Geganter i contrabandista

Fulc se'l queda mirant amb l'ai al cor com si esperés la seva última decisió.

—No t'esveris! No ho faré pas, home! —el tranquil·litza, per fi, Pigafetta.

Uns tions esprimatxats i rabassuts com si no fossin troncs de llenya feta al bosc ja tiren a la llar de foc quan Pigafetta torna a la taula on té el manuscrit.

—És l'autèntic, l'original, saps. Devia ser als voltants de l'any 1524, o entre el 1524 i el 1525, quan el vaig escriure. No el va voler publicar mai ningú. S'hi deien moltes coses que comprometien molts noms, molts falsos almiralls, i més d'un va gosar dir que no hi havia res del que hi relatava que fos cert. Em vaig indignar. Eren, i són!, les meves memòries del dietari de bord, després d'haver anat tres anys oceans endins per aquests mons de Déu, i unes memòries diuen sempre la veritat.

Pigafetta es queda mirant una estona el manuscrit, sense dir res. Fulc pensa en els vells africans carregats de memòria del seu poblat. En certa manera, ells, els griots, també eren com Pigafetta, però la diferència és que no escrivien el que vivien sinó que s'ho arxivaven al cap i ho transmetien de paraula una lluna rere l'altra. Pigafetta sospira fondo i diu: —Em responien com si fos boig. No entenien que hagués tingut tanta sort. I en vaig tenir, ja ho crec. De gairebé trescents tripulants de la travessia, només en vam quedar divuit. I jo era un dels divuit supervivents. Amb una sola nau vam acabar aquella primera volta al món a través dels oceans. Al manuscrit ja parlo també dels Patagons. Dic que són individus que fan més de tres metres d'altura, que jo he vist i amb qui he pogut parlar, i en dono testimoni que són una ètnia gegant.

No els vaig voler comprometre més perquè guardar el secret és el nostre pacte, entre els Pigafetta i els Patagons. Però en el manuscrit parlo veladament d'aquí, del Pireu de Pataqués, i del destí de la nostra ètnia. I hi revelo l'única història que se'n pot difondre.

Fulc veu com Pigafetta va girant fulls, enllumenats ara per la lluentor de les flames dels tions de la llar de foc.

—Ara, cinc-cents anys després, he sabut que corren veus dient que fa prop de dos-cents anys que es va publicar una versió refeta del meu manuscrit, signada per un tal almirall Miaulis. ¿No els queia bé el meu nom d'almirall Pigafetta, potser? ¿No els agradava reconèixer que era jo i nomès jo 36