«Alça! I d'un salt va anar a parar a la primera cova!», direu ara, vosaltres. Doncs, no senyor. D'un salt, no. Però, d'un obrir i d'un tancar d'ulls, sí! En Bertrandi de Castelleto ja era a la cova Josefina. Ho sabia per les
banyes de
cèrvol que estaven penjades en una de les roques de la balma interior. Només entrarhi, i després de tocar les banyes com si premés un play de videojoc, va sentir una veu que, de fet, s'assemblava molt a la del vell
Sisos,
però
més
enrogallada.
I
va
començar a escoltar la primera història: »Diuen que l'emir que governava tot el territori de la Saloquia va baixar un dia a les mines del castell amb mitja dotzena dels seus soldats. El sarraí no havia visitat mai les mines i es va aturar a parlar amb el capatàs dels minaires. »Però les intencions de l'emir no eren les de fer petar
la xerrada sinó que volia
manar al minaire que, com que les mines 118