—Abans de sortir de París, el pare em va portar a veure el Louvre perquè deia que no hi tornaríem mai més. Vam entrar a la piràmide de vidre, ¿saps? I vaig veure una figura de dona sense cap i amb dues ales que em va deixar embruixat. Fins que el pare no em va estirar del braç. L'altra nit, a dalt del turó, al voltant del foc de camp, mentre tocava la percussió i tu dansaves, Avella, em va semblar que aquella figura s'apareixia en la fosca del cel i que tenia cara de dona africana, i que, fent batre les ales, volava molt amunt, fins a la lluna en quart minvant. Però, a mig camí, se li va trencar una ala, la dreta em sembla, i es va cremar amb els troncs d'alzina del foc de camp, com si fos una bruixeria que només poguéssim sentir tu i jo, que érem els «de fora» de la rotllana. Aquella nit vaig saber que t'estimava, Avella. ¿I tu a mi? ¿Estimes aquest Abdel fugitiu d'Algèria que porta sempre la seva pàtria a la butxaca?
197