deixant pensament que rodola per l’intern del ser. La tinta pintaria el bon fer per son amic. Tacarrons que s’esmunyien empesos en caràcter immers en mil batalles afegides a covardes derrotes

i triomfs establerts en nit de vi i disbauxes quan el cap no pensa i promet ànimes sagrades que portaràn benifet. La ploma cansada de falta de parla que li brolli i que s’estampi en el pergamí sorolla ses ales de combat i cau inerme en el llit dasmunt el llençol que ja ha parit la flama dels neguits d’una ma que vol repòs..., ara, jaurà tranquil·la. Dormirà damunt els secrets esventrats que una ment ha parit.


27 – 4 – 10 Foto Montse Subirats ............... Sol ha quedat quan molts, abans el seguien. És, ara, un Jesús al desert resec de cos i sense braços... Ompliren un dia tot el seu terme de granets petitons, menuts que l’aigua d’hivern faria néixer agulles verdes. Ell, sol, no veu cap veu que faci gresca com abans.

Estreny el pit davant la peresa de brot que no té força en sa vellesa que xucla últims glops de sàvia argilosa verda que ha dessecat son tronc. Calla, marcit pel sol que el fa sentir-se sol sense ganes de brotada en la immensitat de les agulles verdes que en elles el moteja el vent com frare eremita de la vallada. Patriarca resol sa existència esperant retornar a la Terra que li donà Vida. Somni de justos que estimen a ses ancestres.


foto de la Montse Subirats 8 – 3 – 10 Damunt la cadira he deixat la cuirassa... Col·lectius militaristes que em tenen cruspida la realitat de l’ànima. Anava tapat amb ella, m’he l’he treta, l’he deixada... Em presentava com molts amagant meva façana. Ni ulls, ni veu té l’artefacte, ni pensa...!!

Sols sentiments empeltats i col·lectivitzats. Jo que vull el pensament per pensar... i els sentiments per sentir, barrejant-los si s’escau per parlar, per llagrimejar. Ara soc individu que se’n en riu de la cuirassa que ens posen per no pensar i per sentir el que ens manen.


8 – 09 - 09 Foto Montse Subirats .............. L’aigua no puja a teva barca, barca de pedra tombada al llossar. L’ona blana emblanquida d’escuma s’agenolla, humil, davant ton mirar. Tu et creus la cerimònia que s’afina. Qui sap si pensa que n’és truja de mar que un dia un gegant d’aqueixa roca la petrificava per tota una eternitat. Abatuda a la llíssera,la cua enlaira, eternament joiosa per ser bruixa reial... Qui passa per davall teu – cures de gràcia – i ses patiments se’n van a l’aigua mar.


foto de Montse Subirats 14 – 9 – 09 Ens asseurem on nostres avis esperaren l’enlluernament d’anar i venir de l’aigüim de mar. Buscant el bromall del cel en pluja, assaonaren amb oracions de pregària per nou destí aidar. La gespa verda signava lletres d’esperança, la sorra salabrosa cantava idees guardar, i les ones a peus besaven nítida bonança i l’ambient humit lliurava goig esperat. Banc de fusta on culs s’assegueren quan la vida busca amb les ones marxar... Guardaven l’últim estrèpit i visqueren perduts sospirs de nàufrags germans.

M'he assegut al banc a l'aire lliure i el pensament marxava en vers el LLUNY, en vers L'INSTANT... Què és el LLUNY? Què és l'INSTANT ?


27 – 4 – 10 Foto Montse Subirats. ........... Mirall cobert de verd, avui... esperant una futura sega. Camí trillat per ramat de cabrum I avarques en peus endurits. Arbres com persones que aturen seus deliris cremant l’última cera abans de la brotada d’injúria esmerçada pel sol Tota la llum és flama salvatge en un mirar tranquil que enlluerna en un delirós patir d’horitzó que no acaba el caminar d’ombra curta d’uns arbres... Silenci en la planúria. Ni el ventijol obre boca amagat en el cel que no mira res. L’esparver fa l’aleta buscant la pressa..


28 – 9 – 09 Ets tant lluny que l’aire se’m fa blau. La claror em cega i el camí és erm. Trobaré un sender? La fletxa disparo, però seguir-la? Corre més que el temps i no arribo a veure el lloc on vaig. Ets tant lluny instant... I el cor batega, quants instants...? Tanco els ulls,. imagino el lloc lluny que s’apropa..


foto Montse Subirats 26 – 9 – 09 En el fullatge extens que el vent arremolina hi veig policromia excelsa de tardor, del rogís al marró o grogor fina fent collage en moviment canviant de mil colors. La terra rep catifa que dibuixa suculenta entre argiles i panal o rodó pedruscall i en seu caminar emmantellat presenta mil figures que sol i vent mouen cada instant. L’arbriu ha despullat volgut ramatge, barnilles de paraigua, espases o espasins marxen al cel, celles i nou miratge com si punxessin el blau buscant l’infinit. Tardor que arribes amb totes les armes, la pell d’estiu taparem amb velles arnes preparant l’hivern seguint

nostre destí.


foto de Montse Subirats. .......... On anirà a seva hora quan aixequi volada ? No ha trencat la discòrdia de les rectes... Les lligaren planes o esclatant miratges en trencadís immens de línies que es separen. I totes juntes, germanes, clamen remull a l’aigua la set del ser conscients de sa parada. Fins coloraines alegren la mar plana o moguda que besant, ses ones volen acolorir eixes lloses, Feina teniu per abraçar els caps de brot rectes que suren del seu plat, recapte de mirades. No marxis, ocell, conta-les-hi història de volades... Que aprenguin vida i aixequin ses ales quadrades en un etern desfici d’enarborar el pensament a l'aire.


Foto Montse Subirats 6 – 7 – 09 Aigua avall per canyars i tamarit Baixen les paraules amunt escrites. Sortiren de la font poquetes i arraulides I esdevindran copioses fent-se riu


16 – 5 – 09 Foto de Montse Subirats Les espases clavades el puny a terra ensenyen ses fulles al camí ral, propicien la fita, signe de desferra per qui gosi sense permís, lloc traspassar. Guarden tot el seguit de caminada... que ningú valent entri en terme obert. Allí el senyal indica pertinença jurada. L'amo no perdona si es trepitja el concert.


9 – 1 – 09 Foto Montse Subirats.

--------------En el gibrell o cossi gran on l’aigua no s’acaba El gegant hi rentava el delicats collarets. En el líquid difús el negre allí hi posava Recollint junts tots els colors de l’univers. Quan el gegant regalaria a la geganta Aquell be de déu de policromia vivent Irisaria llambreigs vivents en nova planta... El coll de la geganta beneiria l’aigua i el vent.


9 – 1 – 09 Foto Montse Subirats. ---------Quan el forjador treballava en el fanal pensava implementar noves lleis en difusió de llums. Pregà al Sol ajuts en l’escomesa i si ho abastava veneraria ses ordres, guarda seria dels seus fums. El Sol clavà l’ull en el treball perfecte i com rellotge anava resseguint amb seu mirar els contorns del fanal que projectava fent l’efecte i enviava resolent la forma copiada a cada instant, Quina bellesa aportà a la visió la treta, mai era igual la figura, sempre inquieta, s’ensenyava com vedette en l’ immens portal.


Tardor ..!!! Les fulles d’arbres, - calcetes mig plegadesrevolen amb cuixes de fi vellut Paraigües oberts les fulles anhelen colonitzar l’asfalt. Tardor ...!!! Finestres tancades al vent que alena empenyent bromall. El fred primer de glaç suca en balcó abans florit per cuixes verges quan el sol remira. L’abric i bufanda guarda la tossera que lloga mocador i el caliu de llum rellisca en pedrís i banc arraconat


Foto Montse Subirats .............. Tardor ...!!! Escanyada llum circula entre boirina i l’alè llença fum en boques enrogides. Les mans a butxacó busquen llumí calent on els dits freguen una llar de foc. Tardor ...!!! Asfalt mullat empina el porró vigilat per ulls de finestres... Vidres buscant sol Tardor ...!!!


15 – 3 – 10 Foto Montse Subirats Fins el metall regalima plor en intens desconsol que esclavitza... Però tu, escultura, ets aquí..., d’ELL sols l’esperit avui transita. Estic zelós de tu, metall plorós, per que la meva estima dins teu com mirall no s’eternitza i em deixa viu en son xuclar d’amor al ser volgut que, a mi, ara, em paralitza.

10.- montse, una fotógrafa  

Amb le fotos de la montse,una fotógrafa son inspirats els trenets que les acompanyen

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you